{"id":3871,"date":"2026-09-24T10:35:36","date_gmt":"2026-09-24T10:35:36","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3871"},"modified":"2026-10-04T18:42:10","modified_gmt":"2026-10-04T18:42:10","slug":"dietaris-agendes-fotografies","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/","title":{"rendered":"Dietaris, agendes, fotografies"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/#dietaris\">Dietaris<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/#agendes\">Agendes<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/#tempsdigital\">El temps digital<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/#fotografies\">Fotografies<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/#meu\">El meu registre<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n<p>Dietaris, agendes, fotografies s\u00f3n el rastre que deixem de la nostra vida<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"dietaris\">Dietaris<\/h2>\n<p>Les autobiografies solien escriure&#8217;s cap al final de la vida, fent un balan\u00e7, mirant de justificar o posar en valor el que s&#8217;ha fet, consolidant un llegat. Aix\u00ed tindr\u00edem, per exemple: les Meditacions de Marc Aureli (c. 170-180 d.C.), les Confessions de Sant Agust\u00ed d&#8217;Hipona (c. 400 d.C.), la Vida de Benvenuto Cellini (escrita entre 1558 i 1563, el retrat d&#8217;un artista arrogant), les Confessions de Jean-Jacques Rousseau (1782), la Hist\u00f2ria de la meva vida de Giacomo Casanova (1822), o\u00a0 Les mots de Jean-Paul Sartre (1964).<br \/>\nActualment moltes figures escriuen mem\u00f2ries molt joves (als 30 o 40 anys) despr\u00e9s d&#8217;un \u00e8xit puntual o un fet traum\u00e0tic, transformant el g\u00e8nere en una mena de cr\u00f2nica d&#8217;etapa m\u00e9s que en un balan\u00e7 final.<\/p>\n<p>Els dietaris en canvi estan orientats per a \u00fas personal, recullen el que passa, el temps, els sentiments del dia.<\/p>\n<p><strong>Dietaris (journals)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Antecedents\n<ul>\n<li>2500aC Diari de Merer, un papir trobat prop de la amr roja amb els viatges diaris d&#8217;un capat\u00e0s egipci que transportava blocs de pedra per a la construcci\u00f3 de la Gran Pir\u00e0mide de Guiza.<\/li>\n<li>(1000) Sei Shonagon. El llibre del coix\u00ed<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>SXVII\n<ul>\n<li>1640\u20131706) John Evelyn<\/li>\n<li>(1660\u20131669) Samuel Pepys. unes 3.100 p\u00e0gines manuscrites, principalment en taquigrafia. Hi trobem una barreja de el que ha fet, diners i negocis, relacions familiars, sexe, m\u00fasica i teatre, el que ha menjat, pol\u00edtica, malalties, preocupacions personals i els fets m\u00e9s importants com la pesta de 1665 o l&#8217;incendi de Londres de 1666.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>SXVIII\n<ul>\n<li>(1762-1763) James Boswell, Journals.<\/li>\n<li>(1737-1794 vida) Edward Gibbon , Journals.<br \/>\nnombrosos diaris de pagesos, comerciants, metges, religiosos, viatgers, etc.<\/li>\n<li>(1769-1819) Bar\u00f3 de Mald\u00e0. &#8220;Calaix de sastre en qu\u00e8 s&#8217;explicar\u00e0 tot quant va succeint a Barcelona i ve\u00efnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l&#8217;autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les m\u00e9s m\u00ednimes frioleres.&#8221;<\/li>\n<li>diaris, llibres de comptes, almanacs.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>SXIX\n<ul>\n<li>(1801-1823) Stendhal, Journal<\/li>\n<li>(1804-1816) Benjamin Constant, Journaux intimes<\/li>\n<li>(1809-1881) Charles Darwin. Comen\u00e7a el 1838, reconstruint despr\u00e9s des de 1809, i acaba el 1881. Des de 1846 el disposaven p\u00e0gines oposades, una dedicada al treball cient\u00edfic, i l&#8217;altra a afers personals. Molt conc\u00eds, nom\u00e9s referia el m\u00e9s important, a vegades li cabia un any en una p\u00e0gina.<\/li>\n<li>(1832-1901) Queen Victoria. Va comen\u00e7ar amb un quadern diari que li va regalar la seva mare als 13 anys.<\/li>\n<li>(1833-1868) George Sand \u2014 Journal intime<\/li>\n<li>(1839-1881) Henri-Fr\u00e9d\u00e9ric Amiel. Journal intime. 16847 p\u00e0gines com a exploraci\u00f3 interminable del propi jo.