Ametllers, tardor

BAGES :Sortida de Manresa C55 a la dreta km 24 abans d’una gasolinera,/,C55 de Manresa a BCN, a l’esquerra, bonic camp entre carretera i via del tren zona no accessible,/,C55 dreta MArganell,/,C58 poc abans d’arribar a C55 després d’un túnel, aprox km 38. Preciós camp,/,C58 aprox km 25 direcció Manresa BCN. Viladecavalls. / Ravals Torrents passat gasolinera, De bcn a berga, circumvalació de Manresa, davant d’un hotel

BARCELONA. HI havia un ametller prop de la Caixa anant cap a la plaça pius xii. 2024: Carretera alta de Roquetes de Torre Baró a Canyelles.

GARRIGUES. Ravals Torrents passat gasolinera, De bcn a berga, circumvalació de Manresa, davant d’un hotel. / Monestir de les avellanes (Balaguer). http://www.monestirdelesavellanes.com/index.php/ca/on-ens-trobem/comarribar
L’Albi, Arbeca, Castelldans, La Floresta, la Granadella.

PENEDÈS. Camp a StaMagdalena prop de les Gunyoles. (Avinyonet del Penedès. Torrelles de Foix.)

SEGARRA. Cervera, Agramunt. / Al llarg de la A2. km 527. km 523 a banda i banda, veure Sant Pere dels Arquells i riu Ondara (km 524 523). km 512 a la banda sud, Fonolleres, seguint també el riu Ondara. Unitat Lleida, CO0ters de la Segarra (7)

TERRA ALTA.Gandesa, Pinell de Brai, la Fatarella. Des de Gandesa per la carretera que porta a Vilalba dels Arcs , el camí de Sant Jaume de l’Ebre, que podreu agafar des d’aquesta mateixa carretera. l’encreuament dels Quatre la carretera que porta a Corbera d’Ebre.

