política, El funcionament més que no pas el model, setembre 98
Mirant el diari, surten arreu casos de corrupció, conductes que atempten contra l’esperit de la democràcia, com les maniobres dels republicans contra Clinton, o l’ús del terrorisme, un afer d’estat, per part del PP en la lluita partidista contra el PSOE. O bé les maniobres de Microsoft per acabar amb la competència, intentant aconseguir el monopoli, dissenyant el sistema operatiu per fer cascar els productes competidors.
Potser és veritat que, com deia Fukuyama, que s’ha acabat la història, en el sentit que ja no discutim sobre el model de societat. Tothom s’apunta a una democràcia parlamentària i a una economia de mercat. Aleshores el debat, on és? el debat és en fins on estem disposats a arribar per mantenir la netedat i el que han de ser les coses, finsa quin punt som transigents o no en fer trampa, fins a quin punt col·laborem (ex, premsa) en la distorsió de les coses per vendre més.
El debat és en la rectitud, l’autenticitat del que han de ser les coses (el monopoli perverteix el mercat, la demagògia perverteix la democràcia, etc.), més que no pas en el model.