{"id":1592,"date":"2023-12-31T10:12:47","date_gmt":"2023-12-31T10:12:47","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/?p=1592"},"modified":"2023-12-31T10:29:48","modified_gmt":"2023-12-31T10:29:48","slug":"calendari-bcnswing-2","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/calendari-bcnswing-2\/","title":{"rendered":"Calendari BCNSWING 2"},"content":{"rendered":"
juliol<\/div>\n
<\/div>\n
1 Willie Dixon<\/div>\n
<\/div>\n
2 Ahmad Jamal<\/div>\n
Ahir va morir el pianista conegut com Ahmad Jamal. Havia nascut com a Frederick Russell Jones un 2 de juliol de 1930 i comen\u00e7at a tocar el piano des dels 3 anys. Als 14 anys ja tocava professionalment. Pels activistes de drets civils negres dels anys 50 i 60, l’islam suposava una cultura alternativa a la cristiana, que es percebia com sumisa a la segregaci\u00f3 practicada pels blancs, una cultura que connectava tamb\u00e9 amb les arrels africanes de pobles negres lliures. El cas m\u00e9s important segurament \u00e9s el de Malcom X i The Nation of Islam. Igual com faria el boxador Cassius Clay m\u00e9s endavant quan va decidir fer-se dir Muhammad Ali, Frederick Russell es va voler canviar el nom per Ahmad Jamal.<\/div>\n
<\/div>\n
Va tocar en formaci\u00f3 de trio, primer amb un guitarra i un contrabaix i despr\u00e9s amb contrabaix i bateria. Va ser un pianista molt original en el sentit que en un moment en qu\u00e8 el jazz anava cap a una direcci\u00f3 de fer una m\u00fasica molt r\u00e0pida i complicada, ell va anar contracorrent amb un estil elegant i sofisticat, jugant amb els silencis i els canvis de din\u00e0mica, de so fluix i fort (pels que no hi havien caigut, el nom de l’instrument, “piano” \u00e9s un abreujament de “pianoforte” que en itali\u00e0 \u00e9s “fluix i fort”. L’instrument que coneixem avui va ser inventat cap el 1700. Les cordes s\u00f3n colpejades per uns martells coberts de feltre, d’aqu\u00ed el nom alemany Hammerklavier, cosa que permet picar fluix o fort, a difer\u00e8ncia del clavic\u00e8mbal on les cordes s\u00f3n polsades).<\/div>\n
<\/div>\n
Un p\u00fablic superficial el pot veure com una m\u00fasica f\u00e0cil, m\u00fasica “cocktail”, que s’escolta nom\u00e9s com a fons mentre la gent pren una copa tot xerrant. Per\u00f2 la m\u00fasica d’Ahmad Jamal explica hist\u00f2ries, hist\u00f2ries interessants. Va ser molt valorat per Miles Davis, que va ser amic seu i que deia “em va impressionar el seu concepte de l’espai, la lleugeresa del seu toc, com si volgu\u00e9s passar desapercebut, i la manera com frassejava notes i acords.” No nom\u00e9s el van apreciar tamb\u00e9 altres pianistes com Herbie Hancock i Keith Jarrett, sin\u00f3 que alguns m\u00fasics de Hip Hop com Nas i De La Soul l’han samplejat. Va rebre un Lifetime Achievement Grammy.<\/div>\n
<\/div>\n
Us proposem un tema dels seus primers enregistraments que ens podria servir per un balboa o shag r\u00e0pid, “The Surrey with the Fringe on Top”: https:\/\/youtu.be\/HvrrWYYDezo<\/div>\n
<\/div>\n
I un tema de tempo mig per lindy, ara acompanyat de guitarra i contrabaix: “No vull ser besat si no \u00e9s per tu”: https:\/\/youtu.be\/0pIWxqVPbLk<\/div>\n
<\/div>\n
I per que tothom estigui content, l’extraordinari Ahmad’s blues: https:\/\/youtu.be\/sZ_Op8dP5Iw<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.bbc.com\/news\/entertainment-arts-65295893<\/div>\n
<\/div>\n
