{"id":798,"date":"2018-10-15T08:12:56","date_gmt":"2018-10-15T08:12:56","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=798"},"modified":"2026-01-28T12:05:20","modified_gmt":"2026-01-28T12:05:20","slug":"personalitat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/","title":{"rendered":"Personalitat"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a> :\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L\u2019experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a> \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell, Xarxa neuronal<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vides-humanes\/\">Vides humanes<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#mhistorics\">Models hist\u00f2rics<\/a> 4 temperaments, frenologia\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#somatotipus\">Somatotipus<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#psicodinamica\">La psique com a conjunt de forces<\/a>\u00a0 \u00a0 | \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#trets\">Teories de trets<\/a> i tests: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#allport\">Allport<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#mmpi\">MMPI<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#cattell\">Cattell<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#eysenck\">Eysenck<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#myersbriggs\">Myers-Briggs<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#ocean\">OCEAN<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#pid5\">PID-5<\/a> |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#aspectes\">Aspectes<\/a>: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#herenciamedi\">Her\u00e8ncia i medi<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#variaciovida\">Variaci\u00f3 al llarg de la vida<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#emocionscaracter\">Emocions i car\u00e0cter<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\">Lloc de treball\u00a0<\/a> \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#trastorns\">Trastorns<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#social\">Psicologia social<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#partificial\">Personalitats artificials<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#agentsconversa\">Agents de conversa<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#personalitatnpc\">NPC en jocs<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: Qu\u00e8 explica una persona. la idea de subjecte. Dimensi\u00f3 confian\u00e7a-gratitud\/temor-enveja\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#museu\">Museu<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<ul>\n<li>Conducta i manera de ser<\/li>\n<li>Vocabulari<\/li>\n<li>Preguntes<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Conducta i manera de ser]<\/p>\n<p>[Una manera molt simple de concebre la psicologia com a estudi de la conducta, \u00e9s observar com responen els subjectes a diferents situacions. Influir\u00e0 l&#8217;aprenentatge, per exemple, si es tracta d&#8217;una situaci\u00f3 nova o ja hem estat entrenats per reaccionar. Influir\u00e0 tamb\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia, per exemple, la capacitat de resoldre problemes. Per\u00f2 influir\u00e0 tamb\u00e9 el que anomenem &#8220;manera de ser&#8221;. Per exemple, davant d&#8217;un petit accident com una rascada al cotxe, podem reaccionar amb ira i viol\u00e8ncia, o racionalment mantenint la cortesia i fent l&#8217;informe per la companyia d&#8217;assegurances.]<\/p>\n<div>Pinillos assaja una definici\u00f3 general (p.599):<br \/>\ni) La personalitat \u00e9s, d&#8217;entrada, quelcom distintiu i propi de cada individu. (la varietat de factors d\u00f3na infinitat de car\u00e0cters.<br \/>\nHi ha una manera habitual de respondre a situacions heterog\u00e8nies, en virtut del predomini d&#8217;una o altra disposici\u00f3.<br \/>\n[Les escoles human\u00edstiques tendeixen a identificar la personalitat amb l&#8217;ego conscient de les decisions que pren, per\u00f2 hi ha indicis de determinants biol\u00f2gics i socials que passen desapercebuts a l&#8217;individu.<\/div>\n<div>[Pinillos parla que la psicologia de la personalitat busca lleis cient\u00edfiques. Al final el que tenim s\u00f3n tests que puntuen disposicions en 5 dimensions, i que recullen agrupen per correlaci\u00f3, tots els factors que descriu el vocabulari].<\/div>\n<div><\/div>\n<div>[La personalitat \u00e9s un tret permanent, diem &#8220;<strong>\u00e9s<\/strong> una persona alegre&#8221;, o \u00e9s una persona amargada&#8221;, contraposat a quan diem &#8220;<strong>est\u00e0<\/strong> preocupat&#8221; o &#8220;est\u00e0 enfadat&#8221; que correspondria a una emoci\u00f3 transit\u00f2ria]<\/div>\n<div><\/div>\n<p><strong>Vocabulari<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha diverses nocions que incideixen en aix\u00f2 que hem anomenat &#8220;manera de ser, i que podem recollir del diccionari de sin\u00f2nims: personalitat, car\u00e0cter, tarann\u00e0, temperament i secund\u00e0riament, estil, individualitat, segell, inclinaci\u00f3. Al Diccionari ideol\u00f2gic, com a qualitats de l&#8217;esperit tenim: DI 5.26, Qualitats de l&#8217;esperit, maneres de ser, estats: ab\u00falic, actiu, arbitrari, beneit, burleta, covard, entremaliat, lleial, met\u00f2dic, prec\u00eds, xerraire.<br \/>\nAllport va partir de 4.500 termes del diccionari que descrivien trets de personalitat (de 18.000 que podien tractar de difer\u00e8ncies individuals).a<\/p>\n<ul>\n<li>Personalitat<strong><br \/>\n<\/strong> (IEC):\u00a0 (1) \u00a0All\u00f2 que fa que un \u00e9sser sigui una persona i no una cosa o una abstracci\u00f3. (2) \u00a0All\u00f2 que caracteritza cada persona. La personalitat de Gaud\u00ed. i (3) \u00a0Organitzaci\u00f3 din\u00e0mica i integradora dels components psicol\u00f2gics i biol\u00f2gics de l\u2019individu hum\u00e0, tant en les seves caracter\u00edstiques diferencials permanents com en les seves pr\u00f2pies modalitats de comportament. El darrer es correspon amb la idea de &#8220;trets de la personalitat&#8221; com a dimensions estables en tend\u00e8ncies de comportament.<br \/>\nVe de del llat\u00ed &#8220;persona&#8221;, m\u00e0scara d&#8217;actor, i d&#8217;aqu\u00ed la relaci\u00f3 amb &#8220;persona&#8221; com a condici\u00f3 humana en antropologia filos\u00f2fica i &#8220;personatge&#8221; en literatura.<\/li>\n<li>Car\u00e0cter<br \/>\n(IEC): (1) Tret indicador de la natura essencial d\u2019una persona o d\u2019una cosa pel qual \u00e9s possible de recon\u00e8ixer-la o diferenciar-la de les altres. Els car\u00e0cters generals d\u2019una fam\u00edlia, d\u2019un ordre, d\u2019una classe. Aquesta hist\u00f2ria t\u00e9 tots els car\u00e0cters de la veritat. (2) Suma d\u2019aquests trets. El car\u00e0cter d\u2019un poble, d\u2019un pa\u00eds. El car\u00e0cter de l\u2019arquitectura grega, de la poesia francesa. El car\u00e0cter de la joventut, de la vellesa. El car\u00e0cter d\u2019una malaltia. Una fisonomia sense car\u00e0cter. Un estil que t\u00e9 molt de car\u00e0cter. (3) Tret o trets dominants en la fisonomia moral d\u2019una persona. Tenir bon car\u00e0cter, mal car\u00e0cter. Un car\u00e0cter irascible, violent, lleuger, vanit\u00f3s, en\u00e8rgic. Aquest actor no sap donar b\u00e9 el car\u00e0cter dels personatges que representa. Falsejar el car\u00e0cter. Mantenir-se en car\u00e0cter. (4) \u00a0Persona considerada com a exemple t\u00edpic d\u2019un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel\u00b7lista, etc. L\u2019avar de Moli\u00e8re \u00e9s un car\u00e0cter admirablement tra\u00e7at. Els Car\u00e0cters de La Bruy\u00e8re. Els car\u00e0cters de Dickens. Un escriptor que estudia els car\u00e0cters que vol representar. (5) \u00a0Manera d\u2019\u00e9sser moral. Tenir fermesa, for\u00e7a, de car\u00e0cter. \u00c9sser un car\u00e0cter, tot un car\u00e0cter. No tenir car\u00e0cter. L\u2019educaci\u00f3 del car\u00e0cter. (6) \u00a0Individualitat, especialment marcada per l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, la for\u00e7a o l\u2019originalitat moral. Pere II fou tan gran pel car\u00e0cter com pel geni pol\u00edtic. El Renaixement fou una \u00e8poca abundant en car\u00e0cters.<br \/>\nCaracterologia: <span style=\"font-size: 1rem;\">Ci\u00e8ncia de la diferenciaci\u00f3 psicol\u00f2gica individual.<br \/>\n<\/span>Del llat\u00ed &#8220;character&#8221;, ferro de marcar el bestiar, d&#8217;on ve tamb\u00e9 &#8220;car\u00e0cter&#8221; en tipografia.<\/li>\n<li>Temperament<br \/>\nIIEC) (1) Acci\u00f3 de temperar o de temperar-se; l\u2019efecte. (2) En la med. hipocr\u00e0tica, resultat de la barreja dels quatre humors fonamentals de l\u2019home. Temperament sanguini, bili\u00f3s. (3) Car\u00e0cter f\u00edsic i mental peculiar d\u2019un individu. Temperament nervi\u00f3s.<br \/>\nDe tremprar, del llat\u00ed &#8220;temperare&#8221;, moderar, temperar, combinar adequadament. [t\u00e9 l&#8217;accepci\u00f3 una mica de &#8220;controlar&#8221; i moderar les emocions, per exemple en el sentit d&#8217;afinar un instrument, &#8220;El clave ben temperat&#8221;, &#8220;\u00e9s un xicot trempat&#8221; (ben disposat, actiu i apunt), &#8220;\u00e9s una persona intemperada&#8221; (que no t\u00e9 control)]. Coromines: &#8220;la idea d&#8217;equilibri de forces vitals, en el sentit biol\u00f2gic i psicol\u00f2gic. [La tempran\u00e7a \u00e9s la virtut que contraresta el pecat capital de la gula).<\/li>\n<li>Tarann\u00e0<br \/>\nIEC: manera de procedir, de taral\u00b7l\u00e0 . (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/etimologies\/#taranna\">etimologies<\/a>)<\/li>\n<\/ul>\n<p>[diversos models, humors vs identitat]<\/p>\n<p><strong>Preguntes<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Quines tipologies, com ho mesurem? relaci\u00f3 amb llocs de treball<\/li>\n<li>Relaci\u00f3 amb emocions i trastorns psicol\u00f2gics<\/li>\n<li>Fins a quin punt s\u00f3n gen\u00e8tics o depenen de la cultura i hist\u00f2ria personal? Es tracta de com estem &#8220;cablejats&#8221; i quins humors emocionals intervenen (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#regulaciohormonal\"> hormones<\/a> i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#neurotransmissors\">neurotransmissors<\/a>) [en un cas intervindr\u00e0 la neurologia i psiquiatria amb ter\u00e0pies de medicaci\u00f3, i en l&#8217;altre, la psicologia amb ter\u00e0pies din\u00e0miques o cognitives).<\/li>\n<li>Tenim diferents personalitats segons l&#8217;entorn social?<\/li>\n<li>Varien amb l&#8217;edat i els estadis vitals?<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mhistorics\">Models hist\u00f2rics<\/h2>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-medecina\/#4humors\">Els quatre humors<\/a> (Hip\u00f2crates i Gal\u00e8)<\/strong><\/p>\n<p>Temperaments associats a fluids corporals (sang, flegma, bilis groga, bilis negra)\u00a0 sanguini (optimista, sociable), col\u00e8ric (actiu, impulsiu), melanc\u00f2lic (introspectiu, trist), flegm\u00e0tic (tranquil, lent). Va tenir influ\u00e8ncia durant m\u00e9s de 1.000 anys en medicina i car\u00e0cter. [en realitat, no costa molt establir una correspond\u00e8ncia amb els BIG FIVE i relacionar-ho amb la base neurol\u00f2gica dels estats d&#8217;\u00e0nim.]<\/p>\n<p><strong>Tipologies morals<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/teofrast-372-ac-287-ac\/\">Teofrast<\/a> (sIV aC) va descriure 30 tipus. Inspirar\u00e0\u00a0 La Bruy\u00e8re que en els seus &#8220;Caract\u00e8res&#8221; descriu diferents personatges en 16 cap\u00edtols, despr\u00e9s Rousseau o Goethe, exploren car\u00e0cters humans des d\u2019una visi\u00f3 moral, social i liter\u00e0ria.<\/p>\n<p><strong>Fisiognomia<\/strong><\/p>\n<p>Lavater a &#8220;Physiognomische Fragmente zur Bef\u00f6rderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe&#8221; (1775-1778) extreu conclusions sobre el car\u00e0cter de les persones a partir de la fesomia. Influ\u00eft en part per l&#8217;escultor <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/f-x-messerschmidt-kopfe\/\">Messerschmidt<\/a>. Per exemple, un front ample suggeria intel\u00b7lig\u00e8ncia i espiritualitat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/59\/Lavater1792.jpg\" \/><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dins-del-cap\/#frenologia\"><strong>Frenologia<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Franz Joseph Gall (1758-1828) i la frenologia (s. XVIII-XIX). Associava parts del cervell amb capacitats i personalitat. Tot i ser pseudoci\u00e8ncia, va impulsar l&#8217;inter\u00e8s per una base biol\u00f2gica del car\u00e0cter. (1796).