Podem triar la hist\u00f2ria?<\/div>\n

<\/div>\n

Despr\u00e9s de fer un recorregut per la hist\u00f2ria de la humanitat, experimentem una admiraci\u00f3 per la diversitat de formes de vida, obres d’art, concepcions del m\u00f3n, m\u00fasiques, descobriments. Per\u00f2 tamb\u00e9 una certa amargor per l’espectacle desolador d’un seguit ininterromput de conflictes i guerres, el predomini gaireb\u00e9 absolut de la cobd\u00edcia, l’estupidesa i la mesquinesa. Com deia Scheler, quina coincid\u00e8ncia afortunada, quan en aquest m\u00f3n<\/div>\n

el qui t\u00e9 bona voluntat obt\u00e9 algun \u00e8xit i m\u00e9s encara si assoleix el que anomenem “grandesa hist\u00f2rica”, \u00e9s a dir,<\/div>\n

efectivitat i vig\u00e8ncia en la hist\u00f2ria! Rars i breus s\u00f3n els per\u00edodes on la cultura floreix en la hist\u00f2ria de la humanitat. Rar i breu \u00e9s el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.<\/div>\n

El diagn\u00f2stic que fa la Unesco m\u00e9s amunt impedeix una idea ing\u00e8nua de progr\u00e9s. S’accentuen els desequilibris de distribuci\u00f3 entre rics i pobres. Trobem exclusi\u00f3, pobresa, soledat, desesperan\u00e7a, fam, atur i marginaci\u00f3, pol\u00b7luci\u00f3 ambiental i malbaratament de recursos. No es construeix el futur amb accions a llarg termini, sin\u00f3 que amb prou feines emprenem accions paliatives d’urg\u00e8ncia.<\/div>\n

<\/div>\n

L’an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 no \u00e9s simple. No hi ha creences ni utopies indiscutibles, per\u00f2 segurament tampoc som al final de hist\u00f2ria que pronosticava Fukuyama. Despr\u00e9s de segles caracteritzats per l’endocultura, on cada societat tenia uns pocs models heretats a adoptar o a rebutjar, avui l’oferta \u00e9s ampl\u00edssima. L’historiador John Elliot en la carta d’adhesi\u00f3 enviada al F\u00f2rum, assenyala la import\u00e0ncia del tema de la “Unitat i diversitat”, el lloc que ocupar\u00e0 la diversitat pol\u00edtica, econ\u00f2mica i cultural i ling\u00fc\u00edstica en la comunitat global m\u00e9s integrada del proper mil\u00b7lenni. Es poden detectar tend\u00e8ncies de tota mena. Des d’un eclecticisme acr\u00edtic fins a situacions endoculturals que es volen mantenir a\u00efllades, passant per processos de mestissatge enriquidor. Des de la submissi\u00f3 cultural als m\u00e9s forts en producci\u00f3 i distribuci\u00f3, fins a la proliferaci\u00f3 d’iniciatives individuals i de petits grups. Un cop hem acceptat que no hi ha models culturals absoluts que es puguin imposar, quins criteris hi pot haver?<\/div>\n

<\/div>\n

Possiblement el millor que es pot dir \u00e9s que no ho sabem, a no ser que vulguem fer prediccions i indicacions persistentment err\u00f2nies, com els economistes. I abans de plantejar cap on volem anar, hi ha una altra q\u00fcesti\u00f3. Fins a quin punt la societat tria, decideix, o determina el futur? La tragicom\u00e8dia de la hist\u00f2ria, ens t\u00e9 nom\u00e9s com a actors, o en som tamb\u00e9 els autors? Dit d’altra manera, els pobles, estan sotmesos alguna mena de mecanisme o llei que no poden controlar? Dif\u00edcilment subscriur\u00edem avui una concepci\u00f3 de la hist\u00f2ria com a pla div\u00ed, tal com ho feia certa teologia judeocristiana; ja no diguem una concepci\u00f3 com la de Hegel que l’entenia com el desplegament d’un esperit absolut. Segons aquestes concepcions la hist\u00f2ria seria un pla executat a trav\u00e9s de l’home, per\u00f2 ali\u00e8 a ell.<\/div>\n

<\/div>\n

Per\u00f2 com d\u00e8iem abans, hi ha motius per posar en dubte el projecte il\u00b7lustrat de progr\u00e9s basat en la ra\u00f3. La incapacitat per a construir unes condicions per a la pau, o per arribar a un model de desenvolupament sostenible, semblaria donar la ra\u00f3 a l’an\u00e0lisi de Hobbes. La societat \u00e9s la lluita (econ\u00f2mica o b\u00e8l\u00b7lica) de tots contra tots. Ser\u00edem incapa\u00e7os de construir el futur perqu\u00e8 ser\u00edem incapa\u00e7os d’arribar al pacte social de Hobbes. La hist\u00f2ria avan\u00e7aria cegament, sense projecte de futur. La podr\u00edem explicar com a resultat de les forces econ\u00f2miques, la suma de les accions dels individus en funci\u00f3 de les seves expectatives, per\u00f2 no la podr\u00edem controlar. Els conflictes, l’esgotament dels recursos del planeta, serien inevitables.<\/div>\n