3 Rodha Scott https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/rhoda-scott\u00a0 https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=MYNTi1BzICI https:\/\/youtu.be\/PNojMTFIyms peus baix<\/div>\n
L’orgue no \u00e9s l’instrument m\u00e9s habitual en el jazz i segurament el nom de Rhoda Scott no us sona. Va n\u00e9ixer un 3 de juliol de 1938. Com Fats Waller, va aprendre a tocar l’orgue a l’esgl\u00e9sia on el seu pare predicava. Va estudiar piano cl\u00e0ssic per\u00f2 des de ben petita estava fascinada per les possibilitats d’un instrument que tenia un teclat per a les mans, i un teclat de pedals per als peus! Amb un orgue \u00e9s com si els peus fessin el baix, la m\u00e0 esquerra els acords de l’acompanyament, i la m\u00e0 dreta la melodia. Un instrument que gaireb\u00e9 omple com tota una orquestra. Ella explica que ja des de ben petita, amb set anys, es treia les sabates i comen\u00e7ava a fer anar els pedals. No tots els organistes s\u00f3n capa\u00e7os de fer-ho. Va mantenir l’h\u00e0bit de tocar descal\u00e7a i aix\u00f2 li va valdre el sobrenom de “The barefoot Contessa” (pel film de 1954 amb Ava Gardner). Li van proposar de tocar el piano en un combo de jazz i ella va acceptar a condici\u00f3 de canviar el piano per un orgue Hammond. En la seva m\u00fasica hi trobem les influ\u00e8ncies del gospel, la m\u00fasica cl\u00e0ssica i el jazz.<\/div>\n
La podem veure aqu\u00ed interpretant un Fly me to the moon perfectament ballable. Atenci\u00f3 al minut 4’36” on fa un solo amb els peus!\u00a0 https:\/\/youtu.be\/PNojMTFIyms<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
4 shorty george\u00a0 : George Snowden va n\u00e9ixer un 4 de juliol de 1904. Era baixet i d’aqu\u00ed el sobrenom “shorty”. Ser menut no li va impedir tenir \u00e8xit com a ballar\u00ed i participar en concursos i maratons de ball. En aquestes maratons, que a vegades duraven diversos dies, es ballava en una posici\u00f3 m\u00e9s eviat tancada i vertical, una mica com el shag. Fou en una d’aquestes maratons que George Snowden, tenint de parella Mattie Purnell va improvisar uns passos nous projectant la parella enfora com un swingout, un breakaway. Tal com diu Marshall Stearns, “aix\u00f2 va trencar la monotonia de la marat\u00f3, b\u00e0sicament Collegiate, i l’efecte va ser el\u00e8ctric, tant pel p\u00fablic com pels m\u00fasics. Shorty havia posat en marxa alguna cosa”. Al Savoy, aquest ball que s’acabaria anomenant lindy hop, es va anar consolidant, incorporant elements del Collegiate i del Charleston. I m\u00e9s endavant Frankie Manning li aportaria la posici\u00f3 m\u00e9s din\u00e0mica i els passos aeris.<\/div>\n
En aquest clip de 1929 hi surten tres parelles de ball, George Snowden la tercera. \u00c9s un document del moment que estava naixent el lindy hop.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/LcnpZfsfwDA<\/div>\n
<\/div>\n
“Shorty” George va saber treure partit de la seva curta estatura, que d’entrada podia haver semblat un desavantatge. Fent de parella amb una noia molt m\u00e9s alta que ell, Big Bea, l’efecte era alhora molt din\u00e0mic i c\u00f2mic, tal com es veu en aquest clip de 1937, en el que “Shorty” George ha de saltar per passar-li el bra\u00e7 per sobre el cap sense que ella s’hagi d’ajupir, se la carrega a l’espatlla i tots dos ballen de meravella.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/7Sdk3mqVSRA<\/div>\n
<\/div>\n
