{"id":1590,"date":"2023-12-31T10:01:17","date_gmt":"2023-12-31T10:01:17","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/?p=1590"},"modified":"2023-12-31T10:05:24","modified_gmt":"2023-12-31T10:05:24","slug":"calendari-bcnswing-1","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/calendari-bcnswing-1\/","title":{"rendered":"Calendari BCNSWING 1"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n
https:\/\/www.allaboutjazz.com\/birthday-calendar\/<\/div>\n
<\/div>\n
gener<\/div>\n
<\/div>\n
1 al minns, 4 slim gaillard, Milt Jackson<\/div>\n
4 Frank Wess<\/div>\n
<\/div>\n
7 henry red allen<\/div>\n
<\/div>\n
Henry James “Red” Allen va n\u00e9ixer a New Orleans un 7 de gener de 1908. Amb setze anys ja tocava la trompeta professionalment amb diverses bandes, a vegades als vaixells que remuntaven el riu Mississippi. Va incorporar les innovacions de Louis Armstrong i, igual que ell, es va traslladar a Chicago, a la banda de King Oliver, i m\u00e9s tard a New York. Va tocar amb Louis Russell, Fletcher Henderson, Fats Waller, Jelly Roll Morton i altres. Va ser valorat per la varietat de les seves frases.<\/div>\n
<\/div>\n
Ens plau presentar-vos el trompetista “Red” Allen en aquest soundie i, de propina, uns balladors extraordinaris de qui no en coneixem m\u00e9s videos. Als cr\u00e8dits apareixen com “Freddie & Flo”, “Slap & Happy”, “Snap & Snappy”. A uns els veiem executar uns espagats amb una facilitat insultant. Podrien rivalitzar amb els Nicholas Brothers. (Per cert que el mot “espagat”, corresponent a “split” en angl\u00e8s, no apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans per\u00f2 s\u00ed al Termcat.cat. Per si algun soci\/a s’inquietava). Tamb\u00e9 veiem una parella fer passes de lindy i uns boogie backs; el leader un homenet baixet, amb una americana quatre talles m\u00e9s gran del que li correspondria. Tot plegat en una festa on tothom s’ho passa la mar de b\u00e9.<\/div>\n
<\/div>\n
[ https:\/\/youtu.be\/0L5wlcYswEQ henry red allen reserva ]<\/div>\n
<\/div>\n
10 Max Roach<\/div>\n
12 Jay McShann<\/div>\n
13 Joe Pass<\/div>\n
13 Melba liston, dona trombonista https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Melba_Liston<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Melba Liston va n\u00e9ixer un 13 de gener de 1926 a Kansas City i ja de petita era un prodigi musical. Amb sis anys, sense haver estudiat m\u00fasica, es va empescar una manera de xifrar les can\u00e7ons que sentia a la r\u00e0dio per poder-les cantar despr\u00e9s. Un bon dia va veure un tromb\u00f3 a un aparador i li va demanar a la seva mare de comprar-lo. Tot i que amb pocs recursos, la mare la va complaure i Melba el va aprendre a tocar pr\u00e0cticament sola, tot i que encara no havia crescut prou per allargar la vara fins al final i fer les notes m\u00e9s greus. Va coincidir a l’institut amb el saxofonista Dexter Gordon, que anys m\u00e9s tard li dedicaria la seva composici\u00f3 “Mischivious Lady” (Senyora entremaliada). El 1937 se’n va a Los Angeles amb la seva mare i als setze anys ja tocava professionalment en bandes. Per\u00f2 a m\u00e9s de tocar, va aprendre a escriure m\u00fasica i fer arranjaments. Va treballar com a trombonista i escrivint m\u00fasica per les orquestres de Gerald Wilson, Count Basie i Dizzy Gillespie i altres bandes. Era tan creativa tocant com esccrivint m\u00fasica.<\/div>\n
La podem veure aqu\u00ed amb l’orquestra de Quincy Jones en una gira per Europa de 1960, solista en el tema “My reverie”: https:\/\/youtu.be\/ojwANp_D_fE<\/div>\n
I aqu\u00ed la podem escoltar en \u00e0lbum sencer enregistrat sota el seu nom, “Melba Liston and her bones” (1956-1958), amb temes que ballar\u00edem ben a gust: https:\/\/youtu.be\/8s-kcloC-fI<\/div>\n
Per saber-ne m\u00e9s: http:\/\/archives.susanfleet.com\/documents\/melba_liston.html<\/div>\n
<\/div>\n
15 gene krupa<\/div>\n
17 Eartha Kid<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/6khQvOlwkcw<\/div>\n
<\/div>\n
Eartha Kitt va n\u00e9ixer un 17 de gener de 1927. Ho tenia tot, talent per cantar, ballar i actuar, bellesa, eleg\u00e0ncia, glamur.\u00a0 Amb 18 anys ja actuava a Broadway. Havia estat a la prestigiosa companyia de dansa de Katherine Dunham. A la d\u00e8cada dels 50 va tenir grans \u00e8xits com “Santa Baby”, que segur que us sona, o C’est si bon. Va fer el paper de Catwoman a la s\u00e8rie Batman el 1967.<\/div>\n
<\/div>\n
En un sopar a la Casablanca, li van preguntar per la guerra del Vietnam i va respondre que “enviaven el millor del pa\u00eds a que els disparessin i mutilessin i que no era d’estranyar que el jovent es rebel\u00e9s i fum\u00e9s marihuana”. La seva carrera als USA se’n va ressentir i va estar uns anys de gira per Europa i \u00c0sia. M\u00e9s tard va tornar a Broadway on va tenir for\u00e7a \u00e8xits. Va posar la veu a personatges de Disney com la Yzma de “The Emperor’s New Groove” (2000).<\/div>\n
<\/div>\n
Primer us proposem “Monotonous” on la podem veure ballar i cantar. I despr\u00e9s l’inoblidable “Santa baby” https:\/\/youtu.be\/Mk_GmhD053E . Ja tenia ra\u00f3 Orson Welles quan deia d’ella que era la dona m\u00e9s excitant del m\u00f3n!<\/div>\n
<\/div>\n
23 gener django reinhardt<\/div>\n
<\/div>\n
La gent Roma, el poble roman\u00ed, hauria emigrat des del Rajasthan, al nord de la \u00cdndia, cap a l’any 1050. Es van dispersar per Europa i m\u00e9s tard pels Estats Units, sovint amb tipus de vida n\u00f2mada que no encaixava amb el r\u00e8gim feudal lligat al conreu de la terra, cosa que els va fer objecte de marginaci\u00f3. Als Balcans s’anomenen kalderash. Al nord d’\u00e0frica, pen\u00ednsula ib\u00e8rica i sud de Fran\u00e7a es diuen cal\u00e9 o gitanos. I a la zona d’Als\u00e0cia, manouches o sintis.<\/div>\n
I un d’aquests manouches va ser el guitarrista Django Reinhardt, nascut un 23 de gener de 1910 a Liberchies, B\u00e8lgica, en una fam\u00edlia manouche. El seu pare era m\u00fasic i la mare ballarina. Aviat es van traslladar a les rodalies de Par\u00eds on van estar vivint en una roulotte en diversos campaments. Django va aprendre a tocar el viol\u00ed i la guitarra convertint-se en un virtu\u00f3s nom\u00e9s observant els altres m\u00fasics. Als 15 anys ja es guanyava la vida tocant als caf\u00e8s amb el seu germ\u00e0 Joseph i als 18 enregistra el primer disc. Pr\u00e0cticament no sabia ni llegir ni escriure. I quan semblava que tot li anava b\u00e9, un incendi a la roulotte li caus\u00e0 cremades greus a la cama dreta i m\u00e0 esquerra. Despr\u00e9s de 18 mesos a l’hospital dos dits de la m\u00e0 esquerra,\u00a0 li queden immobilitzats. La m\u00e0 dreta \u00e9s la que pulsa les cordes i l’esquerra la que les prem al m\u00e0nec per canviar de nota. Els dits de la m\u00e0 esquerra es mouen fren\u00e8ticament per les sis cordes quan es fa un solo r\u00e0pid, quedar-se nom\u00e9s amb dos dels quatre que treballaven abans (el polze \u00e9s darrera sostenint el m\u00e0stil) \u00e9s una limitaci\u00f3 gaireb\u00e9 insuperable. Per\u00f2 Django treballar\u00e0 durament per trobar una manera de tocar amb nom\u00e9s dos dits.<\/div>\n
El 1931 un amic li fa escoltar discos de jazz i descobreix la m\u00fasica de Louis Armstrong, Duke Ellington i altres, i en queda fascinat. Es dedicar\u00e0 al jazz i el 1934 funda el Quintet del Hot Club de France amb St\u00e9phane Grappelli al viol\u00ed, el seu germ\u00e0 Joseph\u00a0 i Roger Chaput a la guitarra, i Louis Vola al contrabaix. Neix aix\u00ed un jazz amb una sonoritat especial, amb el coix\u00ed de dues guitarres r\u00edtmiques i els solos de guitarra de Django i viol\u00ed de Grappelli. Tindr\u00e0 molt \u00e8xit i s’anomenar\u00e0 “jazz manouche” o “gypsy jazz” pels origens dels germans Reinhardt. \u00c9s una m\u00fasica ben coneguda pels amants del balboa ja que moltes peces del seu repertori s\u00f3n de ritmes r\u00e0pids amb una textura fluida que els fan molt adequats per a aquest ball. El veiem aqu\u00ed en un clip: https:\/\/youtu.be\/xZ5iPTcooxI?t=126<\/div>\n
Django era segurament el m\u00fasic de jazz m\u00e9s fam\u00f3s d’Europa per\u00f2 en esclatar la Segona Guerra Mundial corria el mateix risc que la resta de roman\u00eds sota el r\u00e8gim nazi, d’acabar detingut i deportat a un camp de concentraci\u00f3. Django va intentar escapar de la Fran\u00e7a ocupada per\u00f2 va ser capturat. Per casualitat va coincidir amb un oficial de la Luftwaffe que era amant del jazz i el va deixar tornar a Par\u00eds. En aquesta \u00e8poca, la seva pe\u00e7a “Nuages” era com un s\u00edmbol de l’esperan\u00e7a d’alliberament i es va fer molt popular. https:\/\/youtu.be\/Fq-t9TVbthc<\/div>\n
Acabada la guerra viatja als USA on tocar\u00e0 amb Duke Ellington i intentar\u00e0 con\u00e8ixer els m\u00fasics del bebop per\u00f2 aquests eren fora de gira. No acaba d’encaixar amb la disciplina de les big bands i se’n torna a Fran\u00e7a amb certa frustraci\u00f3. Deixa estar una mica la guitarra i es dedica a pintar, pescar i jugar al billar. A vegades no es presentava a un concert que tenia totes les entrades venudes perqu\u00e8 li venien ganes d’anar a passejar a la platja. El 1951 es retira a Samois-sur-Seine, prop de Fontainebleau. Comen\u00e7a a tocar la guitarra el\u00e8ctrica. El 1953 mor d’una hemorr\u00e0gia cerebral amb 43 anys.<\/div>\n
A casa nostra la seva m\u00fasica \u00e9s molt estimada i des de 2010 a l’Hospitalet hi ha un festival que li \u00e9s dedicat: https:\/\/www.festivaldjangolh.com\/el-festival\/<\/div>\n
<\/div>\n
23 Leadbelly bluesman<\/div>\n
<\/div>\n
25 Benny Golson, Etta James<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/S-cbOl96RFM<\/div>\n
<\/div>\n
\u00bf Qui no s’ha emocionat en escoltar “At Last” per Etta James?<\/div>\n
<\/div>\n
At last\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \/ Per fi<\/div>\n
My love has come along\u00a0 \/ ha arribat el meu amor<\/div>\n
My lonely days are over \/ els meus dies de solitud s’han acabat<\/div>\n
And life is like a song \/ i la vida \u00e9s com una can\u00e7\u00f3<\/div>\n
At last\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \/ Per fi<\/div>\n
The skies above are blue \/ a dalt el cel \u00e9s blau<\/div>\n
<\/div>\n
Jamesetta Hawkins va n\u00e9ixer un 25 de gener de 1938. M\u00e9s tard va adoptar el nom art\u00edstic de Etta James. La seva mare tenia 14 anys i el possible pare no la reconegu\u00e9. Com tants altres s’inici\u00e0 cantant en un cor. Va tenir una infantesa dif\u00edcil. Als 14 anys ja cantava als clubs de R&B. El 1960 va ser fitxada per Chess Records on va enregistrar el seu primer disc, amb peces tant memorables com “At Last”, “I Just Want to Make Love to You” i “A Sunday Kind of Love”. M\u00e9s tard va patir problemes d’addicci\u00f3 a l’alcohol i les drogues i va estar deu anys sense enregistrar. A partir de 1982 va reprendre la seva carrera. El seu temps a Chess Records es pot veure al film Cadillac Records de 2008, on Beyonc\u00e9 Knowles va fer el paper d’Etta James. Ha estat una cantant amb una expressivitat emocional enorme, que ens fa voler tenir-la a la banda sonora de les nostres vides.<\/div>\n
<\/div>\n
huey piano smith 26 gener<\/div>\n
<\/div>\n
26 stephan grapelli<\/div>\n
27 Hot Lips Page<\/div>\n
30 roy eldridge<\/div>\n
\n
Febrer<\/div>\n
<\/div>\n
Black History<\/div>\n
El mes de febrer \u00e9s el Black History Month i la Frankie Manning Foundation ens anima a con\u00e8ixer les contribucions dels balladors\/es negres al lindy Hop, https:\/\/www.frankiemanningfoundation.org\/archive-of-early-lindy-hop-2\/. Va ser el 1969 que en alguns centres educatius es va proposar dedicar el mes de febrer a recon\u00e8ixer les aportacions de la comunitat afroamericana al llarg de la hist\u00f2ria. La frase “la hist\u00f2ria l’escriuen els vencedors” t\u00e9 bona part de ra\u00f3, i la narrativa oficial ha menystingut la injust\u00edcia de l’esclavatge i la discriminaci\u00f3, i ha ignorat les contribucions dels negres en tots els terrenys. Nom\u00e9s cal recordar que, el 1936, quan l’atleta negre Jesse Owens va guanyar quatre medalles d’or als Jocs Ol\u00edmpics de Berlin, en tornar no va ser felicitat pel president Franklin D. Roosevelt. Si ballem i escoltem m\u00fasica swing, s\u00e0piguem recon\u00e8ixer qui la va crear.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
1 febrer James P Johnson<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/4ajtCKLTOiM<\/a><\/div>\n
Quan comencem a ballar lindy, un dels primers passos que aprenem \u00e9s el “Charleston”, i l’associem amb el ball d’aquest nom, predecessor del lindy, i potser tamb\u00e9 amb el tema musical alegre i feli\u00e7 que es diu igual. Aquest tema el va compondre James P. Johnson l’any 1923 pel show Runnin’ Wild. Es va fer tant popular que va acabar donant nom a aquesta mena de ball. Johnson explica que va sentir aquest ritme sincopat a treballadors del port de la ciutat de Charleston a l’estat de South Carolina.<\/div>\n
Havia nascut un 1 de febrer de 1894 a New Jersey. Va cr\u00e9ixer escoltant ragtimes de Scott Joplin i als 18 anys ja es guanyava la vida com a pianista. Va estudiar tamb\u00e9 piano cl\u00e0ssic i va anar evolucionant fins a crear, amb Willie The Lion Smith i Lucky Roberts, l’estil de piano stride. En aquest estil la ma esquerra va saltant entre una nota greu i un acord mentre la dreta va fent la melodia. Aix\u00ed fa gaireb\u00e9 com una orquestra, amb la m\u00e0 esquerra com a secci\u00f3 r\u00edtmica i acompanyament i la dreta com a solista. Va ensenyar al gran Fats Waller. Va ser un virtu\u00f3s del piano, un gran acompanyant de cantants com Bessie Smith i Ethel Waters, un excel\u00b7lent m\u00fasic de blues, i un compositor inspirat tant de temes per a piano sol, com per a musicals de Broadway i m\u00fasica simf\u00f2nica. S\u00f3n temes seus “Harlem Strut”, “Keep Off the Grass” ( https:\/\/youtu.be\/gT7LX2b5z5M<\/a>), “Carolina Shout” que s\u00f3n cl\u00e0sics del piano stride i tamb\u00e9 la meravella del “If I Could Be with You (One Hour Tonight)” que interpretaria Louis Armstrong. Quan va arribar l’era swing va perdre popularitat i va sobreviure dels drets de les composicions fins que als anys 40 va ressorgir.<\/div>\n
