El conte dels sis savis cecs i l’Elefant, i tamb\u00e9 el conte dels m\u00fasics de Bremen il\u00b7lustren com podem arribar a hip\u00f2tesis equivocades a partir d’informaci\u00f3 incompleta.<\/p>\n
Fa m\u00e9s de mil anys, en la vall del riu Brahmaputra, vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per a veure qui era el m\u00e9s savi de tots. Per tal de demostrar la seva saviesa, els savis explicaven les hist\u00f2ries m\u00e9s fant\u00e0stiques que se’ls ocorrien i despr\u00e9s decidien d’entre ells qui era el m\u00e9s imaginatiu. Aix\u00ed doncs, cada tarda es reunien al voltant d’una taula i mentre el sol es ponia darrere de les muntanyes i l’olor dels espl\u00e8ndids menjars que els servien comen\u00e7ava a colar-se per sota de la porta de la cuina, un savi rere l’altre relataven la hist\u00f2ria que, segons ells, havien viscut aquell dia, mentre els altres l’escoltaven, entre incr\u00e8duls i fascinats, intentant imaginar les escenes que aquest els descrivia amb gran detall.<\/p>\n
Per\u00f2 un dia varen comen\u00e7ar a parlar sobre un elefant, i no eren capa\u00e7os d’arribar a un acord sobre la forma exacta d’un elefant. Les idees eren oposades i com cap d’ells havia pogut tocar-lo mai, van decidir sortir a l’endem\u00e0 a la cerca d’un exemplar i d’aquesta manera poder sortir de dubtes. De bon mat\u00ed, a l’alba, es varen possar en cam\u00ed, amb un guia que els conduriria cap a trobar un elefant. I posats en fila amb les mans a l’esquena, van marxar cap el cam\u00ed que s’endinsava en la selva m\u00e9s profunda. No havien caminat molt, quan,de sobte, van veure un gran elefant tombat. Mentre s’acostaven l’elefant es va incorporar, per\u00f2 de seguida va perdre inter\u00e8s i es va preparar per a menjar-se l’esmorzar de fruites que ja havia preparat. Els sis savis cecs estaven plens d’alegria i es felicitaven uns als altres per la seva sort. Finalment, podrien resoldre el dilema i decidir quina era la veritable forma de l’animal.<\/p>\n
El primer de tots, el m\u00e9s decidit, es va abalan\u00e7ar sobre l’elefant, amb gran il\u00b7lusi\u00f3 per tocar-lo. Les presses van fer que el seu peu ensopegu\u00e9s amb una branca i xoqu\u00e9s de front amb el costat de l’animal. – Oh, germans meus! -va exclamar- jo us dic que l’elefant \u00e9s exactament com una paret de fang assecada al sol.<\/p>\n
Va arribar el torn del segon dels cecs, que va avan\u00e7ar amb m\u00e9s precauci\u00f3, amb les mans esteses davant d’ell, per a no espantarlo. En aquesta posici\u00f3 de seguida va tocar dos objectes molt llargs i punxeguts, que es corbaven per sobre del seu cap. Eren els ullals de l’elefant. – Oh, germans meus! Jo us dic que la forma d’aquest animal \u00e9s exactament com la d’una llan\u00e7a… sens dubte, aquesta \u00e9s! La resta dels savis no podien evitar burlar-se en veu baixa, ja que cap s’acabava de creure el que els altres deien.<\/p>\n
El tercer cec va comen\u00e7ar a acostar-se a l’elefant per davant, per a tocar-lo amb molta cura. L’animal, encuriosit, es va girar cap a ell i li va rodejar la cintura amb la seva trompa. El cec va agafar la trompa de l’animal i la va resseguir de dalt a baix notant la seva forma allargada i estreta, i com es movia a voluntat. – Escolteu benvolguts germans, aquest elefant \u00e9s m\u00e9s aviat com… com una llarga serp. Els altres savis negaven en silenci, ja que en res s’assemblava a la forma que ells havien pogut tocar.<\/p>\n
