Lynn Margulis va dir que la vida no \u00e9s tant un nom com un verb, “It is a material process, surfing over matter like a strange slow wave. It is a controlled artistic chaos, a set of chemical reactions so staggeringly complex that more than 4 billion years ago it began a sojourn that now, in human form, composes love letters and uses silicon computers to calculate the temperature of matter at the birth of the universe.”<\/p>\n
Richard Dawkins, a “The selfish gene” ha suggerit que som portadors de gens, en el sentit que l’evoluci\u00f3 s’explica millor en termes de superviv\u00e8ncia de gens que no pas d’individus de l’esp\u00e8cie. I el mateix podria dir-se de les idees, els mems.<\/p>\n
Aix\u00ed que, temporalment, som una agrupaci\u00f3 d’\u00e0toms, de mol\u00e8cules org\u00e0niques, de gens, de processos biol\u00f2gics i mentals que conformen un individu que viu una hist\u00f2ria. Aquest individu transmet uns gens, propaga certs mems, t\u00e9 certs efectes sobre el medi i altres individus, i desapareix.<\/p>\n
Marc Aureli (1<\/a> i 2<\/a>) deia a les Reflexions” Recorda la subst\u00e0ncia de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda tamb\u00e9 el temps de tot el conjunt, del qual se t\u2019ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el dest\u00ed: \u00bfquina part d\u2019ell \u00e9s la teva?”<\/p>\n M’agrada la met\u00e0fora que aquests processos complexos de vida, experi\u00e8ncies conscients, idees, \u00e9s com una can\u00e7\u00f3 que interpreta un cor amb membres canviants. Imagino un cor de veus cantant als porxos d’una pla\u00e7a, s’hi va afegint gent, que aprenen la can\u00e7\u00f3 dels que tenen al costat, potser segueixen una veu o una altra, i s’hi queden cantant. Potser faran algun canvi. Alguns dels que hi eren se’n van, per\u00f2 la can\u00e7\u00f3 segueix sonant. Altres arribaran que s’afegiran a\u00a0 alguna de les veus.<\/p>\n Jo existeixo com a individu gr\u00e0cies a que hi ha aquesta ona organitzada, o millor dit, un conjunt d’ones superposades, com funcions de Fourier complexes, i ahora, contribueixo a mantenir l’ondulaci\u00f3. Els diferents nivells de vibraci\u00f3 poden ser subtils i no fer-se aparents, deixant lloc pel misteri amb una base real. La idea de nivells de complexitat superposats que exposo al treball “layered ontology” va en aquest sentit. L’evoluci\u00f3 i canvis possibles en l’ona podrien incorporar dial\u00e8ctiques de Hegel. Aquestes vibracions sembla que no s\u00f3n a tot l’univers, potser nom\u00e9s sonen en un rac\u00f3 de l’univers. I si n’hi ha d’altres, de moment no se superposen.<\/p>\n Hi ha un meravellament quan m’adono que en mi existeix ara, la mat\u00e8ria de l’univers, les solucions de la vida propagades d’un \u00e9sser viu al seu successor, les solucions de la vida en comunitat organitzada en idees que acumula la hist\u00f2ria, el meu cos i el meu relat reconstruint-se, reescrivint-se, la meva persona formant part de la comunitat, en treball i en idees. Jo la mantinc, de la mateixa manera que la gent que aixeca els bra\u00e7os en un camp de f\u00fatbol. Vibren en mi totes aquestes ones. O b\u00e9 s\u00f3c la fusta que transmet una flama. Tot l’univers en mi, jo s\u00f3c un moment de l’autoconsci\u00e8ncia de l’univers. La vida \u00e9s una mica com una m\u00fasica que canta un cor en una pla\u00e7a, i m’hi afegeixo, n’escolto algun fragment i el canto, igual o una mica modificat, i mantinc la m\u00fasica, fins que v\u00e9nen uns altres i la continuen a la seva manera. Despr\u00e9s desapareixer\u00e9 i, com la pluja que ha caigut, no quedar\u00e0 altre rastre de mi que una taca d’humitat les primeres setmanes i despr\u00e9s les plantes que segueixen vivint gr\u00e0cies a l’aigua rebuda. Aquesta experi\u00e8ncia de pertinen\u00e7a correspondria al mysterium fascinans.<\/p>\n <\/p>\n (Del quadern de viatge del gran tour el 2017): Som una mica tamb\u00e9 com una c\u00e8l\u00b7lula de l’orgaisme, que existeix gr\u00e0cies a les altres, i durant un temps \u00e9s l cos duent a terme alguna funci\u00f3. Algunes c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n importants, d’altres fan pinya, i algunes poden ser t\u00f2xiques. Despr\u00e9s desapareixen.<\/p>\n Seguint amb la idea que hi ha diferents melodiues disponibles, i que ens podem adherir a unes o altres o, fins i tot, aportar-ne de noves, em ve al cap el fen\u00f2men de la llum i els nivells d’energia dels \u00e0toms. Cada \u00e0tom o mol\u00b7l\u00e8cula, rep fotons, per\u00f2 nom\u00e9s absorbeix els que corresponen als seus nivells d’energia,\u00a0 i despr\u00e9s deixa anar fotons que corresponen als salts que hi ha entre els seus nivells qu\u00e0ntics, cadascun t\u00e9 el seu propi espectre. Aix\u00ed mateix, a nosaltres ens arriben tota mena d’inputs, memes, informacions, experi\u00e8ncies. I segons la nostra constituci\u00f3, en retornem uns o altres. Podem reenviar queixa, frustraci\u00f3, enveja, amplificar l’odi i la porqueria, com en algunes tert\u00falies. O podem ser transparents a la brut\u00edcia i, com en JM Clavero, reenviar bon humor, compassi\u00f3, curiositat.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Lynn Margulis va dir que la vida no \u00e9s tant un nom com un verb, “It is a material process, surfing over matter like a strange slow wave. It is a controlled artistic chaos, a set of chemical reactions so staggeringly complex that more than 4 billion years ago it began a sojourn that now, … <\/p>\n