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/f\/fa\/Phrenology1.jpg\/250px-Phrenology1.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"somatotipus\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/somatotipus\/\">Somatotipus<\/a><\/h2>\n<p>Ernst Kretschmer (1920), metge alemany que va buscar correlacions entre tipus corporals i predisposicions a predisposicions a trastorns mentals.<\/p>\n<ul>\n<li>P\u00edcnic (endomorf, arrodonit, tend\u00e8ncia a l&#8217;obesitat, de mida mitjana-baixa). Car\u00e0cter ciclot\u00edmic, sociable, obert, emocional, expressiu. Tend\u00e8ncia a la psicosi maniaco-depressiva (trastorn bipolar actualment).<\/li>\n<li>Atleta (mesomorf, cos: muscul\u00f3s, proporcionat, fort). Car\u00e0cter: Equilibrat, estable, controlat. Sense tend\u00e8ncies a trastorns.<\/li>\n<li>Ast\u00e8nic\/leptos\u00f2mic (ectomorf, prim, alt, fr\u00e0gil, espatlles estretes). Car\u00e0cter Esquizot\u00f2im, introvertit, fred, distant, sensible. Tend\u00e8ncia a l\u2019esquizofr\u00e8nia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>William Sheldon (1940s), &#8220;The Varieties of Human Physique&#8221;, The Atlas of Man (1954).<\/p>\n<ul>\n<li>Endomorf: Viscerot\u00f2nic: relaxat, afable, amant del confort, tranquil, alegre<\/li>\n<li>Mesomorf: omatot\u00f2nic: actiu, assertiu, valent, agressiu, competitiu, ambici\u00f3s<\/li>\n<li>Ectomorf: Cerebrot\u00f2nic: sensible, reflexiu, introvertit, insegur, creatiu o intel\u00b7lectual.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Notem les difer\u00e8ncies amb els quatre tipus de Gal\u00e8, aqu\u00ed no hi ha el flegm\u00e0tic arrodonit i lent, l&#8217;arrodonit s&#8217;associa amb el sanguini. El cos musculat de la bilis groga (col\u00e8ric) amb el mesomorf que t\u00e9 totes les qualitats. Coincidirien en el prim melanc\u00f2lic.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"psicodinamica\">Models psicologia<\/h2>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#wundt\">Wilhelm Wundt<\/a><\/strong><br \/>\n[sempre partint del que podia mesurar) Classifica el temperament segons dos eixos, for\u00e7a emocional [com ens afecten les coses?] i velocitat de reacci\u00f3.<br \/>\nLa for\u00e7a emocional es podria fer correspondre amb neuroticisme i la velocitat de reacci\u00f3 amb introversi\u00f3\/extraversi\u00f3. Wundt ho relacionava amb els temperaments cl\u00e0ssics:<\/p>\n<p>Col\u00e8ric: FE alta i V r\u00e0pida<br \/>\nMelanc\u00f2lic: FE alta i V lenta<br \/>\nSanguini: FE baixa i V r\u00e0pida<br \/>\nFlegm\u00e0tic: FE baixa i V lenta<\/p>\n<p><strong>La ment com a camp de forces en tensi\u00f3<\/strong><br \/>\nEntenen el funcionament de la psique [\u00e0nima, ment] com a resultat de la interacci\u00f3 de diferents forces.<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#freud\">Sigmund Freud<\/a><br \/>\n(1923, 1930) Introdueix el concepte de l\u2019estructura de la personalitat, impulsos inconscients ID, el superego les normes de la societat i el jo.<\/li>\n<li>Carl Jung<br \/>\nEl 1921 introdueix 8 <a style=\"font-size: 1rem; cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/jung-tipus-psicologics\/\">tipus psicol\u00f2gics<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> basats en 4 funcions de la consci\u00e8ncia,\u00a0 sensaci\u00f3, intu\u00efci\u00f3, pensar, sentir, i la tend\u00e8ncia introversi\u00f3\/extraversi\u00f3. Influir\u00e0 Myers i Briggs.<br \/>\n<\/span>[Tamb\u00e9 s\u00f3n rellevants els seus <a style=\"font-size: 1rem; cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arquetipus-de-jung-inconscient-col%c2%b7lectiu\/\">arquetipus<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">, com l&#8217;heroi, la mare, el noi innocent, el trapella; tendim a viure identificant-nos amb algun d&#8217;aquests models. Jo potser hi afegiria el decebut o indignat, conven\u00e7ut que la vida l&#8217;ha tractat malament i no li ha fet just\u00edcia].<\/span><\/li>\n<li>Antecedents de la ment o psique com una estructura amb forces en tensi\u00f3<br \/>\nAl <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fedre\/\">Fedre<\/a> de Plat\u00f3, amb la met\u00e0fora de l&#8217;\u00e0nima com carro tirat ls dos cavalls.\u00a0Arist\u00f2til: la psique jerarquitzada: part racional, part apetitiva i part vegetativa. Els estoics contraposen les passions (pathe) al logos, emoci\u00f3 irracional i ra\u00f3 universal.<br \/>\nEn el cristianisme tenim la concupiscentia (tend\u00e8ncia al pecat) que l&#8217;\u00e0nima o la consci\u00e8ncia ha de poder dominar acceptant la gratia divina. Sant Pau &#8220;No faig el b\u00e9 que vull, sin\u00f3 el mal que no vull&#8221;(Romans 7:19). Agust\u00ed d\u2019Hipona descriu l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 es troba dividit entre l&#8217;amor Dei (amor a D\u00e9u) i l&#8217;amor sui (amor propi, egoista). La ment \u00e9s lloc de lluita espiritual. En Pascal la consci\u00e8ncia humana est\u00e0 estirada entre la dignitat de ser imatge de D\u00e9u i la corrupci\u00f3 del pecat, la &#8220;grandeur&#8221; i la &#8220;mis\u00e8re&#8221;.<br \/>\nA la Fenomenologia de l&#8217;Esperit, Hegel descriu la consci\u00e8ncia cristiana com a dissortada, &#8220;ungl\u00fcckliches Bewusstsein&#8221;, dividida entre la part finita i concreta, i la part que s&#8217;orienta cap a l&#8217;infinit [entre el sant que voldr\u00edem ser i l&#8217;\u00e9sser finit i imperfecte que som]. Aquesta tensi\u00f3 dial\u00e8ctica s&#8217;hauria de resoldre en una s\u00edntesi [millorar i acceptar-nos]. Nietzsche presenta un camp de batalla diferent, entre la voluntad d&#8217;\u00e9sser i realitzar-se i la pressi\u00f3 a acceptar la submissi\u00f3 als valors cristians d&#8217;obedi\u00e8ncia i amor al pr\u00f2xim.<br \/>\nEl tema de l&#8217;acr\u00e0sia (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#discussio\">Motivaci\u00f3<\/a>, acr\u00e0sia) explora el conflicte entre les forces internes. Plat\u00f3 al Prot\u00e0gores ho atribueix a la ignor\u00e0ncia, a que no sabem qu\u00e8 \u00e9s bo realment. Arist\u00f2til a l&#8217;\u00c8tica a Nic\u00f2mac, llibre VII reconeix que els desigs poden bloquejar l\u2019aplicaci\u00f3 del coneixement. L&#8217;experiment del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/stanford-marshmallow-experiment\/\">marshmallow<\/a> n&#8217;\u00e9s un exemple.<br \/>\nEn l&#8217;estudi de les emocions tenim la q\u00fcesti\u00f3 de si s&#8217;han de reprimir o si l&#8217;experi\u00e8ncia ha de ser un fi en si mateix (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#filosofialiteratura\">Emocions a la filosofia i literatura<\/a> , \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a>\u00a0\u00a0)<\/li>\n<li>Al llibre &#8220;Who is in charge&#8221; el neur\u00f2leg Gazzaniga presenta moltes evid\u00e8ncies que al cervell tenen lloc alhora m\u00faltiples activitats inconscients de les quals nom\u00e9s una part <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#conscienciaemergent\">emergeix com a consci\u00e8ncia<\/a>. Aix\u00f2 aportaria una base f\u00edsica a la noci\u00f3 que la ment \u00e9s un lloc on es &#8220;troben&#8221; diferents tend\u00e8ncies.<\/li>\n<li>Els set <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cristianisme-doctrina\/#pecatscapitals\">pecats capitals<\/a> i les 7 virtuts corresponents s\u00f3n un altre exemple.\u00a0 &#8220;la veu de la consci\u00e8ncia&#8221; seria la noci\u00f3 que tenim una guia interior que ens avisa de les accions moralment incorrectes. Popularment es representaria amb un angelet i un dimoni a les espatlles. T\u00e9 antecedents en el daimon Socr\u00e0tic,\u00a0 la llei divina inscrita als cors de Sant Pau (Romans 2:14-15), la consci\u00e8ncia com un\u00a0 &#8220;tribunal interior&#8221; on D\u00e9u parla a l\u2019home (Deus interior magister). Conscientia com a la veu de la ra\u00f3 il\u00b7luminada per D\u00e9u que jutja a cada moment qu\u00e8 \u00e9s el correcte a Sant Tom\u00e0s (la Synderesis seria la inclinaci\u00f3 natural a fer el b\u00e9 i evitar el mal. Amb Erasme i Kant la moral es torna aut\u00f2noma, l&#8217;home t\u00e9 la llum interior de la ra\u00f3 sense necessitat d&#8217;autoritat externa. Nietzsche\u00a0 indica que &#8220;hi ha una moral de senyors i una moral d&#8217;esclaus &#8230; i a l&#8217;interior d&#8217;un mateix individu, d&#8217;una mateixa \u00e0nima i tot&#8221; (M\u00e9s enll\u00e0 del b\u00e9 i del mal p.257). En l&#8217;Existencialisme de Kierkegaard, Heidegger hi ha una crida interior a l\u2019autenticitat. En la tradici\u00f3 hinduista hi ha l'&#8221;antahkarana&#8221;, una facultat interior que discrimina entre el correcte i l&#8217;incorrecte, el &#8220;dharma&#8221; com a llei moral c\u00f2smica reflectida en l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0. En el budisme es parla de &#8220;sampaja\u00f1\u00f1a&#8221;. En el Confucianisme hi ha una consci\u00e8ncia innata la &#8220;liang zhi&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/angeldimoni3.png\" width=\"350\" height=\"1536\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"trets\">Teories de trets<\/h2>\n<p><strong id=\"allport\">Gordon Allport (1897-1967)<\/strong><br \/>\n&#8220;Concepts of Trait and Personality&#8221; (1927), &#8220;Personality: A Psychological Interpretation&#8221; (1937). Indica que els trets s\u00f3n predisposicions estables i que la personalitat d&#8217;un individu \u00e9s el m\u00e9s \u00fanic i caracter\u00edstic d&#8217;una persona. [\u00c9s a dir, a mateixos est\u00edmuls, reaccionem de diferents manera. D&#8217;aqu\u00ed que si la conducta d&#8217;una persona s&#8217;explica per la seva personalitat, i no per reaccions reflexes a est\u00edmuls externs, la persona seria lliure].<br \/>\nEl 1936, amb Henry Odbert va recollir tots els termes del diccionari que es podien fer servir per descriure difer\u00e8ncies individuals, 18.000, i d&#8217;aquests en va identificar 4.500 que potencialment aplicarien a trets de la personalitat, per exemple, &#8220;t\u00edmid&#8221;.<br \/>\nVa distingir entre:<\/p>\n<ul>\n<li>Trets cardinals: no els trobem en tothom per\u00f2 s\u00f3n els que dominen en certes persones excepcionals, passions, obsessions, la necessitat de diner o fama, la passi\u00f3 per la just\u00edcia de Ghandi, l&#8217;ambici\u00f3 de Napole\u00f3.<\/li>\n<li>Trets centrals: que en certa mesura trobem en tothom. Influencien per\u00f2 no determinen la conducta, per exemple, l&#8217;honestedat, timidesa, amable, responsable. S\u00f3n els que mesuren els tests de Cattel o BIG FIVE.<\/li>\n<li>Trets secundaris: prefer\u00e8ncies particulars en menjar, m\u00fasica [les manies!]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tamb\u00e9 va proposar una descripci\u00f3 del desenvolupament de la personalitat o <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#allport\">propium<\/a><\/p>\n<p><strong>Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI)<\/strong><\/p>\n<p>1943. Publicaci\u00f3 de la primera versi\u00f3 per Hathaway i McKinley publiquen la primera versi\u00f3 del test de personalitat orientat a diagn\u00f2stic psicopatol\u00f2gic que es far\u00e0 servir en contextos cl\u00ednics i forenses. No hi havia cap teoria subjacent, avaluava caracter\u00edstiques de subjectes diagnosticats com a patint certes patologies i els comprava amb un grup de control (homes blancs, joves, casats, amb feina). Va ser actualitzat el 1989 (MMPI-2) i el 2008 (MMPI-2-RF ).<\/p>\n<p>Escales de validesa (per comprovar la manera de respondre)<\/p>\n<ul>\n<li>? (Cannot say): nombre d\u2019\u00edtems sense resposta.<\/li>\n<li>L (Lie scale): tend\u00e8ncia a presentar-se massa b\u00e9 (desitjabilitat social).<\/li>\n<li>F (Frequency scale): respostes at\u00edpiques o poc habituals \u2192 pot indicar exageraci\u00f3 de s\u00edmptomes o confusi\u00f3.<\/li>\n<li>K (Correction scale): defensivitat subtil, intent de presentar-se de manera favorable.