Posted on

Materials Swing

Ball, Blues, Cançons, Frankie Manning, Jam videos, Músics, SWing Marshall Stearns

BALL

Harland Dixon i James Cagney: https://youtu.be/7hNIXpqjCWA
John Bubbles
ella fitzgerald lindy shag
diversos lindy
https://youtu.be/Xr1kvxThe_4?t=63 Lucky Millinder gran ball lindy

 

BLUES

https://www.atlasobscura.com/articles/the-queer-black-woman-who-reinvented-the-blues

when you’re smiling
When you’re smilin’, when you’re smilin’  / quan tu somrius
The whole world smiles with you   / tot el món somriu amb tu
When you’re laughin’, when you’re laughin’  / quan tu rius
The sun comes shinin’ through  / el sol arriba brillant
But when you’re cryin’, you bring on the rain   / però quan tu plores, fas que plogui
So stop your sighin’, be happy again   / així que para de somicar, torna a estar feliç
Keep on smilin’, ’cause when you’re smilin’  / segueix somrient pequè quan tu somrius
The whole world smiles with you  / tot el món somriu amb tu
“If I Could Be With You”
If I could be with you one li’l hour tonight,  /  si pogués estar amb tu una hora aquesta nit
And free to do all those little things I might, / i si fós lliure de fer tot el que podria
I want you to know you wouldn’t go,     /  vull que sàpigues que no te n’aniries
Until I told you that I loved you so.  / fins que t’hagués dit que t’estimo molt.
If I could be with you I’d love you long,   / si pogués estar amb tu, t’estimaria estona
If I could be with you I’d love you strong,   /  si pogués estar amb tu t’estimaria ben fort
And I’m telling you for true, you’d be anything but blue,  /  i de debó, que et sentiries de tot menys trista
If I could be with you   (just for an hour)   / si pogués estar amb tu, ni que fos una hora
A vegades abans hi ha aquesta introducció
I’m so blue, I don’t know what to do,  /   estic tant trist que no sé què fer
All day through, I seem to say to you,  / tot el dia sembla que t’estigui dient
I did wrong when I let you go away,    / em vaiog equivocar en deixar-te anar
‘Cause now I dream about you night and day,  /  perquè ara penso en tu nit i dia
I’m so unhappy and dissatisfied   /   sóc tant infeliç i insatisfet
I’ll be happy if I had you by my side,   /  seria feliç si et pogués tenir al meu costat
If dreams come true  / si els somnis es fan veritat
I’ll be with you  /  estaré amb tu
I love that smile in your eyes / m’agrada aquest somriure als teus ulls
You see a dream in the skies  / tu veus un somni als cels
In your caress there is happiness  / en la teva carícia hi ha felicitat
And love in view  / i amor a la vista
If dreams come true   / si els somnis es fan veritat
Desamor
Who’s sorry now
Some of these days you’ll be sorry
Goody goody
Solitud
Lover Man
Enamorat
I can’t give you anything but love
All of me

Frankie Manning

p.25
You haven’t seen slow dancing until you’ve been to a house rent party. When people wanted to get funky, they’d do the black bottom, the mess ariound, and slow drags -honky tonk dabce, what they did to slower music. If it was a blues number, everybody would be out there shakin’ butt. You’d hear someone say, “Turn the lights down and let the party get started!” Or, as Fats Waller used to say, “Put out the lights and call the law.”
[This is so nice it must be illegal]
p.33 Bert WIlliams, Bill Robinson, Paul RObeson, Eddie Rector, Whitman sisters, Noble Sissle.
p.67 Sales a HArlem
origens
 
barreja de charleston i breakaway (sembla com si ballessin shag i se separessin shorty snowden after 
seben 1929
 
Al llibre de Frankie Manning s’explica com el lindy es va anar formant a partir de tres balls que es feien a Harlem a finals dels 1920s:
 
El Charleston: Amb arrels cenre africanes es diu que va començar a Charleston, Soth Carolina i hauria arribat a Harlem amb la gran migració. Es va fer molt popular amb la peça del pianista de stride  James P. Johnson al show de Broadway Runnin’ Wild de 1923. Era un ball molt alegre que van adoptar també els blancs. Josephine Baker el va prsentar a París amb gran èxit. Les faldilles curtes de les “flappers”, els passos desinhibits, obrint i tanant les cames, fent kicks, van acabar simbolitzant una època feliç, els roaring twenties, que acabarien amb el crack del 1929.
 
[ video exemple josephine baker] 
 
El Collegiate: que Frankie Manning va veure a l’Alhambra, “de vuit temps amb el patró de peus similar al Charleston i el Breakaway, però sense separació entre els balladors. Més aviat estaven en una posició relativament estreta, gairebé abraçats de cintura cap amunt i enfocat a un ràpid treball de peus”. En frankie diu que era com el Charleston però enganxats.
 
 
El Breakaway.Tot i mantenint la connexió, els balladors se separaven una mica (breakaway), i a vegades es deixaven anar de les mans (d’aquí el nom); ni junts del tot com en el collegiate, ni separats del tot com en el Charleston.  
 
 
EL breakaway s’aniria modificant incorporant més passos del Charleston i segons FM, del shag i acabria donant lloc al lindy hop:
 
 
shorty snowden 1929
 
1914 neix
1926 12 anys obre el Savoy
1928 Shorty Snowden
1933 Primers passos al Savoy
1934 20 anys amb els Whitey Lindy Hoppers, un estil més horitzontal 
1935 Air step
1941 Hellzapoppin’
1943 Guerra
1955 correus
p. 203
By the tiime I get out of the army, the music scene had changed. Many bands, mostly small, like Charlie PArker, but some large ones, like Dizzy Gillespie, were paying bebop, which was such a strange sound to my ears that I could not understand it. [´´´] I was used to music for dancing, but this new sound was only for listening.
FM va seguir ballant uns anys i a primers dels ’50 ho va deixar.
p.225 In 1984, just about thirty years after I’d gone to work in the post office, Norma MIller called to tell me that Smalls’ Paradise, an old nightclub in Harlem, had begun holding swing dances on Monday nights.
p. 228 Erin Stevens Steven Mitchell, el telefonen des de California. Frankie Manning the dancer? “No, this is Frankie Manning the postal worker”.  Practiquen a casa seva a Queens amb Shiny Stockings (feien passos ràpids des de vídeo). Sylvia Sykes i Jonathan Bixby de Sta. Barbara. Big Apple Lindy Hoppers amb Monica Coe i Pat McLaughin.
1987 The Rhythm Hot shots a Suècia, els ensenya passos, el shim sham. Des de 1989 a Herräng.  p. 230 “Figuring out how to teach people who didn’t learn to Lindy hop by going to the Savoy has been a strange experience for me … I’d never thought about whether the Lindy is made up of eight-count and sis-count steps, which it is … and I sonmetimes joke that the only count I know is Count Basie.
escena Malcom X: https://www.youtube.com/watch?v=OapkoQEzQS0 amb Denzel Washington
coreografia, bbaladors professionals p. 236 “the dancers in these shows were terrific, top-notch at what they were used to doing. But just like with all the other professional grups I’d been working with (except the ones that already knew how to lindy hop), the challenge was to get them to change from an upright position to dancing down”:
[FM canviant la posició a la d’un corredor inclinat, o fent aeris ]
1990 explosió
p.238 “It became my mission to let swing dancers know that jitterbug is just a nickname for the Lindy hop, and I think a lot more people realize that now.
timeline FM
1914 neix
1926 12 anys obre el Savoy
1928 Shorty Snowden
1933 Primers passos al Savoy
1934 20 anys amb els Whitey Lindy Hoppers, un estil més horitzontal
1935 Air step
1941 Hellzapoppin’
1943 Guerra
1955 correus

JAM VIDEOS

https://youtu.be/QFjwSB7f4UA four step brothers
https://youtu.be/zC6zz0ObNuU al minns leon james after hours
https://youtu.be/z1-mEEQPxIs gbojangles jeni legon
https://youtu.be/mCUk8kZ2FiU minut 31 dinah washington

MÚSICS

https://youtu.be/1gIqkYqw0PU?t=1084 JLCO Joe Williams, un nen escriu dues línies de blues sobre com són difícils.
https://youtu.be/nayYQXtddXE  herlin riley per veure
DONES AL JAZZ
The piano and organ were considered more socially acceptable instruments for young women to play, and few serious fans of jazz would be unfamiliar with the names Mary Lou Williams, Marian McPartland, Hazel Scott, Shirley Scott or Alice Coltrane. But the ranks of female jazz genius run much deeper than that. Here a

10 Women in Jazz Who Never Got Their Due

We’re often taught to think of jazz’s history as a cavalcade of great men and their bands, but from its beginnings the music was often in the hands of women. Listen to some of the greatest.
From left: Valaida Snow, Lil Hardin Armstrong and Una Mae Carlisle, three instrumentalists who made a big impression in their day.Credit…Popperfoto/Getty Images; Gilles Petard/Redferns, via Getty Images; Afro Newspaper/Gado, via Getty Images
  • April 22, 2020
Young, female instrumentalists have been establishing a firmer footing in jazz, taking some of the music’s boldest creative steps and organizing for change on a structural level. But this isn’t an entirely new development.
While we’re often taught to think of jazz’s history as a cavalcade of great men and their bands, from its beginnings in the early 20th century women played a range of important roles, including onstage. During World War II, right in the heart of the swing era, all-female bands became a sensation, filling the void left by men in the military. But in fact they were continuing a tradition that had begun in the vaudeville years and continued, albeit to a lesser degree, in jazz’s early decades.
Prevented from taking center stage, many female instrumentalists became composers, arrangers or artists’ managers. Buffeted by sexism from venue owners and record companies in the United States, they often went abroad to pursue careers in Europe or even Asia. As was also true of their male counterparts, the African-American women who helped blaze some of jazz’s earliest trails had to innovate their way around additional roadblocks.
“These jazz women were pioneers, and huge proponents in disseminating jazz and making it a global art form,” said Hannah Grantham, a musicologist at the National Museum of African American History and Culture who studies the work of female jazz musicians and contributed notes to this list. “I don’t think they’ve been given enough credit for that, because of their willingness to go everywhere.”
The piano and organ were considered more socially acceptable instruments for young women to play, and few serious fans of jazz would be unfamiliar with the names Mary Lou Williams, Marian McPartland, Hazel Scott, Shirley Scott or Alice Coltrane. But the ranks of female jazz genius run much deeper than that. Here are 10 performers who made a big impression in their day, but are rarely as remembered as they should be in jazz’s popular history.

Lovie Austin, pianist (1887-1972)

Lovie Austin composed for and accompanied some of the greatest singers of the early recording era, including Ma Rainey and Ethel Waters. A number of her songs became hits, including “Down Hearted Blues,” a smash for Bessie Smith that sold close to 800,000 copies. Based in Chicago, Austin was also a frequent bandleader at some of the Harlem Renaissance’s most famous venues. Mary Lou Williams counted Austin as her largest inspiration. “My entire concept was based on the few times I was around Lovie Austin,” she later said.

Lil Hardin Armstrong, pianist (1898-1971)

Lil Hardin met her future husband Louis Armstrong in 1922, when he joined her as a member of King Oliver’s famed Creole Jazz Band. Hardin, who studied at Fisk University and had an entrepreneurial streak, helped bring Armstrong forward as a bandleader, serving as his first manager, pianist and frequent co-composer. After they split up around 1930, she found some success with her own big band, but stepped away from performing years later after determining that male promoters would never be willing to promote her on the same level as men.

Valaida Snow, trumpeter (1904-1956)

Valaida Snow’s career was a wildfire: a thing of great expanse and then rapid, wrenching exhaustion. She was a master of the trumpet but played a dozen other instruments, as well as singing, doing arrangements for orchestras, dancing, and appearing prominently in early Hollywood films. When the pioneering blues musician and composer W.C. Handy heard her play, he dubbed her “Queen of the Trumpet.” Denied a proper spotlight in Chicago and New York, Snow became a star abroad, touring for years in East Asia and Europe. She wound up stuck in Denmark during World War II, becoming ill while imprisoned there. She escaped in 1942 and spent the rest of her career back in the United States, although her health never recovered.

Peggy Gilbert, saxophonist (1905-2007)

As a grade-school student in Sioux City, Iowa, Peggy Gilbert quickly became accustomed to cutting against the grain. The daughter of classical musicians, she was told in high school that the saxophone was unsuitable for a young woman — but she taught herself anyway. A year after graduating she started her first band, the Melody Girls. In 1938, outraged at an article in DownBeat magazine headlined “Why Women Musicians Are Inferior,” she penned a retort that the magazine published in full. “A woman has to be a thousand times more talented, has to have a thousand times more initiative even to be recognized as the peer of the least successful man,” she wrote. Talent and initiative were two things Gilbert possessed. She went on to lead ensembles for decades, on the vaudeville circuit and the Los Angeles scene, eventually becoming an official with the musicians’ union there. She continued to perform well into her 90s, and died at 102.

Una Mae Carlisle, pianist (1915-1956)

Just like better-remembered contemporaries such as Fats Waller and Louis Jordan, Una Mae Carlisle made jazz that was also R&B and also pop — before the Billboard charts had effectively codified those genres. She was publicly known best as a singer, but she played virtuosic stride piano and composed prolifically too. Part black and part Native American, Carlisle was a pioneer in various ways, as Ms. Grantham pointed out. Carlisle was the first black woman to be credited as the composer of a song on the Billboard charts, and the first African-American to host her own regular, nationally broadcast radio show. She wrote for stars like Benny Goodman and Peggy Lee, and recorded her own hit singles, often with famous jazz musicians as her accompanists, before illness tragically shortened her career.

Ginger Smock, violinist (1920-1995)

Orphaned at age 6 and subsequently raised by her aunt and uncle, Ginger Smock showed extravagant talents early on. At 10, she performed at the Hollywood Bowl; a year later, she gave a solo recital at the First African Methodist Episcopal Church of Los Angeles. She was the only black member of the Los Angeles Junior Philharmonic’s all-student symphony, and soon after she apprenticed with the jazz pioneer Stuff Smith. She then started an all-female trio, the Sepia Tones, that was a centerpiece of the city’s burgeoning Central Avenue jazz scene, and she soon became “pretty influential on the West Coast,” Ms. Grantham said. Later, Smock hosted a full-length (though short-lived) show on Los Angeles’s CBS affiliate, KTSL, in 1951, making hers the first black band to host a regular TV program.

Dorothy Donegan, pianist (1922-1998)

SWING

Orquestres
Jazz Swing Era
El swing: inicis , 36 – 45, declivi
Orquestres
  • Fletcher Henderson, Fletcher Henderson, New York, Roseland Ballroom, In July 1924 the band began a brief engagement at the Roseland Ballroom. Although only meant to stay for a few months, the band was brought back for the Autumn season. Henderson called on the 23 year old cornetist Louis Armstrong to join the band. On October 13, 1924 history was made when the Henderson band began their re-engagement at Roseland with Louis Armstrong now in the orchestra. Quickly the band became known as the best African-American band in New York. By late 1924 the arrangements by Don Redman were featuring more solo work. Although Armstrong played in the band for only a year, his influence on all the Henderson band and all jazz during this time. Benny Carter i després ell mateix, plegava
Although Henderson’s band was popular, he had little success in managing it. His lack of recognition outside of Harlem had to do more with the times in which he lived, apparently lackluster management, and the hard times that resulted after the 1929 stock market crash. Fletcher had a knack for finding talent, but he did not have much luck keeping it. On many occasions he lost talented members to other bandleaders. He also had trouble with finances. When the band split up in 1934, he was forced to sell some of his popular arrangements to Benny Goodman to keep them together.[4]

Contributions to jazz and the Harlem Renaissance

Henderson, along with Don Redman, established the formula for swing music. The two broke the band into sections (sax section, trumpet section etc.). These sections worked together to create a unique sound. Sometimes, the sections would play in call-and-response style, and at other times one section would play supporting riffs behind the other.[10] Swing, its popularity spanning over a decade, was the most fashionable form of jazz ever in the United States.
Henderson was also responsible for bringing Louis Armstrong from Chicago to New York in October 1924, thus flipping the focal point of jazz in the history of the United States (although Armstrong left the band in November 1925 and returned to Chicago).
Henderson also played a key role in bringing improvisatory jazz styles from New Orleans and other areas of the country to New York, where they merged with a dance-band tradition that relied heavily on arrangements written out in musical notation.[13]
  • Earl Hines,  On December 28, 1928 (his 25th birthday and six weeks before the Saint Valentine’s Day Massacre), the always-immaculate Hines opened at Chicago’s Grand Terrace Cafe leading his own big band, the pinnacle of jazz ambition at the time. “All America was dancing”, Hines said,[10] and for the next 12 years and through the worst of the Great Depression and Prohibition, Hines’s band was the orchestra at the Grand Terrace. The Hines Orchestra – or “Organization”, as Hines preferred it – had up to 28 musicians and did three shows a night at the Grand Terrace, four shows every Saturday and sometimes Sundays.
el 1940 va tabncar i estaria fins el 1947 de gira per tot el país
  • Duke Ellington  In September 1927, King Oliver turned down a regular booking for his group as the house band at Harlem’s Cotton Club;[22] the offer passed to Ellington after Jimmy McHugh suggested him and Mills arranged an audition.[23] Ellington had to increase from a six to eleven-piece group to meet the requirements of the Cotton Club’s management for the audition,[24] and the engagement finally began on December 4.[25] With a weekly radio broadcast, the Cotton Club’s exclusively white and wealthy clientele poured in nightly to see them. At the Cotton Club, Ellington’s group performed all the music for the revues, which mixed comedy, dance numbers, vaudeville, burlesque, music, and illicit alcohol. The musical numbers were composed by Jimmy McHugh and the lyrics by Dorothy Fields (later Harold Arlen and Ted Koehler), with some Ellington originals mixed in. (Here he moved in with a dancer, his second wife Mildred Dixon). Weekly radio broadcasts from the club gave Ellington national exposure, while Ellington also recorded Fields-JMcHugh and Fats Waller–Andy Razaf songs.

Early post-war years

Musicians enlisting in the military and travel restrictions made touring difficult for the big bands and dancing became subject to a new tax, which continued for many years, affecting the choices of club owners. By the time World War II ended, the focus of popular music was shifting towards singing crooners such as Frank Sinatra and Jo Stafford. As the cost of hiring big bands had increased, club owners now found smaller jazz groups more cost-effective. Some of Ellington’s new works, such as the wordless vocal feature “Transblucency” (1946) with Kay Davis, was not going to have a similar reach as the newly emerging stars.
Ellington continued on his own course through these tectonic shifts. While Count Basie was forced to disband his whole ensemble and work as an octet for a time, Ellington was able to tour most of Western Europe between April 6 and June 30, 1950, with the orchestra playing 74 dates over 77 days.[49] During the tour, according to Sonny Greer, the newer works were not performed, though Ellington’s extended composition, Harlem (1950) was in the process of being completed at this time. Ellington later presented its score to music-loving President Harry Truman. Also during his time in Europe, Ellington would compose the music for a stage production by Orson Welles. Titled Time Runs in Paris[50] and An Evening With Orson Welles in Frankfurt, the variety show also featured a newly discovered Eartha Kitt, who performed Ellington’s original song “Hungry Little Trouble” as Helen of Troy.[51]
In 1951, Ellington suffered a significant loss of personnel: Sonny Greer, Lawrence Brown and, most importantly, Johnny Hodges left to pursue other ventures, although only Greer was a permanent departee. Drummer Louie Bellson replaced Greer, and his “Skin Deep” was a hit for Ellington. Tenor player Paul Gonsalves had joined in December 1950[49] after periods with Count Basie and Dizzy Gillespie and stayed for the rest of his life, while Clark Terry joined in November 1951.[52]
During the early 1950s, Ellington’s career was at a low point with his style being generally seen as outmoded, but his reputation did not suffer as badly as some artists. André Previn said in 1952: “You know, Stan Kenton can stand in front of a thousand fiddles and a thousand brass and make a dramatic gesture and every studio arranger can nod his head and say, Oh, yes, that’s done like this. But Duke merely lifts his finger, three horns make a sound, and I don’t know what it is!”[53] However, by 1955, after three years of recording for Capitol, Ellington lacked a regular recording affiliation.
  • Bennie Moten by Count Basie in 1935 and  //Count Basie Kansas City://  e Count Basie Orchestra a   // The following year, in 1929, Basie became the pianist with the Bennie Moten band based in Kansas City, inspired by Moten’s ambition to raise his band to the level of Duke Ellington’s or Fletcher Henderson‘s.[20] Where the Blue Devils were “snappier” and more “bluesy,” the Moten band was more refined and respected, playing in the “Kansas City stomp” style.[21] In addition to playing piano, Basie was co-arranger with Eddie Durham, who notated the music.[22] Their “Moten Swing“, which Basie claimed credit for,[23] was widely acclaimed and was an invaluable contribution to the development of swing music, and at one performance at the Pearl Theatre in Philadelphia in December 1932, the theatre opened its door to allow anybody in who wanted to hear the band perform.[24] During a stay in Chicago, Basie recorded with the band. He occasionally played four-hand piano and dual pianos with Moten, who also conducted.[25] The band improved with several personnel changes, including the addition of tenor saxophonist Ben Webster.// When Basie took his orchestra to New York in 1937, they made the Woodside Hotel in Harlem their base (they often rehearsed in its basement).[37] Soon, they were booked at the Roseland Ballroom for the Christmas show. Basie recalled a review, which said something like, “We caught the great Count Basie band which is supposed to be so hot he was going to come in here and set the Roseland on fire. Well, the Roseland is still standing”.[38] Compared to the reigning band of Fletcher Henderson, Basie’s band lacked polish and presentation.[39]// The band’s first appearance at the Apollo Theater followed, with the vocalists Holiday and Jimmy Rushing getting the most attention.[43] Durham returned to help with arranging and composing, but for the most part, the orchestra worked out its numbers in rehearsal, with Basie guiding the proceedings. There were often no musical notations made. Once the musicians found what they liked, they usually were able to repeat it using their “head arrangements” and collective memory.[44] Next, Basie played at the Savoy, which was noted more for lindy-hopping, while the Roseland was a place for fox-trots and congas.[45] In early 1938, the Savoy was the meeting ground for a “battle of the bands” with Chick Webb‘s group. Basie had Holiday, and Webb countered with the singer Ella Fitzgerald. As Metronome magazine proclaimed, “Basie’s Brilliant Band Conquers Chick’s”; the article described the evenin

Post-war and later years

The big band era appeared to have ended after the war, and Basie disbanded the group. For a while, he performed in combos, sometimes stretched to an orchestra. In 1950, he headlined the Universal-International short film “Sugar Chile” Robinson, Billie Holiday, Count Basie and His Sextet. He reformed his group as a 16-piece orchestra in 1952. This group was eventually called the New Testament band. Basie credited Billy Eckstine, a top male vocalist of the time, for prompting his return to Big Band. He said that Norman Granz got them into the Birdland club and promoted the new band through recordings on the Mercury, Clef, and Verve labels.[60] The jukebox era had begun, and Basie shared the exposure along with early rock’n’roll and rhythm and blues artists. Basie’s new band was more of an ensemble group, with fewer solo turns, and relying less on “head” and more on written arrangements.
Basie added touches of bebop “so long as it made sense”, and he required that “it all had to have feeling”. Basie’s band was sharing Birdland with such bebop greats as Charlie Parker, Dizzy Gillespie, and Miles Davis. Behind the occasional bebop solos, he always kept his strict rhythmic pulse, “so it doesn’t matter what they do up front; the audience gets the beat”.[61] Basie also added flute to some numbers, a novelty at the time that became widely copied.[62] Soon, his band was touring and recording again. The new band included: Paul Campbell, Tommy Turrentine, Johnny Letman, Idrees Sulieman, and Joe Newman (trumpet); Jimmy Wilkins, Benny Powell, Matthew Gee (trombone); Paul Quinichette and Floyd “Candy” Johnson (tenor sax); Marshal Royal and Ernie Wilkins (alto sax); and Charlie Fowlkes (baritone sax).[63] Down Beat magazine reported, “(Basie) has managed to assemble an ensemble that can thrill both the listener who remembers 1938 and the youngster who has never before heard a big band like this.”[64] In 1957, Basie sued the jazz venue Ball and Chain in Miami over outstanding fees, causing the closure of the venue.[65]
In 1958, the band made its first European tour. Jazz was especially appreciated in France, The Netherlands, and Germany in the 1950s; these countries were the stomping grounds for many expatriate American jazz stars who were either resurrecting their careers or sitting out the years of racial divide in the United States. Neal Hefti began to provide arrangements, notably “Lil Darlin’“. By the mid-1950s, Basie’s band had become one of the preeminent backing big bands for some of the most prominent jazz vocalists of the time. They also toured with the “Birdland Stars of 1955”, whose lineup included Sarah Vaughan, Erroll Garner, Lester Young, George Shearing, and Stan Getz.[66]
In 1957, Basie released the live album Count Basie at Newport. “April in Paris” (arrangement by Wild Bill Davis) was a best-selling instrumental and the title song for the hit album.[67] The Basie band made two tours in the British Isles and on the second, they put on a command performance for Queen Elizabeth II, along with Judy Garland, Vera Lynn, and Mario Lanza.[68] He was a guest on ABC‘s The Pat Boone Chevy Showroom, a venue also opened to several other black entertainers. In 1959, Basie’s band recorded a “greatest hits” double album The Count Basie Story (Frank Foster, arranger), and Basie/Eckstine Incorporated, an album featuring Billy Eckstine, Quincy Jones (as arranger) and the Count Basie Orchestra. It was released by Roulette Records, then later reissued by Capitol Records.
Later that year, Basie appeared on a television special with Fred Astaire, featuring a dance solo to “Sweet Georgia Brown“, followed in January 1961 by Basie performing at one of the five John F. Kennedy Inaugural Balls.[69] That summer, Basie and Duke Ellington combined forces for the recording First Time! The Count Meets the Duke, each providing four numbers from their play books.[70]
va morir le 1984ount Basie (left) in concert (Cologne 1975)
During the balance of the 1960s, the band kept busy with tours, recordings, television appearances, festivals, Las Vegas shows, and travel abroad, including cruises. Some time around 1964, Basie adopted his trademark yachting cap.[71]
Through steady changes in personnel, Basie led the band into the 1980s. Basie made a few more movie appearances, such as the Jerry Lewis film Cinderfella (1960) and the Mel Brooks movie Blazing Saddles (1974), playing a revised arrangement of “April in Paris”.
During its heyday, The Gong Show (1976–80) used Basie’s “Jumpin’ at the Woodside” during some episodes, while an NBC stagehand named Eugene Patton would
  • Jimmie Lunceford, mephis NY  Under the new name, the band started its professional career in 1929, and made its first recordings in 1930.[5] Lunceford was the first public high school band director in Memphis. After a period of touring, in 1934 the band accepted a booking at the Harlem nightclub The Cotton Club for their revue ‘Cotton Club Parade’ starring Adelaide Hall.[6][7] The Cotton Club had already featured Duke Ellington and Cab Calloway, who won their first widespread fame from their inventive shows for the Cotton Club’s all-white patrons. With their tight musicianship and the often outrageous humor in their music and lyrics, Lunceford’s orchestra made an ideal band for the club, and Lunceford’s reputation began to steadily grow.[8] Jimmie Lunceford’s band differed from other great bands of the time because it was better known for its ensemble than for its solo work. Additionally, he was known for using a two-beat rhythm, called the Lunceford two-beat, as opposed to the standard four-beat rhythm.[9] This distinctive “Lunceford style” was largely the result of the imaginative arrangements by trumpeter Sy Oliver, which set high standards for dance-band arrangers of the time
The orchestra began recording for the Decca label and later signed with the Columbia subsidiary Vocalion in 1938. They toured Europe extensively in 1937, but had to cancel a second tour in 1939 because of the outbreak of World War II. Columbia dropped Lunceford in 1940 because of flagging sales. (Oliver departed the group before the scheduled European tour to take a position as an arranger for Tommy Dorsey). Lunceford returned to the Decca label. The orchestra appeared in the 1941 movie Blues in the Night.
Most of Lunceford’s sidemen were underpaid and left for better paying bands, leading to the band’s decline.[10]
.” In the late 1940s, however, Calloway’s bad financial decisions and his gambling caused his band to break up
  • Chick Webb  ith Chick Webb‘s gro // In 1931, his band became the house band at the Savoy Ballroom. He became one of the best-regarded bandleaders and drummers of the new “swing” style. Drummer Buddy Rich cited Webb’s powerful technique and virtuoso performances as heavily influential on his own drumming, and even referred to Webb as “the daddy of them all”.[5] Webb was unable to read music, and instead memorized the arrangements played by the band and conducted from a platform in the center. He used custom-made pedals, goose-neck cymbal holders, a 28-inch bass drum and other percussion instruments.[6]Although his band was not as influential, it was feared in the battle of the bands.[4] The Savoy often featured “Battle of the Bands” where Webb’s band would compete with other top bands, such as the Benny Goodman Orchestra or the Count Basie Orchestra. By the end of the night’s battles the dancers seemed always to have voted Webb’s band as the best. Webb lost to Duke Ellington in 1937. Although a judge declared Webb’s band the official winner in 1938 over Count Basie’s, and Basie himself said he was relieved to come away from the contest without embarrassing himself, surviving musicians continued to dispute the ruling for decade
In November 1938, Webb’s health began to decline; for a time, however, he continued to play, refusing to give up touring so that his band could remain employed during the Great Depression. He disregarded his own discomfort and fatigue, which often found him passing out from physical exhaustion after finishing sets. Finally, he had a major operation at Johns Hopkins Hospital in Baltimore in 1939. Webb died from Pott disease on June 16, 1939, in Baltimore. Reportedly his last words were, “I’m sorry, I’ve got to go.” He was roughly 34 years old.[7] Webb was buried in Baltimore County, in Arbutus Memorial Park, in Arbutus, Maryland.
  • oin Andy Kirk‘s band in Andy Kirk (Mary Lou Williams)  ar. Mary Lou Williams came in as Kansas City.  Kirk moved the band to Kansas City, and since their first recordings in 1929–1930, they grew popular as they epitomized the Kansas City jazz sound. In mid-1936, he was signed to Decca and made scores of popular records until 1946. He presumably disbanded and reformed his band during that 6-year recording layoff, as his 1929–1930 Brunswick appeared to have sold well enough to stay in the catalog through the period and 1933-34 pressings (with the mid-1930s label variations) have been seen.
Their pianist, and the band’s arranger, was Mary Lou Williams, who went on to become a prominent figure in jazz.[6]
In 1948, Kirk disbanded the Clouds of Joy and continued to work as a musician, but eventually switched to hotel management and real estate.[7] He also served as an official in the Musicians’ Union.[2]
  • Benny Goodman, RADIO,  NBC hired Goodman for the radio program Let’s Dance.[8] John Hammond asked Fletcher Henderson if he wanted to write arrangements for Goodman, and Henderson agreed.[3]:114 During the Depression, Henderson disbanded his orchestra because he was in debt.[13] Goodman hired Henderson’s band members to teach his musicians how to play the music.[14]
Goodman commissioned compositions for clarinet and chamber ensembles or orchestra that have become standard pieces of classical repertoire. He premiered works by composers, such as Contrasts by Béla Bartók; Clarinet Concerto No. 2, Op. 115 by Malcolm Arnold; Derivations for Clarinet and Band by Morton Gould; Sonata for Clarinet and Piano by Francis Poulenc, and Clarinet Concerto by Aaron Copland. Prelude, Fugue, and Riffs by Leonard Bernstein was commissioned for Woody Herman‘s big band, but it was premiered by Goodman. Herman was the dedicatee (1945) and first performer (1946) of Igor Stravinsky’s Ebony Concerto, but many years later Stravinsky made another recording with Goodman as the soloist.[32]
la vaga de músics

Decline of the big bands

One unexpected result of the strike was the decline in popularity of the big bands of the 1930s and early 1940s. The strike was not the only cause of this decline, but it emphasized the shift from big bands with an accompanying vocalist to an emphasis on the vocalist, with the exclusion of the band. In the 1930s and pre–strike 1940s, big bands dominated popular music; immediately following the strike, vocalists began their dominance of popular music.[23][24]
During the strike, vocalists could and did record without instrumentalists; instrumentalists could not record for the public at all. As historian Peter Soderbergh put it, “Until the war most singers were props. After the war they became the stars and the role of the bands was gradually subordinated.”[21][25]
Before the strike began there were signs that the increasing popularity of singers was beginning to reshape the big bands. When Frank Sinatra joined Tommy Dorsey‘s band in 1940, most selections started with a Tommy Dorsey solo. By the time Sinatra left in 1942, his songs with the band began with his singing, followed by any solos by Dorsey or others.[citation needed]
JAZZ SWING ERA

Swing in the 1920s and 1930s

The 1930s belonged to popular swing big bands, in which some virtuoso soloists became as famous as the band leaders. Key figures in developing the “big” jazz band included bandleaders and arrangers Count Basie, Cab Calloway, Jimmy and Tommy Dorsey, Duke Ellington, Benny Goodman, Fletcher Henderson, Earl Hines, Harry James, Jimmie Lunceford, Glenn Miller and Artie Shaw. Although it was a collective sound, swing also offered individual musicians a chance to “solo” and improvise melodic, thematic solos which could at times be complex “important” music.
Over time, social strictures regarding racial segregation began to relax in America: white bandleaders began to recruit black musicians and black bandleaders white ones. In the mid-1930s, Benny Goodman hired pianist Teddy Wilson, vibraphonist Lionel Hampton and guitarist Charlie Christian to join small groups. In the 1930s, Kansas City Jazz as exemplified by tenor saxophonist Lester Young marked the transition from big bands to the bebop influence of the 1940s. An early 1940s style known as “jumping the blues” or jump blues used small combos, uptempo music and blues chord progressions, drawing on boogie-woogie from the 1930s.

The influence of Duke Ellington

While swing was reaching the height of its popularity, Duke Ellington spent the late 1920s and 1930s developing an innovative musical idiom for his orchestra. Abandoning the conventions of swing, he experimented with orchestral sounds, harmony, and musical form with complex compositions that still translated well for popular audiences; some of his tunes became hits, and his own popularity spanned from the United States to Europe.[111]
Ellington called his music American Music, rather than jazz, and liked to describe those who impressed him as “beyond category.”[112] These included many musicians from his orchestra, some of whom are considered among the best in jazz in their own right, but it was Ellington who melded them into one of the most popular jazz orchestras in the history of jazz. He often composed for the style and skills of these individuals, such as “Jeep’s Blues” for Johnny Hodges, “Concerto for Cootie” for Cootie Williams (which later became “Do Nothing Till You Hear from Me” with Bob Russell‘s lyrics), and “The Mooche” for Tricky Sam Nanton and Bubber Miley. He also recorded songs written by his bandsmen, such as Juan Tizol‘s “Caravan” and “Perdido“, which brought the “Spanish Tinge” to big-band jazz. Several members of the orchestra remained with him for several decades. The band reached a creative peak in the early 1940s, when Ellington and a small hand-picked group of his composers and arrangers wrote for an orchestra of distinctive voices who displayed tremendous creativity.[113]
El SWING

Early swing

As the 1920s turned to the 1930s, the new concepts in rhythm and ensemble playing that comprised the swing style were transforming the sounds of large and small bands. Starting in 1928, The Earl Hines Orchestra was broadcast throughout much of the midwest from the Grand Terrace Cafe in Chicago, where Hines had the opportunity to expound upon his new approaches to rhythm and phrasing with a big band. Hines’ arranger Jimmy Mundy would later contribute to the catalog of the Benny Goodman Orchestra. The Duke Ellington Orchestra had its new sounds broadcast nationally from New York’s Cotton Club, followed by the Cab Calloway Orchestra and the Jimmie Lunceford Orchestra. Also in New York, the Fletcher Henderson Orchestra featured the new style at the Roseland Ballroom and the swing powerhouse Chick Webb Orchestra started its extended stay at the Savoy Ballroom in 1931.[11] Bennie Moten and the Kansas City Orchestra showcased the riff-propelled, solo-oriented form of swing that had been developing in the hothouse of Kansas City.[12][13] Emblematic of the evolving music was the change in the name of Moten’s signature tune, from “Moten Stomp” to “Moten Swing.” Moten’s orchestra had a highly successful tour in late 1932. Audiences raved about the new music, and at the Pearl Theatre in Philadelphia in December 1932, the doors were let open to the public who crammed into the theatre to hear the new sound, demanding seven encores from Moten’s orchestra.[6]
With the early 1930s came the financial difficulties of the Great Depression that curtailed recording of the new music and drove some bands out of business, including the Fletcher Henderson Orchestra and McKinney’s Cotton Pickers in 1934. Henderson’s next business was selling arrangements to up-and-coming bandleader Benny Goodman. “Sweet” dance music remained most popular with white audiences but the Casa Loma Orchestra and the Benny Goodman Orchestra went against that grain, targeting the new swing style to younger audiences.
[ nota all music sweet swing
When swing became popular and the big-band craze first landed in the ’30s, not every American — nor every fan of music — was ready for the hard-swinging style led by Fletcher Henderson and Benny Goodman. The sweet bands, often derided and unfairly compared to those swing bands also active during the 1930s and ’40s, came out of a different tradition entirely. Though similarly influenced by jazz maestros from Duke Ellington to Louis Armstrong, the sound of the sweet band was simply an outgrowth from the society orchestra of the 1910s and ’20s. Based mostly in New York, hundreds of society bands fanned out across the metropolis each weekend, playing easily recognizable versions of the hits-of-the-day for light dances and debutante balls.
]

BENNY GOODMAN

NBC hired Goodman for the radio program Let’s Dance.[8] John Hammond asked Fletcher Henderson if he wanted to write arrangements for Goodman, and Henderson agreed.[3]:114 During the Depression, Henderson disbanded his orchestra because he was in debt.[13] Goodman hired Henderson’s band members to teach his musicians how to play the music.[14]
Goodman’s band was one of three to perform on Let’s Dance, playing arrangements by Henderson along with hits such as “Get Happy” and “Limehouse Blues” by Spud Murphy.[15]
Goodman’s portion of the program was broadcast too late at night to attract a large audience on the east coast. He and his band remained on Let’s Dance until May of that year when a strike by employees of the series’ sponsor, Nabisco, forced the cancellation of the radio show. An engagement was booked at Manhattan’s Roosevelt Grill filling in for Guy Lombardo, but the audience expected “sweet” music and Goodman’s band was unsuccessful.[16]
Goodman spent six months performing on Let’s Dance, and during that time he recorded six more Top Ten hits for Columbia.[8]

Catalyst for the swing era

A crowd of Goodman fans in Oakland, California, 1940
On July 31, 1935, “King Porter Stomp” was released with “Sometimes I’m Happy” on the B-side, both arranged by Henderson and recorded on July 1.[3]:134 In Pittsburgh at the Stanley Theater some members of the audience danced in the aisles.[17] But these arrangements had little impact on the tour until August 19 at McFadden’s Ballroom in Oakland, California.[18] Goodman and his band, which included Bunny Berrigan, drummer Gene Krupa, and singer Helen Ward were met by a large crowd of young dancers who cheered the music they had heard on Let’s Dance.[19] Herb Caen wrote, “from the first note, the place was in an uproar.”[20] One night later, at Pismo Beach, the show was a flop, and the band thought the overwhelming reception in Oakland had been a fluke.[16] [a]
nwide radio broadcasts over NBC affiliate stations. While in Chicago, the band recorded If I Could Be with You, Stompin’ at the Savoy, and Goody, Goody.[16] Goodman also played three concerts produced by Chicago socialite and jazz aficionado Helen Oakley. These “Rhythm Club” concerts at the Congress Hotel included sets in which Goodman and Krupa sat in with Fletcher Henderson’s band, perhaps the first racially integrated big band appearing before a paying audience in the United States.[16] Goodman and Krupa played in a trio with Teddy Wilson on piano. Both combinations were well received, and Wilson remained.
In late 1937, Goodman’s publicist Wynn Nathanson suggested that Goodman and his band play Carnegie Hall in New York City. The sold-out concert was held on the evening of January 16, 1938. It is regarded as one of the most significant in jazz history. After years of work by musicians from all over the country, jazz had finally been accepted by mainstream audiences. Recordings of the concert were made, but even by the technology of the day the equipment used was not of the finest quality. Acetate recordings of the concert were made, and aluminum studio masters were cut.[23] “The recording was produced by Albert Marx as a special gift for his wife, Helen Ward, and a second set for Benny. He contracted Artists Recording Studio to make two sets. Artists Recording only had two turntables so they farmed out the second set to Raymond Scott’s recording studio….It was Benny’s sister-in-law who found the recordings in Benny’s apartment [in 1950] and brought them to Benny’s attention.[3]:366 Goodman took the discovered recording to Columbia, and a selection was issued on LP as The Famous 1938 Carnegie Hall Jazz Concert.