<\/div>\n
7-2-1887 Eubie Blake<\/b>, Shuffle along, daddy, clake<\/div>\n
<\/div>\n
10 chick webb<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Chick Webb fou el bateria que dirigia la banda al Savoy. Frankie Manning explica que sempre tocava pels balladors, que hi havia una bon\u00edssima connexi\u00f3 entre la seva banda i els lindy hoppers. Si hi havia prou lloc ballaven davant dels m\u00fasics i s’inspiraven m\u00fatuament. Per exemple, el bateria puntuaria els kicks dels m\u00fasics, o el trompeta respondria a un swingout.<\/div>\n
Chick Webb va n\u00e9ixer un 10 de febrer de 1905 o 1907, no se sap del cert. De petit va caure escales avall i es va trencar algunes vertebres i li va quedar la columna afectada. Una tuberculosi ho va empitjorar encara m\u00e9s limitant el seu creixement i quedant geperut. Un metge va suggerir mir\u00e9s de tocar un instrument. Amb els diners estalviats venent diaris es va comprar una bateria.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest noi amb la columna vertebral deformada, el 1931 estava dirigint la banda resident del Savoy Ballroom! No sabia llegir m\u00fasica i memoritzava els arranjaments. De tant en tant tocaven dues bandes que competien a veure qui s’enduia el favor del p\u00fablic, i Chick Webb guanyava la majoria de vegades. Va ser un virtu\u00f3s de la bateria, fent solos complexos i impulsava tota la banda amb una pulsaci\u00f3 potent. Va influir la majoria dels bateries posteriors. Va contractar una Ella Fitzgerald adolescent que comen\u00e7ava. S’hi va integrar tant b\u00e9 que quan Chick Webb va morir prematurament el 1938 per complicacions de salut, va ser ella qui va dirigir la banda fins el 1942.<\/div>\n
<\/div>\n
Els escoltem aqu\u00ed amb un Sant Louis Blues plet\u00f2ric de swing, amb Ella animant la banda quan no canta.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/WzLQKLGrC78<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
MARDI GRAS<\/div>\n
2024 13 febrer<\/div>\n
tamb\u00e9 tenen tortell! https:\/\/www.atlasobscura.com\/articles\/king-cakes-around-the-world<\/a> i can\u00e7\u00f3\u00a0 https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=RtZfN15BvfI<\/a>\u00a0 \u00a0 https:\/\/youtu.be\/yNawuwwtFko<\/a>\u00a0 https:\/\/youtu.be\/U11iyjcYsHc<\/a> eat some king cake but don’t choke on the baby<\/div>\n
vistes balc\u00f3<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
MARDI GRAS<\/div>\n
<\/div>\n
Avui, un dia abans de dimecres de cendra, se celebra el Mardi Gras a New Orleans!<\/div>\n
<\/div>\n
Fer festa abans de quaresma ja era tradici\u00f3 a Europa, com les carnestoltes a casa nostra, i els colonitzadors francesos la van dur a Louisiana (per cert, anomenada aix\u00ed pel rei Louis XIV). Les celebracions es remunten a 1703. Cada any se celebren balls privats i desfilades organitzats per diferents associacions anomenades “krewes”, durant una temporada que comen\u00e7a el dia de reis fins just dimarts de Carnaval. Els balls privats s\u00f3n reservats als socis. Les desfilades tenen vestits molt elaborats amb temes com els guerrers Zulu o els indis americans. \u00c9s un temps de passar-ho b\u00e9, “laissez les bons temps rouler” o “Let the good times roll”. La m\u00fasica ens pot fer recordar els inicis del jazz, quan les bandes de negres modificaven les marxes europees incorporant-hi un ritme sincopat. I m\u00e9s tard arribaria el swing que ballem.<\/div>\n
Aqui tenim una mostra de m\u00fasica alegre de Mardi Gras: https:\/\/youtu.be\/88l2qj2OTYE. Aqu\u00ed la programaci\u00f3 https:\/\/www.mardigrasneworleans.com\/<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
MARDI GRAS<\/div>\n
<\/div>\n
Avui se celebra el Mardi Gras a New Orleans, l’\u00faltim dia d’un seguit de festes que van comen\u00e7ar dues setmanes. El Mardi Gras cau just abans del dimecres de cendra que comen\u00e7a la quaresma. A tot Europa hi ha la tradici\u00f3 de celebrar festes i \u00e0pats abans que la quaresma els prohibeixi. A casa nostra va ser la setmana passada amb dijous gras, la botifarra d’ou i carnestoltes. A New Orleans va arribar de m\u00e0 dels francesos i \u00e9s una festa oficial des de 1875. Hi ha desfilades amb carrosses i disfresses molt elaborades que preparen diferents associacions anomenades “krewes”. Algunes de les m\u00e9s conegudes s\u00f3n la Rex, Momus, Proteus i la Zulu, aquesta b\u00e0sicament afroamericana.<\/div>\n
La desfilada \u00e9s espl\u00e8ndida i atrau molts turistes. Una de les coses que la fa especial \u00e9s la m\u00fasica. I \u00e9s que New Orleans t\u00e9 una riquesa musical que ens atrevir\u00edem a qualificar d’inigualable. Hi ha el jazz tradicional, representat pel Preservation Hall. Hi ha les bandes com la Rebirth Brass Band. Hi ha tot el m\u00f3n de la m\u00fasica Cajun i Zydeco on el franc\u00e8s \u00e9s molt present. Hi ha el Rhythm&Blues propi de New Orleans amb noms com Dave Bartholomew, Huey Piano Smith i Fats Domino. Hi ha el funk dels The Meters i Eddie Bo. I molts m\u00e9s. Els estils s\u00f3n diferents per\u00f2 tots tenen ritme i alegria de viure.<\/div>\n
Us deixem amb aquesta llista de m\u00fasica de Mardi Gras per si voleu muntar la festa a casa.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=_cxDQuTK3WM&list=PLWOABimGaCVHQ5Im_hAdXksXhIGCyHpnM<\/div>\n
<\/div>\n
15 febrer Harold Arlen<\/div>\n
Si ens diuen “Has d’accentuar el positiu i eliminar el negatiu, has de propagar alegria al m\u00e0xim i la foscor al m\u00ednim”, potser pensarem que \u00e9s la darrera tend\u00e8ncia de TikTok (lucky girl syndrome), o un missatge d’un coach fam\u00f3s que ens proposa unes sessions per veure-ho tot positiu.<\/div>\n
Per\u00f2 en realitat es tracta d’un tema de 1944, “Ac-Cent-Tchu-Ate the Positive”, amb m\u00fasica Harold Arlen i lletra de Johnny Mercer. I despr\u00e9s d’escoltar-lo cantat per Ella Fitzgerald, jo realment ho veig tot plegat de manera molt m\u00e9s positiva: https:\/\/youtu.be\/CtV3fs2b-9s?t=60s<\/div>\n
<\/div>\n
Harold Arlen va n\u00e9ixer un 15 de febrer de 1905, fill d’uns emigrants jueus polonesos que fugien de la repressi\u00f3. Va comen\u00e7ar cantant al cor de la sinagoga del seu pare, com Irving Berlin que tamb\u00e9 era fill d’un cantor jueu. Molts cantants negres van introduir-se a la m\u00fasica cantant gospel al cor d’una esgl\u00e9sia. Harold Arlen va ser un dels grans compositors de musicals, com Irving Berlin, Cole Porter o els germans Gershwin. Va arribar a compondre fins a 400 can\u00e7ons, per a shows del Cotton Club, musicals de Broadway, i per a films de Hollywood. Moltes d’aquestes can\u00e7ons s\u00f3n absolutament memorables i han passat a formar part del que s’anomena The Great American Songbook. Big bands i int\u00e8rprets de jazz se les han fet seves i les han transformat. El jazz dels afroamericans inspirava els compositors de Broadway i despr\u00e9s, les obres d’aquests compositors inspiraven els m\u00fasics de jazz a elaborar-ne noves versions.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s el cas, per exemple d’aquesta “Make it one for my baby and one more for the road”, un tema de 1943 per a un film amb Fred Astaire que versiona Billy Holiday: https:\/\/youtu.be\/KbMTt61-Lqc. SUBLIM. A veure quin dia la punxen en una Slow Jam.<\/div>\n
<\/div>\n
La llista de temes inoblidables seria llarga: “Get Happy” (aqu\u00ed amb Judy Garland: https:\/\/youtu.be\/q7d0NRewzW4 ), “Over the Rainbow” del film “The wizard of Oz”, “Stormy Weather” que cantava Lena Horne al film del mateix nom i que apareix en un clip de Duke Ellington https:\/\/youtu.be\/s_GTfl8Hhc8?t=188, “Happiness is a Thing Called Joe” (pel film protagonitzat per afroamericans “A Cabin in the Sky”for Ethel Waters in the 1943″), It’s Only a Paper Moon”, “I’ve Got the World on a String”, “Let’s Fall in Love” (no sabem si va inspirar els esl\u00f2gans de Swingmaniacs), “Blues in the Night” https:\/\/youtu.be\/9T6N73FtpeQ aqu\u00ed amb Louis Armstrong i Oscar Peterson, “That Old Black Magic”, “Any Place I Hang My Hat Is Home”, “Come Rain or Come Shine”, “My Blue Heaven” https:\/\/youtu.be\/KUXzPgxjWzE en versi\u00f3 de Jo Jones. Cada un d’aquests temes d\u00f3na per passar una tarda sencera explorant-ne les diferents versions a youtube o Spotify.<\/div>\n
<\/div>\n
20 nancy wilson<\/b><\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/O-DH1MUFTac<\/div>\n
Nancy Wilson va n\u00e9ixer un 20 de febrer de 1937. Potser no \u00e9s un nom tan conegut com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn o Nina Simone, per\u00f2 va ser una cantant excepcional, amb una veu c\u00e0lida i gust musical exquisit. Va enregistrar m\u00e9s de 70 discos i va guanyar tres grammys, amb can\u00e7ons que anaven del blues, al jazz, fins al soul i el pop.<\/div>\n
Com tants d’altres, va comen\u00e7ar cantant a un cor. Escoltava de jazz del seu pare i al bar de sota, a la jukebox, Dinah Washington o Ruth Brown. I de petita ja volia ser com elles! Amb 15 anys va comen\u00e7ar a actuar en alguns clubs per\u00f2 no s’hi va dedicar del tot, i va comen\u00e7ar a estudiar per ser mestra.<\/div>\n
El 1960 seguint Cannonball Adderley es trasllada a New York, comen\u00e7a a actuar a un club als vespres mentre de dia treballa de secret\u00e0ria. Enregistra uns discos a Capitol Records que tenen un gran \u00e8xit i la seva carrera ja no s’aturar\u00e0, actuant, enregistrant discos i apareguent a la televisi\u00f3 on va arribar a tenir el seu propi show.<\/div>\n
Escoltem el seu \u00e8xit “(You Don’t Know) How Glad I Am” de 1964 que va arribar al no.11 del Billboard. \u00c9s una can\u00e7\u00f3 preciosa que parla d’un amor infinit en l’espai i el temps, sense principi, ni fi, ni dalt ni baix, ni davant ni darrera. Potser alguns de vosaltres esteu enamorats, molt enamorats, i \u00e9s mutu, i als dos us agrada ballar (felicitats!). Aquest \u00e9s un tema per vosaltres.<\/div>\n
<\/div>\n
Nina Simone 21 de febrer de 1933 \/ 21 d’abril de 2003<\/b><\/div>\n
Pianista, cantant, compositora i activista de drets civils.<\/div>\n
Es va formar com a pianista de m\u00fasica cl\u00e0ssica i va estudiar a la Juilliard School de New York City. Va comen\u00e7ar a tocar el piano a un club per guanyar-se la vida on li van dir que hauria de cantar. I aix\u00ed, de manera inesperada, va comen\u00e7ar una carrera de cantant, amb una preciosa veu de contralt profunda. Tenia un estil personal\u00edssim, que combinava blues, gospel, jazz amb un piano on s’hi pot recon\u00e8ixer la influ\u00e8ncia de Johann Sebastian Bach.<\/div>\n
<\/div>\n
Un 21 de febrer de 1933 va n\u00e9ixer Nina Simone, que anava a ser pianista de m\u00fasica cl\u00e0ssica i va acabar essent una de les cantants amb m\u00e9s personalitat que hi ha hagut, i una activista de drets civils. Recordeu el primer cop que vau sentir “My baby just cares for me” de Nina Simone? \u00c9s un tema que queda adherit a a la banda sonora de les nostres vides per sempre, per la rica veu de contralt, el ritme que camina, per les l\u00ednies de piano que s’entrecreuen i recorden el contrapunt del Bach que ella tant b\u00e9 coneixia. \u00c9s una tema tan meravell\u00f3s que potser l’haur\u00edem de reservar per les grans ocasions. Per aix\u00f2 avui la volem recordar en un aspecte menys conegut, tocant el piano al festival de Newport de 1960, Nina’s blues. https:\/\/youtu.be\/GY1aRbWbGak<\/div>\n
<\/div>\n
26 Fats Domino<\/div>\n
\n
mar\u00e7<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
3 Barney Bigard<\/div>\n
1Q84 (Haruki Murakami)<\/div>\n
– Your Highlight on page 511 | location 7827-7840 | Added on Tuesday, 23 August 2022 09:09:51<\/div>\n
<\/div>\n
She said she supposed there might be more talented jazz clarinetists than Barney Bigard, but you couldn\u2019t find another one who could play with such warmth and delicacy. His best performances always gave rise to a particular mental image. Tengo could not, off the top of his head, name any other jazz clarinetists, but as he listened to this record over and over, he began to appreciate the sheer, unforced beauty of its clarinet performances\u2014their richly nourishing and imaginative qualities. He had to listen closely and repeatedly for this to happen, and he had to have a capable guide. He would have missed the nuances on his own. His girlfriend once said, \u201cBarney Bigard plays beautifully, like a gifted second baseman. His solos are marvelous, but where he really shines is in the backup he gives the other musicians. That is so hard, but he does it like it\u2019s nothing at all. Only an attentive listener can fully appreciate his true worth.\u201d Whenever the sixth tune on the flip side of the LP, \u201cAtlanta Blues,\u201d began, she would grab one of Tengo\u2019s body parts and praise Bigard\u2019s concise, exquisite solo, which was sandwiched between Armstrong\u2019s song and his trumpet solo. \u201cListen to that! Amazing\u2014that first, long wail like a little child\u2019s cry! What is it\u2014surprise? Overflowing joy? An appeal for happiness? It turns into a joyful sigh and weaves its way through a beautiful river of sound until it\u2019s smoothly absorbed into some perfect, unknowable place. There! Listen! Nobody else can play such thrilling solos. Jimmy Noone, Sidney Bechet, Pee Wee Russell, Benny Goodman: they\u2019re all great clarinetists, but none of them can create such perfectly sculptured works of art.\u201d<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