<\/li>\n<\/ul>\n<ol>\n<li>Hypochondriasis. Hs. Preocupacions exagerades per la salut, queixes som\u00e0tiques, tend\u00e8ncia a somatitzar l\u2019estr\u00e8s.<\/li>\n<li>Depression. D. Tristesa, des\u00e0nim, baixa autoestima, manca d\u2019energia i d\u2019esperan\u00e7a.<\/li>\n<li>Hysteria. Hy. S\u00edntomes f\u00edsics sense base m\u00e8dica clara, negaci\u00f3 de problemes, evasi\u00f3 mitjan\u00e7ant queixes som\u00e0tiques.<\/li>\n<li>Psychopathic Deviate. Pd. Desafecte amb normes socials, impulsivitat, conflictes interpersonals, possible conducta antisocial.<\/li>\n<li>Masculinity\u2013Femininity. Mf. Mesura interessos i rols de g\u00e8nere; avui es considera poc rellevant cl\u00ednicament. (basat en estereotips, avui per q\u00fcestions d&#8217;identitat de g\u00e8nere es faria servir el Gender Dysphoria test <a href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/gender-dysphoria\/test.php\">IDR<\/a>)<\/li>\n<li>Paranoia. Pa. Sospita, desconfian\u00e7a, idees persecut\u00f2ries, sensibilitat a la cr\u00edtica.<\/li>\n<li>Psychasthenia. Pt. Ansietat, indecisi\u00f3, obsessivitat, sentiments de culpa, dificultats de concentraci\u00f3.<\/li>\n<li>Schizophrenia. Sc. Pensament desorganitzat, ideaci\u00f3 estranya, alienaci\u00f3 social, sentiments d\u2019estranyesa.<\/li>\n<li>Hypomania. Ma. Excitaci\u00f3, hiperactivitat, impulsivitat, energia excessiva, possible irritabilitat.<\/li>\n<li>Social Introversion. Si. Timidesa, retra\u00efment, dificultat per establir relacions socials, baixa participaci\u00f3 en activitats.<\/li>\n<\/ol>\n<p><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/multiphasic-personality\/test.php\">IDRI labs<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0 \u00a0 <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/psychtest.net\/mmpi-test-questions\/\">psychtest<\/a><\/p>\n<p><strong id=\"cattell\">Raymond Cattell (1905-1998)<\/strong><\/p>\n<p>&#8220;Description and Measurement of Personality&#8221; (1946). Seguint amb la idea de partir de tots els adjectius sobre personalitat i va fer que la gent assign\u00e9s una puntuaci\u00f3 a subjectes que coneixien. Dels 4.500 d&#8217;ALlport va passar a 171, despr\u00e9s a 35 i per an\u00e0lisi de factors la va reduir a 12, que despr\u00e9s va ampliar a 16. El 16PF (Sixteen Personality Factor Questionnaire continua sent una de les bases m\u00e9s s\u00f2lides de la psicometria de la personalitat.<\/p>\n<p>Distingia entre tres tipus de dades:<\/p>\n<ul>\n<li>Life data (L-data), observant la conducta dels subjectes en el m\u00f3n real [idealment seria un observador exterior que no \u00e9s vist] per exemple, accidents de cotxe, divorcis, festes, malalties.<\/li>\n<li>Experimental data (T-data) que recull les reaccions a situacions est\u00e0ndard controlades en un laboratori.<\/li>\n<li>Questionnaire data (Q-data), que recull les respostes del subjecte sobre si mateix [poden informar d&#8217;emocions introspectives no observables exteriorment].<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00c9s un precursor dels models multimensionals com el Big Five.<br \/>\nEls 16 factors i la seva correspond\u00e8ncia amb els Big Five s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>A. Calidesa (Warmth). Amabilitat (Agreeableness).<\/li>\n<li>B. Raonament (Reasoning). Sovint relacionat amb Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia (capacitat cognitiva).<\/li>\n<li>C. Estabilitat emocional (Emotional Stability). Invers de Neuroticisme.<\/li>\n<li>E. Domin\u00e0ncia (Dominance). Part d\u2019Extraversi\u00f3 (assertivitat) i menor relaci\u00f3 amb Amabilitat.<\/li>\n<li>F. Vivacitat (Liveliness). Extraversi\u00f3.<\/li>\n<li>G. Consci\u00e8ncia de normes (Rule-Consciousness). Responsabilitat (Conscientiousness).<\/li>\n<li>H. Atreviment social (Social Boldness). Extraversi\u00f3.<\/li>\n<li>I. Sensibilitat (Sensitivity). Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia (component est\u00e8tic\/emocional).<\/li>\n<li>L. Vigil\u00e0ncia (Vigilance). Invers de Amabilitat (confian\u00e7a vs. sospita).<\/li>\n<li>M. Abstracci\u00f3 (Abstractedness). Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia (pensament abstracte i imaginaci\u00f3).<\/li>\n<li>N. Privacitat (Privateness). Invers de Extraversi\u00f3 (introversi\u00f3 vs. obertura social).<\/li>\n<li>O. Ansietat (Apprehension). Neuroticisme.<\/li>\n<li>Q1. Obertura al canvi (Openness to Change). Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Q2. Autosufici\u00e8ncia (Self-Reliance). Invers de Amabilitat (independ\u00e8ncia vs. cooperaci\u00f3).<\/li>\n<li>Q3. Perfeccionisme (Perfectionism). Responsabilitat (Conscientiousness).<\/li>\n<li>Q4. Tensions (Tension). Neuroticisme.<\/li>\n<\/ul>\n<p>A la inversa:<\/p>\n<ul>\n<li>Neuroticisme \u2194 Factors C, O i Q4<\/li>\n<li>Extraversi\u00f3 \u2194 Factors E, F, H, N<\/li>\n<li>Obertura \u2194 Factors B, I, M, Q1<\/li>\n<li>Amabilitat \u2194 Factors A, L, Q2<\/li>\n<li>Responsabilitat \u2194 Factors G, Q3<\/li>\n<\/ul>\n<p>Versi\u00f3 lliure del <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/16PF_Questionnaire\">16PF<\/a> test\u00a0 a <a href=\"https:\/\/openpsychometrics.org\/tests\/16PF.php\">Openpsychometrics<\/a><\/p>\n<p><strong id=\"eysenck\">Hans Eysenck (1916-1997)<\/strong><\/p>\n<p>&#8220;The Structure of Human Personality&#8221; (1953). Inicialment un va proposar un model en dues dimensions, introversi\u00f3\/extraversi\u00f3 i neuroticisme, en el sentit de tend\u00e8ncia a emocions negatives, inestabilitat emocional, vulnerabilitat a l&#8217;estr\u00e8s. Combinades donaven els quatre temperaments cl\u00e0ssics (Col\u00e8ric E+ N+, Melanc\u00f2lic E-N+, Sanguini E+N-. Flegm\u00e0tic E-N-). El 1964 publica el &#8220;Eysenck Personality Inventory&#8221; (EPI). El 1975\u00a0 amb l\u2019EPQ (Eysenck Personality Questionnaire) afegeix una tercera dimensi\u00f3, el psicoticisme, ent\u00e8s com a dificultat per regular la conducta social i moral, amb m\u00e9s agressivitat i fredor, poca empatia, poc respecte a les normes socials [No \u00e9s l&#8217;\u00dcbermensch de Nietzsche, que no seria simplement un asocial, sin\u00f3 alg\u00fa capa\u00e7 de crear els seus propis valors]<\/p>\n<p>Eysenck opinava que la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la personalitat eren heredit\u00e0ries i tenien una base biol\u00f2gica. Coincidia amb Arthur Jensen en el sentit que la inferioritat dels negres en les proves no es podia atribuir a l&#8217;ambient. Va rebre diners de la ind\u00fastria del tabac per publicar treballs que relacionessin el c\u00e0ncer amb la personalitat i no amb el consum de tabac. Tamb\u00e9 creia que hi havia evid\u00e8ncia suportant la parapsicologia i l&#8217;astrologia.<\/p>\n<p>Exemple dels tests a <a href=\"https:\/\/psytests.org\/eysenck\/epqRen.html\">psytests<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/pen-personality\/test.php\">IDRlabs<\/a>, <a href=\"https:\/\/scales.arabpsychology.com\/s\/eysenck-personality-mini-test\/\">Psychological Scales<\/a><\/p>\n<p><strong id=\"myersbriggs\">Myers-Briggs<\/strong><\/p>\n<p>Influides per la teoria dels tipus de Jung, el 1944 Katharine Cook Briggs i la seva filla Isabel Briggs Myers proposen un model de 16 tipus de personalitat pel que fa a &#8220;quines s\u00f3n les prefer\u00e8ncies psicol\u00f2giques de les persones, com perceben el m\u00f3n que les envolta i com prenen decisions.&#8221;El 1962 es publica el MBTI (Myers\u2013Briggs Type Indicator). Tot i que no t\u00e9 validesa cient\u00edfica, es far\u00e0 servir en entorns laborals i de coaching.<\/p>\n<ul>\n<li>Extraversi\u00f3 (E) &#8211; Introversi\u00f3 (I)<\/li>\n<li>Intu\u00efci\u00f3 (N-per diferenciar-ho de la introversi\u00f3) &#8211; observaci\u00f3 (S-sensing)<\/li>\n<li>Sentiment (F-feeling) &#8211; pensament (t-thinking)<\/li>\n<li>Judici (J) &#8211; percepci\u00f3 (P)<\/li>\n<\/ul>\n<p>El test s&#8217;ha fet servir com a eina a RRHH per\u00f2 ha estat molt discutit per manca de rigor. (<a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/1f\/MyersBriggsTypes.png\">taula resum<\/a>).<br \/>\n[un dels problemes \u00e9s que proposa uns tipus amb els quals \u00e9s f\u00e0cil identificar-se com les prediccions astrol\u00f2giques], analistes, diplom\u00e0tics, sentinelles, exploradors .]<\/p>\n<ul>\n<li>Analysts<br \/>\nINTJ Personality (\u201cArchitect\u201d) INTJ (-A\/-T) Imaginative and strategic thinkers, with a plan for everything.<br \/>\n\u201cLogician\u201d INTP (-A\/-T) Innovative inventors with an unquenchable thirst for knowledge.<br \/>\n\u201cCommander\u201d ENTJ (-A\/-T) Bold, imaginative and strong-willed leaders, always finding a way \u2013 or making one.<br \/>\n\u201cDebater\u201d ENTP (-A\/-T) Smart and curious thinkers who cannot resist an intellectual challenge.<\/li>\n<li>Diplomats<br \/>\n\u201cAdvocate\u201d INFJ (-A\/-T) Quiet and mystical, yet very inspiring and tireless idealists. (Teresa, jo)<br \/>\n\u201cMediator\u201d INFP (-A\/-T) Poetic, kind and altruistic people, always eager to help a good cause.<br \/>\n\u201cProtagonist\u201d ENFJ (-A\/-T) Charismatic and inspiring leaders, able to mesmerize their listeners.<br \/>\n\u201cCampaigner\u201d ENFP (-A\/-T) Enthusiastic, creative and sociable free spirits, who can always find a reason to smile.<\/li>\n<li>Sentinels<br \/>\n\u201cLogistician\u201d ISTJ (-A\/-T) Practical and fact-minded individuals, whose reliability cannot be doubted.<br \/>\n\u201cDefender\u201d ISFJ (-A\/-T) Very dedicated and warm protectors, always ready to defend their loved ones.<br \/>\n\u201cExecutive\u201d ESTJ (-A\/-T) Excellent administrators, unsurpassed at managing things \u2013 or people.<br \/>\n\u201cConsul\u201d ESFJ (-A\/-T) Extraordinarily caring, social and popular people, always eager to help. (Maria)<\/li>\n<li>Explorers<br \/>\n\u201cVirtuoso\u201d ISTP (-A\/-T) Bold and practical experimenters, masters of all kinds of tools.<br \/>\n\u201cAdventurer\u201d ISFP (-A\/-T) Flexible and charming artists, always ready to explore and experience something new.<br \/>\n\u201cEntrepreneur\u201d ESTP (-A\/-T) Smart, energetic and very perceptive people, who truly enjoy living on the edge.<br \/>\n\u201cEntertainer\u201d ESFP (-A\/-T) Spontaneous, energetic and enthusiastic people \u2013 life is never boring around them.<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/www.16personalities.com\/\">16personalities<\/a><\/p>\n<p><strong id=\"ocean\">OCEAN Big Five<\/strong><\/p>\n<p>El 1978 Paul Costa i Robert McCrae of the National Institutes of Health van descriure el model NEO (Neuroticism-Extroversion-Openness) que va donar lloc al test NEO PI el 1985. El 1992 el NEO PI-R va afegir els factors &#8220;Agreeableness&#8221; i &#8220;Conscientiousness&#8221;.<br \/>\nLewis R. Goldberg als anys 80 va formular la hip\u00f2tesi l\u00e8xica: Els trets de personalitat m\u00e9s rellevants i universals han estat codificats en el llenguatge natural. Si una caracter\u00edstica humana \u00e9s important per a la conviv\u00e8ncia i les relacions socials, les cultures desenvolupen paraules per descriure-la. Per tant, l\u2019estudi sistem\u00e0tic del l\u00e8xic (\u00e9s a dir, de les paraules dels diccionaris i de l\u2019\u00fas habitual) permet identificar i classificar els trets b\u00e0sics de la personalitat. Com Allport, Goldberg i altres investigadors van analitzar llistes de milers d\u2019adjectius utilitzats per descriure persones, i mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques estad\u00edstiques, com l\u2019an\u00e0lisi factorial van descobrir que molts termes es podien agrupar en cinc dimensions b\u00e0siques i estable.<br \/>\nCattell ja havia fer convergir milers de descriptors en 16 factors, agrupant-los per correlaci\u00f3 i havia anticipat la seva converg\u00e8ncia a 5. En canvi, les tres dimensions que proposava Eysenck i tamb\u00e9 el NEO inicial, mostrava diverg\u00e8ncies. Per exemple, dins del psicoticisme s&#8217;hi podia identificar baixa Cordialitat i baixa responsabilitat. Tampoc considerava l&#8217;openness com una dimensi\u00f3 consistent. Les 5 dimensions s\u00f3n robustes es reprodueixen en cultures i idiomes diferents), parsimonioses (ni massa generals ni massa detallats), i independents correlacions baixes entre factors). (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Big_Five_personality_traits\">WK<\/a>)<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Openness<\/strong> to experience (inventive\/curious vs. consistent\/cautious).