Charlie Christian

Pianist and arranger Mary Lou Williams suggested to Hammond that he see guitarist Charlie Christian.[24] Hammond had seen Christian perform in Oklahoma City in 1939 and recommended him to Goodman, but Goodman was uninterested in electric guitar and was put off by Christian’s taste in gaudy clothing. During a break at a concert in Beverly Hills, Hammond inserted Christian into the band. Goodman started playing “Rose Room” on the assumption that Christian didn’t know it, but his performance impressed everyone.[25] Christian was a member of the Benny Goodman Sextet from 1939 to 1941, and during these two years he turned the electric guitar into a popular jazz instrument.[26]
JOHN HAMMOND
Hammond recognized jazz music to have originated as an African-American musical genre. When Hammond entered the jazz community, integration had not yet begun. Black and white musicians rarely played together and often the prestigious locations permitted only white audiences. Hammond remembers that before the 1920s, black musicians could always find jobs, even if they were low paying. After the instatement of Local 802, a union of professional musicians within New York City, Hammond saw more white people receiving jobs than black people. However, this did not stop the African-American musicians. Through burlesque and record making, these musicians continued to be a presence.[2]
1933 was a defining year for Hammond. He remembers this year being extraordinary due to his establishment of relationships with British record companies. Hammond was able to secure contracts for various musicians. He was an attractive producer to these companies because he did not desire a profit for himself. In 1933, he helped Benny Goodman receive a record deal with Columbia Records, which at the time was only known as English Columbia. During this time, Goodman was in need of a big break, as he was getting a reputation as being difficult to work with. Hammond proposed that Goodman produce a multiracial record; however, Goodman believed this route would hurt his musical reputation.[1]
In this year, Hammond broke out of the traditional role of a producer and became a talent scout, after hearing Billie Holiday. He remarks that he was astounded to discover that she was the daughter of Clarence Holiday from Fletcher Henderson‘s band. That same year, he was able to get her involved in the Benny Goodman Orchestra.[2] Hammond attributes fate to his finding of Holiday. After hearing her sing for the first time, he wrote, “She weighs over 200 pounds, is incredibly beautiful, and sings as well as anybody I have ever heard.”[1]
Later in 1933, he heard Teddy Wilson, a jazz pianist, on the Chicago radio. While he did not discover him, he was able to provide significant opportunities for him, even some collaboration with Billie Holiday.[2]
Hammond’s work with civil rights came from multiple angles. In 1933, he traveled South to attend a trial regarding the Scottsboro case, a case in which two white girls accused nine black boys of raping them. The testimonies of the two girls did not align with the story. While all nine boys were convicted, Hammond viewed this trial as a “catalyst for black activism”.[1]
Record integration became an important component of jazz music. Starting in 1935, musicians began to record in mixed-race groups. While some of this integration had already taken place, Hammond remembers it as being hidden. However, in 1935, the Goodman Trio began recording. In 1936, the group appeared in a live concert at the Chicago Hot Jazz Society. Hammond fondly remembers this as an innovative moment in jazz history.[2]

FBI inv

1935–1946: The swing era

Main article: Swing era
Benny Goodman, one of the first swing bandleaders to achieve widespread fame.
In 1935 the Benny Goodman Orchestra had won a spot on the radio show “Let’s Dance” and started showcasing an updated repertoire featuring Fletcher Henderson arrangements. Goodman’s slot was on after midnight in the East, and few people heard it. It was on earlier on the West Coast and developed the audience that later led to Goodman’s Palomar Ballroom triumph. At the Palomar engagement starting on August 21, 1935, audiences of young white dancers favored Goodman’s rhythm and daring arrangements. The sudden success of the Goodman orchestra transformed the landscape of popular music in America. Goodman’s success with “hot” swing brought forth imitators and enthusiasts of the new style throughout the world of dance bands, which launched the “swing era” that lasted until 1946.[14]
A typical song played in swing style would feature a strong, anchoring rhythm section in support of more loosely-tied woodwind and brass sections playing call-response to each other. The level of improvisation that the audience might expect varied with the arrangement, song, band, and band-leader. Typically included in big band swing arrangements were an introductory chorus that stated the theme, choruses arranged for soloists, and climactic out-choruses. Some arrangements were built entirely around a featured soloist or vocalist. Some bands used string or vocal sections, or both. Swing-era repertoire included the Great American Songbook of Tin Pan Alley standards, band originals, traditional jazz tunes such as the “King Porter Stomp”, with which the Goodman orchestra had a smash hit, and blues.
Hot swing music is strongly associated with the jitterbug dancing that became a national craze accompanying the swing craze. Swing dancing originated in the late 1920s as the “Lindy Hop,” and would later incorporate other styles including The Suzie Q, Truckin’, Peckin’ Jive, The Big Apple, and The Shag in various combinations of moves. A subculture of jitterbuggers, sometimes growing quite competitive, congregated around ballrooms that featured hot swing music. A dance floor full of jitterbuggers had cinematic appeal; they were sometimes featured in newsreels and movies. Some of the top jitterbuggers gathered in professional dance troupes such as Whitey’s Lindy Hoppers (featured in A Day At the Races, Everybody Dance, and Hellzapoppin’). Swing dancing would outlive the swing era, becoming associated with R&B and early Rock&Roll.
As with many new popular musical styles, swing met with some resistance because of its improvisation, tempo, occasionally risqué lyrics, and frenetic dancing. Audiences used to traditional “sweet” arrangements, such as those offered by Guy Lombardo, Sammy Kaye, Kay Kyser and Shep Fields, were taken aback by the rambunctiousness of swing music. Swing was sometimes regarded as light entertainment, more of an industry to sell records to the masses than a form of art, among fans of both jazz and “serious” music. Some jazz critics such as Hugues Panassié held the polyphonic improvisation of New Orleans jazz to be the pure form of jazz, with swing a form corrupted by regimentation and commercialism. Panassié was also an advocate of the theory that jazz was a primal expression of the black American experience and that white musicians, or black musicians who became interested in more sophisticated musical ideas, were generally incapable of expressing its core values.[15] In his 1941 autobiography, W. C. Handy wrote that “prominent white orchestra leaders, concert singers and others are making commercial use of Negro music in its various phases. That’s why they introduced “swing” which is not a musical form” (no comment on Fletcher Henderson, Earl Hines, Duke Ellington, or Count Basie).[16] The Dixieland revival started in the late 1930s as a self-conscious re-creation of New Orleans jazz in reaction against the orchestrated style of big band swing. Some swing bandleaders saw opportunities in the Dixieland revival. Tommy Dorsey’s Clambake Seven and Bob Crosby’s Bobcats were examples of Dixieland ensembles within big swing bands.
Between the poles of hot and sweet, middlebrow interpretations of swing led to great commercial success for bands such as those led by Artie Shaw, Glenn Miller and Tommy Dorsey. Miller’s trademark clarinet-led reed section was decidedly “sweet,” but the Miller catalog had no shortage of bouncy, medium-tempo dance tunes and some up-tempo tunes such as Mission to Moscow and the Lionel Hampton composition “Flying Home”. “The Sentimental Gentleman of Swing” Tommy Dorsey made a nod to the hot side by hiring jazz trumpeter and Goodman alumnus Bunny Berigan, then hiring Jimmie Lunceford‘s arranger Sy Oliver to spice up his catalog in 1939.
New York became a touchstone for national success of big bands, with nationally broadcast engagements at the Roseland and Savoy ballrooms a sign that a swing band had arrived on the national scene. With its Savoy engagement in 1937, the Count Basie Orchestra brought the riff-and-solo oriented Kansas City style of swing to national attention. The Basie orchestra collectively and individually would influence later styles that would give rise to the smaller “jump” bands and bebop. The Chick Webb Orchestra remained closely identified with the Savoy Ballroom, having originated the tune “Stompin’ at the Savoy,” and became feared in the Savoy’s Battles of the Bands. It humiliated Goodman’s band,[11] and had memorable encounters with the Ellington and Basie bands. The Goodman band’s 1938 Carnegie Hall Concert turned into a summit of swing, with guests from the Basie and Ellington bands invited for a jam session after the Goodman band’s performance. Coleman Hawkins arrived back from an extended stay in Europe to New York in 1939, recorded his famous version of “Body and Soul”, and fronted his own big band. 1940 saw top-flight musicians such as Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Don Byas, Charlie Christian, and Gene Ramey, whose careers in swing had brought them to New York, beginning to coalesce and develop the ideas that would become bebop.

1940s: Decline

The early 1940s saw emerging trends in popular music and jazz that would, once they had run their course, result in the end of the swing era. Vocalists were becoming the star attractions of the big bands. Vocalist Ella Fitzgerald, after joining the Chick Webb Orchestra in 1936, propelled the band to great popularity and the band continued under her name after Webb’s death in 1939. In 1940 vocalist Vaughn Monroe was leading his own big band and Frank Sinatra was becoming the star attraction of the Tommy Dorsey Orchestra, inciting mass hysteria among bobby-soxers. Vocalist Peggy Lee joined the Goodman Orchestra in 1941 for a two-year stint, quickly becoming its star attraction on its biggest hits. Some big bands were moving away from the swing styles that dominated the late 1930s, for both commercial and creative reasons. Some of the more commercial big bands catered to more “sweet” sensibilities with string sections. Some bandleaders such as John Kirby, Raymond Scott, and Claude Thornhill were fusing swing with classical repertoire. Lower manpower requirements and simplicity favored the rise of small band swing. The Savoy Sultans and other smaller bands led by Louis Jordan, Lucky Millinder, Louis Prima, and Tony Pastor were showcasing an exuberant “jump swing” style that would lead to the postwar rise of R&B. In a 1939 Downbeat interview, Duke Ellington expressed dissatisfaction with the creative state of swing music;[17] within a few years he and other bandleaders would be delving into more ambitious, and less danceable, forms of orchestral jazz and the creative forefront for soloists would be moving into smaller ensembles and bebop. The Earl Hines Orchestra in 1943 featured a collection of young, forward-looking musicians who were at the core of the bebop movement and would in the following year be in the Billy Eckstine Orchestra, the first big band to showcase bebop. As the swing era went into decline, it secured legacies in vocalist-centered popular music, “progressive” big band jazz, R&B, and bebop.
The trend away from big band swing was accelerated by wartime conditions and royalty conflicts.[18] In 1941 the American Society of Composers and Producers (ASCAP) demanded bigger royalties from broadcasters and the broadcasters refused. Consequently, ASCAP banned the large repertoire they controlled from airplay, severely restricting what the radio audience could hear. ASCAP also demanded pre-approval of set lists and even written solos for live broadcasts, to assure that not even a quoted fragment of ASCAP repertoire was broadcast. Those restrictions made broadcast swing much less appealing for the year in which the ban was in place. Big band swing remained popular during the war years, but the resources required to support it became problematic. Wartime restriction on travel, coupled with rising expenses, curtailed road touring. The manpower requirements for big swing bands placed a burden on the scarce resources available for touring and were impacted by the military draft. In July 1942 the American Federation of Musicians called a ban on recording until record labels agreed to pay royalties to musicians. That stopped recording of instrumental music for major labels for over a year, with the last labels agreeing to new contract terms in November 1944. In the meantime, vocalists continued to record backed by vocal groups and the recording industry released earlier swing recordings from their vaults, increasingly reflecting the popularity of big band vocalists. In 1943 Columbia Records re-released the 1939 recording of “All or Nothing at All” by the Harry James Orchestra with Frank Sinatra, giving Sinatra top billing (“Acc. Harry James and his Orchestra”). The recording found the commercial success that had eluded its original release. Small band swing was recorded for small specialty labels not affected by the ban. These labels had limited distribution centered in large urban markets, which tended to limit the size of the ensembles with which recording could be a money-making proposition. Another blow fell on the market for dance-oriented swing in 1944 when the federal government levied a 30% excise tax on “dancing” nightclubs, undercutting the market for dance music in smaller venues.[19]
The war’s end saw the elements that had been unified under big band swing scattered into separate styles and markets. Some “progressive” big bands such as those led by Stan Kenton and Boyd Raeburn stayed oriented towards jazz, but not jazz for dancing. Much of the top instrumental talent of the period were performing in small band formats ranging from R&B to bebop. The hard core dancing niche formerly occupied by hot big band swing was occupied by small “jump” bands and R&B. Popular music was centered on vocalists, and a full-time big band to back up a vocalist was increasingly seen as an unnecessary expense. By 1947 the economics of popular music led to the disbanding of many established big bands. Big band music would experience a resurgence during the 1950s, but the connection between the later big band music and the swing era was tenuous.
L’ERA DEL SWING

MARSHALL STEARNS

Buck dance
Katherine Dunham
Escena de ballet a Stormy Weather
39 Harlem Background p.315
El 17 juny de 1928 va començar una marató de ball al Manhattan Casino, inicialment 80 parelles. Ballaven una hora i descansaven 15 minuts, dia i nit. Això va durar fins el 4 de juliol. quedaven quatre parelles d’empeus, una d’elles George “Shorty” Snowden, amb el número 7 a l’esquena. Les quatre parelles es repartirien un premi de 5000$. A les tardes, els espectadors podien oferir un premi de 5 o 10$ per que competissin alguna de les parelles que quedaven. I en una d’aquestes Snowden diu que va decidir fer un breakaway, enviar la parella com en un swingout i improvisar unes passes. Això va trencar la monotonia de la marató, bàsicament Collegiate, i l’efecte va ser elèctric, tant pel púbic com pels músics. “Shorty havia posat en amrxa alguna cosa”.
p.316
you couldn’t do real lindy to Lombardo
The Savoy
p.140 Dancing became more rhythmic, and jazz drummers were getting ideas from tap dancers
SAVOY
p.325 One event in the development of big-band jazz and its effect on the dance can be dated by the appearance at the Savoy of the Bennie Moten band from Kansas City. This band -with Lips Page on trumpet, Ben Webster on tenor, and Count Basie at the piano-ignited a musical revolution by the sheer power and drive of its playing. Substituting a guitar for the banjo and a string-bass for the tuba, Moten’s band generated a more flowing, lifting momentum. The effect on the dancers was to increase the energy and speed of execution, a necessary preliminary for the acrobatics to come.
In a sense, The Lindy is choreographed swing music. Unlike earlier Dixieland jazz, and the Toddle, which was danced to it, a bouncy, up-and-down style of dancing, swing music and Lindy flowed more horizontally and smoothly. There was more rhythmic continuity. again, swing music and the Lindy were more complicated, for while a LIndy team often danced together during the opening ensembles of a big band, they tended to go into a breakaway and improvise individual steps when the band arrangement led into a solo.
The similarity is conscious and intentional, for jazz dancers follow the music closely. Describing an incident at the Savoy in 1937, Leon James remarks: “Dizzy Gillespie was featured in the brass section of Tewddy Hill’s screaming band. A lot of people had him pegged as a clown, but we loved him. Every time he played a crazy lick, we cut a crazy step to go with it. And he dug us and blew even crazier stuff to see if we could dance to it, a kind of game, with the musicians and dancers challenging eachh other.
Great musicians inspire great dancers -and vice versa- until the combination pyramiuds inbto the greatest performances of both. “I wish jazz was played more often for dancing” sid LEster Young during his lst years with the Count Basie band, “The rhythm of the dancers comes back to you when you’re playing”. One of the reasons for the early development of great big-band jazz at the Savoy was the presence of great dancers.
cita lester young insipració dels músics stearns? p. 325 stearns, p 148 bateries i tap dance
Posted on

Esborrany site Swing

jiveatfive520964106.wordpress.com jiveatfive1957  itdontmean1thing!

Presentació. Discriminació i esclavatge. Swing 1926 1939

Presentació

Què fa possible que ens ho passem tan bé en una jam?
Un espai, música i gent que balla.
Què hi ha darrera?
Una associació, la BCNswing, que ho ha convocat, ha proveït un lloro, ha buscat un DJ. La Bcnswing es va fundar el xxxx per a,c,c [ a completar amb un parell de ratlles o un enllaç a una altra pàgina]
Però sobretot hi ha la música i el ball, una música i un ball que van ser creats per afroamericans a la dècada dels anys 30, més o menys, i especialment a Harlem: el swing.
Recordeu el primer cop que vau sentir aquesta música que, encara que no haguessiu ballat mai, us feia moure els peus?
Potser era un arranjament que havia escrit Count Basie, Duke Ellington o Fletcher Henderson. En algun moment a primers dels anys 30, algú concebia aquest tema, el provava al piano, l’escrivia al pentagrama, treballava els arranjaments i explicava o distribuïa còpies de les parts a trompetes, trombons i saxofons per assajar. Els solistes de l’orquestra completaven la creació improvisant solos. Aquesta música sonava a les sales de ball per satisfer la demanda de les multituds de balladors que hi acudien. Sonava també a la ràdio i, una petita part era recollida per un micròfon elèctric a uns estudis com els Brunswick al 799 de la sèptima avinguda de New York i acabava gravada a un màster de cera del qual se’n feia un motllo de metall i se n’imprimien còpies en shellac per ser reproduïdes a un gramòfon a 78 rpm.
Als anys 80 es començaria a digitalitzar la música gravada i els solcs de l’espiral d’un disc es convertirien en zeros i uns emmagatzemats en una cinta magnètica per produir CDs. Als 2000, gràcies a internet, estarien disponibles en un servidor d’Apple o Spotify per a ser enviats a través de les xarxes. D’allà va ser seleccionat pel DJ i va acabar a una playlist a un PC o un mòbil connectat al lloro del Parc de la Ciutadella o els cubs, per exemple.
I recordeu potser també el primer cop que vau veure la cara de felicitat dels balladors, fent charlestons i swingouts? I vau pensar “jo també vull fer això”!
Potser vau anar a una de escoles de Barcelona, com Ballaswing, Swingmaniacs o Swingcats i heu après els passos que feia davant vostre un professor. Aquest professor potser ho va aprendre de’n Lluís Vila, que va portar el swing a Barcelona l’any [ 1998 ]. Ell ho va aprendre a [ on? ] de [ qui ? ],  [i aquest ] ho va aprendre de Frankie Manning el [ 1985? ]. Feia 30 anys que Frankie Manning havia deixat de ballar i treballava a Correus. I en feia uns 45 que Shorty George, Frankie Manning i altres, potser en un pati abans d’anar a ballar al Savoy a Harlem, provaven i assajaven nous passos, barrejant estils anteriors com el Breakaway o el charleston. I així neixia una nova manera de ballar.  El ball canviava per seguir la nova música swing i la música swing s’inspirava en el ball.
Sembla gairebé impossible, que una música i una dansa sorgides en unes circumstàncies tan concretes, la comunitat afroamericana a Harlem, més o menys de 1930 a 1940, hagi sobreviscut i tingui tanta força avui. Potser és que el swing té alguna cosa que ressona en la naturalesa humana en general; només cal veure com reaccionen  a vegades els nens petits que per atzar passen pel costat d’una jam. Passa el mateix amb el blues. També va néixer en unes cirumstàncies molt concretes i també té alguna cosa que ressona en la naturalesa humana en general; a tots els països i totes les cultures hi ha músics que s’han sentit atrets pel bues i se l’han fet seu.
Fa pensar en el que deia el poeta Auden:
A poet’s hope: to be,
like some valley cheese,
local, but prized elsewhere.
L’esperança d’un poeta: ser
com el formatge d’una vall local
però estimat arreu
Aquesta “vall local” és la comunitat afroamericana a Harlem cap el 1930. Si puguéssim viatjar en l’espai i el temps a aquesta “vall local”, coneixeríem bàsicament tres coses:
  • què vol dir ésser afroamericà i haver patit d’esclavatge i després la discriminació
  • l’afirmació de la cultura afroamericana en mitjans dels anys 20 amb la Harlem renaissance
  • i sobretot, l’escena de música de jazz i ball
Hem esmentat la música i el ball que tenen el seu origen en la comunitat afromaericana de Harlem, però al començament dèiem que en una jam hi ha “un espai, una música, una gent que balla”. Si ens preguntem perquè ha crescut tant el swing els darrers, la resposta no és només la música  el ball swing, sinó també “la gent que balla”, la comunitat swing. Hi ha més escenes de ball, el tango, la salsa, balls de saló, dansa urbana. Però l’escena swing es caracteritza sobretot per la seva inclusivitat. Hi són benvinguts principiants i experts, gent gran i joves, LGBTI+, els rols de leader i follower no estan forçosament llligats a un gènere determinat. L’objectiu és sobretot “gaudir i divertir-se al màxim ballant amb la música swing i el jazz en general”. Tothom s’hi sent còmode i acceptat.
Perquè funciona tant bé?
M’atreviria a dir que no és només per la música i el ball sinó per l’ambient de les jams, l’acceptació de tothom, valors importants; és sobretot una troabda per gaudir de la música i el ball, no predomina l’exhibició de le shabilitats, el lligar., topthom s’hi sent còmode i acceptat.

Discriminació i esclavatge

Esclavatge i Guerra civil. 1783 – 1865
L’esclavatge havia estat pràctica habitual a l’Àfrica durant segles. Els presoners fets a un estat eren esclavitzats i a vegades venuts a països musulmans, o Europa. Al segle XVI els van començar a vendre a traficants portuguesos i espanyols. Aquests rarament s’aventuraven a l’interior del continent. Els capturadors africans els obtenien de l’interior i els transportaven a la costa occidental on els intercanvien per mercaderies. La població indígena d’Amèrica del sud havia estat extraordinàriament reduïda per la verola i altres plagues transmeses pels colonitzadors. Els africans no n’estaven afectats i a més eren més resistents a les malalties tropicals que no pas els europeus. Eren mà d’obra barata per a les plantacions.  https://www.newyorker.com/culture/personal-history/my-great-grandfather-the-nigerian-slave-trader
Es calcula que al llarg de deu segles de tràfic d’esclaus, uns 15 milions van ser lliurats cap al nord d’Àfrica i l’orient i uns 15  milions a través de l’oceà Atlàntic. Molts morien pel camí o al cap d’un temps d’arribar. S’estima que uns 470.000 van anar a parar a les colònies a l’est del Mississipi que acabarien pertanyent als Estats Units el 1783 (amb la compra de Louisiana el 1802 i l’expansió cap a l’Oest).
Els quàquers van liderar l’oposició a l’esclavatge tant a Gran Bretanya com als Estats Units i el tràfic acaria essent prohibit el 1807 i 1808 respectivament. L’esclavatge en sí, la “propietat de persones”, va quedar abolit al nord però va seguir vigent al sud, principalment als camps de cotó que era una economia molt lucrativa. Cap el 1860 hi havia uns 4 milions d’esclaus. Quan Abraham Lincoln va ser elegit amb l’abolició de l’esclavatge al seu programa, uns quants estats del sud es va segregar i confederar, començant una guerra civil que acabaria el 1865 amb la victòria del nord. Les esmenes a la Constitució 13,  14 i 15 abolien l’esclavatge, atorgaven ciutadania als negres i preveien que podrien votar.
Black-codes i Jim Crow. 1865 – 1966
Però després d’un període breu que feia creure en una plena ciutadania dels afroamericans, els estats del sud van anar legislant per negar els drets de vot i imposar la segregació en educació, transport, restaurants i totes les àrees de la vida. Aquest conjunt de lleis, anomenada  Jim Crow , va estar vigent de 1876 a 1965. Es basava en la doctrina “separate but equal” que pretenia que la segregació no violava la igualtat dels ciutadans establerta per la Constitució.
Molts negres van emigrar del sud cap al nord, dels camps de cotó a les indústries, amb l’esperança d’una vida millor. Es van trobar amb un racisme molt semblant.
A l’època de la reconstrucció, amb l’emancipació, molts negres van rebre o adquirir terres per fer de pagesos. En no deixar testaments escrits, moltes d’elles van ser arrabassades als que havien de ser els hereus legítims. Els bancs, a més, no concedien hipoteques als negres, o ho feien amb tipus d’interès molt més elevats que als blancs. El resultat és que entre 1910 i 1997, els afroamericans van perdre el 90% de les seves terres.
Algun historiador considera que el sud, de fet, va guanyar la guerra (
A més de la discriminació, la població negra va ser objecte d’atacs per part de grups supremacistes blancs com el KuKluxKlan, amb linxaments. Aquests són evocats a l’estremidora “Strange Fruit” cantada per Billy Holiday o Nina Simone. A l’hora de jutjar acusats negres, els jurats blancs solien ser enormement parcials. És el que retrata la cèlebre novel·la de 1960 To Kill a Mockingbird.
El moviment de drets civils va començar a reivindicar pacíficament els drets dels negres. El 1955 Rosa Parks va refusar cedir el seu seient del bus, de la part reservada als negres, a un passatger blanc que no tenia lloc a la part dels blancs que estava plena del tot.
La segregació deixaria de ser legal amb la  Civil Rights Act of 1964 però encara havien de passar dos anys de lluita del moviments de drets civils per que els negres poguessin votar lliurement. El 1965 van tenir lloc tres marxes de Selma a Montgomery, la capital d’Alabama.
1966 – actualitat
El racisme no va desaparèixer de cop. El 1968 Martin Luther King Jr. era assassinat. La discriminació econòmica, l’accés a l’educació es va haver d’anar guanyant pas a pas. A cada insitució hi ha va haver  una “primera vegada” que un negre hi aconseguia entrar, un primer pilot de guerra, un primer cirurgià, etc.
Per part de la policia els negres són vistos automàticament com a sospitosos i els sotmet a detencions arbitràries, a vegades amb resultats fatals. El moviment Black Lives Matter  ho denuncia. El 2017 els negres eren un 12% del total de la població però un 33% de la població de reclusos.
https://www.pewresearch.org/fact-tank/2019/04/30/shrinking-gap-between-number-of-blacks-and-whites-in-prison/ . El 2020, es registrat per un mòbil l’assassinat de George Floyd en ser asfixiat per un policia que li va pressionar el coll amb el genoll durant 9 minuts.
El sistema de votacions als Estats Units requereix que els votants es registrin abans. Mentre que a molts estats aquest és un tràmit fàcil i alguns permeten fer-ho online, d’altres, i en particular alguns del sud, exigeixen fer-ho presencialment amb una data límit d’entre dues i quatre setmanes abans de la votació. El resultat d’aquesta normativa, pròpia de cada estat, és que bona part dels votants negres o pobres en general, que potser votarien els demòcrates, es queden a casa.
El racisme al món de l’espectacle, Minstrel Shows i Black face
Durant tot el segle XIX un dels espectacles d’entreteniment més popular van ser els minstrel shows  ( https://en.wikipedia.org/wiki/Minstrel_show  ,  https://www.musicals101.com/minstrel.htm    ) un seguit de números còmics, ball, cançons, que bàsicament feien burla dels negres presentant-los com a ganduls, ignorants, supersticiosos i ximples, amb personatges com Jim Crow i Zip Coon. Els números eren executats per blancs amb la cara pintada de negre ( https://en.wikipedia.org/wiki/Blackface ) . Ocasionalment també hi havia intèrprets negres. El gènere seguiria essent popular fins ben entrat el s.XX, amb intèrprets tant famosos com Al Jonson  https://www.youtube.com/watch?v=PIaj7FNHnjQ. S’escriurien cançons i es muntarien coreografies expressament per a aquests tipus d’espectacle. El que en circumstancies normals hauria pogut ser una broma, com quan algú es riu de si matiex, durant dècades va ser una humiliació constant.
Als anys 20 i 30, ocasionalment el talent de músics i ballarins negres va començar a ser valorat seriosament. Però la segregació seguia vigent. Un músic negre podia ser una estrella popular però no podia prendre una copa al mateix local on actuava, tret que fos un local només per a negres. És impossible llegir la biografia de cap music o ballarí afroamericà sense trobar-hi episodis de discriminació i abusos.
La discriminació presentava també aspectes més subtils. En els films destinats a audiències en general, rarament es podia veure mai un personatge negre ben vestit, elegant com Fred Astaire per exemple. Sempre apareixen com cambrers, mossos de mudances, cirabotes. Tant Louis Armstrong comn Bill Bojangles Robinson apareixen en alguns números vestits amb pell d’animal, ( https://youtu.be/nMDSARqndEA  un número excel·Lent, d’altra banda) com enviant el missatge que els negres són un poble primitiu, salvatges de l’Àfrica, potser amb cert talent per entretenir, però mai un igual. Ha de ser en films destinats a públic negre, com Stormy Weather, on podem veure els insuperables Nicholas Brothers vestits de frac. L’extraordinària pianista Hazel Scott  https://en.wikipedia.org/wiki/Hazel_Scott va acabar vetada per refusar personatges que la mostraven sota estereotips, com una cambrera. En general, es voldrà impedir que es vegi un negre superant un blanc. Jesse Owens no va ser felicitat per Roosevelt després de guanyar quatre medalles d’or davant de Hitler als jocs olímpics de 1936.
Els negres hauran de conquerir pas a pas el dret a ser considerats com iguals. Jessie Norman va demostrar que una negra podia cantar òpera igual o millor que els blancs. Alvin aIley, que els negres podien crear un ballet que incorpori les arrels afroamericanes i la tradició clàssica. Toni Morrison, que una història sobre esclaus negres escrita per una dona negra, mereixia el premi Nobel de literatura.
Possiblement, la música de jazz, creada bàsicament per afoamericans, sigui una de les aportacions principals a la cultura universal per part d’Amèrica. No obstant, no va ser fins el 1987 que va quedar consolidat com a llegat cultural al Jazz at Lincoln Center i el 1988 es creava la Jazz Lincoln Center Orchestra sota l’impuls de Wynton Marsalis. De la mateixa manera que la Filharmònica de Viena conserva el llegat musical dels segles XVIII i XIX, la JLCO conserva i promou el llegat del jazz, de Duke Elington, a Thelonius Monk i Coltrane. El públic és acollit als concerts amb un “Welcome to the house of Swing”.
Finalment cal esmentar el debat sobre appropiació cultural en l’escena actual del swing sobre si s’oblida deliberadament que tant la música com la dansa que gaudim van ser producte de la creativitat d’afroamericans; com si tot el que tenim avui fos gràcies a que el lindy hop va ser “rescatat” per blancs.
Swing 1926-1939
Context
Harlem Renaissance
Swing: nova música i nou ball
El naixement del swing 1926 – 1935
El context: migració de negres del sud, feliços 20, la llei seca (1920 – 1933), crack de la Brosa 1929 de pressió i New Deal, 1939-1945 WWii
[ el racisme ] reconstrucció i harlem renaissance
[ great migration]
A primers del segle XX, el nord, i a New York en particular, Harlem, havia estat rebent molts negres que fugien d’un sud dominat per les lleis Jim Crow i la viiolència de la supremacia blanca. [ vegeu aquí un post sobre el racisme als Estats Units] Hi havia força oportunitats de feina a la indústria degut a la primera guerra mundial. La concentració de d’afroamericans buscant una vida millor, en unes condicions més lliures que les del sud, tot i que no exemptes de racisme, van permetre que aparegués una cultura pròpiament afroamericana en que s’anomenaria Harlem Renaissance.
Després d’una dècada bastant pròspera als ’20, el 1929 tenia lloc al crac a la borsa i els Estats Units entrarien en una gran depressió econòmica que va ser combatuda amb el New Deal de Roosevelt amb un ample conjunt de mesures estatals. L’economia es començaria a recuperar a mitja dècada dels ’30 pero no ho faria del tot fins a l’esforç industrial de la segona guerra mundial.
És també l’època de la prohibició de venda de begudes alcohòliques, que duraria de 1920 a 1933. Va sorgir un mercat negre controlat per la màfia i una sèrie de locals clandestins (speakeasies = parla fluix), on sovint hi actuaven grups de jazz.
Harlem Renaissance
El 1925 apareixeria l’antologia d’Alain Locke’s  The New Negro amb escriptors com Langston Hughes, Zora Neale Hurston, o Claude McKay, que fa descobreix, si es pot dir així, una cultura afroamericana pròpia. Per exemple, aquest poema de Langston Hugues:
Weary Bues
Swaying to and fro on his rickety stool
He played that sad raggy tune like a musical fool.
Sweet Blues!
Coming from a black man’s soul.
O Blues!
In a deep song voice with a melancholy tone
I heard that Negro sing, that old piano moan—
“Ain’t got nobody in all this world,
Ain’t got nobody but ma self.
En moda, les dones van començar a anar amb faldilles més curtes, amb plomes, els homes amb vestits Zoot, amples espatlles, cintura alta, grans barrets, a vegades tot de color.
[ podeu veure aquesta escena de MalcomX amb Denzel Wahsington en la qual va col·Laborar Frankie Manning]. Josephine Baker, una ballarina negra que triomfava a Paris, creava tendència i era admirada per artistes d’avantguarda com Jean Cocteau, Fernand Léger, Matisse i Alexander Loos que va dissenyar una casa per a ella.
En música, pianistes com James P. Johnson, Fats Waller, Lucky Roberts van començar tocar en un estil diferent del Ragtime. La ma esquerra saltava fent una nota greu als temps 1-3 i un acord als 2-4 mentre la dreta improvisava. Es va acabar anomenant “Stride”, o “Harlem stride”.
Tot i que la depressió va posar en dificultats alguns clubs, va ser una època brillant pel Jazz. Louis Armstrong havia gravat feia poc les brillants sessions amb els Hot Five i Hot Seven i tocava al Connie’s Inn. El Cotton Club va fitxar Duke Ellington el 1927 i va eixamplar les possibilitats del jazz, essent valorat no només per l’audiència negra sinó també aficionats a la música d’Europa. Count Basie arribaria a New York a mitjans dels ’30.
Amèrica seguia essent un país racista però els negres començaven a estar orgullosos de la seva identitat i la seva cultura. No eren els ximples que retrataven els minstrel shows, ignorants que entretenien amb música i balls primitius. Encara que majoritàriament tenine un public negre, també van ser valorats per blancs. Els afroamericans escrivien literatura que mereixia ser publicada i llegida, i  van tenir el suport de personatges com Carl Van Vechten.  Els compositors blancs per a shows de Broadway es  van començar a interessar per la música i la vida negra. Gershwin estrenaria l’òpera Porgy and Bess el 1935. La influència de la música negra es troba en moltíssims temes de shows de Broadway. Després aquests temes passaran a ser repertori dels músics de jazz , el que s’ha acabat anomenant American Songbook.

ñññññññññññññññ

A més dels Minstrel shows i havia espectacles de Vaudeville, alguns d’ells amb intèrprets negres i orientats a un públic exclusivament negre. A diferència dels minstrel, aquí es podia veure dalt d’un escenari un personatge negre que no era ridícul. En el vaudeville hi van actuar artistes tan importants com les cantants de blues Bessie Smith o Ma Rainey, i ballarins com Bill “Bojangles” Robinson. El 1921 es va estrenr a Broadway el musical Suffle Along, https://en.wikipedia.org/wiki/Shuffle_Along , de Noble Sissle i Eubie Blake.
música i ball swing
Esbós de la història del swing
Nova música swing
El 1926 s’inaugurava el Savoy Ballroom.  Des dels seus origens al sud, el jazz s’havia instal·lat a New York, a Chicago i a Kansas City. Els propers anys el jazz evolucionaria molt, tant pel que fa els solistes com pel conjunt de l’orquestra.
Els solistes explorarien noves possibilitats seguint el camí inaugurat per Louis Armstrong. Sobre una mateixa base harmònica, els solos podien ser molt més rics i complexos. Des que va ser gravat el 1928, la introducció al West End Blues de Louis Armstrog ha deixat bocabadat tothom:
[   ]
cher
Mireu la diferència entre King Oliver, un jazz de New Olrleans, on la trompeta i el clarinet s’entrellacen gairebé en peu d’igualtat, una mica com la polifonia renaixentista.

