De les nostres vides,\u00a0 quantes coses passen de les que no ens adonem, i d’aquestes, quina petita part retenim i recordem!\u00a0 De tot el que haurem viscut els humans, quina part tant petita n’haurem compartit amb altres, en converses o cartes.\u00a0 La major part del que vivim no t\u00e9 testimoni.<\/p>\n
La major part de l’univers i la seva hist\u00f2ria que reconstru\u00efm, no ha tingut un espectador. Del que podem suposar que passa, l’herba que creix, les formigues que caminen entre els brins, les orenetes que volen, les masses tect\u00f2niques de la terra que es desplacen amb lentitud poderosa, ning\u00fa no ho veu.<\/p>\n
I podem encara sospitar l’enorme quantitat de fets que existeixen que ni tan sols podem imaginar, perqu\u00e8 estan fora del nostre abast o el nostre coneixement. Aquesta seria la posici\u00f3 del realisme<\/a>, que sost\u00e9 l’exist\u00e8ncia d’objectes f\u00edsics, entitats matem\u00e0tiques, o normes morals, independentment que hi hagi alguna ment que les percebi. Husserl<\/a> dedica grans esfor\u00e7os per poder sostenir l’exist\u00e8ncia de veritats objectives tot i partir de l’experi\u00e8ncia subjectiva.<\/p>\n Per\u00f2 encara podr\u00edem pensar, no nom\u00e9s amb llocs de l’univers desconeguts, propietats de la mat\u00e8ria que encara no sabem, o teoremes matem\u00e0tics pendents de descobrir. Podem pensar, no nom\u00e9s en un Museu Obres perdudes<\/a>, sin\u00f3 en totes les obres possibles que no han arribat a existir, altres quadres, altres hist\u00f2ries, la versi\u00f3 de “Tea for two” d’Ahmad Jamal.<\/p>\n Yuan Zhen 779-831 (Poesia Xinesa. Dinastia Tang<\/a>)<\/p>\n Late Spring<\/strong><\/p>\n Calm day through the thin curtain, swallows talking fast. Wang Wei<\/a><\/p>\n A Young Lady\u2019s Spring Thoughts<\/strong><\/p>\n Unbearable to watch these endless silk threads rain through the sky.
\n
\nPairs of fighting sparrows kick up dust on the steps.
\nWind at dusk, a brushwood gate swings shut.
\nFlowers drop their last petals. No one notices.<\/p>\n
\n
\nSpring wind pulls them apart and intensifies this separation.
\nLeisurely flowers fall to the green mossy earth.
\nOnly I can know this. No one comes to see me all day.<\/p>\n
\n