{"id":3844,"date":"2026-08-06T09:19:17","date_gmt":"2026-08-06T09:19:17","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3844"},"modified":"2026-08-17T15:40:10","modified_gmt":"2026-08-17T15:40:10","slug":"filosofia-de-la-ment","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/filosofia-de-la-ment\/","title":{"rendered":"Filosofia de la ment"},"content":{"rendered":"

Teories<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Discussi\u00f3: Exist\u00e8ncia i irreductibilitat de l’experi\u00e8ncia subjectiva<\/a>\u00a0 Emerg\u00e8ncia del mental i causalitat dalt-baix<\/a><\/p>\n

\n

Teories<\/h2>\n

La Cr\u00edtica Conductista: Gilbert Ryle (1949)<\/strong><\/p>\n

“The Concept of Mind”, va inicia la filosofia de la ment moderna. Ryle publica just despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, en un moment en qu\u00e8 la filosofia anal\u00edtica anglesa dominava amb el positivisme l\u00f2gic. Va atacar el que anomenava “el fantasma a la m\u00e0quina”, la teoria cartesiana que la ment \u00e9s una subst\u00e0ncia immaterial separada del cos. Aquesta visi\u00f3 comet un “error de categoria”. \u00c9s com si un visitant, despr\u00e9s de veure els edificis d’una universitat, pregunt\u00e9s on \u00e9s la universitat: es confon la col\u00b7lecci\u00f3 d’elements amb el concepte que els organitza. De la mateixa manera, el dualisme tracta la “ment” com una cosa separada, quan en realitat els termes mentals (creure, pensar, desitjar) no descriuen esdeveniments interns ocults, sin\u00f3 disposicions a comportar-se d’una determinada manera. Per a Ryle, comprendre la ment no \u00e9s investigar una entitat interna, sin\u00f3 analitzar la l\u00f2gica del llenguatge que usem per descriure la conducta. [una m\u00e0quina que observ\u00e9s humans, podria dubtar d’assignar una ment rere la conducta que observa. Per\u00f2 Ryle ignora la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia en primera persona]<\/p>\n

La Teoria de l’Estat Central (Central-State Materialism), 1950-1960<\/strong><\/p>\n

Els cr\u00edtics van assenyalar que Ryle no explicava prou b\u00e9 la nostra experi\u00e8ncia interna, i que negar l’exist\u00e8ncia d’esdeveniments mentals interns era poc intu\u00eftiu. Aix\u00ed, durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960, J.J.C. Smart (“Sensations and Brain Processes”, 1959) i David Armstrong (“A Materialist Theory of the Mind”, 1968)) van proposar la teoria de l’estat central segons la qual els estats mentals s\u00f3n id\u00e8ntics a estats f\u00edsics del sistema nervi\u00f3s central. No \u00e9s una veritat l\u00f2gica o ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 una identificaci\u00f3 emp\u00edrica i cient\u00edfica: el que anomenem “estar contents” \u00e9s, de fet, un estat neurofisiol\u00f2gic concret del cervell. Per a Armstrong, la ment \u00e9s un “mecanisme d’auto-exploraci\u00f3” del sistema nervi\u00f3s, una mena de principi intern que, causat per est\u00edmuls, provoca una conducta. Aix\u00ed, la consci\u00e8ncia es redueix a un proc\u00e9s f\u00edsic. Coincideix amb l’auge de la neuroci\u00e8ncia i la cibern\u00e8tica. \u00c9s el primer intent seri\u00f3s de fer “ci\u00e8ncia” amb la ment, identificant-la amb el cervell. [i encara no ten\u00edem els resultats de la neuroci\u00e8ncia moderna. Es donen les dues coses alhora, experi\u00e8ncia i neurones].<\/p>\n

El Funcionalisme (1960-1970)<\/strong><\/p>\n

Hilary Putnam (“Minds and Machines”, 1960, “The Nature of Mental States” 1967), per\u00f2, va veure un problema en la teoria de l’estat central: el mateix estat mental (com el dolor) pot ser causat per estats f\u00edsics molt diferents en diferents esp\u00e8cies (humans, pops, o fins i tot \u00e9ssers hipot\u00e8tics). Per aix\u00f2, va proposar el funcionalisme, que es va convertir en la teoria dominant durant els anys seg\u00fcents. Un estat mental es defineix no per la seva composici\u00f3 f\u00edsica (el “maquinari” cerebral), sin\u00f3 per la seva funci\u00f3 causal o el seu “paper funcional”: la relaci\u00f3 que t\u00e9 amb els est\u00edmuls que el provoquen, altres estats mentals i la conducta que produeix. L’analogia clau \u00e9s la d’un programa inform\u00e0tic (“programari”): el mateix estat funcional (per exemple, “sumar dues xifres”) pot executar-se en diferents m\u00e0quines amb maquinari completament diferent. Per tant, la ment pot ser estudiada com un programari del cervell. Tamb\u00e9 Jerry Fodor (Psychological Explanation , 1968). Sorgeix amb la met\u00e0fora de l’ordinador i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Putnam publica les seves idees just quan la inform\u00e0tica comen\u00e7a a desenvolupar-se. Va ser el paradigma dominant fins als anys 80.[i quines limitacions t\u00e9 aquest estudi, en ignorar l’experi\u00e8ncia subjectiva?]<\/p>\n

Podem intentar mapejar els estats mentals de Puitnam i Fodor en la fenomenologia de Brentano i Husserl, recordant per\u00f2 que que els set tipus funcionalistes (percepci\u00f3, dolor\/plaer, creen\u00e7a, desig, intenci\u00f3, emoci\u00f3, mem\u00f2ria) estan al mateix nivell, cada estat \u00e9s un node dins una xarxa causal d’inputs, outputs i altres estats, sense cap jerarquia de fonamentaci\u00f3 entre ells \u2014creen\u00e7a i desig s\u00f3n, funcionalment, del mateix “nivell”. En canvi, per Bretano i Husserl, els actes de noesi se superposen, hi ha una relaci\u00f3 de fonamentaci\u00f3 (Fundierung) entre les classes. Per a Brentano, tot judici i tot moviment de l’\u00e0nim (amor, odi, desig) pressuposa una representaci\u00f3 (Vorstellung) \u2014no pots jutjar ni desitjar res sense que abans “se’t presenti” quelcom. Husserl mant\u00e9 aquesta estructura i l’afina: els actes doxicoposicionals (creure, afirmar, negar) i els actes valoratius\/pr\u00e0ctics (desitjar, rebutjar, estimar) s\u00f3n sempre actes fundats sobre una presentaci\u00f3 o representaci\u00f3 pr\u00e8via.<\/p>\n