Era el torn del quart savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l’animal, que es movia per a espantar als insectes que el molestaven. El savi va agafar la cua i la va resseguir de dalt a baix amb les mans, notant cadascuna de les arrugues i els p\u00e8ls que la cobrien. El savi no va tenir dubtes i va exclamar: – Ja ho tinc! – va dir el savi ple d’alegria- Jo us dir\u00e9 com \u00e9s la veritable forma de l’elefant. Sens dubte \u00e9s igual a una vella entenimentada.<\/p>\n
El cinqu\u00e8 dels savis va prendre el relleu, i es va acostar a l’elefant pendent d’escoltar qualsevol dels seus moviments. En l’al\u00e7ar la seva m\u00e0 per a buscar-lo, els seus dits van resseguir l’orella de l’animal i donant-se la volta, el cinqu\u00e8 savi va cridar als altres: – Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L’elefant \u00e9s m\u00e9s aviat com un gran ventall pla.<\/p>\n
I va cedir el seu torn a l’\u00faltim dels savis perqu\u00e8 ho comprov\u00e9s per ell mateix. El sis\u00e8 savi era el m\u00e9s vell de tots i quan es va encaminar cap a l’animal, ho va fer amb lentitud, repenjant el pes del seu cos sobre un vell bast\u00f3 de fusta. De tan doblegat que estava per l’edat, el sis\u00e8 cec va passar per sota de la panxa de l’elefant i al buscar-lo, va agafar amb for\u00e7a la seva gruixuda pota. – Germans! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l’elefant t\u00e9 la mateixa forma que el tronc d’una gran palmera. Ara tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable de l’elefant i creien que els altres estaven equivocats. Satisfeta aix\u00ed la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van tornar cap a casa seva.<\/p>\n
Altra vegada asseguts sota la palmera que els oferia ombra i els refrescava amb els seus fruits, van reprendre la discussi\u00f3 sobre la veritable forma de l’elefant, segurs que el que havien experimentat per ells mateixos era la veritable forma de l’elefant. Segurament tots els savis tenien part de ra\u00f3, ja que d’alguna manera totes les formes que havien experimentat eren certes, per\u00f2 sens dubte tots alhora estaven equivocats respecte a la imatge real de l’elefant.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed que hi havia un home que tenia un ase. Durant molts anys, l’animal havia portat els sacs al mol\u00ed sense rondinar mai, per\u00f2 amb el pas del temps les forces li comen\u00e7aven a fallar i cada dia feia la feina amb m\u00e9s pena que gl\u00f2ria. El seu amo, veient que ja no li feia servei, va comen\u00e7ar a pensar a desfer-se’n.<\/p>\n
L’ase, que era vell per\u00f2 no pas ximplet, va veure a venir la jugada i es va entristir molt. Per\u00f2 no es va quedar de potes plegades esperant la seva mala sort. Es va dir a si mateix:<\/p>\n
\u2014Me n’anir\u00e9 a Bremen. All\u00e0 podr\u00e9 fer-me m\u00fasic de la banda municipal.<\/p>\n
I dit i fet, va agafar el cam\u00ed i va comen\u00e7ar a trescar.<\/p>\n
Despr\u00e9s de caminar una bona estona, va trobar un gos de ca\u00e7a estirat a la vora del cam\u00ed, bufant com si acab\u00e9s de c\u00f3rrer una marat\u00f3.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 et passa, company? Per qu\u00e8 bufes d’aquesta manera? \u2014li va preguntar l’ase.<\/p>\n
\u2014Ai, amic meu! \u2014va respondre el gos\u2014. Soc vell, cada dia soc m\u00e9s feble i ja no serveixo per anar a ca\u00e7ar llebres. El meu amo m’ha volgut pelar i he hagut de fugir cames ajudeu-me. Per\u00f2 ara, com em guanyar\u00e9 les garrofes?<\/p>\n