6 Wes Montgomery<\/div>\n
<\/div>\n
Mondrian<\/div>\n
<\/div>\n
Piet Mondrian va n\u00e9ixer un 7 de mar\u00e7 de 1872. Influ\u00eft per la teosofia, en els seus quadres de l\u00ednies rectes i rectangles de colors primaris volia expressar unes veritats m\u00e9s profundes i permanents que les aparences de la pintura naturalista.<\/div>\n
<\/div>\n
Un dels seus quadres m\u00e9s coneguts \u00e9s el “Broadway Boogie Woogie” (1942-43), que ens fa pensar en els carrers de Manhattan i la m\u00fasica de jazz. I \u00e9s que Mondrian, que segons com t\u00e9 una imatge severa, estimava el jazz. Ja de jove a Paris, anava als clubs on tocaven m\u00fasics afroamericans i adorava Josephine Baker. M\u00e9s tard quan va instal\u00b7lar-se a New York, anava als pocs clubs que no discriminaven afroamericans, com el Caf\u00e9 Society i el Caf\u00e9 Society Uptown, que tenien per slogan “The Wrong Place for the Right People”. Tamb\u00e9 va ser un habitual de Minton’s Playhouse on anava a escoltar Thelonius Monk amb qui va fer certa amistat.<\/div>\n
<\/div>\n
El que \u00e9s menys conegut de Piet Mondrian, \u00e9s que li encantava sortir de festa i ballar fins a les tantes! A vegades anava amb la col\u00b7leccionista Peggy Guggenheim i la pintora expressionista Lee Krasner, que m\u00e9s tard es casaria amb Jackson Pollock. Li agradava molt ballar per\u00f2 pel que sembla, no ho feia gaire b\u00e9. Miriam Gabo, la dona de l’escultor rus Naum Gabo, amb qui es trobava sovint, comentava que “era un desastre de ballador, i hav\u00edem fer torns amb les amigues per anar ballant amb ell”. (https:\/\/www.phaidon.com\/agenda\/art\/articles\/2017\/march\/07\/piet-mondrian-loved-jazz-but-couldnt-dance\/).<\/div>\n
<\/div>\n
No es pot tenir tot. Aprofitant aquesta an\u00e8cdota de Mondrian, des de la A.L.L (Agrupaci\u00f3 de Leaders Limitats), tamb\u00e9 coneguda com agrupaci\u00f3 de leaders patosos, volem agrair la generositat de les sofertes followers que ballen amb nosaltres a les jams. Aquesta \u00e9s una agrupaci\u00f3 mig secreta, molts dels que hi pertanyen no saben que en s\u00f3n membres.<\/div>\n
<\/div>\n
glenn miller<\/b><\/div>\n
8 mar\u00e7 dia de la dona<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Igual que en la majoria d’\u00e0rees de la cultura, les dones no han tingut un acc\u00e9s normal a fer una carrera com a compositora de m\u00fasica cl\u00e0ssica. I les poques que ho han aconseguit, poques vegades han estat reconegudes. El mateix podr\u00edem dir dels afroamericans, que han hagut de lluitar per poder ser alguna cosa m\u00e9s que m\u00e0 d’obra barata. Aix\u00ed, les possibilitats d’una dona afroamericana haurien estat pr\u00e0cticament nul\u00b7les. Per aix\u00f2, avui dia de la dona, celebrem el talent i coratge de Florence Price (1887-1953), una afroamericana que va arribar a compondre m\u00e9s de 300 obres, entre elles, quatre simfonies. En una carta a un director d’orquestra,\u00a0 escrivia “Benvolgut\u00a0 Dr. Koussevitzky, per comen\u00e7ar tinc dos desavantatges, els del sexe i la ra\u00e7a. S\u00f3c una dona, i tinc part de sang negra a les meves venes.\u201d<\/div>\n
Per tal de poder-se matricular al conservatori de Boston va fer-se passar per mexicana, aix\u00ed no la rebutjarien per ser negra. Va treballar donant classes, tocant l’orgue als cinemes a l’\u00e8poca del cinema mut i, sempre que podia, presentava composicions a concursos. El reconeixement va ser lent i esc\u00e0s per\u00f2 el 1933 la seva Simfonia No.1 va ser interpretada per la Chicago Symphony Orchestra. En ocasions s’inspirava en espirituals negres, i fusiona perfectament aquestes melodies amb la tradici\u00f3 musical occidental. Afortunadament avui la seva m\u00fasica s’interpreta amb normalitat.<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/ByrCMBoO2LM?t=186<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
—<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/9DUAj91HfY4<\/div>\n
<\/div>\n
Avui, dia de la dona, assenyalem les seves aportacions al m\u00f3n del swing. Hi va haver cantants i ballarines conegudes, menys instrumentistes i a penes compositores. I \u00e9s que com deia en una carta Florence Price, una compositora negra a qui vam dedicar un post, “Benvolgut\u00a0 Dr. Koussevitzky, per comen\u00e7ar tinc dos desavantatges, els del sexe i la ra\u00e7a. S\u00f3c una dona, i tinc part de sang negra a les meves venes.\u201d<\/div>\n
Nom\u00e9s quan el talent i la voluntat eren immensos, es podien v\u00e8ncer aquestes barreres. Esmentem Florence Price, compositora de m\u00fasica cl\u00e0ssica que s’inspir\u00e0 en el blues i el gospel<\/div>\n
https:\/\/www.facebook.com\/bcnswingassociacio\/posts\/pfbid02jfA4huh2C432y45iDeLghJiWHEXn3B3cqrPUKKe2k8PQ6ZxChUtDHYxkA7jT6XP3l , la trombonista i arranjadora Melba Liston https:\/\/www.facebook.com\/bcnswingassociacio\/posts\/pfbid0XR5GccwfCnjpHayD9T7qgFnf1z2pRRpujjd7BnSstjXHF4KAenjrJNNSJJDTXokkl , i sobretot, Mary Lou Williams, pianista, compositora, arranjadora a l’orquestra d’Andy Kirk, activista social i mentora de m\u00fasics Com Dizzy Gillespie i Thelonius Monk. Escoltem un tema de l’\u00e8poca de l’orquestra d’Andy Kirk que li \u00e9s dedicat: The Lady who swing the band. Ens agrada el moment que la lletra diu “Who makes dancers on the floor Beat their feet and yell for more? It’s the lady who swings the band!” Qui fa moure els peus dels balladors a la sala i que cridin demanant-ne m\u00e9s? La Lady que fa swingar la banda.<\/div>\n
<\/div>\n
COCOA<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/w-ugI_f3EA4<\/div>\n
<\/div>\n
Avui comen\u00e7a el festival Cocoa Blues Exchange. Compartim una p\u00e0gina de Sergio Lopez al web Scalawag (en angl\u00e8s), https:\/\/scalawagmagazine.org\/2022\/02\/southern-blues-music-great-flood\/\u00a0\u00a0 sobre el sud dels Estats Units, que parla dels blues que va inspirar la gran inundaci\u00f3 del Mississipi l’any 1927. El blues canta les coses de la vida, i un fet que va marcar una generaci\u00f3 va ser inundaci\u00f3 causada per unes pluges excepcionals que va trencar els dics, annegar gaireb\u00e9 70.000 km quadrats, i va deixar 700.000 persones sense llar, la majoria, negres pobres que vivien al delta. 78 anys despr\u00e9s el Katrina ho tornaria a fer. Han preparat una llista de can\u00e7ons originals de l’\u00e8poca que canten la desolaci\u00f3 de quedar-se sense llar, amb Charley Peyton, Casey Bill Welbon, la gran Bessie Smith, Rob Cooper. I tamb\u00e9 versions de m\u00fasics moderns, Bob Dylan, Eric Clapton Beyonce, Led Zeppelin, que han recollit la m\u00fasica, per\u00f2 no sempre han conservat el sentiment original. Escoltem el “Mississippi Flood blues” de Rob Cooper. Aqu\u00ed la llista: https:\/\/open.spotify.com\/playlist\/1T7J3OWce4i7jfhmuDmPZP?si=87dc277001e64d4d<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
10 Bix Beiderbecke<\/div>\n
14 Quincy Jones<\/div>\n
<\/div>\n
15 mar\u00e7 lightnin hopkins<\/div>\n
<\/div>\n
17 Nat King Cole<\/div>\n
20 Sister Rosetta Tharpe<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
“Sister” Rosetta Tharpe va n\u00e9ixer un 20 de mar\u00e7 de 1915 en una plantaci\u00f3 de cot\u00f3. La seva mare participava cantant a la Church of God in Christ, i als sis anys la petita Rosetta s’hi va afegir, cantant i tocant la guitarra. Era un prodigi musical i aviat estaven fent gires en actuacions religioses que eren mig concert, mig pr\u00e8dica. Amb el temps actuaria amb orquestes. El 1964 faria una gira per Europa amb Muddy Waters, tocant blues. Va ser una pionera de la guitarra el\u00e8ctrica en una \u00e8poca en que els guitarristes eren tots gaireb\u00e9 homes. Aix\u00ed, va ser una precursora del rock n’roll, influint Little Richard, Chuck Berry i Elvis Presley, i fins i tot Eric Clapton. Rosetta Tharpe va ser at\u00edpica, inclassificable, cantant gospel a l’esgl\u00e9sia, cantant el mateix gospel amb arranjaments de big band swing, a night clubs, potser despr\u00e9s d’un n\u00famero amb coristes lleugeres de roba; i fent solos de guitarra el\u00e8ctrica a l’estil de blues anticipant el rock n’roll. Per\u00f2 si escoltem atentament els tres exemples que proposem, ens adonarem que en el fons no est\u00e0 fent coses diferents, la m\u00fasica negra t\u00e9 una arrel comuna que \u00e9s l’\u00e0nima del gospel, amb el ritme sincopat i una veu que \u00e9s com un clam. Rosetta Tharpe pot estar cantant exactament el mateix i amb el mateix patr\u00f3 r\u00edtmic, i en canvi tenir sonoritats diferents segons l’acompanyament. Si darrera tenim el cor d’una esgl\u00e9sia picant de mans, tindrem una sonoritat gospel. Si tenim un arranjament de big band, ens sonar\u00e0 a swing, com el “Shout, sister\u00a0 shout” amb l’orquestra de Lucky Millinder, 1941, que potser heu ballat algun cop.\u00a0 https:\/\/youtu.be\/5fLWel645CM\u00a0 Si tenim un combo amb una guitarra el\u00e8ctrica, ens sonar\u00e0 a Rock and Roll com el “Didn’t it rain” https:\/\/youtu.be\/3NFywQdeKSo\u00a0 . I si s’hi afegeix una harm\u00f2nica, tindrem un blues com “That’s all”. https:\/\/youtu.be\/1__zadGXR3A<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/5fLWel645CM<\/div>\n
22 George Benson : 22 George Benson\u00a0 https:\/\/youtu.be\/UnR8EoLTYZ8\u00a0\u00a0 https:\/\/youtu.be\/iDrZT5_L2bM\u00a0 https:\/\/youtu.be\/Q25Gooo86pI\u00a0\u00a0 https:\/\/youtu.be\/ilMWCMu4Szc\u00a0 https:\/\/youtu.be\/snwrWxT4ySw\u00a0 \/ ritme swing\u00a0 https:\/\/youtu.be\/XIsh1avYn-0?t=590<\/div>\n
25 aretha FRanklin<\/div>\n
27 sarah vaughan<\/div>\n
<\/div>\n
27 sarah vaughan<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
28 Thad Jones<\/div>\n
31 Freddie Green<\/div>\n
<\/div>\n
MR. RHYTHM I LA GUITARRA R\u00cdTMICA<\/div>\n
Quan escoltem un tema d’una big band, la massa sonora m\u00e9s evident \u00e9s la dels metalls, les seccions de trompetes, trombons i saxofons. Darrera hi ha la secci\u00f3 r\u00edtmica amb el piano, la bateria i el contrabaix i, a vegades, una guitarra r\u00edtmica. La bateria, sovint amb els plats, ens fa arribar amb claredat el ritme swing. Ens fixem menys en el piano i el contrabaix per\u00f2 ells s\u00f3n la base de l’edifici, estableixen l’harmonia sobre la qual sentim el tema i els solos. Encara ens fixem menys en el paper de la guitarra r\u00edtmica que pot arribar a passar desapercebuda. Per\u00f2 la guitarra r\u00edtmica, tal com diu el seu nom, aporta al conjunt un coix\u00ed de ritme i harmonia que impulsa i sost\u00e9 el swing.<\/div>\n
Un dels millors exponents fou Freddie Green, que va n\u00e9ixer un 31 de mar\u00e7 de 1911 a Charleston. Va aprendre aviat a tocar la guitarra. El productor John Hammond el va sentir quan actuava en un club i el va presentar a Count Basie. Aquest el va fitxar de seguida i pr\u00e0cticament va quedar-se tota la seva carrera amb ell. Va ser una base fonamental d’una secci\u00f3 r\u00edtmica m\u00edtica, amb el bateria Jo Jones i el baix de Walter Page. Basie, a m\u00e9s de ser un gran pianista, era un arranjador molt intel\u00b7ligent, i en moltes peces deixa uns compassos en que ens deixa escoltar nom\u00e9s la secci\u00f3 r\u00edtmica, amb a penes un parell de notes de piano. Aix\u00ed sentim com “camina” el tema. \u00c9s una caracter\u00edstica especial de Basie.<\/div>\n
Us deixem el tema “Twenty minutes after three”, d’un programa de TV de 1968, nom\u00e9s amb el piano de Basie, Freddie Green a la guitarra, Norman Keenan al baix i Sonny Payne a la bateria. \u00c9s molt, per\u00f2 que molt dif\u00edcil, aconseguir tant de swing amb tants pocs recursos, amb una simplicitat extrema, nua, poques notes, poc volum; \u00e9s molt dif\u00edcil estar absolutament relaxat i alhora generar una energia que flueix amb una for\u00e7a imparable: https:\/\/youtu.be\/Ke3W5DQ6U1U?t=962<\/div>\n
Pr\u00e0cticament no va fer solos per\u00f2 va rebre el sobrenom de “Mr Rhythm”, per tal com n’era de bo a la guitarra r\u00edtmica. I \u00e9s el compositor del tema Corner Pocket que hem ballat tantes vegades: https:\/\/youtu.be\/8FcWW-fMt90<\/div>\n
Encara avui interessa com tocava, tal com es pot veure en el v\u00eddeo de James Chirillo, el guitarrista de la banda de Wynton Marsalis, on analitza la manera de tocar de Freddie Green i remarca que aportava una pulsaci\u00f3 especialment bona per a balladors de swing: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=h7i6S4_vi3g<\/div>\n
\n
abril<\/div>\n
scott joplin 1 abril 1917<\/div>\n
7 Billy Holiday<\/b><\/div>\n
Billy Holiday es deia Eleanora Fagan i va n\u00e9ixer un 7 d’abril de 1915 d’una mare adolescent. Va tenir una infantesa dif\u00edcil.\u00a0 Amb a penes 15 anys va comen\u00e7ar a cantar en alguns clubs de Harlem. Sense educaci\u00f3 musical formal, tenia una gran expressivitat emocional i una gran capacitat per improvisar, fet que va impressionar el cr\u00edtic John Hammond. Era una veu absolutament original.<\/div>\n