Segurament el nom “Shorty George” us sonava. \u00c9s el pas que fem al final del shim sham. En doblegar els genolls i anar rotant, ens fem petits com “Shorty George”. Va ser prou fam\u00f3s com per inspirar un n\u00famero amb Fred Astaire i Rita Hayworth, i una can\u00e7\u00f3 de Count Basie. Realment podem dir que, en aquest cas, al pot petit hi ha la bona confitura.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 https:\/\/youtu.be\/r28Gmaji7-g duke ellington i shorty george bli blip<\/div>\n
<\/div>\n
—<\/div>\n
<\/div>\n
8 Louis Jordan<\/div>\n
2023<\/div>\n
Louis Jordan va n\u00e9ixer un 8 de juliol de 1908 a Arkansas. El seu pare tenia una banda i aviat li va ensenyar a tocar el saxo i el clarinet. Cap el 1930 amb una formaci\u00f3 petita, els Tympany Five, va tenir \u00e8xit amb una f\u00f3rmula simple i molt efectiva, majorit\u00e0riament blues i boogies per ballar, amb riffs, i lletres de temes actuals amb for\u00e7a sentit de l’humor. El van acabar anomenant “the King of the Jukebox” perqu\u00e8 als gram\u00f2fons de monedes dels bars els seus discos eren els preferits. La seva m\u00fasica es pot veure com a transici\u00f3 del swing al rock n’roll.<\/div>\n
<\/div>\n
Va apar\u00e8ixer tamb\u00e9 en molts soundies, curts musicals. Gaireb\u00e9 tots mostraven la banda com si toqu\u00e9s en una resid\u00e8ncia privada, amb noies guapes assegudes al piano tot somrient i, ocasionalment ballant, com el solo que fa aqu\u00ed Mabel Lee: https:\/\/youtu.be\/KjgcxWCXIfE .<\/div>\n
En aquest “Down, down, down” van anunciant les plantes d’un suposat magatzem, les senyores, van trobant maquillatge, vestits, fins que al fianl, al pis 10, s’hi balla lindyhop!: https:\/\/youtu.be\/Zkiq2d01JiM<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
8 Billy eckstine<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
10 lee morgan,<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
10 milt buckner<\/div>\n
Tornem a parlar d’organistes! Aquest cop de Milt Buckner, nascut un 10 de juliol de 1915. Els seus pares van morir quan tenia 9 anys i m\u00e9s o menys va ser adoptat per la banda d’Earl Walton. Va comen\u00e7ar a estudiar piano i amb 15 anys ja escrivia arranjaments! Despr\u00e9s de tocar amb els McKinney’s Cotton Pickers i amb Cab Calloway va entrar a l’orquestra de Lionel Hampton com a pianista i arranjador. D’ell s\u00f3n els populars \u201cHey! Ba-Ba-Re-Bop,\u201d i \u201cHamp’s Boogie Woogie\u201d (dels quals no en va cobrar mai drets d’autor per\u00f2, que van anar a parar a Hampton). El 1952 va formar un trio tocant l’orgue Hammond. Va ser pioner en l’estil de d’acords paral\u00b7lels. Normalment la ma esquerra fa els acords i la ma dreta dibuixa la melodia amb notes individuals m\u00e9s r\u00e0pides. Buckner dibuixa la melodia amb acords, tal com m\u00e9s tard faran m\u00fasics com Red Garland, Red Garland, George Shearing, Bill Evans, i Oscar Peterson. Tenia una personalitat exhuberant, amb un gran sentit de l’humor, sovint amb un cigar a la boca mentre tocava.<\/div>\n
Aqu\u00ed el teniu amb el gran Jo Jones a la bateria i Illinois Jacquet al saxo, https:\/\/youtu.be\/IXVVeAALyoc . La imatge \u00e9s infame per\u00f2 el swing \u00e9s bon\u00edssim, i els grunys de satisfacci\u00f3 que emet Milt Buckner, ens faran somriure, sobretot al minut 3’38” quan fa un solo amb els pedals i Jo Jones fa brillar el hi-hat com nom\u00e9s ell sap fer.<\/div>\n
