{"id":488,"date":"2018-02-07T11:03:19","date_gmt":"2018-02-07T11:03:19","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=488"},"modified":"2026-03-18T17:36:30","modified_gmt":"2026-03-18T17:36:30","slug":"afectivitat-emocions-sentiments","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/","title":{"rendered":"Afectivitat. Emocions. Sentiments"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell i xarxa neuronal<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/\">\u00a0L&#8217;experi\u00e8ncia afectiva<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-museu-de-les-emocions\/\">Un museu de les emocions<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#filosofialiteratura\">Filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#teories\">Teories psicologia<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#plaerdolor\">Neurologia, plaer i dolor<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#dolor\">Dolor<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#plaer\">Plaer<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#homeostasiplaer\">homeostasi<\/a>,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#altres\">altres<\/a> |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#aspectesfuncions\">Aspectes i funcions<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#emocionstemperament\">Emocions, sentiments, estat d&#8217;\u00e0nim i temperament<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#classificacio\">Classificaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#riure\">riure<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#ansietat\">ansietat<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#regulacio\">Regulaci\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#emocionsalmon\">Emocions al m\u00f3n<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#articles\">Articles<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/experiencia-afectiva\/\">Vivim diferents <strong>emocions<\/strong><\/a>, joia, tristesa, ira, disgust, desencadenats per algun est\u00edmul; <strong>sentiments<\/strong> com vergonya, il\u00b7lusi\u00f3, orgull; <strong>estats d&#8217;\u00e0nim<\/strong> (mood) positiu o negatiu.<\/p>\n<p>[Qu\u00e8 s\u00f3n? qu\u00e8 ho causa, quan duren? per a qu\u00e8 serveixen? s&#8217;han de reprimir o gestionar? els nens]<\/p>\n<p>(EB) Revelen el significat personal que t\u00e9 un fet [la percepci\u00f3 no \u00e9s neutra] i tenen gran import\u00e0ncia per l&#8217;adaptaci\u00f3 i la superviv\u00e8ncia. Motiven la conducta moral, per exemple induint a l&#8217;altruisme des de l&#8217;empatia. Tenen tamb\u00e9 un paper important en la creativitat. La filosofia ho va estudiar en relaci\u00f3 a la ra\u00f3 i la moral. Els neur\u00f2legs i fisi\u00f2legs miren de trobar la correspond\u00e8ncia entre el fet biol\u00f2gic i la seva expressi\u00f3. [Els psic\u00f2legs, el seu paper en la conducta, i aprenentatge] . Els soci\u00f2legs i antrop\u00f2legs estudien qu\u00e8 \u00e9s com\u00fa i qu\u00e8 varia en diferents cultures. Els novel\u00b7listes i dramaturgs, per definir els motius dels seus personatges [les emocions s\u00f3n la causalitat humana].<\/p>\n<p>[No \u00e9s remarcable que tractant-se d&#8217;un tema tan important per al nostre benestar, hagi estat relativament poc estudiat? un cap\u00edtol petit als llibres de Psicologia]<br \/>\n[En definitiva, som un sistema que constantment va reaccionant a l&#8217;entorn, un entorn que \u00e9s exterior (el que ens arriba dels sentits) i interior (el nostre cos, records i pensaments). I la resposta, a banda d&#8217;un repertori instintiu, apr\u00e8s o entrenat, o pensat i meditat, t\u00e9 un &#8220;color&#8221; emocional:<\/p>\n<ul>\n<li>normal o inesperat: sorpresa<\/li>\n<li>atacar o fugir, ira, por<\/li>\n<li>satisfacci\u00f3, goig, felicitat, disgust, tristesa<\/li>\n<\/ul>\n<p>]<br \/>\n[[totes les emocions s\u00f3n alhora variables de motivaci\u00f3? busquem i volem que durin les agradables, evitem les desagradables?]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"filosofialiteratura\">Filosofia<\/h2>\n<p>(CGPT). Els fil\u00f2sofs antics i medievals parlaven en termes de <strong>passions<\/strong> de l&#8217;\u00e0nima (de pathos, passio, patir), i no d&#8217;emocions.\u00a0 Les passions eren sobretot desigs o por que podien afectar la conducta racional i moral i que calia controlar i, de ser possible, eliminar. [Al Fedre (246-254) Plat\u00f3 tenim met\u00e0fora del carro de dos cavalls, el blanc que representa la virtut i la ra\u00f3, i el negre que representa les passions. Els estoics tamb\u00e9 entenien les passions com una afecci\u00f3 de la qual alliberar-se, buscant l&#8217;apatheia (com en el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/budisme\/\">budisme<\/a>). Arist\u00f2til advoca per la moderaci\u00f3, admetent el paper que poden tenir en la conducta (Ret\u00f2rica). Epicur advoca per una moderaci\u00f3 raonable, sense pretendre eliminar-les del tot].<\/p>\n<p>[En el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/428-religio\/428-cristianisme\/\">cristianisme<\/a>, les passions s&#8217;han de sotmetre a l&#8217;obedi\u00e8ncia a l&#8217;esgl\u00e9sia. Els set pecats capitals estan relacionats amb el desig i les emocions. Gola, lux\u00faria i peresa s\u00f3n els excessos dels est\u00edmuls homeost\u00e0tics b\u00e0sics, de satisfer la gana, el descans i la reproducci\u00f3. L&#8217;avar\u00edcia derivaria de l&#8217;ansietat, la sup\u00e8rbia de la satisfacci\u00f3, l&#8217;enveja amb el desig i tristesa, la ira. S\u00f3n contrarestats per les virtuts tempran\u00e7a, castedat, dilig\u00e8ncia, caritat, humilitat, benevol\u00e8ncia i paci\u00e8ncia.]\u00a0 (Antropologia filos\u00f2fica, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-filosofica\/#lespassions\">les passions de l&#8217;\u00e0nima<\/a>).<br \/>\n[En el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/budisme\/\">budisme<\/a>, el desig \u00e9s la causa la la insatisfacci\u00f3 humana i cal entrenar-se per eliminar-lo].<\/p>\n<p>A &#8220;Les passions de l&#8217;\u00e2me&#8221;, Descartes pret\u00e9n estudiar el cos com una m\u00e0quina independent de l&#8217;\u00e0nima, totes les passions s\u00f3n leg\u00edtimes.<br \/>\nHume a <em>A Treatise of Human Nature<\/em> (1773) ho capgirava dient que &#8220;Reason alone can never be a motive to any action of the will\u2026 it can never oppose passion in the direction of the will\u2026 The reason is, and ought to be, the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them&#8221;. L&#8217;home actua per pors i desigs. [Igual que la moral no es deriva de la ra\u00f3]. Aix\u00ed anticipa la visi\u00f3 de la psicologia que veur\u00e0 les emocions, no com quelcom a eliminar, sin\u00f3 formant part de l&#8217;experi\u00e8ncia humana, una manera d&#8217;adaptar-se a les situacions, per exemple, la por fa reaccionar davant d&#8217;una amena\u00e7a, l&#8217;amor contribueix a la cohesi\u00f3 social. I en tot cas, si s&#8217;han de controlar, \u00e9s per al benestar [la vida bona vs la vida justa]. Tenen tamb\u00e9 un aspecte cognitiu mentre que pels antics, en la seva visi\u00f3 dualista, les passions pertanyien al cos, i la ra\u00f3 i la virtut, a l&#8217;\u00e0nima.<\/p>\n<p>[Plat\u00f3, Arist\u00f2til, Sant Agust\u00ed, Sant Tom\u00e0s, Hobbes, Descartes, Hume]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"teories\">Teories psicologia<\/h2>\n<p>&#8220;Emoci\u00f3&#8221;, &#8220;emotion&#8221; ve del franc\u00e8s &#8220;\u00e9motion&#8221; (sXVI Coromines), &#8220;\u00e9mouvoir&#8221;, del llat\u00ed emovere, moure, remenar i es va comen\u00e7ar a fer servir cap el 1830. [ning\u00fa tenia &#8220;emocions&#8221; abans de1830]<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/teoria-de-levolucio-de-darwin\/\">Darwin<\/a><\/strong><br \/>\nA &#8220;The Expression of the Emotions in Man and Animals&#8221;\u00a0 (1872) va argumentar que l&#8217;expressi\u00f3 de les emocions (expressi\u00f3 facial, llenguatge corporal i vocalitzacions) era rellevant per l&#8217;evoluci\u00f3 [per\u00f2 no ens diu qu\u00e8 \u00e9s una emoci\u00f3]. Tracta la joia, tristesa, por, ira, disgust, sorpresa, astorament (awe, diferent de por), menyspreu, vergonya, i orgull. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-questions\/#frontera\">Frontera animals-humans<\/a>). Algunes expressions, com mostrar les dents en el cas d&#8217;ira, es podrien explicar com vestigis d&#8217;una resposta agressiva a punt per mossegar. Ara serveixen per amena\u00e7ar l&#8217;adversari sense haver de comen\u00e7ar la lluita [com un gat o un gos]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/darwinemocions.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p><strong>James-Lange<\/strong><br \/>\nWilliam James a &#8220;<a href=\"http:\/\/psychclassics.yorku.ca\/James\/emotion.htm\">What is an Emotion?<\/a>&#8221; (1884) proposa que quan un fet o un record poden desencadenar una reacci\u00f3 fisiol\u00f2gica, una conducta i una expressi\u00f3 [inconscient] i que l&#8217;emoci\u00f3 \u00e9s l&#8217;experi\u00e8ncia de sentir aquesta reacci\u00f3. Aix\u00ed, ens sentim feli\u00e7os perqu\u00e8 somriem, tristos perqu\u00e8 plorem, enfadats perqu\u00e8 frown, i amb por perqu\u00e8 fugim.\u00a0 De manera independent el 1885 Carl Lange publica el 1885 &#8220;On Emotions: A Psycho-Physiological Study&#8221; on afirma que les emocions consisteixen en les percepcions d&#8217;\u00f2rgans viscerals. \u00c9s a dir: percepci\u00f3 est\u00edmul \u2192 reacci\u00f3 fisiol\u00f2gica \u2192 experi\u00e8ncia afectiva.<\/p>\n<p><strong>Biologia i evoluci\u00f3<\/strong>.<br \/>\nEls 1960s <strong id=\"silvantomkins\">Silvan Tomkins<\/strong> va aportar la Affect Theory. Hi hauria 9 afectes b\u00e0sics, i no pas derivats d&#8217;impulsos biol\u00f2gics tals com la gana o el sexe. Positius: Inter\u00e9s-excitaci\u00f3, joia. Neutres: Sorpresa. Negatius: Terror, angoixa, ira, disgust, reacci\u00f3 a mala olor, vergonya. Al llarg de la vida es van fixant certs guions, maneres de reaccionar a les emocions (Script Theory). Tomkins tenia experi\u00e8ncia en teatre.\u00a0 Aquests guions acaben definint la personalitat. Entendre el funcionament d&#8217;aquests guions ens ajudaria a evitar les situacions que condueixen a emocions negatives. El seu tractament de l&#8217;emoci\u00f3 desafiava tant el conductisme com la psicoan\u00e0lisi. Precedeix Ekman en l&#8217;estudi de les expressions. Influir\u00e0 Segdwick (als 90s) i Berlant (2011) a l&#8217;hora d&#8217;analitzar l&#8217;estat emocional de la poblaci\u00f3 i la pol\u00edtica (NewYorker . <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2019\/03\/25\/affect-theory-and-the-new-age-of-anxiety\">Affect Theory and the new age of anxiety<\/a>), com a punt de vista alternatiu als arguments ideol\u00f2gics.<br \/>\nAls 1970s <a href=\"https:\/\/www.paulekman.com\/\">Paul Ekman<\/a> va establir que les expressions facials corresponents a sis emocions b\u00e0siques, felicitat, tristesa, ira, por, sorpresa i disgust, eren les mateixes a totes les cultures. (Pictures of Facial Affect, <a href=\"https:\/\/www.paulekman.com\/product\/pictures-of-facial-affect-pofa\/\">POFA<\/a>) Aix\u00f2 implicaria que les emocions tenen una base biol\u00f2gica. (<a href=\"https:\/\/atlasofemotions.org\/\">Atlas of emotions<\/a>)<br \/>\nRobert Plutchik (1980s) reconeix la funci\u00f3 adaptativa de les funcions que s&#8217;hauria anat fixant al llarg de l&#8217;evoluci\u00f3. Identifica 8 emocions que contribueixen a la resposta adequada a cada est\u00edmul [de la mateixa manera que el dolor serveix per evitar la destrucci\u00f3 d&#8217;un teixit]:<\/p>\n<p>Est\u00edmul &#8211; Avaluaci\u00f3 cognitiva &#8211; Emoci\u00f3\/sentiment &#8211; conducta -efecte<\/p>\n<ul>\n<li>Amena\u00e7a &#8211; &#8220;perill&#8221; &#8211; Por\/terror\u00a0 &#8211; fugir<\/li>\n<li>Obstacle -&#8220;enemic&#8221; &#8211; ira -atacar<\/li>\n<li>Parella potencial &#8211; &#8220;possessi\u00f3&#8221; &#8211; joia &#8211; ritual d&#8217;aparellament<\/li>\n<li>P\u00e8rdua d&#8217;alg\u00fa estimat &#8211; &#8220;solitud&#8221; &#8211; tristesa &#8211; plor\/ajuda per reintegrar-se<\/li>\n<li>Membre del grup &#8211; &#8220;amic&#8221; &#8211; acceptaci\u00f3\/confian\u00e7a &#8211; \u00a0Grooming, sharing Affiliation<\/li>\n<li>Objecte desagradable &#8211; &#8220;ver\u00ed&#8221; &#8211; Disgust\/f\u00e0stic &#8211; rebutjar<\/li>\n<li>Nou territori &#8211; &#8220;qu\u00e8 hi ha aqu\u00ed?