Va comen\u00e7ar unca carrera amb Teddy Wilson i despr\u00e9s amb Count Basie. En aquesta \u00e8poca va n\u00e9ixer la seva amistat amb el saxofonista Lester Young, un altre esperit vulnerable i creatiu com ella, que l’anomenava “Lady Day”. Va tenir una vida plena d’\u00e8xits musicals, i alhora de patiment, degut en part a l’entorn racista en qu\u00e8 havien de viure, en part les parelles que la maltractaven; patiment que provava d’alleujar amb alcohol o drogues.<\/div>\n
En aquest clip la podem veure cantant el blues “Fine and Mellow”. \u00c9s emocionant escoltar-la i tamb\u00e9 ho \u00e9s mirar l’expressi\u00f3 del seu rostre quan el seu amic Lester Young fa el seu solo, despr\u00e9s de Ben Webster.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/TaPIyo51cr4<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
8 Carmen McRae<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
15 Bessie Smith<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Bessie Smith, The Empress of Blues (L’Emperadriu dels Blues) va n\u00e9ixer un 15 d’abril de 1894. Va perdre els pares de petita. D’adolescent cantava i ballava pels carrers amb un germ\u00e0 que tocava el viol\u00ed. Amb 18 anys, la companyia de Moises Stokes, on actuava el seu germ\u00e0 gran, la contracta com a ballarina, ja que com a cantant ja tenia la famosa Ma Rainey.<\/div>\n
Aviat es va fer famosa, actuant en produccions m\u00e9s ambicioses. El 1923 va enregistrar fins a 160 temes per Columbia records, amb els millors m\u00fasics del moment,com Louis Armtrong, James P. Johnson o Fletcher Henderson. Es va convertir en una cantant molt ben pagada. Viatjava en un vag\u00f3 de tren privat, l’equivalent de l’\u00e8poca als jets privats d’ara. Es va casar amb Jack Gee. Va tenir diversos amants, tant homes com dones. El 1933 va patir un accident de tr\u00e0nsit i va morir per les ferides.<\/div>\n
<\/div>\n
Musicalment tenia una veu intensa, sostenint notes llargues. Us proposem un Careless Love de 1925 on est\u00e0 acompanyada d’un Louis Armstrong a la corneta, inspirad\u00edssim que respon a cada frase. \u00c9s un Armstrong plet\u00f2ric, a punt de comen\u00e7ar l’etapa dels Hot Five.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/gi0lB9z-PX4<\/div>\n
<\/div>\n
I no podem deixar d’escoltar aquest potent “Gimme a Pigfoot and a bottle of Beer” https:\/\/youtu.be\/hbQEapPrjGM si escolteu la lletra en un moment donat diu “do the shim sham shimmy”.<\/div>\n
<\/div>\n
Bessie Smith era una dona forta, que afirmava el seu dret a viure b\u00e9, i a viure la seva sexualitat com millor li sembl\u00e9s. No es deixava intimidar per ning\u00fa i plantava cara a qui fos. Se l’ha considerat un s\u00edmbol feminista. L’activista Angela Davis ha escrit “Blues Legacies and Black Feminism: Gertrude “Ma” Rainey, Bessie Smith, and Billie Holiday” (1999). Tamb\u00e9 s’ha assenyalat que la cr\u00edtica (sobretot els cr\u00edtics blancs als anys 60), s’ha concentrat bastant en el blues rural, el d’un home amb una guitarra, i ha oblidat una mica el blues m\u00e9s urb\u00e0 i sofisticat de dones com\u00a0 Ma Rainey, Bessie Smith (Empress of the blues) i Mamie Smith (Queen of the Blues). Aquest era el m\u00e9s popular als anys 20. El blues es toca de moltes maneres, i tots els grans m\u00fasics de jazz l’han volgut fer, des de Louis Armstrong, a Count Basie, Duke Ellington, fins a John Coltrane. I avui segueix tenint dues categories vigents als premis Grammy.<\/div>\n
<\/div>\n
Qui pugui veure el film “Bessie” amb Queen Latifah (HBO 2015), podr\u00e0 escoltar bons blues. I per seguir m\u00e9s sobre el tema:<\/div>\n
https:\/\/www.bbc.com\/culture\/article\/20210216-the-forgotten-story-of-americas-first-black-superstars<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/znetwork.org\/zmagazine\/feminism-and-classic-blues-by-sandy-carter\/<\/div>\n
<\/div>\n
18 <\/b>Clarence Gatemouth<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
20 Lionel Hampton<\/b><\/div>\n
LIONEL HAMPTON<\/div>\n
<\/div>\n
Potser algun amic o parent ben intencionat ha tingut la idea de regalar un xilofon a un dels vostres fills, o fills dels ve\u00efns. I quan la criatura aporrina les tecles sense pietat, teniu seriosos dubtes que hagi estat una bona idea. No desespereu! Un 20 d’abril de 1908 va n\u00e9ixer Lionel Hampton que acabaria fent meravelles al vibr\u00e0fon. Un m\u00fasic d’energia excepcional, va tenir la seva pr\u00f2pia orquestra el 1934. Va ser reclutat per Benny Goodman per fer un quartet, amb Teddy Wilson i Gene Krupa, una de les primeres formacions integrades (amb blancs i negres). El 1940 va tornar a formar una big band que estaria en actiu ben b\u00e9 fins el 1960. Per ella hi van passar m\u00fasics tan notables com Quincy Jones, el guitarra Wes Montgomery o el trompetista Clifford Brown, que despr\u00e9s farien carrera pel seu compte. Segurament algun cop heu ballat el seu tema m\u00e9s emblem\u00e0tic, Flying Home. A m\u00e9s del vibr\u00e0fon, tamb\u00e9 es posava al piano, sovint a quatre mans amb el seu pianista Milt Buckner, i va ser un virtu\u00f3s de la bateria. Com a men\u00fa del dia us suggerim aquest v\u00eddeo de Hampton i la seva orquestra. Despr\u00e9s d’uns entremesos, al min 3’30”, el primer plat t\u00e9 una actuaci\u00f3 de claqu\u00e9 seguit d’un solo de bateria amb malabars, al min 7’58”, el segon plat t\u00e9 Hampton al vibr\u00e0fon i els vocalistes Sonny Parker i la magn\u00edfica Betty Carter fent scat (improvisant sense lletra, dubidubiduuuu). I de postres, al min 13:10 tenim dos petits lindy hoppers, little Lawrence i Lillian Williams.<\/div>\n
<\/div>\n
23 Jimmy noone<\/div>\n
<\/div>\n
25 Earl Bostic<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/xPD2iFNsk3A<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
25 Ella Fitzgerald<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Ella Fitzgerald<\/div>\n
25 d’abril de 1917 \/ 15 de juny de 1996<\/div>\n
Una noia de Yonkers amb talent pels estudis, per cantar i ballar. Als 17 anys guanya un concurs al teatre Apollo. L’any seg\u00fcent Chick Webb la contracta per que canti amb la seva orquestra al Savoy. A partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a una carrera imparable de la que es va acabar anomenant Lady Ella, Queen of Jazz. No es limita a seguir la melodia amb una veu privilegiada sin\u00f3 pot improvisar amb scat com si fos Charlie Parker. Seguint la idea del productor Norman Granz, enregistra vuit \u00e0lbums amb les principals can\u00e7ons del repertori de standards americ\u00e0, els cl\u00e0ssics de Cole Porter, Rodgers i Hart, Irving Berlin, George i Ira Gershwin, Harold Arlen, Jerome Kern, Johnny Mercer i Duke Ellington.<\/div>\n
<\/div>\n
Ella Fitzgerald, nascuda un 25 d’abril de 1917<\/div>\n
Una noia de Yonkers amb talent pels estudis, per cantar i ballar, a qui als quinze anys se li mor la mare i se’n va a viure amb la seva tia a Harlem. Deixa l’escola, sobreviu com pot, cantant als carrers. La internen a un orfenat. I als 17 anys guanya un concurs al teatre Apollo. L’any seg\u00fcent Chick Webb la contracta per que canti amb la seva orquestra al Savoy. A partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a una carrera imparable de la que es va acabar anomenant Lady Ella, Queen of Jazz.<\/div>\n
Tres moments: la noia que canta swing al Savoy Ballroom i als 21 anys el 1938 t\u00e9 un gran \u00e8xit amb la can\u00e7\u00f3 “A-Tisket, A-Tasket”: https:\/\/youtu.be\/9F_j0qr1VeM<\/div>\n
La dona que no es limita a seguir la melodia, que no nom\u00e9s t\u00e9 una veu privilegiada sin\u00f3 un cervell musical que li permet improvisar com si fos Charlie Parker, portant l’scat a nous l\u00edmits amb aquesta versi\u00f3 de “Flying Home” de 1945: https:\/\/youtu.be\/TdxVZxXXIYg<\/div>\n
La dona que entre 1956 i 1964 el 1956, seguint la idea del productor Norman Granz, enregistra vuit \u00e0lbums amb les principals can\u00e7ons del repertori de standards americ\u00e0, els cl\u00e0ssics de Cole Porter, Rodgers i Hart, Irving Berlin, George i Ira Gershwin, Harold Arlen, Jerome Kern, Johnny Mercer i Duke Ellington. Amb l’excepci\u00f3 d’aquest \u00faltim, la resta s\u00f3n compositors blancs, la majoria jueus emigrats, que van compondre els \u00e8xits dels musicals de Broadway. \u00c9s a dir, tenim una dona negra fent les versions de refer\u00e8ncia del gruix del que seria la identitat musical americana. \u00c9s emocionant recordar les paraules d’Ira Gershwin “I never knew how good our songs were until I heard Ella Fitzgerald sing them.”\u00a0 (no sabia fins a quin punt n’eren de bones, les nostres can\u00e7ons, fins que Ella Fitzgerald les va cantar): https:\/\/youtu.be\/vd1O4S-lqeg<\/div>\n
Al final tothom es rend\u00ed al seu talent, per\u00f2 com tots els m\u00fasics negres, va patir racisme i discriminaci\u00f3 i els seus comen\u00e7aments van ser fututs. Segurament podria fer seu el lema de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, “A l\u2019atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i naci\u00f3 oprimida”, canviant “naci\u00f3” per ra\u00e7a”.<\/div>\n
<\/div>\n
\/\/\/<\/div>\n
Una vegada fent un viatge per les rep\u00fabliques b\u00e0ltiques vaig anar tot sol a una jam de lindy. Hi havia tot de parelles i grups que ja es coneixien. Xerraven, bevien i ballaven. No hi havia cap follower sola i no vaig gosar interrompre la conversa d’un grup per demanar de ballar. Vaig acabar-me la cervesa i me’n vaig anar. Imagine my fustration with no invitation to dance. Aix\u00f2 \u00e9s una experi\u00e8ncia que alguns haurem viscut en algun moment i tamb\u00e9 el t\u00edtol d’un fam\u00f3s tema de Duke Ellington (aniversari 29 d’abril) popularitzat per Ella Fitzgerald (aniversari 25 d’abril). El Duke va dir al seu col\u00b7laborador Billy Strayhorn de completar un esborrany de Gerald Wilson. Strayhorn tamb\u00e9 va escriure una lletra que parla d’una “wallflower”, que potser es podria traduir per “flor decorativa”, i que fa refer\u00e8ncia a la persona que en una festa es queda en un rac\u00f3, sense poder participar. https:\/\/youtu.be\/oJzZEbyEEXk<\/div>\n
<\/div>\n
La BcnSwing voldria que les jams fossin inclusives i tothom hi pogu\u00e9s participar ( https:\/\/www.bcnswing.org\/codi-de-conducta-i-valors\/ ); convida a acollir i treure a ballar els que comencen. O els que no coneixem. M\u00e9s d’una vegada ha passat que hem tret a ballar a alg\u00fa que no hav\u00edem vist mai i ens hem endut una agradable sorpresa perqu\u00e8 ha resultat ser un ballador\/a excel\u00b7lent que ens aporta coses noves. D’altra banda, per un leader, ballar amb alg\u00fa que comen\u00e7a \u00e9s un bon\u00edssim exercici perqu\u00e8 obliga a ser molt clar en les indicacions. I les followers experimentades tenen l’oportunitat de fer bonics els errors dels leaders principiants; com la preciosa an\u00e8cdota que explica Herbie Hancock que una vegada es va equivocar terriblement en tocar un acord per\u00f2 a continuaci\u00f3, Miles Davis va canviar el que anava a tocar, fent unes notes que van fer que aquell acord encaix\u00e9s https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=t-vItf0G05M . Va convertir el que anava a ser un error en una cosa nova.<\/div>\n
<\/div>\n
I went down to the dance \/ Vaig anar a un ball<\/div>\n
Sat down by the wall \/ I m’estava a la paret<\/div>\n
Invited to dance \/ sense que ning\u00fa<\/div>\n
By no one at all\u00a0 \/ em digu\u00e9s de ballar<\/div>\n
<\/div>\n
The couples danced fine \/ les parelles ballaven<\/div>\n
So charming an’ gay \/felices i la mar de b\u00e9<\/div>\n
But nobody wants\u00a0 \/per\u00f2 ning\u00fa vol<\/div>\n
Look over my way \/mirar cap on s\u00f3c jo<\/div>\n
<\/div>\n
So awfully sad \/ tan i tan trist<\/div>\n
Dissatisfied \/ insatisfeta<\/div>\n
And hurt so bad\u00a0 \/ i em feia tan mal<\/div>\n
I almost cried\u00a0 \/ que de poc no ploro<\/div>\n
<\/div>\n
Imagine my frustration\u00a0 \/ imagineu la meva frustraci\u00f3<\/div>\n
With no invitation to dance \/ sense que ning\u00fa em convid\u00e9s a ballar<\/div>\n
<\/div>\n
Head high, standing tall<\/div>\n
Who else, who else could I be?<\/div>\n
But Ella, the woman and above<\/div>\n
Who likes what they see?<\/div>\n
<\/div>\n
And then in my ear\u00a0\u00a0 \/ I aleshores alg\u00fa<\/div>\n
Someone said to me\u00a0 \u00a0 \/ em va dir a cau d’orella<\/div>\n
Wallflower, my dear\u00a0 \u00a0 \/ flor decorativa,<\/div>\n
How come you cannot see\u00a0\u00a0 \/com \u00e9s que no veus<\/div>\n
<\/div>\n
They couldn’t care less\u00a0 \u00a0 \/que tant se’ls en d\u00f3na<\/div>\n
They’re not impressed\u00a0 \u00a0 \u00a0 \/no els impressiones<\/div>\n
As you might guessed\u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \/ tal com podries haver vist<\/div>\n
You’re in excess\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \/ est\u00e0s de m\u00e9s<\/div>\n
<\/div>\n
Imagine my frustration<\/div>\n
With no invitation to dance<\/div>\n
<\/div>\n
I smiled to the crowd<\/div>\n
Tip toe and alert<\/div>\n
Yes the band blues went loud<\/div>\n
But next on a flirt<\/div>\n
<\/div>\n
A voice said to me<\/div>\n
Wallflower, my dear<\/div>\n
You’re sweet as can be<\/div>\n
But how come you’re here<\/div>\n
<\/div>\n
They couldn’t care less<\/div>\n
About your dress<\/div>\n
You’re in a mess<\/div>\n
And in excess<\/div>\n
<\/div>\n
Imagine my frustration<\/div>\n
With no invitation to dance<\/div>\n
<\/div>\n
\/\/\/<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Lindy Hop day Frankie Manning<\/div>\n
<\/div>\n