Potser alg\u00fa de vosaltres t\u00e9 un passat jugant a un First person shooter (que \u00e9s un d’aquests jocs en que vas disparant a tot bitxo que va apareixent a la pantalla) com Battlefield Bad Company de 2008. Aquest joc feia servir un tema de Milt Buckner anomenat “The Beast”, la b\u00e8stia! https:\/\/youtu.be\/OZ31iklborA<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
10 Cootie Williams<\/div>\n
<\/div>\n
Bon dia!<\/div>\n
Charles Melvin “Cootie” Williams va n\u00e9ixer un 10 de juliol de 1911 a Mobile, Alabama. De petit el seu pare el va dur a un concert i li despr\u00e9s li va preguntar qu\u00e8 havia sonat. I ell va respondre “Cootie, cootie, cootie”, i li va quedar el sobrenom. Als 14 anys comen\u00e7a a tocar la trompeta professionalment i poc despr\u00e9s entra a la banda de Duke Ellington al Cotton club. Una trompeta, normalment, canta, a vegades crida. La de Cootie Williams, parla, gemega, udola, murmura. Aconsegueix una expressivitat inusual fent servir la sordina, deixant els pistons sense enfonsar del tot, canviant l’atac de les notes. Durant aquesta \u00e8poca l’orquestra d’Ellington tenia un so rug\u00f3s, un estil salvatge, “jungle style” en deien. Aix\u00f2 era en bona part pels solos de Cootie Williams. Ellington va escriure la pe\u00e7a “Concerto for Cootie” per que s’hi pogu\u00e9s lluir. M\u00e9s tard, se li va posar una lletra i es va convertir en “Do nothing till you hear for me”. Va deixar l’orquestra d’Ellington el 1940 i va estar amb grups i la seva pr\u00f2pia banda durant uns anys. El 62 va tornar a l’orquestra d’Ellington que, amb Jimmy Hamilton va escriure un altre tema dedicat a ell: “Tutti for Cootie”.<\/div>\n
<\/div>\n
En aquest clip de 1943 el podeu veure dirigint la seva orquestra i una actuaci\u00f3 de lindy hop de Leon James amb Dot Johnson i Russell Williams amb Carolyn Hughes, un luxe: https:\/\/youtu.be\/m9k7d3RzoxA<\/div>\n
<\/div>\n
Tutti for Cootie \u00e9s un tema formidable per ballar (a veure quan podem …), aqu\u00ed la versi\u00f3 del Great Paris Concert de 1963: https:\/\/youtu.be\/qQQyVMkD9pA<\/div>\n
<\/div>\n
I qui vulgui escoltar m\u00e9s la trompeta de Cootie Williams, a Can Spotify tenen una llista preparada:\u00a0 https:\/\/open.spotify.com\/playlist\/37i9dQZF1DZ06evO2FWzYc?si=2c9a72bf49634a4f<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
12 paul gonsalves<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
25 Johnny Hodges<\/div>\n
<\/div>\n
Johnny Hodges va n\u00e9ixer un 25 de juliol de 1907. Va ser un dels solistes principals de l’orquestra de Duke Ellington al saxo alto, primer de 1928 a 1951, i despr\u00e9s d’un per\u00edode que va voler estar pel seu compte, altra vegada amb Duke de 1956 fins al final el 1970. Va ser un m\u00fasic inspirad\u00edssim en les melodies dels seus solos, que flu\u00efen de manera natural i elegant, amb una simplicitat i perfecci\u00f3 rares. I a m\u00e9s de la inspiraci\u00f3 mel\u00f2dica tenia un so viu, amb un vibrato molt expressiu. Poques vegades hi ha hagut un contrast tan gran entre l’expressi\u00f3 que sortia de l’instrument, plena d’emocions, i l’expressi\u00f3 del rostre del saxofonista en tocar, amb una cara de poker impassible.<\/div>\n
<\/div>\n