King Oliver – Canal Street blues (1923)

Si escoltem el POtato Head Blues de 1927 de Louis Armstrong, amb  ed with Louis Armstrong and His Hot Five, including Johnny Dodds (clarinet), Lil Armstrong (piano), and Johnny St. Cyr (banjo and guitar). These musicians were augmented by Dodds’s brother, Baby Dodds (drums), Pete Briggs (tuba), and John Thomas (trombone, repl,  veurem les parts de tutti típiques de l’estil de New Orleans, on trompeta, clarinet i trombó entrellacen les línies melòdiques. I escoltarem també un dels millors solos de la història del jazz. Amb l’aparició de solistes brillantíssims, les orquestres deixen més lloc per al lluïment. Aquí es queden sols amb la secció rítmica.
aquí al rocky mountain blues també de 1927  https://youtu.be/OMkeiv9eoFg de fletcher Henderson, els solos són similarsM Tommy Ladnier també era de New Orleans, com Armstrong, però les seccions amb l’roquestra sencera estan molt organitzades en arranjaments precisos, que sovint la secció de trompetes trombons amb la de saxos.
A Kansas City l’orquestra de Bennie Moten amb count Basie al piano, feia unes peces amb un ritme fortament sincopat, i arranjaments amb riffs clars
Every Day blues
st louis shuffle fletcher Henderson 1927 : https://youtu.be/t7eTcH56IFs
o el fletcher henserson de Big John SpecialJimtown (1936)
Bandes
arranjaments escrits, apresos de memòria o fins i tot improvisats
l’estil de Kansas city amb Bennie Moten, tenia motius musicals curts i potents, els riffs, sovint alternats entre metalls i canyes, per damunt els quals eslluïen els solistes
 Podem comparar-ho una mcia amb la polifonia renaixentista i la música barroca, amb els concerti grossi, on al música s’organitza de diferent maneram
[   ]
Fletcher Henderson el 1924 al Roseland Ballroom de NY amb Louis Amstrong , Earl Hines el 1928 al Grand Terrace Cafe a Chicago, Duke Ellington al Cotton Club a NY, Count Basie, primer a l’osquestra de Bennie Moten a Kansas City i el 1935 a NY, Cab Calloway al Cotton CLub a NY, Chick Webb al Savoy a NY, immy Lunceford primer a Memphis i després a NY, Andy Kirk a amb Mary Lou Williams a Kansas City.

henderson

Henderson, along with Don Redman, established the formula for swing music. The two broke the band into sections (sax section, trumpet section etc.). These sections worked together to create a unique sound. Sometimes, the sections would play in call-and-response style, and at other times one section would play supporting riffs behind the other.[10] Swing, its popularity spanning over a decade, was the most fashionable form of jazz ever in the United States.
Henderson was also responsible for bringing Louis Armstrong from Chicago to New York in October 1924, thus flipping the focal point of jazz in the history of the United States (although Armstrong left the band in November 1925 and returned to Chicago).
Henderson also played a key role in bringing improvisatory jazz styles from New Orleans and other areas of the country to New York, where they merged with a dance-band tradition that relied heavily on arrangements written out in musical notation.[13]
nova dansa swing
el nou ball, veure descipció a FM charleston, breakaway,
origens
barreja de charleston i breakaway (sembla com si ballessin shag i se separessin shorty snowden after
seben 1929
Al llibre de Frankie Manning s’explica com el lindy es va anar formant a partir de tres balls que es feien a Harlem a finals dels 1920s:
El Charleston: Amb arrels cenre africanes es diu que va començar a Charleston, Soth Carolina i hauria arribat a Harlem amb la gran migració. Es va fer molt popular amb la peça del pianista de stride  James P. Johnson al show de Broadway Runnin’ Wild de 1923. Era un ball molt alegre que van adoptar també els blancs. Josephine Baker el va prsentar a París amb gran èxit. Les faldilles curtes de les “flappers”, els passos desinhibits, obrint i tanant les cames, fent kicks, van acabar simbolitzant una època feliç, els roaring twenties, que acabarien amb el crack del 1929.
[ video exemple josephine baker]
El Collegiate: que Frankie Manning va veure a l’Alhambra, “de vuit temps amb el patró de peus similar al Charleston i el Breakaway, però sense separació entre els balladors. Més aviat estaven en una posició relativament estreta, gairebé abraçats de cintura cap amunt i enfocat a un ràpid treball de peus”. En frankie diu que era com el Charleston però enganxats.
El Breakaway.Tot i mantenint la connexió, els balladors se separaven una mica (breakaway), i a vegades es deixaven anar de les mans (d’aquí el nom); ni junts del tot com en el collegiate, ni separats del tot com en el Charleston.
EL breakaway s’aniria modificant incorporant més passos del Charleston i segons FM, del shag i acabria donant lloc al lindy hop:
shorty snowden 1929
Posició horitzaontal
el 1934, FM té anys, comença a balalr amb els Whitey Llindy Hoppers i modifica el lindy donant-li un estil més horitzontal, com el d’un corredor. FM explica que anys mé stard, quan intrduia el lindy a balladors professials,
FM cita FM: coreografia, bbaladors professionals p. 236 “the dancers in these shows were terrific, top-notch at what they were used to doing. But just like with all the other professional grups I’d been working with (except the ones that already knew how to lindy hop), the challenge was to get them to change from an upright position to dancing down”:
El 1935 FM comença  fer aeris com els que veurem al cèlebre fragment del Hellapoppin de 1941. El lindy era un ball social però alhora un ball d’exhibisó, i el públic quedava bocabadsat amb les figures acrobàtiques i el ritme rapidíssim.
LA POPULARITAT DEL SWING
—- com e svivia la música, sales, clubs, speakeasies, ràdio, rent party
des del grand terrace, dl cotton club es retransmetia en directe per ràdio
—  El públic blanc consumia l’anomenat “sweet swing” amb orquestres com les de Guy Lombardo
swingin on a star: https://youtu.be/Kv_BAQMZ-A8
https://youtu.be/OMeLSsnxsFE  you’re driving me crazy
La majoria dels números de ball de les pelis de Fredstai
, Les Brown o Glenn Miller, una mica el que podem veure a le spelis de Fred Astaire.  https://youtu.be/n3RSlUkw9U0  dancing cheek to cheek
És una música agradable, però és una altra cosa.
Eren dos móns separatrs. L’orquesttra de Benny Goodman [ integracó programa de ràdio]
——-
el 1935 Benny Goodman
la popularitat va venir d’un programa de radio per BALLAR benny goodmann
—–
va convergir una mcia, e svan barrejar més, les orquestres blanques es van ennegrir .
anys mé stard tornaria a passar el mateix amb el R&B i el rockn roll elvis i la big mama thornton, satisfaction
el swng es va tornar mainstream
L’escena a Harlem
Si poguessim viatjar en l’espai i el temps al HArlem de 1932 podríem fer servir de guia aquest mapa que mostra l’escena nocturna:
les sales de ball
A night-club map of Harlem
The stars indicate the places open all night … The only important omission is the location of the various speakeasier but since there are about 500 of them you won’t have much trouble.
Cotton club, Cab Calloways band
Savoy Ballroom, Doing the Lindy Hop
Lafatette Theatre
Don Redman’s band
Small’s Paradise
[frankie manning quines sales esmenta ]
SAvoy ballroom Alhambra Ballroom, Apollo Theater, El morocco, Small’s Paradise, Dunbar Ballroom, Audubon Ballroom, Rockland Palace, Lafayette T
les maneres de viure la música, sales de ball, radio, house rent parties
la música
les que cita el frankie manning
l’argot dels HEP CATS
Música i ball
La música i el ball evolucionaven alhora. Hi havia una demanda de música per la gent que anava a ballar a les sales i la gent anava a ballar perquè la música els engrescava.
p.140 Dancing became more rhythmic, and jazz drummers were getting ideas from tap dancers
SAVOY
p.325 One event in the development of big-band jazz and its effect on the dance can be dated by the appearance at the Savoy of the Bennie Moten band from Kansas City. This band -with Lips Page on trumpet, Ben Webster on tenor, and Count Basie at the piano-ignited a musical revolution by the sheer power and drive of its playing. Substituting a guitar for the banjo and a string-bass for the tuba, Moten’s band generated a more flowing, lifting momentum. The effect on the dancers was to increase the energy and speed of execution, a necessary preliminary for the acrobatics to come.
In a sense, The Lindy is choreographed swing music. Unlike earlier Dixieland jazz, and the Toddle, which was danced to it, a bouncy, up-and-down style of dancing, swing music and Lindy flowed more horizontally and smoothly. There was more rhythmic continuity. again, swing music and the Lindy were more complicated, for while a LIndy team often danced together during the opening ensembles of a big band, they tended to go into a breakaway and improvise individual steps when the band arrangement led into a solo.
The similarity is conscious and intentional, for jazz dancers follow the music closely. Describing an incident at the Savoy in 1937, Leon James remarks: “Dizzy Gillespie was featured in the brass section of Tewddy Hill’s screaming band. A lot of people had him pegged as a clown, but we loved him. Every time he played a crazy lick, we cut a crazy step to go with it. And he dug us and blew even crazier stuff to see if we could dance to it, a kind of game, with the musicians and dancers challenging eachh other.
Great musicians inspire great dancers -and vice versa- until the combination pyramiuds inbto the greatest performances of both. “I wish jazz was played more often for dancing” sid LEster Young during his lst years with the Count Basie band, “The rhythm of the dancers comes back to you when you’re playing”. One of the reasons for the early development of great big-band jazz at the Savoy was the presence of great dancers.
La influència mútua de música i dansa havia passat sempre. Les parts de les suites barroques, com els famoses suites per a cello de Bach són danses: l’Alemanda, la Courante, la la Sarabanda (per cert, una dansa d’origen afromamericà), ja és un misteri com va acabar essent un moviment lent , la gavota, la Bourrée, el Minuet la Giga. En alguns stage d’interpretació de música barroca s’ofereixen cursos de dansa per que els músics sàpiguen millor com interpretar-les.
d’on venia, què va venbir després?
esplendor i declivi,
què va apssar amb les grans bandes despres 2ona geurra mundial
el final
Cab CAloway a finals dels ’40 per temes econòmics
jimmy lunceford plega el 1940 per la wwii i vendres baixes
fletcher henderson plega rep l’impacte del 1929 i aguanta fins el 1934 que la banda es desfà, treballa fent arranjaments per a benny goodmann
earl hines el 1940 va tabncar i estaria fins el 1947 de gira per tot el país
chick webb estava malament de salut i moria el 1939
andy kirk desmunbtava la banda el 1948
benny goodman va anar seguint  però el swimg estava de baixa
count basie va haver desfer la banda amb la uerra i va estar amb eptits però després es va reinventar, va incorporar coses de bebop però sempre manindria la pulsació, a finals del ’50 incorpraria arradnjament s de neal hefti. va estar de gira i mantenia la banda fins que moria el 1984 [ jo el vaig veure a bareclona]
uke ellington va aconseuir mantenir la banda tot i que l’escena era més per grups mé spetits i crrooners, cap als 50 estava en baxa opuplaritat ie spebnsava que l’estile stava usperat. Va remuntar amb el concert de Newport de 1956 i la banda va estar de gira, va escriure epces més complexes, va seguir fins als 74 que va morir.
El 1
1941 Hellzapoppin’
1943 Guerra
1955 correus
p. 203
By the tiime I get out of the army, the music scene had changed. Many bands, mostly small, like Charlie PArker, but some large ones, like Dizzy Gillespie, were paying bebop, which was such a strange sound to my ears that I could not understand it. [´´´] I was used to music for dancing, but this new sound was only for listening.
FM va seguir ballant uns anys i a primers dels ’50 ho va deixar.
p.225 In 1984, just about thirty years after I’d gone to work in the post office, Norma MIller called to tell me that Smalls’ Paradise, an old nightclub in Harlem, had begun holding swing dances on Monday nights.
[ el be bop també es balla, però d’una altra manera ]
el jazz canviaria molt en le sproperes èpoques, i el ball també,
però aquesta època és tal vegada la que el caracteritza. consolidat com a llegat cultural al Jazz at Lincoln Center i el 1988 es creava la Jazz Lincoln Center Orchestra sota l’impuls de Wynton Marsalis. De la mateixa manera que la Filharmònica de Viena conserva el llegat musical dels segles XVIII i XIX, la JLCO conserva i promou el llegat del jazz, de Duke Elington, a Thelonius Monk i Coltrane. El públic és acollit als concerts amb un “Welcome to the house of Swing”.
Perquè funciona tant bé?
M’atreviria a dir que no és només per la música i el ball sinó per l’ambient de les jams, l’acceptació de tothom, valors importants; és sobretot una troabda per gaudir de la música i el ball, no predomina l’exhibició de le shabilitats, el lligar., topthom s’hi sent còmode i acceptat.
Posted on

Material Posts Lletres

(4) “Free” vs “gratuit”
També ho trobo una bona idea i no puc evitar pensar en la cançó:
The best things in life are free (com les jams de la bcnswing), i l’escena de Madmen: https://youtu.be/FKgPTkIulEI
The moon belongs to everyone
Best things in life they’re free
Stars belong to everyone
They cling there for you and for me
Flowers in spring
The robins that sings
The sunbeams that shine
They’re yours and their mine
Love can come to everyone
Best things in life they’re free
Una versió per ballar: https://youtu.be/DQ0JOgvLg1g
the best things in life are free
mad men
sinatra
ink spots
The moon belongs to everyone
Best things in life they’re free
Stars belong to everyone
They cling there for you and for me
Flowers in spring
The robins that sings
The sunbeams that shine
They’re yours and their mine
Love can come to everyone
Best things in life they’re free
Moon belongs to everyone
The best things in life, they’re free
Stars belong to everyone
They glitter there for you and for me
They are yours and me
(4) altres
debatblack creativity matters
swing, abans i després
Reserva
Lavilla tulos arpa: https://youtu.be/WT2rfBCLgGQ
dorothy ashby: https://youtu.be/ZGo1vJFSqe8
reet petite louis jordan peli sencera, https://youtu.be/USJoBzxyr2Q 2′
https://www.musicradar.com/news/guitars/the-25-best-female-blues-artists-ever-264300
rose mitchell baby please don’t go, bon blues,  https://youtu.be/KkHze8KUBeE
28 desembre
dia mundial de les víctimes de trepitjades i patades
sinistralitat
carnet de punts
incempetència més que mala fe
—————————————————–
https://youtu.be/L7IqhWrgZnc
it happened in Harlem
Chris columbo Smalls Paradise, ballairna claqué 11 15:47 Flix Flax
—————————————–
———————-
meencantaelwing.wordpress.com receptes
https://youtu.be/6iXzkBz0un8 Dakota i Nadia, vídeo ball blues
—————–
Colau, ampliació Ciutadella, sonorització, cartell de complet
músics
cançons
tenim cançons i lletres per a tots els sentiments
lover man
undecided
enamorament all of me, you’re the top,
you say tomato, tu dius tomàquet i jo dic tomata, tu dius patata i jo dic pataca
can’t we be friends
who’s sorry now
goody goody
FM prefaci
house rent parties
slow drag
Posted on

Swing Slang

The New CAB CALLOWAY’S Cat-ologue

Revised 1939 Edition  (Just the Swing)

Atlas Obscura

 

A

 

ain’t coming on that tab (v)
won’t accept the proposition. Usually abbr. to “I ain’t coming.”
apple (n)
the big town, the main stem, Harlem.
armstrongs (n)
musical notes in the upper register, high trumpet notes.

 

B

 

back (adv)
the ultra or peak. Ex. “She sang that song back”, “He danced back.”
barbecue (n)
the girl friend, a beauty.
barrelhouse (adj)
free and easy.
battle (n)
a very homely girl, a crone.
beat
(1) (adj) tired, exhausted. Ex. “You look beat” or “I feel beat”. (2) lacking anything. Ex. “I am beat for my cash”, “I am beat to my socks” (lacking everything).
beat it out (v)
play it hot, emphasize the rhythm.
beatup (n)
small change. Ex. “Can you lend me a little beatup?”
beat up the chops (or the gums) (v)
to talk, converse, be loquacious.
beef (v)
to say, to state. Ex. “He beefed to me that, etc.”
bible (n)
the gospel truth. Ex. “It’s the bible!”
black (n)
night.
black and tan (n)
dark and light colored folks. Not colored and white folks as erroneously assumed.
blues and grays (n)
colored and white folks.
blip (n)
something very good. Ex. “That’s a blip”, “She’s a blip”.
blow the top (v)
to be overcome with emotion (delight). Ex. “You’ll blow your top when you hear this one”.
boogie-woogie
(1) harmony with accented bass. (2) a new dance introduced at the Cotton Club in 1938.
break it up (v)
to win applause, to stop the show.
bree (n)
girl.
bright (n)
day.
bring down
(1) (n) something depressing. Ex. “That’s a bring down”. (2) (v) Ex. “That brings me down”.
buddy ghee (n)
fellow.
bush (n)
weed, reefers, marijuana.
bust your conk (v)
apply yourself diligently, break your neck.

 

C

 

canary (n)
girl vocalist.
cat (n)
musician in swing band.
chick (n)
girl.
clambake (n)
ad lib session, every man for himself, a jam session not in the groove.
collar (v)
to get, to obtain, to comprehend. Ex. “I gotta collar me some food”, “Do you collar this jive?”
come again
try it over, do better than you are doing, I don’t understand you.
comes on like gang busters (or like test pilot) (v)
playing, singing, or dancing in a terrific manner, par-excellence in any department. Sometimes abbr. to “That singer really comes on!”
cooling (v)
laying off between engagements, not working.
cop (v)
to get, to obtain (see collar and knock).
corny (adj)
old fashioned, stale.
crept out like the shadow (v)
“comes on”, but in smooth, suave, sophisticated manner.
cubby (n)
room, flat, home.
cups (n)
sleep. Ex. “I gotta catch some cups”.
cut (v)
to outclass, be superior to. Ex. “That trumpet player cuts them all!”
cut out (v)
to leave, to depart. Ex. “It’s time to cut out”, “I cut out from the joint in the early bright”.
cut rate (n)
a low, cheap person. Ex. “Don’t play me cut rate, Jack!”

 

D

 

dicty (adj)
high class, nifty, smart.
dig (v)
(1) meet. Ex. “I’ll plant you now and dig you later”. (2) look, see. Ex. “Dig the chick on your left duke”. (3) comprehend, understand. Ex. “Do you dig this jive?”
dillinger (n)
a killer-diller, too hot to handle.
dime note (n)
ten dollar bill.
doghouse (n)
bass fiddle.
doss (n)
sleep. Ex. “I’m a little beat for my doss”.
dracula (n)
something in a class by itself.
drape (n)
suit of clothes, dress, costume.
dry goods (n)
same as a drape.
dry long so
fate, or “that’s life”, or “just like that”.
duke (n)
hand, mitt.

 

E

 

early black (n)
evening.
early bright (n)
morning.
evil (adj)
in ill humor, in nasty temper.

 

F

 

fall out (v)
to be overcome with emotion. Ex. “The cats fell out when he took that solo”.
faust (n)
an ugly girl, a hag (see battle).
fews and two (n)
money or cash in small quantity.
final (v)
to leave, to go home. Ex. “I finaled to my pad” (went to bed), “We coped a final” (went home).
fine dinner (n)
a good looking girl.
focus (v)
to look, to see.
fraughty issue (n)
a very sad message, a deplorable state of affairs.
frame (n)
the body.
freeby (n)
no charge, gratis. Ex. “The meal was a freeby”.
frisking the whiskers (v)
what the cats do when they are warming up for a swing session.
frompy (adj)
a frompy queen is a battle or faust.
fruiting (v)
fickle, fooling around with no particular object.

 

G

 

gate (n)
a male person (a salutation), abbr. for “gate-mouth”.
gauge (n)
intoxication, when you set your gate you get “high” or intoxicated. “Dry gauge” is the weed, reefers.
get in there (an exclamation)
go to work, get busy, make it hot, give all you’ve got.
glims (n)
the eyes.
got your boots on
you know what it is all about, you are a hep cat, you are wise.
got your glasses on
you are ritze or snooty, you fail to recognize your friends, you are up-stage.
gravy (n)
profits.
growl (n)
vibrant notes from a trumpet.
gutbucket (adj)
low-down music.

 

H

 

hard (adj)
fine, good Ex. “That’s a hard tie you’re wearing”.
have a ball (v)
to enjoy yourself, stage a celebration. Ex. “I had myself a ball last night”.
hep cat (n)
a guy who knows all the answers, understands jive.
hide-beater (n)
a drummer (see skin-beater).
high (adj)
intoxicated (by liquor or marijuana). Ex. “He was as high as a Georgia pine”.
hincty (adj)
conceited, snooty.
hip (adj)
wise, sophistocated, anyone with boots on. Ex. “She is a hip chick”.
home-cooking (n)
something very nice, (see fine dinner).
hot (adj)
musically torrid; before swing, tunes were hot or bands were hot.

 

I

 

icky (n)
one who is not hip, a stupid person, can’t collar the jive.
igg (v)
to ignore someone. Ex. “Don’t igg me!”
in the groove (adj)
perfect, no deviation, down the alley.

 

J

 

jack (n)
name for all male friends (see gate and pops).
jam
(1) (n) improvised swing music. Ex. “that’s swell jam”. (2) (v) to play such music. Ex. “That cat surely can jam”.
jeff (n)
a pest, a bore, an icky.
jelly (n)
anything free, on the house.
jitter bug (n)
a swing fan; formerly a person addicted to “jitter sauce” (liquor).
jive
(1) (n) Harlemese speech or lingo; also stuff and things. Ex. “did you bring the jive (liquor?” (2) (v) to kid along, to blarney, to give a girl a line. Ex. “He can jive his way into any chick’s heart”.
joint is jumping
the place is lively, the club is leaping with fun.

 

K

 

kill me (v)
show me a good time, send me.
killer-diller (n)
a great thrill.
knock (v)
to obtain (see collar). Ex. “I’m gonna knock me some food”.
kopasetic (adj)
absolutely okay, the tops.

 

L

 

land o’darkness (n)
Harlem.
latch on (v)
grab, take hold, get wise to.
lay some iron (v)
to tap dance. Ex. “Jack, you really laid some iron that last show!”
lamp (v)
to see, to look at.
lane (n)
a male, usually a non-professional.
lay your racket (v)
to jive, to sell an idea, to promote a proposition.
lead sheet (n)
a top coat.
left raise (n)
left side. Ex. “Dig the chick on your left raise”.
licking the chops (v)
see frisking the whiskers
licks (n)
hot musical phrases.
light up (v)
to smoke a reefer or weed.
lily whites (n)
bed sheets.
line (n)
cost, price, money. Ex. “What is the line on this drape”. (how much does this suit cost)?, “Have you got the line in the mouse” (do you have the cash in your pocket)? (Also, in replying all figures are doubled. Ex. “This drape is line forty” (this suit costs twenty dollars).
locked up
to acquire something exclusively. Ex. “He’s got that chick locked up”, “I’m gonna lock up that deal”.

 

M

 

main kick (n)
the stage.
main on the hitch (n)
husband.
main queen (n)
favorite girl friend, sweetheart.
man in gray (n)
the postman.
mellow (adj)
all right, fine. Ex. “That’s mellow, Jack”.
mess (n)
something good. Ex. “That last drink was a mess”.
meter (n)
quarter, twenty five cents.
mezz (n)
anything supreme, genuine. Ex. “This is really the mezz”.
mitt pounding (n)
applause.
mouse (n)
pocket. Ex. “I’ve got a meter in the mouse”.
muggin’ (v)
making ’em laugh, putting on the jive. “Muggin lightly”, (light staccato swing); “Muggin heavy”, (heavy staccato swing).
murder (n)
something excellent or terrific. Ex. “That’s solid murder, gate!”

 

N

 

naipes (n)
a lane, gate (sepian reversed).
neigho pops
nothing doing, pal.
nickelette (n)
automatic phonograph, music box.
nickel note (n)
five dollar bill.
nix out (v)
to eliminate, get rid of. Ex. “I nixed that chick out last week”, “I nixed my garments” (undressed).
nod (n)
sleep. Ex. “I think I’ll cop a nod”.

 

O

 

ofay (n)
white person.
off time jive (n)
a sorry excuse, saying the wrong thing.
off the cob (adj)
corny, out of date.
orchestration (n)
an overcoat.
out of the world (adj)
perfect rendition. Ex. “That sax chorus was out of the world”.
ow
an exclamation with varied meaning. When a beautiful chick passes by, it’s “Ow!”, and when someone pulls an awful pun, it also is “Ow!”

 

P

 

pad (n)
bed.
pecking (n)
a dance introduced at the Cotton Club in 1937.
peola (n)
a light person, almost white.
peppermint candy (n)
sweets following a reefer session, (use of weed creates a craving for sugar).
pigeon (n)
a young girl.
pink (n)
a white person.
pops (n)
salutation for all males (see gate and Jack).
pounders (n)
policemen.

 

Q

 

queen (n)
a beautiful girl.

 

R

 

rank (v)
to lower.
ready (adj)
100 per cent in every way. Ex. “That fried chicken was ready”.
reefer (n)
marijuana cigarette, the weed, the bush.
ride (v)
to swing, to keep perfect tempo in playing or singing.
riff (n)
hot lick, musical phrase.
righteous (adj)
splendid, okay, Ex. “That was a righteous queen I dug you with last black”.
roach (n)
butt of a partially smoked reefer cigarette.
rock me (v)
send me, kill me, move me with rhythm.
ruff (n)
quarter, twenty five cents.
rug cutter (n)
a very good dancer, an active jitterbug.

 

S

 

sad (adj)
very bad. Ex. “That was the saddest meal I ever collared”.
sailing (v)
intoxicated, high.
salty (adj)
angry, ill-tempered.
send (v)
to arouse the emotions (joyful). Ex. “That sends me!”
set of seven brights (n)
one week.
sharp (adj)
neat, smart, tricky. Ex. “That hat is as sharp as a tack”.
shim-sham-shimmy (n)
a dance introduced at the Cotton Club in 1930.
signifying (v)
to declare yourself, to brag, to boast.
slave (v)
to work, whether arduous labor or not.
slide your jib (v)
to talk freely.
so help me
it’s the truth, that’s fact.
skin-beater (n)
drummer (see hide-beater).
skin (n)
drums.
solid (adj)
great, swell ,okay.
square (n)
an un-hip person( see icky and jeff)
stache (v)
to file, to hide away, to secrete.
stand one up (v)
play one cheap, to assume one is cut-rate.
stick (n)
a reefer cigarette.
susie-q (n)
a dance introduced at the Cotton Club in 1936.

 

T

 

take it slow (v)
be careful.
take off (v)
play a solo.
tea (n)
marijuana, reefers, the bush.
teapad (n)
a place to smoke the weed.
threads (n)
suit, dress, or costume (see drape and dry-goods).
tick (n)
minutes, moments. Ex. “I’ll dig you in a few ticks”. Also, ticks are doubled in accounting time, just as money is doubled in giving “line”. Ex. “I finaled to the pad this early bright at tick twenty” (I got to bed this morning at ten o’clock).
togged to the bricks
dressed to kill, from head to foot.
too much (adj)
term of the highest praise. Ex. “You are too much!”
trickeration (n)
struttin’ your stuff, muggin’ lightly and politely.
trilly (v)
to leave, depart. Ex. “Well, I guess I’ll trilly”.
truck (v)
to go somewhere. Ex. “I think I’ll truck on down to the gin-mill (bar)”.
trucking (n)
a dance introduced at the Cotton Club in 1933.
twister to the slammer (n)
the key to the door.
two cents (n)
two dollars.

 

U

 

unhip (adj)
not wise to the jive, an icky, a jeff, a square.

 

V

 

viper (n)
one who smokes reefers, a tea-hound.
v-8 (n)
a chick who spurns company, is independent, is not amenable.

 

W

 

what’s your story?
what do you want, what have you got to say for yourself, how are tricks, or what excuse can you offer? Ex. “I don’t know what his story is.”
weed (n)
marijuana, reefers.
whipped up (adj)
worn out, exhausted, beat for your everything.
wren (n)
a chick, a queen.
wrong riff
saying or doing the wrong thing. Ex. “You’re coming up on the wrong riff”.

 

Y

 

