Reflexions<\/p>\n
II. 17
\n17
\nEl temps de la vida humana no \u00e9s res m\u00e9s que un punt. La seva subst\u00e0ncia \u00e9s quelcom que s\u2019escola. La percepci\u00f3 sensorial \u00e9s t\u00e8rbola. La composici\u00f3 de tot el cos es corromp f\u00e0cilment. La seva \u00e0nima \u00e9s un terbol\u00ed. La fortuna \u00e9s quelcom d\u2019incalculable. La fama \u00e9s incerta. Per tal de dir-ho en poques paraules, totes les coses que pertanyen al cos s\u00f3n un riu, les que s\u00f3n pr\u00f2pies de l\u2019\u00e0nima s\u00f3n un somni i un vapor, alhora que la vida \u00e9s una guerra i un exili, mentre que la fama que es deixa no \u00e9s res m\u00e9s que un oblit.<\/p>\n
3
\nSe cerquen llocs retirats al camp, a la costa i a la muntanya. Tu tamb\u00e9 sols anhelar sobretot aquesta mena de coses. Tot aix\u00f2, tanmateix, \u00e9s molt vulgar, ja que en qualsevol moment que vulguis pots retirar-te en tu mateix. No hi ha cap lloc, en efecte, on una persona pugui retirar-se amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat i amb m\u00e9s llibertat que en la seva pr\u00f2pia \u00e0nima, sobretot aquella persona que posseeix en el seu interior uns b\u00e9ns de tal mena que, si s\u2019inclina devers ells, aconsegueix tot seguit una tranquil\u00b7litat completa. Dic, tanmateix, que la tranquil\u00b7litat no \u00e9s res m\u00e9s que el bon ordre. Per conseg\u00fcent, concedeix-te constantment aquest retir i renova\u2019t.<\/p>\n
21
\nSi les \u00e0nimes perduren, \u00bfde quina manera l\u2019aire pot contenir-les des de l\u2019eternitat? \u00bfDe quina manera tamb\u00e9 la terra pot contenir els cossos d\u2019aquells qui han estat enterrats des de fa tant de temps? Aix\u00ed com aqu\u00ed, en efecte, despr\u00e9s de certa perman\u00e8ncia, la transformaci\u00f3 i la dissoluci\u00f3 d\u2019aquests cossos cedeixen el lloc a altres cad\u00e0vers, de la mateixa manera tamb\u00e9 les \u00e0nimes que han passat a l\u2019aire, despr\u00e9s de romandre-hi durant cert temps, es transformen, es fonen i s\u2019inflamen, tot reassumint-se en la ra\u00f3 seminal del conjunt, alhora que d\u2019aquesta manera cedeixen el lloc a les \u00e0nimes que v\u00e9nen a llur darrera.<\/p>\n
32.
\nDedica\u2019t a pensar per un moment en l\u2019\u00e8poca de Vespasi\u00e0 i veur\u00e0s totes aquestes coses: persones que es casen , tenen fills, enmalalteixen, moren, fan la guerra, celebren festes, comercien, conreen la terra, adulen, es vanen, sospiten, conspiren, desitgen que alguns morin, murmuren dels esdeveniments presents, estimen, atresoren, cobegen un consulat, cobegen un reialme. Doncs b\u00e9, la vida d\u2019aquelles persones ja no existeix enlloc.
\nCanvia ara la teva imatge i passa a l\u2019\u00e8poca de Traj\u00e0: hi trobes de bell nou les mateixes coses i tamb\u00e9 aquella vida ha mort. De la mateixa manera, contempla tamb\u00e9 tots els altres documents dels temps passats i de totes les nacions i mira quants, despr\u00e9s de tots llurs esfor\u00e7os, caigueren al cap de poc temps i es desintegraren en llurs elements.<\/p>\n
V
\n1
\nDe bon mat\u00ed, quan et despertis de mala gana, proposa\u2019t aquest pensament: \u00abEm desperto per tal de dur a terme una tasca pr\u00f2pia d\u2019home.\u00bb Per conseg\u00fcent, \u00bfhe de continuar encara indignat, si vaig a fer aquelles coses per mor de les quals he estat engendrat i en virtut de les quals he estat portat al m\u00f3n? \u00bfO \u00e9s que he estat format per tal de jaure i escalfar-me al bell mig de cobrellits? \u00abAix\u00f2, tanmateix, \u00e9s m\u00e9s agradable.\u00bb \u00bfHas estat engendrat, per tant, per a delectar-te? I, en general, \u00bfhas estat engendrat per a la passivitat, o b\u00e9 per a l\u2019activitat? \u00bfNo veus que les plantes m\u00e9s petites, els ocells m\u00e9s petits, les formigues, les aranyes, les abelles, duen a terme llur pr\u00f2pia funci\u00f3, tot contribuint de llur banda a l\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019univers?<\/p>\n
Recorda la subst\u00e0ncia de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda tamb\u00e9 el temps de tot el conjunt, del qual se t\u2019ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el dest\u00ed: \u00bfquina part d\u2019ell \u00e9s la teva?<\/p>\n
VI<\/p>\n
\u00c0sia o Europa nom\u00e9s s\u00f3n racons de l\u2019univers. Tot el mar no \u00e9s res m\u00e9s que una gota de l\u2019univers. L\u2019Atos \u00e9s solament un terr\u00f2s de l\u2019univers. Tot el temps present no \u00e9s res m\u00e9s que un punt de l\u2019eternitat. Totes les coses s\u00f3n insignificants, f\u00e0cilment canviables, i desapareixen r\u00e0pidament.<\/p>\n
VII
\n32.