<br \/>\nObertura a l&#8217;experi\u00e8ncia. \u00c9s la tend\u00e8ncia a ser creatius, flexibles, curiosos, i no convencionals.<br \/>\n1. Imaginaci\u00f3<br \/>\n2. Inter\u00e8s art\u00edstic<br \/>\n3. Sensibilitat emocional<br \/>\n4. Desig d\u2019aventura (accions)<br \/>\n5. Intel\u00b7lecte\/curiositat<br \/>\n6. Liberalitat\/valors no convencionals<br \/>\nAltes puntuacions descriurien persones originals, amb interessos amplis, atrevides, amb prefer\u00e8ncia per la varietat i independents a l&#8217;hora d&#8217;emetre judicis. Prefereixen trencar amb la seva rutina i solen adquirir coneixements sobre diferents temes a causa de la seva curiositat. Baixes puntuacions descriurien persones poc imaginatives, conservadores i poc curioses intel\u00b7lectualment.<\/li>\n<li><strong>Conscientiousness<\/strong> (efficient\/organized vs. easy-going\/careless).<br \/>\nResponsabilitat: \u00c9s la tend\u00e8ncia a ser orientats cap a objectius, fiables i ordenats.<br \/>\n1. Compet\u00e8ncia<br \/>\n2. Ordre<br \/>\n3. Sentit del deure<br \/>\n4. Necessitat d\u2019assoliment<br \/>\n5. Autodisciplina<br \/>\n6. Deliberaci\u00f3\/prud\u00e8ncia<br \/>\nSer responsable implica ser una persona controlada, governada per si mateixa, respectuosa, curosa i planificadora. Baixes puntuacions en responsabilitat descriuen persones poc implicades en els seus objectius, poc disciplinades, poc voluntarioses i amb una baixa motivaci\u00f3 per l&#8217;\u00e8xit.<\/li>\n<li><strong>Extraversion<\/strong> (outgoing\/energetic vs. solitary\/reserved).<br \/>\nExtraversi\u00f3: \u00c9s la tend\u00e8ncia a ser alegre, dominant, i tenir l&#8217;emocionalitat positiva.<br \/>\n1. Calidesa\/afabilitat<br \/>\n2. Gregarisme<br \/>\n3. Assertivitat<br \/>\n4. Activitat\/energia<br \/>\n5. Recerca d\u2019emocions<br \/>\n6. Emocions positives\/alegria<br \/>\nTend\u00e8ncia a buscar l&#8217;est\u00edmul de la companyia dels altres [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esser-a-traves-dels-altres-lansia-per-ser-valorat\/\">\u00e9sser a trav\u00e9s dels altres<\/a>], potser associat a qui busca ser el centre d&#8217;atenci\u00f3 i dominar.\u00a0 Una elevada puntuaci\u00f3 s&#8217;associaria a una persona sociable, amant de la diversi\u00f3, amistosa, generalment amb bon humor, parladora, afectuosa, feli\u00e7 i optimista. Per contra, una baixa puntuaci\u00f3 descriuria persones amb predisposici\u00f3 a ser reservades, independents i amb prefer\u00e8ncia per estar soles.<\/li>\n<li><strong>Agreeableness<\/strong> (friendly\/compassionate vs. challenging\/detached).<br \/>\nCordialitat: \u00c9s la tend\u00e8ncia a ser cooperatiu, compatible, confiat, amable i c\u00e0lid\u00a0 contraposat a desconfiar i enfrontar-se amb els altres.<br \/>\n1. Confian\u00e7a<br \/>\n2. Franquesa\/honestedat<br \/>\n3. Altruisme<br \/>\n4. Mod\u00e8stia<br \/>\n5. Tendresa\/empatia<br \/>\n6. Complian\u00e7a (evitaci\u00f3 de conflictes).<br \/>\nPodria derivar en ser c\u00e0ndid i subm\u00eds, mentre que a l&#8217;extrem oposat hi hauria personalitats competitives i desafiants. [incapacitat d&#8217;enfrontar-se] Elevades puntuacions s&#8217;associarien a les persones disposades a ajudar, sensibles, generoses i emp\u00e0tiques. El pol oposat correspondria a persones irritables, malpensades, que nom\u00e9s es dediquen a criticar, oposicionistes, c\u00edniques, venjatives i insensibles.<\/li>\n<li><strong>Neuroticism<\/strong> (sensitive\/nervous vs. secure\/confident).<br \/>\nNeuroticisme: \u00c9s la tend\u00e8ncia a mostrar un mal ajust emocional i experimentar m\u00e9s estr\u00e8s, ansietat i depressi\u00f3.<br \/>\n1. Ansietat<br \/>\n2. Ira\/hostilitat<br \/>\n3. Depressi\u00f3\/tristesa<br \/>\n4. Autoconsci\u00e8ncia (timidesa social)<br \/>\n5. Impulsivitat<br \/>\n6. Vulnerabilitat a l\u2019estr\u00e8s<br \/>\nFa refer\u00e8ncia a l&#8217;estabilitat emocional, [a mantenir la calma davant les males not\u00edcies o l&#8217;incertesa] Contraposat a una alta reactivitat i sensaci\u00f3 d&#8217;inseguretat i vulenrabilitat. Una elevada puntuaci\u00f3 en neuroticisme descriu una persona preocupada, insegura, temperamental, poruga, d\u00e8bil i dependent. Baixes puntuacions descriuen una persona tranquil\u00b7la, relaxada i que sap afrontar les situacions estressants sense alterar-te.<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/www.123test.com\/personality-test\/?utm_source=chatgpt.com\">123test<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.truity.com\/test\/big-five-personality-test?utm_source=chatgpt.com\">Truity<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/short-big-five\/test.php?utm_source=chatgpt.com\">IDRlabs<\/a> (nom\u00e9s 10 preguntes), <a href=\"https:\/\/www.welby.me\/?utm_source=chatgpt.com\">webly me<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"https:\/\/bigfive.ly\/en\/?utm_source=chatgpt.com\">bigfively<\/a>\u00a0 120 preguntes opensource i verificat pel MIT, <a href=\"https:\/\/www.testmypersona.com\/tests\/bigfive?utm_source=chatgpt.com\">Test my persona<\/a>, Openpsychometrics IPIP.\u00a0 <a href=\"https:\/\/projects.fivethirtyeight.com\/personality-quiz\/\">BIG FIVE<\/a><\/p>\n<p>[Resultats meus en un test:<\/p>\n<ul>\n<li>Openness 100%<\/li>\n<li>Consciusness 96%<\/li>\n<li>Extraversion 50% ( Because people who score in the middle of a trait tend to experience a little of what those on either pole feel, you\u2019re likely getting a taste of the benefits afforded to the higher extraverts \u2014 popularity, a general sense of well-being \u2014 while also experiencing some of the drawbacks of relative introversion, such as a limited dating pool (at least compared with the real social butterflies).<\/li>\n<li>Agrebleeness 92%<\/li>\n<li>Neuroticism 8% (You whistle while you work, even if the rest of the office is glaring into their fourth cup of coffee. There\u2019s such a thing as being too cheerful, because sadness and anxiety are things that help us learn from our mistakes)]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"pid5\">PID-5<\/strong><\/p>\n<p>El 2013 es va crear un q\u00fcestionari orientat a trastorns de la personalitat segons el DSM-5 (Robert Krueger, Kristian Markon e.a) que avalua 5 dominis de trests.<\/p>\n<ul>\n<li>Afectivitat negativa (oposat a estabilitat emocional)<br \/>\nAnsietat<br \/>\nInseguretat de separaci\u00f3<br \/>\nLabilitat emocional<br \/>\nHostilitat<br \/>\nSubmissi\u00f3<br \/>\nPerseveran\u00e7a<\/li>\n<li>Distanciament (oposat a extraversi\u00f3)<br \/>\nEvitaci\u00f3<br \/>\nAfectivitat restringida<br \/>\nAnhedonia<br \/>\nSuspiciositat<br \/>\nRetra\u00efment<\/li>\n<li>Antagonisme (oposat a amabilitat)<br \/>\nGrandiositat<br \/>\nRecerca d\u2019atenci\u00f3<br \/>\nManipulaci\u00f3<br \/>\nEngany<br \/>\nInsensibilitat<\/li>\n<li>Desinhibici\u00f3 (oposat a consci\u00e8ncia)<br \/>\nIrresponsabilitat<br \/>\nImpulsivitat<br \/>\nDistracci\u00f3<br \/>\nRecerca de novetats<br \/>\nPerfeccionisme r\u00edgid (a vegades considerat com a control excessiu)<\/li>\n<li>Psicoticisme (oposat a pensament racional\/adaptatiu)<br \/>\nCreences i experi\u00e8ncies inusuals<br \/>\nExcentricitat<br \/>\nPercepcions i cognicions inusuals<\/li>\n<\/ul>\n<p>(<a href=\"https:\/\/www.psychiatry.org\/File%20Library\/Psychiatrists\/Practice\/DSM\/APA_DSM5_The-Personality-Inventory-For-DSM-5-Full-Version-Adult.pdf\">pdf<\/a>)<\/p>\n<p><strong>Autopercepci\u00f3 i tests<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha bastanta correlaci\u00f3 0.40-0.60 entre com ens percebem i els trets que mesuren els tests, sobretot quant a extraversi\u00f3, responsabilitat i neuroticisme, una mica menys en amabilitat i obertura a l\u2019experi\u00e8ncia. Els desajustos poden ser deguts a sobrevalorar els trets positius (self-enhancement bias), incapacitat de veure&#8217;ns tal com som realment, o que adaptem la nostra imatge segons el context (p. ex. ens veiem introvertits, per\u00f2 els altres ens perceben sociables a la feina). (McCrae &amp; Costa, 1987; Funder, 2012). Vazire (2010), \u201cWho knows what about a person?\u201d proposa el model *Self\u2013Other Knowledge Asymmetry (SOKA), que explica que nosaltres ens coneixem millor en trets interns (com ansietat), mentre que els altres ens coneixen millor en trets externs (com extraversi\u00f3).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"aspectes\">ASPECTES<\/h2>\n<ul>\n<li>Her\u00e8ncia, entorn i cultura<\/li>\n<li>Variaci\u00f3 al llarg de la vida<\/li>\n<li>Lloc de treball<\/li>\n<li>Trastorns i patologies<\/li>\n<li>Psicologia social<\/li>\n<li>Personalitats artificials<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"herenciamedi\">Her\u00e8ncia, entorn i cultura<\/strong><\/p>\n<p>Estudis amb bessons id\u00e8ntics i bessons fraterns, indiquen que entre un 40% i un 60% de la variaci\u00f3 en els trets de personalitat pot atribuir-se a factors gen\u00e8tics. L&#8217;estudi del desenvolupament emocional\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#teories\">teories<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#emocions\">Emocions<\/a>) demostra la import\u00e0ncia del medi, amb l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;aferrament a pares i cuidadors els primers anys de vida (si \u00e9s positiva, hi haur\u00e0 menys neuroticisme i m\u00e9s responsabilitat i cordialitat). Les diferents experi\u00e8ncies, traumes, ambient familiar, escola, acceptaci\u00f3, rebuig, c\u00e0stig, recompensa, influeixen en les diferents dimensions de la personalitat.<\/p>\n<p>S&#8217;han fet estudis sobre la influ\u00e8ncia de la cultura en general sobre la personalitat. D&#8217;una banda, el projecte NEO-PI-R transcultural ha mostrat que els cinc factors apareixen de manera consistent a tot el m\u00f3n.\u00a0 Alhora, s&#8217;han trobat difer\u00e8ncies mitjanes en els trets OCEAN en diferents regions culturals com Occident, \u00c0sia o \u00c0frica (McCrae &amp; Terracciano 2005 estudiant dades de 50 cultures):<\/p>\n<ul>\n<li>Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia: Occident (EUA\/Europa), Alta (valoraci\u00f3 de la novetat i la creativitat). \u00c0sia Oriental (Jap\u00f3, Corea, Xina), Baixa-mitjana (prefer\u00e8ncia per la tradici\u00f3 i estabilitat). \u00c0frica Subsahariana, Mitjana (varia segons cultura local)<\/li>\n<li>Responsabilitat. Occident (EUA\/Europa), Mitjana-alta (autogesti\u00f3 personal). \u00c0sia Oriental (Jap\u00f3, Corea, Xina), Alta (disciplina i responsabilitat social). \u00c0frica Subsahariana, Mitjana (potenciaci\u00f3 de responsabilitat comunit\u00e0ria)<\/li>\n<li>Extraversi\u00f3. Occident (EUA\/Europa), Alta (expressivitat i sociabilitat valorades). \u00c0sia Oriental (Jap\u00f3, Corea, Xina), Baixa (valoraci\u00f3 de la reserva i discreci\u00f3). \u00c0frica Subsahariana, Alta (forta orientaci\u00f3 comunit\u00e0ria i expressiva)<\/li>\n<li>Amabilitat. Occident (EUA\/Europa), Mitjana (competitivitat pot reduir amabilitat). \u00c0sia Oriental (Jap\u00f3, Corea, Xina), Alta (harmonia i respecte interpersonal). \u00c0frica Subsahariana, Alta (valors comunitaris i cooperatius)<\/li>\n<li>Neuroticisme. Occident (EUA\/Europa),Alta (expressi\u00f3 emocional m\u00e9s comuna). \u00c0sia Oriental (Jap\u00f3, Corea, Xina), Baixa (menor expressi\u00f3 de l\u2019ansietat o estr\u00e8s). \u00c0frica Subsahariana, Mitjana (expressi\u00f3 emocional pot variar)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"variaciovida\">Variaci\u00f3 al llarg de la vida<\/strong><\/p>\n<p>Els trets de la personalitat poden canviar al llarg de la vida, especialment de forma gradual i coherent amb les etapes del desenvolupament vital. Estudis (Roberts, Caspi, Costa &amp; McCrae) mostren que:<\/p>\n<ul>\n<li>Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia. Pot augmentar a la joventut, estabilitzar-se i despr\u00e9s disminuir en la vellesa.<\/li>\n<li>Responsabilitat (conscientiousness). Augmenta amb l\u2019edat (especialment en l\u2019edat adulta).<\/li>\n<li>Extraversi\u00f3. Disminueix lleugerament amb l\u2019edat, especialment en la vellesa.