yeah, man
an exclamation of assent.
Posted on

Posts bcnswing

S

El Mississippi i el jazz.
Si haguéssim de dibuixar un esquema de la geografia dels Estats Units, posaríem una serralada a l’oest, les Rocky mountains, una serralada a l’est, les Appalachian, i un riu immens i majestuós al mig, el Mississippi, queel recorre de dalt a baix. El 1800 la demanda mundial de cotó era molt alta, i delta del Mississippi, una regió molt fèrtil on es van establir plantacions que exportaven a Anglaterra que és on hi havia la indústria tèxtil. Els propietaris de terres es van fer riquíssims gràcies a que també eren propietaris de persones a qui no pagaven un sou, els esclaus negres. La producció de cotó entre 1800 i 1860 es va multiplicar per 25, i de 700.000 esclaus es va passar a 4 milions. Amb la victòria dels Unionistes a la guerra civil, el 1865 es va abolir l’esclavatge però els estats del Sud se les van apanyar per imposar la segregació durant cent anys més amb el conjunt de lleis anomenades “Jim Crow”. La Civil Rights Act de 1964 va acabar amb la segregació sobre el paper però sense eliminar-la del tot a efectes reals. Encara avui els polítics republicans dels estats del sud modifiquen les normes de votació per tal que als negres els resulti més difícil fer-ho.
No sabem gaire exactament com era la música original dels esclaus procedents d’Àfrica i com es va anar modificant al llarg de les dècades d’explotació, però sí que cap el 1900, els seus cants, clams per expressar el patiment i l’esperança, havien evolucionat cap al blues d’una banda, i cap al gospel de l’altra, en aquest cas, transformant els himnes religiosos de les esglésies baptistes i pentecostals. Les polques i valsos que tocaven els pianistes als salons, van transformar-se en ragtime, i la música de bandes militars, en els ritmes sincopats del Jazz inicial de New Orleans. Esclaus i descendents d’esclaus dels camps de cotó al Mississippi van crear tot de noves formes musicals que acabarien determinant bona part de la música a Occident els propers cent anys: blues, swing, R&B (d’on sortiria el rock i el pop), Funk i HipHop.
Les aigües del riu baixaven de nord a sud, de Minnesota a Louisiana, mentre que la música pujava riu amunt, literalment en els vaixells que remuntaven el riu i que a vegades duien orquestres a bord. Seguint el riu trobem les que podríem anomenar “ciutats del jazz i del blues”: Memphis, St.Louis i una mica a l’est, Kansas City, pel riu Missouri; més al nord seguint l’afluent Illinois, Chicago.
Escoltem Louis Armstrong cantant al “riu mandrós”, Lazy River que ens evoca el Mississippi. Al vídeo s’han pres la molèstia, no només de posar la lletra, sinó de transcriure les notes de quan canta scat (improvisar amb la veu com si fos un instrument), un dels primers enregistraments on es fa. Els solos són inspiradíssims i al minut 2:30 fa un glissando (saltar d’una nota a una altra de manera contínua, com ho podria fer un trombó) fabulós.
https://youtu.be/cJBAmeowNeU
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mississippiriver-new-01.png
——————–
El delta del Mississippi i voltants va ser un regió molt fèrtil per conrear el cotó. I degut a la població afroamericana que hi vivia, va ser també una regió molt fèrtil quant a músics de blues. Tant és així que la Comissió de blues del Mississipi ha acumulat fins a 200 punts d’interès al Mississippi Blues Trail (sí! 200!), indicant els llocs on van viure els homes i dones que van fer el blues, com per exemple la cabana de fusta on va néixer Robert Johnson, o la Highway61.
http://www.msbluestrail.org/index.aspx
Ara estem passant uns anys complicats, tant per ballar, com per viatjar. Però somniar és gratis, i jo puc visualitzar unes vacances amb una expedició de bluseros de la bcnswing, fent una caravana de descapotables per les carreteres del Delta, escoltant i ballant blues, i descobrint la cuina del sud. Al delta hi ha cranc, gambes, i altres mariscs. I naturalment això serveix per fer plats com el gumbo o el jambalaya, que són cosins llunyans del suquet de peix i la paella però amb un brou i condiments diferents. Amb els vídeos i llista de Spotify del Mississippi Blues Trail podem fer una mena de viatge virtual.
https://open.spotify.com/playlist/3pZLrXyy7I84sZ587hnSYC?si=SMAtLo3wQnWWQBLyDgKDoQ
I si no, també tenim aquí el nostre blues trail: tenim l’agenda de la @BluesDanceCatalunya, les sessions a @LaIguanaCultura, on tenen descompte pels socis de la Bcnswing, i l’arròs i plats d’anguila del nostre delta, el de l’Ebre.
El gumbo, el pastís de cranc i el jambalaya van inspirar una cançó al cantant de country Hank Williams que va ser versionada per músics de New Orleans com Fats Domino i el Professor Longhair.
https://youtu.be/sZh3oZmRIsY
http://www.mshistorynow.mdah.ms.gov/articles/161/cotton-in-a-global-economy-mississippi-1800-1860
mckinley cotton pickers
cotton club
Little Milton, Inverness, Mississippi
El blues és escoltat i interpretat per gent de tots els països i cultures. Perquè troba aquest ressó? Potser perquè permet expressar el patiment i alhora dóna força per seguir endavant. I encara que siguem uns privilegiats i no estiguem treballant sotmesos a un camp de cotó, la vida a vegades fa mal i qui més qui menys porta, invisibles, les seves cicatrius a l’ànima.
Un blues típic té tres grups de quatre compassos i molt sovint segueix un esquema així:
1- Estic futut/da [sovint per una relació que no funciona]
2- [repeteix]És que realment estic futut/da
3- [Conclou ] No sé què faré/ però ja me’n sortiré / altres …
Seguint el Mississippi Blues Trail arribem a Inverness, no pas el d’Escòcia sinó el del Mississippi, on un 7 de setembre de 1933 va néixer Little Milton. No és que fos baixet, és que a son pare li deien “Big” Milton. Quan tenia 12 anys, amb els diners estalviats treballant a la plantació de cotó Bowles, va comprar per correspondència, la primera guitarra (no hi havia Amazon). Va començar cantant blues i a finals dels ’50 el va fusionar amb el soul.
Adéu Charlie Watts, drummer of the Stones.
Ell anava per dissenyador gràfic però va acabar essent un dels bateries més cèlebres del rock. Va créixer a Londes escoltant discos de Louis Armstrong, Miles Davis i Charlie Parker. Al començament ell volia tocar jazz, i en particular el boogie-woogie i es va unir a uns joves Stones que eren uns apassionats del blues i el Rhyhtm&blues. Van tocar amb grans com Muddy Waters. Com sap tothom, es van convertir en una potentíssima banda de rock. Charlie Watts va seguir estimant el jazz tota la vida i quan podia tocava boogie-woogie. Ens encanta sentir-li dir a ell mateix que li agrada el boogie-woogie perquè té swing, i que el swing és una de les arrels principals del pop i del rock.
https://youtu.be/Lg1uoTPbMTs?t=38
I aquí el veiem tocant fa uns anys a Barcelona a la sala Luz de Gas.
https://youtu.be/-8aK05AFFfI
Bpm, AABA
https://www.youtube.com/watch?v=H0grl8rKUiw
Esteu preparant llistes de música per ballar per fer de DJ algun dia? Voldríeu tenir a punt peces ràpides, peces de temps mitjà i peces lentes? Com de ràpid o de lent? Antigament els compositors ho indicaven de manera aproximada, posant el caràcter de la peça: Adagio (lent), allegro (animat), presto (ràpid). Més endavant, amb els metrònoms es va poder fer de manera més precisa, indicant els beats (les pulsacions) per minut com quan ens prenen el pols. Una balada serà d’uns 70 bpm, un temps mitjà de 120 bpm i un temps ràpid cap als 180 bpm.
Per si voleu trobar els bpm d’una peça, la DJ Sonja ens fa arribar dos recursos:
https://songbpm.com/@ella-fitzgerald/on-the-sunny-side-of-the-street On podem fer una cerca de la cançó i ens dóna els bpm, la tonalitat i la durada.
https://www.all8.com/tools/bpm.htm on podem anar prement una tecla al ritme d’una cançó que escoltem i ens calcula els bpm.
Moltes peces tenen 32 compassos organitzats en quatre grups de 8 compassos:
A. Ens exposen el tema
A. Ens repeteixen el tema (així se’ns fa familiar)
B. Vuit compassos amb un motiu musical diferent, que contrasta amb el primer, sovint canviant la tonalitat.
A. Tornen a exposar el tema principal (que ara ja reconeixerem perquè l’hem sentit dos cops)
Quan es gravava sobre cilindres de cera, a primers del segle 20, la durada màxima era d’uns 3 minuts, i això només permetia fer uns 3 chorus a 128 bpm, tres grups de 32 compassos (3×32=96 compassos, 4 temps per compàs 96×4=384 beats, 384/128=3). Amb un tempo més ràpid n’hi cabrien més, i amb una balada lenta, menys. Per ballar ja ens va bé, que sinó, ens cansem. Però tot això del comptar no deixa de ser secundari i l’important és que la música sigui bona i passar-ho bé ballant. Quan a Frankie Manning li preguntaven si un pas era six-count o eight-count ell deia: L’únic “count” que jo conec és el Count Basie!
Per mantenir l’interès, una peça musical ha d’estar equilibrada entre el que és previsible i el que no ho és. Tota l’estona el mateix és avorrit. Tota l’estona de variació sense cap estructura reconeixible també es fa avorrit. L’estructura AABA ho afavoreix. No només hi la variació entre les frases A i B, sinó també en els diferents chorus de la peça. Els músics acostumen a presentar primer la melodia estàndar tal com és coneguda. Després improvisen tot mantenint l’harmonia. Normalment no reconeixerem el tema, però si ens hi fixem, podrem seguir la base harmònica. Després de fer un o més chorus improvisant, al final recapitulen tornant a fer els 32 compassos amb el tema original, potser amb alguns canvis, però acabant gairebé sempre que reconeixem el tema principal A. En música clàssica, la forma sonata fa quelcom semblant, es presenta un tema, es desenvolupa amb diverses variacions, i es tanca tornant al tema inicial.
primer AABA: chorus amb melodia estàndar
segon (i successius) AABA: chorus improvisant sobre la base harmònica AABA
AABA Final: tornant a la melodia
En aquesta versió de “On the Sunny Side of the Street”, de tres minuts i uns tranquils 103 bpm, no hi caben tres grups chorus de 32 i tenim, després d’una intro, Ella Fitzgerald que fa un chorus sencer:
Intro
A Grab your coat and get your hat …
A Can’t you hear a pitter-pat? …
B I used to walk in the shade …
A If I never, never have a cent …
el segon chorus té dos grups amb solo de trompeta i l’orquestra al fons comença fins que a la B torna Ella Fitzgerald i es tanca amb el tema i una coda:
A orquestra i solo trompeta
A :/:
B Ella Fitzgerald, I used to walk in the shade … BREAK
A
Coda
Jazz Standards, Shiny Stockings
Frankie Manning explica que quan va començar a ensenyar lindy hop a uns balladors que havien estat estudiant els moviments espectaculars i ràpids dels films, els va voler fer ballar “Shiny Stockings”, que és d’un temps mig i cal saber moure’s més amb la música i el ritme. Era el seu tema preferit. A vegades, amb un tema que ens agrada particularment, ens agradaria saber qui el va compondre, qui el va fer popular, la historia del tema. Hi ha un recurs excel·lent que és https://www.jazzstandards.com/compositions-4/shinystockings.htm on hi ha fins a 1000 estàndars dels quals 300 estan totalment documentats.
Què és un “estàndard” de jazz? Simplement un tema que, per l’harmonia, la melodia, el caràcter, té alguna cosa que inspira els músics a fer-ne diferents versions improvisant o creant arranjaments.
A jazzstandards ens assabentem que “Shiny Stockings” és una composició de 1955 de Frank Foster, saxo tenor a l’orquestra de Count Basie. La lletra la va afegir Ella Fitzgerald el 1963. Foster explica que quan van començar a assajar-lo per primer cop a un local de Philadelphia, acabaven d’arribar a la ciutat, tots estaven cansats i amb gana. No estaven gaire per assajar i sonava fatal. Però van seguir tocant i sobte tot va encaixar. Basie era amable amb tothom però quan comentava una composició d’algú solia dir només “Molt bé, noi” (oh, it’s very nice, kid). Foster recorda amb orgull que, anys més tard, el va agafar pel braç i li va dir “Saps què?, amb aquest Shiny Stockings realment la vas clavar, nano” (Junior, you know that “Shiny Stockings”? You really put one down that time.) I això era el màxim elogi que es podia esperar de Count Basie.
Aquí tenim la primera gravació amb l’orquestra de Count Basie el 1955: https://youtu.be/dN_XDVnNSuA
Una altra de 1958 en directe: https://www.youtube.com/watch?v=lAcjwbpeuYA
Aquí amb la veu d’Ella Fitzgerald, autora de la lletra, 1963: https://youtu.be/_MYhp9iu83M
Those silk shiny stockings  Aquestes mitges de seda lluents
That I wear when I’m with you       Que porto quan estic amb tu
I wear ’cause you told me           les porto perquè em vas dir
That you dig that crazy hue.        que flipes per aquest color boig
Que és un tema que inspira diferents arranjaments ho veiem amb els dos següents, que són molt diferents, i del mateix any, 1965:
The Delta Rhythm Boys 1965 (en una actuació a RTVE): https://youtu.be/jc_kA2GzjNs
Dexter Gordon 1965, una meravella: https://youtu.be/3E0r99jR6kM
I en trobaríem moltes més. Un dels grans plaers de la vida és passar un parell d’hores, o tota una tarda, explorant versions d’un estàndar de jazz. Aquesta pandèmia de la Covid ha fet patir molta gent i hem trobat a faltar moltíssim poder ballar. Però alguns dels que s’han vist obligats a deixar l’oficina i treballar des de casa potser poden aprofitar la companyia dels jazz standards.
Acabem amb una versió exquisida d’Andrea Motis i Ignasi Terraza (el pianista, molt original, sembla inspirar-se més en Earl Hines que no pas en Count Basie): https://youtu.be/KfGiMxNqYrM.
Llistes de la Bcnswing. Com seria la vostra jam preferida?
A Spotify  hi podeu trobar llistes que ha preparat la Bcnswing, classificades segons el tempo, slow, Slow lindy 90 a 120 bpm, triples de 120 a 150 bpm, triples de 150 a 165 bpm, kicks de 160 a 195 bpm, kicks de més de 195 bpm, Slow balboa < 160 bpm, Balboa suau de 160 a 180 bpm, Balboa de 180 a 240 bpm, Fast balboa > 240 bpm, Shag (Collegiate i St. Louis)), Transicions de lent a mig i Charleston. I de blues hi ha Delta blues, Piedmont blues, Classic female blues, Chicago post-war blues, Fast blues i ball roomin’.
Us posem l’enllaç a algunes:
Slow lindy: https://open.spotify.com/playlist/3rIM8xLBJS78a7pwsrSNe3?si=f6b1a7e762764e50
Triples de 120 a 150: https://open.spotify.com/playlist/3gwrNyn5MZB6rtTPDmOxXA?si=184b7878422f4dcf
Kicks de 160 a 195: https://open.spotify.com/playlist/67RbMKLb0krQ6j7E2SpGEw?si=004920b41d084576
Això és un tresor! Com faríeu servir tot aquest material per preparar una jam?
Hi ha qui alternaria temes ràpids amb d’altres de lents, no només per poder recuperar l’alè, sinó perquè els temps més lents pemeten explorar més figures mentre que els ràpids descarreguen més adrenalina.
Molts prefereixen jams monotemàtiques, només lindy, només balboa, només shag, només jazz steps, o només blues perquè els agrada més un tipus de ball i per tant n’han fet més cursos, coneixen més passos, tenen més recursos i a la jam hi trobaran gent d’un nivell similar. D’altres ho barrejarien, una mica com el que passa en un concert on els músics fan temes ràpids i lents. Així en una mateixa jam es balla lindy, balboa o shag.
La velocitat d’un tema, determina com el ballem? Temps lents i mitjans amb triples, temes ràpids amb kicks i temes molt ràpids amb balboa o shag? També hi ha qui opina que, per una mateixa velocitat, el caràcter de la música pot suggerir si fem un o altre. Fins i tot, dins d’un mateix tema, podem canviar de ball, segons si tenim un fragment amb l’orquestra sencera a tot volum, o bé un passatge més suau quan hi ha un solo de piano o contrabaix. Uns distingits professors van proposar una vegada un intensiu molt interessant on ensenyaven com passar de lindy a balboa o shag i a l’inrevés. En certa manera molts ja canviem, ni que sigui per un moment, quan hi ha un break. Es pot barrejar el lindy amb solo de jazz steps dins d’un mateix tema, deixant-se anar durant uns segons i tornant a agafar-se?
Els gustos són diversos i si algun dia després d’una jam us trobeu per fer una cervesa (o un aquarius, un gin tònic o un whisky, que en això els gustos també són diversos) i plantegeu aquestes qüestions, el debat està garantit.
Com seria la vostra jam ideal pel que fa a la música?(avui no parlem ni del terra, l’espai, la temperatura, l’aire condicionat, l’equilibri leaders-followers ni del dress code)
Xerrem massa?
Molt sovint als concerts i a les jams el volum de les converses és tan alt que tapa la música. I a vegades es converteixen en quelcom semblant a aquesta trampa perversa que són els bars musicals, un invent on, ni es pot escoltar bé la música, ni es pot conversar. Algú et diu una cosa cridant a cau d’orella, i tu no entens res de res i fas que sí amb el cap confiant que això no et posi en cap compromís. Potser hauríem de deixar una pausa entre tema i tema? Així podríem donar les gràcies a la parella amb qui hem ballat, i saludar la gent abans de ballar el següent tema. El cross-fade, la tècnica de superposar el final d’una peça amb el començament de l’altra, deu ser la resposta a aquesta mena d'”horror vacui” que tenim a uns instants de silenci, de conversa sense música. És un invent abominable que ens impedeix assaborir el final d’un tema i el començament del següent. És com si anéssim a un bon restaurant i ens posem a la boca una cullerada del tiramisu de postres quan encara estem mastegant el bacallà a la llauna del segon plat. I sobre xerrant amb la boca plena. Ballem. Parlem un moment. Seguim ballant.
En fi, dedicat amb carinyu a tots els qui xerrem massa a les jams i concerts:
festa 1954
Al minns i Leon James
https://youtu.be/NKUKQKzFSN0
El 1954 ja feia temps que s’havia acabat l’època del swing, el jazz havia canviat cap al bebop i havia començat el rock n’ roll. Però en ocasions encara es ballava, tal com es veu en aquest clip de 18 min enregistrat al Central Plaza Dance Hall a New York City. Hi toca un combo format per Jimmy McPartland a la trompeta, Jimmy Archey al trombó, Pee Wee Russell al clarinet, el gran Willie “The Lion” Smith al piano amb l’etern cigar a la boca, l’excel·lent baixista Pops Foster i George Wettling a la bateria.
Enmig dels ballarins, la majoria blancs, hi trobem Leon James i Al Minns improvisant. Els veiem durant un blues al minut 3’11” i fent charleston i lindy amb el Royal Garden Blues al minut 9′. I aquests segons que els veiem ballar, són UNA JOIA a mirar i repassar una vegada i altra.
El clip també ens agrada per l’ambient de festa que té, on tothom s’ho passa bé ballant com vol, o com pot, parelles que fan lindy, parelles que fan solo, gent que fa solo pel seu compte, noies fent de leader, alguna noia que balla descalça, gent que beu, gent que pica de mans … una festa!
I finalment, el clip també pot resultar interessant per la moda dels anys 50: quina meravella de faldilles giravoltant! quins vestits! i els jerseis de punt de coll rodó amb collarets de perles!
Hoppers camí de l’infern
Cap a finals d’un mes de maig de 1265 va néixer el poeta Dante Alighieri, que no ballava swing. Va descriure un infern amb nou cercles i diferents tipus de turments pels que anaven els llimbs, o els que havien estat luxuriosos, golafres, avars, heretges i epicuris, violents, fraudulents, o traidors. L’infern es va actualitzant i modernitzant contínuament i ara, tal com fa la moderna publicitat, vol oferir inferns personalitzats per a cada públic objectiu. Amb la popularitat actual del swing, una comissió de dimonis ens ha contactat per considerar els inferns que mereixen certs tipus de hoppers. Les seves propostes són:
1. Els que ballen sense atendre què passa al seu voltant, trepitjant, donant patades i cops, i a sobre no demanen perdó, es trobaran una jam on els altres calcen stilettos o botes ferrades, i porten esperons als turmells. Als pocs minuts de ballar quedaran lesionats de ferides que tardaran mesos a recuperar-se, només per tornar a quedar ferits a la jam següent. Els que almenys demanen perdó passaran una temporada el Purgatori.
2. Els que no presten atenció ni a la música ni a la parella, i ballen uns passos programats sense adaptar-se a cap dels dos, es trobaran una jam on en lloc de música hi ha un metrònom, i en lloc de balladors/es, màquines de gimnàs.
3. Els DJ i balladors insensibles a la música swing, passaran l’eternitat en una jam on només sona ‘Tu vuol far l’americano’ … versió REMIX!
4. Els que corregeixen els passos donant lliçons no demanades, tindran jams on, 8 steps després de començar a ballar una peça, la parella els interromprà i els farà una disertació sobre el pas, la posició del dit petit de la mà dreta i l’angle  correcte de la columna respecte la cadera. I a la següent cançó, igual. Mai podran ballar més de 8 steps seguits.
5. Els que porten ampolles d’aigua de plàstic, les buiden i se’n van de la jam sense recollir-les, intentaran arribar al ball  però es trobaran que han de travessar un fossat ple d’ampolles d’aigua buides i bosses d’escombraries que hauran d’anar apartant i llençant a papereres, i quan finalment hi arribin, ja s’haurà acabat.
6. Hi haurà un infern especial pels que volen ignorar que la música i el ball swing són una creació dels afroamericans. Passaran la resta de l’eternitat sense res del que han creat els negres; no hi haurà swing, ni la música ni el ball, ni jazz, ni rhythm and blues, ni gospel, ni blues, ni soul, ni funk, ni hip hop, i el rock i el pop seran sosos i descafeïnats.
I és que alguns hoppers van directes a l’infern, i per AUTOPISTA! https://youtu.be/wmJ1fiyzxaU
També hem rebut un email d’una comissió d’àngelica per preparar les opcions hoppers al PARADISO. Ens han proposat jams gratuïtes amb terra de fusta, a cobert, enmig d’uns jardins, on soni una música magnífica, un swing celestial, amb balladors/es guapíssims/es. I com a cosa especial, quan faci bon temps, unes jams al vespre prop del mar, on corri la brisa, i la lluna es reflecteixi a les ones. Per resposta els hem posat un enllaç al calendari de la BcnSwing, Ciutadella primer i tercer diumenge de cada mes, i cubs a l’estiu … entre altres. Ja som al Paradís … a estones.
ALTRES
Música i dansa
La música i la dansa
Parlant dels inicis del lindy hop, al llibre “Jazz Dance” Marshall Stearns explica com l’arribada de l’orquestra de Bennie Moten amb Count Basie al piano va suposar més impuls i alhora més fluïdesa: “en cert sentit, el Lindy és música swing coreografiada. A diferència del jazz Dixieland i el Toddle amb què es ballava, un estil com de botar amunt i avall, la música swing i el Lindy fluïen més suau i horitzontalment. Hi havia més continuïtat rítmica.” L’estil musical i l’estil de ball evolucionaven alhora. Hi havia una demanda de música i orquestres perquè la gent anava a ballar a les sales, i la gent hi anava perquè el música els engrescava. El mateix llibre recull el testimoni de Leon James explicant que quan Dizzy Gillespie actuava amb la banda de Teddy Hill, abans del bebop, molts l’etiquetaven de pallasso per les seves extravagàncies, però que els balladors estaven encantats. “Cada vegada que feia un lick esbojarrat, nosaltres miràvem d’improvisar un pas boig que hi lligués. I ell seguia i tocava coses més boges encara a veure si érem capaços de seguir-lo, com un joc, amb els músics i balladors desafiant-se els uns als altres.” Grans músics inspiren grans balladors i a l’inrevés. El saxofonista Lester Young ho diu molt bé: “M’agradaria que el jazz es toqués més sovint per ballar. El ritme dels balladors et retorna quan estàs tocant.” Una de les raons per les que va crear-se un jazz de primera categoria a les bandes del Savoy va ser la presència de grans balladors.
Aquesta influència mútua entre música i ball s’ha donat sempre. A primers dels anys ’20, quan balladors de claqué negres van començar a aparèixer a Broadway, els bateries de jazz en treien idees. I si anem enrera al barroc, els elements de les suites de Bach o Couperin són danses: l’Alemanda, la Courante, la Sarabanda, la Gavota, la Bourrée, el Minuet o la Giga. Alguns cursos d’interpretació de música barroca ofereixen classes de dansa per que els músics sàpiguen millor com interpretar-les.
Ara bé, música i dansa no tenen per què encaixar sempre. El lindy hop demana uns temps mitjans, ni molt ràpid, ni molt lent. I en una jam de jazz, els músics poden tocar tota mena de tempos i ritmes. Ens sentim comfortables amb peces que no durin gaire més de 3 minuts, per poder fer una pausa i canviar de parella. Però amb un temps de 128 beats per minut, i un tema normal de 32 compassos a 4 beats per compàs, resulta que tres minuts només permeten presentar el tema una vegada (128=32×4), fer una passada de solos, i acabar altra vegada amb el tema. I els músics sovint tenen moltes més coses a explicar. Si no és el cas d’una banda contractada per a un festival de ball, un concert de jazz o una jam de músics no té per què adaptar-se a les necessitats dels balladors. Els músics no són un “metrònom adornat” (alguna música electrònica, no pas tota ni molt menys, és això) subordinat a la dansa. Arribar a dominar un instrument i saber de música demana anys d’estudi intens i una pràctica constant. El fet que els músics s’ho passin bé tocant no vol dir que no hagin de cobrar, de la mateixa manera que no se’ns acudiria que el nostre mecànic ens arreglés el cotxe gratis pel fet que sigui feliç desmuntant motors.
Ara que les escoles poden recomançar a fer classe amb mesures de seguretat, pensem que com més estils sàpiguem ballar, lindy, shag, balboa, blues, més oportunitats tindrem de viure la música amb tota mena de tempos. Com més aprenguem a estar atents al que explica la música, amb els tallers de musicalitat i pàgines com Swing this music, més variacions i matisos ens suggerirà per ballar. I com més recursos tinguem per ballar solo i improvisar més ric podrà ser el nostre ball i més capaços serem de sortir de la nostra zona de comfort.
Aquest vídeo mostra un experiment que es va fer a Barcelona el 2019, proposat per Jazzbetween, i molt allunyat del swing, on músics de jazz progressiu i balladors amb un bagatge de dansa clàssica i contemporània, improvisen alhora, músics i balladors influïnt-se els uns als altres.
https://youtu.be/G-DO0ThWHt8
Apropiació cultural 2
Ens fem ressó de la vaga de creadors negres a TikTok. Els moviments de ball que es fan virals a TikTok gairebé sempre són obra de creadors negres. Però sovint són influencers blancs qui els copien i en treuen benefici sense acreditar els creadors. Per aquest motiu els creadors negres han declarat una vaga.
La història no és nova. També passa amb el HipHop. Abans, el grup Led Zeppelin es va fer popular fent versions de blues creats per negres. Els Beach Boys van plagiar Chuck Berry. Elvis Presley va tenir un gran èxit amb el Hound Dog de Big Mama Thornton.
https://youtu.be/wxoGvBQtjpM
I la música i ball swing que ballem ara, van ser creats per la comunitat afroamericana. Una música i ball que van ser copiats i gaudits pels blancs que no els deixaven menjar als mateixos restaurants o dormir als mateixos hotels que ells.
https://www.bbc.com/news/world-us-canada-57841055
Summer of soul
Bon dia, parlem del documental Summer of Soul que avui s’estrena al cinema, del ballarí i coreògraf Cholly Atkins, i de com la música i dansa afroamericana ha anat mutant i aportant noves formes.
Summer of Soul és un boníssim documental que el bateria Questlove Thompson ha fet sobre un festival al Morris Park a Harlem l’estiu de 1969. D’una manera molt àgil i intel·ligent presenta una mostra de les actuacions musicals amb apunts per entendre el context del moment: https://www.youtube.com/watch?v=1-siC9cugqA
En diverses jornades, hi van assistir centenars de milers. Hi van participar talents com Stevie Wonder, BB King, Mahalia Jackson, Nina Simone, The 5th Dimension, The Staple Singers, Gladys Knight & the Pips, Sly and the Family Stone. Va ser filmat però ningú es va interessar per difondre’l i les cintes van quedar a un soterrani durant 50 anys, tot el contrari del que va passar al festival de Woodstock del mateix any.
El swing i el blues que nosaltres ballem, és la música i la dansa que van crear els negres a la dècada dels ’30 i ’40. Després va venir el bebop i el Rhythm and blues. Als ’60, quan l’expressivitat del Gospel es va barrejar amb el Rhythm and blues va aparèixer el Soul, i una mica més tard el Motown. I als ’70 vindria el Hip-hop i la dansa urbana. Encara que el swing i el HipHop semblen molt allunyats, hi ha una continuïtat. Un exemple curiós d’aquesta continuïtat és el ballarí i coreògraf “Cholly” Atkins que als ’40 va ser un grandíssim ballarí de claqué amb el duo Coles&Atkins i que als ’60 acabaria coreografiant els moviments dels grups Motown.
Veiem aquí Coles&Atkins cantant i ballant a l’època del swing: https://youtu.be/GUCkuiJbFtY
És difícil ballar ràpid però potser encara ho és més ballar lent. Cap aficionat al claqué pot ignorar la genialitat d’aquest número de soft shoe on Coles&Atkins semblen moure’s a càmera lenta amb la música de “Taking a chance on love” en un programa de TV de 1963: https://youtu.be/RjDsx0qlgQY
La gran època del swing i del claqué ja s’havia acabat però Cholly Atkins va ser molt buscat per fer les coreografies dels grups Motown, moviments en general petits, elegants, i que havien de permetre que els cantants/ballarins estiguessin prop dels micròfons. Un dels grans moments de Summer of Soul es quan surten Gladys Knight& the Pips cantant “I heard it through the grapevine”. Cholly Atkins els va fer assajar hores i hores fins dominar els moviments.
Aquí una altre moment de l’actuació: https://youtu.be/RR2ohzRSzhk?t=69, https://youtu.be/WWvwP72FuVg
Aquí Cholly Atkins assajant amb els Temptations el 1986: https://youtu.be/sqzuiVekcyk
A Summer of Soul no hi veureu Swing, però sí un talent i ritme negre extraordinaris.
CHITLIN’ CIRCUIT. SWING, BLUES i TRIPES (callos)
Illinois Jacquet va començar tocant al “Chitlin circuit”. I també hi van actuar Cab Calloway, Count Basie, Duke Ellington, molts bluesmen com Muddy Waters o Howlin’ Wolf, i grans figures del rock i el Soul com Little Richard, Aretha Franklin, James Brown, Ray Charles o Tina Turner.
L’anomenat “Chitlin circuit” eren els locals on músics i actors negres podien actuar per a un públic negre. Durant l’època de segregació racial amb lleis “Jim Crow”, era l’únic lloc on podien actuar de manera segura, a no ser que arribessin a ser molt famosos i actuar davant de públics blancs.”Chitlin” es refereix a “chitterlings” que són les tripes (callos). A les plantacions de cotó quan els amos mataven un porc es quedaven la part de la carn més preuada i deixaven les tripes pels esclaus. D’aquí hauria vingut una tradició culinària que sabria fer plats suculents a partir d’una matèria primera poc valorada. La xarxa de locals on podien actuar els negres sense problemes anava des d’antres de mala mort, juke joints, teatres, sales de ball o esglésies. I a molts d’ells se servia una cuina basada en les tripes, fet que gairebé venia a ser com un senyal que era un lloc amic. D’aquí el nom que se li va acabar donant.
Aquí, el testimoni de Bobby Rush explicant que a vegades la paga per actuar consistia en un plat de tripes: https://www.youtube.com/watch?v=UnoqB9K794w
Més info: https://www.atlasobscura.com/articles/chitlin-circuit
,
,   https://www.atlasobscura.com/foods/chitlins-american-south , https://www.youtube.com/watch?v=huQQksGrSDw  (al minut 4 un joveníssim Jimmy Hendrix).  Una recepta de soul food: https://blackpeoplesrecipes.com/chitterlings/
(I un plat personal que no m’atreveixo a anomenar recepta però que funciona molt bé: obrir una llauna de tripes (400g), escalfar-les en un pot i afegir 250g d’espagueti prèviament bullits. Parmesà a discreció. La pasta absorbeix el greix i queda un plat molt equilibrat. Servir acompanyat de blues i cervesa i/o whisky. Fins el moment no es coneix cap estudi científic que hagi identificat efectes beneficiosos d’aquest plat.)
—
ALTRES
Música i dansa
La música i la dansa
Parlant dels inicis del lindy hop, al llibre “Jazz Dance” Marshall Stearns explica com l’arribada de l’orquestra de Bennie Moten amb Count Basie al piano va suposar més impuls i alhora més fluïdesa: “en cert sentit, el Lindy és música swing coreografiada. A diferència del jazz Dixieland i el Toddle amb què es ballava, un estil com de botar amunt i avall, la música swing i el Lindy fluïen més suau i horitzontalment. Hi havia més continuïtat rítmica.” L’estil musical i l’estil de ball evolucionaven alhora. Hi havia una demanda de música i orquestres perquè la gent anava a ballar a les sales, i la gent hi anava perquè el música els engrescava. El mateix llibre recull el testimoni de Leon James explicant que quan Dizzy Gillespie actuava amb la banda de Teddy Hill, abans del bebop, molts l’etiquetaven de pallasso per les seves extravagàncies, però que els balladors estaven encantats. “Cada vegada que feia un lick esbojarrat, nosaltres miràvem d’improvisar un pas boig que hi lligués. I ell seguia i tocava coses més boges encara a veure si érem capaços de seguir-lo, com un joc, amb els músics i balladors desafiant-se els uns als altres.” Grans músics inspiren grans balladors i a l’inrevés. El saxofonista Lester Young ho diu molt bé: “M’agradaria que el jazz es toqués més sovint per ballar. El ritme dels balladors et retorna quan estàs tocant.” Una de les raons per les que va crear-se un jazz de primera categoria a les bandes del Savoy va ser la presència de grans balladors.
Aquesta influència mútua entre música i ball s’ha donat sempre. A primers dels anys ’20, quan balladors de claqué negres van començar a aparèixer a Broadway, els bateries de jazz en treien idees. I si anem enrera al barroc, els elements de les suites de Bach o Couperin són danses: l’Alemanda, la Courante, la Sarabanda, la Gavota, la Bourrée, el Minuet o la Giga. Alguns cursos d’interpretació de música barroca ofereixen classes de dansa per que els músics sàpiguen millor com interpretar-les.
Ara bé, música i dansa no tenen per què encaixar sempre. El lindy hop demana uns temps mitjans, ni molt ràpid, ni molt lent. I en una jam de jazz, els músics poden tocar tota mena de tempos i ritmes. Ens sentim comfortables amb peces que no durin gaire més de 3 minuts, per poder fer una pausa i canviar de parella. Però amb un temps de 128 beats per minut, i un tema normal de 32 compassos a 4 beats per compàs, resulta que tres minuts només permeten presentar el tema una vegada (128=32×4), fer una passada de solos, i acabar altra vegada amb el tema. I els músics sovint tenen moltes més coses a explicar. Si no és el cas d’una banda contractada per a un festival de ball, un concert de jazz o una jam de músics no té per què adaptar-se a les necessitats dels balladors. Els músics no són un “metrònom adornat” (alguna música electrònica, no pas tota ni molt menys, és això) subordinat a la dansa. Arribar a dominar un instrument i saber de música demana anys d’estudi intens i una pràctica constant. El fet que els músics s’ho passin bé tocant no vol dir que no hagin de cobrar, de la mateixa manera que no se’ns acudiria que el nostre mecànic ens arreglés el cotxe gratis pel fet que sigui feliç desmuntant motors.
Ara que les escoles poden recomançar a fer classe amb mesures de seguretat, pensem que com més estils sàpiguem ballar, lindy, shag, balboa, blues, més oportunitats tindrem de viure la música amb tota mena de tempos. Com més aprenguem a estar atents al que explica la música, amb els tallers de musicalitat i pàgines com Swing this music, més variacions i matisos ens suggerirà per ballar. I com més recursos tinguem per ballar solo i improvisar més ric podrà ser el nostre ball i més capaços serem de sortir de la nostra zona de comfort.
Aquest vídeo mostra un experiment que es va fer a Barcelona el 2019, proposat per Jazzbetween, i molt allunyat del swing, on músics de jazz progressiu i balladors amb un bagatge de dansa clàssica i contemporània, improvisen alhora, músics i balladors influïnt-se els uns als altres.
https://youtu.be/G-DO0ThWHt8
Apropiació cultural 2
Ens fem ressó de la vaga de creadors negres a TikTok. Els moviments de ball que es fan virals a TikTok gairebé sempre són obra de creadors negres. Però sovint són influencers blancs qui els copien i en treuen benefici sense acreditar els creadors. Per aquest motiu els creadors negres han declarat una vaga.
La història no és nova. També passa amb el HipHop. Abans, el grup Led Zeppelin es va fer popular fent versions de blues creats per negres. Els Beach Boys van plagiar Chuck Berry. Elvis Presley va tenir un gran èxit amb el Hound Dog de Big Mama Thornton.
https://youtu.be/wxoGvBQtjpM
I la música i ball swing que ballem ara, van ser creats per la comunitat afroamericana. Una música i ball que van ser copiats i gaudits pels blancs que no els deixaven menjar als mateixos restaurants o dormir als mateixos hotels que ells.
https://www.bbc.com/news/world-us-canada-57841055
Summer of soul
Bon dia, parlem del documental Summer of Soul que avui s’estrena al cinema, del ballarí i coreògraf Cholly Atkins, i de com la música i dansa afroamericana ha anat mutant i aportant noves formes.
Summer of Soul és un boníssim documental que el bateria Questlove Thompson ha fet sobre un festival al Morris Park a Harlem l’estiu de 1969. D’una manera molt àgil i intel·ligent presenta una mostra de les actuacions musicals amb apunts per entendre el context del moment:
https://www.youtube.com/watch?v=1-siC9cugqA
En diverses jornades, hi van assistir centenars de milers. Hi van participar talents com Stevie Wonder, BB King, Mahalia Jackson, Nina Simone, The 5th Dimension, The Staple Singers, Gladys Knight & the Pips, Sly and the Family Stone. Va ser filmat però ningú es va interessar per difondre’l i les cintes van quedar a un soterrani durant 50 anys, tot el contrari del que va passar al festival de Woodstock del mateix any.
El swing i el blues que nosaltres ballem, és la música i la dansa que van crear els negres a la dècada dels ’30 i ’40. Després va venir el bebop i el Rhythm and blues. Als ’60, quan l’expressivitat del Gospel es va barrejar amb el Rhythm and blues va aparèixer el Soul, i una mica més tard el Motown. I als ’70 vindria el Hip-hop i la dansa urbana. Encara que el swing i el HipHop semblen molt allunyats, hi ha una continuïtat. Un exemple curiós d’aquesta continuïtat és el ballarí i coreògraf “Cholly” Atkins que als ’40 va ser un grandíssim ballarí de claqué amb el duo Coles&Atkins i que als ’60 acabaria coreografiant els moviments dels grups Motown.
Veiem aquí Coles&Atkins cantant i ballant a l’època del swing:
https://youtu.be/GUCkuiJbFtY
És difícil ballar ràpid però potser encara ho és més ballar lent. Cap aficionat al claqué pot ignorar la genialitat d’aquest número de soft shoe on Coles&Atkins semblen moure’s a càmera lenta amb la música de “Taking a chance on love” en un programa de TV de 1963:
https://youtu.be/RjDsx0qlgQY
La gran època del swing i del claqué ja s’havia acabat però Cholly Atkins va ser molt buscat per fer les coreografies dels grups Motown, moviments en general petits, elegants, i que havien de permetre que els cantants/ballarins estiguessin prop dels micròfons. Un dels grans moments de Summer of Soul es quan surten Gladys Knight& the Pips cantant “I heard it through the grapevine”. Cholly Atkins els va fer assajar hores i hores fins dominar els moviments.
Aquí una altre moment de l’actuació: https://youtu.be/RR2ohzRSzhk?t=69,
https://youtu.be/WWvwP72FuVg
Aquí Cholly Atkins assajant amb els Temptations el 1986:
https://youtu.be/sqzuiVekcyk
A Summer of Soul no hi veureu Swing, però sí un talent i ritme negre extraordinaris.
Hem volgut fer una prova i hem preguntat al chatGPT: Què tenen en comú els balls lindy hop, balboa, blues i collegiate shag? Perquè a la gent els agrada tant? què els fa especials? Ens pots suggerir un bon vídeo de lindy hop?
https://www.youtube.com/watch?v=yXsNgPswEgo
La resposta és interessant però hi trobem a faltar que és un ball que es fa amb música swing o blues, una música i un ball creat per negres. Aquí la teniu:
Lindy hop, balboa, blues i collegiate shag són formes de ball en parella que es van originar als Estats Units a principis i mitjans del segle XX. Aquestes danses tenen una història i una cultura rica, i comparteixen diverses característiques clau que les fan populars entre els ballarins d’avui.
Una cosa que tenen en comú aquests balls és el seu enfocament en la improvisació i la musicalitat. Els ballarins que participen en aquests estils de dansa solen apreciar profundament la música que ballen i treballen per interpretar el ritme i la melodia dels seus moviments. Aquest enfocament a la musicalitat i la improvisació permet una gran quantitat d’expressió creativa i fa que aquests balls siguin especialment agradables per als amants de la dansa.
Un altre element comú d’aquests balls és el seu èmfasi en la connexió entre les parelles. A diferència d’altres formes de dansa, que poden ser més individualistes o orientades a l’actuació, aquestes danses en parella requereixen una forta connexió i comunicació entre els ballarins per tenir èxit. Aquesta connexió s’aconsegueix mitjançant el tacte físic i els senyals subtils que els ballarins es donen a través dels seus moviments.
Finalment, aquests balls tenen un fort sentit de comunitat i socialització. Moltes persones que participen en aquests balls ho fan com a part d’una comunitat més gran de ballarins, i sovint assisteixen a esdeveniments i tallers de dansa per tal d’aprendre noves tècniques i conèixer altres ballarins. Aquest sentit de comunitat i experiència compartida és un atractiu important per a moltes persones que estimen aquests balls.
En general, la combinació d’improvisació, musicalitat, connexió i comunitat fan que el lindy hop, el balboa, el blues i el collegiate shag siguin especials i estimats pels qui hi participen. Aquestes danses ofereixen una oportunitat única d’expressió creativa, socialització i connexió amb els altres a través del moviment i la música.—

 

Celebrem 25 anys de la BCNSwing! No podem dubtar que gràcies a la seva tasca, gràcies a la Junta, als voluntaris i els socis, Barcelona és una de les ciutats amb més oportunitats per ballar swing del món. Sense les jams de la Ciutadella i els cubs, sense els festivals del BLE, el Cocoa i recentment, el Cocoa, la nostra vida no hauria estat tan feliç.
La BCNswing sempre ha estat solvent econòmicament, però si disposem de més fons, encara podrem fer més coses. Però això recollim la idea dels TAXIS PATROCINADORS que ja s’està fent a d’altres llocs com Suècia i els USA. A les jams, hi hauria taxis disponibles per ballar a canvi d’un euro. El DJ facilitaria enganxines verdes als taxis, indicant que estan lliures, i qui volgués ballar amb elles compraria una enganxina per “ocupar” el taxi.
Una de les coses maques de les jams de la BCNswing és que tohom balla amb tothom. Però també és cert que hi ha balladors/es extraordinaris. Hi ha leaders que guien d’una manera tan clara que encara que no en sàpigues molt tot surt bé i tot és fluid. Hi ha Followers que fan bonic el ball amb el leader més patata. I sovint, o bé no estan disponibles o, moltes vegades, no ens atrevim a demanar-los un ball perquè som conscients que no estem al seu nivell. Amb els TAXIS PATROCINADORS, balladores i balladors avançats i inspirats, podrem ballar amb ells! Als nous socis se’ls donaria, com a regal d’entrada vals per a 4 taxis.
Complementant aquesta idea n’afegirem una per als principants. ¿Qui no recorda les primeres vegades al ball social després d’unes poques classes, amb ganes de ballar però aterroritzat per la inseguretat? Repartiríem vals a les escoles per que els distribuïssin als principiants. A les jams, qui ja fa temps que balla i vol apadrinar un principiant, es posaria l’enganxina “Principiant Benvingut”, “Beginners welcome”.

Què us sembla la proposta? Podeu deixar la vostra opinió als comentaris.

didn’t you https://youtu.be/yzAP1I0743I?feature=shared

Count Basie va morir el 1984 però la seva orquestra va seguir viva amb leaders com Thad Jones i recentment el trompetista Scotty Barnhart. L’orquestra segueix en plena forma i fa poc ha tret un àlbum molt original amb col·laboracions diverses, “Late Night Basie”. Potser la més sorprenent és la versió de “Didn’t you” que adopta una base rítmica de hip hop, però en lloc de loops electrònics hi trobem els riffs dels metalls de l’orquestra i uns solos de trompeta fantàstics. A mitja peça s’hi incorpora el rapper Tablib Kweli. El resultat és molt fluid i natural i mostra la continuïtat de la música negra des del jazz al Hip Hop passant pel soul i el funk. https://youtu.be/yzAP1I0743I

Mura Dehn (1905-1987) va néixer a Rússia i va aprendre ballet i dansa moderna. A Paris va descobrir la dansa afroamericana que feia Josephine Baker. Quan va emigrar els USA es va apassionar pel jazz i les danses dels negres, i va decidir documentar-ho. Així va sortir “The Spirit Moves: A History of Black Social Dance on Film”. 1900-1986.
Segurament n’heu vist alguns fragments. Aquí teniu sencer el primer volum: “Jazz dance from the turn of the century to 1950”. https://youtu.be/UArYXUlPFdo?feature=shared
Molts dels balls són protagonitzats per Al Minns i Leon James. Hi trobem el “Cakewalk”, un passeig aixecant molt les cames, com a possible burla dels balls dels blancs, el Charleston (minut 9’26”) amb un bon solo de bateria de Zutty Singleton, el blues (16’29”), inspiradíssim, les “Savoy Routines” que inclouen el “trunky doo” (escrit així), uns aeris impressionants amb Frankie Manning, i la Big Apple, entre altres. Acaba amb balls posteriors a la Segona Guerra Mundial, el Calypso i l’Apple Jack (min 41’30”), un ball solo amb un tempo molt ràpid.
IM PRES CIN DI BLE.

Segona part dels Spirit Moves: Savoy Ballroom Harlem.
Mura Dehn explica que el 1950 se seguia ballant jazz i lindy hop com als anys ’30 i que al Savoy Ballroom l’anomenaven “The Home of Happy Feet”, és a dir, “la casa dels peus feliços”, que és una expressió meravellosa i que podem aplicar a les jams de la Ciutadella o els cubs.
Cal notar que la música és afegida després i no sempre està sincronitzada amb el ball, però en general funciona. Comença amb balladors no professionals i, per cert, que elegants que anaven tant les dones com els homes. https://youtu.be/h0m6gNv_njM?feature=shared
– Mambo Harlem Style. No s’assembla a la la salsa o balls llatins que solem veure.
– 7’19” Lindy hop a un tempo vertiginós, parelles, petites coreos, homes fent de follower (això no ho hem inventat fa dos dies).
SAVOY Champions, professionals
– 17’33” Leon James dirigint una line routine. Fixeu-vos com balla amb les mans!
– 21’57” Al Minns fent Charleston
Públic en general
– 22’39” Lindy Hop Challenge (també hi surt Leon James)
– 27’25” Ballroom blues, que no s’assembla gaire al blues habitual
– 29′ Assaig d’aeris per participar al concurs del Harvest Moon Ball

 

2024

 

Potser heu vist a les notícies que als Grammys de 2024 Taylor Swift ha guanyat per quarta vegada el guardó al millor àlbum. Però el que potser no ha sortit a les notícies és l’àlbum guanyador en la categoria de “Best Large Jazz Ensemble Album”, que és “Basie Swings The Blues”. Hi trobem l’orquestra de Count Basie que ha seguit activa i renovant-se des de la seva mort el 1984, i que actualment està dirigida pel trompetista Scotty Barnhartt. Està dedicat al blues amb col·laboracions de figures com George Benson, Shemekia Copeland, Robert Cray, Buddy Guy, Bettye LaVette, Ledisi, Keb Mo, Charlie Musselwhite, Bobby Rush. It doesn’t get any better than this! DJs, preneu nota.

Scotty Barnhartt explica que va tenir la idea un dia que s’homenatjava Basie a la Blues Foundation i seia al costat de Bobby Rush: “el proper àlbum hauria de tenir el blues a la seva arrel, el so del blues del delta. L’orquestra de Count Basie és una orquestra basada en el blues i tot el que ha tocat o tocarà sempre tindrà aquesta particular inflexió. és un blues que et fa venir ganes de ballar, de petar els dits, de fer claqué i de sentir-te bé. Mr. Basie said, “our blues will make your blues go away”.

24/02/2024

Al Caixaforum+ (que és gratuït), hi ha disponible “Jazz on a Summer Day”, un reportatge del festival de jazz a Newport de 1958, amb una fotografia i muntatge superbs. Hi ha una especial cura als primers plans tant dels músics com del públic, que ens transporten al moment.
És fascinant contemplar, junts, estils molt diferents, el nou jazz que estaven creant Thelonius Monk, Sonny Stitt, Gerry Mulligan i Art Farmer, els experiments de Fred Katz al cello, el jazz de sempre de Dinah Washington i Louis Armstrong, el jump blues de Big Maybelle, el Rock n’Roll de Chuck Berry i el Gospel de Mahalia Jackson. Però tots pertanyen a la mateixa família i parlen el mateix llenguatge del jazz. Thelonius Monk toca “Blue Monk”, un blues que podríem ballar. Trobem Jo Jones, el bateria deCount Basie, acompanyant Chuck Berry, i passant-s’ho bomba! Al minut 35 Dinah Washington canta “All of me”, un tema que hem ballat sovint. Es pot veure gent del públic posant-se a ballar lindy i fent algun sugar push.

https://caixaforumplus.org/v/jazz-on-a-summers-day

 

El 12/12/12, ara fa 12 anys, algú va decidir instaurar el “souncheck day”, el dia de les proves de so, per allò dels tècnics de so provant el micròfon dient “un, doa, un dos” (alguns diuen que ho fan així perquè no saben comptar més enllà de 2, però això no és cert, n’hi molts que poden arribar a comptar fins a 10).

Per ballar necessitem que ens arribi la música. A més dels músics, això vol dir que necessitem un tècnic de so, començant per l’enregistrament, i seguint per la sonorització d’un concert en viu, o la selecció d’un lloro per una jam. Una mala sonorització pot arruinar un concert o una jam. En general, no som gaire conscients de la feina que suposa, perquè quan arribem ja està tot muntat. A vegades la sonorització pot haver durat més que el concert de després! Tampoc en som gaire conscients perquè una bona sonorització és com el vidre d’una finestra que dóna a un paisatge: quan és perfectament net, no veiem el vidre, només veiem el paisatge. Quan la sonorització és perfecta, no la notem, només notem els greus del contrabaix, el timbre de la veu, la qualitat dels saxos, el dring del charlie de la bateria. La tria i disposició dels micròfons, l’equilibri dels diferents canals, la sonorització en funció del local i el públic, és un art. EN el món del jazz hi ha noms llegendaris com Rudy Van Gelder, Roy Dunann o Al Schmitt.
Els tècnics de so tenen una feina dura però a vegades tenen la sort d’escoltar els músics quan estan tocant per a ells mateixos i no pel públic o el tema que havien d’enregistrar. El 1941, estaven fent una prova de so a la banda de Benny Goodman mentre esperaven que aquest arribés. Al començament sentim la guitarra de Charlie Christian, la bateria de Dave Tough i la trompeta de Cootie Williams al fons. S’hi afegeix el saxo de Georgie Auld, el piano de Johnny Guarnieri i el baix d’Artie Bernstein. I poc a poc apareix una meravella no prevista que afortunadament el tècnic va decidir enregistrar.

Hem de valorar la feina dels tècnics de so. A la BcnSwing tenim la sort de comptar, des de fa molts anys amb l’aportació dels coneixements i de les hores de dedicació del senyor Eusebio Muñoz Segura.
Gràcies Sebi!

 

desembre hep cats vocabulari

Un 25 de desembre de 1907 va néixer Cab Calloway, cantant, showman i director d’una orquestra que va actuar al Cotton Club i va tenir força èxit als anys 30s.

El món dels músics i dels balladors tenien un argot particular, el “jive talk” i Cab Calloway el va recollir en un llibre titulat “The New Cab Calloway’s Cat-ologue: A Hepster’s Dictionary, Revised 1939 Edition”.
Per exemple:

Apple (n.): la gran ciutat.
Armstrongs (n.): notes agudes a la trompeta.
Beat it out (v.): tocar amb ritme.
Canary (n.): vocalista femení.
Cat (n.): músic a una banda Swing.
Fine dinner (n.): una noia guapa
Frisking the whiskers (v.): els músics (cats) escalfant per tocar.
Gimme some skin (v.): xoca-la.
Have a ball (v.): passar-s’ho bé.
Hep cat (n.): el paio que ho sap tot i entén l’argot.
Jive (n.): Argot de Harlem
Joint is jumping: el local ho està petant.
Kopasetic (adj.): el millor, súper.
Lay some iron (v.): ballar claqué.
Jack / gate / Pops: qualsevol home
Rug cutter (n.): un bon ballador de lindy hop
Skin-beater (n.): bateria
Sky piece (n.): barret
Susie-Q (n.): a dance introduced at the Cotton Club in 1936.
Trucking (n.): a dance introduced at the Cotton Club in 1933.

Us el podeu descarregar en part aquí https://dancesafari.com/wp-content/uploads/2018/12/The-Hepster’s-Dictionary.pdf, o consultar aquí http://www.just-the-swing.com/articles/hepsters-dictionary-of-jive o qui vulgui l’original el pot trobar aquí per 1.500$-4.000$ https://www.abebooks.com/book-search/title/new-calloways-hepsters-dictionary/author/calloway-cab/used/

28/12

SWINGOUT, la fragància dels balladors, by BCNSwing

Busques un regal per un ballador? A la web de la BCNSwing ja podeu comprar les colònies “SWINGOUT x leader” i “SWINGOUT x follower”, la fragància dels balladors!
I de regal, el desodorant “Ulorabé”, dissenyat per a una proximitat confortable al blues o balboa.

