Job maleeix el dia del seu naixement<\/p>\n
Desesperaci\u00f3<\/p>\n
L’abs\u00e8ncia de Saddai<\/p>\n
El poder de D\u00e9u<\/p>\n
Job maleeix el dia del seu naixement<\/p>\n
3 1 Acabat, Job es pos\u00e0 a parlar i va maleir el seu dia708
\n2tot dient:
\n3 \u00abQue mori el dia que em va veure n\u00e9ixer,
\nla nit que va dir: \u00abHeus aqu\u00ed un mascle!\u00bb
\n4 Que aquella nit sigui tenebres,
\n9b que esperi la llum, i no n’hi hagi!
\n4b Que D\u00e9u, de dalt estant, no la demani,
\nque cap claror no brilli damunt d’ella!
\n5 Que la reivindiquin tenebres i ombres,
\nque un n\u00favol s’instal\u00b7li sobre ella!
\nQue un eclipsi de sol l’esveri,
\n6 i que la fosca en faci la seva presa!
\nQue no la vegin entre els dies de l’any,
\nque no entri en el c\u00f2mput dels mesos!
\n7 Aquella nit, que sigui est\u00e8ril,
\nque no hi esclatin crits de joia mentre dura!
\n8 Que la travessin els raigs del dia,
\ncapa\u00e7os de despertar Leviatan!709
\n9 Que s’apaguin els estels de la seva alba
\ni no es rabegi en les parpelles de l’aurora!
\n10 Ja que no va cloure sobre mi les portes del ventre
\nni va amagar la sofren\u00e7a als meus ulls!
\n11 \u00bfPer qu\u00e8 no vaig morir en el si matern,
\nno vaig sortir del ventre, i expirar? 12710
\n16 \u00bfO no vaig ser com un avort\u00f3 que es colga,
\ncom un dels infants que no veuen la llum?
\n13 Ara, finalment, jauria en la calma,
\ndormiria amb un son reposant,
\n14 amb els reis i els consellers de la terra,
\nque es van construir unes pir\u00e0mides;
\n15 o amb uns pr\u00ednceps que tenen molt d’or,
\nque ompliren de plata les seves cases.
\n17 All\u00e0, cessa l’agitaci\u00f3 dels impius
\ni reposen els exhaustos de forces.
\n18 Als captius, tamb\u00e9 els deixen tranquils,
\nno senten els crits del capat\u00e0s;
\n19 petits i grans, all\u00e0 tots es confonen,
\ni l’esclau es veu lliure de l’amo.
\n20 \u00bfA qu\u00e8 ve de donar a un infeli\u00e7 la llum,
\nla vida als qui tenen l’amargor al cor,
\n21711 que aspiren a la mort sense que vingui
\ni caven buscant-la com qui busca un tresor?
\n22 \u00bfAls qui senten un gran goig per la fi,
\ni s’alegren quan arriben al sepulcre?
\n23 \u00bfA l’home que ja no veu el seu cam\u00ed
\ni que D\u00e9u acorrala per tots cantons? 24712
\n25 Si temo res, llavors em ve,
\nel que em fa tremolar cau damunt meu;
\n26 per a mi, no hi ha tranquil\u00b7litat, ni pau,
\nni rep\u00f2s: em ve el neguit!\u00bb<\/p>\n
Desesperaci\u00f3
\n7,1-6
\n7 1 \u00bfNo va treballa l’home sobre la terra
\ni mena una vida com la del llogat?
\n2 Com l’esclau que sospira per l’ombra
\ni com el llogat que espera el seu jornal,
\n3 aix\u00ed he tingut en her\u00e8ncia mesos d’afany,
\ni al meu compte, nits de sofren\u00e7a.
\n4 Si me’n vaig al llit, em dic:
\n\u00abQuan ser\u00e0 de dia, per poder llevar-me?\u00bb
\nI un cop llevat: \u00abQuan vindr\u00e0 el vespre?\u00bb
\nI estic ple de neguit fins al crepuscle.