<\/li>\n<li>Amabilitat (agreeableness). Augmenta lleugerament amb l\u2019edat.<\/li>\n<li>Neuroticisme. Sol disminuir, especialment en dones, fins a mitjana edat (despr\u00e9s pot augmentar lleugerament en la vellesa).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les etapes del desenvolupament psicosocial d\u2019Erikson ofereixen un bon marc per entendre com els canvis en la personalitat poden estar influ\u00efts per experi\u00e8ncies vitals, crisis psicol\u00f2giques i nous rols socials. A l&#8217;adolesc\u00e8ncia hi pot haver m\u00e9s exploraci\u00f3, m\u00e9s obertura i tamb\u00e9 m\u00e9s inestabilitat emocional. La vida adulta obliga a ser m\u00e9s responsable i comprom\u00e8s.<\/p>\n<p>Estudis (Roberts et al. (2006): Metan\u00e0lisi de 92 estudis longitudinals mostra canvis consistents i predictibles en la personalitat. Costa &amp; McCrae (Baltimore Longitudinal Study of Aging): Mostren que tot i una certa estabilitat, hi ha flexibilitat i canvis especialment en moments clau. Terracciano et al. (2005).<br \/>\nLa cultura tamb\u00e9 influeix en com es produeixen aquests canvis amb l\u2019edat.<\/p>\n<p>[Potser podem trobar patrons d&#8217;evoluci\u00f3 de la personalitat i en particular el neuroticisme\/extraversi\u00f3, en en el sentit de viure confiat i obert al que proposa la vida, o b\u00e9 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#gratitudvictima\">desconfiat i temer\u00f3s<\/a>.<br \/>\nUn patr\u00f3 possible pot ser una infantesa despreocupada i feli\u00e7, una adolesc\u00e8ncia i joventut amb angoixes per\u00f2 alhora amb una esperan\u00e7a de tenir un futur brillant, seguit potser d&#8217;una decepci\u00f3 a la meitat de la vida quan hom s&#8217;adona que aquestes expectatives no s&#8217;han acomplert, per acabar amb una vellesa resignada o amargada. O b\u00e9 una acceptaci\u00f3 de la vida valorant el que s&#8217;ha pogut viure. En general la vida no ha resultat com esper\u00e0vem per\u00f2 potser en alguns aspectes ha sortit millor. Experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, un accident, la p\u00e8rdua d&#8217;un fill, ens poden trencar. Passem dels salts despreocupats dels infants, la indol\u00e8ncia o excitaci\u00f3 dels adolescents, el pas segur del jove adult que espera tenir \u00e8xit i l&#8217;arrossegar-se de peus resignat del poeta <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-bona-pluja-du-fu\/\">Du Fu<\/a>, Just an old man like me, not knowing \/ Where he goes, but simply pushing \/ Unwilling legs up lonely hills.)<\/p>\n<p>Algunes malalties cerebrals suposen un canvi de personalitat (Oliver Sacks esmenta el as d&#8217;una persona severa i r\u00edgida que es torna tendre i balla). Persones molt serioses o r\u00edgides que es tornen sorprenentment afectuoses, tendres o desinhibides. Persones m\u00e9s obertes i creatives que, en canvi, es tornen r\u00edgides, obsessionades o fredes. No queda clar com interpretar-ho, si es tracta d&#8217;un canvi de la personalitat perqu\u00e8 el cervell que sustentava aquella manera de pensar i sentir ha canviat, o si s&#8217;han alliberat uns trets que estaven latents (pod\u00edem reprimir la tendrea, o simular una afectivitat).<\/p>\n<ul>\n<li>Dem\u00e8ncia frontotemporal (DFT)<br \/>\nUna de les m\u00e9s t\u00edpiques pel que fa a transformacions de la personalitat. Afecta sobretot el c\u00f2rtex prefrontal, clau en el control de la conducta i les emocions. Apareix desinhibici\u00f3 (conductes inapropiades, impulsivitat), p\u00e8rdua d&#8217;empatia, conductes repetitives o rituals, a vegades, sorprenent creativitat o expansivitat en persones que abans eren r\u00edgides.<\/li>\n<li>Malaltia d\u2019Alzheimer<br \/>\nInicialment s\u2019associa sobretot a p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 pot comportar canvis en la manera de ser. Ansietat, irritabilitat o suspic\u00e0cia. A vegades, persones molt r\u00edgides es tornen m\u00e9s tendres o m\u00e9s dependents emocionalment. Alteracions de l\u2019humor (tristesa, agressivitat).<\/li>\n<li>Parkinson i dem\u00e8ncia associada al Parkinson<br \/>\nImpulsivitat (joc patol\u00f2gic, hipersexualitat), canvis d\u2019humor (depressi\u00f3, apatia).<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia amb cossos de Lewy<br \/>\nT\u00e9 trets semblants a l\u2019Alzheimer i al Parkinson, per\u00f2 amb fluctuacions molt marcades. Variabilitat: dies de molta confusi\u00f3 i dies m\u00e9s l\u00facids. Alteracions de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i, de vegades, conductes m\u00e9s infantils o tendres.<\/li>\n<li>Lesions cerebrals (traumatisme, ictus, tumor)<br \/>\nEl cas de Phineas Gage, s19, que despr\u00e9s d\u2019un accident va passar de ser responsable i seri\u00f3s a ser impulsiu i irreverent. Desinhibici\u00f3, manca de filtres socials. Apatia profunda o, a l\u2019inrev\u00e9s, euf\u00f2ria i expansivitat.<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat<\/a> (2022), Are you the same person you used to be<\/p>\n<p><strong id=\"emocionscaracter\">Emocions i car\u00e0cter<\/strong><\/p>\n<p>En les emocions es distingien estats intensos de curta durada, emocions i sentiments, estats d&#8217;\u00e0nim, menys intensos i que poden durar dies o setmanes, i finalment trets estables que serien caracter\u00edstics d&#8217;una temperament i personalitat (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#emocionstemperament\">Emocions, sentiments, estat d\u2019\u00e0nim i temperament<\/a>).<\/p>\n<p>A la inversa, \u00e9s clar que certs trets de la personalitat predisposen a sentir certes emocions. Una mateixa situaci\u00f3 d&#8217;incertesa podr\u00e0 ser viscuda com una amena\u00e7a per alg\u00fa amb alt neuroticisme o com una novetat interessant per alg\u00fa m\u00e9s obert i menys neuroticisme.<\/p>\n<ul>\n<li>Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia. \ud83d\ude2e Sorpresa, \ud83d\ude0a Joia est\u00e8tica, \ud83e\udd22 Disgust refinat. M\u00e9s sensibilitat emocional a l\u2019art, a la novetat i als matisos. Poden experimentar emocions amb m\u00e9s riquesa i profunditat.<\/li>\n<li>Responsabilitat. \ud83d\ude0a Joia (associada a assoliments), \ud83d\ude22 Tristesa moderada. Menor impulsivitat emocional, m\u00e9s regulaci\u00f3. Sovint experimenten emocions en context de responsabilitat o \u00e8xit\/frac\u00e0s.<\/li>\n<li>Extraversi\u00f3. \ud83d\ude0a Joia, \ud83d\ude2e Sorpresa positiva. M\u00e9s propensi\u00f3 a emocions positives, entusiasme, energia i sociabilitat. Tamb\u00e9 poden viure la sorpresa com una oportunitat.<\/li>\n<li>Amabilitat. \ud83d\ude0a Joia (compartida), \ud83d\ude22 Tristesa emp\u00e0tica, \ud83e\udd22 Disgust moral. M\u00e9s empatia, compassi\u00f3 i sensibilitat al benestar dels altres. Poden sentir aversi\u00f3 quan es trenca l\u2019harmonia.<\/li>\n<li>Neuroticisme. \ud83d\ude22 Tristesa, \ud83d\ude21 Ira, \ud83d\ude28 Por, \ud83e\udd22 Disgust. Tenen m\u00e9s sensibilitat a est\u00edmuls negatius i m\u00e9s reactivitat emocional. M\u00e9s vulnerabilitat a l\u2019ansietat, estr\u00e8s i frustraci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Allport deia que la personalitat \u00e9s una de les propietats m\u00e9s \u00faniques d&#8217;una persona. Per\u00f2 podr\u00edem trobar individus que tinguessin els mateixos resultats en els tests de personalitat i no obstant, fossin car\u00e0cters o personatges ben diferents, ja sia per la seva situaci\u00f3 social o pel seu projecte de vida] En psicologia els trets de personalitat s\u00f3n dimensions estables que descriuen tend\u00e8ncies de comportament, emoci\u00f3 i pensament. Per\u00f2 per explicar com reacciona un individu moralment, psicol\u00f2gicament i socialment, ens cal una construcci\u00f3 m\u00e9s complexa, singular i narrativa, el que en literatura seria un car\u00e0cter o un personatge.<\/p>\n<p>Com hem vist abans, Teofrast i la Bruy\u00e8re van descriure uns quants car\u00e0cters humans. Els moralistes francesos i anglesos, com Bacon, Pascal, Chamfort o Vauvenargues consideraven les passions, virtuts i vicis de la naturalesa humana.<br \/>\nLa novel\u00b7la del s19, Goethe, Balzac, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi, pot veure\u2019s com una exploraci\u00f3 profunda del car\u00e0cter en acci\u00f3, sovint amb tensions morals i psicol\u00f2giques. Dostoievski, per exemple, explora car\u00e0cters com el neur\u00f2tic, el nihilista o el m\u00edstic.<br \/>\nLa proposta de Jung [que ens concebim identificant nos en una s\u00e8rie d&#8217;arquitipus, fa influir Joseph Campbell que en l&#8217;obra &#8220;The Hero with a Thousand Faces&#8221; 1949 proposa que en totes les cultures hi ha un mite, el &#8220;viatge de l\u2019heroi&#8221; que funciona com a patr\u00f3 narratiu amb qu\u00e8 vivim els canvis de la vida.<\/p>\n<p>[Tal com indicava a la introducci\u00f3 diem &#8220;est\u00e0 enfadat&#8221; per indicar un estat transitori i &#8220;\u00e9s una persona amargada&#8221; per indicar un tret permanent]<\/p>\n<p><strong id=\"lloctreball\">Personalitat i lloc de treball<\/strong><\/p>\n<p>En el m\u00f3n laboral es fan servir tests de personalitat com Big Five (NEO-PI-R o IPIP) o Myers-Briggs tot i la manca de base cient\u00edfica. Es vol avaluar l&#8217;encaix cutlural a l&#8217;empresa, l&#8217;estil de lideratge, o la capacitat de treball en equip, etc. Complementa eks tests d&#8217;intel\u00b7Lig\u00e8ncia [i el curriculum].<\/p>\n<p>Si demanem a chapGPT que relacioni perfils professionals amb caracter\u00edstiques de personalitat <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat-mbti-myers-briggs-type-indicator\/\">Myers-Briggs<\/a> (E\/I: Extrovertit \/ Introvertit. S\/N: Sensorial \/ Intu\u00eftiu. T\/F: Pensament \/ Sentiment. J\/P: Judicatiu \/ Perceptiu), Big Five (Obertura (Openness): Creativitat, obert a noves idees. Responsabilitat (Conscientiousness): Organitzaci\u00f3, disciplina. Extraversi\u00f3 (Extraversion): Energia social. Amabilitat (Agreeableness): Cooperaci\u00f3, compassi\u00f3. Neuroticisme (Neuroticism): Vulnerabilitat emocional (nivell baix = estabilitat)<\/p>\n<ul>\n<li>CEO \/ Directiu Estrat\u00e8gic. ENTJ, ESTJ. Alta extroversi\u00f3, baixa amabilitat, alta responsabilitat, baixa neuroticisme. Decisius, orientats a resultats, poc emocionals<\/li>\n<li>Treballador Social \/ Terapeuta. INFJ, ENFJ. Alta amabilitat, alta obertura, mitjana responsabilitat, baixa extraversi\u00f3. Emp\u00e0tics, escoltadors, compassius<\/li>\n<li>Enginyer \/ Control de Qualitat. ISTJ, INTJ. Alta responsabilitat, baixa obertura, baixa extraversi\u00f3. Ordenats, consistents, anal\u00edtics<\/li>\n<li>Creatiu de M\u00e0rqueting \/ Publicista. ENFP, INFP, ENTP. Alta obertura, mitjana responsabilitat, alta extraversi\u00f3. Imaginatius, flexibles, espontanis<\/li>\n<li>Policia \/ Forces de l\u2019Ordre. ESTP, ISTP. Alta extraversi\u00f3, baixa neuroticisme, baixa amabilitat. Acci\u00f3, rapidesa, resist\u00e8ncia emocional<\/li>\n<li>Professor \/ Formador. ENFJ, ESFJ. Alta extraversi\u00f3, alta amabilitat, alta responsabilitat. Comunicatius, emp\u00e0tics, estructurats<\/li>\n<li>Analista de Dades \/ Programador. INTP, ISTJ. Alta responsabilitat, baixa extraversi\u00f3, alta estabilitat emocional. Sistem\u00e0tics, introvertits, centrats en el detall<\/li>\n<li>Venedor \/ Comercial. ESFP, ESTP. Molt alta extraversi\u00f3, baixa neuroticisme, mitjana amabilitat. Persuasius, resistents, motivats per resultats<\/li>\n<li>Artista \/ Dissenyador. INFP, ISFP. Molt alta obertura, baixa responsabilitat, alta sensibilitat emocional. Creatius, sensibles, expressius<\/li>\n<li>Advocat \/ Consultor Jur\u00eddic. INTJ, ENTJ. Alta responsabilitat, alta racionalitat, baixa amabilitat. Argumentatius, orientats a l\u00f2gica, estrat\u00e8gics<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Potser per a militars d&#8217;accions arriscades es busquen perfils amb m\u00ednima empatia, obedi\u00e8ncia cega i un punt de sadisme?]<\/p>\n<p>(Desenvolupament, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#receptasocietat\">recepta per a una societat<\/a>)<\/p>\n<p>Avaluaci\u00f3 autom\u00e0tica<\/p>\n<p>Algunes empreses o consultores revisen els perfils p\u00fablics de candidats (LinkedIn, Twitter\/X, Instagram, Facebook) per veure el to, la manera de comunicar-se o possibles continguts problem\u00e0tics. No \u00e9s tant una &#8220;avaluaci\u00f3 de personalitat&#8221; formal, sin\u00f3 una comprovaci\u00f3 de riscos reputacionals o de &#8220;cultural fit&#8221;.