<\/p>\n
karen amstrong, la religi\u00f3 dep\u00e8n dels pobles<\/p>\n
william James ka religi\u00f3 dep\u00e8n de les persones<\/p>\n
Hegel i H\u00f6lderlin<\/p>\n
Wallace stevens<\/p>\n
Tens ra\u00f3, l’he trobat llegint Wallace Stevens. Aquest poeta l’incorporo al meu projecte pel suggeriment de Notes towards a Supreme Fiction. El projecte m\u00e0xim de la imaginaci\u00f3 seria elaborar una nova religi\u00f3 (potser el que s’esbossa en l’escrit “El m\u00e9s antic programa de l’idealisme alemany” atribu\u00eft a Hegel i H\u00f6lderlin). I la particularitat de Stevens \u00e9s que creu que el projecte val la pena tot i assumint que es tracta d’una ficci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00f2 lliga molt b\u00e9 amb el que d\u00e8iem sobre Novalis, i de fet crec que el Systemprogramm n’\u00e9s quasi l’anella que falta entre els dos.<\/p>\n
El Systemprogramm com a versi\u00f3 “seriosa” del projecte<\/p>\n
El fragment (1796-97, en la cal\u00b7ligrafia de Hegel per\u00f2 d’autoria disputada entre ell, H\u00f6lderlin i Schelling) demana expl\u00edcitament una “nova mitologia”, per\u00f2 amb una peculiaritat: ha de ser una mitologia de la ra\u00f3 (Mythologie der Vernunft). La idea \u00e9s que la filosofia il\u00b7lustrada ha arribat a veritats que la majoria no pot sentir com a pr\u00f2pies perqu\u00e8 li arriben en forma d’idea abstracta; cal, doncs, tornar-les sensibles, m\u00edtiques, perqu\u00e8 el poble les visqui, i alhora cal que la mitologia es faci racional perqu\u00e8 el fil\u00f2sof no se n’avergonyeixi. Aix\u00f2 \u00e9s, literalment, \u00abcom m\u00e9s veritable, m\u00e9s po\u00e8tic\u00bb portat a escala col\u00b7lectiva i institucional: no es tracta de fer un poema m\u00e9s bell, sin\u00f3 que la veritat mateixa, per ser plenament veritat (\u00e9s a dir, viscuda, compartida, efica\u00e7), ha de prendre forma m\u00edtico-po\u00e8tica. La imaginaci\u00f3 hi t\u00e9, doncs, la funci\u00f3 que li d\u00f3nes tu: no il\u00b7lustrar una veritat ja establerta sin\u00f3 constituir la forma en qu\u00e8 la veritat pot arribar a ser-ho del tot per a una comunitat.<\/p>\n
On Stevens trenca la simetria<\/p>\n
Aqu\u00ed \u00e9s on el moviment de Stevens \u00e9s filos\u00f2ficament interessant, i diria que \u00e9s un salt post-idealista real, no un simple mat\u00eds. Ni Novalis ni els autors del Systemprogramm pensen la seva mitologia\/poesia com una ficci\u00f3 sabuda: per a ells la identitat poesia-veritat \u00e9s ontol\u00f2gica, no una estrat\u00e8gia assumida amb ironia. Stevens, en canvi \u2014\u00abthe final belief must be in a fiction, which you believe knowingly to be a fiction, there being nothing else\u00bb\u2014 mant\u00e9 la forma de l’aspiraci\u00f3 idealista (necessitem una ficci\u00f3 suprema, quasi-religiosa, que organitzi l’exist\u00e8ncia) per\u00f2 li treu la garantia metaf\u00edsica. El resultat no \u00e9s escepticisme ni \u00e9s fe: \u00e9s una tensi\u00f3 deliberadament no resolta entre creure i saber que se sap que \u00e9s fictici. Aqu\u00ed Vaihinger \u00e9s l’aliat obvi que ja tenies fitxat, per\u00f2 diria que Stevens va m\u00e9s enll\u00e0 del pragmatisme fred de l’Als-Ob (que justifica la ficci\u00f3 per la seva utilitat operativa) perqu\u00e8 hi afegeix un comprom\u00eds gaireb\u00e9 existencial o est\u00e8tic: val la pena malgrat saber-ho, no perqu\u00e8 \u00e9s \u00fatil saber-ho.<\/p>\n
Dos possibles interlocutors m\u00e9s per aquest node del projecte<\/p>\n
– Hans Blumenberg, Arbeit am Mythos \u2014 tracta el mite no com a error superat per la ra\u00f3 sin\u00f3 com a feina permanent i necess\u00e0ria de domesticaci\u00f3 simb\u00f2lica de la conting\u00e8ncia; encaixa molt b\u00e9 amb la idea d'”elaborar” una religi\u00f3 com a treball actiu de la imaginaci\u00f3, m\u00e9s que com a revelaci\u00f3 rebuda.