&#8221; &#8211; anticipaci\u00f3 &#8211; explorar<\/li>\n<li>Objecte nou de sobte &#8211; &#8220;Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?&#8221; &#8211; Sorpresa &#8211; Alto, m&#8217;oriento<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Plutchik-wheel-of-emotions.jpg\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Constructivista<\/strong><br \/>\nEn els 1960s Richard Lazarus i Magda Arnold van proposar que els humans fem una avaluaci\u00f3 cognitiva (<strong>cognitive appraisal<\/strong>) d&#8217;una situaci\u00f3 [per\u00f2 inconscient?] i que reaccionem [fisiol\u00f2gicament i experiencialment] a aquesta avaluaci\u00f3 i no directament a l&#8217;est\u00edmul. La reacci\u00f3 emocional ve mediatitzada per la nostra manera de veure-ho. Aix\u00ed, persones diferents poden reaccionar de manera diferent als diferents est\u00edmuls. Schachter i Singer parlen de Two-Factor Theory, les emocions es donen quan interpretem una reacci\u00f3 fisiol\u00f2gica d&#8217;acord amb el context. (WK) Mandler, Two process Theory distingeix entre una primera avaluaci\u00f3 de la situaci\u00f3, segons si \u00e9s beneficiosa, perjudicial o indiferent, una segona valoraci\u00f3 sobre qu\u00e8 podem fer, i finalment, la generaci\u00f3 de l&#8217;emoci\u00f3 [frustraci\u00f3 o fugida si no podem fer res, satisfacci\u00f3 o atac si podem]. (Brit). Les causes que atribu\u00efm als fets que ens afecten intervenen en les reaccions emocionals. Per exemple, sentim ll\u00e0stima per alg\u00fa que t\u00e9 una malaltia gen\u00e8tica o ha patit un accident, una causa no controlable. Culpa per un fet que nosaltres podr\u00edem haver evitat. Ira per un fet que un altre podria haver evitat.<br \/>\n(P) Pribram (1969) accentua el paper de la mem\u00f2ria, avalua l&#8217;impacte de l&#8217;est\u00edmul en termes de la incongru\u00e8ncia respecte la l\u00ednia de base, vincula l&#8217;emoci\u00f3 amb la motivaci\u00f3 quant a que suposa una desviaci\u00f3 de la conducta motivada normal [ja sia perqu\u00e8 ens excita una possibilitat millor o perqu\u00e8 ens frustra no poder-ho aconseguir.]<br \/>\nBatja Mesquita, 2003, proposa que les emocions [les repostes] es construeixen a trav\u00e9s de les relacions interpersonals (<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2022\/08\/08\/how-universal-are-our-emotions\">newyorker<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">). I aquestes relacions varien en les diferents cultures [Aix\u00f2 explicaria la import\u00e0ncia de les experi\u00e8ncies afectives els primers mesos de vida. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha cultures que afavoreixen una contenci\u00f3 en l&#8217;expressi\u00f3 de les emocions, com la brit\u00e0nica, o la japonesa, i altres que la fomenten, com les tradicions d&#8217;arrencar-se els cabells i cobrir-se el cap amb cendra].<\/span><br \/>\n<a href=\"https:\/\/lisafeldmanbarrett.com\/\">Lisa Feldman Barrett<\/a>, (2017 How emotions are made) q\u00fcestiona que les emocions estiguin fixades biol\u00f2gicament. Hi hauria una reacci\u00f3 afectiva b\u00e0sica (core affect) amb dues dimensions plaer\/disgust i intensitat alta\/baixa. Els records d&#8217;experi\u00e8ncies passades i l&#8217;aprenentatge cultural es combinen per l&#8217;experi\u00e8ncia afectiva d&#8217;un nou est\u00edmul situaci\u00f3. Concretament l&#8217;ansietat seria una construcci\u00f3 social, no una reacci\u00f3 innata a un perill.<br \/>\nEl constructivisme social assenyala que les emocions estan condicionades pel context social i cultural. La resposta emocional s&#8217;aniria definint a partir de la interacci\u00f3 amb els altres d&#8217;acord amb el que s&#8217;espera de cada rol [Per\u00f2 sembla que hi pot haver resist\u00e8ncia a acceptar la norma social. Per exemple, que una mare no pot sentir depressi\u00f3 postpart, o que un home no ha d&#8217;exterioritzar sentiments. Suposo que aqu\u00ed Freud indicaria que les expectatives social s&#8217;interioritzen al superego].<\/p>\n<p>[les teories no s\u00f3n incompatibles, el repertori, les reaccions possibles poden ser de base biol\u00f2gica, per\u00f2\u00a0 qu\u00e8 ho desencadena davant un est\u00edmul determinat, pot ser personal i cognitiu].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"plaerdolor\">Neurologia, plaer, dolor<\/h2>\n<p><strong>Neurologia<\/strong><br \/>\n(Brit) Es distingeix entre respostes emocionals, r\u00e0pides i instintives, en qu\u00e8 els est\u00edmuls s\u00f3n processats pel sistema l\u00edmbic sense intervenci\u00f3 del neoc\u00f2rtex), i respostes emocionals que responen a records o una avaluaci\u00f3 racional que impliquen una connexi\u00f3 del t\u00e0lem amb el neoc\u00f2rtex a trav\u00e9s de l&#8217;hipocamp. (Anatomia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#snervios\">Sistema nervi\u00f3s<\/a>). Els infants comen\u00e7arien amb respostes autom\u00e0tiques i poc a poc anirien intervenint processos m\u00e9s cognitius.<br \/>\n(WK [redactat millorable]) Els estats mentals de les emocions, agradables o desagradables, es correspondrien a processos del sistema l\u00edmbic,\u00a0 l&#8217;anomenat cervell mam\u00edfer, que allibera neurotransmissors com la dopamina, noradrenalina, serotonina. [entenc que el cervell reptili\u00e0 tamb\u00e9, \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#cervelltrino\">cervell trino<\/a>]. Aix\u00ed per exemple l&#8217;emoci\u00f3 de l&#8217;amor es correspondria a processos dels circuits del c\u00f2rtex cingulat (Gyrus) que faciliten tenir cura dels fills. L&#8217;emoci\u00f3 de la por seria una reacci\u00f3 instintiva del t\u00e0lem, cervell reptili\u00e0 [en l&#8217;ansietat hi intervindria el c\u00f2rtex prefrontal] i de l&#8217;am\u00edgdala al sistema l\u00edmbic.<br \/>\n[(Amor, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-amor\/#neurobiologia\">neurobiologia<\/a>): En el desig sexual interv\u00e9 la testosterona, la dopamina en l&#8217;enamorament i l&#8217;oxitocina en l&#8217;amor que t\u00e9 cura.]<\/p>\n<p>(veure Anatomia, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/anatomia\/#diencefal\">Sistema nervi\u00f3s<\/a>)<\/p>\n<p>Paper de les<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#regulaciohormonal\"> hormones<\/a>: Oxitocina (lligam de parella o grup\u00a0 ), Adrenalina i cortisol (activa al circulaci\u00f3 aturant la digesti\u00f3 per reaccionar), insulina (p\u00e0ncrees, estat d&#8217;\u00e0nim, millora la mem\u00f2ria i la cognici\u00f3, el d\u00e8ficit afecta la dopamina i la motivaci\u00f3, i augmenta el cortisol), sexuals (estrogen, testosterona), tiroxina (excitaci\u00f3 i alegria \/ apatia,\u00a0 tiroides).<br \/>\nPaper dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#neurotransmissors\">neurotransmissors<\/a>: Glutamat\/GABA (general, excitaci\u00f3 o rep\u00f2s), Dopamina (plaer i euf\u00f2ria), Serotonina (estabilitzador estats d&#8217;\u00e0nim), Norepinefrina i epinefrina (reacci\u00f3 estr\u00e8s), Endorfines (bloqueig dolor i benestar).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dolor\/\"><strong id=\"dolor\">Dolor<\/strong><\/a><br \/>\n(CGPT) Hi ha evid\u00e8ncies de connexi\u00f3 entre els receptors de dolor i les emocions negatives. Comparteixen circuits neuronals com el c\u00f2rtex anterior cingulat (ACC) que t\u00e9 un paper en la tristesa i l&#8217;ansietat. L&#8217;am\u00edgdala \u00e9s present en la percepci\u00f3 del dolor i tamb\u00e9 en la por i l&#8217;ansietat. Els neurotransmissors com la serotonina, norpinefrina i dopamina intervenen tant en el color cr\u00f2nic com en la depressi\u00f3 i l&#8217;ansietat. El &#8220;dolor&#8221; psicol\u00f2gic, com la pena o el rebuig social, activa les mateixes regions del cervell que el dolor f\u00edsic.<br \/>\n(CGPT) Els nociceptors (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#receptorssensacions\">receptors<\/a>) recullen est\u00edmuls perjudicials com un tall, calor i agressi\u00f3 qu\u00edmica i transmeten el senyal per fibres aferents A-delta, r\u00e0pid, dolor agut; i fibres C, m\u00e9s lentes, dolor persistent. Arriben a la medul\u00b7la espinal i pugen pel tracte espinotal\u00e0mic fins al t\u00e0lem des d&#8217;on es distribueixen a diferents parts del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">cervell<\/a> . Al c\u00f2rtex somatosensorial\u00a0 es processa la ubicaci\u00f3, intesitat i tipus de dolor. Al c\u00f2rtex anterior cingulat (ACC) i la Insula [es valora el dolor emocionalment] i es prepara una resposta. Al c\u00f2rtex prefrontal es valora cognitivament i es reacciona. El cervell pot modular el dolor amplificant o atenuant els senyals, o b\u00e9 alliberant opioides end\u00f2gens com endorfines o encefalines. En el cas del dolor cr\u00f2nic, certes neurones de la medul\u00b7la espinal es tornen hipersensitives i envien senyals de dolor en abs\u00e8ncia d&#8217;una ferida.<br \/>\nT\u00e9 un paper fonamental per la superviv\u00e8ncia. L&#8217;evoluci\u00f3 hauria anat consolidant mecanismes de detecci\u00f3 i evitaci\u00f3 de destrucci\u00f3 de teixits.<\/p>\n<p><strong id=\"homeostasiplaer\">Homeostasi i plaer<\/strong><\/p>\n<p><strong id=\"plaer\">Plaer<\/strong><br \/>\nQuan s&#8217;activa el centre de gratificaci\u00f3 del cervell s&#8217;allibera dopamina i altres neurotransmissors donant lloc a sentiments de plaer i motivaci\u00f3. El centre pot ser activat per [ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-sentit-de-la-vida\/\">el sentit de la vida<\/a>] :<\/p>\n<ul>\n<li>Est\u00edmuls biol\u00f2gics: Consum d&#8217;aliment , especialment ric en sucre. Activitat sexual. Confort f\u00edsic, descans, calor, fresca, alleujament del dolor.<\/li>\n<li>Est\u00edmuls socials: Passar temps amb fam\u00edlia i amics, Estimar, estar enamorat.. Quan hom estima, s&#8217;allibera <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oxitocina\">oxitocina<\/a> que du a sentir felicitat i satisfacci\u00f3. \u00e9sser valorat [likes].<\/li>\n<li>Fites: Aprendre, adquirir habilitats. Assolir objectius, completar tasques. Activitats creatives.<\/li>\n<li>Est\u00edmuls externs: escoltar m\u00fasica, contemplar la natura o l&#8217;art. Consum de subst\u00e0ncies, alcohol, tabac, opioides.<\/li>\n<li>Activitat f\u00edsica: C\u00f3rrer (&#8220;runner&#8217;s high&#8221;) allibera endorfines i dopamina, contribuint a sentiments d&#8217;euf\u00f2ria [ballar t\u00e9 aquest component m\u00e9s el social].<\/li>\n<li>Noves experi\u00e8ncies, conductes de risc com el joc o esports extrems.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El centre de gratificaci\u00f3 genera l&#8217;experi\u00e8ncia de plaer, motiva i refor\u00e7a conductes Est\u00e0 estretament relacionat amb les emocions positives. El Nucleus\u00a0 Accumbens (NAc), i l&#8217;\u00e0rea tegmental ventral\u00a0 (VTA)\u00a0 intervenen en l&#8217;alliberament de dopamina que produeix sensaci\u00f3 de plaer. El c\u00f2rtex prefrontal (PFC) pren part en la presa de decisions i l&#8217;anticipaci\u00f3 de recompenses [l&#8217;esperan\u00e7a a la capsa de Pandora] d&#8217;una acci\u00f3 (integra informaci\u00f3 del sistema de gratificaci\u00f3) (wk\u00a0 parabrachial nucleus, orbitofrontal cortex (OFC), and insular cortex.) . En ratolins, s&#8217;experimenta amnb microinjeccions de dopamina a la zona. Quan s&#8217;activen tots els punts tindr\u00edem una experi\u00e8ncia d&#8217;euf\u00f2ria.