 

Posted on

Calendari BCNSWING 2

juliol
1 Willie Dixon
2 Ahmad Jamal
Ahir va morir el pianista conegut com Ahmad Jamal. Havia nascut com a Frederick Russell Jones un 2 de juliol de 1930 i començat a tocar el piano des dels 3 anys. Als 14 anys ja tocava professionalment. Pels activistes de drets civils negres dels anys 50 i 60, l’islam suposava una cultura alternativa a la cristiana, que es percebia com sumisa a la segregació practicada pels blancs, una cultura que connectava també amb les arrels africanes de pobles negres lliures. El cas més important segurament és el de Malcom X i The Nation of Islam. Igual com faria el boxador Cassius Clay més endavant quan va decidir fer-se dir Muhammad Ali, Frederick Russell es va voler canviar el nom per Ahmad Jamal.
Va tocar en formació de trio, primer amb un guitarra i un contrabaix i després amb contrabaix i bateria. Va ser un pianista molt original en el sentit que en un moment en què el jazz anava cap a una direcció de fer una música molt ràpida i complicada, ell va anar contracorrent amb un estil elegant i sofisticat, jugant amb els silencis i els canvis de dinàmica, de so fluix i fort (pels que no hi havien caigut, el nom de l’instrument, “piano” és un abreujament de “pianoforte” que en italià és “fluix i fort”. L’instrument que coneixem avui va ser inventat cap el 1700. Les cordes són colpejades per uns martells coberts de feltre, d’aquí el nom alemany Hammerklavier, cosa que permet picar fluix o fort, a diferència del clavicèmbal on les cordes són polsades).
Un públic superficial el pot veure com una música fàcil, música “cocktail”, que s’escolta només com a fons mentre la gent pren una copa tot xerrant. Però la música d’Ahmad Jamal explica històries, històries interessants. Va ser molt valorat per Miles Davis, que va ser amic seu i que deia “em va impressionar el seu concepte de l’espai, la lleugeresa del seu toc, com si volgués passar desapercebut, i la manera com frassejava notes i acords.” No només el van apreciar també altres pianistes com Herbie Hancock i Keith Jarrett, sinó que alguns músics de Hip Hop com Nas i De La Soul l’han samplejat. Va rebre un Lifetime Achievement Grammy.
Us proposem un tema dels seus primers enregistraments que ens podria servir per un balboa o shag ràpid, “The Surrey with the Fringe on Top”: https://youtu.be/HvrrWYYDezo
I un tema de tempo mig per lindy, ara acompanyat de guitarra i contrabaix: “No vull ser besat si no és per tu”: https://youtu.be/0pIWxqVPbLk
I per que tothom estigui content, l’extraordinari Ahmad’s blues: https://youtu.be/sZ_Op8dP5Iw
https://www.bbc.com/news/entertainment-arts-65295893
3 Rodha Scott https://www.allaboutjazz.com/musicians/rhoda-scott  https://www.youtube.com/watch?v=MYNTi1BzICI https://youtu.be/PNojMTFIyms peus baix
L’orgue no és l’instrument més habitual en el jazz i segurament el nom de Rhoda Scott no us sona. Va néixer un 3 de juliol de 1938. Com Fats Waller, va aprendre a tocar l’orgue a l’església on el seu pare predicava. Va estudiar piano clàssic però des de ben petita estava fascinada per les possibilitats d’un instrument que tenia un teclat per a les mans, i un teclat de pedals per als peus! Amb un orgue és com si els peus fessin el baix, la mà esquerra els acords de l’acompanyament, i la mà dreta la melodia. Un instrument que gairebé omple com tota una orquestra. Ella explica que ja des de ben petita, amb set anys, es treia les sabates i començava a fer anar els pedals. No tots els organistes són capaços de fer-ho. Va mantenir l’hàbit de tocar descalça i això li va valdre el sobrenom de “The barefoot Contessa” (pel film de 1954 amb Ava Gardner). Li van proposar de tocar el piano en un combo de jazz i ella va acceptar a condició de canviar el piano per un orgue Hammond. En la seva música hi trobem les influències del gospel, la música clàssica i el jazz.
La podem veure aquí interpretant un Fly me to the moon perfectament ballable. Atenció al minut 4’36” on fa un solo amb els peus!  https://youtu.be/PNojMTFIyms
4 shorty george  : George Snowden va néixer un 4 de juliol de 1904. Era baixet i d’aquí el sobrenom “shorty”. Ser menut no li va impedir tenir èxit com a ballarí i participar en concursos i maratons de ball. En aquestes maratons, que a vegades duraven diversos dies, es ballava en una posició més eviat tancada i vertical, una mica com el shag. Fou en una d’aquestes maratons que George Snowden, tenint de parella Mattie Purnell va improvisar uns passos nous projectant la parella enfora com un swingout, un breakaway. Tal com diu Marshall Stearns, “això va trencar la monotonia de la marató, bàsicament Collegiate, i l’efecte va ser elèctric, tant pel públic com pels músics. Shorty havia posat en marxa alguna cosa”. Al Savoy, aquest ball que s’acabaria anomenant lindy hop, es va anar consolidant, incorporant elements del Collegiate i del Charleston. I més endavant Frankie Manning li aportaria la posició més dinàmica i els passos aeris.
En aquest clip de 1929 hi surten tres parelles de ball, George Snowden la tercera. És un document del moment que estava naixent el lindy hop.
https://youtu.be/LcnpZfsfwDA
“Shorty” George va saber treure partit de la seva curta estatura, que d’entrada podia haver semblat un desavantatge. Fent de parella amb una noia molt més alta que ell, Big Bea, l’efecte era alhora molt dinàmic i còmic, tal com es veu en aquest clip de 1937, en el que “Shorty” George ha de saltar per passar-li el braç per sobre el cap sense que ella s’hagi d’ajupir, se la carrega a l’espatlla i tots dos ballen de meravella.
https://youtu.be/7Sdk3mqVSRA
Segurament el nom “Shorty George” us sonava. És el pas que fem al final del shim sham. En doblegar els genolls i anar rotant, ens fem petits com “Shorty George”. Va ser prou famós com per inspirar un número amb Fred Astaire i Rita Hayworth, i una cançó de Count Basie. Realment podem dir que, en aquest cas, al pot petit hi ha la bona confitura.
   https://youtu.be/r28Gmaji7-g duke ellington i shorty george bli blip
—
8 Louis Jordan
2023
Louis Jordan va néixer un 8 de juliol de 1908 a Arkansas. El seu pare tenia una banda i aviat li va ensenyar a tocar el saxo i el clarinet. Cap el 1930 amb una formació petita, els Tympany Five, va tenir èxit amb una fórmula simple i molt efectiva, majoritàriament blues i boogies per ballar, amb riffs, i lletres de temes actuals amb força sentit de l’humor. El van acabar anomenant “the King of the Jukebox” perquè als gramòfons de monedes dels bars els seus discos eren els preferits. La seva música es pot veure com a transició del swing al rock n’roll.
Va aparèixer també en molts soundies, curts musicals. Gairebé tots mostraven la banda com si toqués en una residència privada, amb noies guapes assegudes al piano tot somrient i, ocasionalment ballant, com el solo que fa aquí Mabel Lee: https://youtu.be/KjgcxWCXIfE .
En aquest “Down, down, down” van anunciant les plantes d’un suposat magatzem, les senyores, van trobant maquillatge, vestits, fins que al fianl, al pis 10, s’hi balla lindyhop!: https://youtu.be/Zkiq2d01JiM
8 Billy eckstine
10 lee morgan,
10 milt buckner
Tornem a parlar d’organistes! Aquest cop de Milt Buckner, nascut un 10 de juliol de 1915. Els seus pares van morir quan tenia 9 anys i més o menys va ser adoptat per la banda d’Earl Walton. Va començar a estudiar piano i amb 15 anys ja escrivia arranjaments! Després de tocar amb els McKinney’s Cotton Pickers i amb Cab Calloway va entrar a l’orquestra de Lionel Hampton com a pianista i arranjador. D’ell són els populars “Hey! Ba-Ba-Re-Bop,” i “Hamp’s Boogie Woogie” (dels quals no en va cobrar mai drets d’autor però, que van anar a parar a Hampton). El 1952 va formar un trio tocant l’orgue Hammond. Va ser pioner en l’estil de d’acords paral·lels. Normalment la ma esquerra fa els acords i la ma dreta dibuixa la melodia amb notes individuals més ràpides. Buckner dibuixa la melodia amb acords, tal com més tard faran músics com Red Garland, Red Garland, George Shearing, Bill Evans, i Oscar Peterson. Tenia una personalitat exhuberant, amb un gran sentit de l’humor, sovint amb un cigar a la boca mentre tocava.
Aquí el teniu amb el gran Jo Jones a la bateria i Illinois Jacquet al saxo, https://youtu.be/IXVVeAALyoc . La imatge és infame però el swing és boníssim, i els grunys de satisfacció que emet Milt Buckner, ens faran somriure, sobretot al minut 3’38” quan fa un solo amb els pedals i Jo Jones fa brillar el hi-hat com només ell sap fer.
Potser algú de vosaltres té un passat jugant a un First person shooter (que és un d’aquests jocs en que vas disparant a tot bitxo que va apareixent a la pantalla) com Battlefield Bad Company de 2008. Aquest joc feia servir un tema de Milt Buckner anomenat “The Beast”, la bèstia! https://youtu.be/OZ31iklborA
10 Cootie Williams
Bon dia!
Charles Melvin “Cootie” Williams va néixer un 10 de juliol de 1911 a Mobile, Alabama. De petit el seu pare el va dur a un concert i li després li va preguntar què havia sonat. I ell va respondre “Cootie, cootie, cootie”, i li va quedar el sobrenom. Als 14 anys comença a tocar la trompeta professionalment i poc després entra a la banda de Duke Ellington al Cotton club. Una trompeta, normalment, canta, a vegades crida. La de Cootie Williams, parla, gemega, udola, murmura. Aconsegueix una expressivitat inusual fent servir la sordina, deixant els pistons sense enfonsar del tot, canviant l’atac de les notes. Durant aquesta època l’orquestra d’Ellington tenia un so rugós, un estil salvatge, “jungle style” en deien. Això era en bona part pels solos de Cootie Williams. Ellington va escriure la peça “Concerto for Cootie” per que s’hi pogués lluir. Més tard, se li va posar una lletra i es va convertir en “Do nothing till you hear for me”. Va deixar l’orquestra d’Ellington el 1940 i va estar amb grups i la seva pròpia banda durant uns anys. El 62 va tornar a l’orquestra d’Ellington que, amb Jimmy Hamilton va escriure un altre tema dedicat a ell: “Tutti for Cootie”.
En aquest clip de 1943 el podeu veure dirigint la seva orquestra i una actuació de lindy hop de Leon James amb Dot Johnson i Russell Williams amb Carolyn Hughes, un luxe: https://youtu.be/m9k7d3RzoxA
Tutti for Cootie és un tema formidable per ballar (a veure quan podem …), aquí la versió del Great Paris Concert de 1963: https://youtu.be/qQQyVMkD9pA
I qui vulgui escoltar més la trompeta de Cootie Williams, a Can Spotify tenen una llista preparada:  https://open.spotify.com/playlist/37i9dQZF1DZ06evO2FWzYc?si=2c9a72bf49634a4f
12 paul gonsalves
25 Johnny Hodges
Johnny Hodges va néixer un 25 de juliol de 1907. Va ser un dels solistes principals de l’orquestra de Duke Ellington al saxo alto, primer de 1928 a 1951, i després d’un període que va voler estar pel seu compte, altra vegada amb Duke de 1956 fins al final el 1970. Va ser un músic inspiradíssim en les melodies dels seus solos, que fluïen de manera natural i elegant, amb una simplicitat i perfecció rares. I a més de la inspiració melòdica tenia un so viu, amb un vibrato molt expressiu. Poques vegades hi ha hagut un contrast tan gran entre l’expressió que sortia de l’instrument, plena d’emocions, i l’expressió del rostre del saxofonista en tocar, amb una cara de poker impassible.
Us proposem aquest Funky Blues on tenim el luxe de poder sentir, seguits, tres solos de tres dels millors saxos altos de la història del jazz: Johnny Hodges, Charlie Parker i Benny Carter. Així podeu comparar les diferents maneres d’enfocar un solo de blues. La festa segueix amb solos d’Oscar Peterson al piano, Barney Kessel a la guitarra, Charlie Shavers a la trompeta, Flip Phillips i Ben Webster al saxo tenor. Al baix Ray Brown (!) i a la bateria J.C. Heard.
https://youtu.be/7axpIKLsixE
Un gran blues, tocat per uns músic excepcionals.
26 erskine hawkins
El nom d’Erskine Hawkins potser no ens és gaire familiar. Però un del seus temes el reconèixereu immediatament, és el Tuxedo Junction que Glen Miller faria popular tocant per al soldats a la Segona Guerra Mundial. Erskine Hawkins havia nascut a Birmingham, Alabama un 26 de juliol de 1914. Va aprendre a tocar la trompeta i es va convertir en el leader de la banda de la universitat. Tuxedo Junction, enregistrat el 1939 es refereix a un encreuament de la seva ciutat, Birmingham. L’original és millor que altres versions: https://youtu.be/e6a-7f6Pxqg
Va estar tocant uns anys al Savoy Ballroom a Harlem, alternant amb Chick Webb. Els ballarins n’estaven encantats. El seu pianista Avery Parrish va escriure un tema que els balladors de blues també reconeixeran, l’inspirat “After Hours”: https://youtu.be/p1m2Duxo9Eo
29 Charlie Christian
29 don redman
30 buddy guy
Buddy Guy és un gran guitarrista i cantant de blues. Va néixer un 30 de juliol de 1936 a Louisiana. Els seus pares tenien un contracte per treballar un camp de cotó i quedar-se una part dels guanys. El petit Guy guanyava 2.5 dòlars per cada 50 kg que collia. Va fer els primers enregistraments el 1958 i després va signar pel segell Chess on va participar en sessions amb Muddy Waters, Howlin’ Wolf, Little Walter o Sonny Boy Williamson. Però d’entrada no li van dedicar un LP sota el seu nom; la seva manera de tocar no era l’habitual. Recollia la tradició, estava dins l’estil Chicago, però també explorava nous territoris. Influirà guitarristes com Jimi Hendrix o Eric Clapton. Avui, amb 85 anys segueix tocant amb la mateixa vitalitat de sempre, amb una carrera que aplega 8 grammys! El podem veure aquí en una actuació sensacional de 1974 amb Junior Wells a l’harmònica: https://youtu.be/5XZ4hfK7AFY
1958  https://youtu.be/9yeJjOgp6KA   https://youtu.be/3QkPaONwsC0 https://www.buddyguy.net/
agost
3 Tonny bennet
4 Louis Armstrong
Louis Armstrong
[2020] 4 de d’agost de 1901 / 6 de juliol de 1971
Potser no es dóna cap altre cas que escoltem només dues notes a la trompeta i reconeixem a l’instant qui és. Les notes de Louis Armstrong són úniques, tenen un atac amb una articulació molt definida i un vibrato viu. El mateix podríem dir de la seva veu enrogallada. Va aprendre a tocar la corneta en un reformatori on l’havien enviat per jugar amb una pistola. Després va estar tocant en orquestres que anaven en vaixell pel Mississipi fins que s’establí com a segon corneta a l’orquestra de King Oliver a Chicago. La pianista Lil Hardin’, amb qui s’acabaria casant, el va ajudar a impulsar la seva carrera, animant-lo a agafar un paper més protagonista, i fent-li comprar vestits més elegants. Així va començar la creativa època dels Hot Five i Hot Seven, amb solos de trompeta vertiginosos com els del “West End Blues”. Els seus solos havien d’influir tots els músics que van venir després, no només els trompetistes. També va ser el primer a fer servir la veu com si fos un instrument, improvisant melodies amb audàcia sense seguir una lletra, el que se’n digué “Scat”. Va tenir una llarga carrera amb diverses bandes i petits grups. Sempre sembla despendre felicitat, alegria i bon humor. Quan ell canta “What a Wonderful World”, ens ho creiem.
[2021]
Louis Armstrong va néixer un 4 d’agost de 1901 a New Orleans on aviat va començar a tocar la corneta. El 1922 entrava a l’orquestra de King Oliver, a Chicago. El 1924 passava a l’orquestra de Fletcher Henderson, que amb els seus nous arranjaments havia de conduir el jazz cap al swing. Va acompanyar Bessie Smith. La pianista Lil Hardin’, que havia de ser la seva dona, i que s’adonava potser més que ningú del seu talent, el va animar a tenir un paper més important. Així començà la gran època dels Hot five i més tard els Hot seven, amb els solos que havien d’influir tots (TOTS) els músics de jazz de les següents generacions. Els anys 30 amb la depressió van ser més difícils per les orquestres. Però Armstrong no va parar de fer gires i concerts la resta de la seva vida, fins el 1971 que va morir d’un atac de cor. A partir dels ’50 actuava amb els “Louis Armstrong and his All Stars”, amb membres que van anar variant. Una de les formacions més estables era amb Trummy Young al trombó, Peanurs Hucko al clarinet, Billy Kyle al piano, Mort Herbet al baix i Danny Barcelona a la bateria. En Daniel Barcelona havia nascut a la plaça de la Cucurulla a la nostra ciutat i aviat tocava la bateria en bandes de les festes majors de Gràcia i Sants fins que el va contractar una orquestra del Paral·lel …
WAIT a MINUTE! SORRY, no és veritat. Danny Barcelona era d’origen filipí i havia nascut a Waipahu, prop de Honolulu a Hawaii. Va ser introduït a Louis Armstrong pel seu trombonista, “Trummy” Young. Però de d’una manera totalment irracional i absurda, cada cop que mirem la contraportada d’un disc de “Louis Armstrong and his All stars” i llegim “Danny Barcelona: drums”, sembla com si tingués més a veure amb nosaltres.
Aquí el tenim fent un solo a Stompin’ at the Savoy. ens encanta sentir Louis Armstrong dient “Barceloona”, encara que es refereixi al seu bateria i no a la nostra ciutat
…..
6 agost 1918 https://en.wikipedia.org/wiki/Norman_Granz
/ 6 norman Granz
Bon dia!
Avui parlem de Norman Granz, algú que no és músic, ni ballarí, però que va tenir un paper important en la música de jazz com a organitzador de concerts i productor de discos. Norman Granz va néixer un 6 d’agost de 1918, fill d’uns emigrants jueus. A la segona guerra mundial s’ocupava de muntar concerts per les tropes. Estava totalment en contra de la segregació racial i quan va acabar el servei militar va començar a organitzar concerts no segregats, primer al Trouville Club de Los Angeles, i després al Philharmonic Auditorium, amb el títol “Jazz at the Philharmonic”. Aquests concerts proposaven sessions d’improvisació amb grans musics, jam sessions que permetien exposar idees musicals més enllà dels límits de les peces arranjades per una durada preestablerta.
Els músics van anar canviant, una llista impressionant amb noms com Louie Bellson, Ray Brown, Benny Carter, Nat King Cole, Harry “Sweets” Edison, Roy Eldridge, Herb Ellis, Ella Fitzgerald, Stan Getz, Dizzy Gillespie, Lionel Hampton, Coleman Hawkins, Billie Holiday, Helen Humes, the Modern Jazz Quartet, Illinois Jacquet, J. J. Johnson, Hank Jones, Jo Jones, Barney Kessel, Charlie Parker, Oscar Peterson, Flip Phillips, Buddy Rich, Charlie Shavers, Willie Smith, Sonny Stitt, Slim Gaillard, Clark Terry, T-Bone Walker, Ben Webster, Lester Young i altres. Va estar fent gires pels USA fins el 1957 i després va seguir per Europa i Japó. Ja sia assistint als concerts, o bé en les sessions enregistrades, el gran públic podia  accedir a la forma més genuina del jazz, la improvisació. Granz sempre va exigir actuar per a públics no segregats, arribant a cancel·lar concerts si això no es respectava. Va deixar de guanyar força diners per aquest motiu. Els músics estaven prou ben pagats; blancs i negres cobraven el mateix i s’allotjaven als mateixos hotels. Va ser mànager d’Ella Fitzgerald i va tenir la iniciativa d’enregistrar els American Songbooks. Al llarg de la seva carrera va crear diversos segells de discos, Clef, Norgran, Down Home, Verve, Pablo.
En un món ideal, el talent i el treball haurien de ser suficients per que músics i ballarins es donin a conèixer i puguin viure del seu art. Però mai ho han tingut fàcil, i en el cas de músics negres en una societat racista, encara menys. Una de les conseqüències és que els músics han d’agafar la feina que poden, tocant el que els encarrega qui organitza el concert o el que l’amo del club creu que funciona. Norman Granz va deixar molta més llibertat als músics, tant als concerts com a les sessions d’enregistrament. Un cas cèlebre és quan el 1953 va convidar el pianista Art Tatum a l’estudi de gravació i li va dir que toqués el que li vingués de gust, que anirien enregistrant-ho tot. En aquell moment això era revolucionari! En diverses sessions van sortir 124 peces extraordinàries que es van publicar com a “The Genius of Art Tatum”. Granz també va tenir la idea de reunir Tatum amb altres músics com Benny Carter, Roy Eldridge o Ben Webster, d’on van sortir les “Tatum Group Masterpieces”. Norman Granz no era músic, però sense la seva iniciativa, tota aquesta música d’Ella Fitzgerald, Art Tatum i altres, no hauria existit.
Veiem el curt Jammin’ the Blues de 1944, que va produir amb Gjon Mili. Tenim Harry “Sweets” Edison a la trompeta, Lester Young, Illinois Jacquet al saxo tenor, Barney Kessel a la guitarra; Marlowe Morris i Garland Finney al piano, John Simmons, Red Callender, contrabaix, i Mary Bryant (a qui vèiem amb Paul White a Blip-blip), primer cantant i després ballant lindy amb Archie Savage (que acabaria fent dansa afroamericana moderna). Va ser nominat als Oscar.
https://youtu.be/Y-Pt-xE0bhw
(el vídeo queda tallat quan falta 1 min)
6 dorothy ashby
Un 6 d’agost de 1930 va néixer Dorothy Ashby que va fer un swing celestial tocant l’arpa. El seu pare era un guitarrista de jazz. A l’institut, es va enamorar de l’arpa i aviat va dominar l’instrument. Arribar a fer jazz amb l’arpa és realment molt difícil. Les notes de les cordes són totes diatòniques (les tecles blanques del piano), i per poder fer bemolls i sostinguts (les tecles negres) cal fer servir fins a set pedals. Ashby no trobava on tocar, els clubs de jazz no estaven interessats en l’arpa. Va tenir la complicitat de Frank Wess, el flautista de l’orquestra de Count Basie amb qui va enregistrar quatre àlbums, creant una música màgica, amb ritme swing, una sonoritat que podia recordar un Debussy (“In a Minor Groove” 1958), i el sentiment del blues. Finalment va rebre l’atenció del públic que es mereixia. Va seguir enregistrant àlbums en la tradició del swing i als ’70 va passar a fer temes més de fusió amb música africana i oriental. Va col·laborar amb figures del Motown i Soul com Bill Withers, Dionne Warwick i Stevie Wonder. Moria el 1984 amb només 55 anys. Va obrir camí a altres arpistes com Alice Cotrane i recentment s’ha redescobert. Ha estat samplejada per músics de Hip Hop com J Dilla
Escoltem el tema “Flighty” de l’àlbum “The Fantastic Harp of Dorothy Ashby” que té un swing perfecte per ballar. https://youtu.be/ZuRAk79RQ0U
7 Lucky Roberts
8 Benny Carter
2022: Benny Carter
va néixer un 8 d’agost de 1907 i va tenir una llarga i rica carrera, més 70 anys en actiu. Va ser un músic completíssim, dominant clarinet, trompeta i sobretot el saxo alto. Amb 20 anys i sense gaire formació teòrica ja escrivia arranjaments per a l’orquestra de Fletcher Henderson, als inicis del swing, arranjaments innovadors i complexos com aquest Symphony in Riffs de 1933:
Va tocar amb diferents bandes i grups, i va escriure arranjaments per a molts músics, com per exemple Count Basie amb la Kansas City Suite.
Aquí el tenim amb un petit grup amb Earl Hines al piano, el 1958: https://youtu.be/cZ-x1L7ZF2Q
I aquí una sessió amb el piano d’Art Tatum i la bateria de Louis Bellson, 1954, un blues extraordinari, música en MAJÚSCULES: https://youtu.be/lZ_8vVYvuV0.
Per cert que a vegades parlem de jazz i blues com de dues coses separades, però tots els grans músics de jazz han tocat blues, de Louis Armstrong, Count Basie, Duke Ellington, fins a John Coltrane.
12 Great Day Harlem https://en.wikipedia.org/wiki/A_Great_Day_in_Harlem_(photograph)
El 12 d’agost de 1958 és un dia important pel jazz i pels amants de la fotografia. Un fotògraf pràcticament desconegut, Art Kane, va rebre l’encàrrec de la revista Esquire que volia dedicar un número jazz, de fer una foto aplegant tots els músics de jazz que pogués. Ell no tenia un estudi. Així que els va convocar a Harlem al 17E del carrer 126. Es van aplegar 57 músics. Però fer que estiguessin junts a les escales per que entressin a la foto va resultar pràcticament impossible. La majoria d’ells es coneixien però feia temps que no es veien i naturalment es posaven a xerrar sense fer cas al pobre fotògraf. Alguna vegada hi ha hagut tant de talent musical en tants pocs metres quadrats? Hi havia representants de l’estil stride i ragtime com els pianistes Lucky Roberts i Willie the Lion Smith, músics de l’era daurada del swing, Roy eldridge, Coleman Hawkins, Count Basie, Joe Jones, Maxine Sullivan, Lester Young, Mary Lou Williams que seria mentora de molts músics joves. La nova generació amb Sonny Rollins, Benny Golson, Art Blakey, Horace Silver, Thelonius Monk.
La foto va aparèixer al número de gener de 1959.
http://classic.esquire.com/a-great-day-in-harlem/
Al final va fer la foto com va poder. Alguns que ja estaven cansats d’esperar van quedar fora, d’altres encara no havien arribat. Count Basie s’havia assegut a la vorera i alguns nens del barri van voler posar-s’hi al costat. Basie jugava amb un dels petits, deixant-se prendre el barret i recuperant-lo.
Aquí podem veure la foto i els músics que hi surten
http://www.a-great-day-in-harlem.com/
El 1994 Jean Bach va fer un documental amb escenes d’aquell dia i petits fragments sobre els músics que podem veure sencer aquí:
https://youtu.be/ZVYZyNBpnGg
15 Oscar Peterson
20 Jack TEagarden
21 Count Basie
Shorty George: 1938 https://youtu.be/2C7NSOop-HM, 1958 Count Basie amb Lambert, Hendricks i Ross, https://youtu.be/jFKBcZkmKL0
https://youtu.be/GixtJoFZ1K0 air mail amb jimmy rushing
Count Basie
21 d’agost de 1904 / 26 d’abril de 1984
De petit volia tocar la bateria però es va adonar que no arribava al nivell de Sonny Greer, que vivia a la mateixa ciutat i acabaria essent un dels puntals de Duke Ellington. Així que es va dedicar al piano i aviat estava fent gires. Tenia molt bon caràcter i tots els músics el rebien bé. Fats Waller li va ensenyar a tocar l’orgue. El 1929 va entrar de pianista a la banda de Bennie Moten a Kansas City. El 1935 forma la seva pròpia banda, amb membres procedents de la de Bennie Moten. Tenia un estil que posava de relleu una secció rítmica llegendària, amb Jo Jones a la bateria, Freddie Green a la guitarra i Walter Page al contrabaix, i uns arranjaments basats en riffs potents. Als 40 tocava al Savoy i competia amb la banda de Chick Webb. Després de la segona guerra mundial va venir un temps difícil per les bandes. Durant un temps Basie va tocar en formacions petites però va tornar a formar la banda incorporant alguns elements de bebop i nous arranjaments de Neal Hefti. El seu àlbum “The Atomic Mr. Basie” de 1958, va tenir un gran èxit, i algunes de les peces les ballem sovint a les jams.
2022
Count Basie
Per molts anys Count Basie! Nascut un 21 d’agost de 1904. L’orquestra de Basie va tenir grans instrumentistes i grans cantants, com Joe Williams, Helen Humes o Jimmy Ruhsing. Aquest, a més de ser un gran cantant, era un cantant gran. Es deia que feia tant d’amplada com d’alçada, d’on li va venir el sobrenom de Mr. Five by five. Un altre dia parlarem de com cantava però avui ens fixarem en un aspecte menys conegut d’ell, la seva faceta de ballarí. Sembla que ballant resistia més que altres ballarins més prims i atlètics que ell. Com s’ho feia? El secret es descobreix en aquest clip de 1941 amb l’orquestra de Basie interpretant un vertiginós Air Mail Special on tots els balladors van caient, extenuats, mentre que ell aguanta fins al final i s’endu el premi a la resistència. Basie sembla rapejar a la introducció! Podem reconèixer uns joveníssims Joe Jones i Freddie Green a la bateria i la guitarra, Buck Clayton i Harry Sweets Edison a la trompeta. Entre les ballarines, Jeanne Bayer i Winnie Johnson.
26 JImmy Rushing
  26 agost
I avui tornem Jimmy Rushing, nascut un 26 d’agost de 1901 a Oklahoma en una família de músics. Va cantar i tocar el piano amb Jelly Roll Morton i després va traslladar-se a Kansas City a la banda de Bennie Moten on tocava Count Basie. Després va estar amb Basie de 1935 a 1948. Va seguir actuant amb diverses bandes i grups fins poc abans de morir. Tenia un timbre de veu ric, potent i ple de matisos, que era capaç de projectar i fer-se sentir per sobre la banda. Se l’ha considerat un blues shouter, però de fet va començar cantant balades i podia cantar el que volgués.
Tenia un bon sentit de l’humor. En aquest clip amb el quintet de Dizzy Gillespie fa broma entrant a mitja peça. Es mira el trompetista com dient “què fots tu aquí? aparta que ara vinc jo”, el puto amo. https://www.youtube.com/watch?v=ijiNEBDxxyg&t=180s
El seu pare volia que estudiés violí i no pas el piano  (per que no acabés tocant a locals a Honky Tonk i clubs) i el tancava amb clau quan sortia de casa. Però després la seva mare li obria, perquè era la manera que es quedés a casa, tal com explica en aquesta entrevista: https://youtu.be/3YI3fUKNZrc.
Val la pena veure’l amb Joe Williams cantant el clàssic “Going to Chicago”, possiblement els dos millors intèrprets que hi ha hagut mai d’aquest tema: https://youtu.be/JHcvXDCxHhE.
I per acabar un boogie woogie ràpid:
27 Lester Young: Lester Willis Young (August 27, 1909 – March 15, 1959), nicknamed “Pres” or “Prez”, was an American jazz tenor saxophonist and occasional clarinetist.
29 Dinah Washington / Charlie Parker
setembre
3 https://www.allaboutjazz.com/musicians/memphis-slim
6 https://www.allaboutjazz.com/musicians/buddy-bolden
William Alonzo “Cat” Anderson va néixer un 12 de setembre de 1916 a Grenville. Va perdre els seus pares amb quatre anys i el van acollir a un orfenat on va rebre el sobrenom de “Cat”, el gat, per la manera com lluitava quan el molestaven. Allà va aprendre a tocar la trompeta i va estar treballant amb diferents orquestres fins que el 1944 va entrar a l’orquestra de Duke Ellington. A Cat Anderson se’l coneix per la capacitat que tenia de tocar super agut. Si el registre normal d’un trompetista és de dues octaves i mitja, Anderson era capaç d’enfilar-se fins a dues octaves més amunt. El podem veure i escoltar en aquesta trepidant “Jam with Sam” on Duke Ellington va presentant els músics que van fent el seu solo: https://youtu.be/JvnC3U4fG3s?t=200
Però el que més admirem de Cat Anderson no són les seves proeses acrobàtiques sinó el seu swing i la seva musicalitat que podem gaudir en aquest solo ple de matisos on juga deixant el pistó a mitges per fer glissandos. Absolutament ballable, Ellington l’introdueix com un gat que camina xiuxiuejant: https://youtu.be/d70fiI2Mn_A
13 https://www.allaboutjazz.com/musicians/chu-berry
hyena stomp: https://youtu.be/pntzw3G-ZCw
mamie’s blues https://youtu.be/cVXPdt5u08M
https://en.wikipedia.org/wiki/Jelly_Roll_Morton
2023, només piano
Ferdinand Joseph LaMothe, més tard conegut com a “Jelly Roll” Morton, va néixer un 20 de setembre de 1890 en una família criolla de New Orleans. Als 14 anys tocava el piano a un prostíbul sense que a casa seva ho sabessin. Quan se’n va assabentar i el van fer fora de casa. Sembla que es va canviar el nom a Morton per no avergonyir la família (el sobrenom “Jelly Roll” sembla que fa referència als genitals femenins). El seu tema “Jelly Roll Blues” publicat el 1915 va ser una de les primeres composicions de jazz publicades. Més endavant afirmava que ell tot solet HAVIA INVENTAT el JAZZ! cosa que evidentment no feia gaire gràcia als altres músics. Era un pianista virtuós, va compondre una peça que es deia “Finger Breaker” és a dir “trenca dits”. Giuseppe Tornatore el fa aparèixer en el seu film “1900” en una escena on es mesura amb un altre pianista, interpretat per Tim Roth, que l’acabarà vencent en un duel, però que primer s’emociona quan el veu tocar un tema que es diu “The Crave” i que per cert té un ritme com d’havanera: https://youtu.be/6yHLYc8IJT0. Aquí una versió actual del “Finger Breaker”: https://youtu.be/sm2kFMVCXGg.
La seva música és anterior al swing que ballem, amb temes excel·lents com el “Black Bottom Stomp”, el divertit “Hyena Stomp” o el “King Porter Stomp” que més tard Benny Goodman popularitzaria en un arranjament swing del gran Fletcher Henderson. Va ser un músic molt complet i versàtil, a banda de temes trepidants per a piano i orquestra també era capaç de blues plens de sentiment.
com aquest mani
La seva música és anterior al swing que ballem, el seu popular “Black Bottom” de 1926 estava pensat per aquest ball que va venir després del Charleston. https://youtu.be/LnFUZHY6HOU. Té excel·lents  .
però del ragtime al swing benny goodman 1935 passant per fletcher henderson https://youtu.be/Hri4nc_tETg mireu l’etiqueta del disc.
Leroy Eliot “Slam” Stewart va néixer un 21 de setembre de 1914. Va començar estudiant violí però als 20 anys el va canviar pel contrabaix. Té un so característic ja que en els seus solos fa servir l’arquet com quan es toca el violí i a més canta una octava més amunt. El veiem aquí en un clip d’una festa a una casa particular: https://youtu.be/pa3sWQgZDfk
Potser el nom no us és familiar, però gairebé segur que l’heu vist. Slam Stewart és el contrabaix que apareix en el clip més famós del lindy hop, l’escena de Hellzapoppin: https://youtu.be/qrcZqnICYbs
I gairebé segur que l’heu ballat perquè els temes “Flat Foot Floogie” i “Tutti Frutti” que va fer amb el pianista Slim Gaillard són populars a les jams: https://youtu.be/CX5_b9_u2Tw, https://youtu.be/xZE7qYMy8C4
26 https://www.allaboutjazz.com/musicians/george-gershwin
>> 30 https://www.allaboutjazz.com/musicians/oscar-pettiford
octubre
7 JO Jones
Jo Jones va néixer un 7 d’octubre de 1911. Va aprendre a tocar saxo, piano i bateria, amb la que acabaria essent un mestre reconegut. El 1934 entra a l’orquestra de Count Basie i s’hi quedaria fins el 1948. Una de les seves innovacions va ser deixar de marcar el temps amb el bombo, i puntuar-lo amb els plats. Amb el xarleston (hi-hat) marcava el ritme l.l L típic del swing deixant-lo tancat i amb un so més sec els dos primers cops, i obert a l’últim, deixant un so que s’allarga formant com un coixí que projecta el tema endavant. Ho podem apreciar en aquest tema de 1938, un àlbum fantàstic que Count Basie va enregistrar al piano acompanyat només per la seva mítica secció rítmica: Jo Jones a la bateria, Walter Page al contrabaix i Freddie Green a la guitarra: https://youtu.be/EcnyBIWbgaY
Va ser també un mestre de les escombretes tal com podem escoltar en aquest “Bycicle for two” amb Ray Bryant al piano, Tommy Bryant al contrabaix de 1958: https://youtu.be/5g_v768T85E ( un tema ràpid per a balboeros valents )
A vegades simplement feia servir les mans, sense baquetes, com en aquest “Jive at Five”: https://youtu.be/MRUp-c2zDTs
Hi ha molts solos de bateria avorrits perquè sembla que l’objectiu sigui tocar el més ràpid i amb més volum possible. Un bateria creatiu juga amb els silencis. Mireu com s’ho passa de bé jugant en aquest solo de de 1960: https://youtu.be/mWTJCtQo3_g
10 harry sweets edisonHarry “Sweets” Edison va néixer un 10 d’octubre de 1915. Va aprendre a tocar la trompeta i el 1937 va ser fitxat per l’orquestra de Count Basie. Era el més jovenet de la colla i tenia una manera de tocar dolça i agradable, sovint amb sordina. Així que el saxo Lester Young li va dir en broma “Sweetie pie” (literalment “pastisset dolç”; ho diríem a un nen petit en en sentit de “bufó” o d’una persona molt agradable i amable, en el sentit “és un encant, un tros de pa”) i després li va quedar el sobrenom de “Sweets”. Es estar amb l’orquestra de Count Basie fins que la banda es va dissoldre cap el 1950. Després va actuar i enregistrar amb diferents grups i va ser molt valorat com a músic d’estudi acompanyant cantants com Billy Holliday, Frank Sinatra, Nat King Cole, o Ella Fitzgerald.