Us proposem aquest Funky Blues on tenim el luxe de poder sentir, seguits, tres solos de tres dels millors saxos altos de la hist\u00f2ria del jazz: Johnny Hodges, Charlie Parker i Benny Carter. Aix\u00ed podeu comparar les diferents maneres d’enfocar un solo de blues. La festa segueix amb solos d’Oscar Peterson al piano, Barney Kessel a la guitarra, Charlie Shavers a la trompeta, Flip Phillips i Ben Webster al saxo tenor. Al baix Ray Brown (!) i a la bateria J.C. Heard.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/7axpIKLsixE<\/div>\n
<\/div>\n
Un gran blues, tocat per uns m\u00fasic excepcionals.<\/div>\n
<\/div>\n
26 erskine hawkins<\/div>\n
<\/div>\n
El nom d’Erskine Hawkins potser no ens \u00e9s gaire familiar. Per\u00f2 un del seus temes el recon\u00e8ixereu immediatament, \u00e9s el Tuxedo Junction que Glen Miller faria popular tocant per al soldats a la Segona Guerra Mundial. Erskine Hawkins havia nascut a Birmingham, Alabama un 26 de juliol de 1914. Va aprendre a tocar la trompeta i es va convertir en el leader de la banda de la universitat. Tuxedo Junction, enregistrat el 1939 es refereix a un encreuament de la seva ciutat, Birmingham. L’original \u00e9s millor que altres versions: https:\/\/youtu.be\/e6a-7f6Pxqg<\/div>\n
Va estar tocant uns anys al Savoy Ballroom a Harlem, alternant amb Chick Webb. Els ballarins n’estaven encantats. El seu pianista Avery Parrish va escriure un tema que els balladors de blues tamb\u00e9 reconeixeran, l’inspirat “After Hours”: https:\/\/youtu.be\/p1m2Duxo9Eo<\/div>\n
29 Charlie Christian<\/div>\n
<\/div>\n
29 don redman<\/div>\n
30 buddy guy<\/div>\n
Buddy Guy \u00e9s un gran guitarrista i cantant de blues. Va n\u00e9ixer un 30 de juliol de 1936 a Louisiana. Els seus pares tenien un contracte per treballar un camp de cot\u00f3 i quedar-se una part dels guanys. El petit Guy guanyava 2.5 d\u00f2lars per cada 50 kg que collia. Va fer els primers enregistraments el 1958 i despr\u00e9s va signar pel segell Chess on va participar en sessions amb Muddy Waters, Howlin’ Wolf, Little Walter o Sonny Boy Williamson. Per\u00f2 d’entrada no li van dedicar un LP sota el seu nom; la seva manera de tocar no era l’habitual. Recollia la tradici\u00f3, estava dins l’estil Chicago, per\u00f2 tamb\u00e9 explorava nous territoris. Influir\u00e0 guitarristes com Jimi Hendrix o Eric Clapton. Avui, amb 85 anys segueix tocant amb la mateixa vitalitat de sempre, amb una carrera que aplega 8 grammys! El podem veure aqu\u00ed en una actuaci\u00f3 sensacional de 1974 amb Junior Wells a l’harm\u00f2nica: https:\/\/youtu.be\/5XZ4hfK7AFY<\/div>\n
<\/div>\n
1958\u00a0 https:\/\/youtu.be\/9yeJjOgp6KA\u00a0\u00a0 https:\/\/youtu.be\/3QkPaONwsC0 https:\/\/www.buddyguy.net\/<\/div>\n
\n
<\/div>\n
agost<\/div>\n
3 Tonny bennet<\/div>\n
4 Louis Armstrong<\/div>\n
Louis Armstrong<\/div>\n
[2020] 4 de d’agost de 1901 \/ 6 de juliol de 1971<\/div>\n
Potser no es d\u00f3na cap altre cas que escoltem nom\u00e9s dues notes a la trompeta i reconeixem a l’instant qui \u00e9s. Les notes de Louis Armstrong s\u00f3n \u00faniques, tenen un atac amb una articulaci\u00f3 molt definida i un vibrato viu. El mateix podr\u00edem dir de la seva veu enrogallada. Va aprendre a tocar la corneta en un reformatori on l’havien enviat per jugar amb una pistola. Despr\u00e9s va estar tocant en orquestres que anaven en vaixell pel Mississipi fins que s’establ\u00ed com a segon corneta a l’orquestra de King Oliver a Chicago. La pianista Lil Hardin’, amb qui s’acabaria casant, el va ajudar a impulsar la seva carrera, animant-lo a agafar un paper m\u00e9s