<\/p>\n<p>Seria la base de la<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/\"> <strong>motivaci\u00f3<\/strong><\/a>. El sistema de gratificaci\u00f3 contribueix a la superviv\u00e8ncia refor\u00e7ant conductes com trobar menjar o establir connexions socials. T\u00e9 un paper fonamental en l&#8217;<strong>aprenentatge<\/strong>. El mal funcionament de la gratificaci\u00f3 pot dur a la depressi\u00f3, quan el cervell \u00e9s incapa\u00e7 d&#8217;experimentar plaer. En els casos d&#8217;addicci\u00f3 de subst\u00e0ncies s&#8217;activa la gratificaci\u00f3 sense que hi hagi hagut les conductes naturals que l&#8217;haurien hagut de desencadenar (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/brain-stimulation-reward-olds-i-milner\/\">Experiment de Olds i Milne<\/a>).<\/p>\n<p><strong id=\"homeostasi\">Teoria homeost\u00e0tica<\/strong><br \/>\nQuan el cos perd l&#8217;equilibri perqu\u00e8 necessita restaurar nivells de sucre, per exemple, es desencadena un impuls (drive, desig) per satisfer-lo. I quan es restaura l&#8217;equilibri experimentem plaer alhora que l&#8217;impuls desapareix.\u00a0 [El cicle en qu\u00e8 s&#8217;alterna necessitat i satisfacci\u00f3, \u00e9s el que funciona per a mi. Esfor\u00e7\/cansament\/rep\u00f2s, gana\/menjar, a\u00efllament\/companyia, embrutar-se\/netejar, en el ball intens i reposat. El dif\u00edcil \u00e9s trobar el per\u00edode adequat d&#8217;alternan\u00e7a. No passar massa gana, ni tampoc quedar massa tip] (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-bona\/\">la vida bona<\/a>). Homer, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o6\">El ventre avorrible<\/a>.<br \/>\nEn aquest sentit\u00a0Bud Craig (2003) distingeix entre les emocions tradicionals que serien resultat dels est\u00edmuls de l&#8217;entorn, de les que es podrien anomenar &#8220;emocions homeost\u00e0tiques&#8221;, resultat de demandes del nostre estat corporal tals com la gana o la fatiga.<br \/>\n<strong>Desig i satisfacci\u00f3<\/strong><br \/>\nIncentive-Salience Theory: assenyala la la difer\u00e8ncia entre el desig i l&#8217;experi\u00e8ncia de satisfacci\u00f3, que serien dos mecanismes cerebrals diferents. La dopamina estaria relacionada amb el desig [motivaci\u00f3] mentre que els opiodes ho estarien amb el gaudi. En els casos d&#8217;addicci\u00f3 l&#8217;\u00e0nsia i el desig acaben dissociats del gaudi [Pugem el cim per una vista que no gaudirem, fem una conquesta rom\u00e0ntica sense gaudir dels sentits, reservem taula a un restaurant car sense aturar-nos a assaborir el plat. T\u00e9 a veure amb el treadmill de l&#8217;hedonisme]. [Alternan\u00e7a de desig i satisfacci\u00f3 en la teoria de l&#8217;homeostasi].<\/p>\n<p><strong id=\"hedonismeeudaimonia\">Hedonisme i Eudaimonia<\/strong><br \/>\nHedonisme: Atribu\u00eft a Epicur. El plaer seria l&#8217;impuls b\u00e0sic de motivaci\u00f3 humana. Busquem maximitzar el plaer i minimitzar el dolor. Desitgem, assolim i gaudim, ens habituem, i tornem a desitjar, condemnats a la insatisfacci\u00f3 per sempre.(cercle inacabable, treadmill,) . L&#8217;Eudaimonia, associat amb Arist\u00f2til, relaciona el plaer amb realitzar fites que tinguin sentit, autorealitzaci\u00f3. [trobar gust en una vida virtuosa. Per\u00f2 aix\u00f2 no exclou el gaudi d&#8217;una truita de patates] [Epicur s&#8217;associa amb l&#8217;hedonisme per\u00f2 \u00e9s inexacte que defensi que el m\u00e0xim b\u00e9 per a l&#8217;home sigui el plaer sensorial. Cal recordar la noci\u00f3 d&#8217;atar\u00e0xia, d&#8217;estar satisfet amb el que \u00e9s t\u00e9. No s\u00f3n tan diferents. Els dos advoquen pel benestar. \u00c9s diferent de cristianisme i islam que demanen patiment actual per guanyar una felicitat transcendent. O del budisme i potser estoicisme, amb la indifer\u00e8ncia. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-bona\/\">la vida bona<\/a>)]<\/p>\n<p><strong id=\"altres\">Altres<br \/>\n<\/strong>Expectatives (Reward Prediction Error Theory). Tenim expectatives sobre el que passar\u00e0. Quan el resultat les excedeix, sentim plaer, i decepci\u00f3 en cas contrari. Regulat per la dopamina.<br \/>\nFlow Theory (Mihaly Csikszentmihalyi). Plaer quan estem executant una tasca d&#8217;acord amb les nostres habilitats, totalment concentrats, absorbits en l&#8217;activitat,\u00a0 amb sensaci\u00f3 de control, perdent una mica l&#8217;autoconsci\u00e8ncia. [esport, bricolatge; Arist\u00f2til deia en algun lloc que la felicitat \u00e9s executar una tasca sense trobar obstacles].<br \/>\nNo hi ha un equivalent a l&#8217;ecala McGill per descriure el plaer. L&#8217;escala <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregables\/materials\/snaith-hamilton_pleasure_scale_shaps.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">SHAPS<\/a> avalua la capacitat de ser feli\u00e7 amb diferents experi\u00e8ncies. El q\u00fcestionari <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregables\/materials\/PANAS.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">PANAS<\/a>, pregunta sobre com s&#8217;ha sentit el subjecte els darrers dies. La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregables\/materials\/The_Subjective_Happiness_Scale.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Subjective Happiness Scale<\/a> pregunta per l&#8217;autopercepci\u00f3 del subjecte sobre si \u00e9s feli\u00e7 o no. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregables\/materials\/Oxford_Happiness_Questionnaire.pdf\">Oxford Happiness Questionaire<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Qualitat\/Actitud<\/strong><br \/>\n(WK) Qualitat: Atribu\u00efm el plaer amb la sensaci\u00f3, el sabor del menjar, la car\u00edcia o l&#8217;orgasme, l&#8217;experi\u00e8ncia fenomenol\u00f2gica. (Alguns objecten que aquesta teoria no pot trobar una qualitat o sensaci\u00f3 comuna a totes les experi\u00e8ncies plaents).<br \/>\nActitud: L&#8217;experi\u00e8ncia de plaer dep\u00e8n de l&#8217;actitud del subjecte (intencionalisme). En diferents persones la mateixa sensaci\u00f3 pot donar diferents experi\u00e8ncies de plaer. [Sembla trivial, la percepci\u00f3 sempre va acompanyada de l&#8217;expectativa i\u00a0 de l&#8217;aprenentatge perceptiu previ].<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gluck-welches-gluck\/\">Gl\u00fcck, Welches Gl\u00fcck<\/a>, exposici\u00f3 del DHMD. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-sentit-de-la-vida\/\">El sentit de la vida<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"aspectesfuncions\">Aspectes i funcions<\/h2>\n<p><strong>Component fisiol\u00f2gic i neuronal<\/strong><br \/>\nSeguint James-Lange, hi hauria una activitat al sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom i \u00f2rgans viscerals. [es tractaria de respostes autom\u00e0tiques a diferents est\u00edmuls]. La neurologia indicaria que en alguns casos, com records, interv\u00e9 el c\u00f2rtex. (Brit) sembla que l&#8217;hemisferi dret interv\u00e9 m\u00e9s a l&#8217;hora de processar emotions negatives, i l&#8217;esquerre per les positives. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell i xarxa neuronal<\/a>)<br \/>\n[en qu\u00e8 consisteixen? acceleraci\u00f3 del pols, adrenalina, preparaci\u00f3 per l&#8217;acci\u00f3 ] Tenen una funci\u00f3 adaptativa. Segons el Component Process Model de Scherer hi ha un component d&#8217;<strong>avaluaci\u00f3 cognitiva<\/strong> de la situaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong id=\"expressio\">Component expressiu<\/strong><br \/>\nLes emocions s&#8217;expressen a trav\u00e9s de l&#8217;expressi\u00f3 facial, postura i sons. Interv\u00e9 el 7\u00e8 nervi cranial, eferent, que des del cervell activa els m\u00fasculs facials. El 5\u00e8 nervi o trig\u00e8min, aferent, recull el que est\u00e0 passant a la pell. La informaci\u00f3 que aporta al cervell desencadenaria l&#8217;experi\u00e8ncia [resposta facial inconscient i despr\u00e9s en adonar-nos de la ganyota o que ens enrojolem, experimentem l&#8217;emoci\u00f3].(&#8220;Smile when you feel blue&#8221;, &#8220;qui canta els mals espanta&#8221;, &#8220;whistle a happy tune&#8221;)<br \/>\n[Com atribu\u00efm emocions als altres? Expressi\u00f3 facial, accions d&#8217;atac o fugida. La s\u00e8rie de TV &#8220;Lie to Me&#8221; (2009-2011) presenta un expert en detectar mentides interpretant les expressions facials, llenguatge corporal. Estaria inspirat en Paul Ekman.<br \/>\n(CGPT). Quan els actors representen emocions, les neurones mirall, poden desencadenar l&#8217;experi\u00e8ncia de les emocions que es simulen. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronesmirall\">Cervell i Xarxa neuronal<\/a>). Sense necessitat que evoquin experi\u00e8ncies pr\u00f2pies similars, com en el m\u00e8tode Stanislavski, tal com s&#8217;esmentava a prop\u00f2sit del nervi trig\u00e8min, l&#8217;expressi\u00f3 pot desencadenar l&#8217;emoci\u00f3, somriure pot fer sentir-se m\u00e9s feli\u00e7 [fake it until you make it]. A l&#8217;hora d&#8217;entrar en el paper, pot ser que s&#8217;hi fusionin, barrejant les pr\u00f2pies emocions amb les del personatge.\u00a0 Si senten la difer\u00e8ncia entre el seu estat emocional real i el que pretenen representar, el que s&#8217;anomena disson\u00e0ncia cognitiva, pot ser que de manera inconscient , comencin a sentir l&#8217;emoci\u00f3 que representen [si som la narraci\u00f3 que ens expliquem, quan substitu\u00efm aquesta narraci\u00f3 autobiogr\u00e0fica per una altra, canviem].<br \/>\nL&#8217;expressi\u00f3 de les emocions t\u00e9 una triple funci\u00f3: activa l&#8217;experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, comunica el nostre estat interior i activa emocions en els altres [si somric quan ballo genero confian\u00e7a a l&#8217;altre]. Els infants, molt abans d&#8217;adquirir el llenguatge, ja tenen un repertori d&#8217;expressi\u00f3 emocional.\u00a0 Nens de dies reaccionen plorant si senten plorar altres nens. Capten tamb\u00e9 l&#8217;emoci\u00f3 que expressen les mares. Per exemple travessen un forat si veuen la mare somrient a l&#8217;altre costat, per\u00f2 no si fa cara de por.<\/p>\n<p>[A part del rostre, la veu i la posici\u00f3 del cos en general, les mans s\u00f3n un important\u00edssim mitj\u00e0 expressiu. Poden indicar crispaci\u00f3 o abandonament, insultar, ira (puny tancat), por (com protegint-nos), inter\u00e8s o petici\u00f3. Es veu a les emoticones, a la hist\u00f2ria de l&#8217;art \/Aby Warburg, Didi-Huberman). (<a href=\"https:\/\/thumbs.dreamstime.com\/z\/drawing-art-cartoon-hands-gestures-expressions-poses-styles-vector-illustration-29948128.jpg\">Dibuix<\/a>).<br \/>\nDirectors i te\u00f2rics del teatre i en particular del mim, com Jacques Lecoq (1921\u20131999, les mans s\u00f3n una prolongaci\u00f3 de la paraula i que poden \u201cparlar sense necessitat de veu), Etienne Decroux (1898\u20131991), Jerzy Grotowski (1933\u20131999) o Suzuki Tadashi han destacvat el seu paper en la interpretaci\u00f3.<br \/>\nEn la dansa cl\u00e0ssica del sud-est asi\u00e0tic, especialment a Tail\u00e0ndia, Cambodja, Laos i Birm\u00e0nia, les mans tenen un paper central. Els gestos de les mans \u2014anomenats sovint &#8220;mudres&#8221; o &#8220;hasta&#8221; poden codificar accions, objectes o emocions, una flor que s\u2019obre, un ocell en vol, una tempesta, una ll\u00e0grima, una salutaci\u00f3 divina, etc. Poden referir-se a figures divines o valors com la compassi\u00f3, la for\u00e7a o la saviesa.<\/p>\n<p><strong id=\"funcioexperiencia\">Component experiencial<\/strong><br \/>\nCerta activitat fisiol\u00f2gica, amb la intervenci\u00f3 o no de processos cognitius (segons les teories constructivistes), donen lloc a una s\u00e8rie d&#8217;experi\u00e8ncies subjectives [que nom\u00e9s es pot estudiar amb informes verbals dels subjectes. I que de fet constitueixen bona part del que narra la literatura].<br \/>\n(Brit) Els conductistes estrictes rebutgen que les emocions es puguin estudiar cient\u00edficament. D&#8217;altra banda alguns estudis indiquen que les emocions afecten la percepci\u00f3, l&#8217;empatia, o la creativitat.<\/p>\n<p><strong id=\"emocionsadaptacio\">Emocions i adaptaci\u00f3<\/strong><br \/>\n[Partint del m\u00e9s b\u00e0sic.\u00a0 Estem programats amb el dolor per evitar el que ens pot destruir teixits, i motivats pel cicle desig\/plaer per assolir el manteniment de l&#8217;organisme, gana, set, rep\u00f2s i reproducci\u00f3 de l&#8217;esp\u00e8cie. Refor\u00e7arien les conductes que ens ajuden a sobreviure.