{"id":3841,"date":"2026-08-03T09:58:31","date_gmt":"2026-08-03T09:58:31","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3841"},"modified":"2026-08-05T16:02:02","modified_gmt":"2026-08-05T16:02:02","slug":"maurice-merleau-ponty-1908-1961","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/maurice-merleau-ponty-1908-1961\/","title":{"rendered":"Maurice Merleau-Ponty. 1908-1961"},"content":{"rendered":"

Vida<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Obra<\/a>\u00a0 \u00a0Emocions<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Intersubjectivitat<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Record, Imaginaci\u00f3 i pensament<\/a>\u00a0 \u00a0 Llenguatge<\/a>\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n

\n

Vida<\/h2>\n

Neix a Rochefort-sur-Mer. El seu pare mor quan tenia 5 anys. Estudia filosofia a l’\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure on coneixer\u00e0 Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Simone Weil, Jean Hyppolite, and Jean Wahl. Es llicencia amb una tesi sobre Plot\u00ed dirida per \u00c9mile Br\u00e9hier. Havent estat educat en la fe cat\u00f2lica fa amistat amb Gabriel Marcel. Per\u00f2 el 1937 deixa l’esgl\u00e9sia perqu\u00e8 no \u00e9s compatible amb les seves conviccions socialistes.
\nD\u00f3na classe a un institut a Beauvais (1931\u201333), despr\u00e9s a Chartres i el 1935 ser\u00e0 tutor a l’\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure. Assisteix als seminaris d’Alexandre Koj\u00e8ve sobre Hegel i els d’Aron Gurwitsch sobre psicologia Gestalt. El 1939 estudia manuscrits de Husserl a Lovaina. Esclata la guerra. Es casa amb Suzanne Jolibois, una psicoanalista lacaniana. Funda un grup de resist\u00e8ncia clandest\u00ed. Dona classe al Lyc\u00e9e Carnot i Lyc\u00e9e Condorcet (1944\u20131945).
\nEl 1945 es doctora basant-se en dos llibres La structure du comportement (1942) i Ph\u00e9nom\u00e9nologie de la Perception (1945). Tenia coneixements de psicologia, neurologia i psiquiatria. Donar\u00e0 classe a la universitat de Lyon fins el 1948 i a l’\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure fins al 1948, on far\u00e0 de tutor de Michel Foucaul. Va ser editor de la revista d’esquerres Les Temps modernes des de la seva fundaci\u00f3 el 1945 fins el 1952. si inicialment era comprensiu amb l’autoritarisme sovi\u00e8tic el 1955 se’n distancia i aix\u00ed acaba la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb la revista i l’amistat amb Sartre.
\nMor d’un atac de cor el 1961.<\/p>\n

\n

Obra<\/h2>\n

El cos hum\u00e0 no \u00e9s un objecte separat de la ment, sin\u00f3 el mitj\u00e0 essencial a trav\u00e9s del qual percebem, entenem i existim en el m\u00f3n. Com a figura clau de la fenomenologia existencialista francesa, va rebutjar tant el racionalisme cartesi\u00e0 com el dualisme, situant la percepci\u00f3 com el fonament de tota l’experi\u00e8ncia humana.<\/p>\n

1942. La structure du comportement<\/strong>
\nCritica el conductisme mec\u00e0nic i el reduccionisme cient\u00edfic de l’\u00e8poca. Proposa que el comportament hum\u00e0 no es pot entendre com una simple resposta a est\u00edmuls externs. En lloc d’aix\u00f2, l’explica com una estructura integrada on l’organisme i el seu entorn es configuren m\u00fatuament de manera din\u00e0mica. [Important la noci\u00f3 d’interacci\u00f3 m\u00fatua].<\/p>\n

1945. Ph\u00e9nom\u00e9nologie de la perception<\/strong>
\nIntrodueix el concepte de “cos propi” (corps propre) o cos viscut: el cos no \u00e9s una m\u00e0quina que posse\u00efm, sin\u00f3 la nostra pr\u00f2pia obertura al m\u00f3n. Tamb\u00e9 hi desenvolupa la intencionalitat motriu, defensant que el cos compr\u00e8n el seu espai i l’entorn de forma pre-reflexiva gr\u00e0cies a l’h\u00e0bit, molt abans que intervingui el pensament intel\u00b7lectual o abstracte. La percepci\u00f3 no \u00e9s una interpretaci\u00f3 intel\u00b7lectual de dades sensorials, sin\u00f3 la nostra manera primordial d’estar al m\u00f3n. El cos viscut \u00e9s el centre de l’experi\u00e8ncia; no nom\u00e9s tenim un cos, sin\u00f3 que som un cos.<\/p>\n

1948. Sens et non-sens<\/strong>
\nUn recull d’assaigs on el fil\u00f2sof aplica la seva fenomenologia a \u00e0mbits com l’art, la literatura i la pol\u00edtica. Inclou el c\u00e8lebre text “El dubte de C\u00e9zanne”, on utilitza la pintura de Paul C\u00e9zanne per exemplificar com l’art intenta capturar l’experi\u00e8ncia pura i bruta de la percepci\u00f3 visual abans que sigui conceptualitzada per la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

1955. Les Aventures de la dialectique<\/strong>
\nReflexi\u00f3 sobre la filosofia de la hist\u00f2ria i la pol\u00edtica. S’hi distancia de la idea de dial\u00e8ctica com a proc\u00e9s hist\u00f2ric predeterminat i de la posici\u00f3 pol\u00edtica de Sartre, per defensar una via m\u00e9s oberta i menys dogm\u00e0tica<\/p>\n