<br \/>\nHi ha iniciatives per predir trets del Big Five a partir de l\u2019\u00fas del llenguatge en xarxes socials. (Crystal Knows, Humantic AI, Retorio). Hi ha estudis que mostren correlaci\u00f3 entre la personalitat inferida a partir d&#8217;Instagram X\/twitter amb una preicisi\u00f3 del 70%.<br \/>\nFerretly.com i getphyllo.com fan un &#8220;social media screening&#8221;. Sterlingcheck comprova les xarxes socials per detectar discursos d\u2019odi, consum de drogues, llenguatge t\u00f2xic o amenaces. Torre.ai explora internet i xarxes socials per construir el que anomenen l\u2019&#8221;ADN professional&#8221; del candidat. Knockri infereix la personalitat a partir d&#8217;un v\u00eddeo o un \u00e0udio del candidat.<\/p>\n<p><strong id=\"trastorns\">Trastorns i patologies<\/strong><\/p>\n<p>La psicologia cl\u00ednica fa servir tests com <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#mmpi\">MMPI<\/a>, MCMI (Millon Clinical Multiaxial Inventory), SCID-II (entrevista cl\u00ednica estructurada), o \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#pid5\">PID-5<\/a> per detectar <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#personalitat\">trastorns de la personalitat<\/a>.<\/p>\n<p>Podem pensar si els trets de personalitat, quan s\u00f3n accentuats, poden derivar en trastorns [recolliria la idea grega de moderaci\u00f3 i tamb\u00e9 que els l\u00edmits entre el que entenem normal i el patol\u00f2gic s\u00f3n graduals]. Per exemple, un neuroticisme alt \u00e9s indici de vulnerabilitat, al consci\u00e8nciaci\u00f3 responsable pot tendir a l&#8217;obsessi\u00f3, l&#8217;extraversi\u00f3 a l&#8217;histrionisme.<\/p>\n<p>Del tret al trastorn:<\/p>\n<ul>\n<li>Obertura molt elevada (pensament imaginatiu, inusual). Pensament \u00e0l\u00f2gic, ideaci\u00f3 estranya. Trastorn esquizot\u00edpic, trastorns psic\u00f2tics lleus.<\/li>\n<li>Consci\u00e8ncia molt elevada (ordre, planificaci\u00f3 r\u00edgida). Perfeccionisme extrem, rigidesa. Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (OCPD).<\/li>\n<li>Extravertit molt elevat (hiperactivitat social, impulsivitat). Conducta social exagerada i poc cr\u00edtica. Trastorn histri\u00f2nic, man\u00edac (fase del trastorn bipolar), TDAH.<br \/>\nIntroversi\u00f3 extrema (a\u00efllament, tancament emocional). Retirada social persistent. Trastorn esquizot\u00edpic, trastorn esquizoide, depressi\u00f3 major.<\/li>\n<li>Agradabilitat molt baixa (fredor, cinisme). Conductes antisocials o cruels. Trastorn antisocial o trastorn narcisista.<\/li>\n<li>Neuroticisme alt (ansietat, vulnerabilitat emocional). Manca de regulaci\u00f3 emocional. Trastorn d&#8217;ansietat, depressi\u00f3, trastorn l\u00edmit de la personalitat (borderline), trastorn bipolar.<br \/>\nConfian\u00e7a en un mateix molt elevada (autoimatge inflada). Grandiositat, manca d&#8217;empatia. Trastorn narcisista de la personalitat.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Trastorns DSM-5 i trets associats:<\/p>\n<ul>\n<li>Trastorns d&#8217;ansietat. Trastorn d&#8217;ansietat generalitzada, f\u00f2bies, trastorn de p\u00e0nic. Neuroticisme alt, inseguretat, hipervigil\u00e0ncia, por del judici.<\/li>\n<li>Trastorns depressius. Depressi\u00f3 major, dist\u00edmia. Neuroticisme alt, introversi\u00f3, baixa autoestima, pessimisme.<\/li>\n<li>Trastorns bipolars. Bipolar tipus I i II, ciclot\u00edmia. Alternan\u00e7a entre extravertit alt (mania) i neuroticisme alt (depressi\u00f3).<\/li>\n<li>Trastorns obsessiu-compulsius i relacionats. TOC, trastorn dism\u00f2rfic corporal, acumulaci\u00f3. Consci\u00e8ncia molt alta, perfeccionisme, rigidesa, dubte cr\u00f2nic.<\/li>\n<li>Trastorns de la conducta aliment\u00e0ria. Anor\u00e8xia, bul\u00edmia, trastorn per afartament. Baixa autoestima, control extrem (anor\u00e8xia) o impulsivitat (bul\u00edmia).<\/li>\n<li>Trastorns psic\u00f2tics. Esquizofr\u00e8nia, trastorn esquizot\u00edpic, trastorns delirants. Obertura extrema, pensament m\u00e0gic, introversi\u00f3 social, afecte pla.<\/li>\n<li>Trastorns de la personalitat Cl\u00faster A. Esquizoide, esquizot\u00edpic, paranoide. Introversi\u00f3 extrema, fredor emocional, suspic\u00e0cia, pensament inusual.<\/li>\n<li>Trastorns de la personalitat Cl\u00faster B. Narcisista, l\u00edmit (borderline), antisocial, histri\u00f2nic. Extravertit alt, impulsivitat, cerca d&#8217;atenci\u00f3, baixa empatia, inestabilitat emocional.<\/li>\n<li>Trastorns de la personalitat Cl\u00faster C. Evitant, dependent, obsessiu-compulsiu. Neuroticisme alt, inseguretat, consci\u00e8ncia elevada, por al rebuig.<\/li>\n<li>Trastorn per \u00fas de subst\u00e0ncies. Alcoh\u00f2l, drogues, etc.. Impulsivitat, recerca de novetat, baixa consci\u00e8ncia, bregues amb la regulaci\u00f3 emocional.<\/li>\n<li>TDAH (inf\u00e0ncia\/adults). Desatenci\u00f3, hiperactivitat, impulsivitat. Baixa consci\u00e8ncia, extravertit alt, dificultat per mantenir l&#8217;atenci\u00f3 i la regulaci\u00f3 emocional.<\/li>\n<li>TEA (Trastorn de l&#8217;espectre Autista). Autisme, Asperger, etc.. Introversi\u00f3 extrema, dificultats socials, prefer\u00e8ncia per rutines, poca flexibilitat cognitiva.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"social\">Psicologia social<\/strong><\/p>\n<p>La teoria dels trets (com els Big Five) assumeix que la personalitat \u00e9s relativament estable al llarg del temps, per\u00f2 que el comportament pot variar segons la situaci\u00f3.<br \/>\n[Una personalitat &#8220;laboral&#8221; de dilluns a divendres i de 9 a 17h, i una familiar i tendra a casa amb la dona i els fills, i una altra m\u00e9s desinhibida quan sortim de festa o al camp de futbol? Fins a quin punt la conducta ve donada per la personalitat o per la nostra conformitat al que s&#8217;espera de nosaltres? El cas extrem seria la dels oficials nazis que de dia torturaven jueus, i al vespre jugaven amb els seus fills i escoltaven Schubert). &#8220;The Decent One&#8221; (2014, Vanessa Lapa), documental basat en les cartes privades i el diari de Heinrich Himmler. Posa en marxa la maquin\u00e0ria genocida i alhora t\u00e9 cura de la fam\u00edlia. &#8220;The Zone of Interest&#8221; (2023, Jonathan Glazer), retrata la vida de Rudolf H\u00f6ss (comandant d\u2019Auschwitz) i la seva fam\u00edlia vivint c\u00f2modament just al costat del camp.<br \/>\nA l&#8217;altre extrem tindr\u00edem gent normal que en circumst\u00e0ncies excepcionals t\u00e9 un comportament heroic. Hero (1992, Stephen Frears). Un petit delinq\u00fcent oportunista (Bernie LaPlante, interpretat per Hoffman), en circumst\u00e0ncies normals \u00e9s egoista i interessat per\u00f2 en un moment cr\u00edtic \u2014quan hi ha un accident d\u2019avi\u00f3\u2014 acaba rescatant passatgers, quasi a contracor. &#8220;United 93&#8221; (2006, Paul Greengrass). &#8220;Hotel Rwanda&#8221; (2004).)<br \/>\n[La ficci\u00f3 &#8220;Lord of the flies&#8221; de William Golding seria com un cas extrem de l&#8217;experiment de Zimbardo on, sota determinades circumst\u00e0ncies, desapareixen els trets de la personalitat, i el superego, i tornem a ser com b\u00e8sties].<\/p>\n<p>Per exemple:<\/p>\n<ul>\n<li>Feina. Responsable, eficient, seri\u00f3s. \u2191 Consci\u00e8ncia, \u2193 Extraversi\u00f3.<\/li>\n<li>Fam\u00edlia nuclear. Protector, afectu\u00f3s, pacient. \u2191 Amabilitat, \u2193 Neuroticisme.<\/li>\n<li>Amics. Divertit, relaxat, sociable. \u2191 Extraversi\u00f3, \u2193 Consci\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Entorn formal. Respectu\u00f3s, diplom\u00e0tic, contingut. \u2191 Consci\u00e8ncia, \u2193 Espontane\u00eftat.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Si tenim en compte les situacions, trobarem l&#8217;anomenat self multiple o contextual. Erving Goffman va descriure la interacci\u00f3 social com una representaci\u00f3 teatral (&#8220;The Presentation of Self in Everyday Life&#8221;, 1956), on cada persona interpreta rols diferents segons l&#8217;escenari (feina, fam\u00edlia, amics&#8230;).<\/p>\n<p>La conducta dep\u00e8n de trets de la personalitat i alhora de la situaci\u00f3 i context [i la tend\u00e8ncia a seguir o ser independent de la pressi\u00f3 del context seria un tret estable]. La variabilitat \u00e9s consistent dins de la mateixa persona. El fet de modular la personalitat segons l&#8217;entorn \u00e9s normal i adaptatiu, diferent d&#8217;un trastorn de personalitat m\u00faltiple. La psicologia de la personalitat ho recull amb &#8220;Person-situation interaction&#8221;, &#8220;Trait activation theory&#8221; (els trets s\u2019activen segons les demandes de l\u2019entorn), i &#8220;Density distributions of states&#8221; (Fleeson, la personalitat es conceptualitza com una distribuci\u00f3 de comportaments (estats) dins diferents contextos). La psicologia social estudia els rols, la conformitat i adaptaci\u00f3 a les expectatives, la identitat social i com triem representar-nos a nosaltres mateixos.<\/p>\n<p>No hi ha tests orientats a mesurar la personalitat en diferents contextos, ni a avaluar la tend\u00e8ncia a seguir la majoria o mantenir una posici\u00f3 independent.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#discussio\">Psicologia social, debat situacionisme<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"partificial\">Personalitats artificials<\/h2>\n<p><strong id=\"agentsconversa\">Psicologia de la personalitat i disseny d\u2019agents conversacionals.<\/strong><\/p>\n<p>Als models de llenguatge com ChatGPT o Gemini se\u2019ls pot demanar que simulin personalitats concretes, i fins i tot que adoptin perfils basats en els trets OCEAN (Big Five) de manera que l&#8217;estil i el to del llenguatge s&#8217;ajustin al que faria un hum\u00e0 amb aquests trets. Per exemple, un model amb alta extraversi\u00f3 pot escriure de manera entusiasta, amb moltes exclamacions i participaci\u00f3 activa (\u201cQuina gran idea! M\u2019encanta parlar-ne!\u201d). Un model amb alta responsabilitat (conscientiousness) usar\u00e0 un estil m\u00e9s estructurat, prec\u00eds i formal. Aix\u00f2 s&#8217;ha aconseguit etiquetant pr\u00e8viament corpus de text segons trets OCEAN. Mairesse et al. (2007) van demostrar que es poden predir trets de personalitat a partir d\u2019estil ling\u00fc\u00edstic (\u00fas de pronoms, emocions positives, longitud de frases, etc.). Shen et al. (2020) i Jiang et al. (2022) han desenvolupat sistemes que generen text amb \u201cnivells controlats\u201d de cada tret OCEAN.<br \/>\nTamb\u00e9 hi ha estudis que permeten identificar possibles trastorns psicol\u00f2gics a partir de l&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;un text.<\/p>\n<p><strong id=\"personalitatnpc\">Personalitat de NPC en jocs<\/strong><\/p>\n<p>Molts jocs utilitzen sistemes interns de trets o valors que funcionen com una &#8220;mini personalitat&#8221; per a cada NPC.<\/p>\n<ul>\n<li>The Sims (EA). Trets (neat, outgoing, active, etc.) \u2014 inspirats en els Big Five. Determinen com reaccionen socialment i emocionalment.<\/li>\n<li>Skyrim \/ Oblivion (Bethesda). Par\u00e0metres de moralitat, agressivitat, confian\u00e7a, etc.. Defineixen si un NPC ataca, fuig o ajuda:<\/li>\n<li>Fallout: New Vegas. Variables de car\u00e0cter i \u201ckarma\u201d. Afecten la resposta del di\u00e0leg i la reputaci\u00f3.<\/li>\n<li>Crusader Kings III. 30+ trets de personalitat amb efectes psicol\u00f2gics i socials. Els NPC prenen decisions segons la seva personalitat (p. ex. un personatge paranoic trair\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cilment).<\/li>\n<li>RimWorld. Trets com &#8220;kind&#8221;, &#8220;jealous&#8221;, &#8220;psychopath&#8221;. Modulen reaccions emocionals i conflictes de grup.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En recerca i desenvolupament de jocs m\u00e9s avan\u00e7ats, s\u2019han implementat agents aut\u00f2noms amb personalitats definides expl\u00edcitament pels Big Five:<\/p>\n<ul>\n<li>Versu (Emily Short &amp; Richard Evans): motor narratiu on cada NPC t\u00e9 valors socials i trets (similar a OCEAN), que determinen com percep i jutja les accions del jugador.<\/li>\n<li>Project NEON \/ AI Dungeon \/ Inworld.ai: usen models de llenguatge (LLMs) amb \u201cperfils de personalitat\u201d OCEAN per donar coher\u00e8ncia al di\u00e0leg dels NPC.