<br \/>\nEntorn: la <strong>sorpresa<\/strong> ens fa estar alerta a les novetats. Davant d&#8217;una amena\u00e7a o un competir, la <strong>por<\/strong> o la <strong>ira<\/strong> ens faran respondre segons si ens supera o no. La <strong>joia<\/strong> o <strong>disgust<\/strong> ens indiquen qu\u00e8 hem de perseguir, com el plaer en restablir l&#8217;equilibri, o evitar, com en el cas d&#8217;un aliment perjudicial. La <strong>tristesa <\/strong>seria resultat de la frustraci\u00f3 d\u2019una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d\u2019ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc. Un mecanisme semblant explica la tristesa com a resposta per superar la p\u00e8rdua d\u2019alg\u00fa estimat [ten\u00edem l\u2019expectativa que seria amb nosaltres i haurem d\u2019aprendre a viure sense.][L&#8217;esperan\u00e7a que hi havia a la capsa de <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#prometeupandora\">Pandora<\/a> ]. [A mesura que apareixen necessitats diferents de les b\u00e0siques, com la pir\u00e0mide de Maslow, apareixen desigs o aspiracions com ser estimat i valorat pels altres, gaudir de la bona cuina i l&#8217;art, i autorealitzar-se. I apareixen els sentiments positius i negatius relacionats].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"emocionstemperament\">Emocions, sentiments, estat d&#8217;\u00e0nim, temperament, personalitat<\/h2>\n<p>Segons la seva durada o estabilitat al llarg del temps, podem distingir diferents tipus d&#8217;experi\u00e8ncia o caracteritzaci\u00f3 emocional.<\/p>\n<p><strong>Emocions<\/strong><br \/>\n(CGPT) s\u00f3n estats psicol\u00f2gics complexos que tenen tres components, l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva, la resposta fisiol\u00f2gica i la resposta de conducta o expressiva. Serien respostes prim\u00e0ries i instintives que es formen al sistema l\u00edmbic reaccionant a un est\u00edmul exterior o pensaments i mem\u00f2ries. Les b\u00e0siques serien universals a totes les cultures: ira, por, tristesa, joia, sorpresa i disgust. Durada de segons a minuts.<br \/>\n(wk: predisposici\u00f3 a un cert tipus d&#8217;acci\u00f3 responent a certs est\u00edmuls que desencadenen una s\u00e8rie de canvis fisiol\u00f2gics i cognitius [mala definici\u00f3, l&#8217;emoci\u00f3 no \u00e9s la predisposici\u00f3, aix\u00f2 seria el temperament.) L&#8217;emoci\u00f3 \u00e9s la reacci\u00f3 fisiol\u00f2gica acompanyada de l&#8217;experi\u00e8ncia].<\/p>\n<p><strong>Sentiments<\/strong> (feelings)<br \/>\n(CGPT) serien la interpretaci\u00f3 conscient i subjectiva de les emocions. S\u00f3n la representaci\u00f3 mental del que est\u00e0 passant en la ment i el cos. Hi ha una avaluaci\u00f3 cognitiva i personal influ\u00efa per percepcions i records. Per exemple, sentir-se content, satisfet, preocupat, frustrat. Durarien de minuts a hores.<br \/>\n[ Una resposta emocional dilatada, com una ona de longitud llarga que \u00e9s modulada per ones petites de plaer dolor i emocions]. (P). Young (P. 549) parla &#8220;d&#8217;estats d&#8217;\u00e0nim d&#8217;una certa persist\u00e8ncia, com l&#8217;alegria, la tristesa, l&#8217;ansietat&#8221;. El seu estudi \u00e9s dif\u00edcil, donat que a vegades presenten una forta correlaci\u00f3 amb una dada externa, &#8220;sentiments intencionals&#8221; [alegria en retrobar un amic, quan em surt un problema, frustraci\u00f3 per no haver acabat d&#8217;estudiar el que volia], mentre que d&#8217;altres no som conscients del seu origen. A part dels estats d&#8217;\u00e0nim d&#8217;alegria i tristesa s&#8217;ha parlat (P.550) de &#8220;sentiments formals&#8221; com \u00e8xit, esperan\u00e7a, desengany, dubte, &#8220;sentiments personals&#8221; com l&#8217;honor, la vanitat, la confian\u00e7a o l&#8217;amor, i &#8220;sentiments objectius&#8221; determinats per valors l\u00f2gics, est\u00e8tics, \u00e8tics, religiosos, etc.<\/p>\n<p><strong>Estats d&#8217;\u00e0nim<\/strong> (mood)<br \/>\nEstats afectius menys intensos i que duren m\u00e9s que les emocions, que no semblen respondre a un est\u00edmul determinat. Se&#8217;ls pot assignar una &#8220;val\u00e8ncia&#8221; positiva o negativa. Poden estar influ\u00efts pel son [i cansament], per l&#8217;entorn (naturalesa vs ciutat), [soroll], la nutrici\u00f3 [el mal humor de la Laia quan necessitava menjar], o les hormones. Poden durar des d&#8217;hores [mal humor meu i no voler parlar] a dies i fins i tot setmanes.<\/p>\n<p><strong>Trets<\/strong> (traits)<br \/>\nSerien disposicions permanents a certes respostes emocionals i s&#8217;integrarien en la personalitat, per exemple, optimisme vs neuroticisme [ho veig tot b\u00e9, tot malament].<\/p>\n<p><strong>Temperament<\/strong><br \/>\nLa const\u00e0ncia en les respostes emocionals contribuirien a definir el temperament, ja sia les emocions negatives, o la tend\u00e8ncia a l&#8217;agressivitat. (CGPT) Tindrien una base gen\u00e8tica i serien presents ja a la primera infantesa. (A l&#8217;antiguitat, la doctrina dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-medecina\/#4humors\">quatre humors<\/a> relacionava la proporci\u00f3 dels fluids amb els temperaments col\u00e8ric, sanguini, flegm\u00e0tic i melanc\u00f2lic). Els seus aspectes m\u00e9s comuns serien: Nivell d&#8217;activitat (energia). <span style=\"font-size: 1rem;\">Reactivitat emocional (com reaccionem a est\u00edmuls emocionals). <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Autoregulaci\u00f3, com gestionem els impulsos i emocions. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Sociabilitat: fins a quin punt cerquem interaccions socials.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#emocionscaracter\"><strong>Personalitat<\/strong><\/a><br \/>\nIncorpora els trets innats del temperament i tamb\u00e9 els adquirits a trav\u00e9s de l&#8217;experi\u00e8ncia i la socialitzaci\u00f3. Hi ha els valors, creences, h\u00e0bits i estrat\u00e8gies psicol\u00f2giques per fer front a les decepcions.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"classificacio\">Classificaci\u00f3<\/h2>\n<p>Darwin (1874). 10 emocions<br \/>\nJoia, tristesa, por, ira, disgust, sorpresa, astorament (awe, diferent de por), menyspreu, vergonya, i orgull.<\/p>\n<p>Silvan Tomkins (1960s). 9 emocions<br \/>\nPositius: Inter\u00e9s-excitaci\u00f3, joia. Neutres: Sorpresa. Negatius: Terror, angoixa, ira, disgust, reacci\u00f3 a mala olor, vergonya.<\/p>\n<p>Paul Ekman (1972). 6 emocions<br \/>\nIra, disgust, por, felicitat, tristesa i sorpresa.<br \/>\nAmpliades a 11 m\u00e9s als 1990s:\u00a0diversi\u00f3,\u00a0menyspreu,\u00a0contentament,\u00a0vergonya, il\u00b7lusi\u00f3,\u00a0culpa, orgull d&#8217;\u00e8xits,\u00a0alleujament, satisfacci\u00f3, plaer sensorial i vergonya<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/ekman6emocions.jpg\" width=\"500\" \/><\/p>\n<p>Pluchnik (1980). 8 emocions en 4 parelles<br \/>\nJoia\/tristesa. Anticipaci\u00f3\/sorpresa. Admiraci\u00f3\/disgust. Ira\/por<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Plutchik-wheel-of-emotions.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Plutchik-wheel-of-emotions.jpg\" alt=\"\" width=\"470\" height=\"500\" \/><\/a><\/p>\n<p>James Russell (1980). Dimensi\u00f3 cont\u00ednua.<br \/>\nEn lloc de categories discretes les emocions es podrien situar en un espai de dues dimensions segons la &#8220;val\u00e8ncia&#8221; (plaer\/desagradable) i o l&#8217;excitaci\u00f3 (alta\/baixa). [Ira i terror tindrien el mateix component de &#8216;alta excitaci\u00f3 i desagradable]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/www.researchgate.net\/profile\/Emmanuel-Kolog\/publication\/321156876\/figure\/fig6\/AS:582299926138891@1515842529675\/Russells-circumflex-model-of-affect-Russell-1980.png\" width=\"751\" height=\"635\" \/><\/p>\n<p><strong id=\"PAD\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/PAD_emotional_state_model\">Model PAD<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Albert Mehrabian i James A. Russell (1974). Situa les emocions en un espai de tres dimensions: plear\/desagradable, arousal(excitaci\u00f3) i domin\u00e0ncia (si dominem o ens deixem dominar).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/0f\/PAD_emotional_state_model_Page_1.png\/800px-PAD_emotional_state_model_Page_1.png\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Classificaci\u00f3 segons el tipus d&#8217;est\u00edmul (Robinson)<\/strong><\/p>\n<p>(2009). ( <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Contrasting_and_categorization_of_emotions\">WK<\/a> )<\/p>\n<ul>\n<li>Propietats d&#8217;un objecte\n<ul>\n<li>(+) Inter\u00e8s, curiositat, entusiasme \/ (-) Indifer\u00e8ncia, avorriment<\/li>\n<li>(+) Atracci\u00f3, desig \/ (-) Aversi\u00f3, disgust<\/li>\n<li>(+) Sorpresa \/ (-) alarma, p\u00e0nic<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Anticipaci\u00f3 del futur\n<ul>\n<li>(+) Esperan\u00e7a, excitaci\u00f3 \/ (-) Por, ansietat<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Relacionat amb un fet\n<ul>\n<li>(+) Gratitud \/ (-) r\u00e0bia<\/li>\n<li>(+) Joia, triomf \/ (-) pena<\/li>\n<li>(+) Paci\u00e8ncia \/ (-) frustraci\u00f3<\/li>\n<li>(+) Contentament, satisfacci\u00f3 \/ (-)decepci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Autoavaluaci\u00f3\n<ul>\n<li>(+) Humilitat, mod\u00e8stia \/ (-) orgull, arrog\u00e0ncia<\/li>\n<li>[(+) Autoestima alta \/ (-) baixa<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Social\n<ul>\n<li>(+) Caritat, [empatia] \/ (-) enveja, gelosia<\/li>\n<li>(+) Simpatia \/ (-) Crueltat<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Catexi [sobre una altra persona]\n<ul>\n<li>(+) Amor \/ (-) odi<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Emotion_classification#Lists_of_emotions\"><strong id=\"arbreparrot\">Arbre de Parrot<\/strong><\/a>\u00a0 6 tipus amb tres nivells, emoci\u00f3 prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i terci\u00e0ries. Comparat amb Ekman afegeix &#8220;amor&#8221; que correspondria a desig, i inclou el disgust en tristesa en general. En [ ] el que hi afegeixo jo.<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-amor\/\">Amor<\/a>\u00a0<a title=\"Love\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Love\">(Love)<\/a> [i desig]\n<ul>\n<li>afecte (<i><a title=\"Affection\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Affection\">Affection<\/a><\/i>): <i><a title=\"Adoration\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Adoration\">Adoration<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Fondness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Fondness\">Fondness<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Reciprocal liking\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Reciprocal_liking\">Liking<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Attractiveness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Attractiveness\">Attraction<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:caring\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/caring\">Caring<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:tenderness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/tenderness\">Tenderness<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Compassion\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Compassion\">Compassion<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Sentimentality\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sentimentality\">Sentimentality<\/a><\/i><\/li>\n<li>Desig sexual\/lux\u00faria (<i><a title=\"Lust\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Lust\">Lust<\/a>\/<a title=\"Sexual attraction\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sexual_attraction\">Sexual desire<\/a><\/i>) :\u00a0<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Desire (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Desire_(emotion)\">Desire<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Passion (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Passion_(emotion)\">Passion<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Infatuation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Infatuation\">Infatuation<\/a><\/i>\u00a0(enamorament)<\/li>\n<li>Anhel (<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:longing\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/longing\">Longing<\/a><\/i>)\u00a0\u00a0<strong>un desig anticipat<\/strong> [ plans imaginaris amb l\u2019enamorada, una compra, un viatge \/ el desig, l\u2019anhel no correspost seria una emoci\u00f3 negativa]<\/li>\n<li>[noves necessitats]: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-necessitat-de-ser-atractiu\/\">la necessitat de ser atractiu<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esser-a-traves-dels-altres-lansia-per-ser-valorat\/\">\u00e9sser a trav\u00e9s dels altres<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-sentit-de-la-vida\/\">el sentit de la vida<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-joia\/\">Joia<\/a>\u00a0 (<a title=\"Joy\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Joy\">Joy<\/a>)\n<ul>\n<li>Felicitat (<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Cheerfulness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cheerfulness\">Cheerfulness<\/a><\/i>):\u00a0<i><a title=\"Amusement\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Amusement\">Amusement<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wikt:bliss\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/bliss\">Bliss<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:gaiety\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/gaiety\">Gaiety<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:glee\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/glee\">Glee<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:jolliness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/jolliness\">Jolliness<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:joviality\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/joviality\">Joviality<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Joy\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Joy\">Joy<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:delight\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/delight\">Delight<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:enjoyment\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/enjoyment\">Enjoyment<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:gladness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/gladness\">Gladness<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Happiness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Happiness\">Happiness<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:jubilation\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/jubilation\">Jubilation<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:elation\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/elation\">Elation<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:satisfation\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/satisfation\">Satisfaction<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Ecstasy (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ecstasy_(emotion)\">Ecstasy<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Euphoria\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Euphoria\">Euphoria<\/a><\/i>\u00a0\u00a0<strong>somriure de felicitat<\/strong>, ballant,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/saludant-la-naturalesa\/\">saludant la naturalesa<\/a>, ballant, vela caiac,\u00a0<strong>pau d\u2019esperit<\/strong>\u00a0amb el temps susp\u00e8s.<\/li>\n<li>Entusiasme (<i><a title=\"Zest (positive psychology)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Zest_(positive_psychology)\">Zest<\/a><\/i>):\u00a0<i><a title=\"Enthusiasm\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Enthusiasm\">Enthusiasm<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:zeal\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/zeal\">Zeal<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:excitement\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/excitement\">Excitement<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:thrill\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/thrill\">Thrill<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Exhilaration\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Exhilaration\">Exhilaration<\/a><\/i>\u00a0 [\u00a0<strong>&gt;&gt;\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexpectativa-del-descobriment\/\">Expectativa descobriment<\/a><i>,<\/i>\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-plans\/\">Els plans<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-proces-de-dissenyar-o-crear\/\">el proc\u00e9s creatiu<\/a>]<\/li>\n<li>Satisfacci\u00f3 (\u00a0<i><a title=\"Contentment\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Contentment\">Contentment<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a title=\"Pleasure\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pleasure\">Pleasure<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0,\u00a0<\/i><strong>gaudir el moment, menjar poc a poc, assaborint, lectura<\/strong><\/li>\n<li>Orgull (\u00a0<i><a title=\"Pride\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pride\">Pride<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:triumph\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/triumph\">Triumph<\/a><\/i><\/li>\n<li>Optimisme (\u00a0<i><a title=\"Optimism\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Optimism\">Optimism<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Eagerness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Eagerness\">Eagerness<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Hope\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hope\">Hope<\/a><\/i><\/li>\n<li>Fascinaci\u00f3 ( Enthrallment):\u00a0<i>Enthrallment\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:rapture\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/rapture\">Rapture<\/a><\/i><\/li>\n<li>Alleujament (<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:relief\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/relief\">Relief<\/a><\/i>)<\/li>\n<li>[m\u00e9s endavant]\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexpectativa-del-descobriment\/\">L\u2019expectativa del descobriment<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-plans\/\">Els plans<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-proces-de-dissenyar-o-crear\/\">El proc\u00e9s de dissenyar o crear<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-sorpresa\/\">Sorpresa<\/a>\n<ul>\n<li>Sorpresa (<i><a title=\"Surprise (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Surprise_(emotion)\">Surprise<\/a><\/i>) :\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:amazement\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/amazement\">Amazement<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:astonishment\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/astonishment\">Astonishment<\/a><\/i><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-ira\/\">Ira<\/a>\u00a0(\u00a0<a title=\"Anger\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anger\">Anger<\/a>)\u00a0<strong>Pali2-ira<\/strong>\n<ul>\n<li>Irritabilitat (\u00a0<i><a title=\"Irritability\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Irritability\">Irritability<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:aggravation\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/aggravation\">Aggravation<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:agitation\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/agitation\">Agitation<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Annoyance\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Annoyance\">Annoyance<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:grouchy\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/grouchy\">Grouchy<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:grumpy\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/grumpy\">Grumpy<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:crosspatch\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/crosspatch\">Crosspatch<\/a><\/i><\/li>\n<li>Exasperaci\u00f3 (\u00a0<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Exasperation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Exasperation\">Exasperation<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a title=\"Frustration\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Frustration\">Frustration<\/a>,\u00a0\u00a0<\/i><i>\u00a0<\/i><strong>frustraci\u00f3<\/strong>\u00a0pel que no em surt, obstacles<\/li>\n<li>F\u00faria\u00a0 (<i><a title=\"Rage (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rage_(emotion)\">Rage<\/a><\/i>):\u00a0<i><a title=\"Anger\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anger\">Anger<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:outrage\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/outrage\">Outrage<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:fury\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/fury\">Fury<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Wrath\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Wrath\">Wrath<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Hostility\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hostility\">Hostility<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:ferocity\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/ferocity\">Ferocity<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:bitterness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/bitterness\">Bitterness<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Hatred\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hatred\">Hatred<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:scorn\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/scorn\">Scorn<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Spite (sentiment)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Spite_(sentiment)\">Spite<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Vengefulness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Vengefulness\">Vengefulness<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:dislike\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/dislike\">Dislike<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Resentment\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Resentment\">Resentment\u00a0<\/a>\u00a0 ,\u00a0<\/i><strong>r\u00e0bia o ira<\/strong> pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre pa\u00eds.<\/li>\n<li>Disgust (\u00a0<i><a title=\"Disgust\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Disgust\">Disgust<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:revulsion\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/revulsion\">Revulsion<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Contempt\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Contempt\">Contempt<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:loathing\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/loathing\">Loathing<\/a> .\u00a0<\/i> [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-que-no-magrada\/\">el que no m&#8217;agrada<\/a>]<\/li>\n<li>Enveja (\u00a0<i><a title=\"Envy\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Envy\">Envy<\/a><\/i>\u00a0):\u00a0<i><a title=\"Jealousy\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Jealousy\">Jealousy<\/a><\/i><\/li>\n<li>Torment (\u00a0<i><a title=\"Suffering\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Suffering\">Torment<\/a><\/i>)<\/li>\n<li>[Odi, Schadefreude]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-tristesa\/\">Tristesa<\/a>\u00a0(\u00a0<a title=\"Sadness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sadness\">Sadness<\/a>):\n<ul>\n<li>[ afegeixo la Confusi\u00f3, la frustraci\u00f3 per no saber qu\u00e8 fer]<\/li>\n<li>[\u00a0<strong>\u00c0nsia, el desig insatisfet<\/strong>, afegeixo aqu\u00ed com a emoci\u00f3 negativa, que segons els budistes seria la principal causa d\u2019infelicitat]\u00a0<strong>Pali1-desig<\/strong>.