\u2014Escolta’m b\u00e9 \u2014va dir l’ase\u2014. Jo me’n vaig a Bremen a fer-me m\u00fasic. Vine amb mi! Jo tocar\u00e9 el lla\u00fct i tu pots tocar el tabal.<\/p>\n
Al gos li va semblar una idea de primera i van continuar el cam\u00ed plegats.<\/p>\n
No havien caminat gaire quan van trobar un gat assegut al marge, fent una cara de pomes agres que feia feredat.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 et passa, vell bigotis? \u2014va preguntar l’ase\u2014. Fas una cara llarga com un dia sense pa.<\/p>\n
\u2014Qui pot estar content quan et va la vida en joc? \u2014va miolar el gat\u2014. Com que m’he fet vell, tinc les dents gastades i m’estimo m\u00e9s jeure vora el foc i fer roncar la gata que empaitar ratolins, la meva mestressa m’ha volgut ofegar. He pogut escapar, s\u00ed, per\u00f2 ara no s\u00e9 on caure mort.<\/p>\n
\u2014Doncs vine amb nosaltres a Bremen! \u2014el va animar l’ase\u2014. Tu saps fer serenates nocturnes, aix\u00ed que segur que et fitxen com a m\u00fasic.<\/p>\n
El gat va acceptar la invitaci\u00f3 i es va unir a la colla.<\/p>\n
Una mica m\u00e9s endavant, van passar per davant d’una masia i van veure un gall enfilat al portal, cantant a plens pulmons i amb tota la seva \u00e0nima.<\/p>\n
\u2014Cridant aix\u00ed ens trencar\u00e0s els timpans! \u2014va dir l’ase\u2014. Qu\u00e8 et passa?<\/p>\n
\u2014Ho he encertat, oi? \u2014va respondre el gall\u2014. He anunciat bon temps, per\u00f2 dem\u00e0 \u00e9s diumenge i venen convidats. La mestressa, que no t\u00e9 gens de pietat, ha dit a la cuinera que em vol fer a l’escudella. Aquesta nit em tallaran el coll, aix\u00ed que crido ara que encara puc!<\/p>\n
\u2014Au, va, cresta-roja! \u2014va dir l’ase\u2014. Val m\u00e9s que vinguis amb nosaltres. Anem cap a Bremen. Trobarem alguna cosa millor que la mort, segur. Tens bona veu i, si fem m\u00fasica plegats, sonar\u00e0 d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n
La proposta va agradar al gall i tots quatre van continuar el viatge.<\/p>\n
Per\u00f2 Bremen era lluny i no hi podien arribar en un sol dia. Quan es va fer fosc, van arribar a un bosc i van decidir passar-hi la nit. L’ase i el gos es van ajeure sota un roure immens, el gat es va enfilar a una branca i el gall va volar fins a dalt de tot, on se sentia m\u00e9s segur.<\/p>\n
Abans d’adormir-se, el gall va guaitar als quatre vents i va veure una llumeta que brillava a la llunyania.<\/p>\n
\u2014Companys! \u2014va cridar\u2014. Hi ha d’haver una casa no gaire lluny, perqu\u00e8 veig llum!<\/p>\n
\u2014Doncs aixequem el camp i anem-hi \u2014va dir l’ase\u2014, que aquest hostal de sota l’arbre no \u00e9s gaire c\u00f2mode.<\/p>\n
El gos va pensar que un parell d’ossos o una mica de carn no li anirien gens malament, aix\u00ed que van enfilar cap a la llum. Quan van arribar a la casa, que estava ben il\u00b7luminada, l’ase, com que era el m\u00e9s alt, va mirar per la finestra.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 hi veus, ruquet? \u2014va preguntar el gall.<\/p>\n
\u2014Qu\u00e8 veig? \u2014va contestar l’ase\u2014. Veig una taula parada amb estovalles blanques, plena de bon menjar i beure, i una colla de lladres que s’estan posant les botes.<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 ens aniria com l’anell al dit \u2014va dir el gall, llepant-se el bec.<\/p>\n
