la idea, seguint marc aureli, que hem estat una agrupaci\u00f1\u00f3i temporal d’idees i mat\u00e8ria, i ens dissolem, ser pluja, ser n\u00favol. Ens exclamem i lamentem que la vida \u00e9s curta i ef\u00edmera. Camus fa la seva obra a partir del vertigen que sent quan assumeix que si no existeix D\u00e9u i la immortalitat, la vida \u00e9s absurda, i canra la valenta de viure sabent que no t\u00e9 sentit.Per\u00f2, i si el m\u00e9s sagrat no vingu\u00e9s esculpit en pedres, en obeliscs de granit com els dels egipcis sin\u00f3 que fos com un murmuri, un instant en el vent?\u00cbs el que diu Nadika i el que suggereix el llibre dels reis amb l’experi\u00e8ncia d’ELias que va trobar D\u00e9u, no en el terratr\u00e8mol sin\u00f3 en el vent suau. No busquem els obeliscs, sin\u00f3 que escoltem el vent, descobrim els somriures, els salts dels nens. No acumulem blocs per construir-nos monuments, ni cridem, siguem pluja suau, vent suau, fem quatre passes de ball en el parquing despr\u00e9s de deixar la bici.<\/div>\n
Marc Aureli II. 17 El temps de la vida humana no \u00e9s res m\u00e9s que un punt. La seva subst\u00e0ncia \u00e9s quelcom que s\u2019escola. La percepci\u00f3 sensorial \u00e9s t\u00e8rbola. La composici\u00f3 de tot el cos es corromp f\u00e0cilment. La seva \u00e0nima \u00e9s un terbol\u00ed. La fortuna \u00e9s quelcom d\u2019incalculable. La fama \u00e9s incerta. Per tal de dir-ho en poques paraules, totes les coses que pertanyen al cos s\u00f3n un riu, les que s\u00f3n pr\u00f2pies de l\u2019\u00e0nima s\u00f3n un somni i un vapor, alhora que la vida \u00e9s una guerra i un exili, mentre que la fama que es deixa no \u00e9s res m\u00e9s que un oblit.<\/div>\n
V. 24 Recorda la subst\u00e0ncia de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda tamb\u00e9 el temps de tot el conjunt, del qual se t\u2019ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el dest\u00ed: \u00bfquina part d\u2019ell \u00e9s la teva?<\/div>\n
<\/div>\n
SER REDUNDANTI EF\u00cdMER<\/div>\n
la idea de la pluja, desapar\u00e8ixer, rdundant per\u00f2 no in\u00fatil, com la pinya dels castellers. PLUJA i ONA<\/div>\n
La idea que hem estat una agrupaci\u00f3 temporal d’\u00e0toms i c\u00e8l\u00b7Lules, una agrupaci\u00f3 temporal de mems i idees, que hem tingut un impacte en mantenir la complexitat, un impacte material en el planeta, un impacte en el m\u00f3in de les idees, una ona, les sis contemplacions. En contra del mite de S\u00edsif la vida finita no \u00e9s absurda i redundant no vol dir in\u00fatil.<\/div>\n
Llegint el mite de S\u00edsif de Camus trobem l’expressi\u00f3 de qui creu que la mort deixa la vida sense sentit i absurda, si \u00e9s que es rebutja el salt al transcendent que no estaria justificat.<\/div>\n
No comparteixo aquesta visi\u00f3 per\u00f2 la comprenc molt b\u00e9. Camus actua com aquell a qui li han dit que els reis s\u00f3n els pares, i els troba a faltar. Es nega a seguir creient en la m\u00e0gia, per\u00f2 no se sent reconfortat en que els pares s\u00f3n com uns petit reis reals. T\u00e9 una nost\u00e0lgia de l’absolut i prescindir-ne li costa tant que ha d’adoptar una actitud heroica.<\/div>\n
Podr\u00edem arribar a trobar un consol en el fet que, si b\u00e9 som ef\u00edmers, contribu\u00efm a que es mantingui la complexitat de la condici\u00f3 humana a l’univers. Pe`ro tamb\u00e9 aix\u00f2 cla matisar-ho. La majoria de nosaltres no tenim un paper cr\u00edtic, una missi\u00f3 que acomplim i que donaria sentit a la nostra vida. Som redundants! Per\u00f2 redundant no vol dir pas in\u00fatil. Som com la pinya en la construcci\u00f3 d’un castell. Un menys no es notaria, per\u00f2 hi ha d’haver una pinya. Som com un n\u00favol, una mica menys d’aigua no es notaria, per\u00f2 sense pluja les plantes moririen.<\/div>\n
Potser hem de deixar de necessitar tant un sentit.<\/div>\n
Vivim, tenim algunes experi\u00e8ncies agradables, el sol reconfortant aquests \u00faltims dies d’hivern, un plat sabor\u00f3s, un somriure, una car\u00edcia. Vivim algunes hist\u00f2ries i acomplim alguns prop\u00f2sits. Vivim certs afectes, simpatia, alguna car\u00edcia, tenim compassi\u00f3.<\/div>\n
I ja n’hi ha prou.<\/div>\n
<\/div>\n
L’UNIVERS FRED i BUIT, ESTAR A lA INTEMpERIE<\/div>\n
Hyperion, la religi\u00f3 de la bellesa, el vol de l’ef\u00edmera, setembre 2007<\/div>\n
Estic descobrint que Hyperion \u00e9s una elaboraci\u00f3 de la idea de en kai pan com d’un tot que ho assumeix tot i que \u00e9s fonamentalment bellesa i amor; a aquesta veritat fonamental no s’hi arribaria simplement amb la ra\u00f3 sin\u00f3 pel sentiment est\u00e8tic [la sensaci\u00f3 que formem part d’un tot, bell]<\/div>\n