<\/li>\n<li>(1847-1910) Lev Tolstoi.<\/li>\n<li>(1873-1881) Fi\u00f3dor Dostoievski. Va publicar el Diari d&#8217;un escriptor.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>SXX\n<ul>\n<li>(1914-1922)Katherine Mansfield<\/li>\n<li>(1910-1923) Diaris de Franz Kafka. No estaven destinats a ser publicats i reflecteixen de manera crua la seva angoixa creativa, els seus bloquejos, els somnis i la tempestuosa relaci\u00f3 amb el seu pare.<\/li>\n<li>(1915-1941) Diaris de Virginia Woolf.<\/li>\n<li>(1918-1919) Josep Pla. El quadern gris.<\/li>\n<li>(1942-1944) El diari d&#8217;Anne Frank.<\/li>\n<li>(1950-1962) Sylvia Plath. Una cr\u00f2nica devastadora, sincera i d&#8217;una qualitat po\u00e8tica immensa de la lluita de l&#8217;autora contra la depressi\u00f3, la creaci\u00f3 liter\u00e0ria i el fet de ser dona en la seva \u00e8poca.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"agendes\">Les agendes<\/h2>\n<p>Els diaris personals servien per deixar registre del que passava. Al sXIX la \u00a0societat industrial i comercial va comen\u00e7ar incloure massa compromisos per que les persones els tinguessin presents a la mem\u00f2ria. Aix\u00ed van apar\u00e8ixer les agendes. E<span style=\"font-size: 1rem;\">ls antecedents de l&#8217;agenda eren el calendari i l&#8217;almanac d&#8217;una banda, i els llibres de comptabilitat de l&#8217;altra.<\/span><\/p>\n<p>El Complete Annual Account Book and Calendar de Robert Aitken, per a l&#8217;any 1773, incorporava espais per a rebuts, pagaments, memor\u00e0ndums i anotacions di\u00e0ries. La disposici\u00f3 lineal dels dies permetia ja anticipar i planificar.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/aitken.jpg\" width=\"847\" height=\"703\" \/><\/p>\n<p>El 1812 <a href=\"https:\/\/eu.lettsoflondon.com\/blogs\/blog\/creators-of-the-original-diary\">Letts<\/a> crea el primer diari comercial, orientat als comerciants de la Borsa de Londres que necessitaven registrar el moviment de vaixells, les marees i les finances. Presentava els dies laborables de la setmana, en una sola p\u00e0gina, de dilluns a dissabte.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/letts.jpg\" width=\"675\" height=\"490\" \/><\/p>\n<p>A partir de 1840 gr\u00e0cies a la reducci\u00f3 del cost del paper i l&#8217;augment de l&#8217;alfabetitzaci\u00f3, el mercat es va inundar de &#8220;pocket diaries&#8221;, diaris de butxaca preimpresos.\u00a0 Tenien unes p\u00e0gines inicials amb almanacs, el santoral, fases de la lluna, taules de pesos, mesures i conversions de monedes. Despr\u00e9s hi havia espais datats buits.<br \/>\nEl cat\u00e0leg de Letts de 1856 oferia models m\u00e9s luxosos per a ladies and gentlemen, models per a metges (visites pacients), turistes (trens, hotels), comerciants (comandes, vaixells, pagaments)i m\u00e9s econ\u00f2mics per mec\u00e0nics.<\/p>\n<p>Durant un temps, una llibreta amb p\u00e0gines datades i espais per escriure podia servir tant per planificar com per registrar. (en angl\u00e8s es fa servir &#8220;diary&#8221; per a les dues. En catal\u00e0 &#8220;dietari&#8221; \u00e9s per recollir pensaments o anotar despeses.<\/p>\n<p>A primers del sXX van apar\u00e8ixer quaderns que es podien tancar amb clau per preservar la privacitat de les anotacions personals que podien incloure sentiments \u00edntims.<\/p>\n<p><strong>Segle XX Personal organizer<\/strong><\/p>\n<p>Hi hauria tres maneres d&#8217;anotar el temps:<\/p>\n<ul>\n<li>Journal (diari): llibreta amb p\u00e0gines en blanc, sense dates, per anotar pensaments i reflexions de manera flexible.<\/li>\n<li>Diary (dietari): llibreta amb dates a les p\u00e0gines per anotar els fets del dia<\/li>\n<li>Planner (agenda): llibreta amb dates a les p\u00e0gines per planificar. Pot ser igual que el dietari per\u00f2 a vegades t\u00e9 l\u00ednies amb les hores.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;agenda s&#8217;anir\u00e0 convertint en un organitzador de la vida m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;anotar els compromisos que v\u00e9nen. Incorporaran seccions d&#8217;adreces i tel\u00e8fons, mapes, p\u00e0gines de notes [tipus journal]. N&#8217;hi haur\u00e0 per a escolars, comercials, metges, cadascuna amb el seu almanac previ especialitzat.