{"id":3853,"date":"2026-08-28T10:34:29","date_gmt":"2026-08-28T10:34:29","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3853"},"modified":"2026-09-09T08:03:24","modified_gmt":"2026-09-09T08:03:24","slug":"existential-feelings-predictive-processing-free-energy-principle","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/existential-feelings-predictive-processing-free-energy-principle\/","title":{"rendered":"Existential feelings. Predictive processing. Free energy principle"},"content":{"rendered":"

\u2192\u00a0 L’experi\u00e8ncia humana<\/a><\/p>\n

Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) 2008-<\/strong><\/p>\n

[Autors que em proposa Claude quan plantejo la simplificaci\u00f3 dels informes sobre l’experi\u00e8ncia humana] [Aporta una fenomenologia interessant, d’alt nivell, de la manera de sentir-se al m\u00f3n, que troba suport en models de percepci\u00f3-acci\u00f3, i per tant subjecte-objecte que no s\u00f3n passius sin\u00f3 que presenten un proc\u00e9s de predicci\u00f3 i error. (\u2192 Sensacions i percepci\u00f3<\/a>, Desenvolupament cognitiu<\/a>\u00a0 Piaget assimilaci\u00f3 i acomodaci\u00f3)]<\/p>\n

Feelings of being <\/strong>: Phenomenology, Psychiatry and the Sense of Reality”(2008).<\/p>\n

Mathew Ratcliffe defineix els sentiments existencials com una categoria fenomenol\u00f2gica diferent de les emocions. Argumenta que es caracteritzen per tres trets clau: 1) s\u00f3n sentiments corporals, 2) constitueixen maneres de relacionar-se amb el m\u00f3n en la seva totalitat, i 3) s\u00f3n responsables del nostre sentit de la realitat i pertinen\u00e7a. Per explicar-ho, s’hi explora la fenomenologia del tacte com a model per entendre com un sentiment pot ser alhora corporal i una forma de “tocar” el m\u00f3n. Aplica aquest marc te\u00f2ric per comprendre canvis experimentals en diverses condicions, com ara la depressi\u00f3, deliriums circumscrits (com el deliri de Capgras), la despersonalitzaci\u00f3 i l’esquizofr\u00e8nia. S’hi analitzen, per exemple, “sentiments de mort” i de buit associats a deliriums com el de Cotard, o la sensaci\u00f3 d’estranyesa en la despersonalitzaci\u00f3. Despr\u00e9s examina la contribuci\u00f3 dels sentiments existencials a l’experi\u00e8ncia religiosa i a la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica, incloent-hi una reavaluaci\u00f3 de les idees de William James sobre el paper de l’emoci\u00f3 en l’experi\u00e8ncia i el pensament.
\nUn sentiment existencial no \u00e9s una emoci\u00f3 ordin\u00e0ria dirigida cap a un objecte; \u00e9s una manera m\u00e9s general de sentir la pr\u00f2pia relaci\u00f3 amb la realitat en conjunt, sentir-se integrat o estrany en el m\u00f3n,\u00a0 viu connectat, o a\u00efllat i desconnectat. Seria pre-reflexiu. Les emocions serien intencionals, com “tinc por que un gos em mossegui”, mentre que un sentiment existencial podria ser “El m\u00f3n, en general, se’m presenta com un lloc amena\u00e7ador \/ ali\u00e8 \/ ple de possibilitats.” [aqu\u00ed retrobem la dificultat de Husserl<\/a> per adre\u00e7ar experi\u00e8nciues difuses no dirigides a un objecte]. [ En tracta la personalitat (Discussi\u00f3<\/a>) jo identificava dues maneres d’estar en el m\u00f3n, confiat, agra\u00eft o frustrat amb la sensaci\u00f3 de perill o d’estafa]. Es pot aplicar als trastorns. Per exemple, en el cas d’una depressi\u00f3, no \u00e9s nom\u00e9s que la persona pensi que el futur ser\u00e0 dolent, aquest deixa de presentar-se com un espai real de possibilitats.<\/p>\n

\n

Predictive processing. Andy Clark <\/strong><\/p>\n

El cervell no espera passivament les dades sensorials. Genera cont\u00ednuament prediccions sobre qu\u00e8 trobar\u00e0, i compara aquestes prediccions amb els senyals que arriben. L’error entre expectativa i senyal permet modificar el model o actuar per produir les condicions esperades. Clark insisteix, especialment, que aquest proc\u00e9s est\u00e0 \u00edntimament lligat al cos i a l’acci\u00f3: l’organisme mant\u00e9 una relaci\u00f3 activa amb el seu entorn, no construeix simplement una c\u00f2pia interna del m\u00f3n.
\nEls existential feelings de Ratcliffe serien un cas particular de “prediccions” d’alt nivell que no estarien formulades expl\u00edcitament i que definirien el marc des del qual percebem objectes, persones i situacions.[\u00c9s el context que determinaria tamb\u00e9 l’autonarraci\u00f3 que elaborem sobre nosaltres mateixos, sobre si ens sentim afortunats, o tractats injustament. A vegades pot ser totalment no objectiu, com els incels que es consideren v\u00edctimes del feminisme.]<\/p>\n