{"id":774,"date":"2018-08-24T10:47:06","date_gmt":"2018-08-24T10:47:06","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=774"},"modified":"2019-10-27T10:08:46","modified_gmt":"2019-10-27T10:08:46","slug":"fedre","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fedre\/","title":{"rendered":"Fedre"},"content":{"rendered":"

Plat\u00f3<\/a>, Phaedrus<\/a><\/p>\n

370 BCE<\/p>\n

[Qu\u00e8 volem pel noi que estimem? que satisfaci el nostre plaer? el seu b\u00e9? Ens haur\u00edem de regir pel seny i l’inter\u00e8s, o per l’impuls de l’amor?] ens movem per dues coses,\u00a0 El desig i el seny<\/a> . El desig, la bogeria de l’amor, \u00e9s bona o dolenta? \u00c9s un regal dels d\u00e9us (La bogeria<\/a>).<\/p>\n

Com s’explica aix\u00f2? podem veure L’\u00e0nima com el carro de cavalls<\/a> . L’\u00e0nima seria immortal i es mouria pel cel gr\u00e0cies a les ales, per\u00f2 quan domina el cavall dolent, aquestes s’atrofien i caiem. Si puguessim estar el cel, amb les nostres ales, podr\u00edem\u00a0contemplar el lloc supraceleste<\/a> .<\/p>\n

La visi\u00f3 d’un cos bell ens desperta el record de la condici\u00f3 divina perduda. El cavall rebel s’inclinaria nom\u00e9s pel plaer, el cavall bo per la bellesa de l’\u00e0nima (inspiraci\u00f3 divina, bogeria), i si l’\u00e0uriga aconsegueix controlar el carro, tornen a cr\u00e9ixer les ales i les \u00e0nimes poden tornar al cel.<\/p>\n

Les \u00e0nimes es poden guiar i persuadir amb discursos, usant la ret\u00f2rica. El fil\u00f2sof \u00e9s un fabricant de discursos educadors, discursos que poden ser oberts, en forma de di\u00e0leg, o tancats.<\/p>\n

\n
El desig i el seny 237d<\/div>\n

Cal considerar que en cada u de nosaltres hi ha dos principis que ens governen i ens dirigeixen, els quals seguim all\u00ed a on ens dirigeixin: l’un \u00e9s el desig natural de plaers, mentre que l’altre \u00e9s una opini\u00f3 adquirida que aspira al que \u00e9s millor.<\/p>\n

\n
La bogeria, 244a-257b<\/div>\n

“Els b\u00e9ns m\u00e9s grans se’ns produeixen mitjant\u00e7ant el deliri, que constitueix sens dubte un do que atorga la divinitat.”<\/p>\n

El do de la profecia d’Apol\u00b7l\u00f3, els rituals m\u00edstics de Dionisos per alliberar-se de les penes del present, la inspiraci\u00f3 po\u00e8tica de les muses, l’amor d’Afrofita.<\/p>\n

\n
L’\u00e0nima com el carro amb dos cavalls, 246a<\/div>\n

“Imaginem, doncs, que s’assembla a una for\u00e7a en la qual van naturalment units un auriga i una parellad e cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i els aurigues dels d\u00e9us s\u00f3n tots bons i de bones qualitats, per\u00f2 en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls \u00e9s bell i bo, i d’0aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altra \u00e9s el contrari i tamb\u00e9 de qualitats contr\u00e0ries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los \u00e9s necess\u00e0riament dif\u00edcil i desagradable”.<\/p>\n