Els animals van comen\u00e7ar a cavil\u00b7lar com podien fer fora els lladres. I, finalment, van trobar la manera. L’ase es va posar dret amb les potes del davant a l’ampit de la finestra; el gos va saltar a l’esquena de l’ase; el gat es va enfilar sobre el gos, i el gall va volar i es va posar sobre el cap del gat.<\/p>\n
Quan van estar ben col\u00b7locats, a un senyal convingut, van comen\u00e7ar el seu concert: l’ase va bramar, el gos va bordar, el gat va miolar i el gall va cantar. Tot seguit, es van llan\u00e7ar contra la finestra, trencant els vidres amb un estr\u00e8pit espant\u00f3s.<\/p>\n
Els lladres, en sentir aquell daltabaix terrible, es van pensar que entrava un fantasma o un monstre de l’infern i van fugir esperitats cap al bosc, tremolant de por.<\/p>\n
Els quatre m\u00fasics es van asseure a taula, es van cruspir tot el que havien deixat els altres i van menjar com si no haguessin de tornar a tastar res en un mes.<\/p>\n
Quan van estar tips, van apagar el llum i van buscar un rac\u00f3 per dormir, cadasc\u00fa segons el seu costum. L’ase es va ajeure a la palla de l’era, el gos darrere la porta, el gat vora les brases de la llar de foc i el gall es va posar a la biga del sostre. I com que estaven tan cansats, es van adormir de seguida.<\/p>\n
Passada la mitjanit, els lladres van veure des de lluny que a la casa ja no hi havia llum i que tot semblava tranquil. El capit\u00e0 dels lladres va dir:<\/p>\n
\u2014No haur\u00edem d’haver estat tan gallines.<\/p>\n
I va enviar un dels seus homes a inspeccionar la casa. L’espia ho va trobar tot en silenci. Va anar a la cuina per encendre un llum i, en veure els ulls del gat que brillaven en la foscor, es va pensar que eren brases vives. Hi va acostar un llum\u00ed per encendre’l, per\u00f2 el gat, que no estava per bromes, li va saltar a la cara i el va esgarrapar i bufar.<\/p>\n
L’home, mort de por, va voler fugir per la porta del darrere, per\u00f2 el gos, que era all\u00e0 ajagut, es va aixecar d’un salt i li va clavar les dents a la cama. Quan passava corrents per l’era, l’ase li va etzibar una guitza de campionat. I el gall, que s’havia despertat amb tot el xivarri, va cridar des de la biga:<\/p>\n
\u2014Quicquiriquic!<\/p>\n
El lladre va c\u00f3rrer com si el persegu\u00eds el dimoni fins a trobar el seu capit\u00e0 i li va dir:<\/p>\n
\u2014Ai, capit\u00e0! A la casa hi ha una bruixa horrible que m’ha esgarrapat la cara amb unes ungles llargues. A la porta hi ha un home amb un ganivet que m’ha punxat la cama. A l’era hi ha un monstre negre que m’ha apallissat amb una ma\u00e7a de fusta. I a dalt de tot de la teulada hi ha el jutge, que cridava: \u00abPorteu-me’l aqu\u00ed!\u00bb. Aix\u00ed que he fugit tan r\u00e0pid com he pogut.<\/p>\n
Des d’aquell dia, els lladres no es van atrevir mai m\u00e9s a tornar a la casa. I als quatre m\u00fasics de Bremen els va agradar tant aquell lloc que van decidir quedar-s’hi a viure per sempre m\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El conte dels sis savis cecs i l’Elefant, i tamb\u00e9 el conte dels m\u00fasics de Bremen il\u00b7lustren com podem arribar a hip\u00f2tesis equivocades a partir d’informaci\u00f3 incompleta. Els sis savis cecs i l’elefant Fa m\u00e9s de mil anys, en la vall del riu Brahmaputra, vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells … <\/p>\n