\n5 Cucs i crostes em cobreixen la carn,
\nla pell se’m clivella i supura;
\n6 els meus dies han anat m\u00e9s r\u00e0pids que la llan\u00e7adora,
\ns’acaben perqu\u00e8 no hi ha m\u00e9s fil.
\n7 Penseu que la meva vida \u00e9s una alenada,
\nque els meus ulls no tornaran a veure la felicitat;
\n8 invisible des d’ara per als ulls del qui em veu,
\nsi poseu els ulls en mi, haur\u00e9 desaparegut.
\n9 Com el n\u00favol que es dissipa i se’n va,
\nqui baixa al pa\u00eds dels morts, ja no en puja;
\n10 no retorna per habitar la seva casa,
\ni la seva llar no el vol con\u00e8ixer m\u00e9s.<\/p>\n
L’abs\u00e8ncia de Saddai<\/p>\n
23,1-17
\n23 1 Job prengu\u00e9 la paraula i va dir778:
\n2 \u00abTamb\u00e9 avui el meu plany \u00e9s de revolta,
\nla seva m\u00e0 pesa, tot i que gemego.
\n3 Oh, si sab\u00e9s com trobar-lo,
\ncom arribar fins al lloc on t\u00e9 el tron!
\n4 Li faria una exposici\u00f3 del dret
\ni ompliria d’arguments la meva boca.
\n5 Coneixeria els termes de la seva defensa
\ni em faria c\u00e0rrec del que em digu\u00e9s.
\n6 \u00bfAbocaria tota la seva for\u00e7a en aquest debat amb mi?
\nNo, ell no faria sin\u00f3 atendre’m.
\n7 Si un home recte pogu\u00e9s discutir amb ell,
\nllavors em veuria per sempre lliure del meu jutge.
\n(8 Si vaig a l’orient, no hi \u00e9s;
\nsi a l’occident, no l’apercebo;
\n9 si el cerco al nord, no el descobreixo;
\nsi em giro cap al sud, no el veig.)
\n10 Perqu\u00e8 sap quina conducta observo;
\nsi em passa pel gresol, en sortir\u00e9 com or.
\n11 Els meus peus s’han atingut al seu pas,
\nhe seguit el seu cam\u00ed sense desviar-me.
\n12 No m’he apartat mai del seu precepte,
\nhe guardat dins el pit les seves paraules.
\n13 Per\u00f2 ell ho ha volgut, i qui li ho impedeix?
\nLi ha donat la gana de fer-ho, i ho ha fet. 14779
\n15 Per aix\u00f2, davant d’ell, estic esfere\u00eft,
\ncom m\u00e9s hi penso, m\u00e9s por tinc.
\n16 S\u00ed, D\u00e9u m’ha omplert el cor de basarda,
\ni Saddai em t\u00e9 esfere\u00eft.
\n17 Perqu\u00e8 em sento trasbalsat davant les tenebres,
\ni el foscant em cobreix la cara…780<\/p>\n
El poder de D\u00e9u
\n38, 39<\/p>\n
38 1 Jahv\u00e8 va respondre a Job des de la tempesta i va dir:804
\n2 \u00ab\u00bfQui \u00e9s aquest que ofusca el consell
\namb mots sense gens de ci\u00e8ncia?
\n3 Au, cenyeix-te els lloms com un home,
\nque et vull fer preguntes, i m’instruir\u00e0s!
\n4 \u00bfOn eres tu, quan jo fundava la terra?
\nIndica-ho, si saps la veritat!
\n5 \u00bfQui va fixar la seva massa, que tu s\u00e0pigues,
\no qui va tibar damunt d’ella la llen\u00e7a?
\n6 \u00bfSobre qu\u00e8 van ser enfonsades les seves bases,
\no qui va posar la seva pedra angular,
\n7 mentre els estels del mat\u00ed, en cor, cridaven de joia,
\ni l’aclamaven tots els fills de D\u00e9u?<\/p>\n
8 \u00bfI qui va tancar el mar amb dos batents,
\nquan s’estufava i sortia del si,
\n9 quan vaig fer dels n\u00favols el seu vestit
\ni de la fosca nuvolada els seus bolquers?