<\/li>\n<li>The Sims 4 + mods com \u201cPersonality Mod\u201d: permet ajustar els trets OCEAN (obertura, extraversi\u00f3, neuroticisme, etc.) amb efecte directe en el comportament i les relacions.<\/li>\n<\/ul>\n<p>A partir del 2023\u20132025, alguns projectes han comen\u00e7at a fer servir models de llenguatge com ChatGPT o Inworld AI per donar veu i coher\u00e8ncia als NPC, amb perfils de personalitat persistents. Es pot definir un NPC amb una biografia, objectius i trets OCEAN. El personatge recorda converses i mant\u00e9 una coher\u00e8ncia de &#8220;car\u00e0cter&#8221;. Convai.ai \/ Replica Studios: integren perfils psicol\u00f2gics i tons emocionals per al di\u00e0leg. AI Town (Google DeepMind, 2023): petit entorn on agents amb perfils de personalitat (amables, extravertits, etc.) desenvolupen comportaments socials emergents.<\/p>\n<p>Per exemple:<\/p>\n<ul>\n<li>{<br \/>\n&#8220;name&#8221;: &#8220;Arden Vellar&#8221;,<br \/>\n&#8220;role&#8221;: &#8220;bibliotecari del poble&#8221;,<br \/>\n&#8220;background&#8221;: &#8220;Arden va cr\u00e9ixer en un petit monestir on va aprendre a llegir i escriure. T\u00e9 una gran passi\u00f3 pels llibres antics i la hist\u00f2ria local. Sovint ajuda els aventurers a trobar informaci\u00f3, per\u00f2 desconfia dels qui maltracten el coneixement.&#8221;,<br \/>\n&#8220;personality_OCEAN&#8221;: {<br \/>\n&#8220;openness&#8221;: 0.88,<br \/>\n&#8220;conscientiousness&#8221;: 0.92,<br \/>\n&#8220;extraversion&#8221;: 0.25,<br \/>\n&#8220;agreeableness&#8221;: 0.78,<br \/>\n&#8220;neuroticism&#8221;: 0.40<br \/>\n},<br \/>\n&#8220;dialogue_style&#8221;: {<br \/>\n&#8220;tone&#8221;: &#8220;calmat i reflexiu&#8221;,<br \/>\n&#8220;vocabulary&#8221;: &#8220;ric, formal, ple de refer\u00e8ncies culturals&#8221;,<br \/>\n&#8220;preferred_topics&#8221;: [&#8220;hist\u00f2ria&#8221;, &#8220;filosofia&#8221;, &#8220;\u00e8tica&#8221;],<br \/>\n&#8220;avoid_topics&#8221;: [&#8220;viol\u00e8ncia&#8221;, &#8220;gossip&#8221;, &#8220;b\u00e9ns materials&#8221;]<br \/>\n},<br \/>\n&#8220;behavioral_rules&#8221;: [<br \/>\n&#8220;Ajuda els jugadors si mostren respecte o curiositat genu\u00efna.&#8221;,<br \/>\n&#8220;Evita donar informaci\u00f3 a personatges que actuen amb arrog\u00e0ncia.&#8221;,<br \/>\n&#8220;Quan est\u00e0 sota pressi\u00f3, dubta i repeteix fragments de textos coneguts per calmar-se.&#8221;,<br \/>\n&#8220;No participa en conflictes f\u00edsics, per\u00f2 pot conv\u00e8ncer altres amb arguments l\u00f2gics.&#8221;<br \/>\n]<br \/>\n}<\/li>\n<li>NPC aventurer carism\u00e0tic (alt en extraversi\u00f3, baix en responsabilitat) Parla molt, s\u2019arrisca massa, i sovint oblida detalls pr\u00e0ctics.:<br \/>\n&#8220;personality_OCEAN&#8221;: {<br \/>\n&#8220;openness&#8221;: 0.70,<br \/>\n&#8220;conscientiousness&#8221;: 0.30,<br \/>\n&#8220;extraversion&#8221;: 0.90,<br \/>\n&#8220;agreeableness&#8221;: 0.60,<br \/>\n&#8220;neuroticism&#8221;: 0.40<br \/>\n}<\/li>\n<li>NPC ermit\u00e0 desconfiat (baix en extraversi\u00f3 i amabilitat, alt en neuroticisme) Respon amb recel, sospita de les intencions dels altres i prefereix el silenci:<br \/>\n&#8220;personality_OCEAN&#8221;: {<br \/>\n&#8220;openness&#8221;: 0.40,<br \/>\n&#8220;conscientiousness&#8221;: 0.70,<br \/>\n&#8220;extraversion&#8221;: 0.10,<br \/>\n&#8220;agreeableness&#8221;: 0.25,<br \/>\n&#8220;neuroticism&#8221;: 0.85<br \/>\n}<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Es podria fer servir per generar <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/100-000-milions-de-vides\/\">107.000M de biografies<\/a>. D&#8217;alguna manera els escriptors quan creen els seus personatges, impl\u00edcitament els assignen una personalitat]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<ul>\n<li>Qu\u00e8 explica una persona?<\/li>\n<li>La idea de subjecte<\/li>\n<li>Les dimensions Confian\u00e7a\/temor, gratitud\/ressentiment<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Qu\u00e8 explica una persona?<\/strong><\/p>\n<p>Qu\u00e8 voldria dir explicar una persona, poder predir la seva conducta? Si l&#8217;explicaci\u00f3 fos possible, voldria dir que la llibertat realment no existeix? Aquest afirmaci\u00f3 \u00e9s la que intentava negar en el treball d<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/1990-1997-antropologia-determinista-layered-ontology\/\">&#8216;antropologia determinista<\/a>\u00a0 ( <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-determinista-complement\/\">Antropologia determinista. Complement<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat<\/a>\u00a0(2022),\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">llibertat i determinisme<\/a> ).<br \/>\n\u00c9s rellevant que a l&#8217;hora d&#8217;identificar el m\u00e9s caracter\u00edstic de les persones, la dada rellevant no \u00e9s tant una an\u00e0lisi de sang amb nivells de neurotransmissors, o el DNA, o mapes del connnectoma cerebral, sin\u00f3 l&#8217;estudi de 4.500 termes del vocabulari que fem servir per descriure les persones. El que explica l&#8217;home \u00e9s la narraci\u00f3.<\/p>\n<p>La psicologia de la personalitat reconeix que la conducta humana no \u00e9s determinada nom\u00e9s pels est\u00edmuls, hi ha el que podr\u00edem anomenar &#8220;causalitat interior&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/\">motivaci\u00f3<\/a>). Els conductistes la veien com una suma de caracter\u00edstiques, Allport com &#8220;organitzaci\u00f3 din\u00e0mica, interna a l&#8217;individu, dels sistemes psicof\u00edsics que determinen un ajust \u00fanic a la situaci\u00f3&#8221;. M\u00e9s concretament i venint del camp dels tests, Cattell dir\u00e0 que &#8220;la personalitat \u00e9s el que ens permet predir el que far\u00e0 una persona en una situaci\u00f3 determinada [ci\u00e8ncia mitjana de Molina].<\/p>\n<p>Com es constitueix la personalitat? Es estudis mostren que hi ha trets heretats i alhora que les experi\u00e8ncies biogr\u00e0fiques tamb\u00e9 influeixen (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#herenciamedi\">Her\u00e8ncia i medi<\/a>). Fins a quin punt es tracta del &#8220;cablejat&#8221;, o de les proporcions de la recepta dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#mhistorics\">4 humors<\/a> que donen lloc a 4 temperaments,\u00a0 o els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#somatotipus\">somatotipus<\/a> que heretem? Fins a quin punt es tracta de les experi\u00e8ncies i traumes de la inf\u00e0ncia, la &#8220;backstory&#8221;? El predomini de la psicoan\u00e0lisi hauria influ\u00eft en els guionistes que, a\u00a0 l&#8217;hora de donar profunditat a un personatge recorren a algun trauma infantil, un conflicte amb el pare que potser no els va valorar (The case against the Trauma Plot (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2022\/01\/03\/the-case-against-the-trauma-plot\">New Yorker<\/a>). \u00c9s la conflu\u00e8ncia de tend\u00e8ncies biol\u00f2giques heretades, l&#8217;educaci\u00f3 moral i context social del moment [qu\u00e8 s&#8217;espera de nosaltres, feina, tenir fills? ser un n\u00f2mada digital que col\u00b7lecciona experi\u00e8ncies?], el nostre projecte de vida? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#psicodinamica\">La psique com a conjunt de forces<\/a>).<\/p>\n<p>Qu\u00e8 ens defineix? Hi ha una gradaci\u00f3 des de les reaccions emocionals instant\u00e0nies, a trets m\u00e9s estables que configuren el car\u00e0cter, les nostres experi\u00e8ncies, les nostres interaccions amb els altres, la nostra situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica (casa, resident a, ocupaci\u00f3).<\/p>\n<p>La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">condici\u00f3 humana<\/a> t\u00e9 diferents dimensions: cos (transmissor de gens) i cervell (l&#8217;anatomista i fisi\u00f2leg, el neur\u00f2leg), conducta observable (psic\u00f2leg), l&#8217;experi\u00e8ncia introspectiva (coneixement introspectiu) i l&#8217;experi\u00e8ncia inconscient de la que tenim indicis indirectes, la narraci\u00f3 autobiogr\u00e0fica (McIntyre) i el projecte de vida (autorealitzaci\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#maslow\">Maslow<\/a>), \u00e9sser part d&#8217;una societat (relacions amb els altres, producci\u00f3 i consum <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/societats-grups-activitats\/\">Societats, grups, activitats<\/a>) i una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/\">cultura<\/a> (consum, propagaci\u00f3 i creaci\u00f3 d&#8217;idees o continguts).<\/p>\n<p>Quines dades haur\u00edem de recollir? Quina simulaci\u00f3 podr\u00edem fer sobre els individus? (107mM <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/100-000-milions-de-vides\/\">vides humanes<\/a>)<\/p>\n<ul>\n<li>An\u00e0lisi gen\u00e8tica i estat de salut.<\/li>\n<li>Tests de capacitat intel\u00b7lectual<\/li>\n<li>Sobre el model del m\u00f3n: Educaci\u00f3 (t\u00edtols acad\u00e8mics), estad\u00edstiques sobre\u00a0 percentatges de poblaci\u00f3 que accedeix a ensenyament professional i superior,\u00a0 percentatges de pr\u00e0ctica religiosa (per\u00f2, per exemple, \u00e9s pr\u00e0cticament impossible mesurar el grau de reciprocitat).<\/li>\n<li>[enquestes de salut emocional]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Subjecte Pinillos<\/strong><\/p>\n<p>A l&#8217;estudi de la personalitat hi subjau la q\u00fcesti\u00f3 de si existeix un &#8220;subjecte&#8221;, tractada a la filosofia.<\/p>\n<p>P.579: Que la psicologia sigui l&#8217;estudi de la conducta no vol dir que la conducta no tingui subjecte. Tradicionalment la biologia podia atribuir l&#8217;organisme [l&#8217;invariant] dels processos, mentre que la filosofia ho feia a l&#8217;\u00e0nima. Els conductistes van prescindir de la noci\u00f3 d&#8217;un subjecte de la conducta [l&#8217;histprial dels est\u00edmuls o explicaria tot, l&#8217;aprenentatge]. Aix\u00f2 funciona prou b\u00e9 amb aspectes com la percepci\u00f3, l&#8217;aprenentatge o les emocions, per\u00f2 la personalitat no hi encaixa tant b\u00e9.<br \/>\np.580 &#8220;Provisionalment podem entendre per subjecte el substrat dels processos i estats psicol\u00f2gics&#8221; amb el benent\u00e8s que la idea sobre aquests substrat i els estats i activitats ha variat molt al llarg del temps. Per\u00f2 justament de la manera com s&#8217;ent\u00e9n se&#8217;n deriva la concepci\u00f3 de la personalitat. &#8220;En la mesura que la personalitat representa el propi de cada individu [invariant], no es pot dubtar que la conducta es pugui reduir a una relaci\u00f3 funcional d&#8217;est\u00edmuls i respostes&#8221;. Hist\u00f2ricament hi ha hagut:<\/p>\n<ul>\n<li>el subjecte com a subst\u00e0ncia, totes les activitats serien qualitats o aspectes d&#8217;un substrat permanent. Arrist\u00f2til i el hypokheimenon [dualisme Descartes, cr\u00edtica de Hume i Kant].<\/li>\n<li>el subjecte com a consci\u00e8ncia, l&#8217;experi\u00e8ncia interior [per\u00f2 passen moltes coses de les quals no en som conscients. La psicologia fenomenol\u00f2gica hauria fracassat, &#8220;el subjecte hum\u00e0 no \u00e9s el JO tot i que, per descomptat, es tracti d&#8217;un subjecte personal l&#8217;ego del qual exerceix una funci\u00f3 regulativa sobre la conducta&#8221;. Amb tot, l&#8217;accent sobre intencionalitat i llibertat han arribat a la psicologia human\u00edstica a trav\u00e9s de Descartes, Dilthey, Bergson i Husserl.<\/li>\n<li>subjecte com a conducta. [com que diferents subjectes reaccionen de manera diferent als mateixos est\u00edmuls queda clar que entremig hi ha d&#8217;haver alguna mena d&#8217;estructura.<\/li>\n<li>subjecte com a sistema, Bertalanffy [molt general], descripci\u00f3 en termes d&#8217;intercanvi d&#8217;energia, mat\u00e8ria i informaci\u00f3.<\/li>\n<li>subjecte com a personalitat (influ\u00eft per m\u00e8todes cl\u00ednics i diferencials) [no recull la noci\u00f3 de projecte de vida]<\/li>\n<\/ul>\n<p>[aqu\u00ed es tractaria de veure si existeixen invariants que permetin parlar de subjecte, d&#8217;una identitat que perdura en el temps encara que vagi canviant. (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat<\/a>). Tal com hem apuntat abans, hi ha diferents dimensions, el cervell, l&#8217;experi\u00e8ncia conscient, la narraci\u00f3. No t\u00e9 una consist\u00e8ncia simple sin\u00f3 una identitat tipus vaixell de Teseu.