Si el m\u00f3n ja \u00e9s tan form\u00f3s, Senyor, si es mira
\namb la pau vostra a dintre de l\u2019ull nostre,
\nqu\u00e8 m\u00e9s ens podeu da\u2019 en una altra vida?<\/p>\n
Per\u2019x\u00f2 estic tan gel\u00f3s dels ulls i el rostre
\ni el cos que m\u2019heu donat, Senyor, i el cor
\nque s\u2019hi mou sempre … i temo tant la mort!<\/p>\n
Amb quins altres sentits me\u2019l fareu veure,
\naquest cel blau damunt de les muntanyes
\ni el mar immens i el sol que pertot brilla?
\nDeu-me en aquests sentits l\u2019eterna pau
\ni no voldr\u00e9 m\u00e9s cel que aquest cel blau.<\/p>\n
Aquell que a cap moment li digu\u00e9 \u201cAtura\u2019t\u201d
\nsin\u00f3 al mateix que li dugu\u00e9 la mort,
\njo no l\u2019entenc, Senyor; jo que voldria
\naturar tants moments de cada dia
\nper fe\u2019ls eterns dins del meu cor!…<\/p>\n
O \u00e9s que aquest \u201cfe\u2019 etern\u201d \u00e9s ja la mort?
\nMes llavores la vida qu\u00e8 seria?
\nF\u00f3ra ombra nom\u00e9s del temps que passa,
\nla il\u00b7lusi\u00f3 del lluny i de l\u2019aprop
\ni el compte de lo molt i el poc i el massa,
\nenganyador, perqu\u00e8 ja tot ho \u00e9s tot?<\/p>\n
Tant se val! Aquest m\u00f3n, sia com sia,
\ntan divers, tan extens, tan temporal;
\naquesta terra, amb tot lo que s\u2019hi cria,
\n\u00e9s ma p\u00e0tria, Senyor; i no podria
\n\u00e9sser tamb\u00e9 una p\u00e0tria celestial?<\/p>\n
Home s\u00f3 i \u00e9s humana ma mesura
\nper tot quant puga creure i esperar:
\nsi ma fe i ma esperan\u00e7a aqu\u00ed s\u2019atura,
\nme\u2019n fareu una culpa m\u00e9s enll\u00e0?<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 veig el cel i les estrelles
\ni encara all\u00ed voldria ser-hi hom:
\nsi heu fet les coses a mos ulls tan belles,
\nsi heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
\nper qu\u00e8 acluc\u00e0\u2019ls cercant un altre com?<\/p>\n
Si per mi com aquest no n\u2019hi haur\u00e0 cap!
\nJa ho s\u00e9 que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
\nTot lo que veig se vos assembla en mi …
\nDeixeu-me creure, doncs, que sou aqu\u00ed.<\/p>\n
I quan vinga aquella hora de temen\u00e7a
\nen que s\u2019acluquin aquests ulls humans,
\nobriu-me\u2019n, Senyo\u2019, uns altres de m\u00e9s grans
\nper contemplar la vostra fa\u00e7 immensa.
\nsia\u2019m la mort una major naixen\u00e7a!<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cant espiritual Si el m\u00f3n ja \u00e9s tan form\u00f3s, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l\u2019ull nostre, qu\u00e8 m\u00e9s ens podeu da\u2019 en una altra vida? Per\u2019x\u00f2 estic tan gel\u00f3s dels ulls i el rostre i el cos que m\u2019heu donat, Senyor, i el cor que s\u2019hi mou sempre … … <\/p>\n