Avui fa tretze anys que moria Frankie Manning, als 94 anys. Es pot dir que, com a m\u00ednim, va tenir tres vides. Una com a ballar\u00ed i core\u00f2graf amb els Whitey Lindy Hoppers, de 1934 a 1955, empleat de correus de 1955 a 1985, i com a mestre i divulgador del lindy hop de 1985 a 2009. El Harlem de 1934 sembla que ens quedi molt lluny. \u00c9s quan Frankie Manning comen\u00e7ava a modificar la manera de ballar el lindy cap una posici\u00f3 m\u00e9s horitzontal, com la d’un corredor, que \u00e9s la que ballem ara. Per\u00f2 segurament no hi ha m\u00e9s de quatre graus de separaci\u00f3 des d’aquell lindy hop original. Frankie Manning ho va transmetre a un grup d’entusiastes als Estats Units i a Su\u00e8cia. I d’ells ho van aprendre uns professors que despr\u00e9s farien classe aqu\u00ed, i d’ells els que un bon dia ens van explicar que era un charleston i un swingout. Si recordem Frankie Manning no \u00e9s nom\u00e9s perqu\u00e8 va ser un gran ballar\u00ed, no \u00e9s nom\u00e9s pels passos i les coreografies, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 va contribuir a estendre una manera de viure la dansa que fos inclusiva, on tothom fos feli\u00e7 ballant, mirant de donar el millor de cadasc\u00fa.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/4r-ID93N4FA<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
29 Duke Ellington<\/b><\/div>\n
2020<\/div>\n
Hi ha una aristocr\u00e0cia dels m\u00fasics de jazz. Tenim el comte “Count” Basie, el bar\u00f3 , “Earl” Hines i el duc “Duke” Ellington, Edward Kennedy Ellington que va n\u00e9ixer un 29 d’abril de 1899.<\/div>\n
Segur que coneixeu una de les seves composicions “It Don’t Mean a Thing (If It Ain’t Got That Swing)”, que \u00e9s una can\u00e7\u00f3 perfecta i una veritat incontestable.<\/div>\n
I “Take the A Train”, que \u00e9s la l\u00ednia de metro que anava de Brooklyn fins a Harlem seguint la vuitena avinguda.<\/div>\n
Baixant del metro aviat arribar\u00edem a la 142st amb Lennox Ave on hi havia el Cotton Club.<\/div>\n
El 1927 comen\u00e7ava all\u00e0 una llarga i rica carrera musical, amb centenars de composicions:<\/div>\n
Creole Love Call<\/div>\n
Black and Tan<\/div>\n
Mood Indigo<\/div>\n
Solitude<\/div>\n
Sophisticated Lady<\/div>\n
Prelude to a Kiss<\/div>\n
Ellington tenia un gran talent com a pianista i com a compositor. Per\u00f2 encara tenia una qualitat m\u00e9s rara que \u00e9s extreure i fer brillar el geni d’altres m\u00fasics, ja sia el compositor Billy Strayhorn, que col\u00b7laboraria amb ell en moltes peces, com els fant\u00e0stics solistes que va tenir a la seva orquestra: Johnny Hodges, Paul Gonsalves, Cootie Williams, Laurence Brown i moltes d’altres.<\/div>\n
La seva m\u00fasica era sofisticada i complexa, en el sentit que feia constru\u00efa harmonies que se separaven de l’habitual, amb acords inusuals. I al mateix temps, era viva, salvatge a vegades, deixant que els instruments s’expressin amb grans contrastos entre el so suau i el so rug\u00f3s i esquerdat.<\/div>\n
Els cin\u00e8fils que han vist “Anatomia d’un assassinat” d’Otto Preminger hauran gaudit de l’espl\u00e8ndida banda sonora que va compondre.<\/div>\n
Va compondre diverses suites i un adaptaci\u00f3 de la suite del trencanous de Txaikovsky que swinga.<\/div>\n
Podem acabar de passar el confinament escoltant i coneixent m\u00e9s Duke Ellington i, el dia que puguem tornar a fer jams, potser un DJ massa auda\u00e7 s’atrevir\u00e0 a punxar “Diminuendo i Crescendo in Blue”, una pe\u00e7a de 14 minuts gravada al festival de Newport de 1956. Ja era prop de mitjanit, i Ellington pensava tocar el que en realitat eren dues peces, el Diminuendo i els Crescendo i entremig Paul Gonsalves havia de fer com un nexe de connexi\u00f3 amb alguns solos. Per\u00f2 Paul Gonsalves estava inspirat i en va fer fins a 27. El ritme i el swing eren tan excitants que el p\u00fablic es va aixecar dels seients i diuen que va anar de poc que la policia no interv\u00e9 per restablir l’ordre.<\/div>\n
En aquest link el teniu:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/PYgow060zOg<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
2021<\/div>\n
Duke Ellington, nascut un 29 d’abril de 1899 va ser un pianista i un m\u00fasic extraordinari. Per\u00f2 a m\u00e9s tenia el rar talent de fer brillar el talent dels altres m\u00fasics. Una mica com un cuiner que crea un plat que porta la seva personalitat i alhora deixa que es manifestin la qualitat de les mat\u00e8ries primeres que fa servir. Aqu\u00ed, enlloc d’unes t\u00f2fones o unes carxofes del Prat, les mat\u00e8ries primeres s\u00f3n els excel\u00b7lents\u00a0 m\u00fasics de la seva orquestra.<\/div>\n
Us proposem escoltar la versi\u00f3 de “Jam with Sam” del concert a Paris el 1963.<\/div>\n
Per cert, us agrada ballar lindy r\u00e0pid? Tant el balboa, com el shag, o el fast lindy acostumen a tenir tempos r\u00e0pids. Per\u00f2 el car\u00e0cter de la m\u00fasica \u00e9s diferent. Igual que amb el maridatge de vins, ens atrevir\u00edem suggerir certes combinacions. El balboa amb un so r\u00e0pid i lleuger com si estigu\u00e9ssim damunt un n\u00favol o un coix\u00ed, per a un moviment fluid i continu, la bateria amb escombretes. El shag amb un so alegre que marqui els quatre temps i acompanyi el footwork tot mantenint un eix vertical. I el fast lindy amb un so potent refor\u00e7ant el 2 i 4, amb una posici\u00f3 m\u00e9s horitzontal girant amb swingouts de vertigen. Per\u00f2 com passa amb els vins, aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s discutible i opinable.<\/div>\n
En aquesta versi\u00f3 de “Jam with Sam”, el Duke va introduint els m\u00fasics que es van succeint en els solos: Harry Carney al saxo bar\u00edton, Paul Gonsalves al saxo tenor, Laurence Brown al tromb\u00f3, Russel Procope al saxo alto, Roy Burrowes a la trompeta, Buster Cooper al tromb\u00f3, Ray Nance a la trompeta i per acabar Cat Anderson fent uns aguts impossibles. A cada solo l’acompanyament de l’orquestra va canviant. Ho ballar\u00edeu? Can you do fast lindy?<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/zELXaMWLMsU<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
[ proper Duke Ellington, Cabin Sky]<\/div>\n
ellington dancers in love https:\/\/youtu.be\/XVJsyBMZFLA<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/kxBj-kynZ0Q\u00a0 duke ellington cabin sky<\/div>\n
<\/div>\n
alguns hoppers arriben a les al casino caminant de qualsevol manera, com si anessin a l’oficina. NOOOO.<\/div>\n
Aix\u00ed \u00e9s com hem d’entrar a u jam<\/div>\n
<\/div>\n
————————-<\/div>\n
<\/div>\n
29 abril dia de la dansa\u00a0 \u00a0 <\/b><\/div>\n
30 dia del jazz<\/b><\/div>\n
Bon dia<\/div>\n
Avui se celebra el dia mundial del jazz.<\/div>\n
A un hopper li va passar com a Mr Jourdain, el personatge de Moli\u00e8re que un bon dia es va adonar que havia estat parlant en prosa tota vida sense saber-ho: havia estat ballant jazz a totes les jams, sense saber-ho. El que ballem (amb l’excepci\u00f3 d’experiments que no entrarem a valorar) \u00e9s jazz. I \u00e9s que tal diu molt b\u00e9 aquesta p\u00e0gina, @EL jazz tamb\u00e9 es balla. Amb Louis Armstrong, cantem I love Jazz!\u00a0 https:\/\/youtu.be\/KoxtIZPxpzc<\/div>\n
\n
maig<\/div>\n
<\/div>\n
1 shirley horn<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
8\/5\u00a0 biografia robert johnson\u00a0\u00a0 https:\/\/www.texasmonthly.com\/arts-entertainment\/mack-mccormick-quest-to-find-real-robert-johnson\/<\/div>\n
<\/div>\n
ROBERT JOHNSON I EL PACTE AMB EL DIABLE<\/div>\n
Johann Georg Faust va ser un alquimista del segle XV que suposadament es va trobar el dimoni en una cru\u00eflla de camins i va pactar lliurar-li l’\u00e0nima a canvi que, durant uns anys, li don\u00e9s m\u00e9s poder i coneixements. La llegenda es va fer molt popular i se n’han fet moltes versions. Les de Christopher Marlowe, Goethe i Thomas Mann serien les m\u00e9s conegudes. \u00c9s un s\u00edmbol de voler aconseguir l’\u00e8xit sigui com sigui.<\/div>\n
<\/div>\n
El blues t\u00e9 la seva pr\u00f2pia llegenda faustiana en la figura de Robert Johnson, nascut un 8 de maig de 1911. Va enregistrar nom\u00e9s 29 peces en dues sessions de gravaci\u00f3 el 1936 i 1937. En vida no va ser gaire conegut, tocant pel carrer, juke joints i alguns balls. Per\u00f2 despr\u00e9s va ser admirat com un dels mestres del blues del delta. Aviat va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer la llegenda que el jove Johnson volia ser un gran m\u00fasic de blues i el dimoni li va dir d’anar a mitjanit a una cru\u00eflla de carreteres a la plantaci\u00f3 Dockery al Mississippi. All\u00e0 s’hi va trobar el diable en la forma d’un homen\u00e0s negre. Aquest va agafar la guitarra, l’afin\u00e0, i toc\u00e0 un parell de peces abans de retornar-la-hi. A canvi de la seva \u00e0nima, Robert Johnson es va convertir en un geni del blues.<\/div>\n
Llegenda a banda, els seus enregistraments es van reeditar el 1961 i van tenir una gran influ\u00e8ncia en m\u00fasics pops brit\u00e0nics que seguien el blues, com Eric Clapton, Keith Richards, o Robert Plant. Quan l’escoltem, no sentim una veu i una guitarra que acompanya, sin\u00f3 una veu i una guitarra que conversen i dialoguen. La guitarra \u00e9s alhora la base r\u00edtmica i protagonista de melodia. Tant la veu com la guitarra salten del registre greu al registre m\u00e9s agut cont\u00ednuament, com si tingu\u00e9ssim dues veus i dues guitarres. Les lletres tamb\u00e9 s\u00f3n molt originals. A “Me and the devil” saluda el dimoni que truca a la porta al mat\u00ed, i diu que ja toca marxar, i s’en van caminant un al costat de l’altre. Que tant li fa on l’enterrin, que pot ser a la cuneta (que per cert \u00e9s correcte en catal\u00e0) de la carretera, aix\u00ed, el seu mal esperit podr\u00e0 agafar l’autob\u00fas quan passi. La podem escoltar aqu\u00ed https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Pxwz8ab6xHY&t=2290s . A “When you got a good friend” https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Pxwz8ab6xHY&t=1497s ja tenim els elements del rock n’ roll que sonar\u00e0 20 anys despr\u00e9s.<\/div>\n
Ens vendr\u00edem l’\u00e0nima per ballar millor i tenir m\u00e9s \u00e8xit a les jams? No cal, que tenim unes escoles bon\u00edssimes que, per un preu molt ajustat, ens ofereixen cursos per a tots els nivells.<\/div>\n
<\/div>\n
Early this morning<\/div>\n
when you knocked<\/div>\n
upon my door [2x]<\/div>\n
An I say<\/div>\n
Hello Satan<\/div>\n
I believe its time to go<\/div>\n
Me and the Devil<\/div>\n
Walking side by side [2x]<\/div>\n
And I’m gonna see my woman<\/div>\n
’til I get satisfied<\/div>\n
See See<\/div>\n
You don’t see why<\/div>\n
Like you’a dog me ’round<\/div>\n
Now babe you know I ain’t do it like that<\/div>\n
Say I<\/div>\n
Don’t see why<\/div>\n
people dawging me around<\/div>\n
It must be that old old evil spirit<\/div>\n
that spirit drop me down in your ground<\/div>\n
you may<\/div>\n
bury my body<\/div>\n
down by the highway side<\/div>\n
I don’t really care where you bury me when I’m gone<\/div>\n
I’m gone<\/div>\n
you may bury my body<\/div>\n
down by the highway side<\/div>\n
So my old evil spirit<\/div>\n
can greyhound<\/div>\n
bus that ride<\/div>\n
<\/div>\n
8-05-1903 Mary Lou Williams Mary Lou Williams <\/b><\/div>\n
8 de maig de 1910 \/ 28 de maig de 1981<\/div>\n
Pianista, compositora, band leader<\/div>\n
Una nena prodigi que va aprendre tota sola a tocar el piano als tres anys i als 15 ja s’hi dedicava professionalment.<\/div>\n
Es va unir a la banda d’Andy Kirk a Kansas City, tocant al piano, component i fent arranjaments, no nom\u00e9s per Andy Kirk sin\u00f3 per Benny Goodman i Duke Ellington.<\/div>\n
Als anys 40 tenia el seu propi programa de radio. Als inicis del bebop, talents joves com Thelonius Monk o Dizzy Gillespie la visitaven al seu apartament per aprendre, intercanviar idees i tocar. Acollia tamb\u00e9 m\u00fasics que passaven una mala \u00e8poca sota la influ\u00e8ncia de la droga.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
2023<\/div>\n
Mary Lou Williams va n\u00e9ixer un 8 de maig de 1910. Una nena prodigi que va aprendre tota sola a tocar el piano als tres anys i als 15 ja s’hi dedicava professionalment. Es va unir a la banda d’Andy Kirk a Kansas City, tocant al piano, component i fent arranjaments. Tamb\u00e9 en faria per a Duke Ellington i Benny Goodman. Als anys 40 tenia el seu propi programa de radio. Als inicis del bebop, talents joves com Thelonius Monk o Dizzy Gillespie la visitaven al seu apartament per aprendre, intercanviar idees i tocar. Acollia tamb\u00e9 m\u00fasics que passaven una mala temporada sota la influ\u00e8ncia de la droga. Tenia una gran saviesa musical que es reconeix tant en els seus arranjaments com en les interpretacions al piano, amb orquestra o en solitari, una saviesa musical que sabia i volia compartir.<\/div>\n
<\/div>\n
Us proposem el tema “Twinkling” amb l’orquestra d’Andy Kirk. T\u00e9 un tempo swing relaxat i fluid. El piano va explicant coses i dialoga amb l’orquestra que sembla comentar el que diu amb uns bons riffs. T\u00e9 la mateixa perfecci\u00f3 que alguns moviments de concerts per piano i orquestra de Mozart. https:\/\/youtu.be\/VynKg09Ysr8<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
10 Fred Astaire<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
13-05-1911 Maxine Sullivan<\/b><\/div>\n
Bon dia Hoppers.<\/div>\n
Avui un post on (1) celebrarem l’aniversari d’una gran cantant, (2) considerarem si \u00e9s possible fer jazz i swing sobre qualsevol cosa, com per exemple una can\u00e7\u00f3\u00a0 popular escocesa, (3) un clip de 1938 ens far\u00e0 enfadar en veure-hi el racisme de Hollywood, per\u00f2 al mateix temps (4) ens posar\u00e0 de bon humor en veure l’encantadora Maxine Sullivan i com li canta, mig ballant, un fant\u00e0stic Louis Armstrong.<\/div>\n