\nSobre la mort: o \u00e9s una dispersi\u00f3, si hi ha \u00e0toms, o b\u00e9, si hi ha una unitat universal, \u00e9s una extinci\u00f3 o un canvi.<\/p>\n
39.
\nO totes les coses s\u2019esdevenen a partir d\u2019una sola font d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia com per a un sol cos, i no cal que la part es queixi de les coses que s\u2019esdevenen a favor del conjunt universal, o b\u00e9 hi ha \u00e0toms i res m\u00e9s, sin\u00f3 agitaci\u00f3 i dispersi\u00f3. \u00bfPer qu\u00e8 et torbes, doncs? Digues al teu guia interior: \u00abHas mort. Has estat destru\u00eft. T\u2019has destru\u00eft. T\u2019has convertit en b\u00e8stia. Interpretes una com\u00e8dia. Ets membre d\u2019un ramat. Pastures.\u00bb<\/p>\n
XII
\n14.
\nCal que hi hagi o una necessitat fatal i ordre inviolable o una provid\u00e8ncia ben\u00e8vola o un caos fortu\u00eft i sense direcci\u00f3. Per conseg\u00fcent, si es tracta d\u2019una necessitat inviolable, \u00bfper qu\u00e8 resisteixes? Per\u00f2, si es tracta d\u2019una provid\u00e8ncia que accepta de ser ben\u00e8vola, fes-te tu mateix digne del socorriment div\u00ed. Si, tanmateix, es tracta d\u2019un caos sense guia, gaudeix del fet que en aquest tipus d\u2019agitaci\u00f3 tempestuosa tens en tu mateix certa intel\u00b7lig\u00e8ncia que \u00e9s guia. Alhora, encara que aquesta agitaci\u00f3 tempestuosa t\u2019arrossegui, deixa que arrossegui la teva pobra carn, el teu al\u00e8 vital i totes les altres coses, car no arrossegar\u00e0 la teva intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n
Quina petita part de temps il\u00b7limitat i abissal ha estat assignat a cadasc\u00fa! R\u00e0pidament, en efecte, desapareix en l\u2019eternitat. Alhora, quina part tan petita del conjunt de la subst\u00e0ncia! Quina part tamb\u00e9 tan petita tamb\u00e9 la del conjunt de l\u2019\u00e0nima! Ensems, en quina petita porci\u00f3 de tota la terra t\u2019arrossegues! Considerant totes aquestes coses, imagina que res no \u00e9s important, llevat del fet de dur a terme aquella cosa a la qual et mena la teva naturalesa i experimentar-la tal com la porta la naturalesa comuna.<\/p>\n
36.
\nHome, has estat ciutad\u00e0 en aquesta gran ciutat! \u00bfQu\u00e8 t\u2019importa si han estat cinc anys o cent anys? All\u00f2 que \u00e9s conforme a les lleis, en efecte, \u00e9s igual per a cadasc\u00fa. Per conseg\u00fcent, \u00bfqu\u00e8 hi ha de terrible en el fet que et bandegi de la ciutat, no pas un tir\u00e0, no pas un jutge injust, sin\u00f3 la naturalesa que t\u2019hi introdu\u00ed? \u00c9s com si un pretor acomiad\u00e9s de l\u2019escena un actor c\u00f2mic despr\u00e9s d\u2019haver-lo contractat. \u00abTanmateix, no representat pas les cinc parts de la com\u00e8dia, sin\u00f3 solament tres.\u00bb Has parlat bellament. Amb tot, en la vida aquestes tres parts s\u00f3n el drama sencer, car determina la fi aquell qui qualque vegada fou certament la causa de la teva composici\u00f3, alhora que ara \u00e9s la causa de la teva dissoluci\u00f3. Tu, tanmateix, no ets pas la causa d\u2019una cosa ni de l\u2019altra. Per tant, v\u00e9s-te\u2019n amb \u00e0nim ben\u00e8vol, car aquell qui t\u2019acomiada tamb\u00e9 ho fa amb \u00e0nim ben\u00e8vol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Reflexions II. 17 17 El temps de la vida humana no \u00e9s res m\u00e9s que un punt. La seva subst\u00e0ncia \u00e9s quelcom que s\u2019escola. La percepci\u00f3 sensorial \u00e9s t\u00e8rbola. La composici\u00f3 de tot el cos es corromp f\u00e0cilment. La seva \u00e0nima \u00e9s un terbol\u00ed. La fortuna \u00e9s quelcom d\u2019incalculable. La fama \u00e9s incerta. Per tal … <\/p>\n