Global i divers, setembre 98
Com deia la Unesco en algun lloc, avui ja no tenim mecanismes totalment endoculturals. Jo puc estar més proper a un progressista americà aficionat al jazz que no pas al veí del carrer. són la cuina i la moda el paradigma de com s’han de fer les barreges? Un altre cas, suposem que sóc un jove amb inquietuds musicals, que he de fer, jazz a Catalunya? o com la Dharma? El jazz potser ja és universal, ara bé, la Vella Dixieland no aporta res, només ens transmet bé el que van crear els altres, re-crea, que ja é sprou important. Mirem-ho d’un altre punt de vista: vaig al Marroc, que m’interessa? un grup marroquí que fa rock, o jazz copiat, o bé un que fa música autòctona’ erò és que a i m’agrada i m’identifico més amb en Brandford Marsalis que no pas la Maria del Mar Bonet, que fa música del mediterrà.
La cultura és l’inventari de procediments per a enfrontar-se a la vida, des de les tècniques per explotar els ecursos naturals, a l’ornanització socioeconòmica, a les teories científiques, els models estètics, etc. Cada cultura ha desenvolupat unes solucions. Podem barrejar-les totes i agafar la que més ens convingui? tenim les sopes i els cocidos, els entrepans, les pizzes, els bikinis, els faldilles llargues, el Déu transcendent, les tècniques budistes, el kaiac …, els reis i Santa Claus
Podria ser que a cada àrea n’hi hagués una que hagués aportat la millor solució? Cuina a la carta, aleshores també religió a la carta? Però en les societats endoculturals, les diferents parts estaven relacionades, la gastronomia seguia el calendari litúrgic …
–d’ORS:
La lluita pels trets diferencials entre les nacions duu a la guerra. Però els límits i les difereències són necessaris. No necessa`riament haurien de dur a la lluita “Tanmateix, les diferència individuals no han atemptat sempre contra el grup. No passava, per exemple, a la filosofia d’un dels pares del nacionalisme, herder. L’inventor del Volkgeist ho fou també del concepte d’Humanitat. Altrament,l’idealisme alemany en general, tot i la seva aposta per la diea de progrés, encara afirmava en els individus la immanència de l’universal”.
[Evidentment sembla que la solució estaria en una integració orgànica, en la qual cada part passés a formar part del tot sense anular-se, ans rebent noves funcions. Per exemple, hauríem de veure avui, que ens poden aportar, a nivell internacional, la cutlura de l’islam, o la de l’Àfrica Negra.]