1964 L’\u0152il et l’Esprit<\/strong>
\nInvestiga la visi\u00f3 i la pintura per explorar la relaci\u00f3 entre el cos, la percepci\u00f3 i l’\u00e9sser. Usa la pintura de C\u00e9zanne com a exemple de com l’art revela la “profunditat” i la “carn” del m\u00f3n que la ci\u00e8ncia no pot copsar.<\/p>\n

1964. Le Visible et l’invisible<\/strong>
\nPublicada inacabada despr\u00e9s de la seva mort repentina, aquesta obra representa l’evoluci\u00f3 del seu pensament cap a una ontologia m\u00e9s profunda. Introdueix el concepte de “la carn” (la chair), descrita com el teixit com\u00fa que uneix el subjecte que percep i el m\u00f3n percebut. El cos \u00e9s descrit com a “vident-visible” i “tocant-tocat”, fet que demostra que som part de la mateixa mat\u00e8ria que estem explorant.<\/p>\n

\n

Emocions<\/strong><\/p>\n

A la “Fenomenologia de la percepci\u00f3” dir\u00e0 que som un, fa una revoluci\u00f3: no som consci\u00e8ncia pura, sin\u00f3 cos viscut (“corps v\u00e9cu”). Per a ell, l’emoci\u00f3 no \u00e9s primerament un acte mental, sin\u00f3 una reestructuraci\u00f3 de la nostra relaci\u00f3 corporal amb el m\u00f3n. L’emoci\u00f3 \u00e9s un fenomen global que s’encarna en la nostra manera de moure’ns i d’orientar-nos al m\u00f3n. No ens enfadem primer i despr\u00e9s reacciona el cos; l’enuig \u00e9s ja la postura corporal: les mans que s’agiten, la veu que s’eleva, la tensi\u00f3 muscular.
\nEn aquest sentit coincideix amb la teoria de les emocions de James-Lange. Mentre que James utilitza un enfocament cient\u00edfic causal (“estic trist perqu\u00e8 ploro”), Merleau-Ponty eleva aquesta idea a una dimensi\u00f3 existencial: el cos no \u00e9s una m\u00e0quina que reacciona, sin\u00f3 el lloc mateix on l’emoci\u00f3 cobra sentit. L’emoci\u00f3 no \u00e9s un pensament abstracte guardat a la ment; \u00e9s una modalitat de la nostra exist\u00e8ncia f\u00edsica i de com ens obrim al m\u00f3n. Est\u00edmul, cos i emoci\u00f3 passen alhora en un sol acte viscut.<\/p>\n

L’objecte de la por no \u00e9s “el perill” com a idea, sin\u00f3 el m\u00f3n que es torna amena\u00e7ador, que es contreu, que m’envaeix. El noema \u00e9s l'”estructura del camp perceptual” transformada per l’emoci\u00f3.
\nL’emoci\u00f3 \u00e9s una variaci\u00f3 de la nostra relaci\u00f3 amb el m\u00f3n, \u00e9s la “manera d’existir”. Quan estem tristos, el temps s’alenteix, l’espai es fa m\u00e9s pesant, els altres ens semblen llunyans. L’emoci\u00f3 no est\u00e0 “dins” de la ment ni “fora” en l’objecte, sin\u00f3 que \u00e9s la pr\u00f2pia atmosfera del m\u00f3n viscut.<\/p>\n

[Una emoci\u00f3 difusa sense un objecte evident semblaria contradir la tesi b\u00e0sica de le fenomenologia que sempre \u00e9s intencional. Per a Merleau-Ponty, l’objecte de l’emoci\u00f3 seria el m\u00f3n sencer, per\u00f2 viscut des d’una perspectiva corporal. Una ansietat sense causa no \u00e9s un error de la ment; \u00e9s que el meu cos ha percebut una modificaci\u00f3 en l’entorn (un canvi de llum, un soroll, una tensi\u00f3 social, [una representaci\u00f3 de mi, el meu cos en un estat alternatiu]) que jo encara no he racionalitzat, per\u00f2 que ja est\u00e0 transformant la meva postura i el meu horitz\u00f3 perceptiu.
\nHusserl situa l’emoci\u00f3 en una consci\u00e8ncia transcendental, amb un acte de noesi (sentir tristesa, sentir alegria) orientat a un objecte. Scheler creu en uns valors objectius als quals accedeix el subjecte (la meva tristesa no \u00e9s irracional, est\u00e0 captant una p\u00e8rdua real de valor en el meu entorn, encara que no s\u00e0piga dir-la” . MP troba les emocions com a manera de viure dins el m\u00f3n, [sempre tenyit d’un “color” emocional que t\u00e9 a veure en la disposici\u00f3 del cos].<\/p>\n

Intersubjectivitat<\/strong><\/p>\n

[Si som un “cos-en-el-m\u00f3n”, com identifico en aquest m\u00f3n altres cossos com jo? Com supero el solipsisme?]
\nPer a Merleau-Ponty, la trobada amb l’altre no \u00e9s un enigma intel\u00b7lectual ni un sil\u00b7logisme l\u00f2gic, sin\u00f3 una evid\u00e8ncia perceptiva i carnal. Ell resol el problema cl\u00e0ssic de l’altre (el solipsisme) a trav\u00e9s de la noci\u00f3 d’aparellament o acoblament corporal (accouplement).
\nNo arribo a la conclusi\u00f3 que l’altre \u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0 perqu\u00e8 “penso” o analitzo els seus moviments de manera abstracta. Hi arribo perqu\u00e8 el meu cos reconeix de forma immediata en l’altre cos les mateixes intencions, capacitats i possibilitats que ell mateix posseeix.
\nAix\u00ed \u00e9s com Merleau-Ponty explica com el nostre “cos-en-el-m\u00f3n” troba un altre “cos propi”:<\/p>\n