Exclamaci\u00f3 en poesia i filosofia, desembre 98<\/span><\/div>\n

[NOTA per un assaig curt en filosofia: si Paul Valery deia que tota poesia era el desenvoluapmetn d’una exclamaci\u00f3 , acte de locuci\u00f3 diferent del descriptiu, l’exclamaci\u00f3 \u00e9s valoraci\u00f3 i sentiment. Doncs la filosofia en el fons no deixa de ser el mateix: poesia i filsoofia no deixen de ser un moviment que diu “Aix\u00f2!, denotant l’important o el rellevant”<\/span><\/div>\n

Jo deia que hi ha tres tipus d’activitat en filosofia, an\u00e0lisi de discursos, buscant coher\u00e8ncia interna, deduccions, valoraci\u00f3, qu\u00e8 \u00e9s l’important, el moral, el rellevant, l’interessant, i l’especulaci\u00f3 o el postulat.<\/span><\/div>\n

L’exclamci\u00f3 de la poesia \u00e9s una exclamaci\u00f3 creativa, poiesis, noves paraules, nous significats, noves met\u00e0fores, de fet, noves estructures cognitives per con\u00e8ixer el m\u00f3n.<\/span><\/div>\n

L’exclamaci\u00f3 filos\u00f2ofica tamb\u00e9 \u00e9s creativa, ens diu “mira, idees !! i igual que la pesia abstrau un aaspecte i el posa sota un nou prisma, igualment ho fa la filo, quan es proposa un sistema de ctaegories, com Plat\u00f3, Arist\u00f2til.<\/span><\/div>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que diu M. Rius de fer una filosofia d’ontologia, ontologia \u00e9s proposafr ctagories, una malla per entendre el m\u00f3n, com diu Witggenstein.<\/span><\/div>\n

Jo a la tesi proposar\u00e9 un conjunt de categories per entendre l’home, \u00e9s la meva an\u00e0lisi , i alhora la meva exclamaci\u00f3.<\/span><\/div>\n

Al final acabo capgirant Kant, i dic que som noum\u00e8nicament determinats (sempre puc donar la volta i dir que la f\u00edsica no \u00e9s el noumen, el real subjhacent, sin\u00f3 una construcci\u00f3 instrumentaista, per\u00f2 de fet al final \u00e9s adoptar el punt de vista subv specie aeternitatis) i fenom\u00e8nicament lliures.<\/span><\/div>\n

per\u00f2 immediatament afegeixo, el que compte \u00e9s el fenomen, el nostre estar en el m\u00f3n.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

Que els que creen s\u00f3n els poetes i els fil\u00f2sfos refor\u00e7aria la idea que les dues activitats, quan s\u00f3n bones, s\u00f3n en realitat una exclamaci\u00f3: mira! el color de la lluna! Mira! la dignitat de l’home Mira! la unitat de les coses fetes d’\u00e0toms!<\/span><\/div>\n

Novelists, being neither poets nor philosophers, rarely originate modes of thinking and expression.<\/span><\/div>\n

But no novelist’s influence can compare to that of the poet’s, who can give a language a soul and define, as Shakespeare and Dante did, the scope of a culture.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

Pesnar \u00e9s fer isomorfiesmes entre experi\u00e8ncies i signes.<\/span><\/div>\n

Pot ser una refer\u00e8ncia 1 a 1, elements a element, com en el pensament anal\u00edtic, o b\u00e9 una correspond\u00e8ncia estrcutura a estrcutura, per exemple, una anella de metall o l’anella d’una sardana. A peces, o global i metaf\u00f2ric.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

PAUL VALERY (1974). Cahiers. Paris: Gallimard<\/span><\/div>\n

II 1070<\/span><\/div>\n

La po\u00e9sie la plus pr\u00e9cieuse est (pour moi) celle qui est ou fixe le pressentiment d’une philosophie.<\/span><\/div>\n

\u00c9tat plus riche et beaucoup plus vague que l’\u00e9tat philosophique qui pourrait suivre.<\/span><\/div>\n

\u00c9tat de generalit\u00e9, de non-soi dou\u00e9 de toute la sensibilit\u00e9 de soi.-<\/span><\/div>\n

Plus vrai en un sens que le philosophe qui vient, car celui-ci va s’appliquer \u00e0 dissimuler son origine et son moment favorable que le po\u00e8te, par une simulation inverse, va tout \u00e0 l’heure, exag\u00e9rer, dorer, id\u00e9aliser, achever.<\/span><\/div>\n

D’une chance il va s’\u00e9tudier \u00e0 faire une improbabilit\u00e9. Tandis que la philosophie ira la pr\u00e9senter comme une certitude.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

repassat fins <cahiers ii, p. 1142<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

Lligar-ho amb H\u00f6lderlin<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

i<\/span><\/div>\n

<\/div>\n

tamb\u00e9 amb Arist\u00f2til: l’origen de la filosofia \u00e9s l’admiraci\u00e7o, l’astorament.<\/span><\/div>\n\n

<\/div>\n

fet museu<\/div>\n<\/div>\n

<\/en-note><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Exclamaci\u00f3 en poesia i filosofia, desembre 98 [NOTA per un assaig curt en filosofia: si Paul Valery deia que tota poesia era el desenvoluapmetn d’una exclamaci\u00f3 , acte de locuci\u00f3 diferent del descriptiu, l’exclamaci\u00f3 \u00e9s valoraci\u00f3 i sentiment. Doncs la filosofia en el fons no deixa de ser el mateix: poesia i filsoofia no deixen … <\/p>\n