El podem veure en el cèlebre curt de Gjon Mili “Jammin’ the blues” de 1944 fent un solo després de l’entrada del saxo de Lester Young i abans que Marie Bryant canti “On the Sunny Side of the Street”. Si us quedeu a veure la resta del vídeo la veureu ballar lindy i potserus enamorareu d’ella: https://youtu.be/88PwJX5gyxU?si=gKH0og7X4AYB5nKr
I aquí Harry “Sweets” Edisonfa una versió preciosa i perfectament ballable del tema “Tea for two”: https://youtu.be/H9Vma3SRLFU?si=leTI6b24eweDpasW
13 >> Raymond Matthews Brown (October 13, 1926 – July 2, 2002) was an American jazz double bassist known for extensive work with Oscar Peterson and Ella Fitzgerald.
art tatum 13 octubre
17 octubre William Randolph “Cozy” Cole fou un bateria que va néixer un 17 d’octubre de 1909. Va estar actiu al llarg de dècades de jazz, començant amb 19 anys amb Wilbur Sweatman, seguint amb els Jelly Roll Morton’s Red Hot Peppers, grups diversos, l’orquestra de Cab Calloway i els Louis Armstrong’s All Stars.
L’any 1958 va arribar al No. 3 del Billboard Hot 100 amb un tema del LP “Cozy Cole Hits” amb l’orquestra d’alan Hartwell.
D’aquest LP n’escoltem “Turvy I”: https://youtu.be/F0EtBpAcpsM (no sigueu tímids i, si podeu, poseu els altaveus a tot volum, que als veïns potser també els agradarà).
Cozy Cole és un bateria que propulsa tota l’orquestra amb un swing molt potent i que quan fa un solo, segueixes ballant (cosa que no passa sempre).
A Spotify hi podeu trobar molts temes boníssims a incorporar a llistes per ballar (DJs al TANTU), sobretot als enregistraments dels anys 40, com aquest trepidant Jersey Jump https://open.spotify.com/track/5109rXWk5GXY9p3lphF7wl?si=ea72729bacb9494c
17 Barney Kessel
Ethel Waters October 31, 1896, Chester, Pennsylvania, U.S.
Ethel Waters a Cabin in the Sky
Ethel Waters és un nom que avui potser no ens resulta familiar però va ser una de les estrelles afroamericanes de més èxit. Frankie Manning recorda una vegada que ella va contractar els Whitey Lindy Hoppers per actuar al seu show fent de teloners. Al  públic els va agradar tant que quan després va entrar a l’escenari Ethel Waters, d’entrada no li van fer cas. I esclar, això no li va fer gens de gràcia i li va clavar una bronca. Però amb el temps van acabar essent molt bons amics. Va actuar a Broadway, participar en films i a la televisió. Però els seus inicis van ser molt difícils. Va néixer un 31 d’octubre de 1896 després d’un embaràs resultat d’una violació a la seva mare, que tenia 13 anys. Ella també es va casar als 13 anys. El seu marit n’abusava i el va deixar. Es va posar a treballar de minyona en un hotel fins que mig per casualitat va cantar un parell de cançons a un espectacle i va agradar tant que va començar a actuar, cantant blues i balades. Va ser la primera dona afroamericana a sortir a la ràdio, a la TV i a tenir un paper dramàtic protagonista a una obra de teatre de Broadway. Van seguir anys d’èxit i anys molt difícils també.
https://youtu.be/Ue_jOJ8GfhI
El seu talent dramàtic li feia cantar d’una manera especial. “Una cançó és una història” deia, una història que s’ha d’explicar. La podem veure en aquesta escena de “A cabin in the Sky”, una comèdia musical de 1943 amb un repartiment completament afroamericà i dirigit per un jove Vicente Minnelli (marit de Judy Garland i pare de Liza Minnelli). Quina és la història aquí? Creure que l’amor pot funcionar, “Taking a chance on love”. L’argument és que un home de mala vida i jugador (Little Joe), casat amb Petunia (Ethel Waters), mor en una baralla. Però en lloc d’anar directament a l’infern (un infern on hi ha una banda amb Louis Armstrong, per cert), li donen l’oportunitat de passar sis mesos a prova. Si es porta bé sense recaure podrà seguir vivint però sinó, tornarà a l’infern a quedar-s’hi per sempre. Little Joe s’esmena, es posa a treballar de valent i fins i tot podrà comprar una rentadora a la Petunia pel seu aniversari. I aquesta és l’escena que veiem, Petunia (Ethel Waters) cantant “Taking a Chance on Love” amb una veu preciosa. Un dels mossos que ha portat la rentadora (Bill Bailey) es posa a ballar claqué. Si us hi fixeu bé podreu veure un “moon walk” (l’any 1943! Aquí es veu millor, Bill Bailey el 1955 https://youtu.be/y71njpDH3co?t=122 ).El petit Joe acabava ballant amb la seva estimada Petunia, que li passa un pam i mig. Com acaba? Doncs el dimoni no vol fracassar i fa dues coses, que li toqui la loteria i que la Lena Horne el tempti. I la Lena Horne … és irresistible. Les coses es compliquen però Petunia acaba recuperant Little Joe i tot acaba bé.
Aquí una biografia d’uns 20 minuts: https://youtu.be/X4UbSngOA_A
31 illinois jacquet
Jean-Baptiste “Illinois” Jacquet va néixer un 30 d’octubre de 1922 a  Louisiana, en una família criolla que es va traslladar a Texas. De noi tocava el saxo alto a l’orquestra del seu pare i als 15 anys ja tocava professionalment. Durant un temps el seu germà li va trobar feina en l’anomenat circuit chitlin (chitlin=callos i tripes, en parlarem en un proper post). Amb 18 anys va entrar a la banda de Lionel Hampton, passant al saxo tenor. El 1942, amb només 19 anys, el solo que va fer a “Flying Home” va tenir un èxit enorme. Anticipava l’estil del R&B que busca el ritme i l’energia amb poques notes, més que no pas un desenvolupament melòdic elaborat. Serà l’estil predominant del rock and roll. El solo va ser un èxit tan gran que a cada actuació de l’orquestra tothom esperava aquest clímax i esclar, al final Jacquet se’n va cansar. Tots els saxos tenors que van venir després a l’orquestra de Hampton van memoritzar-lo. És un tema fantàstic que possiblement heu ballat més d’un cop.
Però Jacquet no va ser només un saxo tenor “canyero”. Tenia capacitat per crear melodies precioses plenes de swing. Un dels enregistraments més notables és aquest “Port of Rico” de 1952, amb un Count Basie extraordinari a l’orgue:
https://youtu.be/CG0ib4KtDSA. És un tema d’un tempo mig, amb molta energia i alhora completament relaxat, un groove que pocs aconsegueixen. Va tenir una llarga carrera tocant amb diverses orquestres i grups. Aquí tenim el cèlebre “Flying Home” de 1942: https://youtu.be/HOI-9mKluLI
novembre
3 joe turner
6 novembre Marie Bryant
Un 6 de novembre de 1919 neixia Marie Bryant, que vam veure en el clip Blip-blip fent el pas ‘Shorty George’ i en la jam organitzada per Norman Granz el 1944. De petita ja volia ser ballarina, imitant Josephine Baker. Aviat actuava i cantava amb les millors orquestres. Era molt guapa, tenia molt bona veu i als clips se li veu un gran sentit de l’humor. A més, tenia talent per la coreografia. Va treballar a l’escola de Katherine Dunham on ensenyava moviments a cantants i actors com
Marlon Brando, Gene Kelly (que la considerava una de les millors ballarines amb qui havia estat), Debbie Reynolds, Cyd Charisse, i altres. Katherine Dunham i, més tard, Alvin Ailey, van ser els coreògrafs que van incorporar la dansa africana i afroamericana al ballet modern. Marie Bryant va desenvolupar una tècnica que anomenava “controlled release”, que potser podríem traduir per “un deixar-se anar controlat”.
La veiem amb els Scatman Crothers: https://youtu.be/_W8seC6t7dI
Aquí un breu biografia: https://youtu.be/1KfB0d_yCUA
Bli-blip: https://youtu.be/r28Gmaji7-g
Jammin’ the blues: https://youtu.be/JswoFsOh13U
12 novembre Buck Clayton:
Un trompetista de Count Basie a la Xina
https://youtu.be/7KFMLNop0_g?t=1078
“Buck” Clayton va néixer un 12 de novembre de 1911 a Kansas. Va ser un gran trompeta i un home molt guapo. “The prettiest cat I ever saw”, va dir d’ell Billy Holiday. Tenia els ulls verds i anava sempre vestit de manera impecable. Tenia un estil fluid i enèrgic, amb melodies ben construïdes i amb un ús inspirat de la sordina.
De la seva vida se’n podria fer una pel·lícula. Comença a tocar als 17 anys. Mentre encara no és músic professional fa diverses feines, a una barberia, a un garatge, encarregat de seguretat a un club de billar (on li van donar una destral per si havia d’intervenir en una baralla!). Va tenir una breu estada a Hollywood i es va fer amic d’actors famosos, alguns dels quals van assistir al seu casament al qual va tocar l’orquestra de Duke Ellington, amb Cootie Williams tocant la marxa nupcial.
El 1934 va formar una banda de 14 músics, els “Harlem Gentlemen” i se’n va anar a Shanghai per tocar a un establiment glamurós que es deia el Canidrome. S’hi va estar dos anys, content, perquè estaven tractats amb respecte. Va influir al compositor Li Jinhui,considerat el pare de la música popular moderna xinesa. Buck Clayton explica que va esbossar alguns dels temes xinesos més coneguts de l’època i que “no eren gaire diferents de la nostra música llevat que els xinesos fan servir una escala diferent”. Aquí tenim una peça de Li Jinhui   https://youtu.be/wpoh_DQxy38 i aquí una versió del Moten Swing que homenatja la trobada entre Buck Clayton i Li Jinhui amb la pipa, que no és la de fumar sinó un instrumental tradicional xinès
https://youtu.be/u5L99uTeVzY
Clayton va marxar de Shanghai poc abans que fos envaït pels japonesos i entrà a l’orquestra de Count Basie substituïnt “Hot Lips” Page. Amb ell va enregistrar més de 200 temes, participant també com a arranjador. Va acompanyar Billy Holiday amb va acabar essent un bon amic. Va acabar la seva carrera fent gires per Europa.
El veiem en un clip de 1960, interpretant el C-jam blues de Duke Ellington amb el sextet de Ben Webster.
16 WC Handy
21 coleman hawkins
21 coleman hawkins
Coleman Randolph Hawkins va néixer un 21 de novembre de 1904 i ha estat un dels saxos tenors més importants de la història del jazz. A vegades es deia, exagerant, que havia estat “l’inventor dels saxo tenor”, en el sentit que, amb el seu so i amb les seves improvisacions tan riques harmònicament, li va extreure unes possibilitats que fins aleshores no es coneixien. Mentre era a l’institut, Hawkins va estudiar harmonia i composició i va aprendre a tocar el piano i el cello, a més del saxo. Tota la vida va ser un amant de la música de Bach i de les suites de cello interpretades per Pau Casals. El 1924 coincidia amb Louis Armstrong a l’orquestra de Fletcher Henderson, on neixeria la música swing. Va estar tocant amb diferents grups i orquestres i va sentir-se còmode amb el bebop, després de l’era swing. Té sessions interessantíssimes amb Thelonius Monk.
El seu enregistrament més famós és una versió de 11/10/1939 de la balada “Body and soul” de la que parlarem un altre dia. Però avui el veiem en un episodi pilot de 1959 per a una sèrie de televisió que no es va arribar fer (el que ens hem perdut!). El posem una mica abans que comenci un solo impressionant, al costat del trompetista Roy Eldridge. I de propina tenim, ni més menys que Al Minns i Leon James ballant!
https://youtu.be/zC6zz0ObNuU?t=1192
BODY & SOUL, Coleman Hawkins 1939
No es pot parlar de Coleman Hawkins sense referir-nos a la versió de la balada “Body and soul”, un tema de Broadway de 1930, que va enregistrar el 11/10/1939. Va astorar tothom per la creativitat amb que elabora un discurs que explora totes les possibilitats harmòniques del tema sense deixar mai “d’explicar coses” amb la música. Us deixem aquí aquesta versió que és una fita en la història del jazz: https://youtu.be/IeTR_8bTFng . Però abans d’escoltar-la recomanem familiaritzar-se amb el tema, que la melodia us sigui soni, per tal de valorar millor la imaginació que desplega Coleman Hawkins. Podem fer-ho amb Ella Fitzgerald https://youtu.be/IEIbAeAilHg o amb el duet de Tony Bennet i l’enyorada Amy Winehouse, https://youtu.be/_OFMkCeP6ok. Estarà bé saber què diu la lletra, perquè tal com deia un altre gran saxo tenor, Ben Webster, quan toquem, “parlem” amb música. Aquesta balada és un dels grans standards del jazz i l’han versionat des de Louis Armstrong, Duke Ellington, Sarah Vaughn amb Clifford Brown, fins a Charlie Parker i John Coltrane. Qui vulgui aprofundir-ne l’harmonia pot fer-ho aquí: https://youtu.be/k33CyKe0MCI
My heart is sad and lonely! /  El meu cor està trist i sol
For you I sigh, for you dear only  / Per tu sospiro, només per tu
Why haven’t you seen it?  / com és que no ho has vist?
I’m all for you, Body and Soul   / sóc tot per tu, en cos i ànima.
https://youtu.be/olhEUvToG7s benny goodman
https://youtu.be/prbqc3C6968 chalie parker
https://youtu.be/aeD7hkJPzpU Ellington Blanton
https://youtu.be/Tuo1aju4JnY sarah Vaughn Clifford Brown
https://youtu.be/k33CyKe0MCI anàlisi body soul
23 Willie Lion Smith
(Lion Tiger amb jo jones),  Willie the Lion Smith https://youtu.be/9JAlRfpmsKQ
24 teddy wilson
Teddy Wilson va néixer a Austin, Texas, un 24 de novembre de 1912. Els seus pares treballaven a l’institut de Tuskegee, el pare cap de departament de literatura i la mare cap de la biblioteca. Va tenir una bona educació i va estudiar piano, violí, oboè i clarinet. A instàncies de la seva mare va començar la universitat però des que havia estat en contacte amb el món del jazz que es volia dedicar a la música.
Amb un talent i una formació musical de primera, va rebre la influència d’Earl Hines i art Tatum. Té un swing molt sòlid, i un estil fluid, segur, elegant i discret, que fuig de l’espectacular, cosa que ha fet que a vegades no se’l valori prou.
Va ser el primer músic negre a actuar amb un grup blanc important, el trio de Benny Goodman, al qual poc després s’afegiria Lionel Hampton. Amb ell va fer gires per tot el món, incloent un tour propagandístic per la Unió soviètica.
Va tenir una vida relativament confortable, cosa que no és freqüent  en les biografies de músics  de jazz afroamericans. Mireu la meravellosa foto de William Claxton on se’l veu a casa, al piano de cua, mentre el fill petit vol arribar a les tecles. ¿Què toquen els músics a casa, quan no estan actuant per ningú, només per ells mateixos?
Dèiem que va tenir una vida relativament confortable però al mateix temps va estar compromès amb causes socials (algú el va batejar com “el Mozart marxista”). A més de les actuacions amb Benny Goodman, a través del productor John Hammond va participar en moltes sessions de gravació, al costat de Billy Holiday, Lester Young, Roy Eldridge, Charlie Shavers, Red Norvo, Buck Clayton, Ben Webster i altres. Va arribar a donar classe a la prestigiosa Juilliard School.
Aquí teniu tot un disc sencer, amb temes que van des del tradicional King Porter Stomp, al ‘Round Mignight de Thelonius Monk:
https://youtu.be/x7uFp-40YVY
24/11 WIld Bill Davis
29 BILLY STRAYHORN
desembre
2 norma miller
https://youtu.be/AYrQgQhez8I
Norma Miller va néixer un 2 de desembre 1919 a Harlem. Els seus pares eren de Barbados. De molt petita ja li apassionava ballar i als cinc anys la seva mare l’havia apuntat a classes de ball, tot i que anava molt justa de diners i s’havia quedat vídua. Per un d’aquells atzars, el 1929, amb la Gran Depressió, es van traslladar a viure a un pis just a sobre el Savoy Ballroom. Així que podia sentir l’orquestra i veure com assajaven els balladors! Un dia, amb 13 anys estava ballant davant del Savoy, quan un ballador famós la va veure, va quedar impressionat i li va dir d’entrar a ballar, tot i que per edat encara no podia. Els diumenges a la tarda anava al Renaissance Ballroom on podien entrar els menors i el 1934 va guanyar el Savoy Lindy Hop Contest, a l’Apollo Theater. L’endemà era contractada per Herbert “Whitey” White, per formar part dels  Whitey’s Lindy Hoppers, amb 15 anys.
I la resta ja és llegenda. Norma Miller era una bellesa i tenia la constitució i forma  física d’una atleta. Amb el grup va participar al film “A Day at the races” amb els Marx Brothers i la reconeixem com a la vestida de cuinera a l’escena de  Hellzapoppin’, amb unes acrobàcies increïbles.
Amb la segona guerra mundial, els Whitey’s Lindy Hoppers van plegar. Ella va muntar un grup pel seu compte, els Norma Miller Dancers, entre els quals hi havia la seva parella de ball Billy Ricker i el fill de Frankie Manning, Chazz Young. Va estar de gira fins als anys 60 que va començà a actuar de comediant a les Vegas. I als ’80 va ser un dels puntals del revival del swing, ensenyant als USA i els últims anys, vinculada a la comunitat de swing italiana. Va estar ensenyant, ballant i cantant fins uns 99 anys plens d’energia. Quina dona!
https://queenofswing.net/
https://youtu.be/EPu4Luq-HdA
https://youtu.be/l-IpPMi0uGI
7 louis prima
8 jimmy smith
11 big mama thornton
https://youtu.be/wxoGvBQtjpM
12 frank sinatra
12 Joe Williams
EMahoy Tsegue Mariam GEbr
https://youtu.be/TGASxG0IY4E
El jazz és la música que van anar creant generacions de negres arrencats de la seva terra originària i immersos en una tradició musical diferent, l’europea occidental, com podien ser les polques i masurques per a piano del segle XIX o les marxes militars. I aquesta seria una música nova, diferent tant de l’africana com de l’europea.
Avui us volem donar a conèixer una música molt especial, l’obra d’una dona etíop que sembla resumir en la seva trajectòria personal un camí semblant al dels negres afroamericans: la trobada entre la tradició africana i la tradició europea. El resultat és una música única, que pot evocar Chopin o Philipp Glass en algun moment, o el blues i els spirituals en un altre; una música que comparteix amb els cants africans la repetició meditativa d’un mateix motiu. No és una música per ballar lindy hop, potser blues fusion, si algú s’hi arrisca.
Emahoy Guèbru va néixer un 12 de desembre de 1923 en una família rica. Als sis anys va ser enviada a un internat suís on va començar a estudiar música, tornant a Etiòpia el 1933. Durant l’ocupació italiana la seva família va ser feta presonera. Va aprendre diversos idiomes i va estudiar piano clàssic assolint un nivell de virtuós. VA ser la primera dona a tenir un càrrec en l’administració del govern. Tenia molta curiositat, moltes ganes de viatjar i conèixer món però alguna circumstància, no sabem quina, ho va impedir. En una entrevista a la BBC ( https://www.bbc.co.uk/programmes/b08mb1ft )explica que va perdre les ganes de viure i després es va fer monja de l’església ortodoxa etíop. Va passar 10 anys sense fer música. Quan hi va tornar, ja no interpretava obres d’altres, sinó les seves pròpies composicions, inspirades en els cants dels peregrins etíops i la música europea romàntica. El resultat ha fet un recorregut semblant al del jazz, una música creada per africans en assimilar dues tradicions musicals diferents. Va fer pocs concerts, un a Washington i un parell a Jerusalem, sense deixar la seva vida reclosa. Només es troba un enregistrament a la col·lecció Ethiopiques, el 21.
Escoltem The Homeless Wanderer, el rodamón sense llar.
13 sonny greer
Sonny Greer va néixer un 13 de desembre de 1895 a New Jersey, igual que Count Basie. Va començar tocant la bateria amb Elmer Snowden fins que el 1919 es va convertir en el primer bateria de Duke Ellington, amb el quintet els Wahsingtonians. El va seguir al Cotton Club i es va quedar a l’orquestra durant tres dècades. A part dels instruments habituals de la bateria, Sonny Greer va incorporar elements de percussió, timbales, campanes i altres que li permetien donar color a l’estil “jungle”.
Sonny Greer bevia molt i a vegades no es podia comptar amb ell. El 1955 Ellington va contractar un altre bateria per una gira a Escandinavia. Greer es va enfadar i va deixar l’orquestra. A partir d’aquí va seguir amb altres grups com el de Johnny Hodges que també va deixar Ellington durant un temps.
El podem veure aquí tocant “Take the A Train” (en un vagó de tren, naturalment): https://youtu.be/g3a1JS3-sN0
I aquí amb tot el seu desplegament de percussió amb un “It Don’t mean a thing” de 1943: https://youtu.be/1XFGkWG8MbM?t=172
Sonny Greer va ser un element important de l’orquestra de Duke Ellington i, sense voler i de manera indirecta, també va contribuir a l’orquestra de Count Basie. Resulta que el jove Basie, tot i que tocava molt bé el piano, preferia la bateria. Però cada cop que coincidia amb Sonny Greer a Red Bank, New Jersey, aquest ho feia millor. I Basie es va “resignar” a tocar el piano. Segurament hauria estat un excel·lent bateria però no em puc imaginar un món sense l’orquestra de Count Basie amb ell al piano.
14 Budd johson
14 clark terry
15 https://en.wikipedia.org/wiki/John_Hammond_(record_producer)
18 fletcher henderson
FLETCHER HENDERSON
https://youtu.be/h2XbL-BnihI
La música swing que ballem, es deu, en bona part, als arranjaments que va començar a introduir Fletcher Henderson a finals dels anys ’20. Si el jazz de New Orleans era gairebé sempre improvisat, ara l’orquestra tindria dues o més seccions, trompetes i trombons, clarinets i saxos. Les seccions s’alternarien en preguntes i respostes, o bé l’una portant la melodia principal mentre l’altra fa uns riffs per sota. Amb els arranjament de de Don Redman i els solos creatius de Louis Armstrong que va estar a l’orquestra durant el 1924, l’orquestra de Fletcher Henderson al Roseland Ballroom es va convertir en la millor de New York.
Fletcher Henderson havia nascut un 18 de desembre de 1897 en una família de classe mitjana. Als sis anys va començar les classes de música i piano. Tot i la facilitat que tenia per la música tenia més interès per les ciències i va estudiar matemàtica i química a la Universitat d’Atlanta. Es va traslladar a New York a treballar a un laboratori però en ocasions substituïa al piano al seu company de pis que actuava amb un orquestra. I al final va deixar la química per dedicar-se del tot a la música. Potser la química va perdre un científic però la música va guanyar un arranjador genial ( Per cert, avui tenim algú que fa les dues coses, Stephon Alexander, un físic teòric que treballa en cosmologia amb el problema d’unificar la mecànica quàntica i la teoria general de la gravetat. També és músic de jazz i a vegades s’inspira en la música per explorar solucions a problemes de física. Ha escrit un llibre que es diu “The Jazz of Physics. The Secret Link Between Music and the Structure of the Universe”, https://youtu.be/90bjRafoP0Q  ).
L’orquestra que va muntar tenia molt prestigi però Henderson no va aconseguir que fos sostenible econòmicament i a vegades els talents que havia descobert marxaven a altres bandes. Per sobreviure va haver de vendre alguns dels seus arranjaments a Benny Goodman. I va ser l’èxit del programa de ràdio de Benny Goodman “Let’s Dance”, amb els arranjaments de Henderson, que va popularitzar el swing  a tots els Estats Units més enllà de la comunitat afroamericana de Harlem.
23 Chet Baker
Chet Baker va néixer un 23 de desembre de 1929. Un músic amb un talent innat, una carrera d’èxit, i una vida difícil marcada per l’addició a l’heroïna i la cocaïna. Fill de pares músics, va començar cantant al cor d’una església i aviat va passar a la trompeta. La música li sortia de manera natural i sense esforç. Als 16 anys es va allistar a l’èxercit, tocant a una banda militar, i va estar un temps a Berlín. Després de llicenciar-se es va dedicar a la música exclusivament, tocant amb Charlie Parker i Gerry Mulligan entre altres. Va tenir molt èxit no només amb la trompeta sinó tambéi cantant, amb una veu molt propera i íntima. La trompeta també té un so clar i suau. Va tenir l’oportunitat de fer carrera com actor, per la seva popularitat i aparença, però va preferir centrar-se en la música. A partir dels anys 50 va ser addicte a les drogues, passant força temporades a la presó. A vegades havia d’empenyorar la trompeta per aconseguir diners per la droga. El 1966 va ser apallissat i li van fer mal a les dents i el llavi. Va estar uns anys sense poder tocar fins que va poder desenvolupar una nova embocadura. Des de mitjans dels 70 fins a la seva mort, va estar tocant a Europa.
El seu tema més conegut és My Funny Valentine però ja que demà és la nit de Nadal, sembla oportú escoltar el darrer disc que va enregistrar, aquest cop a New Orleans, dedicat a cançons de Nadal. L’àlbum comença amb una versió de “Silent nit” (la “Santa nit” que cantem nosaltres) que ens serveix per desitjar-vos un Bon Nadal i un 2022 que puguem tornar a ballar normalment.
24 Baby Dods
25 cab calloway   /
>25 cab calloway
Bon nadal!
Cab Calloway va néixer un 25 de desembre de 1907. Va ser cantant, director d’orquestra i un gran showman. El seu pare era advocat i la seva mare tocava l’orgue a l’església. Volien que el seu fill estudiés dret per ser advocat però ell es saltava les classes per jugar a daus i es volia dedicar al jazz. Va estudiar música, va acabar el batxillerat i fins i tot va jugar una temporada com a jugador de bàsquet professional. El 1929 ja tenia una orquestra tocant al Savoy i el 1931 va substituir Duke Ellington al Cotton club. Tenia molt bons músics i ell era un showman que ballava i cantava scat vestit amb els “zoot suits”, americana i pantalons amplíssims, i una exagerada cadena de rellotge. El 1931 va enregistrar el seu seu gran èxit “Minnie the Moocher”, amb el cèlebre Hi-de-ho: https://youtu.be/8mq4UT4VnbE . El tema va sortir també en un cartoon de la Betty Boop: https://youtu.be/DSdLsAUFL8s. I gairebé 50 anys després el tornaria a interpretar, amb 73 anys, al film “Blues Brothers”: https://youtu.be/250MMq0fTrU
El 1938 va publicar un diccionari d’expressions que feien servir els músics de Harlem, del que parlarem un altre dia.
Va seguir actuant a clubs, a la televisió ia pareixent en films ben bé fins al final de la seva vida.
Ja heu vist el hi-de-ho però per acabar de digerir els turrons, aquí teniu potser l’escena de ball més EXTRAORDINÀRIA de la història del jazz, amb els fabulosos Nicholas Brothers, al film “Stormy Weather”, 1943: https://youtu.be/IoMbeDhG9fU . Qui no l’hagi vist mai, que es prepari per una sorpresa majúscula, això serà com un regal de Nadal extra.
I un altre regal de Nadal, el “Calloway Boogie” on creiem que la ballarina que surt amb ell és la incomparable Mary Bryant: https://youtu.be/IoMbeDhG9fU
I per últim un tema que creiem que pot interessar a les bandes de swing. En aquest tema els músics reclamen descansar, fer una pausa de 15 minuts. Potser es podria introduir a les actuacions abans de la pausa? “We Want a Fifteen Minute Intermission Pause”:
>>>>>> material: HEPSTER DICTIONNARY
el Hepster Diccionary: https://graphicarts.princeton.edu/2021/03/04/a-hepsters-dictionary/ , https://www.apassion4jazz.net/jive-terms.html . Per exemple, les “armstrongs” són les notes de la trompeta. Un contrabeix és una “doghouse” caseta per a gossos.
   KID ORY
28 earl hines
28 innocents
Ens fem ressó del projecte de Sofia Tothosap, una enginyera en robòtica de Barcelona, i sòcia de la Bcnswing, que ha desenvolupat un robot birol capaç de ballar lindy hop. La seva startup acaba d’aconseguir 10 milions $ de capital per fer-lo comercial. Fem un resum de la interessant entrevista que li van fer a WEIRD.
“Vam ser confinats per la Covid, no podia ballar i ho trobava a faltar molt. Jo estava programant robots a fer moviments complexos, i se’m va acudir de provar d’incorporar un charleston i un swingout. S’enregistren diverses vegades els moviments d’un ballarí amb uns sensors i es traslladen com a patrons coordinats. Va ser fantàstic fer les primeres pases amb ell. Inicialment ballava només amb “Shiny stockings” però fer-li aprendre a detectar el beat d’una peça i anar variant aleatòriament els passos no va ser gaire complicat.
Un robot que faci uns passos tot sol és relativament senzill. El veritable repte va ser fer que el robot interactués, que pogués fer de follower, és a dir, que sàpiga interpretar els senyals del leader. Vam fer el mateix procés enregistrant els moviments d’una follower alhora que recollíem la força i direcció exercides pel leader a cada punt de contacte, amb sensors a les mans, o la cintura. Aquí no es tracta d’escriure un codi programant els moviments sinó buscar la correlació entre els patrons d’entrada, els senyals del leader, amb els patrons de sortida, els passos de la follower. I això es fa amb tècniques de Deep Learning d’intel·ligència artificial. Calen moltes iteracions. Va ser realment difícil. Després vam repetir el mateix procés amb el leader, perquè aquest també ha de reaccionar activament a les respostes de la follower, no ha d’executar el pas que havia començat tant sí com no, com si fos un robot … primitiu! (riu Sofia Tothosap). Encara estem millorant i aprenent en aquest sentit. El que passa durant el ball és un procés complex d’ajustament continu de l’un a l’altre, una conversa on el leader proposa, i la follower respon amb l’esperat, o sorpren el leader, que s’hi ha d’adaptar.”
-Sofia explica els dos reptes pendents importants:
“El primer és que els robots puguin ballar en un entorn complex com és una jam del món real i no una pista de bàsquet per a ells tot sols. Hem fitxat un enginyer que treballava en self driving cars. És un repte formidable perquè una cosa és fer que un cotxe no surti d’un carril, o sàpiga frenar davant d’un obstacle inesperat i una altra estar fent passos sense aturar-se i sense topar amb altres parelles. És un entorn que està canviant constantment. Hem afegit una càmera i un sensor làser al clatell i estem fent progressos.
El segon és incorporar la musicalitat, que el robot sàpiga escoltar i, si cal fer un break, o matisar els passos en funció de la música. Fem servir un mètode similar. Enregistrem els moviments de balladors amb diferents peces i amb deep learning intentem que es creïn les associacions entre els patrons musicals i els moviments dels balladors. També els fem escoltar molta música swing per “entrenar l’oïda” i detectar els patrons de les frases.”
(Sofia ens ha confirmat que, en aquest sentit, les llistes de la Bcnswing li han estat de gran utilitat, perquè és música swing de qualitat).
-Quines són les previsions per tenir models disponibles comercialment?
“Amb el capital recollit, esperem tenir-los a finals de 2022. Seran birol, i se serviran en tres talles S, M i L. La bateria tindrà una durada de dues hores, suficient per a la majoria de les jams. S’oferiran en opció de rènting o lloguer. Els clients més obvis seran escoles i festivals, però qui vulgui tenir el seu ballador/balladora particular també el podrà comprar. Des del món de l’esport s’han interessat en la nostra tecnologia per desenvolupar robots que entrenin tenistes o boxadors, però de moment ens limitem al swing. Per cert, que ja hem començat a treballar per que aprenguin balboa, shag i blues!”
Els podrem veure al BLE de 2023?
[ 2022 𝑪𝑶𝑵𝑭𝑰𝑮𝑼𝑹𝑨𝑵𝑻 𝑹𝑶𝑩𝑶𝑻𝑺 … 𝒊 𝑩𝑨𝑳𝑳𝑨𝑫𝑶𝑹𝑺/𝑬𝑺. 𝑬𝑵𝑻𝑹𝑬𝑽𝑰𝑺𝑻𝑨 𝑨𝑴𝑩 𝑺𝑶𝑭𝑰𝑨 𝑻𝑶𝑻𝑯𝑶𝑺𝑨𝑷.
Un any després tornem a entrevistar Sofia Tothosap per saber si per fi podrem provar els robots que ballen lindy hop, balboa i blues.
𝐁𝐂𝐍𝐒𝐖𝐈𝐍𝐆: Sofia, quan podrem provar els teus robots?
𝐒𝐎𝐅𝐈𝐀 𝐓𝐎𝐓𝐇𝐎𝐒𝐀𝐏:Ha estat un any complicat. No hem pogut començar la producció en sèrie perquè s’han aturat les importacions de xips que fabricaven a Xina. Però hem estat fent proves amb els models ja construïts integrant-los en les jams de les comunitats swing de San Francisco. Hem après molt del feedback dels usuaris.
𝐁𝐂𝐍𝐒: Es troben a gust ballant amb … “una màquina”?
𝐒𝐓𝐇𝐒: Sí, però ens demanaven poder ajustar la manera de ballar dels robots. Perquè no tots volien el mateix. Per exemple, uns volien una manera de ballar més traqnuil·la, fent els passos estàndar, per practicar sense ensurts, mentre que d’altres s’avorrien si no els sorprenien amb passos més enèrgics, breaks, més improvisació. En definitiva, un mode “tranqui” i un mode  “spicy”. I en balls de contacte més estret, com el balboa i el blues, uns volien més distància, mentre que altres preferien un contacte més pròxim. Cal dir que els nostres robots no donen la sensació d’un metall o un plàstic fred sinó que al tacte tenen una temperatura d’uns 35º, semblant a la nostra.
𝐁𝐂𝐍𝐒: I com ho heu solucionat?
𝐒𝐓𝐇𝐒: Les nostres rutines tenen fins a 83 paràmetres que podem ajustar per el tipus de ball, la proximitat i molts més paràmetres. Però el repte era simplificar-ho per que cada usuari/a ho pogués fer de manera simple. Així que vam fer una app que des del mòbil permetia configurar el mode “tranqui/spicy”, i la proximitat de contacte.
𝐁𝐂𝐍𝐒: I tothom content?
𝐒𝐓𝐇𝐒: Sí i no. El problema era que calia esperar a acabar la peça, o parar de ballar i obrir l’app per ajustar i seguir ballant. I iaxò trencava el rotllo, com quan algú et dóna instruccions a mig ballar. Aleshores algú del nostre equip va tenir la idea de posar uns botons a la mà del robot per poder-ho fer. Es va inspirar mig en els botons de Buzz Lightyear de Toy Story i l’encaixada secreta dels maçons, que s’identificaven i passaven missatges apretant am,b els dits a certs llcos de la mà sense que els no iniciats s’adonessin de res. Tenim gent “peculiar” al nostre equip! Dos botons -/+ pel “tranqui/spicy” i dos per regular la proximitat, des de molt junts (-) a molt separats (—-). Així sense deixar de ballar podien comunicar al “robot” com volien ballar. També vam posar un botó vermell que volia dir “Back to factory” quan el comportament del robot no era satisfactori malgrat tots els canvis. Així nosaltres el pasaríem a recollir i el milloraríem al taller. Va ser un èxit total! Fins al punt que alguns van dir que voldrien poder fer el mateix amb les parelles humanes!
𝐁𝐂𝐍𝐒: De debó?
𝐒𝐓𝐇𝐒: Doncs sí. I alguns en broma van dibuixar-se els símbols a les mans. Això va fer que una dissenyadora tingués la idea de fer com uns guants de ciclista amb els “botons” marcats. Molts el van comprar! haha, els humans imitant els robots! Mira, te n’ensenyo un.
𝐁𝐂𝐍𝐒: Que bo! Però escolta, veig que també hi heu posat el “botó” vermell “back to factory” per enviar al taller … als humans! No em diràs que algú suggereix enviar de tornada al taller un ballador que “no funciona” … Seria molt fort.
𝐒𝐓𝐇𝐒: Doncs mira, la dissenyadora, que és amiga meva, Lamal Apeckorah, ja n’ha enviat més d’un “back to factory”, no tant per no saber passos, sinó per ballar sense tenir en compte la parella o els altres balladors del voltant, trepitjant i donant cops.
𝐁𝐂𝐍𝐒: Molt bo. Bé, esperem que al proper BLE, si no podem tenir els teus robots, almenys poguem tenir alguns d’aquests guants!
—
28 desembre
  • metaverse i ballarí virtual, ara puc fer un split, puc recordar una coreografia, puc girar ràpid fornite dances
  • introduir els carnets de ball
  • ciutadella amb cartell de COMPLET / amb altaveus integrats registre ajuntament
  • cartell velocitat cançons per triar parella, manual i automàtic [tag meta mp3, llistes spotify, automàtic entretant, un cartell que posarem damunt del lloro]
  • taxis for hire, balladors i balladores voluntàries donatiu BCNswing. / apadrina un beginner, la bcnswing distribuirà a les escoles uns “vales” de beginner i a les jams hi haurà “padrins”. Tant taxis com padrins duran els tiquets disponibles
  • S’ha convocat una beca de recerca per investigar la manca de leaders en el ball, universitat de XXX. És un tema cultural? és que són més patosos pel fet de ser homes, hi ha una relació entre la testosterona i la psicomotricitat?  És una incapacitat? Són capaços però no els atrau? Balanchine: men were just on stage to lift and carry the women. Ho poden fer però no ho gaudeixen? En aquest cas, é sun tema cultural? No ballen pequè culturalment els han ensenyat a reprimir l’expressió de les emocions i ballar és expressar emocions amb el cos Els agradaria fer-ho però se senten incapaços?
——————–
31
31-12-1908 John Kirby
John Kirby https://youtu.be/MPSYtLbBvtQ
—————————-
————————————
Posted on