I perqu\u00e8 persisteix aquesta incapacitat si s’ha avan\u00e7at tant en l’establiment de les democr\u00e0cies constitucionals? Tal vegada perqu\u00e8 hem arribat a una mena de “democr\u00e0cia-zapping” on el debat racional, la participaci\u00f3 i el consens queden redu\u00efts a l’elecci\u00f3 d’una proposta de govern cada quatre anys, i on la confecci\u00f3 d’aquesta proposta es basa \u00fanicament en els \u00edndexs de popularitat. Obtenim aix\u00ed per a la pol\u00edtica, el mateix mecanisme que condueix a la programaci\u00f3 de la televisi\u00f3-deixalla: els qui fan la programaci\u00f3 \u00e9s basen en els \u00edndexs d’audi\u00e8ncia, i qui consumeix la programaci\u00f3, no pot participar en ella sin\u00f3 \u00e9s fent zapping entre una oferta limitada i insatisfact\u00f2ria. Els mecanismes de les democr\u00e0cies constitucionals serien tan cecs com els de l’evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies. L’exist\u00e8ncia de mecanismes adaptatius no impedeix, per exemple, rutes filogen\u00e8tiques inviables. (En el m\u00f3n econ\u00f2mic es d\u00f3na un fenomen similar, des de que les estrat\u00e8gies s’avaluen nom\u00e9s a curt termini, per exemple trimestralment, i ja no es planteja el futur de l’empresa a mig o llarg termini. Els executius tampoc es vinculen a l’empresa i nom\u00e9s miren d’obtenir un bon curr\u00edculum en un breu per\u00edode de temps)<\/div>\n

<\/div>\n

\u00c9s possible una hist\u00f2ria constru\u00efda, pensada i volguda per l’home, en lloc d’una hist\u00f2ria simplement executada i patida per l’home? Es poden arribar a consensuar uns projectes comuns? Aquests, poden arribar a tenir un pes rellevant respecte de la mec\u00e0nica cega dels interessos individuals?<\/div>\n

El sol fet que es plantegi aquest F\u00f2rum ja implica una resposta positiva. El fet que hi hagi constitucions democr\u00e0tiques i mecanismes electorals tamb\u00e9. Per\u00f2 evidentment, aix\u00f2 no \u00e9s prou. Si seguim amb la vella met\u00e0fora de l’organisme biol\u00f2gic, ens podem demanar, quin grau de coordinaci\u00f3, de pautes de conducta tindria aquest organisme. Quan a l’informe de la Unesco se’ns diu que davant dels greus problemes que tenim, nom\u00e9s apliquem mesures paliatives d’emerg\u00e8ncia, ens podem demanar si la societat funciona com un animal primari, amb pautes de conducta reflexes, una esponja, per exemple, poca cosa m\u00e9s que una col\u00f2nia de c\u00e8l\u00b7lules, de curt abast; o b\u00e9 si som capa\u00e7os d’una conducta propositiva, amb mem\u00f2ria, unes expectatives sobre el futur, capa\u00e7 de bastir estrat\u00e8gies per arribar-hi. En aquest cas, la mem\u00f2ria \u00e9s la mem\u00f2ria hist\u00f2rica (qui no coneix la hist\u00f2ria est\u00e0 obligat a repetir-la). La met\u00e0fora, no per \u00f2bvia i haver estat denunciada sovint, no deixa d’aportar suggeriments. Un organisme evolucionat implica una organitzaci\u00f3 complexa, teixits especialitzats; un organisme sa no pot tenir parts malaltes o excloses, una part del cos no pot basar la seva salut i superviv\u00e8ncia en explotar les altres, al final la salut \u00e9s quelcom global. Les noves xarxes de telecomunicacions i la societat de la informaci\u00f3 es podrien veure, tal com s’ha dit per part d’alguns, com la construcci\u00f3 d’un nou sistema nervi\u00f3s d’aquest organisme. Per\u00f2 encara som un cos mal coordinat, amb parts malaltes.<\/div>\n

El F\u00f2rum, \u00e9s una altra oportunitat, segurament modesta, per\u00f2 mai insignificant, de fer evolucionar aquest organisme, augmentant la seva capacitat de mem\u00f2ria, i la seva capacitat conducta propositiva articulant un projecte de futur. Per aix\u00f2, si les primeres vint setmanes s\u00f3n un recorregut per la hist\u00f2ria de la cultura, la darrera seria per proposar, debatre i consensuar propostes de futur, tal vegada amb una confer\u00e8ncia de l’ONU sobre quin futur volem.<\/div>\n

<\/div>\n

<\/en-note><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podem triar la hist\u00f2ria? Despr\u00e9s de fer un recorregut per la hist\u00f2ria de la humanitat, experimentem una admiraci\u00f3 per la diversitat de formes de vida, obres d’art, concepcions del m\u00f3n, m\u00fasiques, descobriments. Per\u00f2 tamb\u00e9 una certa amargor per l’espectacle desolador d’un seguit ininterromput de conflictes i guerres, el predomini gaireb\u00e9 absolut de la cobd\u00edcia, l’estupidesa … <\/p>\n