{"id":3879,"date":"2026-10-08T10:07:54","date_gmt":"2026-10-08T10:07:54","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3879"},"modified":"2026-10-21T15:47:45","modified_gmt":"2026-10-21T15:47:45","slug":"lespai-en-arquitectura","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lespai-en-arquitectura\/","title":{"rendered":"L’espai en arquitectura"},"content":{"rendered":"

Viure<\/a>\u00a0 \u00a0 Treballar<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Palaus i temples<\/a>\u00a0 \u00a0 Edificis corporatiu<\/a>\u00a0 \u00a0 Alt i gran<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Fenomenologia de l’arquitectura<\/a><\/p>\n

\n

L’habitatge per viure<\/h2>\n

[La hist\u00f2ria dels espais per viure es pot veure a grans trets com el pas d’un espai \u00fanic on viu tota la fam\u00edlia, a espais amb diferents funcions dins d’un mateix habitatge, fins a les llars individuals al sXXI]<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Espai \u00fanic. Fins edat mitjana, classes humils fins al segle XIX<\/strong><\/p>\n

Un \u00fanic espai, potser d’uns 30m2 al voltant d’un de la llar de foc on es cuinava, menjava, reparaven estris agr\u00edcoles i es dormia. Els infants a vegades dormien en el mateix llit.<\/p>\n

Les classes benestants tenien una gran sala i cambres privades per dormir<\/p>\n

Cuina, dormitori, rebre<\/strong><\/p>\n

Poc a poc l’espai \u00e9s m\u00e9s gran i es va compartimentant, cuina, menjador, espai per a rebre [parlour, drawing room, que no \u00e9s encara l’espai de viure i de lleure, en alguns casos nom\u00e9s es fa servir per les visites], dormitoris per pares i fills.
\nL’aristocr\u00e0cia ja tenia espais destinats al bany al sXVIII [amb rentamans i orinal] per\u00f2 l’aigua corrent i el sanejament no arribaran fins al sXIX-sXX], estudi o espai de treball, depend\u00e8ncies pels servents.<\/p>\n

Evoluci\u00f3 de la sala<\/strong><\/p>\n

[Com passem d’una sala per rebre a una sala on es fa vida de lleure?]<\/p>\n

El drawing room neix com un espai de retir i recepci\u00f3 relativament formal. Per\u00f2 al segle XVIII, especialment entre les classes acomodades, a m\u00e9s de rebre visites, es conversa prenent te. Tal com descriu Jane Austen a les sevs novel\u00b7les, el drawing room \u00e9s l’escenari de les habilitats de les dones de classe mitjana i alta, m\u00fasica, cant, dibuix, etc. La sala incorpora un piano.<\/p>\n

Les cases riques acaben tenint diferents espais, una dining room per menjar, una drawing room per rebre en ocasions formals, amb piano,una morning room per activitats quotidianes [cosir? llegir?], una biblioteca (libreary) i la smoking room per la conversa masculina.<\/p>\n

A l’\u00e8poca victoriana, entre les classes mitjanes baixes i treballadores [que pr\u00e0cticament no tenien lleure ni vida social] el parlour, amb les millors mobles i objectes que es podien permetre es reservava nom\u00e9s per les festes i ocasions [el pis de la Pilar a la Seu als anys 80].<\/p>\n

Entre finals del XIX i les primeres d\u00e8cades del XX el sal\u00f3 deixa de ser principalment un espai de representaci\u00f3 i passa a ser un espai de vida. La living room moderna substitueix progressivament el parlour victori\u00e0 [potser coincidint amb la legislaci\u00f3 sobre horaris laborals; per primer cop les classes treballadores comencen a tenir lleure].
\nCap al 1920\u20131930, la r\u00e0dio entra a les cases. Aix\u00f2 permet accedir sentir m\u00fasica i not\u00edcies a qui fins ara no es podia permetre un piano o llegir el diari. A partir dels anys 50, comen\u00e7ant pels estats units la televisi\u00f3 es converteix en una pe\u00e7a central de la llar. [A Espanya arribava als 70]. Va desapareixent la conversa per\u00f2 es comparteix el programa de televisi\u00f3.
\nAl sXXI amb l’streaming per internet, els m\u00f2bils i les tauletes, diverses persones poden estar al mateix espai, amb auriculars, cadascun consumint un contingut diferent.<\/p>\n