\n10 Quan vaig retallar vora d’ell el seu l\u00edmit,
\nvaig posar barrot i dos batents,
\n11 i vaig dir: \u00abFins aqu\u00ed, i no passar\u00e0s,
\ni prou d’estufar les teves onades\u00bb.<\/p>\n
12 \u00bfDel teu vivent has donat mai ordres al mat\u00ed,
\nhas assignat a l’aurora el seu lloc,
\n13 perqu\u00e8 s’agafi a la vora de la terra,
\n\u20141106\u2192
\n14 que pren un to d’argila segellada?
\n19 \u00bfCom s’hi va on resideix la llum?
\n\u00bfEn quin punt habiten, les tenebres,
\n20 perqu\u00e8 puguis fer-les tornar al seu domini
\ni dur-les als camins de casa seva?<\/p>\n
16 \u00bfHas penetrat fins a les deus del mar
\ni has circulat pel fons de l’oce\u00e0?
\n17 \u00bfHas visitat les portes de la Mort
\ni t’han fet por els porters de l’Ombra?
\n18 \u00bfTens idea de com \u00e9s de vast el m\u00f3n de sota terra?
\nDigues clar si el coneixes ben b\u00e9 tot.
\n21 L’has de con\u00e8ixer, ja que havies nascut aleshores
\ni comptes tants de dies de vida!
\n22 \u00bfHas arribat als dip\u00f2sits de la neu
\ni has vist els qui guarden la calamarsa,
\n23 que reservo per al temps de desastres,
\nper al dia d’atac i de guerra?
\n24 \u00bfPer quin cam\u00ed es reparteix la boira
\ni ruixa amb aigua fresca la terra?
\n25 \u00bfQui ha badat la canal per al x\u00e0fec,
\nun cam\u00ed per al ruixat soroll\u00f3s?
\n26 \u00bfPer a fer ploure sobre una terra sense homes,
\nun desert, on no hi ha cap mortal,
\n27 per a amarar les solituds desolades
\ni fer germinar l’herba verda? 28805
\n29 \u00bfDe quin ventre ha sortit el gla\u00e7,
\ni el gebre del cel, qui l’ha engendrat?
\n30 Com pedra l’aigua s’espesseix,
\ni queda presa la superf\u00edcie de l’oce\u00e0.<\/p>\n
31 \u00bfPots lligar les bandes de les Pl\u00e8iades,
\no soltes els tirants d’Ori\u00f3?
\n32 \u00bfFas sortir al seu temps el Zod\u00edac
\ni guies l’\u00d3ssa amb els seus petits?
\n33 \u00bfDetermines les lleis per al cel,
\no estableixes la seva funci\u00f3 sobre la terra?
\n34 \u00bfFas pujar als n\u00favols la teva veu,
\n\u20141107\u2192
\ni et respon un desfet d’aigua?
\n35 \u00bfD\u00f3nes ordre als llampecs de sortir fora,
\ni et diuen: \u00abAqu\u00ed ens tens\u00bb?
\n36 \u00bfQui ha posat en els cirrus la saviesa,
\no qui ha donat intel\u00b7lig\u00e8ncia al meteor?
\n37 \u00bfQui desplega s\u00e0viament els n\u00favols
\ni aboca les gerres del cel,
\n38 quan la pols es converteix en una massa
\ni s’aglomeren les gleves?
\n39 \u00bf\u00c9s que caces la presa per al lle\u00f3
\ni satisf\u00e0s la fam del lle\u00f3 jove,
\n40 quan s’ajupen dins les seves lludrigueres
\ni es posen a l’aguait dins la brossa?
\n41 \u00bfQui li prepara per al vespre la ca\u00e7a,
\nquan les seves cries demanen auxili a D\u00e9u,
\n[…]
\nronden d’ac\u00ed d’all\u00e0 tot buscant menjar?<\/p>\n
39 1 \u00bfDetermines quan els isards han d’anar eixits,
\nvigiles el part de les c\u00e9rvoles?