Calendari BCNSWING 1

https://www.allaboutjazz.com/birthday-calendar/
gener
1 al minns, 4 slim gaillard, Milt Jackson
4 Frank Wess
7 henry red allen
Henry James “Red” Allen va néixer a New Orleans un 7 de gener de 1908. Amb setze anys ja tocava la trompeta professionalment amb diverses bandes, a vegades als vaixells que remuntaven el riu Mississippi. Va incorporar les innovacions de Louis Armstrong i, igual que ell, es va traslladar a Chicago, a la banda de King Oliver, i més tard a New York. Va tocar amb Louis Russell, Fletcher Henderson, Fats Waller, Jelly Roll Morton i altres. Va ser valorat per la varietat de les seves frases.
Ens plau presentar-vos el trompetista “Red” Allen en aquest soundie i, de propina, uns balladors extraordinaris de qui no en coneixem més videos. Als crèdits apareixen com “Freddie & Flo”, “Slap & Happy”, “Snap & Snappy”. A uns els veiem executar uns espagats amb una facilitat insultant. Podrien rivalitzar amb els Nicholas Brothers. (Per cert que el mot “espagat”, corresponent a “split” en anglès, no apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans però sí al Termcat.cat. Per si algun soci/a s’inquietava). També veiem una parella fer passes de lindy i uns boogie backs; el leader un homenet baixet, amb una americana quatre talles més gran del que li correspondria. Tot plegat en una festa on tothom s’ho passa la mar de bé.
[ https://youtu.be/0L5wlcYswEQ henry red allen reserva ]
10 Max Roach
12 Jay McShann
13 Joe Pass
13 Melba liston, dona trombonista https://en.wikipedia.org/wiki/Melba_Liston
Melba Liston va néixer un 13 de gener de 1926 a Kansas City i ja de petita era un prodigi musical. Amb sis anys, sense haver estudiat música, es va empescar una manera de xifrar les cançons que sentia a la ràdio per poder-les cantar després. Un bon dia va veure un trombó a un aparador i li va demanar a la seva mare de comprar-lo. Tot i que amb pocs recursos, la mare la va complaure i Melba el va aprendre a tocar pràcticament sola, tot i que encara no havia crescut prou per allargar la vara fins al final i fer les notes més greus. Va coincidir a l’institut amb el saxofonista Dexter Gordon, que anys més tard li dedicaria la seva composició “Mischivious Lady” (Senyora entremaliada). El 1937 se’n va a Los Angeles amb la seva mare i als setze anys ja tocava professionalment en bandes. Però a més de tocar, va aprendre a escriure música i fer arranjaments. Va treballar com a trombonista i escrivint música per les orquestres de Gerald Wilson, Count Basie i Dizzy Gillespie i altres bandes. Era tan creativa tocant com esccrivint música.
La podem veure aquí amb l’orquestra de Quincy Jones en una gira per Europa de 1960, solista en el tema “My reverie”: https://youtu.be/ojwANp_D_fE
I aquí la podem escoltar en àlbum sencer enregistrat sota el seu nom, “Melba Liston and her bones” (1956-1958), amb temes que ballaríem ben a gust: https://youtu.be/8s-kcloC-fI
Per saber-ne més: http://archives.susanfleet.com/documents/melba_liston.html
15 gene krupa
17 Eartha Kid
https://youtu.be/6khQvOlwkcw
Eartha Kitt va néixer un 17 de gener de 1927. Ho tenia tot, talent per cantar, ballar i actuar, bellesa, elegància, glamur.  Amb 18 anys ja actuava a Broadway. Havia estat a la prestigiosa companyia de dansa de Katherine Dunham. A la dècada dels 50 va tenir grans èxits com “Santa Baby”, que segur que us sona, o C’est si bon. Va fer el paper de Catwoman a la sèrie Batman el 1967.
En un sopar a la Casablanca, li van preguntar per la guerra del Vietnam i va respondre que “enviaven el millor del país a que els disparessin i mutilessin i que no era d’estranyar que el jovent es rebelés i fumés marihuana”. La seva carrera als USA se’n va ressentir i va estar uns anys de gira per Europa i Àsia. Més tard va tornar a Broadway on va tenir força èxits. Va posar la veu a personatges de Disney com la Yzma de “The Emperor’s New Groove” (2000).
Primer us proposem “Monotonous” on la podem veure ballar i cantar. I després l’inoblidable “Santa baby” https://youtu.be/Mk_GmhD053E . Ja tenia raó Orson Welles quan deia d’ella que era la dona més excitant del món!
23 gener django reinhardt
La gent Roma, el poble romaní, hauria emigrat des del Rajasthan, al nord de la Índia, cap a l’any 1050. Es van dispersar per Europa i més tard pels Estats Units, sovint amb tipus de vida nòmada que no encaixava amb el règim feudal lligat al conreu de la terra, cosa que els va fer objecte de marginació. Als Balcans s’anomenen kalderash. Al nord d’àfrica, península ibèrica i sud de França es diuen calé o gitanos. I a la zona d’Alsàcia, manouches o sintis.
I un d’aquests manouches va ser el guitarrista Django Reinhardt, nascut un 23 de gener de 1910 a Liberchies, Bèlgica, en una família manouche. El seu pare era músic i la mare ballarina. Aviat es van traslladar a les rodalies de París on van estar vivint en una roulotte en diversos campaments. Django va aprendre a tocar el violí i la guitarra convertint-se en un virtuós només observant els altres músics. Als 15 anys ja es guanyava la vida tocant als cafès amb el seu germà Joseph i als 18 enregistra el primer disc. Pràcticament no sabia ni llegir ni escriure. I quan semblava que tot li anava bé, un incendi a la roulotte li causà cremades greus a la cama dreta i mà esquerra. Després de 18 mesos a l’hospital dos dits de la mà esquerra,  li queden immobilitzats. La mà dreta és la que pulsa les cordes i l’esquerra la que les prem al mànec per canviar de nota. Els dits de la mà esquerra es mouen frenèticament per les sis cordes quan es fa un solo ràpid, quedar-se només amb dos dels quatre que treballaven abans (el polze és darrera sostenint el màstil) és una limitació gairebé insuperable. Però Django treballarà durament per trobar una manera de tocar amb només dos dits.
El 1931 un amic li fa escoltar discos de jazz i descobreix la música de Louis Armstrong, Duke Ellington i altres, i en queda fascinat. Es dedicarà al jazz i el 1934 funda el Quintet del Hot Club de France amb Stéphane Grappelli al violí, el seu germà Joseph  i Roger Chaput a la guitarra, i Louis Vola al contrabaix. Neix així un jazz amb una sonoritat especial, amb el coixí de dues guitarres rítmiques i els solos de guitarra de Django i violí de Grappelli. Tindrà molt èxit i s’anomenarà “jazz manouche” o “gypsy jazz” pels origens dels germans Reinhardt. És una música ben coneguda pels amants del balboa ja que moltes peces del seu repertori són de ritmes ràpids amb una textura fluida que els fan molt adequats per a aquest ball. El veiem aquí en un clip: https://youtu.be/xZ5iPTcooxI?t=126
Django era segurament el músic de jazz més famós d’Europa però en esclatar la Segona Guerra Mundial corria el mateix risc que la resta de romanís sota el règim nazi, d’acabar detingut i deportat a un camp de concentració. Django va intentar escapar de la França ocupada però va ser capturat. Per casualitat va coincidir amb un oficial de la Luftwaffe que era amant del jazz i el va deixar tornar a París. En aquesta època, la seva peça “Nuages” era com un símbol de l’esperança d’alliberament i es va fer molt popular. https://youtu.be/Fq-t9TVbthc
Acabada la guerra viatja als USA on tocarà amb Duke Ellington i intentarà conèixer els músics del bebop però aquests eren fora de gira. No acaba d’encaixar amb la disciplina de les big bands i se’n torna a França amb certa frustració. Deixa estar una mica la guitarra i es dedica a pintar, pescar i jugar al billar. A vegades no es presentava a un concert que tenia totes les entrades venudes perquè li venien ganes d’anar a passejar a la platja. El 1951 es retira a Samois-sur-Seine, prop de Fontainebleau. Comença a tocar la guitarra elèctrica. El 1953 mor d’una hemorràgia cerebral amb 43 anys.
A casa nostra la seva música és molt estimada i des de 2010 a l’Hospitalet hi ha un festival que li és dedicat: https://www.festivaldjangolh.com/el-festival/
23 Leadbelly bluesman
25 Benny Golson, Etta James
https://youtu.be/S-cbOl96RFM
¿ Qui no s’ha emocionat en escoltar “At Last” per Etta James?
At last                 / Per fi
My love has come along  / ha arribat el meu amor
My lonely days are over / els meus dies de solitud s’han acabat
And life is like a song / i la vida és com una cançó
At last                 / Per fi
The skies above are blue / a dalt el cel és blau
Jamesetta Hawkins va néixer un 25 de gener de 1938. Més tard va adoptar el nom artístic de Etta James. La seva mare tenia 14 anys i el possible pare no la reconegué. Com tants altres s’inicià cantant en un cor. Va tenir una infantesa difícil. Als 14 anys ja cantava als clubs de R&B. El 1960 va ser fitxada per Chess Records on va enregistrar el seu primer disc, amb peces tant memorables com “At Last”, “I Just Want to Make Love to You” i “A Sunday Kind of Love”. Més tard va patir problemes d’addicció a l’alcohol i les drogues i va estar deu anys sense enregistrar. A partir de 1982 va reprendre la seva carrera. El seu temps a Chess Records es pot veure al film Cadillac Records de 2008, on Beyoncé Knowles va fer el paper d’Etta James. Ha estat una cantant amb una expressivitat emocional enorme, que ens fa voler tenir-la a la banda sonora de les nostres vides.
huey piano smith 26 gener
26 stephan grapelli
27 Hot Lips Page
30 roy eldridge
Febrer
Black History
El mes de febrer és el Black History Month i la Frankie Manning Foundation ens anima a conèixer les contribucions dels balladors/es negres al lindy Hop, https://www.frankiemanningfoundation.org/archive-of-early-lindy-hop-2/. Va ser el 1969 que en alguns centres educatius es va proposar dedicar el mes de febrer a reconèixer les aportacions de la comunitat afroamericana al llarg de la història. La frase “la història l’escriuen els vencedors” té bona part de raó, i la narrativa oficial ha menystingut la injustícia de l’esclavatge i la discriminació, i ha ignorat les contribucions dels negres en tots els terrenys. Només cal recordar que, el 1936, quan l’atleta negre Jesse Owens va guanyar quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Berlin, en tornar no va ser felicitat pel president Franklin D. Roosevelt. Si ballem i escoltem música swing, sàpiguem reconèixer qui la va crear.
1 febrer James P Johnson
Quan comencem a ballar lindy, un dels primers passos que aprenem és el “Charleston”, i l’associem amb el ball d’aquest nom, predecessor del lindy, i potser també amb el tema musical alegre i feliç que es diu igual. Aquest tema el va compondre James P. Johnson l’any 1923 pel show Runnin’ Wild. Es va fer tant popular que va acabar donant nom a aquesta mena de ball. Johnson explica que va sentir aquest ritme sincopat a treballadors del port de la ciutat de Charleston a l’estat de South Carolina.
Havia nascut un 1 de febrer de 1894 a New Jersey. Va créixer escoltant ragtimes de Scott Joplin i als 18 anys ja es guanyava la vida com a pianista. Va estudiar també piano clàssic i va anar evolucionant fins a crear, amb Willie The Lion Smith i Lucky Roberts, l’estil de piano stride. En aquest estil la ma esquerra va saltant entre una nota greu i un acord mentre la dreta va fent la melodia. Així fa gairebé com una orquestra, amb la mà esquerra com a secció rítmica i acompanyament i la dreta com a solista. Va ensenyar al gran Fats Waller. Va ser un virtuós del piano, un gran acompanyant de cantants com Bessie Smith i Ethel Waters, un excel·lent músic de blues, i un compositor inspirat tant de temes per a piano sol, com per a musicals de Broadway i música simfònica. Són temes seus “Harlem Strut”, “Keep Off the Grass” ( https://youtu.be/gT7LX2b5z5M), “Carolina Shout” que són clàsics del piano stride i també la meravella del “If I Could Be with You (One Hour Tonight)” que interpretaria Louis Armstrong. Quan va arribar l’era swing va perdre popularitat i va sobreviure dels drets de les composicions fins que als anys 40 va ressorgir.
7-2-1887 Eubie Blake, Shuffle along, daddy, clake
10 chick webb
Chick Webb fou el bateria que dirigia la banda al Savoy. Frankie Manning explica que sempre tocava pels balladors, que hi havia una boníssima connexió entre la seva banda i els lindy hoppers. Si hi havia prou lloc ballaven davant dels músics i s’inspiraven mútuament. Per exemple, el bateria puntuaria els kicks dels músics, o el trompeta respondria a un swingout.
Chick Webb va néixer un 10 de febrer de 1905 o 1907, no se sap del cert. De petit va caure escales avall i es va trencar algunes vertebres i li va quedar la columna afectada. Una tuberculosi ho va empitjorar encara més limitant el seu creixement i quedant geperut. Un metge va suggerir mirés de tocar un instrument. Amb els diners estalviats venent diaris es va comprar una bateria.
Aquest noi amb la columna vertebral deformada, el 1931 estava dirigint la banda resident del Savoy Ballroom! No sabia llegir música i memoritzava els arranjaments. De tant en tant tocaven dues bandes que competien a veure qui s’enduia el favor del públic, i Chick Webb guanyava la majoria de vegades. Va ser un virtuós de la bateria, fent solos complexos i impulsava tota la banda amb una pulsació potent. Va influir la majoria dels bateries posteriors. Va contractar una Ella Fitzgerald adolescent que començava. S’hi va integrar tant bé que quan Chick Webb va morir prematurament el 1938 per complicacions de salut, va ser ella qui va dirigir la banda fins el 1942.
Els escoltem aquí amb un Sant Louis Blues pletòric de swing, amb Ella animant la banda quan no canta.
MARDI GRAS
2024 13 febrer
vistes balcó
MARDI GRAS
Avui, un dia abans de dimecres de cendra, se celebra el Mardi Gras a New Orleans!
Fer festa abans de quaresma ja era tradició a Europa, com les carnestoltes a casa nostra, i els colonitzadors francesos la van dur a Louisiana (per cert, anomenada així pel rei Louis XIV). Les celebracions es remunten a 1703. Cada any se celebren balls privats i desfilades organitzats per diferents associacions anomenades “krewes”, durant una temporada que comença el dia de reis fins just dimarts de Carnaval. Els balls privats són reservats als socis. Les desfilades tenen vestits molt elaborats amb temes com els guerrers Zulu o els indis americans. És un temps de passar-ho bé, “laissez les bons temps rouler” o “Let the good times roll”. La música ens pot fer recordar els inicis del jazz, quan les bandes de negres modificaven les marxes europees incorporant-hi un ritme sincopat. I més tard arribaria el swing que ballem.
Aqui tenim una mostra de música alegre de Mardi Gras: https://youtu.be/88l2qj2OTYE. Aquí la programació https://www.mardigrasneworleans.com/
MARDI GRAS
Avui se celebra el Mardi Gras a New Orleans, l’últim dia d’un seguit de festes que van començar dues setmanes. El Mardi Gras cau just abans del dimecres de cendra que comença la quaresma. A tot Europa hi ha la tradició de celebrar festes i àpats abans que la quaresma els prohibeixi. A casa nostra va ser la setmana passada amb dijous gras, la botifarra d’ou i carnestoltes. A New Orleans va arribar de mà dels francesos i és una festa oficial des de 1875. Hi ha desfilades amb carrosses i disfresses molt elaborades que preparen diferents associacions anomenades “krewes”. Algunes de les més conegudes són la Rex, Momus, Proteus i la Zulu, aquesta bàsicament afroamericana.
La desfilada és esplèndida i atrau molts turistes. Una de les coses que la fa especial és la música. I és que New Orleans té una riquesa musical que ens atreviríem a qualificar d’inigualable. Hi ha el jazz tradicional, representat pel Preservation Hall. Hi ha les bandes com la Rebirth Brass Band. Hi ha tot el món de la música Cajun i Zydeco on el francès és molt present. Hi ha el Rhythm&Blues propi de New Orleans amb noms com Dave Bartholomew, Huey Piano Smith i Fats Domino. Hi ha el funk dels The Meters i Eddie Bo. I molts més. Els estils són diferents però tots tenen ritme i alegria de viure.
Us deixem amb aquesta llista de música de Mardi Gras per si voleu muntar la festa a casa.
https://www.youtube.com/watch?v=_cxDQuTK3WM&list=PLWOABimGaCVHQ5Im_hAdXksXhIGCyHpnM
15 febrer Harold Arlen
Si ens diuen “Has d’accentuar el positiu i eliminar el negatiu, has de propagar alegria al màxim i la foscor al mínim”, potser pensarem que és la darrera tendència de TikTok (lucky girl syndrome), o un missatge d’un coach famós que ens proposa unes sessions per veure-ho tot positiu.
Però en realitat es tracta d’un tema de 1944, “Ac-Cent-Tchu-Ate the Positive”, amb música Harold Arlen i lletra de Johnny Mercer. I després d’escoltar-lo cantat per Ella Fitzgerald, jo realment ho veig tot plegat de manera molt més positiva: https://youtu.be/CtV3fs2b-9s?t=60s
Harold Arlen va néixer un 15 de febrer de 1905, fill d’uns emigrants jueus polonesos que fugien de la repressió. Va començar cantant al cor de la sinagoga del seu pare, com Irving Berlin que també era fill d’un cantor jueu. Molts cantants negres van introduir-se a la música cantant gospel al cor d’una església. Harold Arlen va ser un dels grans compositors de musicals, com Irving Berlin, Cole Porter o els germans Gershwin. Va arribar a compondre fins a 400 cançons, per a shows del Cotton Club, musicals de Broadway, i per a films de Hollywood. Moltes d’aquestes cançons són absolutament memorables i han passat a formar part del que s’anomena The Great American Songbook. Big bands i intèrprets de jazz se les han fet seves i les han transformat. El jazz dels afroamericans inspirava els compositors de Broadway i després, les obres d’aquests compositors inspiraven els músics de jazz a elaborar-ne noves versions.
És el cas, per exemple d’aquesta “Make it one for my baby and one more for the road”, un tema de 1943 per a un film amb Fred Astaire que versiona Billy Holiday: https://youtu.be/KbMTt61-Lqc. SUBLIM. A veure quin dia la punxen en una Slow Jam.
La llista de temes inoblidables seria llarga: “Get Happy” (aquí amb Judy Garland: https://youtu.be/q7d0NRewzW4 ), “Over the Rainbow” del film “The wizard of Oz”, “Stormy Weather” que cantava Lena Horne al film del mateix nom i que apareix en un clip de Duke Ellington https://youtu.be/s_GTfl8Hhc8?t=188, “Happiness is a Thing Called Joe” (pel film protagonitzat per afroamericans “A Cabin in the Sky”for Ethel Waters in the 1943″), It’s Only a Paper Moon”, “I’ve Got the World on a String”, “Let’s Fall in Love” (no sabem si va inspirar els eslògans de Swingmaniacs), “Blues in the Night” https://youtu.be/9T6N73FtpeQ aquí amb Louis Armstrong i Oscar Peterson, “That Old Black Magic”, “Any Place I Hang My Hat Is Home”, “Come Rain or Come Shine”, “My Blue Heaven” https://youtu.be/KUXzPgxjWzE en versió de Jo Jones. Cada un d’aquests temes dóna per passar una tarda sencera explorant-ne les diferents versions a youtube o Spotify.
20 nancy wilson
https://youtu.be/O-DH1MUFTac
Nancy Wilson va néixer un 20 de febrer de 1937. Potser no és un nom tan conegut com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn o Nina Simone, però va ser una cantant excepcional, amb una veu càlida i gust musical exquisit. Va enregistrar més de 70 discos i va guanyar tres grammys, amb cançons que anaven del blues, al jazz, fins al soul i el pop.
Com tants d’altres, va començar cantant a un cor. Escoltava de jazz del seu pare i al bar de sota, a la jukebox, Dinah Washington o Ruth Brown. I de petita ja volia ser com elles! Amb 15 anys va començar a actuar en alguns clubs però no s’hi va dedicar del tot, i va començar a estudiar per ser mestra.
El 1960 seguint Cannonball Adderley es trasllada a New York, comença a actuar a un club als vespres mentre de dia treballa de secretària. Enregistra uns discos a Capitol Records que tenen un gran èxit i la seva carrera ja no s’aturarà, actuant, enregistrant discos i apareguent a la televisió on va arribar a tenir el seu propi show.
Escoltem el seu èxit “(You Don’t Know) How Glad I Am” de 1964 que va arribar al no.11 del Billboard. És una cançó preciosa que parla d’un amor infinit en l’espai i el temps, sense principi, ni fi, ni dalt ni baix, ni davant ni darrera. Potser alguns de vosaltres esteu enamorats, molt enamorats, i és mutu, i als dos us agrada ballar (felicitats!). Aquest és un tema per vosaltres.
Nina Simone 21 de febrer de 1933 / 21 d’abril de 2003
Pianista, cantant, compositora i activista de drets civils.
Es va formar com a pianista de música clàssica i va estudiar a la Juilliard School de New York City. Va començar a tocar el piano a un club per guanyar-se la vida on li van dir que hauria de cantar. I així, de manera inesperada, va començar una carrera de cantant, amb una preciosa veu de contralt profunda. Tenia un estil personalíssim, que combinava blues, gospel, jazz amb un piano on s’hi pot reconèixer la influència de Johann Sebastian Bach.
Un 21 de febrer de 1933 va néixer Nina Simone, que anava a ser pianista de música clàssica i va acabar essent una de les cantants amb més personalitat que hi ha hagut, i una activista de drets civils. Recordeu el primer cop que vau sentir “My baby just cares for me” de Nina Simone? És un tema que queda adherit a a la banda sonora de les nostres vides per sempre, per la rica veu de contralt, el ritme que camina, per les línies de piano que s’entrecreuen i recorden el contrapunt del Bach que ella tant bé coneixia. És una tema tan meravellós que potser l’hauríem de reservar per les grans ocasions. Per això avui la volem recordar en un aspecte menys conegut, tocant el piano al festival de Newport de 1960, Nina’s blues. https://youtu.be/GY1aRbWbGak
26 Fats Domino
març
3 Barney Bigard
1Q84 (Haruki Murakami)
– Your Highlight on page 511 | location 7827-7840 | Added on Tuesday, 23 August 2022 09:09:51
She said she supposed there might be more talented jazz clarinetists than Barney Bigard, but you couldn’t find another one who could play with such warmth and delicacy. His best performances always gave rise to a particular mental image. Tengo could not, off the top of his head, name any other jazz clarinetists, but as he listened to this record over and over, he began to appreciate the sheer, unforced beauty of its clarinet performances—their richly nourishing and imaginative qualities. He had to listen closely and repeatedly for this to happen, and he had to have a capable guide. He would have missed the nuances on his own. His girlfriend once said, “Barney Bigard plays beautifully, like a gifted second baseman. His solos are marvelous, but where he really shines is in the backup he gives the other musicians. That is so hard, but he does it like it’s nothing at all. Only an attentive listener can fully appreciate his true worth.” Whenever the sixth tune on the flip side of the LP, “Atlanta Blues,” began, she would grab one of Tengo’s body parts and praise Bigard’s concise, exquisite solo, which was sandwiched between Armstrong’s song and his trumpet solo. “Listen to that! Amazing—that first, long wail like a little child’s cry! What is it—surprise? Overflowing joy? An appeal for happiness? It turns into a joyful sigh and weaves its way through a beautiful river of sound until it’s smoothly absorbed into some perfect, unknowable place. There! Listen! Nobody else can play such thrilling solos. Jimmy Noone, Sidney Bechet, Pee Wee Russell, Benny Goodman: they’re all great clarinetists, but none of them can create such perfectly sculptured works of art.”
6 Wes Montgomery
Mondrian
Piet Mondrian va néixer un 7 de març de 1872. Influït per la teosofia, en els seus quadres de línies rectes i rectangles de colors primaris volia expressar unes veritats més profundes i permanents que les aparences de la pintura naturalista.
Un dels seus quadres més coneguts és el “Broadway Boogie Woogie” (1942-43), que ens fa pensar en els carrers de Manhattan i la música de jazz. I és que Mondrian, que segons com té una imatge severa, estimava el jazz. Ja de jove a Paris, anava als clubs on tocaven músics afroamericans i adorava Josephine Baker. Més tard quan va instal·lar-se a New York, anava als pocs clubs que no discriminaven afroamericans, com el Café Society i el Café Society Uptown, que tenien per slogan “The Wrong Place for the Right People”. També va ser un habitual de Minton’s Playhouse on anava a escoltar Thelonius Monk amb qui va fer certa amistat.
El que és menys conegut de Piet Mondrian, és que li encantava sortir de festa i ballar fins a les tantes! A vegades anava amb la col·leccionista Peggy Guggenheim i la pintora expressionista Lee Krasner, que més tard es casaria amb Jackson Pollock. Li agradava molt ballar però pel que sembla, no ho feia gaire bé. Miriam Gabo, la dona de l’escultor rus Naum Gabo, amb qui es trobava sovint, comentava que “era un desastre de ballador, i havíem fer torns amb les amigues per anar ballant amb ell”. (https://www.phaidon.com/agenda/art/articles/2017/march/07/piet-mondrian-loved-jazz-but-couldnt-dance/).
No es pot tenir tot. Aprofitant aquesta anècdota de Mondrian, des de la A.L.L (Agrupació de Leaders Limitats), també coneguda com agrupació de leaders patosos, volem agrair la generositat de les sofertes followers que ballen amb nosaltres a les jams. Aquesta és una agrupació mig secreta, molts dels que hi pertanyen no saben que en són membres.
glenn miller
8 març dia de la dona
Igual que en la majoria d’àrees de la cultura, les dones no han tingut un accés normal a fer una carrera com a compositora de música clàssica. I les poques que ho han aconseguit, poques vegades han estat reconegudes. El mateix podríem dir dels afroamericans, que han hagut de lluitar per poder ser alguna cosa més que mà d’obra barata. Així, les possibilitats d’una dona afroamericana haurien estat pràcticament nul·les. Per això, avui dia de la dona, celebrem el talent i coratge de Florence Price (1887-1953), una afroamericana que va arribar a compondre més de 300 obres, entre elles, quatre simfonies. En una carta a un director d’orquestra,  escrivia “Benvolgut  Dr. Koussevitzky, per començar tinc dos desavantatges, els del sexe i la raça. Sóc una dona, i tinc part de sang negra a les meves venes.”
Per tal de poder-se matricular al conservatori de Boston va fer-se passar per mexicana, així no la rebutjarien per ser negra. Va treballar donant classes, tocant l’orgue als cinemes a l’època del cinema mut i, sempre que podia, presentava composicions a concursos. El reconeixement va ser lent i escàs però el 1933 la seva Simfonia No.1 va ser interpretada per la Chicago Symphony Orchestra. En ocasions s’inspirava en espirituals negres, i fusiona perfectament aquestes melodies amb la tradició musical occidental. Afortunadament avui la seva música s’interpreta amb normalitat.
—
https://youtu.be/9DUAj91HfY4
Avui, dia de la dona, assenyalem les seves aportacions al món del swing. Hi va haver cantants i ballarines conegudes, menys instrumentistes i a penes compositores. I és que com deia en una carta Florence Price, una compositora negra a qui vam dedicar un post, “Benvolgut  Dr. Koussevitzky, per començar tinc dos desavantatges, els del sexe i la raça. Sóc una dona, i tinc part de sang negra a les meves venes.”
Només quan el talent i la voluntat eren immensos, es podien vèncer aquestes barreres. Esmentem Florence Price, compositora de música clàssica que s’inspirà en el blues i el gospel
https://www.facebook.com/bcnswingassociacio/posts/pfbid02jfA4huh2C432y45iDeLghJiWHEXn3B3cqrPUKKe2k8PQ6ZxChUtDHYxkA7jT6XP3l , la trombonista i arranjadora Melba Liston https://www.facebook.com/bcnswingassociacio/posts/pfbid0XR5GccwfCnjpHayD9T7qgFnf1z2pRRpujjd7BnSstjXHF4KAenjrJNNSJJDTXokkl , i sobretot, Mary Lou Williams, pianista, compositora, arranjadora a l’orquestra d’Andy Kirk, activista social i mentora de músics Com Dizzy Gillespie i Thelonius Monk. Escoltem un tema de l’època de l’orquestra d’Andy Kirk que li és dedicat: The Lady who swing the band. Ens agrada el moment que la lletra diu “Who makes dancers on the floor Beat their feet and yell for more? It’s the lady who swings the band!” Qui fa moure els peus dels balladors a la sala i que cridin demanant-ne més? La Lady que fa swingar la banda.
COCOA
https://youtu.be/w-ugI_f3EA4
Avui comença el festival Cocoa Blues Exchange. Compartim una pàgina de Sergio Lopez al web Scalawag (en anglès), https://scalawagmagazine.org/2022/02/southern-blues-music-great-flood/   sobre el sud dels Estats Units, que parla dels blues que va inspirar la gran inundació del Mississipi l’any 1927. El blues canta les coses de la vida, i un fet que va marcar una generació va ser inundació causada per unes pluges excepcionals que va trencar els dics, annegar gairebé 70.000 km quadrats, i va deixar 700.000 persones sense llar, la majoria, negres pobres que vivien al delta. 78 anys després el Katrina ho tornaria a fer. Han preparat una llista de cançons originals de l’època que canten la desolació de quedar-se sense llar, amb Charley Peyton, Casey Bill Welbon, la gran Bessie Smith, Rob Cooper. I també versions de músics moderns, Bob Dylan, Eric Clapton Beyonce, Led Zeppelin, que han recollit la música, però no sempre han conservat el sentiment original. Escoltem el “Mississippi Flood blues” de Rob Cooper. Aquí la llista: https://open.spotify.com/playlist/1T7J3OWce4i7jfhmuDmPZP?si=87dc277001e64d4d
10 Bix Beiderbecke
14 Quincy Jones
15 març lightnin hopkins
17 Nat King Cole
20 Sister Rosetta Tharpe
“Sister” Rosetta Tharpe va néixer un 20 de març de 1915 en una plantació de cotó. La seva mare participava cantant a la Church of God in Christ, i als sis anys la petita Rosetta s’hi va afegir, cantant i tocant la guitarra. Era un prodigi musical i aviat estaven fent gires en actuacions religioses que eren mig concert, mig prèdica. Amb el temps actuaria amb orquestes. El 1964 faria una gira per Europa amb Muddy Waters, tocant blues. Va ser una pionera de la guitarra elèctrica en una època en que els guitarristes eren tots gairebé homes. Així, va ser una precursora del rock n’roll, influint Little Richard, Chuck Berry i Elvis Presley, i fins i tot Eric Clapton. Rosetta Tharpe va ser atípica, inclassificable, cantant gospel a l’església, cantant el mateix gospel amb arranjaments de big band swing, a night clubs, potser després d’un número amb coristes lleugeres de roba; i fent solos de guitarra elèctrica a l’estil de blues anticipant el rock n’roll. Però si escoltem atentament els tres exemples que proposem, ens adonarem que en el fons no està fent coses diferents, la música negra té una arrel comuna que és l’ànima del gospel, amb el ritme sincopat i una veu que és com un clam. Rosetta Tharpe pot estar cantant exactament el mateix i amb el mateix patró rítmic, i en canvi tenir sonoritats diferents segons l’acompanyament. Si darrera tenim el cor d’una església picant de mans, tindrem una sonoritat gospel. Si tenim un arranjament de big band, ens sonarà a swing, com el “Shout, sister  shout” amb l’orquestra de Lucky Millinder, 1941, que potser heu ballat algun cop.  https://youtu.be/5fLWel645CM  Si tenim un combo amb una guitarra elèctrica, ens sonarà a Rock and Roll com el “Didn’t it rain” https://youtu.be/3NFywQdeKSo  . I si s’hi afegeix una harmònica, tindrem un blues com “That’s all”. https://youtu.be/1__zadGXR3A
https://youtu.be/5fLWel645CM
22 George Benson : 22 George Benson  https://youtu.be/UnR8EoLTYZ8   https://youtu.be/iDrZT5_L2bM  https://youtu.be/Q25Gooo86pI   https://youtu.be/ilMWCMu4Szc  https://youtu.be/snwrWxT4ySw  / ritme swing  https://youtu.be/XIsh1avYn-0?t=590
25 aretha FRanklin
27 sarah vaughan
27 sarah vaughan
28 Thad Jones
31 Freddie Green
MR. RHYTHM I LA GUITARRA RÍTMICA
Quan escoltem un tema d’una big band, la massa sonora més evident és la dels metalls, les seccions de trompetes, trombons i saxofons. Darrera hi ha la secció rítmica amb el piano, la bateria i el contrabaix i, a vegades, una guitarra rítmica. La bateria, sovint amb els plats, ens fa arribar amb claredat el ritme swing. Ens fixem menys en el piano i el contrabaix però ells són la base de l’edifici, estableixen l’harmonia sobre la qual sentim el tema i els solos. Encara ens fixem menys en el paper de la guitarra rítmica que pot arribar a passar desapercebuda. Però la guitarra rítmica, tal com diu el seu nom, aporta al conjunt un coixí de ritme i harmonia que impulsa i sosté el swing.
Un dels millors exponents fou Freddie Green, que va néixer un 31 de març de 1911 a Charleston. Va aprendre aviat a tocar la guitarra. El productor John Hammond el va sentir quan actuava en un club i el va presentar a Count Basie. Aquest el va fitxar de seguida i pràcticament va quedar-se tota la seva carrera amb ell. Va ser una base fonamental d’una secció rítmica mítica, amb el bateria Jo Jones i el baix de Walter Page. Basie, a més de ser un gran pianista, era un arranjador molt intel·ligent, i en moltes peces deixa uns compassos en que ens deixa escoltar només la secció rítmica, amb a penes un parell de notes de piano. Així sentim com “camina” el tema. És una característica especial de Basie.
Us deixem el tema “Twenty minutes after three”, d’un programa de TV de 1968, només amb el piano de Basie, Freddie Green a la guitarra, Norman Keenan al baix i Sonny Payne a la bateria. És molt, però que molt difícil, aconseguir tant de swing amb tants pocs recursos, amb una simplicitat extrema, nua, poques notes, poc volum; és molt difícil estar absolutament relaxat i alhora generar una energia que flueix amb una força imparable: https://youtu.be/Ke3W5DQ6U1U?t=962
Pràcticament no va fer solos però va rebre el sobrenom de “Mr Rhythm”, per tal com n’era de bo a la guitarra rítmica. I és el compositor del tema Corner Pocket que hem ballat tantes vegades: https://youtu.be/8FcWW-fMt90
Encara avui interessa com tocava, tal com es pot veure en el vídeo de James Chirillo, el guitarrista de la banda de Wynton Marsalis, on analitza la manera de tocar de Freddie Green i remarca que aportava una pulsació especialment bona per a balladors de swing: https://www.youtube.com/watch?v=h7i6S4_vi3g
abril
scott joplin 1 abril 1917
7 Billy Holiday
Billy Holiday es deia Eleanora Fagan i va néixer un 7 d’abril de 1915 d’una mare adolescent. Va tenir una infantesa difícil.  Amb a penes 15 anys va començar a cantar en alguns clubs de Harlem. Sense educació musical formal, tenia una gran expressivitat emocional i una gran capacitat per improvisar, fet que va impressionar el crític John Hammond. Era una veu absolutament original.
Va començar unca carrera amb Teddy Wilson i després amb Count Basie. En aquesta època va néixer la seva amistat amb el saxofonista Lester Young, un altre esperit vulnerable i creatiu com ella, que l’anomenava “Lady Day”. Va tenir una vida plena d’èxits musicals, i alhora de patiment, degut en part a l’entorn racista en què havien de viure, en part les parelles que la maltractaven; patiment que provava d’alleujar amb alcohol o drogues.
En aquest clip la podem veure cantant el blues “Fine and Mellow”. És emocionant escoltar-la i també ho és mirar l’expressió del seu rostre quan el seu amic Lester Young fa el seu solo, després de Ben Webster.
https://youtu.be/TaPIyo51cr4
8 Carmen McRae
15 Bessie Smith
Bessie Smith, The Empress of Blues (L’Emperadriu dels Blues) va néixer un 15 d’abril de 1894. Va perdre els pares de petita. D’adolescent cantava i ballava pels carrers amb un germà que tocava el violí. Amb 18 anys, la companyia de Moises Stokes, on actuava el seu germà gran, la contracta com a ballarina, ja que com a cantant ja tenia la famosa Ma Rainey.
Aviat es va fer famosa, actuant en produccions més ambicioses. El 1923 va enregistrar fins a 160 temes per Columbia records, amb els millors músics del moment,com Louis Armtrong, James P. Johnson o Fletcher Henderson. Es va convertir en una cantant molt ben pagada. Viatjava en un vagó de tren privat, l’equivalent de l’època als jets privats d’ara. Es va casar amb Jack Gee. Va tenir diversos amants, tant homes com dones. El 1933 va patir un accident de trànsit i va morir per les ferides.
Musicalment tenia una veu intensa, sostenint notes llargues. Us proposem un Careless Love de 1925 on està acompanyada d’un Louis Armstrong a la corneta, inspiradíssim que respon a cada frase. És un Armstrong pletòric, a punt de començar l’etapa dels Hot Five.
https://youtu.be/gi0lB9z-PX4
I no podem deixar d’escoltar aquest potent “Gimme a Pigfoot and a bottle of Beer” https://youtu.be/hbQEapPrjGM si escolteu la lletra en un moment donat diu “do the shim sham shimmy”.
Bessie Smith era una dona forta, que afirmava el seu dret a viure bé, i a viure la seva sexualitat com millor li semblés. No es deixava intimidar per ningú i plantava cara a qui fos. Se l’ha considerat un símbol feminista. L’activista Angela Davis ha escrit “Blues Legacies and Black Feminism: Gertrude “Ma” Rainey, Bessie Smith, and Billie Holiday” (1999). També s’ha assenyalat que la crítica (sobretot els crítics blancs als anys 60), s’ha concentrat bastant en el blues rural, el d’un home amb una guitarra, i ha oblidat una mica el blues més urbà i sofisticat de dones com  Ma Rainey, Bessie Smith (Empress of the blues) i Mamie Smith (Queen of the Blues). Aquest era el més popular als anys 20. El blues es toca de moltes maneres, i tots els grans músics de jazz l’han volgut fer, des de Louis Armstrong, a Count Basie, Duke Ellington, fins a John Coltrane. I avui segueix tenint dues categories vigents als premis Grammy.
Qui pugui veure el film “Bessie” amb Queen Latifah (HBO 2015), podrà escoltar bons blues. I per seguir més sobre el tema:
https://www.bbc.com/culture/article/20210216-the-forgotten-story-of-americas-first-black-superstars
https://znetwork.org/zmagazine/feminism-and-classic-blues-by-sandy-carter/
20 Lionel Hampton
LIONEL HAMPTON
Potser algun amic o parent ben intencionat ha tingut la idea de regalar un xilofon a un dels vostres fills, o fills dels veïns. I quan la criatura aporrina les tecles sense pietat, teniu seriosos dubtes que hagi estat una bona idea. No desespereu! Un 20 d’abril de 1908 va néixer Lionel Hampton que acabaria fent meravelles al vibràfon. Un músic d’energia excepcional, va tenir la seva pròpia orquestra el 1934. Va ser reclutat per Benny Goodman per fer un quartet, amb Teddy Wilson i Gene Krupa, una de les primeres formacions integrades (amb blancs i negres). El 1940 va tornar a formar una big band que estaria en actiu ben bé fins el 1960. Per ella hi van passar músics tan notables com Quincy Jones, el guitarra Wes Montgomery o el trompetista Clifford Brown, que després farien carrera pel seu compte. Segurament algun cop heu ballat el seu tema més emblemàtic, Flying Home. A més del vibràfon, també es posava al piano, sovint a quatre mans amb el seu pianista Milt Buckner, i va ser un virtuós de la bateria. Com a menú del dia us suggerim aquest vídeo de Hampton i la seva orquestra. Després d’uns entremesos, al min 3’30”, el primer plat té una actuació de claqué seguit d’un solo de bateria amb malabars, al min 7’58”, el segon plat té Hampton al vibràfon i els vocalistes Sonny Parker i la magnífica Betty Carter fent scat (improvisant sense lletra, dubidubiduuuu). I de postres, al min 13:10 tenim dos petits lindy hoppers, little Lawrence i Lillian Williams.
23 Jimmy noone
25 Earl Bostic
25 Ella Fitzgerald
Ella Fitzgerald
25 d’abril de 1917 / 15 de juny de 1996
Una noia de Yonkers amb talent pels estudis, per cantar i ballar. Als 17 anys guanya un concurs al teatre Apollo. L’any següent Chick Webb la contracta per que canti amb la seva orquestra al Savoy. A partir d’aquí comença una carrera imparable de la que es va acabar anomenant Lady Ella, Queen of Jazz. No es limita a seguir la melodia amb una veu privilegiada sinó pot improvisar amb scat com si fos Charlie Parker. Seguint la idea del productor Norman Granz, enregistra vuit àlbums amb les principals cançons del repertori de standards americà, els clàssics de Cole Porter, Rodgers i Hart, Irving Berlin, George i Ira Gershwin, Harold Arlen, Jerome Kern, Johnny Mercer i Duke Ellington.
Ella Fitzgerald, nascuda un 25 d’abril de 1917
Una noia de Yonkers amb talent pels estudis, per cantar i ballar, a qui als quinze anys se li mor la mare i se’n va a viure amb la seva tia a Harlem. Deixa l’escola, sobreviu com pot, cantant als carrers. La internen a un orfenat. I als 17 anys guanya un concurs al teatre Apollo. L’any següent Chick Webb la contracta per que canti amb la seva orquestra al Savoy. A partir d’aquí comença una carrera imparable de la que es va acabar anomenant Lady Ella, Queen of Jazz.
Tres moments: la noia que canta swing al Savoy Ballroom i als 21 anys el 1938 té un gran èxit amb la cançó “A-Tisket, A-Tasket”: https://youtu.be/9F_j0qr1VeM
La dona que no es limita a seguir la melodia, que no només té una veu privilegiada sinó un cervell musical que li permet improvisar com si fos Charlie Parker, portant l’scat a nous límits amb aquesta versió de “Flying Home” de 1945: https://youtu.be/TdxVZxXXIYg
La dona que entre 1956 i 1964 el 1956, seguint la idea del productor Norman Granz, enregistra vuit àlbums amb les principals cançons del repertori de standards americà, els clàssics de Cole Porter, Rodgers i Hart, Irving Berlin, George i Ira Gershwin, Harold Arlen, Jerome Kern, Johnny Mercer i Duke Ellington. Amb l’excepció d’aquest últim, la resta són compositors blancs, la majoria jueus emigrats, que van compondre els èxits dels musicals de Broadway. És a dir, tenim una dona negra fent les versions de referència del gruix del que seria la identitat musical americana. És emocionant recordar les paraules d’Ira Gershwin “I never knew how good our songs were until I heard Ella Fitzgerald sing them.”  (no sabia fins a quin punt n’eren de bones, les nostres cançons, fins que Ella Fitzgerald les va cantar): https://youtu.be/vd1O4S-lqeg
Al final tothom es rendí al seu talent, però com tots els músics negres, va patir racisme i discriminació i els seus començaments van ser fututs. Segurament podria fer seu el lema de Maria Mercè Marçal, “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”, canviant “nació” per raça”.
///
Una vegada fent un viatge per les repúbliques bàltiques vaig anar tot sol a una jam de lindy. Hi havia tot de parelles i grups que ja es coneixien. Xerraven, bevien i ballaven. No hi havia cap follower sola i no vaig gosar interrompre la conversa d’un grup per demanar de ballar. Vaig acabar-me la cervesa i me’n vaig anar. Imagine my fustration with no invitation to dance. Això és una experiència que alguns haurem viscut en algun moment i també el títol d’un famós tema de Duke Ellington (aniversari 29 d’abril) popularitzat per Ella Fitzgerald (aniversari 25 d’abril). El Duke va dir al seu col·laborador Billy Strayhorn de completar un esborrany de Gerald Wilson. Strayhorn també va escriure una lletra que parla d’una “wallflower”, que potser es podria traduir per “flor decorativa”, i que fa referència a la persona que en una festa es queda en un racó, sense poder participar. https://youtu.be/oJzZEbyEEXk
La BcnSwing voldria que les jams fossin inclusives i tothom hi pogués participar ( https://www.bcnswing.org/codi-de-conducta-i-valors/ ); convida a acollir i treure a ballar els que comencen. O els que no coneixem. Més d’una vegada ha passat que hem tret a ballar a algú que no havíem vist mai i ens hem endut una agradable sorpresa perquè ha resultat ser un ballador/a excel·lent que ens aporta coses noves. D’altra banda, per un leader, ballar amb algú que comença és un boníssim exercici perquè obliga a ser molt clar en les indicacions. I les followers experimentades tenen l’oportunitat de fer bonics els errors dels leaders principiants; com la preciosa anècdota que explica Herbie Hancock que una vegada es va equivocar terriblement en tocar un acord però a continuació, Miles Davis va canviar el que anava a tocar, fent unes notes que van fer que aquell acord encaixés https://www.youtube.com/watch?v=t-vItf0G05M . Va convertir el que anava a ser un error en una cosa nova.
I went down to the dance / Vaig anar a un ball
Sat down by the wall / I m’estava a la paret
Invited to dance / sense que ningú
By no one at all  / em digués de ballar
The couples danced fine / les parelles ballaven
So charming an’ gay /felices i la mar de bé
But nobody wants  /però ningú vol
Look over my way /mirar cap on sóc jo
So awfully sad / tan i tan trist
Dissatisfied / insatisfeta