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/eu.filofax.com\/es\">Filofax<\/a><br \/>\nEl 1920 arriba el concepte de p\u00e0gines intercanviables en anelles, en lloc d&#8217;una llibreta relligada. Als USA es feia servir aquest sistema, anomenat Lefax per grans manuals t\u00e8cnics [on es podien substituir p\u00e0gines i actualitzar el manual sense tornar a imprimir-lo tot]. Norman &amp; Hill a Esc\u00f2cia el va adoptar [de manera que podia tenir els recanvis d&#8217;agenda anuals per\u00f2 mantenir per exemple el directori amb adreces i tel\u00e8fons]. Es podia personalitzar afegint-hi m\u00f2duls per comptabilitat, mapes, p\u00e0gines en blanc, portatargetes. El 1980 passa a anomenar-se filofax i es popularitza entre els yuppies.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/finocam.com\/ca\/content\/8-historia-duna-empresa-centenaria\">Finocam<\/a>: fundada el 1916 per Manuel Cabero, el 1950 incorpora el sistemes d&#8217;anelles m\u00faltiples.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/midori-japan.co.jp\">Midori<\/a> va introduir els dietaris multianuals. Hi hauria una p\u00e0gina pel 25 de setembre amb espais pel 2025, 2026, 2027 [permetria comparar com ha estat cada any el Nadal, o un aniversari].<br \/>\n2001 El <a href=\"https:\/\/www.1101.com\/store\/techo\/en\/2027\/all_about\/original\/\">Hobonichi tech\u014d<\/a> (\u624b\u5e33) \u00e9s una combinaci\u00f3 d&#8217;agenda, quadern, registre personal i objecte quotidi\u00e0, planner i journal alhora. Per exemple, inclouria la planificaci\u00f3 d&#8217;un sopar i despr\u00e9s l&#8217;anotaci\u00f3 de com ha anat, potser acompanyada d&#8217;un dibuix.<br \/>\nLes llibretes japoneses es complementaven amb segells que duien icones, adhesius i cintes washi per remarcar apartats. Inicialment decoratives, quan el m\u00e8tode del Bullet Journal es va fer viral a xarxes com Instagram o Pinterest, la comunitat global va agafar el sistema organitzatiu de Carroll i el va decorar amb l&#8217;est\u00e8tica japonesa de Midori, Hobonichi i el washi tape. Avui, marques com Hobonichi fabriquen llibretes espec\u00edfiques de quadr\u00edcula buida (Graph Notebook) orientades directament a fer-hi un Bullet Journal, unint el millor d&#8217;ambd\u00f3s mons.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.moleskine.com\/es-es\/\">Moleskine<\/a>. Al segle XIX es feien servir llibretes amb coberta de tela impermeabilitzada que s&#8217;anomenava moleskin, literalment pell de talp. El viatger Bruce Chatwin en feia servir unes fabricades a Fran\u00e7a i quan el fabricant va plegar en va comprar tot l&#8217;estoc que va poder. El 1997 a Mil\u00e0, Maria Sebregondi va tenir la idea de tornar-ne a fer.<\/p>\n<p>El<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Agenda_visual_personalitzada\"> Bullet Journal<\/a> (BuJo), o agenda visual personalitzada \u00e9s un m\u00e8tode flexible que feia servir el dissenyador Ryder Carrol, diagnosticat amb TDAH i que va compartir el 2013. En una mateixa llibreta amb fulls en blanc l&#8217;usuari pot anotar la planificaci\u00f3 di\u00e0ria, pensaments i reflexions, i seguiment de projectes. Ha de mantenir un \u00edndex per localitzar on s\u00f3n les coses, no hi ha p\u00e0gines buides.<\/p>\n<p>A occident el mercat professional est\u00e0 dominat per Filofax i Letts, el particular de diaris, per Moleskine i Leuchtturm1917. Al Jap\u00f3 tenim Hobonichi, Midori i Kokuyo.<\/p>\n<ul>\n<li>Calendari: Quin dia \u00e9s? [quin sant?]<\/li>\n<li>Dietari: qu\u00e8 ha passat avui, com m&#8217;he sentit?<\/li>\n<li>Agenda (Lets , 1812): Qu\u00e8 passar\u00e0? Qu\u00e8 he de fer?<\/li>\n<li>Organitzador personal , Filofax, segle XX: Com administro, planifico la meva vida?<\/li>\n<li>Planner\/journal contemporani, Hobonichi, Bullet Journal, etc.: Com puc dissenyar, viure, registrar i recordar la meva vida?<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u2192 la vida com una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vides-humanes\/#llibreta\">llibreta<\/a> amb fulls en blanc que anem omplint<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.jetpens.com\/blog\/The-Best-Daily-Planners\/pt\/178\">Jetpens<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"tempsdigital\">El temps digital<\/h2>\n<p>Les eines digitals han anat separant les diferents funcions que l&#8217;agenda de paper tendia a reunir en un sol objecte, per\u00f2 despr\u00e9s les han tornat a integrar en grans ecosistemes.