\n2 \u00bfComptes els mesos que ha de durar la gestaci\u00f3
\ni fixes l’\u00e8poca que han de criar?
\n3 S’ajupen, obren la vulva,
\ndeposen la seva ventrada;
\n4 els seus fills es fan forts, creixen al ras,
\nse’n van, i no tornen m\u00e9s.<\/p>\n
5 \u00bfQui ha deixat anar lliure la zebra,
\ni els correigs de l’onagre, qui els ha soltats?
\n6 Per casa d’ell he assignat l’estepa,
\ni per cort seva, la terra salada.
\n7 Es riu del tumult de la ciutat,
\nno sent els crits de l’arrier;
\n8 ressegueix les muntanyes, la seva pastura,
\nva buscant darrera tot all\u00f2 que \u00e9s verd.<\/p>\n
\u00bfEt voldr\u00e0 servir el bou salvatge,
\no far\u00e0 nit davant la teva gr\u00edpia?
\n\u20141108\u2192
\n10 \u00bfL’obligues a llaurar obrint solcs,
\no el solc extrem a les valls darrera teu?
\n11 \u00bfTe’n refies perqu\u00e8 \u00e9s tan for\u00e7ut
\ni li deixes la pena dels teus treballs?
\n12 \u00bfPots comptar que tornar\u00e0
\ni entrar\u00e0 el teu gra a l’era?
\n(13 \u00bfL’ala dels estru\u00e7os \u00e9s pervertida;
\no \u00e9s un aler\u00f3 piet\u00f3s amb ploma?
\n14 Perqu\u00e8 ella abandona a terra els seus ous
\ni els confia a la calor de la pols,
\n15 sense pensar que un peu els pot trepitjar,
\nque els pot esclafar una b\u00e8stia salvatge;
\n16 tracta amb duresa els seus fills, com si no fossin d’ella,
\nno l’inquieta que la seva pena pot ser in\u00fatil.
\n17 \u00c9s que D\u00e9u l’ha privada de saviesa,
\nno li ha impartit la intel\u00b7lig\u00e8ncia.
\n18 Per\u00f2, aix\u00ed que es posa a c\u00f3rrer agitant les ales,
\nes riu del cavall i del cavaller.)
\n19 \u00bfD\u00f3nes tu al cavall la bravura,
\n20b l’esclat d’un ruflet terror\u00edfic,
\n19b revesteixes el seu coll amb la crinera,
\n20a el fas botre com una llagosta?
\n21 Piafa a la vall i renilla,
\nsurt amb \u00edmpetu a l’encontre de les armes;
\n22 es riu de la por i no s’esvera,
\nno recula davant l’espasa.
\n23 Al seu voltant fa soroll el buirac,
\nla llan\u00e7a flamejant i la simitarra;
\n24 amb f\u00faria estrepitosa devora l’espai
\nno gira a dreta ni a esquerra.
\nAl crit del sentinella s’arbora,
\n25 a cada toc de corn, diu; \u00abHa!\u00bb
\nI de lluny olora la batalla
\nen l’ordre dels caps i l’alarit.<\/p>\n
26 \u00bfPer intel\u00b7lig\u00e8ncia teva al\u00e7a el vol el falc\u00f3,
\ndesplega les ales contra el vent del sud,
\n27 o per ordre teva posa tan alt el seu niu,
\n\u20141109\u2192
\n28 s’ajoca sobre el pic d’una roca?
\n29 D’all\u00e0 estant atalaia la presa,
\nt\u00e9 fits els ulls en un punt lluny\u00e0;
\n30 els seus polls xarrupegen sang,
\ni, aix\u00ed que hi ha morts per les armes, ell hi \u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Job maleeix el dia del seu naixement Desesperaci\u00f3 L’abs\u00e8ncia de Saddai El poder de D\u00e9u Job maleeix el dia del seu naixement 3 1 Acabat, Job es pos\u00e0 a parlar i va maleir el seu dia708 2tot dient: 3 \u00abQue mori el dia que em va veure n\u00e9ixer, la nit que va dir: \u00abHeus aqu\u00ed … <\/p>\n