<\/div>\n
Maxine Sullivan, una cantant que va n\u00e9ixer un 13 de maig de 1911, no \u00e9s un nom tan conegut com Ella Fitzerald o Billy Holiday, per\u00f2 al llarg de la seva carrera fins el 1987 va demostrar sensibilitat, eleg\u00e0ncia i una qualitat de veu preciosa. Va ser popular amb el sextet del contrabaixista John Kirby, el seu marit de 1938 a 1941, un grup conegut pel virtuosisme i precisi\u00f3 dels seus arranjaments.<\/div>\n
<\/div>\n
Un dels aspectes m\u00e9s fascinants del jazz, \u00e9s que pot crear swing a partir de gaireb\u00e9 tot (i a l’inrev\u00e9s, es pot destrossar el millor tema de jazz amb una versi\u00f3 sense ritme). Les versions de can\u00e7ons populars angleses i escoceses que va fer Maxine Sullivan van tenir molt \u00e8xit, com aquesta can\u00e7\u00f3 d’una noieta que somia tot el que podria fer nom\u00e9s que tingu\u00e9s una cinta per lligar-se el cabell, “If I had a ribbon bow”:<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/YP9HWEblm4M<\/div>\n
<\/div>\n
En aquest clip de Going Places (1938) hi surt Maxine Sullivan, l’orquestra de Louis Armstrong i un cor de negres que tamb\u00e9 balla. Maxine va vestida de cambrera i el cor de negres va amb roba de feina mentre que una parella blanca va amb vestit de nit i smoking. No \u00e9s casualitat. Si recordeu la c\u00e8lebre escena de Hellzapoppin’ amb Frankie Manning, tots els negres van vestits de mossos de mudances o cuiners. El missatge impl\u00edcit era que el lloc dels negres era a baix, per molt talent que tinguessin com a m\u00fasics o ballarins. No podien aspirar a una posici\u00f3 elevada i vestir elegantment. Per\u00f2 malgrat tot, despr\u00e9s de veure com dialoguen tot cantant la Maxine i en Louis, se us quedar\u00e0 un somriure als llavis.<\/div>\n
\/\/\u00a0\u00a0 https:\/\/sites.google.com\/site\/pittsburghmusichistory\/pittsburgh-music-story\/jazz\/jazz—early-years\/maxine-sullivan<\/div>\n
<\/div>\n
14 sidney Bechet<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
18 nig joe tunrner<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
21 Fats Waller<\/b><\/div>\n
2020 previ<\/div>\n
Aquests dies, els que estiguin a confinats sols a casa es poden fer seus alguns versos de la can\u00e7\u00f3 de Fats Waller Ain’t misbehavin.<\/div>\n
<\/div>\n
No one to talk with \/\u00a0\u00a0Ning\u00fa amb qui parlar<\/div>\n
All by myself\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0tot sol a casa<\/div>\n
No one to walk with\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0\u00a0Ning\u00fa amb qui passejar<\/div>\n
But I’m happy\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0\u00a0Per\u00f2 estic content<\/div>\n
On the shelf\u00a0\u00a0\/ tot sol a casa<\/div>\n
Ain’t misbehavin’\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0em porto b\u00e9<\/div>\n
I’m savin’ my love for you\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0guardo el meu amor per a tu<\/div>\n
<\/div>\n
I know for certain<\/div>\n
The one I love<\/div>\n
I’m through with flirtin’<\/div>\n
It’s you that I’m thinkin’ of<\/div>\n
Ain’t misbehavin’<\/div>\n
I’m savin’ my love for you<\/div>\n
<\/div>\n
Like Jack Horner\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0com Jack Horner<\/div>\n
In the corner\u00a0\u00a0\u00a0\/ al rac\u00f3<\/div>\n
Don’t go nowhere\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0no vaig en lloc<\/div>\n
What do I care?\u00a0\u00a0\u00a0\/ per qu\u00e8 ho faria?<\/div>\n
Your kisses\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0els teus petons<\/div>\n
Are worth waitin’ for\u00a0\u00a0\u00a0\/ fan que valgui la pena esperar<\/div>\n
Believe me\u00a0\u00a0\u00a0\/ creu-me<\/div>\n
<\/div>\n
I don’t stay out late\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0\u00a0no em quedo tard fora<\/div>\n
Don’t care to go\u00a0\u00a0\u00a0\/ no tinc ganes de sortir<\/div>\n
I’m home about eight\u00a0\u00a0\u00a0\/ s\u00f3c a casa a les vuit<\/div>\n
Just me and my radio\u00a0\u00a0\u00a0\/ nom\u00e9s jo i el meu Spotify<\/div>\n
Ain’t misbehavin’\u00a0\u00a0\/\u00a0\u00a0em porto b\u00e9<\/div>\n
I’m savin’ my love for you\u00a0\u00a0\/ guardo el meu amor per a tu<\/div>\n
Ain’t misbehavin’<\/div>\n
I’m savin’ my love for you<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed el veiem al film Stormy Weather<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/PSNPpssruFY<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Aviat, m\u00e9s coses sobre Fats Waller<\/div>\n
<\/div>\n
2020: Thomas Waller va n\u00e9ixer el 1904. El seu pare era pastor a l’Abyssinian Baptist Church a Harlem (que val la pena visitar al 132 West 138th St; i mentre no hi pogueu anar, es pot seguir en directe o diferit la retransmissi\u00f3 dels seus serveis dominicals, amb un gospel de primer\u00edssima categoria:\u00a0\u00a0https:\/\/www.abyssinian.org\/worship\/<\/a> ). Als sis anys va comen\u00e7ar a tocar el piano i als deu, l’orgue a l’esgl\u00e9sia del seu pare.<\/div>\n
Als 15 va deixar els estudis per tocar l’orgue al Lincoln Theather, acompanyant pel\u00b7l\u00edcules mudes. Ell va ensenyar aquest instrument a Count Basie. Si teniu dubtes sobre si \u00e9s possible fer swingar un orgue de tubs, aqu\u00ed en teniu la prova, una gravaci\u00f3 de 1927, Hog Maw Stomp:<\/div>\n
<\/div>\n
“Fats” Waller ser\u00e0 un gran pianista, un gran compositor, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del poeta Andy Razaf per les lletres, amb peces com Ain’t Misbehavin, Honeysuckle Rose, Squeeze me, i un gran entertainer. Les versions amb el seu sextet “Fats Waller and his Rhythm” s\u00f3n plenes d’energia i humor. Segur que n’heu ballat alguna, fins i tot si teniu els peus massa grossos, Your feet’s too big<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/in1eK3x1PBI<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Al piano, juntament amb James P. Johnson i Willie “The Lion” Smith, ser\u00e0 un dels principals int\u00e8rprets de l’estil “stride”. Es caracteritza per una m\u00e0 esquerra que acostuma a fer la t\u00f2nica als temps 1 i 3, i un acord al 2 i 4, creant una base r\u00edtmica potent\u00edssima (la m\u00e0 esquerra va saltant tota l’estona) ,mentre la m\u00e0 dreta improvisa sobre la melodia. Aqu\u00ed a Handful of keys:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/kIFoAwJPtm4<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Va morir de pneum\u00f2nia als 39 anys. Va ser un m\u00fasic molt vers\u00e0til, capa\u00e7 de fer el pallasso, de tocar corals de Bach a l’orgue, i de meravelles com aquest Numb Fumblin, https:\/\/youtu.be\/CNaxytYvypI<\/a>\u00a0.<\/div>\n
Es pot ballar Your feet’s too big com un lindy, el How Mag Stomp com a shag, Handful of keys amb balboa, i aquest Numb Fumblin, com un blues. Per a tots els gustos.<\/div>\n
<\/div>\n
2021<\/div>\n
Fats Waller i els problemes de l’habitatge assequible.<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 va passar a l’apartament 1A de 39 West 129th Street a Harlem un 16 d’agost de 1931?<\/div>\n
<\/div>\n
Doncs que hi va haver una House Rent Party on Fats Waller tocava el piano.<\/div>\n
<\/div>\n
Fats Waller va n\u00e9ixer un 21 de maig de 1904. Fou un virtu\u00f3s del piano i de l’orgue, un compositor inspirat amb temes com Ain’t Misbehavin’, o Honeysuckle Rose, un innovador que va consolidar l’estil de piano Harlem stride (amb James P. Johnson i Willie ‘The Lion’ Smith) i un comediant i entertainer de primera categoria.<\/div>\n
<\/div>\n
Igual com passa ara a Barcelona, els lloguers eren alts respecte dels sous de la gent. Per recollir diners, els\u00a0 llogaters organitzaven festes a casa contractant m\u00fasics i servint menjar i beguda. Com m\u00e9s populars els m\u00fasics, m\u00e9s gent venia i m\u00e9s diners per poder pagar el lloguer. Les festes s’anunciaven amb targetes com les de la foto i esl\u00f2gans com “The fellows are great, the Chicks are fine, so come on up and have a good time” (els tius estan b\u00e9, les noies s\u00f3n estupendes, aix\u00ed que vine i passa-t’ho b\u00e9 ), o “Leave your troubles, wear your smile, join this happy bunch for a while” (Deixa les preocupacions, posa’t el teu somriure, i afegeix-te una estona a aquesta colla feli\u00e7), “Why stay home and look at the wall, Come on out and let’s have a ball” (Perqu\u00e8 quedar-te a casa mirant la paret? , apa vine i xalem).<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest soundie de 1938 “The joint is jumpin'” mostra com era una House Rent Party. Tothom passant-s’ho b\u00e9 fins que una ve\u00efna enfadada amb el soroll que avisa la policia. I qu\u00e8 fa la policia quan arriba?<\/div>\n
A la propera reuni\u00f3 de ve\u00efns podeu plantejar si de muntar una festa amb els Three Cool Cats, per exemple. En tot cas, si els ve\u00efns no s’hi avenen, almenys alguns de vosaltres els podreu sentir (i ballar!) a l’assemblea de la Bcnswing de dem\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/GNHYZfyqcss<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
25 bill bojangles robinson<\/div>\n
26-5 frankei manning<\/div>\n
26 miles davis<\/div>\n
<\/div>\n
2023<\/div>\n
Dia claqu\u00e9\u00a0 Dia lindy hop<\/div>\n
Des de 1989 el 25 de maig se celebra el dia internacional del claqu\u00e9, originalment National Tap Dance Day als USA. \u00c9s l’aniversari de naixement de Bill Bojangles Robinson (25\/5\/1878), un ballar\u00ed llegenari. I dem\u00e0, 26 de maig celebrem el dia del Lindy Hop, per l’aniversari del naixement de Frankie Manning (26\/5\/1914).<\/div>\n
\u00c9s un afortunada coincid\u00e8ncia que estiguin l’un al costat de l’altre, dos balls germans, que comparteixen el fet de tenir un origen afroameric\u00e0 i que es ballen amb m\u00fasica de jazz. I tamb\u00e9 comparteixen el shim sham! Aquesta coreografia va ser creada originalment per a claqu\u00e9 a finals dels anys 20, per Leonard Reed i Willie Bryant. Aqu\u00ed el podeu veure ballat costat per costat amb claqu\u00e9 (la noia) i swing (el noi). Avui dia 25, milers de ballarins de claqu\u00e9 arreu del m\u00f3n es trobaran per ballar-lo, i dem\u00e0 ho faran els lindy hoppers.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/k7g7YBUHcc4<\/div>\n
<\/div>\n
Bill Robinson era ja una estrella consagrada quan un jove Frankie comen\u00e7ava a actuar al Cotton Club. A la seva biografia Frankie Manning explica que els lindy hoppers no eren la part m\u00e9s important dels shows i que encara que el p\u00fablic aclamava les seves actuacions, havien de lluitar per guanyar-se el respecte de l’altra gent de la far\u00e0ndula. El mateix Bill Robinson els titllava de “scruffy” i “raggedy”, uns “pollosos arreplegats”. Frankie explica que en una ocasi\u00f3 Bill Robinson el va renyar. Qu\u00e8 havia passat? Un altre ballar\u00ed, anomenat Dynamite Hooker, li havia donat una empenta que el va tirar per terra. I Frankie, que era un homen\u00e0s que es feia respectar, es va aixecar i li va donar un cop de puny que el tomb\u00e0. Bill Robinson li va dir que aquests desordres donaven una mala imatge dels negres i que no es podia tolerar. Frankie pensava que l’acomiadarien per\u00f2 finalment “Uncle Bill” li va dir que no es repet\u00eds i li confess\u00e0 que sovint ell tamb\u00e9 havia tingut ganes de fer el mateix amb Dynamite, que era un maleducat impertinent.<\/div>\n
Bill Robinson tenia un control excepcional del so que feien els seus peus. Podem tancar els ulls sens eveure com balla i creur\u00edem que estem escoltant un excel\u00b7lent solo de bateria. Aqu\u00ed el podem veure en un c\u00e8lebre n\u00famero en que balla pujant i baixan graons d’una escala: https:\/\/youtu.be\/vj1KYaCIA5o<\/div>\n
<\/div>\n
26 Frankie Manning<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
El swing, \u00bfha tornat per quedar-se? \u00bfSe seguir\u00e0 ballant lindyhop al segle XXII?<\/div>\n
Bon dia Hoppers, i feli\u00e7 dia del Lindy Hop, aniversari del naixement de Frankie Manning un 26 de juny de 1914 que, com sabeu (gaireb\u00e9) tots, el 1934 comen\u00e7ava a ballar els Whitey Lindy Hoppers, va adoptar una posici\u00f3 de ball m\u00e9s horitzontal, com la d’un corredor a punt de comen\u00e7ar una cursa, va crear passos aeris d’exhibici\u00f3 i va contribuir coreografies com la de Hellzapoppin’. Amb la segona guerra mundial va entrar a l’ex\u00e8rcit i la seva carrera es va interrompre. El 1946 va tornar a la vida civil i va formar un altre grup, els Congaroo Dancers. Per\u00f2 la m\u00fasica i la moda havia canviat i el 1955 dissolgu\u00e9 el grup, deix\u00e0 de ballar i entr\u00e0 a treballar a correus.<\/div>\n
<\/div>\n
Al llibre “Frankie Manning, Ambassador of Lindy” Hop explica que, un bon dia de “1984, uns trenta anys despr\u00e9s que hagu\u00e9s anat a treballar a correus, Norma Miller em va telefonar per dir-me que a Small’s Paradise, un antic club de Harlem, s’havia comen\u00e7at a programar ball swing els dilluns al vespre amb m\u00fasica en viu” (p.225). “Un vespre vaig rebre una trucada i quan vaig despenjar, una noia jove (Erin Stevens) va preguntar si parlava amb Frankie Manning, el ballar\u00ed. No, vaig respondre, jo s\u00f3c Frankie Manning l’empleat de correus”. Al cap de poc comen\u00e7ava a ensenyar als Usa i a Su\u00e8cia. Gent d’arreu del m\u00f3n es va engrescar amb la m\u00fasica i la dansa. El 1998 es fundava la Bcnswing.<\/div>\n
<\/div>\n