La meva concepci\u00f3, o la meva manera de trobar-me en el m\u00f3n tamb\u00e9 t\u00e9 un gran signe d’exclamaci\u00f3 i un gran interrogant, que han dirigit tota la meva vida a una recerca estranya i a la contemplaci\u00f3, i que visualitzo en el dibuix de l’home que sobrevola la terra, i que desenvolupo tamb\u00e9 en una exposici\u00f3 que em deixa abastar la contemplaci\u00f3 de tot l’univers, sabent-me’n petit per\u00f2 no pas insignificant. (no hi ha una bellesa perfecta i harm\u00f2nica, per\u00f2 s\u00ed una admiraci\u00f3 astorament i curiositat infinites que han dirigit totala meva vida i que em segueixen dirigint per concretar aquesta mena de museu de l’univers).<\/div>\n
Aquesta concepci\u00f3 no posa tant l’accent en la bellesa: l’univers en la seva totalitat \u00e9s fred i buit, com una gran nit i nom\u00e9s en algun indret hi ha una d\u00e8bil llum, que \u00e9s la nostra. No tenim un gran palau div\u00ed sin\u00f3 una gran intemp\u00e8rie. Alhora, la nostra vida \u00e9s finita i ef\u00edmera, com el vol de les ef\u00edmeres, un vol passatger entremig d’una llum transit\u00f2ria entre dues foscors immenses.<\/div>\n
Quines pot ser el resultat del nostre pas? Com deia en la nota anterior, deixem una empremta difusa, per\u00f2 no irrellevant, com una pluja. M\u00e9s concretament (i en aix\u00f2 ofereixo una interpretaci\u00f3 diferent de la teoria de transmissi\u00f3 cultural dels memes) penso que al llarg del vol,reflectim i projectem sobre els altres diferents llums, som com uns miralls que reenvien imatges, o que reenvien certs sons. Ens podem fer ress\u00f3 d’unes coses o d’unes altres.<\/div>\n
Un altre aspecte de la meva visi\u00f3 \u00e9s que, lluny d’assolir un ideal d’harmonia i plenitud, de trobar l’en kai pan a tot arreu, \u00e9s que hi ha una majoria de irrellev\u00e0ncia, brut\u00edcia i mediocritat. Ho visualitzo com un petit tancat on hi tinc una petita cadira, una mica de jard\u00ed, el meu petit parad\u00eds.<\/div>\n
En resum, hi ha l’admiraci\u00f3 i astorament de contemplar l’espectacle de l’univers i de saber-me’n part, la percepci\u00f3 (potser un pessimisme com el de Schopenhauer?) de com n’\u00e9s d’ef\u00edmera la vida, de com n’\u00e9s de gran la intemp\u00e8rie desolada a l’univers, com de cruel i sense sentit la hist\u00f2ria, com de brut i degradat el nostre entorn, com de miserable a vegadesjo mateix i, malgrat tot, \u00e9s possible deixar alguna empremta, ni que sigui com una petita pluja, i viure aquest lapse de temps i aquest espai que ocupo, amb un goig intens\u00edssim (i riure’m de mi mateix).<\/div>\n
En el comentari de Boada sobre Plat\u00f3 i H\u00f6lderlin a l’Hiperi\u00f3 diu que en l’home conviuen e<\/div>\n
La visita al museu ha d’exposar aix\u00f2.<\/div>\n
La versi\u00f3 de la hist\u00f2ria ha d’anar encap\u00e7alada per aquella cita de Scheler \u201crars s\u00f3n en la hist\u00f2ria els moments de pau i progr\u00e9s, predomina arreu la cobd\u00edcia …\u201d<\/div>\n
La bellesa i l’amor s\u00f3n com fruits amagats al bosc que hem de ca\u00e7ar i perseguir.<\/div>\n
Repassant l’idealisme alemany m’adono que l’impuls \u00e9s sobretot de rerafons teol\u00f2gic, com saltar del finit a l’infinit. \u00c9s una filosofia basada en la religi\u00f3. Ara potser tenim una filosofia basada en la ci\u00e8ncia. Hi ha hagut tamb\u00e9 una filosofia basada en el progr\u00e9s pol\u00edtic. Per la proposta que estic esbossant m’adono que el que faig t\u00e9 m\u00e9s a veure amb una guia tur\u00edstica de l’univers, una guia per acompanyar el vol de l’ef\u00edmera que no pas amb un manual de salvaci\u00f3, ja sia religi\u00f3s o laic, o amb una digesti\u00f3 de la ci\u00e8ncia. La vida com a visita al museu, o com assistir a un espectacle, relacionar-nos tamb\u00e9 amb els altres espectadors.<\/div>\n
Aquesta idea d’estar a la intemp\u00e8rie, de desolaci\u00f3, l’han tingut tamb\u00e9 molts cristians que haurien parlat del \u201csilenci de D\u00e9u\u201d.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
EXEMPLES<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Actitud epitafi llegat funeral [a fer una exposici\u00f3 especial: pertany a 2 la vida en general es pot fer un recull de l’art que hi t\u00e9 a veure \u00e9s una de les angoixes b\u00e0siques, a posar a fenomenologia, enlla\u00e7a amb preguntes a filosofia i amb desenvolupaments a religi\u00f3 Confer\u00e8ncia sobre l’ef\u00edmer i la … <\/p>\n
Continue reading “La mort, reflexions”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[132],"tags":[238],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/612"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=612"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/612\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=612"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=612"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=612"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=612"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=612"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}