<\/p>\n<ul>\n<li>1980s: Calendari, bloc de notes, calculadora<\/li>\n<li>1990s\n<ul>\n<li>Lotus organizer, aparegut el 1992-93, imitava deliberadament un Filofax digital. La pantalla mostrava un quadern amb pestanyes Calendar, To Do, Address, Notepad, Planner, Anniversary<\/li>\n<li>Borland Sidekick<\/li>\n<li>1997 Microsoft Outlook integra correu + calendari + contactes + tasques + documents + journal. Planifica amb el calendari i les tasques, comunica amb el correu i arxiva amb journal. (Desktop empresa)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>2000s<br \/>\n[Amb la generalitzaci\u00f3 d&#8217;internet primer i dels smartphones despr\u00e9s el 2007 i 2008, les dades de gesti\u00f3 ja no eren uns fitxers al disc dur del desktop sin\u00f3\u00a0 que estaven al n\u00favol i s&#8217;hi pot accedir des de qualsevol lloc].<\/p>\n<ul>\n<li>Google: Calendar arriba el 2006 i ja est\u00e0 pensat per integrar-se amb Gmail. El 2008 es desplega Android als m\u00f2bils. El 2009 s&#8217;integra amb tasks.<\/li>\n<li>Apple: comen\u00e7a als 1990s amb els &#8220;Macs&#8221; (Mail + Calendar + Reminders + Contacts + Notes + Photos) i partir de 2007 amb el llan\u00e7ament dels iphones i el iOS ho ext\u00e9n als m\u00f2bils.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Avui la gent fa servir una plataforma corporativa com Microsoft 365 o Google Workspace a la feina, i a nivell privat apple o android segons el tel\u00e8fon comprat\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/informatica\/#ofimatica\">ofim\u00e0tica<\/a>).<\/p>\n<p><strong>[Del diari privat a publicar la vida]<\/strong><\/p>\n<p>[Els journals estaven destinats al seu autor, per poder recordar moments de la seva vida o elaborar reflexions. Les plataformes d&#8217;internet blogs, facebook, instagram, tiktok estan orientades a &#8220;publicar&#8221; la nostra vida i buscar l&#8217;aprovaci\u00f3 dels visitants. ]<\/p>\n<ul>\n<li>1990s<br \/>\nHomepage &#8220;Aquesta \u00e9s la meva p\u00e0gina. Aqu\u00ed s\u00f3c jo.&#8221; [Com una targeta de presentaci\u00f3]<\/li>\n<li>Finals 90s-2000<br \/>\nBlogs. Amb posts que tenen una data i poden admetre comentaris. A difer\u00e8ncia de les llibretes, que eren diaris privats, aquests s\u00f3n oberts a tot el p\u00fablic.<\/p>\n<ul>\n<li>1998 Open Diary. Primera plataforma de diari en l\u00ednia que va introduir una secci\u00f3 de comentaris, permetent que els lectors interactuessin amb l&#8217;autor.<\/li>\n<li>1999 LiveJournal. Dissenyada originalment per Brad Fitzpatrick per mantenir el contacte amb els seus amics de l&#8217;institut. Es va convertir r\u00e0pidament en una gran comunitat global de diaris personals, amb una forta implantaci\u00f3 a R\u00fassia.<\/li>\n<li>1999 Blogger. Creada per Pyra Labs, va popularitzar l&#8217;\u00fas de formularis web per publicar sense necessitat de saber codi HTML. Google la va comprar l&#8217;any 2003.<\/li>\n<li>2003 WordPress. Creada com un projecte de codi obert per Matt Mullenweg i Mike Little. Ha estat la plataforma m\u00e9s influent de la hist\u00f2ria; avui dia, WordPress dona vida a m\u00e9s del 43% de totes les p\u00e0gines web de l&#8217;Internet global.<\/li>\n<li>2007 Tumblr. Va revolucionar el format introduint el microblogging, una barreja de blog de textos curts, imatges i xarxa social basada en compartir contingut d&#8217;altres de manera molt visual.<\/li>\n<li>2017 Substack. Va redefinir el model permetent als autors publicar els seus articles directament als correus electr\u00f2nics dels seus subscriptors (newsletters), monetitzant el contingut de forma directa.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>2004. Facebook. Orientat a compartir la vida de cadasc\u00fa, qu\u00e8 es fa qu\u00e8 es pensa, un esdeveniment amb un grup d&#8217;amics (o amb tot el p\u00fablic). Permet text, fotografies i v\u00eddeos. [Amb el blog l&#8217;usuari podia tenir salvats una s\u00e8rie d&#8217;enlla\u00e7os interessants. Amb Facebook \u00e9s la plataforma que presenta les actualitzacions de tots els amics i alhora continguts d&#8217;altres que creuen que podran interessar, o publicitat].