\n– Cassirer, Philosophie der symbolischen Formen (vol. 2, sobre el mite) \u2014 tracta mite i religi\u00f3 com a formes simb\u00f2liques aut\u00f2nomes, ni veritat ni error, amb la seva pr\u00f2pia legalitat interna. Podria donar-te un marc per parlar de “religi\u00f3 com a ficci\u00f3” sense haver de triar entre la lectura fort-ontol\u00f2gica (Novalis\/Systemprogramm) i la lectura ir\u00f2nica (Vaihinger a seques).<\/p>\n
Un eix per estructurar aquest fragment del projecte, si et serveix: identitat ontol\u00f2gica (Novalis, Systemprogramm) \u2192 treball simb\u00f2lic aut\u00f2nom (Cassirer, Blumenberg) \u2192 ficci\u00f3 sabuda i tanmateix necess\u00e0ria (Vaihinger, Stevens) \u2014 tres estadis d’una mateixa pregunta sobre si la imaginaci\u00f3 accedeix a la veritat, la constitueix simb\u00f2licament, o simplement substitueix all\u00f2 que ja no podem tenir com a veritat.<\/p>\n
<\/p>\n
El Systemprogramm \u00e9s fascinant i, en la meva opini\u00f3, la clau per entendre tant la filosofia de Hegel om la poesia de H\u00f6lderlin. Un aspira a “llegir” la hist\u00f2ria com a racional i l\u00f2gica, l’altre a “llegir” la realitat com a bella i divina. Tamb\u00e9 m’atreviria a dir que els dos fracassen. La lectura de la hist\u00f2ria com a desplegament de l’esperit que fa Hegel \u00e9s complicada i segons com insostenible, i H\u00f6lderlin topa amb la lletjor de la vida i es retira (algun estudi\u00f3s sost\u00e9 que no va embogir sin\u00f3 que es va apartar) a la torre de T\u00fcbingen. Per\u00f2 \u00e9s el frac\u00e0s d’un projecte d’una grandesa i ambici\u00f3 extraordin\u00e0ria.<\/p>\n
La tesi \u00e9s forta i, en general, hi estic d’acord \u2014 per\u00f2 m’agradaria matisar-ne dues coses, perqu\u00e8 crec que compliquen (i enriqueixen) la teva lectura.<\/p>\n
El frac\u00e0s de Hegel \u00e9s, en part, autoinfligit per abandonar el propi Systemprogramm<\/p>\n
Val la pena notar que el Hegel madur no mant\u00e9 la primacia est\u00e8tica del text de 1796-97 \u2014 la trai. En l’Est\u00e8tica de Berl\u00edn, l’art queda relegat a la primera i m\u00e9s “immediata” de les tres formes de l’Esperit absolut, superada per la religi\u00f3 i finalment per la filosofia conceptual (la famosa tesi de la “fi de l’art”). \u00c9s a dir: el jove que somiava una mitologia de la ra\u00f3 on bellesa i veritat coincidien acaba construint un sistema on el concepte (Begriff) ha de deixar enrere la forma sensible perqu\u00e8 aquesta ja no li basta. El frac\u00e0s, doncs, no \u00e9s nom\u00e9s que la lectura de la hist\u00f2ria com a desplegament racional resulti insostenible (el problema de la “fi de la hist\u00f2ria”, la necessitat teleol\u00f2gica que xoca amb la conting\u00e8ncia emp\u00edrica \u2014 aqu\u00ed Adorno i la seva cr\u00edtica del pensament identitari s\u00f3n el contrapunt obligat) \u2014 \u00e9s tamb\u00e9 que Hegel renuncia molt aviat al nucli est\u00e8tic-mitol\u00f2gic del programa que ell mateix havia esbossat.<\/p>\n
El frac\u00e0s de H\u00f6lderlin: no \u00e9s nom\u00e9s retirada, \u00e9s una po\u00e8tica de la ruptura<\/p>\n
Aqu\u00ed crec que hi ha un gir encara m\u00e9s interessant per al teu projecte. Als himnes tardans (Der Rhein, Mnemosyne, i sobretot les Anmerkungen zum Oedipus i zur Antigon\u00e4), H\u00f6lderlin no simplement fracassa a assolir la uni\u00f3 home-div\u00ed: la teoritza com a impossible per principi, i en fa la clau de la seva doctrina de la trag\u00e8dia. La seva noci\u00f3 de kategorische Umkehr (gir categ\u00f2ric) sost\u00e9 que l’exc\u00e9s de proximitat al div\u00ed (“l’infinit” que es fa massa present) \u00e9s precisament all\u00f2 que destrueix \u2014 cal la cesura, la separaci\u00f3, perqu\u00e8 la vida continu\u00ef. Dit d’una altra manera: el projecte no fracassa malgrat la po\u00e8tica de H\u00f6lderlin, sin\u00f3 que la seva po\u00e8tica madura \u00e9s, en bona part, una reflexi\u00f3 sobre per qu\u00e8 aquest tipus de projecte ha de fracassar. Sobre la torre: la lectura de la retirada com a gest (m\u00e9s que bogeria cl\u00ednica) l’associo sobretot a Pierre Bertaux, que hi va veure fins i tot un component pol\u00edtic-estrat\u00e8gic (protegir-se com a simpatitzant jacob\u00ed); \u00e9s una tesi discutida, no consensuada, per\u00f2 influent.<\/p>\n
Si em permets connectar-ho amb el fil de Stevens: potser el node m\u00e9s productiu del teu projecte \u00e9s precisament aquest \u2014 que la grandesa d’aquests projectes (Hegel, H\u00f6lderlin, i despr\u00e9s, d’una altra manera, Stevens) no es mesura per si arriben a bon port metaf\u00edsic, sin\u00f3 pel fet que el frac\u00e0s mateix esdev\u00e9, retrospectivament, una pe\u00e7a de coneixement sobre els l\u00edmits de la imaginaci\u00f3. Stevens ja ho sap d’entrada (la ficci\u00f3 suprema \u00e9s sabuda com a ficci\u00f3); Hegel i H\u00f6lderlin ho descobreixen pel cam\u00ed, cadascun a la seva manera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
karen amstrong, la religi\u00f3 dep\u00e8n dels pobles william James ka religi\u00f3 dep\u00e8n de les persones Hegel i H\u00f6lderlin Wallace stevens Tens ra\u00f3, l’he trobat llegint Wallace Stevens. Aquest poeta l’incorporo al meu projecte pel suggeriment de Notes towards a Supreme Fiction. El projecte m\u00e0xim de la imaginaci\u00f3 seria elaborar una nova religi\u00f3 (potser el … <\/p>\n