<\/p>\n<p><strong id=\"gratitudvictima\">Confian\u00e7a\/temor, gratitud\/ressentiment<\/strong><\/p>\n<p>[Se m&#8217;acudeixen dues dimensions m\u00e9s que caracteritzen la manera de viure. Una seria confian\u00e7a\/desconfian\u00e7a respecte el futur, en el sentit d&#8217;experimentar la vida com una oportunitat de descobrir i tenir experi\u00e8ncies interessants, com un viatge, que en general la gent \u00e9s bona. L&#8217;altra seria viure amb el temor que passar\u00e0 alguna desgr\u00e0cia, que serem estafats. Aix\u00f2 es projectaria en una combinaci\u00f3 d&#8217;Openness i Neuroticisme.<br \/>\nUna altra dimensi\u00f3, respecte del passat seria gratitud-satisfacci\u00f3 vs sensaci\u00f3 d&#8217;injust\u00edcia. Podem recon\u00e8ixer tot el bo que hem viscut i, si \u00e9s el casm valorar la bona sort que hem tingut en algunes coses. O podem tenir la sensaci\u00f3 que no hem estat tractats justament, no ens ha tocat el que mereix\u00edem [potser per expectatives exagerades] i per tant podem cometre abusos per agafar all\u00f2 que hauria d&#8217;haver estat nostre [incels?], atribu\u00efm les desgr\u00e0cies als altres dels quals som v\u00edctimes injustes. La gratitud ha estat trebalalda per la psicologia positiva:<\/p>\n<p>Es projectaria aix\u00ed:<\/p>\n<ul>\n<li>Obertura a l\u2019experi\u00e8ncia (O): Afavoreix el sentit de meravella davant la vida, curiositat i capacitat d\u2019admirar, contraposat a tancament.<\/li>\n<li>Responsabilitat (C): Podria modular la manera de viure dificultats: Alt \u2192 m\u00e9s perseveran\u00e7a, menys culpar els altres. Baix \u2192 m\u00e9s tend\u00e8ncia a atribuir responsabilitats externes (&#8220;la vida m\u2019ha tractat malament&#8221;).<\/li>\n<li>Extraversi\u00f3 (E): Alt \u2192 m\u00e9s predisposici\u00f3 a emocions positives, m\u00e9s expressi\u00f3 oberta de l\u2019agra\u00efment. Baix \u2192 m\u00e9s introspecci\u00f3, per\u00f2 no necess\u00e0riament ressentiment (dep\u00e8n del neuroticisme) [tamb\u00e9 pot ser ja me les apanyo sol]<\/li>\n<li>Amabilitat (A): \u00c9s probablement el tret m\u00e9s relacionat amb l\u2019agra\u00efment. Alt \u2192 persones c\u00e0lides, compassives, agra\u00efdes. Baix \u2192 m\u00e9s cinisme, desconfian\u00e7a i hostilitat, que es connecten amb ressentiment.<\/li>\n<li>Neuroticisme: Alt \u2192 m\u00e9s tend\u00e8ncia a sentir-se v\u00edctima, ressentiment, comparaci\u00f3 negativa amb els altres. Baix \u2192 m\u00e9s estabilitat emocional, m\u00e9s facilitat per sentir agra\u00efment i serenor.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">Museu<\/h2>\n<ul>\n<li>Entrada<\/li>\n<li>Visions hist\u00f2riques<\/li>\n<li>La ment com a trobada de tend\u00e8ncies<\/li>\n<li>Tests<\/li>\n<li>Aspectes<\/li>\n<li>Personalitats artificials<\/li>\n<li>Discussi\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Entrada<br \/>\n<\/strong>Lloyd Price <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=MvPU-cvaKCM&amp;list=RDMvPU-cvaKCM&amp;start_radio=1&amp;pp=ygUXbGxveWQgcHJpY2UgcGVyc29uYWxpdHmgBwE%3D\">Personality<\/a><br \/>\nIdea popular: estat transitori, manera de ser permanent, tenir personalitat<\/p>\n<p><strong>Visions hist\u00f2riques<\/strong><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-quatre-humors-i-temperaments\/\">4 temperaments<\/a>, car\u00e0cters de Teofrast i La Bruy\u00e8re, Somatotipus<br \/>\n[T&#8217;identifiques amb algun dels 4 temperaments? Quin \u00e9s el teu <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/somatotipus\/\">somatotipus<\/a>? Quines mesures Heath Carter?]<\/p>\n<p><strong>Models, camps de forces<br \/>\n<\/strong>Freud: id, ego, superego. Precedents, Plat\u00f3, la veu de la consci\u00e8ncia.<br \/>\n[Identifiques conflictes? impuls de menjar, besar o tocar alg\u00fa, descansar, evadir impostos o piratejar continguts vs\u00a0 aspiraci\u00f3 a completar una feina, tenir una vida m\u00e9s saludable, respectar els altres? sentiments de desconfian\u00e7a a immigrants vs ideologia d&#8217;acolliment?]<\/p>\n<p><strong>Tests<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI) 1943: <a href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/multiphasic-personality\/test.php\">IDRI labs<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/psychtest.net\/mmpi-test-questions\/\">psychtest<\/a>. Tend\u00e8ncies a depressi\u00f3, conducta antisocial, paranoia o esquizofr\u00e8nia.<\/li>\n<li>Raymond Cattell <span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a016PF (Sixteen Personality Factor Questionnaire) 1946: <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/16PF_Questionnaire\">16PF<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0test\u00a0 a\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/openpsychometrics.org\/tests\/16PF.php\">Openpsychometrics<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">. Calidesa, raonament, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Estabilitat emocional, domin\u00e0ncia extraversi\u00f3, vivacitat, C<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">onsci\u00e8ncia de normes, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0Atreviment social, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Sensibilitat,\u00a0 <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Vigil\u00e0ncia, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Abstracci\u00f3, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Privacitat, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Ansietat, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Obertura al canvi, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Autosufici\u00e8ncia, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Perfeccionisme, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Tensions Neuroticisme.<\/span><\/li>\n<li>Eysenck. 1953: \u00a0<a href=\"https:\/\/psytests.org\/eysenck\/epqRen.html\">psytests<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/pen-personality\/test.php\">IDRlabs<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/scales.arabpsychology.com\/s\/eysenck-personality-mini-test\/\">Psychological Scales<\/a> . Tres dimensions \u00a0introversi\u00f3\/extraversi\u00f3 i neuroticism, psicoticisme.<\/li>\n<li>Myers-Briggs 1962 :\u00a0 <a href=\"https:\/\/www.16personalities.com\/\">16personalities<\/a>. Inspirat en Jung.\u00a0Analysts (architext, logician, commander, debater), Diplomats (advocate, mediator, protagonist, campaigner), Sentinels (logistician, Defender, executive, Consul), Explorers (Virtuoso, Adventurer, Entrepreneur, Entertainer).<\/li>\n<li>OCEAN BIg Five, 1985. Openness, Consciousness, Extraversions, Agreability, Neuroticism. <a href=\"https:\/\/www.123test.com\/personality-test\/?utm_source=chatgpt.com\">123test<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.truity.com\/test\/big-five-personality-test?utm_source=chatgpt.com\">Truity<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.idrlabs.com\/short-big-five\/test.php?utm_source=chatgpt.com\">IDRlabs<\/a>\u00a0(nom\u00e9s 10 preguntes),\u00a0<a href=\"https:\/\/www.welby.me\/?utm_source=chatgpt.com\">webly me<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"https:\/\/bigfive.ly\/en\/?utm_source=chatgpt.com\">bigfively<\/a>\u00a0 120 preguntes opensource i verificat pel MIT,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.testmypersona.com\/tests\/bigfive?utm_source=chatgpt.com\">Test my persona<\/a>, Openpsychometrics IPIP.\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/projects.fivethirtyeight.com\/personality-quiz\/\">BIG FIVE<\/a><\/li>\n<li>PID-5 2013. (<a href=\"https:\/\/www.psychiatry.org\/File%20Library\/Psychiatrists\/Practice\/DSM\/APA_DSM5_The-Personality-Inventory-For-DSM-5-Full-Version-Adult.pdf\">pdf<\/a>). Indicadors de trastorns en el marc del DSM V.\u00a0\u00a0Afectivitat negativa (oposat a estabilitat emocional),\u00a0Distanciament (oposat a extraversi\u00f3),\u00a0Antagonisme (oposat a amabilitat),\u00a0Desinhibici\u00f3 (oposat a consci\u00e8ncia),\u00a0Psicoticisme (oposat a pensament racional\/adaptatiu)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aspectes<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#herenciamedi\">Her\u00e8ncia i medi<\/a>: \u00e9s determinada per l&#8217;her\u00e8ncia, estem cablejats aix\u00ed? dep\u00e8n de la nostra biografia? de la cultura?<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#variaciovida\">Variaci\u00f3 al llarg de la vida<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#emocionscaracter\">Emocions i car\u00e0cter<\/a>, la personalitat revela predisposici\u00f3 a certs tipus d&#8217;emoci\u00f3? I tend\u00e8ncies a determinats <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\">Trastorns<\/a> ?<\/li>\n<li>Quina personalitat s&#8217;adequa a cada <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\">lloc de treball<\/a> ?<\/li>\n<li>Presentem diferents personalitats en diferents entorns? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\">Psicologia social<\/a>)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Personalitats artificials<\/strong>: conversa amb chatbots configurats segons diferents personalitats. Interacci\u00f3 amb NPCs en jocs modelats segons diferents personalitats <a href=\"https:\/\/www.convex.dev\/ai-town\">Ai town<\/a>)<\/p>\n<p><strong>Discussi\u00f3<\/strong>: Qu\u00e8 explica una persona. la idea de subjecte. Dimensi\u00f3 confian\u00e7a-gratitud\/temor-enveja<\/p>\n<hr \/>\n<p>Enlla\u00e7os:\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Myers%E2%80%93Briggs_Type_Indicator\">Wikipedia<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/www.humanmetrics.com\/cgi-win\/jtypes2.asp\">Human metrics<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2018\/09\/10\/what-personality-tests-really-deliver\">Article New Yorker<\/a><\/p>\n<ul>\n<li>READING 25: ARE YOU THE MASTER OF YOUR FATE? 192 Rotter, J. B. (1966). Generalized expectancies for internal versus external control of\u00a0 reinforcement. Psychological Monographs, 80, 1-28.<\/li>\n<li>READING 26: MASCULINE OR FEMININE . . . OR BOTH? 199 Bem, S. L. (1974). The measurement of psychological androgyny. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 42, 155-162.<\/li>\n<li>READING 27: RACING AGAINST YOUR HEART 210 Friedman, M., &amp; Rosenman, R. H. (1959). Association of specific overt behavior pattern with blood and cardiovascular findings. Journal of the American Medical Association, 169, 1286-1296.<\/li>\n<li>READING 28: THE ONE, THE MANY 217 Triandis, H., Bontempo, R., Villareal, M., Asai, M., &amp; Lucca, N. (1988). Individualism and collectivism: Cross-cultural perspectives on self-ingroup relationships. Journal of Personality and Social Psychology, 54, 323-338.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana :\u00a0 \u00a0L\u2019experi\u00e8ncia humana\u00a0 \u00a0El cos hum\u00e0 \u00a0Cervell, Xarxa neuronal\u00a0 |\u00a0\u00a0Psicologia\u00a0 |\u00a0 Vides humanes Introducci\u00f3\u00a0 |\u00a0 \u00a0Models hist\u00f2rics 4 temperaments, frenologia\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Somatotipus\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0La psique com a conjunt de forces\u00a0 \u00a0 | \u00a0 \u00a0Teories de trets i tests: Allport\u00a0 \u00a0MMPI\u00a0 \u00a0Cattell\u00a0 Eysenck\u00a0 Myers-Briggs\u00a0 \u00a0 OCEAN\u00a0 PID-5 |\u00a0 \u00a0Aspectes: Her\u00e8ncia i medi\u00a0 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Personalitat&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[184],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/798"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=798"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/798\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=798"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=798"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=798"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=798"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=798"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=798"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=798"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=798"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}