<\/li>\n<li>2010. Instagram va n\u00e9ixer com una plataforma per compartir imatges, inicialment de format quadrat, [com una polaroid]. El 2012 \u00e9s adquirit per facebook. [\u00c9s com un \u00e0lbum de fotos o scrapbook que compartim per mostrar com n&#8217;\u00e9s d&#8217;interessant la nostra vida]<\/li>\n<li>2016 Tiktok. Per compartir v\u00eddeos curts.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Els blogs personals han passat a les xarxes socials. Els corporatius segueixen vigents [en lloc d&#8217;una s\u00e8rie de p\u00e0gines est\u00e0tiques]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Quadres, dibuixos i fotografies<\/h2>\n<p>[Fins al sXIX la majoria no llegia, per analfabetisme, i pel preu dels llibres. Encara menys escrivien deixant const\u00e0ncia de com eren les seves vides. Quin \u00e9s el registre gr\u00e0fic de les vides humanes que ha quedat al llarg dels temps?<\/p>\n<p>-&gt; Art, el retrat<\/p>\n<p><strong>Abans de la fotografia &lt;10<\/strong><\/p>\n<p>Abans de la fotografia nom\u00e9s quedava registre gr\u00e0fic de la noblesa, comerciants rics, o classes cultivades, uns pocs documents 1-20, en format d&#8217;escultures, pintures al fresc, taules de fusta, miniatures, dibuixos o silluetes.<\/p>\n<p>A l&#8217;Antiguitat nom\u00e9s la monarquia i els nobles eren retratats en pintura i escultura. Egipte, Roma.<br \/>\nA l&#8217;Edat mitjana els nobles i cardenals que pagaven els frescos d&#8217;una esgl\u00e9sia hi eren representats.<\/p>\n<p>Als sXIV i XV, els nobles o comerciants rics encarregaven petites pintures de fusta que es podien tancar com un llibre i transportar en viatges. En un costat es pintava la Mare de D\u00e9u i, en l&#8217;altre, el noble resant. El retrat neix fusionat amb la religi\u00f3. Es feien amb tremp d&#8217;ou o amb les primeres mescles d&#8217;oli sobre fusta, aconseguint detalls min\u00fasculs que requerien una mirada molt propera.<\/p>\n<p>sXVI Quan es negociava un matrimoni entre monarquies europees, s&#8217;enviava un pintor de la cort (com Hans Holbein o Sofonisba Anguissola) a retratar el pretendent. Aquell petit quadre es transportava a cavall per tot el continent perqu\u00e8 el futur c\u00f2njuge don\u00e9s el vistiplau a l&#8217;aspecte de la seva promesa o prom\u00e8s.<\/p>\n<p>Eren comuns els retrats en miniatura (sovint pintats sobre vitel\u00b7la o vori), que es portaven penjats al coll com a joies o amagats en caixetes. Eren el recordatori f\u00edsic de l&#8217;estimat o de l&#8217;aliat pol\u00edtic. Seran molt importants fins a l&#8217;arribada de la fotografia [abans dels tel\u00e8fons m\u00f2bils, sol\u00edem portar retrats de la parella o fills a la cartera, alguns al cotxe, alguns a la feina. Amb les fotos guardades al m\u00f2bil i a vegades com a salvapantalles, segueix l&#8217;h\u00e0bit de dur a sobre imatges de la gent estimada]<\/p>\n<p>sXVI-XVII. Amb la pintura a l&#8217;oli sobre llen\u00e7, artistes com Tici\u00e0, Vel\u00e1zquez o Van Dyck fixen el model del retrat a mida natural. El rei ja no vol un objecte \u00edntim; vol una tela de tres metres on se&#8217;l vegi a cavall o envoltat de teles sumptuoses. Aquests retrats es penjaven a les grans sales de recepci\u00f3 dels palaus per intimidar els visitants i recordar-los el poder absolut del monarca.<\/p>\n<p>La gent culta [igual que tocava el piano], sovint sabia dibuixar i es feien retrats entre amics. Una persona podia tenir un \u00e0lbum on els amics deixaven un dibuix, una flor seca, o uns versos. Eren com journals colectius.<br \/>\nLes classes mitjanes compraven a vegades siluetes, que eren semblances a baix cost.<\/p>\n<p>sXVIII-XIX. Amb l&#8217;arribada de la Revoluci\u00f3 Industrial i el comer\u00e7 global, una nova classe social agafa el relleu: la burgesia. No tenen sang reial, per\u00f2 tenen diners, i volen imitar els costums de la noblesa. Els burgesos comencen a omplir els seus pisos i torres de retrats propis. Ja no pinten reis, sin\u00f3 banquers, industrials i les seves fam\u00edlies, vestits amb les seves millors gales i envoltats d&#8217;objectes que demostren la seva cultura (llibres, instruments de m\u00fasica, mapes).