Tardor

• Garrotxa: fageda d’en Jordà
• Montseny: fageda Santa Fe
• Cadí Moixeró: Bosc del Gresolet (Saldes refugi del Gresolet), -Fageda del Clot d’en Pere: Està a prop de Gréixer, petit llogarret al que s’arriba des de Bagà 1r per carretera i després per pista forestal no recomanable per a turismes. Des de la carretera és pot arribar fins a Gréixer en uns 30 minuts a peu per la pista, i després són necessaris 30 o 40 minuts més per arribar a la fageda. https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3544301
• GREVOLOSA: Fageda situada al Nord-est de la Comarca d’Osona (província de Barcelona), dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló i molt a prop del Coll de Bracons. El seu accés és des de l’antiga carretera de Sant Pere de Torelló al Coll de Bracons (ctra. BV-5224): S’ha de deixar el cotxe poc després del km. 23 de la mencionada carretera, al costat de l’indicador “El Molí de Bracons”. Des d’aquest punt, es tarda 1 hora aproximada en arribar a la fageda.
• Els ports. FAGEDA DEL RETAULE. No podia acabar l’article sense incloure un bosc de les “oblidades” Terres de l’Ebre. Aquesta fageda és la més meridional dels Països Catalans i es troba dins dels límits del Parc Natural dels Ports, al Sud-oest de la Província de Tarragona, i molt a prop ja de la demarcació de Castelló. De tots els boscos caducifolis que us he seleccionat, aquest és el que té el seu accés més llarg i complex, tant amb el vehicle per arribar fins al punt de sortida, com després a peu (unes 2 hores). Per accedir-hi cal anar fins a l’embassament d’Ulldecona a la província de Castelló per la carretera CV-105, i després de creuar-lo heu de girar a la dreta per una pista forestal sense asfaltar i seguir-la durant uns 17 km fins l’Àrea de lleure de la Fou, on es deixa el vehicle. Podeu continuar per la pista fins la Font del Teix, però es troba en mal estat. D’aquesta fageda destaca especialment un exemplar de faig únic, anomenat Faig Pare, catalogat com a arbre monumental, amb unes formes i dimensions excepcionals i una antiguitat calculada de més de 250 anys. || Si hi voleu anar, heu d’anar fins a La Sénia, al Montsià, i endinsar-vos pel camí de terra que trobareu passat l’embassament. La seva visita és una bonica excursió que, malgrat el terreny pedregós d’alguns dels seus trams, és apte per fer amb nens. Si teniu ganes de caminar una mica més, uns dos quilòmetres, un cop al Faig Pare us podeu allargar fins al Pi Gros. Un enorme pi, també catalogat com a arbre monumental d’uns 31 m d’alçada.
• Les migracions a la Reserva de Sebes Sense dubte, aquesta és una de les excursions més originals que es poden fer a la Ribera d’Ebre, ja que et dóna la possibilitat de conèixer la Reserva Natural de Sebes amb tota la seva riquesa ornitològica. El lloc de sortida que us proposem és el pont de Flix i la durada és aproximadament de tres hores. La Reserva de Sebes us permetrà descobrir espècies com la cigonya blanca. És del tot normal veure-la alimentant-se al costat dels cavalls de la Camarga que pasturen pels prats inundats, o bé al seu niu. Actualment és l’única colònia de cria de l’espècie a la província de Tarragona. Des de Flix s’hi arriba tot creuant el pont sobre el riu Ebre i, 50 metres més enllà, es canvia de sentit per agafar el camí que trobarem a mà dreta just abans de tornar a entrar al pont. S’anirà fins al Mas del Director, Centre d’Informació de la Reserva, i s’agafarà el camí que, des de davant de l’edifici, ens porta a una passarel·la de fusta fins a l’observatori de la bassa. De tornada es passa per davant del centre d’informació i s’agafa el camí que segueix paral·lel al riu, fins a arribar a una segona passarel·la que condueix el visitant fins a un bosc de ribera exuberant.
• Arbres monumentals a la Terra Alta. La Terra Alta és una comarca que a la tardor resulta especialment inspiradora, ja que alguns arbres comencen a perdre les fulles i els altres es mantenen verds i impertorbables. Aquí us presentem una ruta potser poc coneguda però molt interessant. Iniciem l’excursió a l’àrea recreativa de La Franqueta, al terme d’Horta de Sant Joan. Des d’allà seguirem els indicadors que ens porten cap al Mas de Josepó, on hi trobarem el primer arbre monumental, el famós auró de Josepó. Continuant per la sendera, senyalitzada, farem cap al Pi Ramut i al Pi Pimpoll, dos pins d’unes dimensions impressionants i una alçada de vertigen, un punt immillorable per fer una paradeta i emprendre el camí de tornada.
• Els faigs de La Vall. Des de Roquetes agafem la TV-3421 en direcció a La Sénia, creuem el Mas de Barberans i a dos quilòmetres aproximadament, trobem un senyal a mà dreta que indica ‘Àrea de lleure de la Vall’. Agafem aquest camí de terra i el seguim sense apartar-nos del ramal principal. En cinc quilòmetres trobem a mà dreta una passarel·la de fusta que creua el barranc on comencen dos dels itineraris. Seguim una mica més fins que un senyal ens desvia cap a l’Àrea de lleure de la Vall. A mesura que ens endinsem al barranc de la Vall, apareixen imponents parets de roca i el paisatge es cobreix de boscos de pi i alzina entre els quals hi destaca la presència de faig. Dos indrets reclamen especial atenció: les formacions geològiques del Racó dels Capellans i els cingles i boscos de les Faixes Tancades. Una joia d’excursió!
• Les Roques de Benet. Aquestes impressionants roques són una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural dels Ports. Les seves parets verticals de conglomerat s’aixequen gairebé 300 metres i cauen a plom sobre un sòcol calcari. Us proposem pujar a un dels cims més representatius de la Terra Alta des de la pista forestal que porta a l’àrea recreativa de La Franqueta. A Horta de Sant Joan diuen que aquestes muntanyes són les que van inspirar Picasso per crear el seu particular estil pictòric, el cubisme. Un cop fet el cim, les vistes sobre la Terra Alta i el Matarranya són espectaculars.
• Serra de CatllaràsEs tracta d’un espai natural protegit, situat al Berguedà, comarca del Nord de la província de Barcelona, d’alçades mitjanes – el punt més alt no arriba als 1.800 m- , en què els boscos són l’hàbitat majoritari d’aquest massís calcari.El bosc que he escollit és la zona al voltant del Santuari de Falgars, de molt fàcil accés, atès que una petita carretera asfaltada hi arriba des de La Pobla de Lillet.
• 2- Obaga de Nou Comes Aquesta fageda també està situada a la comarca del Berguedà, al Nord de la província de Barcelona, i a diferència de l’anterior té un accés més llarg i complicat.Per a trobar-la cal arribar a Berga, i des d’aquí agafar la carretera direcció Rasos de Peguera (BV-4243). Al poc de passar el km. 4 de la ctra. BV-4243 cal agafar una pista a ma dreta sense asfaltar i en bon estat que va al Santuari de Corbera, on aparcarem el cotxe. Des del Santuari cal seguir les marques blanques i vermelles del GR-107 (Camí dels Bons Homes), que en una hora aproximadament ens portaran fins la fageda.
• 3- Fageda de Bonbac (o del Barretó). És una fageda situada al Nord-oest de la província de Girona, al Municipi de Vidrà. Per accedir-hi cal anar a Sant Quirze de Besora i allí agafar la carretera GIP-5227 direcció Vidrà. Una mica després del km. 9, surt a ma esquerra una pista sense asfaltar, en bon estat, que arriba fins l’ermita de Sant Jaume del Barretó. La fageda és a uns centenars de metres de l’ermita.
• Fageda Barretó. https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9366771
• 4- Requesens. Aquest 4t i darrer bosc caducifoli que proposo no és una fageda, sinó un bosc mixt de roures, alzines, alzines sureres, castanyers i faigs. Està situat al Nord-est de la província de Girona, a tocar de França, i dins del Massís de les Alberes, un espai natural protegit legalment sota la denominació de Paratge natural d’interès nacional (PNIN).El seu accés es el següent: una mica abans d’arribar a la Jonquera venint des de Girona per la carretera N-II, surt a ma dreta una carretera local que va fins a Cantallops, la GI-601. Un cop a Cantallops cal continuar per una pista sense asfaltar en bon estat que porta fins el llogarret de Requesens, on hem d’aparcar el cotxe. El bosc és a tocar del llogarret.
• Bedolls a la vall del riu Escrita a Sant Maurici