\u00a0Un desig no realitzat o que realitat no satisf\u00e0, seduir alg\u00fa, m\u00e9s diners, m\u00e9s valoraci\u00f3 social.<\/li>\n<li><strong>[Confusi\u00f3, dubte<\/strong>.\u00a0<strong>pali5-confusi\u00f3, confusi\u00f3 per no saber qu\u00e8 fer]<\/strong><\/li>\n<li>Patiment (\u00a0<i><a title=\"Suffering\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Suffering\">Suffering<\/a><\/i>):\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:agony\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/agony\">Agony<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Anguish\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anguish\">Anguish<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:hurt\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/hurt\">Hurt<\/a><\/i>\u00a0[no hi falta\u00a0<strong>el dolor f\u00edsic<\/strong>?]\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cansament\/\">El Cansament<\/a><\/li>\n<li>\u00a0<i><a title=\"Depression (mood)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Depression_(mood)\">Depression<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Despair (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Despair_(emotion)\">Despair<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Gloom\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gloom\">Gloom<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:glumness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/glumness\">Glumness<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:unhappiness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/unhappiness\">Unhappiness<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Grief\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Grief\">Grief<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Sorrow (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sorrow_(emotion)\">Sorrow<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:woe\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/woe\">Woe<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:misery\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/misery\">Misery<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:melancholy\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/melancholy\">Melancholy<\/a>,\u00a0<\/i><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-cinc-etapes-del-dol-model-de-kubler-ross\/\">Les cinc etapes del dol. Model de K\u00fcbler-Ross<\/a>,\u00a0<i>\u00a0<\/i><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cansament-vital\/\">El cansament vital<\/a><\/strong><strong> ,\u00a0<\/strong><strong>, depressi\u00f3 \/\/\u00a0\u00a0<\/strong><strong>Fugida, evasi\u00f3<\/strong>\u00a0(menjant, bevent, medicant-me o drogant-me,\u00a0<strong>volent fugir de la realitat<\/strong>\u00a0evadint-me, pensar en una soluci\u00f3 miraculosa que em toqui la loteria)\u00a0 (\u00a0<strong>Pali3-peresa<\/strong>\u00a0)\u00a0 \/\/\u00a0\u00a0<strong>melancolia<\/strong>\u00a0sentiment de poca cosa en la vida, seguit de frustracions i penes, tot \u00e9s breu i ef\u00edmer i no val la pena<\/li>\n<li>Decepci\u00f3 1 (<i><a title=\"Disappointment\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Disappointment\">Disappointment<\/a><\/i>):\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:dismay\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/dismay\">Dismay<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:displeasure\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/displeasure\">Displeasure<\/a>,<\/i><\/li>\n<li>Vergonya (\u00a0<i><a title=\"Shame\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Shame\">Shame<\/a><\/i>):\u00a0\u00a0<i><a title=\"Guilt (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Guilt_(emotion)\">Guilt<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Regret (emotion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Regret_(emotion)\">Regret<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Remorse\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Remorse\">Remorse<\/a>,<\/i><strong>\u00a0remordiment o pena<\/strong>\u00a0pel que he fet o m\u2019ha passat (Jinka)<\/li>\n<li>abandonat [que m\u2019han deixat, aband\u00f3] (<i><a title=\"Neglect\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Neglect\">Neglect<\/a><\/i>):\u00a0<i><a title=\"Social alienation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Social_alienation\">Alienation<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Defeatism\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Defeatism\">Defeatism<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:dejection\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/dejection\">Dejection<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Embarrassment\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Embarrassment\">Embarrassment<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Homesickness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Homesickness\">Homesickness<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Humiliation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Humiliation\">Humiliation<\/a><b>\u00b7<\/b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Emotional insecurity\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Emotional_insecurity\">Insecurity<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Insult\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Insult\">Insult<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Isolation (psychology)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Isolation_(psychology)\">Isolation<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Loneliness\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Loneliness\">Loneliness<\/a><b>\u00b7<\/b><a title=\"Social rejection\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Social_rejection\">Rejection<\/a>\u00a0\u00a0 ,<\/i><strong>\u00a0solitud<\/strong>, que ning\u00fa em compren o no vol o pot compartir la meva vida<\/li>\n<li>Simpatia [ patir per un altre] (<i><a title=\"Sympathy\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sympathy\">Sympathy<\/a><\/i>):\u00a0<i><a title=\"Pity\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pity\">Pity<\/a><\/i><\/li>\n<li><i style=\"font-size: 1rem;\"><a title=\"Mono no aware\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mono_no_aware\">Mono no aware<\/a><\/i><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0[expressi\u00f3 japonesa que reflecteix la melancolia per com n\u2019\u00e9s d\u2019ef\u00edmera la bellesa]<\/span><\/li>\n<li>[Decebut de la vida]\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-pas-de-la-vida-sense\/\">Passa la vida sense treure\u2019n profit<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cansament-vital\/\">El cansament vital<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-patiment-normal\/\">El patiment normal<\/a>,\u00a0[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-insatisfaccio-per-expectatives-frustrades\/\">Insatisfacci\u00f3 per expectatives frustrades<\/a>], <strong>Avorriment<\/strong><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sentiments-por\/\">Por<\/a>\u00a0(<a title=\"Fear\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Fear\">Fear<\/a>)\n<ul>\n<li>Horror (\u00a0<i><a title=\"Horror and terror\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Horror_and_terror\">Horror<\/a><\/i>):\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:alarm\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/alarm\">Alarm<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Acute stress reaction\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Acute_stress_reaction\">Shock<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0Fear\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:fright\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/fright\">Fright<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0Horror\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:terror\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/terror\">Terror<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Panic\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Panic\">Panic<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Hysteria\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hysteria\">Hysteria<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:mortification\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/mortification\">Mortification<\/a><\/i><\/li>\n<li>Nerviosisme (\u00a0<i><a title=\"Anxiety\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anxiety\">Nervousness<\/a><\/i>\u00a0): [<strong>\u00a0ansietat, estr\u00e8s<\/strong>, preocupaci\u00f3 pel futur, per si perdr\u00e9 la feina, malatia, mort,<strong>\u00a0pali4-ansietat<\/strong>\u00a0<i><a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:anxiety\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/anxiety\">Anxiety<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Suspense\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Suspense\">Suspense<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:uneasiness\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/uneasiness\">Uneasiness<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:apprehension\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/apprehension\">Apprehension (fear)<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a title=\"Worry\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Worry\">Worry<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:distress\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/distress\">Distress<\/a>\u00a0<b>\u00b7<\/b>\u00a0<a class=\"extiw\" title=\"wiktionary:dread\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/dread\">Dread<\/a><\/i><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Carlson i Hatfield<\/strong><br \/>\n(<a href=\"https:\/\/culturainquieta.com\/es\/inspiring\/item\/11022-los-16-tipos-de-sentimientos-mas-comunes-y-su-funcion-psicologica.html\">Cultura Inquieta<\/a>):\u00a0 classifiquen emocions i sentiments\u00a0 atenent a les dimensions (les 16 principals despr\u00e9s de \/\/)<\/p>\n<ul>\n<li>Val\u00e8ncia<br \/>\npositiva: felicitat, amor, joia [nom\u00e9s felicitat a Ekman]<br \/>\nnegativa: tristesa, ira, por [disgust, tristesa, ira, por a Ekman]<\/li>\n<li>Intensitat alta o baixa<\/li>\n<\/ul>\n<p>i distingint tres nivells:<\/p>\n<ul>\n<li>Emocions prim\u00e0ries, universals i innates: felicitat, tristesa, ira, por, sorpresa i disgust. [Ekman]. Gust (agrado) &#8211; tristesa<\/li>\n<li>Emocions secund\u00e0ries, influ\u00efdes per la cultura i hist\u00f2ria personal: vergonya, culpa, orgull, gelosia\/\/. Euf\u00f2ria, Admiraci\u00f3, Afecte, Satisfacci\u00f3 &#8211; Enfadat, Odi, indignaci\u00f3, impaci\u00e8ncia, Enveja, venjan\u00e7a, gelosia<\/li>\n<li>Emocions terci\u00e0ries, m\u00e9s personals i que poden dependre del context. Optimisme, Gratitud<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"riure\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/humor\/#riure\">Riure<\/a><\/strong><br \/>\n(CGPT) No es tracta d&#8217;una emoci\u00f3 sin\u00f3 d&#8217;una resposta complexa que es pot estar associada a emocions de diversi\u00f3 (amusement), felicitat, alleujament despr\u00e9s d&#8217;una tensi\u00f3, sorpresa [per un doble sentit inesperat?], afecte i connexi\u00f3 social, playfulness, euf\u00f2ria, nerviosisme, <span style=\"font-size: 1rem;\">Schadenfreude. [una mateixa resposta fisiol\u00f2gica associada a diferents experi\u00e8ncies subjectives].<\/span><\/p>\n<p><strong id=\"ansietat\">Ansietat<\/strong><br \/>\n[Afegit per la import\u00e0ncia que li dedica Pinillos, sembla una barreja de tristesa i por] Hi conflueixen emocions i motivaci\u00f3, pot ser un estat de curta durada o un tret de la personalitat. Mentre que la resposta al dolor correspon a un dany real que s&#8217;ha patit, l&#8217;ansietat \u00e9s una resposta a una anticipaci\u00f3 del perill.