Als 13 o 14 anys, a Solius, i coincidint amb l’\u00e8poca que comen\u00e7ava a especular amb preguntes sobre la llibertat, o la unitat i necessitat de tot el que s’esdev\u00e9, vaig comen\u00e7ar a fer caminades des de casa. De fet no \u00e9s que an\u00e9s gaire lluny suposo, per\u00f2 no duia mapa ni em sabia els camins. Explorava una mica a l’atzar, darrera el Castell, cap als carcaixells, per Can Llaurador i Plana Basarda. Una vegada em vaig perdre en voler anar pel mig del bosc\u00a0 i una vegada em vaig perdre en deixar el cam\u00ed i mirar de fer drecera entre els brucs.<\/p>\n
Va ser la primera vegada que vivia estar sol enmig de la natura. La terra resseca del saul\u00f3 a l’estiu, els pins, alzines, brucs, roman\u00ed; l’olor d’humitat amb la molsa i els bolets a la tardor. Nom\u00e9s el so edl vent o les cigales, els tudons. El cansament i el rep\u00f2s, les vistes des dels punts elevats. Tot un m\u00f3n de vida que sembla indiferent a la meva petita exist\u00e8ncia.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Als 13 o 14 anys, a Solius, i coincidint amb l’\u00e8poca que comen\u00e7ava a especular amb preguntes sobre la llibertat, o la unitat i necessitat de tot el que s’esdev\u00e9, vaig comen\u00e7ar a fer caminades des de casa. De fet no \u00e9s que an\u00e9s gaire lluny suposo, per\u00f2 no duia mapa ni em sabia els … <\/p>\n