Despr\u00e9s de segles de compartimentar, separant cuina de menjador i de sala de rebre, avui la tend\u00e8ncia \u00e9s a fer un espai obert [potser perqu\u00e8 tenim millors extractors, o comprem m\u00e9s menjar preparat?]<\/p>\n

sXXI<\/strong><\/p>\n

[Avui s\u00f3n freq\u00fcents les queixes per pisos cars i petits, de 30 m2. Per\u00f2 aix\u00f2 en part \u00e9s degut a que hem passat de viure en fam\u00edlia, 5 o 4 persones en un edifici de 80m2, a viure sols. En realitat estem ocupant m\u00e9s m2. La difer\u00e8ncia \u00e9s que abans compart\u00edem la cuina, menjador i lavabo amb la resta de la fam\u00edlia. Ara, si no es poden pagar un pis de 30m2, es comparteix habitaci\u00f3 amb gent que no \u00e9s de la fam\u00edlia]<\/p>\n

Documents<\/strong><\/p>\n

Bert Teunissen<\/a> les cases antigues on vivien els europeus. + fot\u00f2graf mobles<\/p>\n

Peter Menzel: (\u00a0galeria<\/a>\u00a0),\u00a0Hungry Planet What the World Eats<\/a>,\u00a0Material World<\/a><\/p>\n

\n

Espais de treball<\/h2>\n

[Fins al sXIX l’espai de treball era b\u00e0sicament al camp. Amb la revoluci\u00f3 industrial l’espai de treball se situava al voltant de les m\u00e0quines, els telers de les f\u00e0briques] [recordo el soroll d’una nau al carrer Vilafranca].<\/p>\n

Amb la industrialitzaci\u00f3 i el comer\u00e7, els bancs, les assegurances, l’adminitraci\u00f3, han de processar cartes, comandes, comptabilitat.<\/p>\n

Taylorist Office (sXIX-sXX)<\/strong><\/p>\n

Es trasllada el pensament de Frederick Taylor sobre la scientific management \u2014mesurar, dividir i optimitzar els moviments\u2014 de la f\u00e0brica a l’activitat administrativa. Els empleats s\u00f3n gaireb\u00e9 “m\u00e0quines de processar informaci\u00f3”. [Cada lloc t\u00e9 assignades unes tasques i hi ha una pir\u00e0mide de supervisi\u00f3]. Els empleats ocupen la gran sala comuna; els caps tenen despatxos individuals, sovint al per\u00edmetre i amb finestres.<\/p>\n

<\/p>\n

El Larkin Building<\/a> (1903) de Frank Lloyd Wright, a Buffalo,\u00a0 tenia un enorme espai central il\u00b7luminat zenitalment, compartit per tots els treballadors, envoltat de galeries. Hi havia fins i tot menjador, aula i espais de descans i un orgue, com una mena de “catedral del treball”. L’empresa no havia de ser nom\u00e9s un lloc on la gent venia a treballar, sin\u00f3 una fam\u00edlia.<\/p>\n

B\u00fcrolandschaft (1950)<\/strong><\/p>\n

El grup Quickborner proposa trencar les files r\u00edgides atenent a com circula la informaci\u00f3 en lloc de la jerarquia laboral. \u00c9s el “paisatge d’oficina<\/a>“.<\/p>\n

<\/p>\n

Action Office (1960s)<\/strong><\/p>\n

Robert Propst, treballant per Herman Miller<\/a>,\u00a0 (l’empresa que comercialitzava els dissenys de Charles Eames) estudia durant anys com treballen les persones i conclou que l’oficina tradicional \u00e9s inadequada per al nou treball intel\u00b7lectual. El 1964 apareix Action Office I i el 1968 Action Office II<\/a>.
\nPropst volia un entorn flexible, amb privacitat parcial i la possibilitat de personalitzar l’espai [gaireb\u00e9 tots els avantatges d’un despatx i alhora permetent m\u00e9s interacci\u00f3]. Va resultar que les empreses van aprofitar el nou disseny per ficar m\u00e9s persones en menys metres quadrats, pervertint la idea original de Propst.<\/p>\n