<\/p>\n<p><strong>1850-1900 Fotografia inicial, estudi fotogr\u00e0fic, desenes<\/strong><\/p>\n<p>Al sXIX, el daguerreotip apareix el 1839, per\u00f2 durant les primeres d\u00e8cades continua essent car. La situaci\u00f3 canvia sobretot durant les d\u00e8cades de 1850 i 1860, amb processos com el col\u00b7lodi\u00f3 humit i, especialment, la carte de visite. Calia anar a un estudi fotogr\u00e0fic i degut al cost estava reservada a les classes acomodades per\u00f2 a finals de segle va comen\u00e7ar a ser assequible a la major part de la poblaci\u00f3. Els formats fotogr\u00e0fics petits i la reducci\u00f3 del temps de posat van abaratir el retrat i el van popularitzar entre la burgesia a mitjan segle XIX.<br \/>\n-&gt; <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-fotografia\/\">la fotografia<\/a><\/p>\n<p><strong>1900-1950 Fotografia d&#8217;estudi i amateur , desenes i centenars<\/strong><\/p>\n<p>sXX inicial. Les fam\u00edlies van a l&#8217;estudi del fot\u00f2graf a fer-se una foto quan es casen, quan tenen un fill, o en determinats moments de la seva vida. [Potser 5 fotos a la vida?].<br \/>\nPels amants de la fotografia, ja hi ha c\u00e0meres port\u00e0tils, sobre plaques de vidre o film. [L&#8217;avi Jaume, aficionat a la fotografia feia plaques tridimensionals als anys 30 i 40]<\/p>\n<p><strong>1950\u20132000, carret de 35mm amb c\u00e0mera compacte, centenars, milers<\/strong><\/p>\n<p>Leica havia introdu\u00eft la c\u00e0mera de 35mm el 1925 i el 1934 Kodak va oferir els cartutxos tancats que permetien carregar la c\u00e0mera a llum de dia. La popularitzaci\u00f3 definitiva arribaria als anys 50 i 60. Amb la nova t\u00e8cnica, la fotografia ja no nom\u00e9s retrata persones [i paisatges, esl dos est\u00e0tics] sin\u00f3 que captura moments [es fa servir la parula &#8220;instant\u00e0nia&#8221;]. Es comencen a tenir \u00e0lbums familiars, [com els dels pares] que recullen aniversaris, vacances i potser alguns moments de la vida quotidiana. [En un viatge d&#8217;una setmana es gastava potser dos carrets de 24 fotos]. [Poc a poc les c\u00e0meres es van automatitzant. Ja no cal fot\u00f2metre, ni enfocar tenint en compte la profunditat de camp.]<br \/>\nFins a la fotografia digital gaireb\u00e9 tots els carrets s&#8217;imprimien, nom\u00e9s els professionals feien c\u00f2pies de contacte. L&#8217;any 2000 es van arribar a fer 85M de fotos que pr\u00e0cticament s&#8217;imprimien totes. L&#8217;acte social clau de l&#8217;\u00e8poca era convidar amics o familiars a casa i agafar els \u00e0lbums f\u00edsics o les caixes de sabates plenes de c\u00f2pies de 10&#215;15 cm. [els m\u00e9s dedicats pod\u00edem fer \u00e0lbums amb pl\u00e0nols del viatge i altres records enganxats. Els \u00e0lbums potser eren poc selectius, ja que hav\u00edem impr\u00e8s la foto, l&#8217;enganx\u00e0vem a no ser que estigu\u00e9s esguerrada].<\/p>\n<p><strong>2000-2010 C\u00e0meres digitals. Milers de fotos. <\/strong><\/p>\n<p>El 200x apareix al fotografia digital, ja no gastem carrets sin\u00f3 mem\u00f2ria, inicialment tamb\u00e9 cara per\u00f2 cada cop m\u00e9s a assequible. S&#8217;iguala la qualitat de la fotografia anal\u00f2gica amb m\u00e9s comoditat. El 2010 s&#8217;arriba al m\u00e0xim de vendes de c\u00e0meres digitals.\u00a0 Es pispara la quantitat de fotos que es fan \u00a0(660M el 2013) i la impressi\u00f3 es va fa, un 5% aproximadament.\u00a0 [Albums de Fotoprix o Hofman]<\/p>\n<p><strong>2010-202x Smartphones i el n\u00favol. Desenes de milers<\/strong><\/p>\n<p>Entre 2012 i 2014 els m\u00f2bils igualen en qualitat a les c\u00e0meres point-and-shoot. Ja no calia tenir i portar a sobre una c\u00e0mera. Tampoc calia imprimir-les perqu\u00e8 les pod\u00edem compartir amb el m\u00f2bil o a trav\u00e9s de les xarxes socials. S&#8217;estima que el 2015 es van arribar a fer 1B de fotos i 2B el 2024. Tothom t\u00e9 m\u00f2bil i tothom pot fer fotos [Sergio i la Nuri]. S&#8217;estima que cada es comparteixen uns 7M d&#8217;imatges per WhatsApp, 4M per Snapchat, 2M per Facebook i 1.3M per Instagram.