L’\u00e8poca original del swing va durar poc m\u00e9s de 10 anys (aprox 1930-1940). En algunes comunitats es va seguir ballant, per\u00f2 durant uns 40 anys va desapar\u00e8ixer de l’escena general. I ara ja en fa uns 35 que el m\u00f3n el torna a ballar (1985-2021). Es deuen haver fet m\u00e9s swingouts entre 1985 i 2021 que de 1930 a 1940. Altres balls que havien estat populars, com el minuet que havia dominat durant el segle XVIII, o el vals al segle XIX, han quedat pr\u00e0cticament residuals. El segle XX haur\u00e0 estat el segle de la m\u00fasica i dansa d’arrel afroamericana, amb el swing, rock, hip hop, diferents formes de salsa, de fet, una m\u00fasica i una dansa creada pels descendents dels esclaus dels camps de cot\u00f3 i de la canya de sucre. La pres\u00e8ncia del swing, \u00bfacabar\u00e0 essent residual, com el minuet, que nom\u00e9s ballen alguns estudiosos?\u00a0 \u00bfO ha tornat per quedar-se definitivament?<\/div>\n
<\/div>\n
Tot i que el swing va n\u00e9ixer en un context molt concret, la comunitat afroamericana, i particularment a Harlem\u00a0 cap al 1930, tant la m\u00fasica com el ball potser tenen alguna cosa que ressona en tots nosaltres, alguna cosa universal, all\u00f2 que fa que a vegades, alg\u00fa que ha vist una jam als cubs o a la ciutadella, s’acosti a preguntar “on s’apren aix\u00f2”. Ens l’hem fet nostre. Potser passar\u00e0 el mateix que amb Bach, que tamb\u00e9 va crear la seva m\u00fasica en un context molt concret, una m\u00fasica dirigida als salons dels nobles i a la comunitat protestant de Leipzig que requeria una cantata cada diumenge. Despr\u00e9s de la seva mort el 1750 va passar de moda i no va ser fins el 1829 que amb Mendelsohn es va tornar a consolidar en el repertori. I avui \u00e9s dif\u00edcil que l’ignori qualsevol que estimi la m\u00fasica. Amb gaireb\u00e9 200 anys de tornar-lo a tocar, la manera d’interpretar-lo ha anat canviant. Tenim versions que s’apropen m\u00e9s al que creiem que era l’original, i versions que exploren altres possibilitats, com quan s’interpreta al piano en lloc de clavic\u00e8mbal. Ha passat el mateix amb el swing? Ha anat canviant la manera de ballar-lo amb els anys? Dep\u00e8n del lloc o l’escola? S’han creat noves coreografies, nous passos?<\/div>\n
<\/div>\n
Els robots del 2121 que escombraran la casa i prepararan l’esmorzar, \u00bftindran programat el swingout per si les generacions futures el volen practicar a casa?<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/fn3KWM1kuAw<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
[2022]<\/div>\n
El 26 de maig \u00e9s el dia del Lindy Hop que es fa coincidir amb l’aniversari del naixement de Frankie Manning el 1914 a Jacksonville. Com sabeu, va ser un gran ballar\u00ed. I tamb\u00e9 va ser un mestre i divulgador extraordinari, que era feli\u00e7 veient com ballar lindy hop amb la m\u00fasica swing alegrava la vida de la gent. Us deixem un enlla\u00e7 a la sessi\u00f3 on explica el shim sham amb tota la paci\u00e8ncia del m\u00f3n. Per cert que hi ha hoppers que fa anys que ballen (ballem) i encara no se’l saben (sabem) b\u00e9!\u00a0 Homeeee … shim SHAME on you! Per si no ho sab\u00edeu, hi ha escoles que l’ensenyen molt b\u00e9.<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/7_bj_NhchEA<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
29\/5\u00a0 \u00a0 \u00a0 andy kirk 29\/5 https:\/\/youtu.be\/lF_o8O4ANL4\u00a0 killer diller clark brothers<\/div>\n
<\/div>\n
30 Benny Goodman<\/b><\/div>\n
\n
juny<\/div>\n
<\/div>\n
2-6- Valaida Snow<\/div>\n
https:\/\/face2faceafrica.com\/article\/this-is-how-valaida-snow-became-queen-of-the-trumpet<\/div>\n
<\/div>\n
valaida snow 2\/06\/ 1904<\/div>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=A8oWpBOa8vM<\/div>\n
<\/div>\n
3-6 Josephine Baker<\/div>\n
<\/div>\n
6-6-1902 Jimmy Lunceford<\/b><\/div>\n
L’especialitat de la casa: el ritme<\/div>\n
<\/div>\n
Si un dia, mirant vinils a una fira de discos, us trobeu un disc amb temes com:<\/div>\n
<\/div>\n
– Rhythm is our business ( que podr\u00edem traduir com “el ritme,la nostra especialitat”)<\/div>\n
– For dancers only (Nom\u00e9s per a balladors)<\/div>\n
– Tain’t What You Do but the way that you do it (No \u00e9s el que fas sin\u00f3 com ho fas, amb qu\u00e8 ballem el shim sham)<\/div>\n
<\/div>\n
segurament pensareu “aix\u00f2 promet!”. I si gireu la funda i us trobeu amb la foto d’una big band amb els m\u00fasics impecablement vestits i el t\u00edtol “Jimmy Lunceford”, compreu-lo, que no us equivocareu. Tal com diu la can\u00e7\u00f3 “rhythm is our business, rhythm is what we sell” i no enganyen.<\/div>\n
Lunceford, que havia nascut un 6 de juny de 1902, va fundar el 1927 una banda d’estudiants a un institut a Memphis on era entrenador d’atletisme. Va progressar fins a fer-se professional i el 1934 va ser contractada pel Cotton Club. Va tenir m\u00fasics molt bons que a vegades el deixaven per tocar amb bandes que pagaven millor. Cuidaven molt el vestuari i animaven les actuacions fent diversos shows. Per\u00f2 el seu nivell musical no era cap broma. Els m\u00fasics executaven amb swing i precisi\u00f3 els magn\u00edfics arranjaments d’un dels seus trompetistes, Sy Oliver. \u00c9s una m\u00fasica feli\u00e7, que queda molt ben definida pels t\u00edtols dels temes que hem esmentat: ritme per a balladors, i el que podria ser tamb\u00e9 un lema sobre com ballar: “el que compta no \u00e9s qu\u00e8 fas sin\u00f3 com ho fas”.<\/div>\n
<\/div>\n
El 1947 va patir un atac de cor durant una gira. Cada cop que ballem el shim sham, podem recordar aquest m\u00fasic alt i somrient, i la seva orquestra.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/9Tgef-Xhqn0<\/a><\/div>\n
2021<\/div>\n
Un 6 de juny de 1902, va n\u00e9ixer Jimmy Lunceford. El 1927 va fundar una banda d’estudiants a un institut a Memphis on era entrenador d’atletisme. La banda es va acabar convertint en professional i el 1934 va ser contractada pel Cotton Club. Bons m\u00fasics (i ben vestits), bons arranjaments d’un dels seus trompetistes, Sy Oliver, i uns temes molt bons per ballar. Tant bons que un d’ells T’aint What You Do, \u00e9s el que fem servir per ballar el shim sham. Que “el que compta no \u00e9s qu\u00e8 fas sin\u00f3 com ho fas”, com diu la can\u00e7\u00f3, \u00e9s pot aplicar a moltes coses, a una paella, als petons i abra\u00e7ades i, evidentment, al shim sham, que ning\u00fa el balla com Mr. Frankie Manning:<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/hFc2qHlr_G4<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
9 Dawn Hampton<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
9 9-6-1891 Cole Porter<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Bon dia Hoppers.<\/div>\n
Avui celebrarem l’aniversari de Cole Porter, escoltarem Ella Fitzgerald i, pel mateix preu, tindrem una pr\u00e0ctica d’angl\u00e8s i una master class sobre l’\u00fas de la met\u00e0fora en la comunicaci\u00f3 amorosa.<\/div>\n
<\/div>\n
Cole Porter va n\u00e9ixer un 9 de juny de 1891 en una fam\u00edlia rica per\u00f2 en lloc de fer d’advocat tal com s’esperaven, va voler ser m\u00fasic. I li va sortir molt b\u00e9. Va compondre molts \u00e8xits pel teatre musical de Broadway. Molt sovint les obres de Broadway les feien un m\u00fasic col\u00b7laborant amb un poeta per les lletres, George i Ira Gershwin, Rodgers i Hammerstein … Per\u00f2 Cole Porter tenia un talent excepcional tant per la lletra com per la melodia, juntament amb un gran sentit de l’humor. Alguns dels seus musicals s\u00f3n “Kiss me Kate”, “Anything goes” o “Silk stockings” amb temes com “Night and Day”, “Begin the Beguine”, “I Get a Kick Out of You”, “I’ve Got You Under My Skin”, “My Heart Belongs to Daddy” and “You’re the Top”. Els compositors de Broadway van absorbir aspectes del jazz dels negres, com el ritme sincopat, riffs, i motius musicals. I despr\u00e9s els m\u00fasics de jazz van agafar els seus temes i en van fer versions que aportaven nous matisos. Es van influir creativament de manera m\u00fatua i una de les millors maneres de passar una tarda deixant de fer la feina tens pendent, \u00e9s dedicar-te a explorar les diferents versions dels est\u00e0ndards cl\u00e0ssics.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00bfQui no ha estat enamorat alguna vegada i li ha costat trobar paraules per expressar el que sentia? I acabem dient all\u00f2 de “\u00e9s que et trobo molt guapo\/a” o “em sento molt a gust amb tu”. Podem fer-ho millor! Escolteu Ella Fitzgerald cantant “You’re the Top” i seguiu la lletra fixant-vos en el seguit de met\u00e0fores que proposa Cole Porter (Ens han dit que alguns Hoppers, a m\u00e9s de ballar sense ensopegar, no nom\u00e9s escolten la m\u00fasica sin\u00f3 que fins i tot segueixen la lletra!).<\/div>\n
<\/div>\n
http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=bzfrcPJinVY<\/div>\n
<\/div>\n
At words poetic,\/ en mots po\u00e8tics<\/div>\n
I’m so pathetic\u00a0 \/ s\u00f3c tan pat\u00e8tic<\/div>\n
That I always have found it best\u00a0\u00a0 \/ que sempre m’ha semblat millor<\/div>\n
Instead of getting ’em off my chest\u00a0 \/ enlloc de deixar-los sortir del pit<\/div>\n
To let ’em rest unexpressed\u00a0 \/ que quedin inexpressats<\/div>\n
I hate parading my serenading\u00a0 \/ odio muntar una serenata<\/div>\n
As I’ll probably miss a bar\u00a0 \/ perqu\u00e8 segurament perdria un comp\u00e0s<\/div>\n
But if this ditty is not so pretty\u00a0 \/\u00a0 per\u00f2 si no resulta molt bonic<\/div>\n
At least it’ll tell you how great you are\u00a0 \/ almenys et dir\u00e9 com n’ets de gran<\/div>\n
<\/div>\n
You’re the top\u00a0 \/ Tu ho ets tot<\/div>\n
You’re the Colosseum\u00a0 \/ ets el Colisseum<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
You’re the Louvre Museum\u00a0 \/ ets el museu del Louvre<\/div>\n
You’re a melody \/ ets una melodia<\/div>\n
from a symphony by Strauss\u00a0 \/\u00a0 d’una simfonia de Strauss<\/div>\n
You’re a Bendel bonnet\/ un barret Bendel<\/div>\n
a Shakespeare sonnet \/\u00a0 un sonet de Shakespeare<\/div>\n
You’re Mickey Mouse\u00a0 \/ ets el Mickey Mouse<\/div>\n
<\/div>\n
You’re the Nile \/ ets el Nil<\/div>\n
You’re the Tow’r of Pisa \/ ets la Torre de Pisa<\/div>\n
You’re the smile\u00a0 \/ ets el somriure<\/div>\n
On the Mona Lisa \/ de la MonaLisa<\/div>\n
I’m a worthless check, \/ jo s\u00f3c un xec sense fons<\/div>\n
a total wreck, a flop \/ una ru\u00efna<\/div>\n
But if, baby, I’m the bottom \/ per\u00f2, xata, si jo no s\u00f3c res<\/div>\n
You’re the top \/ tu ho ets tot<\/div>\n
<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
You’re Mahatma Ghandi\u00a0 \/ ets el Mahatma Ghandi<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
You’re Napolean brandy \/ ets el brandy Napole\u00f3<\/div>\n
You’re the purple light \/ ets la llum porpra<\/div>\n
of a summer night in Spain\u00a0 \/ d’una nit d’estiu a Espanya<\/div>\n
You’re the National Gallery,\/ ets la National Gallery ,<\/div>\n
You’re Garbo’s salary \/\u00a0 el salari de la [Greta] Garbo<\/div>\n
You’re cellophane\u00a0 \/ la cel\u00b7lofana [ un invent recent]<\/div>\n
<\/div>\n
You’re sublime \/ ets sublim<\/div>\n
You’re a turkey dinner\u00a0 \/ un sopar de gall d’indi<\/div>\n
You’re the time\u00a0 \/ ets el temps<\/div>\n
Of the Derby winner\u00a0 \/ del guanyador del Derby [cursa de cavalls]<\/div>\n
I’m a toy balloon \/ jo s\u00f3c un globus de joguina<\/div>\n
that’s fated soon to pop \/\u00a0 que aviat reventar\u00e0<\/div>\n
But if, baby, I’m the bottom<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
You’re a Waldorf salad \/ ets una amanida Waldorf<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
You’re a Berlin ballad\u00a0 \/ una balada de [Irving] Berlin<\/div>\n
You’re the nimble tread \/ el pas lleuger<\/div>\n
of the feet of Fred Astaire \/ dels peus de Fred Astaire<\/div>\n
You’re an O’Neill drama,\/ un drama de [Eugene]O’Neill<\/div>\n
you’re Whistler’s mama\u00a0 \/ la mama de Whistler [ un quadre fam\u00f3s]<\/div>\n
You’re Camembert [el formatge]<\/div>\n
<\/div>\n
You’re a rose, \/ una rosa<\/div>\n
You’re Inferno’s Dante\u00a0 \/ l’infern de Dante<\/div>\n
You’re the nose \/ ets el nas del gran Durante<\/div>\n
on the great Durante \/\u00a0 [ actor c\u00f2mic amb una n\u00e0pia notable]<\/div>\n
I’m a lazy lout \/ jo s\u00f3c un dropo gandul<\/div>\n
who’s just about to stop \/\u00a0 que es quedar\u00e0 parat<\/div>\n
But if, baby, I’m the bottom<\/div>\n
You’re the top<\/div>\n
<\/div>\n
Jo ja ho provo per\u00f2 no me n’acabo de sortir.<\/div>\n
<\/div>\n
Ets la Pedrera de Gaud\u00ed<\/div>\n
Ets un arc de Sant Mart\u00ed<\/div>\n
Ets la Pica d’Estats<\/div>\n
Ets un plat d’ous ferrats<\/div>\n
<\/div>\n
10 Howlin Wolf<\/div>\n
2023<\/div>\n
Un 10 de juny de 1910 va n\u00e9ixer Chester Arthur Burnett, que m\u00e9s tard seria conegut com “Howlin’ Wolf”, literalment, “el llop que udola”. Aquest sobrenom ja d\u00f3na una idea de la for\u00e7a i intensitat de la seva manera de cantar blues. Treballava la terra en una plantaci\u00f3 del Mississipi amb la seva fam\u00edlia. Com tants altres negres, va comen\u00e7ar cantant a l’esgl\u00e9sia. Als 18 anys va aprendre a tocar la guitarra i va absorbir l’estil del delta amb Charley Patton. Despr\u00e9s aprendria a tocar l’harm\u00f2nica amb Sonny Boy Williamson i va muntar una banda amb la que va estar actuant per la zona del delta fins 1941 que va ser mobilitzat. Acabada la guerra i llicenciat torna a formar una banda. Comen\u00e7a a fer servir el sobrenom de “Howlin’ Wolf”. Feia 1.98 i pesava m\u00e9s de 120 kg, aix\u00ed que a l’escenari feia un efecte impressionant. El 1950, ja amb un so m\u00e9s el\u00e8ctric enregistra el seu primer disc amb Chess Records a Chicago i se’n venen 60.000 c\u00f2pies. A la d\u00e8cada dels ’60 fa gires per Europa. Grups pop brit\u00e0nics com els Rollings Stones faran versions dels seus temes i el tindran de teloner en algun dels seus concerts.<\/div>\n