protagonista, i fent-li comprar vestits m\u00e9s elegants. Aix\u00ed va comen\u00e7ar la creativa \u00e8poca dels Hot Five i Hot Seven, amb solos de trompeta vertiginosos com els del “West End Blues”. Els seus solos havien d’influir tots els m\u00fasics que van venir despr\u00e9s, no nom\u00e9s els trompetistes. Tamb\u00e9 va ser el primer a fer servir la veu com si fos un instrument, improvisant melodies amb aud\u00e0cia sense seguir una lletra, el que se’n digu\u00e9 “Scat”. Va tenir una llarga carrera amb diverses bandes i petits grups. Sempre sembla despendre felicitat, alegria i bon humor. Quan ell canta “What a Wonderful World”, ens ho creiem.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
[2021]<\/div>\n
Louis Armstrong va n\u00e9ixer un 4 d’agost de 1901 a New Orleans on aviat va comen\u00e7ar a tocar la corneta. El 1922 entrava a l’orquestra de King Oliver, a Chicago. El 1924 passava a l’orquestra de Fletcher Henderson, que amb els seus nous arranjaments havia de conduir el jazz cap al swing. Va acompanyar Bessie Smith. La pianista Lil Hardin’, que havia de ser la seva dona, i que s’adonava potser m\u00e9s que ning\u00fa del seu talent, el va animar a tenir un paper m\u00e9s important. Aix\u00ed comen\u00e7\u00e0 la gran \u00e8poca dels Hot five i m\u00e9s tard els Hot seven, amb els solos que havien d’influir tots (TOTS) els m\u00fasics de jazz de les seg\u00fcents generacions. Els anys 30 amb la depressi\u00f3 van ser m\u00e9s dif\u00edcils per les orquestres. Per\u00f2 Armstrong no va parar de fer gires i concerts la resta de la seva vida, fins el 1971 que va morir d’un atac de cor. A partir dels ’50 actuava amb els “Louis Armstrong and his All Stars”, amb membres que van anar variant. Una de les formacions m\u00e9s estables era amb Trummy Young al tromb\u00f3, Peanurs Hucko al clarinet, Billy Kyle al piano, Mort Herbet al baix i Danny Barcelona a la bateria. En Daniel Barcelona havia nascut a la pla\u00e7a de la Cucurulla a la nostra ciutat i aviat tocava la bateria en bandes de les festes majors de Gr\u00e0cia i Sants fins que el va contractar una orquestra del Paral\u00b7lel …<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
WAIT a MINUTE! SORRY, no \u00e9s veritat. Danny Barcelona era d’origen filip\u00ed i havia nascut a Waipahu, prop de Honolulu a Hawaii. Va ser introdu\u00eft a Louis Armstrong pel seu trombonista, “Trummy” Young. Per\u00f2 de d’una manera totalment irracional i absurda, cada cop que mirem la contraportada d’un disc de “Louis Armstrong and his All stars” i llegim “Danny Barcelona: drums”, sembla com si tingu\u00e9s m\u00e9s a veure amb nosaltres.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed el tenim fent un solo a Stompin’ at the Savoy. ens encanta sentir Louis Armstrong dient “Barceloona”, encara que es refereixi al seu bateria i no a la nostra ciutat<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/CiesDcZVP_k<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
material: https:\/\/www.newyorker.com\/books\/page-turner\/what-louis-armstrong-really-thinks<\/a><\/div>\n
…..<\/div>\n
<\/div>\n
6 agost 1918 https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Norman_Granz<\/div>\n
<\/div>\n
\/ 6 norman Granz<\/div>\n
Bon dia!<\/div>\n
