Es desf\u00e0 el punyent hivern amb l’agradable retorn de la primavera i del ponentol, i llisquen damunt dels pals les quilles eixutes; ja no plau al bestiar de romandre dins les estables ni al llaurador d’estar-se vora del foc, i els prats ja no blanquegen d’albors de gebre.<\/p>\n
Ja la deessa de Citera, Venus, mena les danses a la claror de la lluna i, enlla\u00e7ades amb les Nimfes, les formoses Gr\u00e0cies colpeixen r\u00edtmicament la terra amb els peus, mentre el roent Vulc\u00e0 va a veure les penoses fargues dels Ciclops.<\/p>\n
Ara \u00e9s l’hora de cenyir-nos el cap brill\u00f3s amb la verda murtra o amb les flors que d\u00f3na la terra alliberada; ara \u00e9s tamb\u00e9 l’hora d’oferir dins els ombrius dels boscs sagrats un sacrifici a Faune, sia que demani el d’una anyella, sia que s’estimi m\u00e9s el d’un cabrit.<\/p>\n
La p\u00e0l\u00b7lida Mort truca amb un cop de peu igual a les barraques dels pobres i als castells dels reis. Oh Sesti ventur\u00f3s, la breu durada de la vida ens impedeix de fer-nos una llarga esperan\u00e7a. Aviat t’afeixugaran la nit, els llegendaris Manes i la casa miserable de Plut\u00f3; bon punt hi haur\u00e0s entrat, ja no traur\u00e0s a sort amb els daus el regnat sobre el vi ni contemplar\u00e0s amb admiraci\u00f3 l’adolescent L\u00edcidas, pel qual ara s’inflamen tots els joves i aviat sentiran les noies un dol\u00e7 escalf.<\/p>\n
Solvitur acris hiems grata vice veris et Favoni,
\ntrahuntque siccas machinae carinas,
\nac neque iam stabulis gaudet pecus aut arator igni,
\nnec prata canis albicant pruinis.<\/p>\n
iam Cytherea choros ducit Venus imminente Luna,
\niunctaeque Nymphis Gratiae decentes
\nalterno terram quatiunt pede, dum gravis Cyclopum
\nVulcanus ardens visit officinas.<\/p>\n
nunc decet aut viridi nitidum caput impedire myrto
\naut flore terrae quem ferunt solutae;
\nnunc et in umbrosis Fauno decet immolare lucis,
\nseu poscat agna sive malit haedo.<\/p>\n
pallida Mors aequo pulsat pede pauperum tabernas
\nregumque turris. o beate Sesti,
\nvitae summa brevis spem nos vetat incohare longam.
\niam te premet nox fabulaeque Manes
\net domus exilis Plutonia; quo simul mearis,
\nnec regna vini sortiere talis,
\nnec tenerum Lycidan mirabere, quo calet iuventus
\nnunc omnis et mox virgines tepebunt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es desf\u00e0 el punyent hivern amb l’agradable retorn de la primavera i del ponentol, i llisquen damunt dels pals les quilles eixutes; ja no plau al bestiar de romandre dins les estables ni al llaurador d’estar-se vora del foc, i els prats ja no blanquegen d’albors de gebre. Ja la deessa de Citera, Venus, mena … <\/p>\n