\u00a0 La impressi\u00f3 no ha desaparegut del tot, se&#8217;n fan unes 50M anuals. Per\u00f2 ja respon a la intenci\u00f3 de fer un producte, un record, o un \u00e0lbum.<\/p>\n<p>El 1994 el fot\u00f2graf Jim Brandenburg, despr\u00e9s de 20 anys de carrera fren\u00e8tica fent milers de fotos per assignaci\u00f3,se sentia cremat. Per retrobar la seva passi\u00f3, es va imposar un l\u00edmit estricte: passar 90 dies a la natura fent nom\u00e9s UN sol clic de disparador al dia. No valia fer-ne diverses i triar-ne una; la c\u00e0mera anal\u00f2gica nom\u00e9s podia registrar un fotograma diari, sense marge d\u2019error. Va estar 90 dies als boscos de Minnesota, des de l\u2019equinocci de tardor fins al solstici d\u2019hivern). NG li va dedicar el n\u00famero de novembre de 1997 i es va publicar el llibre <a href=\"https:\/\/jimbrandenburg.com\/About\/\">Chased by the Light<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"meu\">El meu registre<\/h2>\n<p>[Jo fa anys que ja no compro agendes. Cada dimecres preparo un full\u00a0 per la setmana seg\u00fcent i un cap de setmana, amb una portada on hi ha les tasques que tinc en marxa.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/agenda.jpeg\" width=\"350\" \/><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/cartera.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Escric a l&#8217;ordinador el detall i faig un full que recull el trimestre, com a evoluci\u00f3 de quan feia els \u00e0lbums dels viatges. Aix\u00ed recordo tamb\u00e9 el quotidi\u00e0, i no nom\u00e9s els viatges. Tinc un calendari a la nevera i l&#8217;exposici\u00f3 de 8 fotos anuals.\u00a0 \u00a0I despr\u00e9s hi ha el &#8220;museu virtual de la meva vida&#8221; aqui, amb els llocs on he viscut, qu\u00e8 he fet cada any, qu\u00e8 he estudiat, llegit, quins viatges.<br \/>\n<img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/resumtrimestral.jpg\" width=\"2463\" height=\"1765\" \/><br \/>\n<img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/albums.jpg\" width=\"1024\" \/><\/p>\n<p>L&#8217;agenda finocam que vaig comprar en fer 40 anys no la faig servir pels plans sin\u00f3 que va a ser com una guia de museu port\u00e0til. fa uns anys encara imprimia les mem\u00f2ries, per\u00f2 ara hi tinc sobretot antologies de poesia.\u00a0 La idea \u00e9s sigui com el &#8220;museu&#8221; port\u00e0til, amb una exposici\u00f3 permanent, i algunes temporals.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/sisforats.jpg\" width=\"600\" \/><br \/>\n[Despr\u00e9s de fer una petita tria tinc arxivades de 3000-5000 fotos anuals de \u00f1es quals en selecciono 500-1000. Abans n\u2019imprimia algunes i ara nom\u00e9s 8 al corredor]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Dels pocs documents a la massa digital no seleccionada<\/strong><\/p>\n<p>El dietari i el dibuix eren un esfor\u00e7 per reflexionar sobre la vida, aturant-se, i recollint els pensaments i les imatges que cr\u00e8iem que valien la pena. Ara la tecnologia va acumulant missatges de whatsapp i fotografies que ens exhaureixen la mem\u00f2ria del m\u00f2bil i ens obliga a comprar m\u00e9s emmagatzematge a google. Per\u00f2 tenim una quantitat tan enorme de passat emmagatzemat que necessitem noves tecnologies \u2014cerques, reconeixement facial, IA, \u00abrecords d&#8217;aquest dia\u00bb\u2014 per trobar all\u00f2 que volem recordar.<\/p>\n<p>Abans el que vol\u00edem recollir del passat, ja sia escrivint un dietari o unes mem\u00f2ries, o en un \u00e0lbum de fotografies, implicava una tasca molt important de selecci\u00f3. Un bi\u00f2graf trobaria bona part de la feina feta treballant a partir de la correspond\u00e8ncia, dietaris i fotografies (la quantitat d&#8217;informaci\u00f3 possiblement es podria mesurar en GB). Avui un bi\u00f2graf que pogu\u00e9s arribar a accedir a tot el rastre digital d&#8217;una persona, fotos, emails, whatsapps, twitter\/X, posts trobaria una massa immensa sobre la qual treballar. Segurament caldria l&#8217;ajuda de la AI per arribar a una s\u00edntesi de qu\u00e8 feia realment aquella persona a cada \u00e8poca, i quina imatge volia projectar de si mateix.