<\/p>\n

Cubicle Farm (1970-1990)<\/strong><\/p>\n

El model de Propst es va anar consolidant i fins i tot molts despatxos van passar a ser cubicles. [A Caixabank, els caps de departament tenien un cubicle una mica m\u00e9s gros, els caps de centre tancat, i els directors d’\u00e0res, lavabo propi]. T\u00e9 avantatges per\u00f2 alhora d\u00f3na la sensaci\u00f3 d’estar tancat dins d’una caixa.<\/p>\n

Open Plan (1990-2000)<\/strong><\/p>\n

Amb la inform\u00e0tica i les noves empreses tecnol\u00f2giques, reapareix l’espai completament obert que hauria de fomentar la creativitat, la comunicaci\u00f3, la col\u00b7laboraci\u00f3 i la innovaci\u00f3 [fins ara les taules tenien un tel\u00e8fon i una m\u00e0quina d’escriure. Ara comen\u00e7aran a tenir un munt de cables, estaci\u00f3, pantalla, teclat, ratol\u00ed, xarxa].
\nPer\u00f2 el resultat ha estat que hi havia menys privacitat, m\u00e9s soroll i distraccions. Aix\u00f2 no va venir compensat per un augment de cooperaci\u00f3.<\/p>\n

<\/p>\n

Activity-based workplace (2000-202X)<\/strong><\/p>\n

La tend\u00e8ncia actual \u00e9s aportar espais segons el tipus de feina. Zona oberta amb certa separaci\u00f3 [cibicles], sales de reunions amb taules grans, pissarres, pantalles, alguns espais de relaxaci\u00f3. No \u00e9s simplement “tornar als despatxos” ni “fer-ho tot obert”, sin\u00f3 introduir variaci\u00f3 i control: poder passar d’un espai obert a un refugi petit i silenci\u00f3s, d’un espai social a un lloc de concentraci\u00f3, segons el que estiguem fent. La investigaci\u00f3 recent sobre ac\u00fastica continua mostrant que soroll i manca de privacitat s\u00f3n dos dels principals problemes dels open-plan.<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 de l’oficina<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0[El meu lloc de treball a Caixabank<\/a>]<\/p>\n

\n

Espais d’expressi\u00f3, temples, edificis corporatius<\/h2>\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n

[Hi ha els espais per viure, des dels humils que just arriben a sobreviure, a les mansions amb el m\u00e0xim confort. Despr\u00e9s hi ha les construccions d’infraestructura com ponts i aq\u00fceductes, magatzems, drassanes, mercats. I finalment hi ha els palaus, els temples, les esgl\u00e9sies, els arcs de triomf i obeliscs. S\u00f3n espais “m\u00e9s grans” del compte, amb un exc\u00e9s que nom\u00e9s es justifica coma expressi\u00f3 de poder.
\nEn principi se m’acudeixen dos eixos de classificaci\u00f3 civl\/religi\u00f3s, i retringit\/participatiu. Quins edificis eren resid\u00e8ncies dels reis o nobles que dirigien? quins edificis eren d’\u00fas p\u00fablic per a assemblees, mercats, teatre, Colisseu. Quins edificis estaven destinats al culte religi\u00f3s amb participaci\u00f3 dels fidels en cerim\u00f2nies i rituals? Quins edificis eren per honorar els morts, o restringits als sacerdots?<\/p>\n

[Claude em matisa que a l’antiguitat el poder i el sagrat sovint s\u00f3n el mateix: el fara\u00f3 \u00e9s divinitat, el palau mesopot\u00e0mic i el temple formen un sol complex, i el rei xin\u00e8s exerceix el poder mitjan\u00e7ant ritus. M\u00e9s endavant tamb\u00e9 es tornen a barrejar: la mesquita \u00e9s alhora lloc de culte i d’assemblea, les catedrals medievals tenen funcions c\u00edviques i el Versalles de Llu\u00eds XIV \u00e9s un teatre de dret div\u00ed.]<\/p>\n

Antiguitat (fins al segle V)<\/strong>
\nTend\u00e8ncia: el poder i el sagrat es fusionen, i els grans edificis es dissenyen per impressionar des de fora m\u00e9s que per acollir.<\/p>\n