\n
La contemplaci\u00f3 del lloc supraceleste, 247a<\/div>\n

Heus aqu\u00ed, doncs, el gran monarca del cel, Zeus, que conduint el seu carro alat avan\u00e7a en primer lloc, ordenant i vigilant totes les coses. Despr\u00e9s d’ell ve l’ex\u00e8rcit de d\u00e9us i de dimonis, distribu\u00efts en onze grups, car H\u00e8stia roman sola a la casa dels d\u00e9us, els quals han estat posats en nombre de dotze com a d\u00e9us que comanden, dirigeixen els grups, cadascun al lloc que li ha estat assignat. S\u00f3n nombroses aleshores les visions benaurades i les evolucions que s’ofereixen a l’interior del cel, quan la nissaga de d\u00e9us feli\u00e7os hi circula, fent cadascun el que ha d fer, seguits per aquells que en tot cas vulguin i puguin, car l’enveja resta fora del cor div\u00ed. Tanmateix, quan se’n van als festins i al banquet, marxen cap els cims encrespats, per la part m\u00e9s alta de la volta que sost\u00e9 el cel, on certament els carros dels d\u00e9us, ben equilibrats i de bon comandament, avancen f\u00e0cilment, mentre que els altres ho fan amb gran esfor\u00e7, car el cavall de tend\u00e8ncia dolenta tira cap avall, inclinant el carro cap a la terra i atordint la m\u00e0 d’aquell dels aurigues que no ha sabut domar-lo correctament. \u00c9s all\u00ed on l’\u00e0nima es troba davant del seu combat pen\u00f3s i suprem. Car aquelles que s’anomenen immortals, un cop han arribat al cim, avancen cap a fora, s’alcen sobre l’esquena de la volta celeste i all\u00ed, dempeus, emportades per l’\u00f2rbita del moviment circular, contemplen el que es troba fora del cel.<\/p>\n

El lloc supraceleste, cap poeta d’aquesta terra l’ha cantat ni l’arribar\u00e0 mai a cantar dignament. Amb tot, heus aqu\u00ed el que l’ocupa, car s’ha de gosar dir el que \u00e9s veritable, sobretot quan es parla de la veritat. En efecte, l’ess\u00e8ncia que no t\u00e9 color, que no t\u00e9 figura, que tampoc no pot ser tocada, l’ess\u00e8ncia realment existent, que nom\u00e9s pot ser percebuda per la intel\u00b7lig\u00e8ncia, pilot de l’\u00e0nima, i al voltant de la qual es genera la veritable ci\u00e8ncia, \u00e9s all\u00f2 que ocupa aquell lloc. Com que la ment divina es nodreix d’intel\u00b7lig\u00e8ncia i de ci\u00e8ncia pura, com tamb\u00e9 la ment de tota \u00e0nima que est\u00e0 disposada a rebre l’aliment que li cont\u00e9, en veure al cap del temps l’\u00e9sser, s’omple de joia i en aquesta contemplaci\u00f3 de la veritat troba el seu aliment i la seva del\u00edcia, fins que el moviment circular en la seva \u00f2rbita el retorna al mateix punt. Ara: en aquest per\u00edode contempla la just\u00edcia en si mateixa, contempla tamb\u00e9 la sensatesa, contempla tamb\u00e9 la ci\u00e8ncia, no pas aquella en la qual \u00e9s present el fet d’esdevenir, ni aquella que \u00e9s diferent segons sigui diferent l’\u00e9sser d’aquells \u00e9ssers que nosaltres anomenem reals, sin\u00f3 aquella que \u00e9s ci\u00e8ncia del que veritablement \u00e9s \u00e9sser. Alhora, un cop ha contemplat de la mateixa manera tots els altres \u00e9ssers que veritablement s\u00f3n i se n’ha delectat, s’enfonsa de bell nou a l’interior del cel i torna a casa seva. Quan ja hi ha arribat, l’auriga, tot posant els cavalls davant el pessebre, els serveix ambrosia i despr\u00e9s els abeura amb n\u00e8ctar.<\/p>\n

Tal \u00e9s, doncs, la vida dels d\u00e9us …”<\/p>\n

\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Plat\u00f3, Phaedrus 370 BCE [Qu\u00e8 volem pel noi que estimem? que satisfaci el nostre plaer? el seu b\u00e9? Ens haur\u00edem de regir pel seny i l’inter\u00e8s, o per l’impuls de l’amor?] ens movem per dues coses,\u00a0 El desig i el seny . El desig, la bogeria de l’amor, \u00e9s bona o dolenta? \u00c9s un regal … <\/p>\n

Continue reading “Fedre”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[89],"tags":[97,98,91,99],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/774"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=774"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/774\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=774"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=774"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=774"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=774"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=774"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=774"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=774"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=774"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}