Avui parlem de Norman Granz, alg\u00fa que no \u00e9s m\u00fasic, ni ballar\u00ed, per\u00f2 que va tenir un paper important en la m\u00fasica de jazz com a organitzador de concerts i productor de discos. Norman Granz va n\u00e9ixer un 6 d’agost de 1918, fill d’uns emigrants jueus. A la segona guerra mundial s’ocupava de muntar concerts per les tropes. Estava totalment en contra de la segregaci\u00f3 racial i quan va acabar el servei militar va comen\u00e7ar a organitzar concerts no segregats, primer al Trouville Club de Los Angeles, i despr\u00e9s al Philharmonic Auditorium, amb el t\u00edtol “Jazz at the Philharmonic”. Aquests concerts proposaven sessions d’improvisaci\u00f3 amb grans musics, jam sessions que permetien exposar idees musicals m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de les peces arranjades per una durada preestablerta.<\/div>\n
<\/div>\n
Els m\u00fasics van anar canviant, una llista impressionant amb noms com Louie Bellson, Ray Brown, Benny Carter, Nat King Cole, Harry “Sweets” Edison, Roy Eldridge, Herb Ellis, Ella Fitzgerald, Stan Getz, Dizzy Gillespie, Lionel Hampton, Coleman Hawkins, Billie Holiday, Helen Humes, the Modern Jazz Quartet, Illinois Jacquet, J. J. Johnson, Hank Jones, Jo Jones, Barney Kessel, Charlie Parker, Oscar Peterson, Flip Phillips, Buddy Rich, Charlie Shavers, Willie Smith, Sonny Stitt, Slim Gaillard, Clark Terry, T-Bone Walker, Ben Webster, Lester Young i altres. Va estar fent gires pels USA fins el 1957 i despr\u00e9s va seguir per Europa i Jap\u00f3. Ja sia assistint als concerts, o b\u00e9 en les sessions enregistrades, el gran p\u00fablic podia\u00a0 accedir a la forma m\u00e9s genuina del jazz, la improvisaci\u00f3. Granz sempre va exigir actuar per a p\u00fablics no segregats, arribant a cancel\u00b7lar concerts si aix\u00f2 no es respectava. Va deixar de guanyar for\u00e7a diners per aquest motiu. Els m\u00fasics estaven prou ben pagats; blancs i negres cobraven el mateix i s’allotjaven als mateixos hotels. Va ser m\u00e0nager d’Ella Fitzgerald i va tenir la iniciativa d’enregistrar els American Songbooks. Al llarg de la seva carrera va crear diversos segells de discos, Clef, Norgran, Down Home, Verve, Pablo.<\/div>\n
<\/div>\n
En un m\u00f3n ideal, el talent i el treball haurien de ser suficients per que m\u00fasics i ballarins es donin a con\u00e8ixer i puguin viure del seu art. Per\u00f2 mai ho han tingut f\u00e0cil, i en el cas de m\u00fasics negres en una societat racista, encara menys. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s que els m\u00fasics han d’agafar la feina que poden, tocant el que els encarrega qui organitza el concert o el que l’amo del club creu que funciona. Norman Granz va deixar molta m\u00e9s llibertat als m\u00fasics, tant als concerts com a les sessions d’enregistrament. Un cas c\u00e8lebre \u00e9s quan el 1953 va convidar el pianista Art Tatum a l’estudi de gravaci\u00f3 i li va dir que toqu\u00e9s el que li vingu\u00e9s de gust, que anirien enregistrant-ho tot. En aquell moment aix\u00f2 era revolucionari! En diverses sessions van sortir 124 peces extraordin\u00e0ries que es van publicar com a “The Genius of Art Tatum”. Granz tamb\u00e9 va tenir la idea de reunir Tatum amb altres m\u00fasics com Benny Carter, Roy Eldridge o Ben Webster, d’on van sortir les “Tatum Group Masterpieces”. Norman Granz no era m\u00fasic, per\u00f2 sense la seva iniciativa, tota aquesta m\u00fasica d’Ella Fitzgerald, Art Tatum i altres, no hauria existit.<\/div>\n
<\/div>\n