El film “Cadillac Records” de 2008, fa un bon retrat de l’\u00e8poca de Chess Records, amb actors interpretant Howlin’ Wolf, Etta James, Chuck Berry, Willie Dixo, Little Walter i Muddy Waters.<\/div>\n
<\/div>\n
El podem veure aqu\u00ed en una actuaci\u00f3 de 1964: https:\/\/youtu.be\/HTDjD_UdJYs?t=57<\/div>\n
<\/div>\n
11 Shelly Manne<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
11 Hazel Scott<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Hazel Scott va n\u00e9ixer a Trinidad un 11 de juny de 1920. El seu pare era un professor de Liverpool d’origen afric\u00e0 i la seva mare una pianista de m\u00fasica cl\u00e0ssica. Es van traslladar a Harlem el 1924. La petita Hazel era un prodigi musical i amb nom\u00e9s 8 anys va ser admesa a la Juilliard School. Tenia talent i t\u00e8cnica per tocar el que volgu\u00e9s, tant del repertori cl\u00e0ssic, com de jazz. Amb el temps enregistraria versions de jazz de temes de m\u00fasica cl\u00e0ssica. Era una dona molt guapa i elegant i aviat va tenir molt \u00e8xit, per actuar en concerts i en films a Hollywood.<\/div>\n
Als anys 40, els papers de negres habitualment mostraven els homes, o b\u00e9 com a ximples, o com a criminals, i les dones, com a serventes o prostitutes (recordeu la famosa escena dels Whitey Lindy Hoppers on les dones van amb davantal de serventa i els homes amb mono de mec\u00e0nic). Hazel Scott va ser una activista contra la discriminaci\u00f3 racial. Per contracte exigia no tocar per a p\u00fablics que segregaven blancs i negres. I a les pel\u00b7l\u00edcules tenia el dret a triar el seu vestuari. El 1943 el film “The heat is on” tenia previst mostrar dones negres vestides amb davantal acomiadant els seus marits, soldats que anaven a la guerra. Hazel Scott ho trob\u00e0 degradant i es va plantar declarant-se en vaga. Aix\u00f2 va acabar amb la seva carrera a Hollywood.<\/div>\n
Es va casar amb el congressista negre Adam Clayton Powell. Eren una parella negra rica i famosa. Hazel Scott va tenir el seu propi programa de televisi\u00f3. Tot i no ser comunista va ser citada pel comit\u00e8 d’activitats antiamericanes del senador Maccarthy i la seva declaraci\u00f3 va fer que es cancel\u00e9s el seu show de TV i gaireb\u00e9 no obtenia contractes per fer concerts. Va seguir la seva carrera a Europa i el 1967 torna els USA. Per\u00f2 la mena de m\u00fasica que feia, ja no \u00e9s popular.<\/div>\n
<\/div>\n
La podem veure i escoltar tocant el tema “Taking a chance on love”. Pot tocar el que vol i com vol. En alguns moments la m\u00e0 esquerra salta amb facilitat amb l’estil “stride” d’un Fats Waller, en d’altres construeix frases vertiginoses a l’estil d’un Art Tatum.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/JVgUYx6Uc78<\/div>\n
<\/div>\n
reportatge<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/o_WJ4PpxWaE<\/div>\n
<\/div>\n
13 Doc Cheatam<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
15 Erroll Garner<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Bon dia Hoppers. Erroll Garner va n\u00e9ixer un 15 de juny de 1921. Va comen\u00e7ar a tocar el piano als tres anys i aviat en va ser un virtu\u00f3s tot i que mai va arribar saber llegir una partitura. Per\u00f2 aix\u00f2 no li va impedir ser un int\u00e8rpret i compositor d’\u00e8xit. T\u00e9 un estil elegant i imaginatiu. La m\u00e0 esquerra va fent uns acords a tots quatre temps del comp\u00e0s formant com un coix\u00ed r\u00edtmic sobre el qual la m\u00e0 dreta dibuixa unes melodies \u00e0gils i imaginatives.<\/div>\n
T\u00e9 swing? Jutgeu vosaltres mateixos amb aquest v\u00eddeo on Ksenia Parkhatskaya i Daniil Nikulin ballen amb la seva pe\u00e7a “Frantonality”.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/jgn5sdPCfoE<\/div>\n
<\/div>\n
O la fluidesa de “Rosalie”, https:\/\/youtu.be\/KFMgL2RefxE\u00a0 amb un temps m\u00e9s r\u00e0pid,<\/div>\n
Aquest \u00e9s un vessant d’Erroll Garner, un swing potent. Deixem per un altre dia l’Erroll Garner de les balades.<\/div>\n
<\/div>\n
El juliol de 1954 Erroll Garner gravava una s\u00e8rie de temes per a un \u00e0lbum; uns com “Rosalie” amb un swing r\u00e0pid i d’altres com “Misty”, balades lentes. En adonar-se d’aquests dos vessants, el swing potent i les balades, la seva m\u00e0nager, Martha Glaser va decidir que l’\u00e0lbum es titularia “Contrasts”. Diuen que Erroll Garner va compondre Misty mentalment mentre viatjava en avi\u00f3, sense transcriure-la al paper ja que no sabia llegir partitures. La melodia \u00e9s una meravella i ha conmogut a molts oients des d’aleshores (un comentari a youtube diu “hola, tinc 14 anys i vull viure la millor vida que pugui, aix\u00f2 \u00e9s el que em diu aquesta m\u00fasica”).<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/AA2_6kS45E0<\/div>\n
<\/div>\n
El cantant Johnny Mathis va escoltar aquest tema i va voler que alg\u00fa li pos\u00e9s lletra per cantar-la. La seva versi\u00f3 va arribar a vendre 2 milions de c\u00f2pies. La van versionar tamb\u00e9 Frank Sinatra i Ella Fitzgerald. Per\u00f2 us volem proposar dues versions de casa nostra. Una de 1965 amb N\u00faria Feliu i Tele Montoliu de 1965, una gran veu i un gran piano.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/ibjMAVfw6Ng<\/div>\n
I m\u00e9s a prop en el temps, el viol\u00ed d’\u00c8lia Bastida:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/FWesPZy0G1g<\/div>\n
<\/div>\n
M’he quedat una mica misty<\/div>\n
19 juny dia emancipaci\u00f3 esclaus<\/b><\/div>\n
https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Juneteenth<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
El 19 de juny se celebra el dia de la Emancipaci\u00f3, o el Black Independence Day, commemorant l’emancipaci\u00f3 dels esclaus afroamericans el 19\/06\/1865 i celebrant la cultura afroamericana, cultura que, entre altres coses, ha creat la m\u00fasica i el ball que estimem.<\/div>\n
Al llarg de la hist\u00f2ria, el que t\u00e9 una posici\u00f3 de privilegi la justifica en la religi\u00f3, en la tradici\u00f3 o en mala ci\u00e8ncia. Ho veiem en els reis que ho eren per la gr\u00e0cia divina. Ho veiem en l’imperialisme d’Espanya al segle XVI, que anava a cristianitzar el m\u00f3n, en l’imperialisme europeu del segle XIX, que pretenia “civilitzar” les col\u00f2nies. Ho veiem en els arguments per negar el dret de vot a les dones, amb el pretext que eren m\u00e9s sentimentals que racionals. Ho veiem a primers del segle XX en els empresaris oposant-se a que els obrers fessin festa diumenge perqu\u00e8 no sabrien fer \u00fas del temps lliure. La capacitat humana per justificar l’injustificable \u00e9s INFINITA.<\/div>\n
L’\u00fanica manera de justificar l’explotaci\u00f3 dels esclaus era que es tractava d’una ra\u00e7a inferior, nom\u00e9s bona per al treball f\u00edsic, que l'”ordre natural” de les coses era que el blanc dirig\u00eds, i el negre treball\u00e9s i, potser, entretingu\u00e9s amb la m\u00fasica i el ball. Per aix\u00f2 al llarg del segle XIX i primers del XX, els negres apareixien com a imb\u00e8cils en els minstrel shows, a vegades caricaturitzats per blancs amb la cara pintada de negre (black face). Per aix\u00f2 fins als anys 50, els films de Hollywood mostraven els homes negres com a cambrers, o cirabotes, i les dones sortien amb uniforme de criada. L’antrop\u00f2leg Cavalli-Sforza explica que el 1969 es va publicar el resultat d’un estudi que indicava una difer\u00e8ncia 15 punts de quoficient intelectual entre blancs i negres. Aquest estudi es va interpretar com a prova de la inferioritat dels negres. Per\u00f2 curiosament, quan a finals dels 70 un altre estudi va revelar que els japonesos tenien un quoficient 11 punts superior al dels americans, a cap cient\u00edfic americ\u00e0 se li va acudir suggerir que els japonesos eren superiors. Van concloure que calia millorar la qualitat de l’escola! Encara avui hi ha una oposici\u00f3 ferotge a les conclusions de la “Critical race theory” que examina com el sistema legal dels Estats Units perpet\u00faa el racisme, fins al punt que els legisladors conservadors han aconseguit que els seus llibres es prohibeixin a les escoles i biblioteques.<\/div>\n
<\/div>\n
Escoltem aquest tema de Big Bill Broonzy que ho diu ben clar: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=55w0DwZROjY<\/div>\n
“if you’s white, be all right”\u00a0 \u00a0 Si ets blanc, endavant,<\/div>\n
“If you was brown, stick around”\u00a0 si ets moreno, espera una mica<\/div>\n
“But as you black, oh brother, get back, get back, get back”\u00a0 per\u00f2 si ets negre, noi, ja te’n pots entornar<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
16 Lucky Thompson<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
23 Helen Humes<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
25 Clifton Chenier<\/div>\n
2023<\/div>\n
Clifton Chenier, l’anomenat “King of Zydeco” va n\u00e9ixer un 25 de juny de 1925 a Opelousas, Lousiana. Va apendre a tocar l’acordi\u00f3 i amb el seu germ\u00e0 fent la percussi\u00f3 en una taula de rentar roba (el washboard), feien m\u00fasica per festes casolanes. La gent apartava els mobles i es ballava en l’espai que tenien. M\u00e9s endavant va formar una banda on hi havia guitarres el\u00e8ctriques, saxos i bateria. Tocava una barreja de m\u00fasica criolla francesa, particular de New Orleans i Rhythm and blues. La majoria dels temes zydeco no tenen un ritme per ballar swing, tenen el seu propi ball, el zydeco. \u00c9s un altre producte de la creativitat musical de New Orleans. Per\u00f2 alguns temes s\u00ed que els podr\u00edem ballar amb lindy hop, com aquesta versi\u00f3 de “In the mood”.<\/div>\n
<\/div>\n
L’acordi\u00f3 i el washboard de Clifton Chenier era el que podr\u00edem anomenar l’orquestra dels pobres. Amb un bon lloro, connexi\u00f3 wifi i spotify, ara podem fer sonar la m\u00fasica que vulguem quan i on vulguem, i ens costa d’imaginar quan no era aix\u00ed. Al llarg del segle vint ten\u00edem els discos al gram\u00f2fon i la r\u00e0dio. Per\u00f2 m\u00e9s enrera, l’\u00fanica m\u00fasica que es podia escoltar era la m\u00fasica en viu. A casa nostra, les ciutats amb un bon pressupost podien contractar un orquestra que tocava sardanes al mat\u00ed, feia un concert a la tarda, i ball al vespre. Per\u00f2 a les festes dels pobles petits del Pirineu, la m\u00fasica la posava un acordi\u00f3 diat\u00f2nic. Com Clifton Chenier, un m\u00fasic feia ballar tothom. Al Tradicion\u00e0rius hi ha m\u00fasics que recullen aquesta tradici\u00f3. La gent tenia m\u00fasica nom\u00e9s en ocasions especials, en festes o concerts. Si eren de casa bona, alg\u00fa tocava el piano. Quin contrast amb els nobles que al segle XVIII es podien permetre el luxe de tenir al seu servei, no nom\u00e9s cuiners i patges, sin\u00f3 una orquestra i un compositor que an\u00e9s creant m\u00fasica per a diferents ocasions. \u00c9s el cas del pr\u00edncep Leopold de K\u00f6then, que tenia contractat Bach al seu servei i que tocava la viola, o els Esterhazy amb Haydn. Tenien en n\u00f2mina un geni de la m\u00fasica i una orquestra sencera. \u00c9s com si un milionari a l’\u00e8poca del swing tingu\u00e9s contractada en exclusiva l’orquestra de Duke Ellington i aquest an\u00e9s component temes per a les seves festes. I sobre s’hi afeg\u00eds tocant el saxo.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/3O440oxTvQ8<\/div>\n
<\/div>\n
28 juny dia mundial lgbti<\/b><\/div>\n
Avui se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+<\/div>\n
<\/div>\n
Quan ens inscrivim a un festival o una jam de swing, se’ns pregunta si som:<\/div>\n
– leader<\/div>\n
– follower<\/div>\n
– biroll<\/div>\n
No se’ns pregunta si som home o dona, perqu\u00e8 ser dona no predetermina que hagi de fer de follower, i home de leader. Per ballar no cal classificar la gent per identitat de g\u00e8nere. Ens trobem per ballar i totes les identitats de g\u00e8nere i totes les orientacions sexuals s\u00f3n benvingudes a la festa.<\/div>\n
<\/div>\n
Recordem alguns punts del codi de conducta de la Bcnswing:<\/div>\n
<\/div>\n
– Escoltar i cuidar l’altre \u00e9s saber ballar.<\/div>\n
– El g\u00e8nere no fa el rol.<\/div>\n
– Compte amb l’espai que ocupes a la pista.<\/div>\n
<\/div>\n
N’hi ha 7 m\u00e9s:\u00a0 https:\/\/www.bcnswing.org\/codi-de-conducta-i-valors\/<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
30 Lena Horne<\/div>\n
\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

https:\/\/www.allaboutjazz.com\/birthday-calendar\/ gener 1 al minns, 4 slim gaillard, Milt Jackson 4 Frank Wess 7 henry red allen Henry James “Red” Allen va n\u00e9ixer a New Orleans un 7 de gener de 1908. Amb setze anys ja tocava la trompeta professionalment amb diverses bandes, a vegades als vaixells que remuntaven el riu Mississippi. Va incorporar les … <\/p>\n

Continue reading “Calendari BCNSWING 1”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[71],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1590"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1590"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1591,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1590\/revisions\/1591"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}