And hurt so bad  / i em feia tan mal
I almost cried  / que de poc no ploro
Imagine my frustration  / imagineu la meva frustració
With no invitation to dance / sense que ningú em convidés a ballar
Head high, standing tall
Who else, who else could I be?
But Ella, the woman and above
Who likes what they see?
And then in my ear   / I aleshores algú
Someone said to me    / em va dir a cau d’orella
Wallflower, my dear    / flor decorativa,
How come you cannot see   /com és que no veus
They couldn’t care less    /que tant se’ls en dóna
They’re not impressed      /no els impressiones
As you might guessed       / tal com podries haver vist
You’re in excess           / estàs de més
Imagine my frustration
With no invitation to dance
I smiled to the crowd
Tip toe and alert
Yes the band blues went loud
But next on a flirt
A voice said to me
Wallflower, my dear
You’re sweet as can be
But how come you’re here
They couldn’t care less
About your dress
You’re in a mess
And in excess
Imagine my frustration
With no invitation to dance
///
Lindy Hop day Frankie Manning
Avui fa tretze anys que moria Frankie Manning, als 94 anys. Es pot dir que, com a mínim, va tenir tres vides. Una com a ballarí i coreògraf amb els Whitey Lindy Hoppers, de 1934 a 1955, empleat de correus de 1955 a 1985, i com a mestre i divulgador del lindy hop de 1985 a 2009. El Harlem de 1934 sembla que ens quedi molt lluny. És quan Frankie Manning començava a modificar la manera de ballar el lindy cap una posició més horitzontal, com la d’un corredor, que és la que ballem ara. Però segurament no hi ha més de quatre graus de separació des d’aquell lindy hop original. Frankie Manning ho va transmetre a un grup d’entusiastes als Estats Units i a Suècia. I d’ells ho van aprendre uns professors que després farien classe aquí, i d’ells els que un bon dia ens van explicar que era un charleston i un swingout. Si recordem Frankie Manning no és només perquè va ser un gran ballarí, no és només pels passos i les coreografies, sinó també perquè va contribuir a estendre una manera de viure la dansa que fos inclusiva, on tothom fos feliç ballant, mirant de donar el millor de cadascú.
https://youtu.be/4r-ID93N4FA
29 Duke Ellington
2020
Hi ha una aristocràcia dels músics de jazz. Tenim el comte “Count” Basie, el baró , “Earl” Hines i el duc “Duke” Ellington, Edward Kennedy Ellington que va néixer un 29 d’abril de 1899.
Segur que coneixeu una de les seves composicions “It Don’t Mean a Thing (If It Ain’t Got That Swing)”, que és una cançó perfecta i una veritat incontestable.
I “Take the A Train”, que és la línia de metro que anava de Brooklyn fins a Harlem seguint la vuitena avinguda.
Baixant del metro aviat arribaríem a la 142st amb Lennox Ave on hi havia el Cotton Club.
El 1927 començava allà una llarga i rica carrera musical, amb centenars de composicions:
Creole Love Call
Black and Tan
Mood Indigo
Solitude
Sophisticated Lady
Prelude to a Kiss
Ellington tenia un gran talent com a pianista i com a compositor. Però encara tenia una qualitat més rara que és extreure i fer brillar el geni d’altres músics, ja sia el compositor Billy Strayhorn, que col·laboraria amb ell en moltes peces, com els fantàstics solistes que va tenir a la seva orquestra: Johnny Hodges, Paul Gonsalves, Cootie Williams, Laurence Brown i moltes d’altres.
La seva música era sofisticada i complexa, en el sentit que feia construïa harmonies que se separaven de l’habitual, amb acords inusuals. I al mateix temps, era viva, salvatge a vegades, deixant que els instruments s’expressin amb grans contrastos entre el so suau i el so rugós i esquerdat.
Els cinèfils que han vist “Anatomia d’un assassinat” d’Otto Preminger hauran gaudit de l’esplèndida banda sonora que va compondre.
Va compondre diverses suites i un adaptació de la suite del trencanous de Txaikovsky que swinga.
Podem acabar de passar el confinament escoltant i coneixent més Duke Ellington i, el dia que puguem tornar a fer jams, potser un DJ massa audaç s’atrevirà a punxar “Diminuendo i Crescendo in Blue”, una peça de 14 minuts gravada al festival de Newport de 1956. Ja era prop de mitjanit, i Ellington pensava tocar el que en realitat eren dues peces, el Diminuendo i els Crescendo i entremig Paul Gonsalves havia de fer com un nexe de connexió amb alguns solos. Però Paul Gonsalves estava inspirat i en va fer fins a 27. El ritme i el swing eren tan excitants que el públic es va aixecar dels seients i diuen que va anar de poc que la policia no intervé per restablir l’ordre.
En aquest link el teniu:
2021
Duke Ellington, nascut un 29 d’abril de 1899 va ser un pianista i un músic extraordinari. Però a més tenia el rar talent de fer brillar el talent dels altres músics. Una mica com un cuiner que crea un plat que porta la seva personalitat i alhora deixa que es manifestin la qualitat de les matèries primeres que fa servir. Aquí, enlloc d’unes tòfones o unes carxofes del Prat, les matèries primeres són els excel·lents  músics de la seva orquestra.
Us proposem escoltar la versió de “Jam with Sam” del concert a Paris el 1963.
Per cert, us agrada ballar lindy ràpid? Tant el balboa, com el shag, o el fast lindy acostumen a tenir tempos ràpids. Però el caràcter de la música és diferent. Igual que amb el maridatge de vins, ens atreviríem suggerir certes combinacions. El balboa amb un so ràpid i lleuger com si estiguéssim damunt un núvol o un coixí, per a un moviment fluid i continu, la bateria amb escombretes. El shag amb un so alegre que marqui els quatre temps i acompanyi el footwork tot mantenint un eix vertical. I el fast lindy amb un so potent reforçant el 2 i 4, amb una posició més horitzontal girant amb swingouts de vertigen. Però com passa amb els vins, això també és discutible i opinable.
En aquesta versió de “Jam with Sam”, el Duke va introduint els músics que es van succeint en els solos: Harry Carney al saxo baríton, Paul Gonsalves al saxo tenor, Laurence Brown al trombó, Russel Procope al saxo alto, Roy Burrowes a la trompeta, Buster Cooper al trombó, Ray Nance a la trompeta i per acabar Cat Anderson fent uns aguts impossibles. A cada solo l’acompanyament de l’orquestra va canviant. Ho ballaríeu? Can you do fast lindy?
[ proper Duke Ellington, Cabin Sky]
ellington dancers in love https://youtu.be/XVJsyBMZFLA
https://youtu.be/kxBj-kynZ0Q  duke ellington cabin sky
alguns hoppers arriben a les al casino caminant de qualsevol manera, com si anessin a l’oficina. NOOOO.
Així és com hem d’entrar a u jam
————————-
29 abril dia de la dansa   
30 dia del jazz
Bon dia
Avui se celebra el dia mundial del jazz.
A un hopper li va passar com a Mr Jourdain, el personatge de Molière que un bon dia es va adonar que havia estat parlant en prosa tota vida sense saber-ho: havia estat ballant jazz a totes les jams, sense saber-ho. El que ballem (amb l’excepció d’experiments que no entrarem a valorar) és jazz. I és que tal diu molt bé aquesta pàgina, @EL jazz també es balla. Amb Louis Armstrong, cantem I love Jazz!  https://youtu.be/KoxtIZPxpzc
maig
1 shirley horn
8/5  biografia robert johnson   https://www.texasmonthly.com/arts-entertainment/mack-mccormick-quest-to-find-real-robert-johnson/
ROBERT JOHNSON I EL PACTE AMB EL DIABLE
Johann Georg Faust va ser un alquimista del segle XV que suposadament es va trobar el dimoni en una cruïlla de camins i va pactar lliurar-li l’ànima a canvi que, durant uns anys, li donés més poder i coneixements. La llegenda es va fer molt popular i se n’han fet moltes versions. Les de Christopher Marlowe, Goethe i Thomas Mann serien les més conegudes. És un símbol de voler aconseguir l’èxit sigui com sigui.
El blues té la seva pròpia llegenda faustiana en la figura de Robert Johnson, nascut un 8 de maig de 1911. Va enregistrar només 29 peces en dues sessions de gravació el 1936 i 1937. En vida no va ser gaire conegut, tocant pel carrer, juke joints i alguns balls. Però després va ser admirat com un dels mestres del blues del delta. Aviat va començar a córrer la llegenda que el jove Johnson volia ser un gran músic de blues i el dimoni li va dir d’anar a mitjanit a una cruïlla de carreteres a la plantació Dockery al Mississippi. Allà s’hi va trobar el diable en la forma d’un homenàs negre. Aquest va agafar la guitarra, l’afinà, i tocà un parell de peces abans de retornar-la-hi. A canvi de la seva ànima, Robert Johnson es va convertir en un geni del blues.
Llegenda a banda, els seus enregistraments es van reeditar el 1961 i van tenir una gran influència en músics pops britànics que seguien el blues, com Eric Clapton, Keith Richards, o Robert Plant. Quan l’escoltem, no sentim una veu i una guitarra que acompanya, sinó una veu i una guitarra que conversen i dialoguen. La guitarra és alhora la base rítmica i protagonista de melodia. Tant la veu com la guitarra salten del registre greu al registre més agut contínuament, com si tinguéssim dues veus i dues guitarres. Les lletres també són molt originals. A “Me and the devil” saluda el dimoni que truca a la porta al matí, i diu que ja toca marxar, i s’en van caminant un al costat de l’altre. Que tant li fa on l’enterrin, que pot ser a la cuneta (que per cert és correcte en català) de la carretera, així, el seu mal esperit podrà agafar l’autobús quan passi. La podem escoltar aquí https://www.youtube.com/watch?v=Pxwz8ab6xHY&t=2290s . A “When you got a good friend” https://www.youtube.com/watch?v=Pxwz8ab6xHY&t=1497s ja tenim els elements del rock n’ roll que sonarà 20 anys després.
Ens vendríem l’ànima per ballar millor i tenir més èxit a les jams? No cal, que tenim unes escoles boníssimes que, per un preu molt ajustat, ens ofereixen cursos per a tots els nivells.
Early this morning
when you knocked
upon my door [2x]
An I say
Hello Satan
I believe its time to go
Me and the Devil
Walking side by side [2x]
And I’m gonna see my woman
’til I get satisfied
See See
You don’t see why
Like you’a dog me ’round
Now babe you know I ain’t do it like that
Say I
Don’t see why
people dawging me around
It must be that old old evil spirit
that spirit drop me down in your ground
you may
bury my body
down by the highway side
I don’t really care where you bury me when I’m gone
I’m gone
you may bury my body
down by the highway side
So my old evil spirit
can greyhound
bus that ride
8-05-1903 Mary Lou Williams Mary Lou Williams
8 de maig de 1910 / 28 de maig de 1981
Pianista, compositora, band leader
Una nena prodigi que va aprendre tota sola a tocar el piano als tres anys i als 15 ja s’hi dedicava professionalment.
Es va unir a la banda d’Andy Kirk a Kansas City, tocant al piano, component i fent arranjaments, no només per Andy Kirk sinó per Benny Goodman i Duke Ellington.
Als anys 40 tenia el seu propi programa de radio. Als inicis del bebop, talents joves com Thelonius Monk o Dizzy Gillespie la visitaven al seu apartament per aprendre, intercanviar idees i tocar. Acollia també músics que passaven una mala època sota la influència de la droga.
2023
Mary Lou Williams va néixer un 8 de maig de 1910. Una nena prodigi que va aprendre tota sola a tocar el piano als tres anys i als 15 ja s’hi dedicava professionalment. Es va unir a la banda d’Andy Kirk a Kansas City, tocant al piano, component i fent arranjaments. També en faria per a Duke Ellington i Benny Goodman. Als anys 40 tenia el seu propi programa de radio. Als inicis del bebop, talents joves com Thelonius Monk o Dizzy Gillespie la visitaven al seu apartament per aprendre, intercanviar idees i tocar. Acollia també músics que passaven una mala temporada sota la influència de la droga. Tenia una gran saviesa musical que es reconeix tant en els seus arranjaments com en les interpretacions al piano, amb orquestra o en solitari, una saviesa musical que sabia i volia compartir.
Us proposem el tema “Twinkling” amb l’orquestra d’Andy Kirk. Té un tempo swing relaxat i fluid. El piano va explicant coses i dialoga amb l’orquestra que sembla comentar el que diu amb uns bons riffs. Té la mateixa perfecció que alguns moviments de concerts per piano i orquestra de Mozart. https://youtu.be/VynKg09Ysr8
10 Fred Astaire
13-05-1911 Maxine Sullivan
Bon dia Hoppers.
Avui un post on (1) celebrarem l’aniversari d’una gran cantant, (2) considerarem si és possible fer jazz i swing sobre qualsevol cosa, com per exemple una cançó  popular escocesa, (3) un clip de 1938 ens farà enfadar en veure-hi el racisme de Hollywood, però al mateix temps (4) ens posarà de bon humor en veure l’encantadora Maxine Sullivan i com li canta, mig ballant, un fantàstic Louis Armstrong.
Maxine Sullivan, una cantant que va néixer un 13 de maig de 1911, no és un nom tan conegut com Ella Fitzerald o Billy Holiday, però al llarg de la seva carrera fins el 1987 va demostrar sensibilitat, elegància i una qualitat de veu preciosa. Va ser popular amb el sextet del contrabaixista John Kirby, el seu marit de 1938 a 1941, un grup conegut pel virtuosisme i precisió dels seus arranjaments.
Un dels aspectes més fascinants del jazz, és que pot crear swing a partir de gairebé tot (i a l’inrevés, es pot destrossar el millor tema de jazz amb una versió sense ritme). Les versions de cançons populars angleses i escoceses que va fer Maxine Sullivan van tenir molt èxit, com aquesta cançó d’una noieta que somia tot el que podria fer només que tingués una cinta per lligar-se el cabell, “If I had a ribbon bow”:
https://youtu.be/YP9HWEblm4M
En aquest clip de Going Places (1938) hi surt Maxine Sullivan, l’orquestra de Louis Armstrong i un cor de negres que també balla. Maxine va vestida de cambrera i el cor de negres va amb roba de feina mentre que una parella blanca va amb vestit de nit i smoking. No és casualitat. Si recordeu la cèlebre escena de Hellzapoppin’ amb Frankie Manning, tots els negres van vestits de mossos de mudances o cuiners. El missatge implícit era que el lloc dels negres era a baix, per molt talent que tinguessin com a músics o ballarins. No podien aspirar a una posició elevada i vestir elegantment. Però malgrat tot, després de veure com dialoguen tot cantant la Maxine i en Louis, se us quedarà un somriure als llavis.
//   https://sites.google.com/site/pittsburghmusichistory/pittsburgh-music-story/jazz/jazz—early-years/maxine-sullivan
14 sidney Bechet
18 nig joe tunrner
21 Fats Waller
2020 previ
Aquests dies, els que estiguin a confinats sols a casa es poden fer seus alguns versos de la cançó de Fats Waller Ain’t misbehavin.
No one to talk with /  Ningú amb qui parlar
All by myself   /  tot sol a casa
No one to walk with  /   Ningú amb qui passejar
But I’m happy   /   Però estic content
On the shelf  / tot sol a casa
Ain’t misbehavin’   /  em porto bé
I’m savin’ my love for you   /  guardo el meu amor per a tu
I know for certain
The one I love
I’m through with flirtin’
It’s you that I’m thinkin’ of
Ain’t misbehavin’
I’m savin’ my love for you
Like Jack Horner  /  com Jack Horner
In the corner   / al racó
Don’t go nowhere   /  no vaig en lloc
What do I care?   / per què ho faria?
Your kisses   /  els teus petons
Are worth waitin’ for   / fan que valgui la pena esperar
Believe me   / creu-me
I don’t stay out late   /   no em quedo tard fora
Don’t care to go   / no tinc ganes de sortir
I’m home about eight   / sóc a casa a les vuit
Just me and my radio   / només jo i el meu Spotify
Ain’t misbehavin’  /  em porto bé
I’m savin’ my love for you  / guardo el meu amor per a tu
Ain’t misbehavin’
I’m savin’ my love for you
Aquí el veiem al film Stormy Weather
Aviat, més coses sobre Fats Waller
2020: Thomas Waller va néixer el 1904. El seu pare era pastor a l’Abyssinian Baptist Church a Harlem (que val la pena visitar al 132 West 138th St; i mentre no hi pogueu anar, es pot seguir en directe o diferit la retransmissió dels seus serveis dominicals, amb un gospel de primeríssima categoria:  https://www.abyssinian.org/worship/ ). Als sis anys va començar a tocar el piano i als deu, l’orgue a l’església del seu pare.
Als 15 va deixar els estudis per tocar l’orgue al Lincoln Theather, acompanyant pel·lícules mudes. Ell va ensenyar aquest instrument a Count Basie. Si teniu dubtes sobre si és possible fer swingar un orgue de tubs, aquí en teniu la prova, una gravació de 1927, Hog Maw Stomp:
“Fats” Waller serà un gran pianista, un gran compositor, amb la col·laboració del poeta Andy Razaf per les lletres, amb peces com Ain’t Misbehavin, Honeysuckle Rose, Squeeze me, i un gran entertainer. Les versions amb el seu sextet “Fats Waller and his Rhythm” són plenes d’energia i humor. Segur que n’heu ballat alguna, fins i tot si teniu els peus massa grossos, Your feet’s too big
Al piano, juntament amb James P. Johnson i Willie “The Lion” Smith, serà un dels principals intèrprets de l’estil “stride”. Es caracteritza per una mà esquerra que acostuma a fer la tònica als temps 1 i 3, i un acord al 2 i 4, creant una base rítmica potentíssima (la mà esquerra va saltant tota l’estona) ,mentre la mà dreta improvisa sobre la melodia. Aquí a Handful of keys:
Va morir de pneumònia als 39 anys. Va ser un músic molt versàtil, capaç de fer el pallasso, de tocar corals de Bach a l’orgue, i de meravelles com aquest Numb Fumblin, https://youtu.be/CNaxytYvypI .
Es pot ballar Your feet’s too big com un lindy, el How Mag Stomp com a shag, Handful of keys amb balboa, i aquest Numb Fumblin, com un blues. Per a tots els gustos.
2021
Fats Waller i els problemes de l’habitatge assequible.
Què va passar a l’apartament 1A de 39 West 129th Street a Harlem un 16 d’agost de 1931?
Doncs que hi va haver una House Rent Party on Fats Waller tocava el piano.
Fats Waller va néixer un 21 de maig de 1904. Fou un virtuós del piano i de l’orgue, un compositor inspirat amb temes com Ain’t Misbehavin’, o Honeysuckle Rose, un innovador que va consolidar l’estil de piano Harlem stride (amb James P. Johnson i Willie ‘The Lion’ Smith) i un comediant i entertainer de primera categoria.
Igual com passa ara a Barcelona, els lloguers eren alts respecte dels sous de la gent. Per recollir diners, els  llogaters organitzaven festes a casa contractant músics i servint menjar i beguda. Com més populars els músics, més gent venia i més diners per poder pagar el lloguer. Les festes s’anunciaven amb targetes com les de la foto i eslògans com “The fellows are great, the Chicks are fine, so come on up and have a good time” (els tius estan bé, les noies són estupendes, així que vine i passa-t’ho bé ), o “Leave your troubles, wear your smile, join this happy bunch for a while” (Deixa les preocupacions, posa’t el teu somriure, i afegeix-te una estona a aquesta colla feliç), “Why stay home and look at the wall, Come on out and let’s have a ball” (Perquè quedar-te a casa mirant la paret? , apa vine i xalem).
Aquest soundie de 1938 “The joint is jumpin'” mostra com era una House Rent Party. Tothom passant-s’ho bé fins que una veïna enfadada amb el soroll que avisa la policia. I què fa la policia quan arriba?
A la propera reunió de veïns podeu plantejar si de muntar una festa amb els Three Cool Cats, per exemple. En tot cas, si els veïns no s’hi avenen, almenys alguns de vosaltres els podreu sentir (i ballar!) a l’assemblea de la Bcnswing de demà.
25 bill bojangles robinson
26-5 frankei manning
26 miles davis
2023
Dia claqué  Dia lindy hop
Des de 1989 el 25 de maig se celebra el dia internacional del claqué, originalment National Tap Dance Day als USA. És l’aniversari de naixement de Bill Bojangles Robinson (25/5/1878), un ballarí llegenari. I demà, 26 de maig celebrem el dia del Lindy Hop, per l’aniversari del naixement de Frankie Manning (26/5/1914).
És un afortunada coincidència que estiguin l’un al costat de l’altre, dos balls germans, que comparteixen el fet de tenir un origen afroamericà i que es ballen amb música de jazz. I també comparteixen el shim sham! Aquesta coreografia va ser creada originalment per a claqué a finals dels anys 20, per Leonard Reed i Willie Bryant. Aquí el podeu veure ballat costat per costat amb claqué (la noia) i swing (el noi). Avui dia 25, milers de ballarins de claqué arreu del món es trobaran per ballar-lo, i demà ho faran els lindy hoppers.
https://youtu.be/k7g7YBUHcc4
Bill Robinson era ja una estrella consagrada quan un jove Frankie començava a actuar al Cotton Club. A la seva biografia Frankie Manning explica que els lindy hoppers no eren la part més important dels shows i que encara que el públic aclamava les seves actuacions, havien de lluitar per guanyar-se el respecte de l’altra gent de la faràndula. El mateix Bill Robinson els titllava de “scruffy” i “raggedy”, uns “pollosos arreplegats”. Frankie explica que en una ocasió Bill Robinson el va renyar. Què havia passat? Un altre ballarí, anomenat Dynamite Hooker, li havia donat una empenta que el va tirar per terra. I Frankie, que era un homenàs que es feia respectar, es va aixecar i li va donar un cop de puny que el tombà. Bill Robinson li va dir que aquests desordres donaven una mala imatge dels negres i que no es podia tolerar. Frankie pensava que l’acomiadarien però finalment “Uncle Bill” li va dir que no es repetís i li confessà que sovint ell també havia tingut ganes de fer el mateix amb Dynamite, que era un maleducat impertinent.
Bill Robinson tenia un control excepcional del so que feien els seus peus. Podem tancar els ulls sens eveure com balla i creuríem que estem escoltant un excel·lent solo de bateria. Aquí el podem veure en un cèlebre número en que balla pujant i baixan graons d’una escala: https://youtu.be/vj1KYaCIA5o
26 Frankie Manning
El swing, ¿ha tornat per quedar-se? ¿Se seguirà ballant lindyhop al segle XXII?
Bon dia Hoppers, i feliç dia del Lindy Hop, aniversari del naixement de Frankie Manning un 26 de juny de 1914 que, com sabeu (gairebé) tots, el 1934 començava a ballar els Whitey Lindy Hoppers, va adoptar una posició de ball més horitzontal, com la d’un corredor a punt de començar una cursa, va crear passos aeris d’exhibició i va contribuir coreografies com la de Hellzapoppin’. Amb la segona guerra mundial va entrar a l’exèrcit i la seva carrera es va interrompre. El 1946 va tornar a la vida civil i va formar un altre grup, els Congaroo Dancers. Però la música i la moda havia canviat i el 1955 dissolgué el grup, deixà de ballar i entrà a treballar a correus.
Al llibre “Frankie Manning, Ambassador of Lindy” Hop explica que, un bon dia de “1984, uns trenta anys després que hagués anat a treballar a correus, Norma Miller em va telefonar per dir-me que a Small’s Paradise, un antic club de Harlem, s’havia començat a programar ball swing els dilluns al vespre amb música en viu” (p.225). “Un vespre vaig rebre una trucada i quan vaig despenjar, una noia jove (Erin Stevens) va preguntar si parlava amb Frankie Manning, el ballarí. No, vaig respondre, jo sóc Frankie Manning l’empleat de correus”. Al cap de poc començava a ensenyar als Usa i a Suècia. Gent d’arreu del món es va engrescar amb la música i la dansa. El 1998 es fundava la Bcnswing.
L’època original del swing va durar poc més de 10 anys (aprox 1930-1940). En algunes comunitats es va seguir ballant, però durant uns 40 anys va desaparèixer de l’escena general. I ara ja en fa uns 35 que el món el torna a ballar (1985-2021). Es deuen haver fet més swingouts entre 1985 i 2021 que de 1930 a 1940. Altres balls que havien estat populars, com el minuet que havia dominat durant el segle XVIII, o el vals al segle XIX, han quedat pràcticament residuals. El segle XX haurà estat el segle de la música i dansa d’arrel afroamericana, amb el swing, rock, hip hop, diferents formes de salsa, de fet, una música i una dansa creada pels descendents dels esclaus dels camps de cotó i de la canya de sucre. La presència del swing, ¿acabarà essent residual, com el minuet, que només ballen alguns estudiosos?  ¿O ha tornat per quedar-se definitivament?
Tot i que el swing va néixer en un context molt concret, la comunitat afroamericana, i particularment a Harlem  cap al 1930, tant la música com el ball potser tenen alguna cosa que ressona en tots nosaltres, alguna cosa universal, allò que fa que a vegades, algú que ha vist una jam als cubs o a la ciutadella, s’acosti a preguntar “on s’apren això”. Ens l’hem fet nostre. Potser passarà el mateix que amb Bach, que també va crear la seva música en un context molt concret, una música dirigida als salons dels nobles i a la comunitat protestant de Leipzig que requeria una cantata cada diumenge. Després de la seva mort el 1750 va passar de moda i no va ser fins el 1829 que amb Mendelsohn es va tornar a consolidar en el repertori. I avui és difícil que l’ignori qualsevol que estimi la música. Amb gairebé 200 anys de tornar-lo a tocar, la manera d’interpretar-lo ha anat canviant. Tenim versions que s’apropen més al que creiem que era l’original, i versions que exploren altres possibilitats, com quan s’interpreta al piano en lloc de clavicèmbal. Ha passat el mateix amb el swing? Ha anat canviant la manera de ballar-lo amb els anys? Depèn del lloc o l’escola? S’han creat noves coreografies, nous passos?
Els robots del 2121 que escombraran la casa i prepararan l’esmorzar, ¿tindran programat el swingout per si les generacions futures el volen practicar a casa?
[2022]
El 26 de maig és el dia del Lindy Hop que es fa coincidir amb l’aniversari del naixement de Frankie Manning el 1914 a Jacksonville. Com sabeu, va ser un gran ballarí. I també va ser un mestre i divulgador extraordinari, que era feliç veient com ballar lindy hop amb la música swing alegrava la vida de la gent. Us deixem un enllaç a la sessió on explica el shim sham amb tota la paciència del món. Per cert que hi ha hoppers que fa anys que ballen (ballem) i encara no se’l saben (sabem) bé!  Homeeee … shim SHAME on you! Per si no ho sabíeu, hi ha escoles que l’ensenyen molt bé.
29/5      andy kirk 29/5 https://youtu.be/lF_o8O4ANL4  killer diller clark brothers
30 Benny Goodman
juny
2-6- Valaida Snow
https://face2faceafrica.com/article/this-is-how-valaida-snow-became-queen-of-the-trumpet
valaida snow 2/06/ 1904
https://www.youtube.com/watch?v=A8oWpBOa8vM
3-6 Josephine Baker
6-6-1902 Jimmy Lunceford
L’especialitat de la casa: el ritme
Si un dia, mirant vinils a una fira de discos, us trobeu un disc amb temes com:
– Rhythm is our business ( que podríem traduir com “el ritme,la nostra especialitat”)
– For dancers only (Només per a balladors)
– Tain’t What You Do but the way that you do it (No és el que fas sinó com ho fas, amb què ballem el shim sham)
segurament pensareu “això promet!”. I si gireu la funda i us trobeu amb la foto d’una big band amb els músics impecablement vestits i el títol “Jimmy Lunceford”, compreu-lo, que no us equivocareu. Tal com diu la cançó “rhythm is our business, rhythm is what we sell” i no enganyen.
Lunceford, que havia nascut un 6 de juny de 1902, va fundar el 1927 una banda d’estudiants a un institut a Memphis on era entrenador d’atletisme. Va progressar fins a fer-se professional i el 1934 va ser contractada pel Cotton Club. Va tenir músics molt bons que a vegades el deixaven per tocar amb bandes que pagaven millor. Cuidaven molt el vestuari i animaven les actuacions fent diversos shows. Però el seu nivell musical no era cap broma. Els músics executaven amb swing i precisió els magnífics arranjaments d’un dels seus trompetistes, Sy Oliver. És una música feliç, que queda molt ben definida pels títols dels temes que hem esmentat: ritme per a balladors, i el que podria ser també un lema sobre com ballar: “el que compta no és què fas sinó com ho fas”.
El 1947 va patir un atac de cor durant una gira. Cada cop que ballem el shim sham, podem recordar aquest músic alt i somrient, i la seva orquestra.
2021
Un 6 de juny de 1902, va néixer Jimmy Lunceford. El 1927 va fundar una banda d’estudiants a un institut a Memphis on era entrenador d’atletisme. La banda es va acabar convertint en professional i el 1934 va ser contractada pel Cotton Club. Bons músics (i ben vestits), bons arranjaments d’un dels seus trompetistes, Sy Oliver, i uns temes molt bons per ballar. Tant bons que un d’ells T’aint What You Do, és el que fem servir per ballar el shim sham. Que “el que compta no és què fas sinó com ho fas”, com diu la cançó, és pot aplicar a moltes coses, a una paella, als petons i abraçades i, evidentment, al shim sham, que ningú el balla com Mr. Frankie Manning:
https://youtu.be/hFc2qHlr_G4
9 Dawn Hampton
9 9-6-1891 Cole Porter
Bon dia Hoppers.
Avui celebrarem l’aniversari de Cole Porter, escoltarem Ella Fitzgerald i, pel mateix preu, tindrem una pràctica d’anglès i una master class sobre l’ús de la metàfora en la comunicació amorosa.
Cole Porter va néixer un 9 de juny de 1891 en una família rica però en lloc de fer d’advocat tal com s’esperaven, va voler ser músic. I li va sortir molt bé. Va compondre molts èxits pel teatre musical de Broadway. Molt sovint les obres de Broadway les feien un músic col·laborant amb un poeta per les lletres, George i Ira Gershwin, Rodgers i Hammerstein … Però Cole Porter tenia un talent excepcional tant per la lletra com per la melodia, juntament amb un gran sentit de l’humor. Alguns dels seus musicals són “Kiss me Kate”, “Anything goes” o “Silk stockings” amb temes com “Night and Day”, “Begin the Beguine”, “I Get a Kick Out of You”, “I’ve Got You Under My Skin”, “My Heart Belongs to Daddy” and “You’re the Top”. Els compositors de Broadway van absorbir aspectes del jazz dels negres, com el ritme sincopat, riffs, i motius musicals. I després els músics de jazz van agafar els seus temes i en van fer versions que aportaven nous matisos. Es van influir creativament de manera mútua i una de les millors maneres de passar una tarda deixant de fer la feina tens pendent, és dedicar-te a explorar les diferents versions dels estàndards clàssics.
¿Qui no ha estat enamorat alguna vegada i li ha costat trobar paraules per expressar el que sentia? I acabem dient allò de “és que et trobo molt guapo/a” o “em sento molt a gust amb tu”. Podem fer-ho millor! Escolteu Ella Fitzgerald cantant “You’re the Top” i seguiu la lletra fixant-vos en el seguit de metàfores que proposa Cole Porter (Ens han dit que alguns Hoppers, a més de ballar sense ensopegar, no només escolten la música sinó que fins i tot segueixen la lletra!).
http://www.youtube.com/watch?v=bzfrcPJinVY
At words poetic,/ en mots poètics
I’m so pathetic  / sóc tan patètic
That I always have found it best   / que sempre m’ha semblat millor
Instead of getting ’em off my chest  / enlloc de deixar-los sortir del pit
To let ’em rest unexpressed  / que quedin inexpressats
I hate parading my serenading  / odio muntar una serenata
As I’ll probably miss a bar  / perquè segurament perdria un compàs
But if this ditty is not so pretty  /  però si no resulta molt bonic
At least it’ll tell you how great you are  / almenys et diré com n’ets de gran
You’re the top  / Tu ho ets tot
You’re the Colosseum  / ets el Colisseum
You’re the top
You’re the Louvre Museum  / ets el museu del Louvre
You’re a melody / ets una melodia
from a symphony by Strauss  /  d’una simfonia de Strauss
You’re a Bendel bonnet/ un barret Bendel
a Shakespeare sonnet /  un sonet de Shakespeare
You’re Mickey Mouse  / ets el Mickey Mouse
You’re the Nile / ets el Nil
You’re the Tow’r of Pisa / ets la Torre de Pisa
You’re the smile  / ets el somriure
On the Mona Lisa / de la MonaLisa
I’m a worthless check, / jo sóc un xec sense fons
a total wreck, a flop / una ruïna
But if, baby, I’m the bottom / però, xata, si jo no sóc res
You’re the top / tu ho ets tot
You’re the top
You’re Mahatma Ghandi  / ets el Mahatma Ghandi
You’re the top
You’re Napolean brandy / ets el brandy Napoleó
You’re the purple light / ets la llum porpra
of a summer night in Spain  / d’una nit d’estiu a Espanya
You’re the National Gallery,/ ets la National Gallery ,
You’re Garbo’s salary /  el salari de la [Greta] Garbo
You’re cellophane  / la cel·lofana [ un invent recent]
You’re sublime / ets sublim
You’re a turkey dinner  / un sopar de gall d’indi
You’re the time  / ets el temps
Of the Derby winner  / del guanyador del Derby [cursa de cavalls]
I’m a toy balloon / jo sóc un globus de joguina
that’s fated soon to pop /  que aviat reventarà
But if, baby, I’m the bottom
You’re the top
You’re the top
You’re a Waldorf salad / ets una amanida Waldorf
You’re the top
You’re a Berlin ballad  / una balada de [Irving] Berlin
You’re the nimble tread / el pas lleuger
of the feet of Fred Astaire / dels peus de Fred Astaire
You’re an O’Neill drama,/ un drama de [Eugene]O’Neill
you’re Whistler’s mama  / la mama de Whistler [ un quadre famós]
You’re Camembert [el formatge]
You’re a rose, / una rosa
You’re Inferno’s Dante  / l’infern de Dante
You’re the nose / ets el nas del gran Durante
on the great Durante /  [ actor còmic amb una nàpia notable]
I’m a lazy lout / jo sóc un dropo gandul
who’s just about to stop /  que es quedarà parat
But if, baby, I’m the bottom
You’re the top
Jo ja ho provo però no me n’acabo de sortir.
Ets la Pedrera de Gaudí
Ets un arc de Sant Martí
Ets la Pica d’Estats
Ets un plat d’ous ferrats
10 Howlin Wolf
2023
Un 10 de juny de 1910 va néixer Chester Arthur Burnett, que més tard seria conegut com “Howlin’ Wolf”, literalment, “el llop que udola”. Aquest sobrenom ja dóna una idea de la força i intensitat de la seva manera de cantar blues. Treballava la terra en una plantació del Mississipi amb la seva família. Com tants altres negres, va començar cantant a l’església. Als 18 anys va aprendre a tocar la guitarra i va absorbir l’estil del delta amb Charley Patton. Després aprendria a tocar l’harmònica amb Sonny Boy Williamson i va muntar una banda amb la que va estar actuant per la zona del delta fins 1941 que va ser mobilitzat. Acabada la guerra i llicenciat torna a formar una banda. Comença a fer servir el sobrenom de “Howlin’ Wolf”. Feia 1.98 i pesava més de 120 kg, així que a l’escenari feia un efecte impressionant. El 1950, ja amb un so més elèctric enregistra el seu primer disc amb Chess Records a Chicago i se’n venen 60.000 còpies. A la dècada dels ’60 fa gires per Europa. Grups pop britànics com els Rollings Stones faran versions dels seus temes i el tindran de teloner en algun dels seus concerts.
El film “Cadillac Records” de 2008, fa un bon retrat de l’època de Chess Records, amb actors interpretant Howlin’ Wolf, Etta James, Chuck Berry, Willie Dixo, Little Walter i Muddy Waters.
El podem veure aquí en una actuació de 1964: https://youtu.be/HTDjD_UdJYs?t=57
11 Shelly Manne
11 Hazel Scott
Hazel Scott va néixer a Trinidad un 11 de juny de 1920. El seu pare era un professor de Liverpool d’origen africà i la seva mare una pianista de música clàssica. Es van traslladar a Harlem el 1924. La petita Hazel era un prodigi musical i amb només 8 anys va ser admesa a la Juilliard School. Tenia talent i tècnica per tocar el que volgués, tant del repertori clàssic, com de jazz. Amb el temps enregistraria versions de jazz de temes de música clàssica. Era una dona molt guapa i elegant i aviat va tenir molt èxit, per actuar en concerts i en films a Hollywood.
Als anys 40, els papers de negres habitualment mostraven els homes, o bé com a ximples, o com a criminals, i les dones, com a serventes o prostitutes (recordeu la famosa escena dels Whitey Lindy Hoppers on les dones van amb davantal de serventa i els homes amb mono de mecànic). Hazel Scott va ser una activista contra la discriminació racial. Per contracte exigia no tocar per a públics que segregaven blancs i negres. I a les pel·lícules tenia el dret a triar el seu vestuari. El 1943 el film “The heat is on” tenia previst mostrar dones negres vestides amb davantal acomiadant els seus marits, soldats que anaven a la guerra. Hazel Scott ho trobà degradant i es va plantar declarant-se en vaga. Això va acabar amb la seva carrera a Hollywood.
Es va casar amb el congressista negre Adam Clayton Powell. Eren una parella negra rica i famosa. Hazel Scott va tenir el seu propi programa de televisió. Tot i no ser comunista va ser citada pel comitè d’activitats antiamericanes del senador Maccarthy i la seva declaració va fer que es cancelés el seu show de TV i gairebé no obtenia contractes per fer concerts. Va seguir la seva carrera a Europa i el 1967 torna els USA. Però la mena de música que feia, ja no és popular.
La podem veure i escoltar tocant el tema “Taking a chance on love”. Pot tocar el que vol i com vol. En alguns moments la mà esquerra salta amb facilitat amb l’estil “stride” d’un Fats Waller, en d’altres construeix frases vertiginoses a l’estil d’un Art Tatum.
https://youtu.be/JVgUYx6Uc78
reportatge
https://youtu.be/o_WJ4PpxWaE
13 Doc Cheatam
15 Erroll Garner
Bon dia Hoppers. Erroll Garner va néixer un 15 de juny de 1921. Va començar a tocar el piano als tres anys i aviat en va ser un virtuós tot i que mai va arribar saber llegir una partitura. Però això no li va impedir ser un intèrpret i compositor d’èxit. Té un estil elegant i imaginatiu. La mà esquerra va fent uns acords a tots quatre temps del compàs formant com un coixí rítmic sobre el qual la mà dreta dibuixa unes melodies àgils i imaginatives.
Té swing? Jutgeu vosaltres mateixos amb aquest vídeo on Ksenia Parkhatskaya i Daniil Nikulin ballen amb la seva peça “Frantonality”.
https://youtu.be/jgn5sdPCfoE
O la fluidesa de “Rosalie”, https://youtu.be/KFMgL2RefxE  amb un temps més ràpid,
Aquest és un vessant d’Erroll Garner, un swing potent. Deixem per un altre dia l’Erroll Garner de les balades.
El juliol de 1954 Erroll Garner gravava una sèrie de temes per a un àlbum; uns com “Rosalie” amb un swing ràpid i d’altres com “Misty”, balades lentes. En adonar-se d’aquests dos vessants, el swing potent i les balades, la seva mànager, Martha Glaser va decidir que l’àlbum es titularia “Contrasts”. Diuen que Erroll Garner va compondre Misty mentalment mentre viatjava en avió, sense transcriure-la al paper ja que no sabia llegir partitures. La melodia és una meravella i ha conmogut a molts oients des d’aleshores (un comentari a youtube diu “hola, tinc 14 anys i vull viure la millor vida que pugui, això és el que em diu aquesta música”).
https://youtu.be/AA2_6kS45E0
El cantant Johnny Mathis va escoltar aquest tema i va voler que algú li posés lletra per cantar-la. La seva versió va arribar a vendre 2 milions de còpies. La van versionar també Frank Sinatra i Ella Fitzgerald. Però us volem proposar dues versions de casa nostra. Una de 1965 amb Núria Feliu i Tele Montoliu de 1965, una gran veu i un gran piano.
https://youtu.be/ibjMAVfw6Ng
I més a prop en el temps, el violí d’Èlia Bastida:
https://youtu.be/FWesPZy0G1g
M’he quedat una mica misty
19 juny dia emancipació esclaus
El 19 de juny se celebra el dia de la Emancipació, o el Black Independence Day, commemorant l’emancipació dels esclaus afroamericans el 19/06/1865 i celebrant la cultura afroamericana, cultura que, entre altres coses, ha creat la música i el ball que estimem.
Al llarg de la història, el que té una posició de privilegi la justifica en la religió, en la tradició o en mala ciència. Ho veiem en els reis que ho eren per la gràcia divina. Ho veiem en l’imperialisme d’Espanya al segle XVI, que anava a cristianitzar el món, en l’imperialisme europeu del segle XIX, que pretenia “civilitzar” les colònies. Ho veiem en els arguments per negar el dret de vot a les dones, amb el pretext que eren més sentimentals que racionals. Ho veiem a primers del segle XX en els empresaris oposant-se a que els obrers fessin festa diumenge perquè no sabrien fer ús del temps lliure. La capacitat humana per justificar l’injustificable és INFINITA.
L’única manera de justificar l’explotació dels esclaus era que es tractava d’una raça inferior, només bona per al treball físic, que l'”ordre natural” de les coses era que el blanc dirigís, i el negre treballés i, potser, entretingués amb la música i el ball. Per això al llarg del segle XIX i primers del XX, els negres apareixien com a imbècils en els minstrel shows, a vegades caricaturitzats per blancs amb la cara pintada de negre (black face). Per això fins als anys 50, els films de Hollywood mostraven els homes negres com a cambrers, o cirabotes, i les dones sortien amb uniforme de criada. L’antropòleg Cavalli-Sforza explica que el 1969 es va publicar el resultat d’un estudi que indicava una diferència 15 punts de quoficient intelectual entre blancs i negres. Aquest estudi es va interpretar com a prova de la inferioritat dels negres. Però curiosament, quan a finals dels 70 un altre estudi va revelar que els japonesos tenien un quoficient 11 punts superior al dels americans, a cap científic americà se li va acudir suggerir que els japonesos eren superiors. Van concloure que calia millorar la qualitat de l’escola! Encara avui hi ha una oposició ferotge a les conclusions de la “Critical race theory” que examina com el sistema legal dels Estats Units perpetúa el racisme, fins al punt que els legisladors conservadors han aconseguit que els seus llibres es prohibeixin a les escoles i biblioteques.
Escoltem aquest tema de Big Bill Broonzy que ho diu ben clar: https://www.youtube.com/watch?v=55w0DwZROjY
“if you’s white, be all right”    Si ets blanc, endavant,
“If you was brown, stick around”  si ets moreno, espera una mica
“But as you black, oh brother, get back, get back, get back”  però si ets negre, noi, ja te’n pots entornar
16 Lucky Thompson
23 Helen Humes
25 Clifton Chenier
2023
Clifton Chenier, l’anomenat “King of Zydeco” va néixer un 25 de juny de 1925 a Opelousas, Lousiana. Va apendre a tocar l’acordió i amb el seu germà fent la percussió en una taula de rentar roba (el washboard), feien música per festes casolanes. La gent apartava els mobles i es ballava en l’espai que tenien. Més endavant va formar una banda on hi havia guitarres elèctriques, saxos i bateria. Tocava una barreja de música criolla francesa, particular de New Orleans i Rhythm and blues. La majoria dels temes zydeco no tenen un ritme per ballar swing, tenen el seu propi ball, el zydeco. És un altre producte de la creativitat musical de New Orleans. Però alguns temes sí que els podríem ballar amb lindy hop, com aquesta versió de “In the mood”.
L’acordió i el washboard de Clifton Chenier era el que podríem anomenar l’orquestra dels pobres. Amb un bon lloro, connexió wifi i spotify, ara podem fer sonar la música que vulguem quan i on vulguem, i ens costa d’imaginar quan no era així. Al llarg del segle vint teníem els discos al gramòfon i la ràdio. Però més enrera, l’única música que es podia escoltar era la música en viu. A casa nostra, les ciutats amb un bon pressupost podien contractar un orquestra que tocava sardanes al matí, feia un concert a la tarda, i ball al vespre. Però a les festes dels pobles petits del Pirineu, la música la posava un acordió diatònic. Com Clifton Chenier, un músic feia ballar tothom. Al Tradicionàrius hi ha músics que recullen aquesta tradició. La gent tenia música només en ocasions especials, en festes o concerts. Si eren de casa bona, algú tocava el piano. Quin contrast amb els nobles que al segle XVIII es podien permetre el luxe de tenir al seu servei, no només cuiners i patges, sinó una orquestra i un compositor que anés creant música per a diferents ocasions. És el cas del príncep Leopold de Köthen, que tenia contractat Bach al seu servei i que tocava la viola, o els Esterhazy amb Haydn. Tenien en nòmina un geni de la música i una orquestra sencera. És com si un milionari a l’època del swing tingués contractada en exclusiva l’orquestra de Duke Ellington i aquest anés component temes per a les seves festes. I sobre s’hi afegís tocant el saxo.
https://youtu.be/3O440oxTvQ8
28 juny dia mundial lgbti
Avui se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+
Quan ens inscrivim a un festival o una jam de swing, se’ns pregunta si som:
– leader
– follower
– biroll
No se’ns pregunta si som home o dona, perquè ser dona no predetermina que hagi de fer de follower, i home de leader. Per ballar no cal classificar la gent per identitat de gènere. Ens trobem per ballar i totes les identitats de gènere i totes les orientacions sexuals són benvingudes a la festa.
Recordem alguns punts del codi de conducta de la Bcnswing:
– Escoltar i cuidar l’altre és saber ballar.
– El gènere no fa el rol.
– Compte amb l’espai que ocupes a la pista.
30 Lena Horne