\u00a0 Miller, el 1951 va assenyalar que la resposta es pot convertir en patol\u00f2gica perdent la seva funci\u00f3 adaptativa. Des de la psicologia human\u00edstica, Rollo May (1950) i Rogers (1951) indiquen que quan un subjecte percep alguna cosa que amena\u00e7a el seu &#8220;ego-concepte&#8221;, el resultat \u00e9s una cat\u00e0strofe psicol\u00f2gica. Semblant quan percebem que els nostres plans no es podran realitzar (Mandler i Watson) [per tant, els que no fan plans s\u00f3n una mica m\u00e9s feli\u00e7os. Tamb\u00e9, els que fan plans s\u00f3n els que tenen expectatives. Aix\u00ed que haur\u00edem d&#8217;entrenar-nos a fer plans per\u00f2 ser flexibles si no surten. Al cap i a la fi, el que ens diuen els<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#lirica\"> poetes l\u00edrics grecs<\/a> ]. L&#8217;estat d&#8217;ansietat es pot considerar com un impuls, una motivaci\u00f3 a actuar d&#8217;una certa manera. [Entenc que el perill que es percep pot ser definit clarament com &#8220;perdr\u00e9 la feina&#8221;, &#8220;vindr\u00e0 a casa i em destorbar\u00e0&#8221;, o indefinit mig inconscient]. EL 1953 Janet Taylor elabora un test per reportar l&#8217;ansietat, el <a href=\"https:\/\/psychology-tools.com\/test\/taylor-manifest-anxiety-scale\">Manifest Anxiety Scale<\/a>.<br \/>\nLes caracter\u00edstiques que destaquen m\u00e9s o menys tots els autors (Epstein) s\u00f3n; sobre-estimulaci\u00f3 prim\u00e0ria [donem m\u00e9s import\u00e0ncia de la que cal a un fet], incongru\u00e8ncia cognoscitiva [expectatives exagerades?] i la manca de respostes apropiades disponibles.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"regulacio\">Regulaci\u00f3<\/h2>\n<p>(Brit) L&#8217;experi\u00e8ncia de les emocions pot servir per adaptar-se millor a una situaci\u00f3 [fight or flight], conviure millor gr\u00e0cies a comunicar el nostre estat i saber llegir el dels altres.\u00a0 En alguns casos per\u00f2 la ira o por extrema poden dur a conductes perjudicials. Quan s&#8217;excita repetidament el sistema nervi\u00f3s simp\u00e0tic i les hormones de l&#8217;adrenalina, hi poden haver efectes perjudicials.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 s&#8217;ha de fer amb les emocions?<\/strong><br \/>\nA l&#8217;antiguitat, com hem vist, es tractava de contenir-les [potser es confon l&#8217;emoci\u00f3 amb l&#8217;impuls de la motivaci\u00f3, el drive.] (Brit)El cristianisme\u00a0 acceptava [i fins i tot animava] l&#8217;emoci\u00f3 negativa de la culpa.\u00a0 Des de Freud, els psic\u00f2legs i psiquiatres intenten alleujar les emocions negatives com la depressi\u00f3 i l&#8217;ansietat.<br \/>\nEls infants de 2-7 mesos comencen expressant el neguit amb un plor desesperat. Cap als 20 mesos s\u00f3n capa\u00e7os d&#8217;inhibir-lo. Aleshores apareixen episodis d&#8217;ira, amb conductes d&#8217;atac o fugida.<\/p>\n<p><strong id=\"inteligencia emocional\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional<br \/>\n<\/strong>El terme va apar\u00e8ixer el 1964 i es va fer popular amb el llibre &#8220;<span style=\"font-size: 1rem;\">Emotional intelligence&#8221; de Daniel Goleman. Indicaria la capacitat de:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\"> percebre les emocions<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">saber fer-les servir. Per exemple crear el clima emocional adequat per transmetre un missatge com quan ens ofereixen caf\u00e8 i pastes en una reuni\u00f3.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\"> entendre. Poder predir les emocions dels altres identificant qu\u00e8 les causa.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">gestionar les emocions pr\u00f2pies i les dels altres<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\">La tesi \u00e9s que aquesta habilitat es pot aprendre i millorar. El test Mayer\u2013Salovey\u2013Caruso Emotional Intelligence (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mayer\u2013Salovey\u2013Caruso_Emotional_Intelligence_Test\">MSCEIT<\/a>). El terme ha esdevingut molt popular per\u00f2 ha estat criticat per mancar de base cient\u00edfica. [amb alg\u00fa que est\u00e0 furi\u00f3s no es pot raonar, cal detectar aquesta f\u00faria i gestionar-la. \u00c9s obvi que la capacitat per detectar les emocions dels altres \u00e9s clau per adaptar-se a les situacions.].<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Patologies<\/strong><\/p>\n<p>(CGPT) Emocions que poden dur a patologies.<\/p>\n<ul>\n<li>Ansietat. Preocupaci\u00f3 excessiva (Generalized Anxiety Disorder (GAD), Panic Disorder, Social Anxiety Disorder, Post-Traumatic Stress Disorder (PTSD).<\/li>\n<li>Depressi\u00f3. Tristesa persistent, sense esperan\u00e7a, manca d&#8217;inter\u00e8s. Idees de su\u00efcidi.<\/li>\n<li>Ira, atacs d&#8217;ira amb conducta agressiva.<\/li>\n<li>Culpa, vergonya.\u00a0 Pensaments obsessius.<\/li>\n<li>Disgust, rebuig del propi cos, anor\u00e8xia, bul\u00edmia<\/li>\n<li>Solitud, relacionat amb depressi\u00f3 i ansietat<\/li>\n<li>Gelosia, enveja. Personalitat Borderline. Paranoia.<\/li>\n<li>Euf\u00f2ria, deliris de grandesa. (pot ser indu\u00eft per consum de subst\u00e0ncies)Trastorn bipolar. Personalitat narcis\u00edstica.<\/li>\n<li>Optimisme excessiu [oposat a l&#8217;ansietat]<\/li>\n<\/ul>\n<p>La incapacitat de sentir emocions (emotional numbness) pot dur a comportaments psic\u00f2tics, esquizofr\u00e8nia, paranoia [manca d&#8217;empatia]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"emocionsalmon\">Les emocions al m\u00f3n<\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/news.gallup.com\/interactives\/248240\/global-emotions.aspx\">Enquesta Gallup<\/a> sobre la temperatura emocional del m\u00f3n: Anger, Sadness, Stress, Worry, Physical Pain, Enjoyment,\u00a0 Well-rested, Learn Something, Smile or Laugh, Treated with respect. Am\u00e8rica llatina reporta m\u00e9s emocions positives. Els pa\u00efsos amb conflictes tenen m\u00e9s emocions d&#8217;ira i estr\u00e8s.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/worldhappiness.report\/\">World Happiness Report<\/a>: enquesta sobre felicitat, factors edat, ingressos, esperan\u00e7a de vida. Els pa\u00efsos escandinaus, amb m\u00e9s nivell de vida i m\u00e9s igualtat reporten m\u00e9s felicitat i satisfacci\u00f3. <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cr72xep44kdo\">Informe 2025<\/a> amb un experiment sobre si els desconeguts retornaven una cartera.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.pewresearch.org\/expertise\/international-attitudes\/\">Pew Research Center\u2019s Global Attitudes Survey<\/a>: enquesta sobre benestar emocional, estr\u00e8s i ansietat. A les nacions desenvolupades\u00a0 hi ha m\u00e9s ansietat i estr\u00e8s relacionaty amb la feina i incertesa econ\u00f2mica, mentre que als pa\u00efsos m\u00e9s pobres hi ha m\u00e9s esperan\u00e7a i resili\u00e8ncia.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.oecdbetterlifeindex.org\/#\/11111111111\">Better Life Index<\/a> OECD. Satisfacci\u00f3 amb la vida (i Habitatge, ingressos, feina, medi ambient , educaci\u00f3). Puntuen alt pa\u00efsos com Austr\u00e0lia, Canad\u00e0 o Su\u00e8cia.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.europeansocialsurvey.org\/\">European Social Survey (ESS)<\/a>\u00a0 [web burocr\u00e0tica, explicant qu\u00e8 fan enlloc de mostrar en primer lloc una gr\u00e0fica amb els resultats]. Els pa\u00efsos del sud tenen m\u00e9s ansietat degut a factors econ\u00f2mics: <a href=\"https:\/\/ess.sikt.no\/en\/datafile\/242aaa39-3bbb-40f5-98bf-bfb1ce53d8ef?tab=0\">estat de felicitat, contactes socials, gent amb qui compartir intimitats, seguretat, dificultat per tirar endavant.<\/a><\/p>\n<p>Els pa\u00efsos escandinaus reporten m\u00e9s satisfacci\u00f3 i felicitat. Pa\u00efsos pr\u00f2spers econ\u00f2micament com Jap\u00f3 o Corea pateixen ansietat i estr\u00e8s. Orient i nord d&#8217;\u00c0frica reporten m\u00e9s ira, por i estr\u00e8s. [relaci\u00f3 amb islam?]. Am\u00e8rica llatina diu riure m\u00e9s i estar m\u00e9s feli\u00e7.<br \/>\n[O b\u00e9 patim per pobresa i conflictes, o b\u00e9 patim per estr\u00e8s i ansietat]<\/p>\n<p>Lauren Berlant recupera l&#8217;Affect Theory de Silvan Tomkins com a eina per analitzar l&#8217;estat emocional de la poblaci\u00f3 en relaci\u00f3 a la pol\u00edtica, un punt de vista alternatiu a l&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;arguments ideol\u00f2gics o econ\u00f2mics. A &#8220;Cruel Optimism&#8221; (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2019\/03\/25\/affect-theory-and-the-new-age-of-anxiety\">New Yorker<\/a>) descriu com els pol\u00edtics generen unes expectatives que no es poden complir, per exemple a l&#8217;era Obama, i com aix\u00f2 acaba portant a un descontent que troba en Trump una resposta. Impulsora del &#8220;Feel Tank Chicago&#8221; i creadora del blog <a href=\"https:\/\/supervalentthought.com\/\">Super valent Thought<\/a>.<\/p>\n<p>Culturalment hi ha diferents tradicions segons la cultura. Els brit\u00e0nics (Keep Calm and Carry on) i els japonesos contenen l&#8217;expressi\u00f3 de les emocions mentre que els pa\u00efsos del sud, orient i africans, les exterioritzen. [Aix\u00f2 seria explicat per la teoria dels guions de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#silvantomkins\">Silvan Tomkins<\/a>].<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/bigthink.com\/strange-maps\/global-emotions-report\/\">Article Big Think<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"questions\">Q\u00fcestions<\/h2>\n<p><strong>Desig, emocions, eliminar? gestionar? valor principal?<\/strong><br \/>\nFins a finals del s19, tant a la filosofia antiga com en la teologia cristiana, les passions, ja que encara no es parlava d&#8217;emocions, eren quelcom a eliminar o controlar. En una visi\u00f3 dualista de la condici\u00f3 humana, les passions eren agitacions del cos que pertorbaven la vida espiritual (Homer, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o6\">El ventre avorrible<\/a>). Al s20, passem a valorar el benestar, els humans, s&#8217;han de sentir b\u00e9. Fins i tot al s21, potser es pret\u00e9n eliminar tota emoci\u00f3 negativa, com si el principal criteri per orientar la vida humana hagu\u00e9s de ser la satisfacci\u00f3 permanent. A Gr\u00e8cia ten\u00edem la idea de buscar una vida equilibrada, gaudint el moment quan es podia, amb moderaci\u00f3 (Arist\u00f2til i Epicur) i aguantant les adversitats, i per tant gestionant les emocions negatives (estoicisme). Els humans s&#8217;han d&#8217;educar, f\u00edsica i espiritualment. Amb el cristianisme s&#8217;estimula l&#8217;emoci\u00f3 de culpa pel pecat,\u00a0 es valora el patiment com a prova d&#8217;obedi\u00e8ncia a d\u00e9u i s&#8217;exhorta a evitar els plaers (i emocions positives). Els humans han de ser salvats per la vida eterna, i les emocions presents no compten. Ara s&#8217;intenta &#8220;gestionar&#8221; les emocions, mirant d&#8217;eliminar les negatives i s&#8217;espera que estiguem positius i euf\u00f2rics tota l&#8217;estona. Els humans han de ser dopats? En tot cas, sempre hi ha hagut una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>, ja sia transcendent, ja sia immanent.<br \/>\nLa contenci\u00f3 o exterioritzaci\u00f3 tamb\u00e9 varia segons les cultures (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#emocionsalmon\">Emocions al m\u00f3n<\/a>).<\/p>\n<p><strong>Exc\u00e9s i moderaci\u00f3<br \/>\n<\/strong>[Els desigs semblen resultat de l&#8217;evoluci\u00f3 per ajudar a sobreviure l&#8217;esp\u00e8cie, generar respostes de conducta que satisfacin les necessitats d&#8217;alimentar-nos, refugiar-nos i reproduir-nos. Per\u00f2 es poden tornar-se perjudicials en exc\u00e9s. El consum de pastes i begudes amb gas amb exc\u00e9s de sucre condueix a obesitat. A l&#8217;altre extrem, la necessitat de ser acceptat per la resta de la societat du\u00a0 a voler ser esvelt i a trastorns alimentaris. Una esp\u00e8cie indiferent quant a la reproducci\u00f3 desapareixeria per\u00f2 deslligat de l&#8217;objectiu d&#8217;establir relacions sanes amb descend\u00e8ncia sana, degenera en viol\u00e8ncia sexual.