<\/p>\n<p>Abans, conscientment o no, una persona decidia quin rastre volia deixar de la seva vida, fotos, cartes, mem\u00f2ries, destruint potser alguns documents i en cassos importants, llegant el seu arxiu a una instituci\u00f3. Un bi\u00f2graf partia d&#8217;un d&#8217;un inventari ben delimitat.<\/p>\n<p>Un bi\u00f2graf del futur [com el que imagina Ian McEwan a &#8220;What We Can Know&#8221;] es trobar\u00e0 amb<br \/>\nEl que la persona ha presentat p\u00fablicament a Instagram, Facebook, X, textos publicats, fotografies escollides, etc.<br \/>\nEl rastre que quedaria de les seves comunicacions privades en correus, missatges de WhatsApp, cerques, calendaris, fotografies autom\u00e0tiques, ubicacions, documents, historial de navegaci\u00f3, etc.<br \/>\nEncara hi podr\u00edem afegir el material del que altres persones han dit d&#8217;ell.<\/p>\n<p>Un assistent AI podria fer de bi\u00f2graf auxiliar, comparant les difer\u00e8ncies que apareixen entre les dues imatges, l&#8217;amant de la naturlesa que medita en una platja deserta a Instagram, i el que assetja per altra banda.<br \/>\nEl bi\u00f2graf del passat es trobava grans buits, poques imatges. El bi\u00f2graf del futur t\u00e9 tot el material i el problema \u00e9s com arriba a fer-ne una s\u00edntesi.<\/p>\n<p>&#8220;I encara hi ha un \u00faltim gir: la IA no nom\u00e9s pot ajudar el bi\u00f2graf a reconstruir una vida; pot comen\u00e7ar a construir una nova autobiografia a partir del rastre digital de la persona.&#8221; Si li don\u00e9s a la IA tot el meu rastre, on vaig, qu\u00e8 escric a l&#8217;ordinador, per on navego, potser em donaria una imatge de mi mateix que ni tan sols jo he sabut formular.<\/p>\n<p><strong>L&#8217;agenda autom\u00e0tica<\/strong><\/p>\n<p>[Al m\u00f3n de l&#8217;empresa als anys 200x els directius ja no gestionaven el seu temps, ho feien les secret\u00e0ries que els assignaven reunions als slots (forats) de temps disponibles. Els 201x l&#8217;aplicaci\u00f3 de reunions buscava ja autom\u00e0ticament la disponibilitat de convocats i sales. Amb el Business Intelligence, els objectius i tasques dels empleats d&#8217;oficines ja els fixava un algoritme, amb eines que despr\u00e9s mesuraven el compliment de contactes. Amb els assistents personals basants en AI el 202x, igual que cedim el control de conducci\u00f3 a un cotxe, cedim la nostra vida a una aplicaci\u00f3 que ens diu quines reunions hem de fer o rebutjar, a nivell personal, qu\u00e8 hem de comprar, cuinar, on passar les vacances. Un assistent com el <a href=\"https:\/\/ai.meta.com\/muse\/\">muse<\/a> anunciat per meta, sabria m\u00e9s de nosaltres que no pas la secret\u00e0ria dels directius, perqu\u00e8 hauria accedit als posts de FB i Instagram . L&#8217;assistent es podria equivocar, o potser podria funcionar perfectament segons un un objectiu que nosaltres no hem examinat. A l&#8217;extrem, un assistent respondria autom\u00e0ticament als correus a partir del que sap de nosaltres. Si pels anys 90 pod\u00edem imaginar una caricatura on els directius van a reunions que s&#8217;han inventat les secret\u00e0ries, ara podr\u00edem tenir empreses gestionades \u00edntegrament pels seus respectius assistents.]<\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dietaris\u00a0 \u00a0 Agendes\u00a0 \u00a0 El temps digital\u00a0 \u00a0 Fotografies\u00a0 \u00a0 \u00a0El meu registre\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3 Dietaris, agendes, fotografies s\u00f3n el rastre que deixem de la nostra vida Dietaris Les autobiografies solien escriure&#8217;s cap al final de la vida, fent un balan\u00e7, mirant de justificar o posar en valor el que s&#8217;ha fet, consolidant un llegat. Aix\u00ed &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Dietaris, agendes, fotografies&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3871"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3871"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3871\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3871"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3871"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3871"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3871"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3871"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3871"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}