notes per a una novel·la
Veure Spengemann i autobiografia, el temps dels fets,i els temps del narrador
[una novel·la, algú es retirar a un hotel a escriure la seva autobiografia, i va canviant a mesura que l’escriu, ja no té la idea d’ell mateix que tenia al començament de posar-se a escriure, es poden barrejar els res fils, passat, actual al sanatori, i la revisió d’ell mateix]. Això se soluciona fent que el protagonista s’acabi convertint en el narrador [o bé primera part, una història convencional, jo A, esplico la història de B narrada en tercera persona, i al final de la primera part, dic B sóc jo, que estic escrivint això, que acaba dient el protagonista, X, sóc jo, ]
On una altra novel·la amb tres temps narratiu:
explicació del passat, cintes gravant el present, final, extrapolació futur.
Més notes: un llibre de peces curtes en forma de receptes, començo per una de cuina, o de bricolatge, i segueixo, recepta per a convertir-se en un perfecte imbècil: ESADE, com despullar mentalment una dona …