<\/p>\n<p><strong>Les emocions positives s\u00f3n un fi en si mateix?<br \/>\n<\/strong>S&#8217;ha parlat de les\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#aspectesfuncions\">funcions<\/a> de les emocions per ajudar a sobreviure, per fugir del perill, per conviure millor, i si s&#8217;han de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#regulacio\">regular<\/a> per evitar conductes perjudicials. El dolor serveix per avisar-nos d&#8217;una lesi\u00f3 als teixits. El gestionem eliminant la causa, retirant el dit de la flama, apartant l&#8217;objecte que ens talla o punxa. Per a qu\u00e8 serveix la tristesa, que comparteix circuits neuronals amb el dolor? Per apartar expectatives excessives, el que no podrem realitzar? En aquest sentit, totes les filosofies han tingut la seva proposta, en la l\u00ednia d&#8217;acceptar el dest\u00ed, com els grecs, eliminar el desig en el budisme, acceptar la voluntat divina en el cristianisme.<br \/>\nL&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#funcioexperiencia\">experi\u00e8ncia emocional<\/a>, serveix per a una altra cosa, o les emocions positives s\u00f3n un fi en si mateix? Per a qu\u00e8 vivim? Per a propagar gens? Per a propagar mems? O la vida \u00e9s un fi en si mateix? I si \u00e9s un fi en si mateix, ha de consistir en experi\u00e8ncies positives, o aix\u00f2 ens duria a la conducta de buscar la gratificaci\u00f3 constant com en l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/brain-stimulation-reward-olds-i-milner\/\">experiment d&#8217;Olds i Milner<\/a>? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/identitat-i-bucle-news-spotify-tik-tok\/\">Identitat i bucle<\/a>). Ens endollar\u00edem a una m\u00e0quina de simular experi\u00e8ncies (Nozick Experience machine)? Hem d&#8217;evitar el patiment al cost que sigui, a trav\u00e9s del consum de subst\u00e0ncies ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/drogues-alcohol-antidepressius-analgesics\/\">drogues i medicaments<\/a> ). O maximitzar les experi\u00e8ncia (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-sentit-de-la-vida\/\">sentit de la vida<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/ephecat\/2015\/10\/31\/fe-de-vida\/\">fe de vida<\/a>). Si pogu\u00e9ssim eliminar el dolor i la tristesa tot i conservant el seu valor informatiu, ho far\u00edem? Quina \u00e9s la \u201c<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-bona\/\">vida bona<\/a>\u201c?<\/p>\n<p><strong>Les emocions com a valor, humans, animals, AI<\/strong><br \/>\n[L&#8217;antropologia filos\u00f2fica ha privilegiat les facultats intel\u00b7lectuals per damunt de les experi\u00e8ncies afectives. Tampoc ha estat el principal objecte d&#8217;estudi de la filosofia, en part perqu\u00e8 l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva \u00e9s dif\u00edcil de mesurar des de fora. I no obstant, la capacitat de sentir emocions \u00e9s considerat com un tret inequ\u00edvocament hum\u00e0! Quan es debat sobre la dignitat i drets dels animals, un dels arguments \u00e9s el fet que tinguin emocions (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-questions\/#frontera\">Frontera animals i \u00e9ssers humans<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-questions\/#drets\">Drets<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-questions\/#biodiversitat\">Biodiversitat<\/a>). Ara que les m\u00e0quines tenen habilitats molt superior a les humanes, el que valorem que ens fa diferents i m\u00e9s valuosos s\u00f3n les emocions, tal com imaginava Philip. K. Dick amb el test Voigt-Kampf per detectar els androides amb aspecte hum\u00e0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#maquinesconscients\">Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines<\/a>).<\/p>\n<p><strong>Emocions, xarxes, algoritmes<\/strong><br \/>\n[L&#8217;entorn de l&#8217;home del paleol\u00edtic era la naturalesa, el segle passat, la ciutat i la premsa, la r\u00e0dio i la televisi\u00f3. Avui la major part del nostre entorn, s\u00f3n les xarxes socials. Els continguts que rebem ens afecten tant com el bon temps o mal temps podien afectar els pagesos segles abans.\u00a0El 2012 FB va fer un experiment amb 600.000 usuaris filtrant els continguts que rebien, m\u00e9s positiu o negatiu, i avaluant el seu estat d&#8217;\u00e0nim\u00a0 (<a href=\"https:\/\/www.wired.com\/2014\/06\/everything-you-need-to-know-about-facebooks-manipulative-experiment\/\">Wired<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.theatlantic.com\/technology\/archive\/2014\/06\/everything-we-know-about-facebooks-secret-mood-manipulation-experiment\/373648\/\">Atlantic<\/a>). L&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim s&#8217;avaluava per les paraules usades als posts. Spotify etiqueta els temes segons el tempo, si animen a ballar, si relaxen. Happy Hits, Mood Booster, Rage Beats, Life Sucks, Coping Lost. (<a href=\"https:\/\/thebaffler.com\/downstream\/big-mood-machine-pelly\">The Baffler<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/identitat-i-bucle-news-spotify-tik-tok\/\">Identitat i bucle<\/a>). Aix\u00ed, saben l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim dels seus 200M d&#8217;usuaris i poden ajustar la publicitat a partir d&#8217;aquesta dada. Tamb\u00e9 poden suggerir canviar l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim, per exemple proposant can\u00e7ons alegres a usuaris deprimits.<br \/>\nAquest darrer exemple \u00e9s benigne. El problema \u00e9s que quan es cedeix el control a algoritmes que maximitzin el temps que els usuaris estan al lloc, els continguts que generen reaccions irades, o que fascinen per la viol\u00e8ncia, s\u00f3n els que reben m\u00e9s atenci\u00f3. Es privilegien doncs, missatges d&#8217;odi. \u00a0Fox News explota l\u2019atracci\u00f3 per l\u2019odi (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2019\/03\/11\/the-making-of-the-fox-news-white-house\">New Yorker<\/a>). Els algoritmes de Facebook (<a href=\"http:\/\/www.niemanlab.org\/2019\/03\/one-year-in-facebooks-big-algorithm-change-has-spurred-an-angry-fox-news-dominated-and-very-engaged-news-feed\/\">Nieman lab<\/a>) i Youtube (<a href=\"https:\/\/www.bloomberg.com\/news\/features\/2019-04-02\/youtube-executives-ignored-warnings-letting-toxic-videos-run-rampant\">Bloomberg<\/a>) realimenten la tend\u00e8ncia a propagar continguts t\u00f2xics. Si hi afegim la capacitat de generar contingut fals (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#desinformacio\">Desinformaci\u00f3<\/a>\u00a0 i\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#malusai\">Mal \u00fas de la AI<\/a> ), els continguts t\u00f2xics predominen sobre la informaci\u00f3 i l&#8217;opini\u00f3.\u00a0 Els adolescents reben m\u00e9s contingut incitant a la misog\u00ednia, i en pornografia, s&#8217;apunta a comportaments violents (\u00a0<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/c4gdqzxypdzo\">BBC<\/a> ).\u00a0La tend\u00e8ncia \u00e9s tan gran que fins i tot fent servir moderadors de contingut, aquest contingut predomina. I l&#8217;anonimat permet vessar tot l&#8217;odi (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-mal\/\">el mal<\/a>) innat que ja tenim fins al punt que els moderadors pateixen traumes (<a href=\"https:\/\/www.theverge.com\/2019\/2\/25\/18229714\/cognizant-facebook-content-moderator-interviews-trauma-working-conditions-arizona\">The Verge<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/news\/q-and-a\/the-underworld-of-online-content-moderation?utm_source=pocket&amp;utm_medium=email&amp;utm_campaign=pockethits\">NewYorker<\/a> i online content, <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2018\/03\/19\/reddit-and-the-struggle-to-detoxify-the-internet\">NewYorker<\/a> i destoxificaci\u00f3 d&#8217;internet).<br \/>\nAix\u00ed, Facebook, twitter i TikTok es converteixen en plataformes d&#8217;incitaci\u00f3 a l&#8217;odi afavorint el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#populismeiautoritarisme\">populisme i l&#8217;autoritarisme<\/a> .\u00a0 Tenim un m\u00f3n cada cop m\u00e9s enfadat.<\/p>\n<p><strong>Les expectatives<br \/>\n<\/strong>La tristesa i la decepci\u00f3 depenen de les expectatives. Algunes d&#8217;aquestes expectatives les hem fabricat nosaltres, amb esperances de ser correspostos de qui estem enamorats, de triomfar professionalment ( l&#8217;esperan\u00e7a de\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#prometeupandora\"> Pandora<\/a>). Per\u00f2 d&#8217;altres v\u00e9nen donades pel missatge p\u00fablic. Si per guanyar la nostra confian\u00e7a els pol\u00edtics ens presenten un futur perfecte, i es culpen els adversaris de no arribar-hi, si les xarxes socials ens presenten tot de vides f\u00e0cils i perfectes, als les quals no arribem, inevitablement aquestes expectatives ens duen a la decepci\u00f3 i a la tristesa.<br \/>\n(Assenyalat per Berlant a prop\u00f2sit de les expectatives generades per Obama, cruel optimism, 2011. (Affect Theory a\u00a0<a href=\"https:\/\/supervalentthought.com\/\">Supervalentthought<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2019\/03\/25\/affect-theory-and-the-new-age-of-anxiety\">NewYorker<\/a>). Al final ja no tenim utopies ni esperan\u00e7a d&#8217;un futur millor. (\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#sensesentitsensefutur\">Manca de sentit i projecte de futur<\/a> ).<\/p>\n<p><strong>Altres<\/strong><\/p>\n<p>La CNN t\u00e9 el <a href=\"https:\/\/edition.cnn.com\/markets\/fear-and-greed\">Fear and Greed index<\/a> que mesura les emocions dels inversors [fear, que anir\u00e0 malament \u2192 vendre, greed \u2192 que val la pena arriscar-se<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"articles\">Articles<\/h2>\n<p>CHAPTER VI EMOTION AND MOTIVATION 158<br \/>\nREADING 21: A SEXUAL MOTIVATION . . . 158<br \/>\nMasters, W. H., &amp; Johnson, V. E. (1966). Human sexual response. Boston: Little,<br \/>\nBrown.<br \/>\nREADING 22:1 CAN SEE IT ALL OVER YOUR FACE! 1 68<br \/>\nEkman, P., &amp; Friesen, W. V. (1971). Constants across cultures in the face and<br \/>\nemotion. Journal of Personality and Social Psychology, 17, 124\u2014129.<br \/>\nREADING 23: LIFE, CHANGE, AND STRESS 1 75<br \/>\nHolmes, T. H., &amp; Rahe, R. H. (1967). The Social Readjustment Rating Scale.<br \/>\nJournal of Psychosomatic Research, 11,213-218.<br \/>\nREADING 24: THOUGHTS OUT OF TUNE 183<br \/>\nFestinger, L., &amp; Carlsmith, J. M. (1959). Cognitive consequences of forced compliance.<br \/>\nJournal of Abnormal and Social Psychology, 58, 203-210<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana\u00a0 \u00a0 El cos hum\u00e0\u00a0 Cervell i xarxa neuronal\u00a0 Psicologia\u00a0 \u00a0L&#8217;experi\u00e8ncia afectiva\u00a0 \u00a0Un museu de les emocions Introducci\u00f3\u00a0 |\u00a0 \u00a0Filosofia\u00a0 \u00a0|\u00a0 Teories psicologia\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Neurologia, plaer i dolor\u00a0 Dolor, Plaer, homeostasi,\u00a0 altres |\u00a0 Aspectes i funcions\u00a0 |\u00a0 Emocions, sentiments, estat d&#8217;\u00e0nim i temperament\u00a0 |\u00a0 Classificaci\u00f3\u00a0 \u00a0riure, ansietat\u00a0 |\u00a0 \u00a0Regulaci\u00f3\u00a0 |\u00a0 Emocions al m\u00f3n\u00a0 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Afectivitat. Emocions. Sentiments&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[168,41],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/488"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=488"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/488\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=488"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=488"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=488"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=488"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=488"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}