asd<\/p>\n
Inf\u00e0ncia i joventut\u00a0<\/strong><\/p>\n (VK<\/a>) Va n\u00e9ixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, una ciutat romana de l’actual Alg\u00e8ria . La seva fam\u00edlia era d’origen berber i estava altament romanitzada . El seu pare, Patrici, era pag\u00e0, mentre que la seva mare, M\u00f2nica, era una cristiana fervorosa que va tenir un paper crucial en la seva vida. Conversi\u00f3 i Vocaci\u00f3 Religiosa<\/strong><\/p>\n La seva conversi\u00f3 al cristianisme va ser un proc\u00e9s profund que explica detalladament a les seves *Confessions*. A Mil\u00e0, va quedar captivat pels sermons del bisbe Ambrosi i va descobrir el neoplatonisme, que li va oferir un marc intel\u00b7lectual per a la fe cristiana. L’any 386, en un jard\u00ed de Mil\u00e0, va sentir una veu d’un nen que li deia “tolle, lege” (pren i llegeix) i, en obrir la B\u00edblia, les paraules de Sant Pau el van transformar. Va ser batejat per Ambrosi la Pasqua del 387.<\/p>\n En un viatge de tornada a \u00c0frica van morir primer la seva mare, i despr\u00e9s el seu fill. Va tornar a Tagaste, on va fundar una comunitat mon\u00e0stica dedicada a la preg\u00e0ria i l’estudi. L’any 391, va ser ordenat sacerdot a Hipona i, el 396, en va esdevenir el bisbe, c\u00e0rrec que va ocupar fins a la seva mort . Com a bisbe, es va implicar en intenses pol\u00e8miques teol\u00f2giques contra els donatistes i els pelagians, defensant la import\u00e0ncia de la gr\u00e0cia divina i la unitat de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Agust\u00ed va morir el 28 d’agost del 430, mentre la ciutat d’Hipona era assetjada pels v\u00e0ndals .<\/p>\n [Llegit i anotat. Estudiat per Spengemann al llibre sobre autobiografies ] Llibre X. Els palaus de la mem\u00f2ria<\/p>\n And I come to the fields and spacious palaces of my memory, where are the treasures of innumerable images, brought into it from things of all sorts perceived by the senses. There is stored up, whatsoever besides we think, either by enlarging or diminishing, or any other way varying those things which the sense hath come to; and whatever else hath been committed and laid up, which forgetfulness hath not yet swallowed up and buried. When I enter there, I require what I will to be brought forth, and something instantly comes; others must be longer sought after, which are fetched, as it were, out of some inner receptacle; others rush out in troops, and while one thing is desired and required, they start forth, as who should say, “Is it perchance I?” These I drive away with the hand of my heart, from the face of my remembrance; until what I wish for be unveiled, and appear in sight, out of its secret place. Other things come up readily, in unbroken order, as they are called for; those in front making way for the following; and as they make way, they are hidden from sight, ready to come when I will. All which takes place when I repeat a thing by heart.<\/p>\n Influir\u00e0 en la fenomenologia moderna. L’experi\u00e8ncia del temps en Husserl, Heidegger, Paul Ric\u0153ur sobre la relaci\u00f3 entre mem\u00f2ria, temps i narraci\u00f3, Hannah Arendt va dedicar la seva tesi doctoral al concepte d’amor en Agust\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" asd Vida Inf\u00e0ncia i joventut\u00a0 (VK) Va n\u00e9ixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, una ciutat romana de l’actual Alg\u00e8ria . La seva fam\u00edlia era d’origen berber i estava altament romanitzada . El seu pare, Patrici, era pag\u00e0, mentre que la seva mare, M\u00f2nica, era una cristiana fervorosa que va tenir un paper … <\/p>\n
\nEn la seva joventut, va portar una vida hedonista. Va tenir un fill, anomenat Adeodat, fruit d’una relaci\u00f3 estable per\u00f2 no matrimonial . La seva \u00e0nsia de saber el va portar a estudiar ret\u00f2rica, primer a Cartago i despr\u00e9s a Roma i Mil\u00e0. En aquesta \u00e8poca, es va sentir atret pel maniqueisme, una secta que proposava un duel entre el b\u00e9 i el mal, i m\u00e9s tard per l’escepticisme .<\/p>\n\n
\n[una teoria de la ment] Si les “Confessions s\u00f3n introspectives, “De Trinitate \u00e9s m\u00e9s anal\u00edtica. Investiga les facultats de l’\u00e0nima buscant analogies amb la Trinitat. Encara que la finalitat \u00e9s teol\u00f2gica, desenvolupa una psicologia filos\u00f2fica molt elaborada. La mem\u00f2ria, l’intel\u00b7lecte, la voluntat, l’autoconeixement, el coneixement reflexiu, la consci\u00e8ncia de pensar. La famosa tr\u00edada mem\u00f2ria\u2013intel\u00b7lig\u00e8ncia\u2013voluntat \u00e9s una de les formulacions m\u00e9s influents de la hist\u00f2ria de la filosofia de la ment. (WK<\/a>)<\/li>\n
\nConfessions<\/h2>\n
\nAutobiografia. Reflexions sobre com funciona el record; qu\u00e8 \u00e9s buscar un record (mem\u00f2ria L X); la percepci\u00f3 del pas del temps; el conflicte entre voler i no voler (L VIII); la for\u00e7a dels h\u00e0bits; la vergonya;el penediment; l’alegria; l’experi\u00e8ncia de la conversi\u00f3; la introspecci\u00f3. L’experi\u00e8ncia del temps (L XI).<\/p>\n
\nFenomenologia<\/h2>\n
\n