Veiem el curt Jammin’ the Blues de 1944, que va produir amb Gjon Mili. Tenim Harry “Sweets” Edison a la trompeta, Lester Young, Illinois Jacquet al saxo tenor, Barney Kessel a la guitarra; Marlowe Morris i Garland Finney al piano, John Simmons, Red Callender, contrabaix, i Mary Bryant (a qui v\u00e8iem amb Paul White a Blip-blip), primer cantant i despr\u00e9s ballant lindy amb Archie Savage (que acabaria fent dansa afroamericana moderna). Va ser nominat als Oscar.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/Y-Pt-xE0bhw<\/div>\n
<\/div>\n
(el v\u00eddeo queda tallat quan falta 1 min)<\/div>\n
6 dorothy ashby<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Un 6 d’agost de 1930 va n\u00e9ixer Dorothy Ashby que va fer un swing celestial tocant l’arpa. El seu pare era un guitarrista de jazz. A l’institut, es va enamorar de l’arpa i aviat va dominar l’instrument. Arribar a fer jazz amb l’arpa \u00e9s realment molt dif\u00edcil. Les notes de les cordes s\u00f3n totes diat\u00f2niques (les tecles blanques del piano), i per poder fer bemolls i sostinguts (les tecles negres) cal fer servir fins a set pedals. Ashby no trobava on tocar, els clubs de jazz no estaven interessats en l’arpa. Va tenir la complicitat de Frank Wess, el flautista de l’orquestra de Count Basie amb qui va enregistrar quatre \u00e0lbums, creant una m\u00fasica m\u00e0gica, amb ritme swing, una sonoritat que podia recordar un Debussy (\u201cIn a Minor Groove\u201d 1958), i el sentiment del blues. Finalment va rebre l’atenci\u00f3 del p\u00fablic que es mereixia. Va seguir enregistrant \u00e0lbums en la tradici\u00f3 del swing i als ’70 va passar a fer temes m\u00e9s de fusi\u00f3 amb m\u00fasica africana i oriental. Va col\u00b7laborar amb figures del Motown i Soul com Bill Withers, Dionne Warwick i Stevie Wonder. Moria el 1984 amb nom\u00e9s 55 anys. Va obrir cam\u00ed a altres arpistes com Alice Cotrane i recentment s’ha redescobert. Ha estat samplejada per m\u00fasics de Hip Hop com J Dilla<\/div>\n
Escoltem el tema “Flighty” de l’\u00e0lbum “The Fantastic Harp of Dorothy Ashby” que t\u00e9 un swing perfecte per ballar. https:\/\/youtu.be\/ZuRAk79RQ0U<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
7 Lucky Roberts<\/div>\n
<\/div>\n
8 Benny Carter<\/div>\n
2022: Benny Carter<\/div>\n
va n\u00e9ixer un 8 d’agost de 1907 i va tenir una llarga i rica carrera, m\u00e9s 70 anys en actiu. Va ser un m\u00fasic complet\u00edssim, dominant clarinet, trompeta i sobretot el saxo alto. Amb 20 anys i sense gaire formaci\u00f3 te\u00f2rica ja escrivia arranjaments per a l’orquestra de Fletcher Henderson, als inicis del swing, arranjaments innovadors i complexos com aquest Symphony in Riffs de 1933:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/gdx66_GuT_c<\/a><\/div>\n
Va tocar amb diferents bandes i grups, i va escriure arranjaments per a molts m\u00fasics, com per exemple Count Basie amb la Kansas City Suite.<\/div>\n
Aqu\u00ed el tenim amb un petit grup amb Earl Hines al piano, el 1958: https:\/\/youtu.be\/cZ-x1L7ZF2Q<\/a><\/div>\n
I aqu\u00ed una sessi\u00f3 amb el piano d’Art Tatum i la bateria de Louis Bellson, 1954, un blues extraordinari, m\u00fasica en MAJ\u00daSCULES: https:\/\/youtu.be\/lZ_8vVYvuV0<\/a>.<\/div>\n
Per cert que a vegades parlem de jazz i blues com de dues coses separades, per\u00f2 tots els grans m\u00fasics de jazz han tocat blues, de Louis Armstrong, Count Basie, Duke Ellington, fins a John Coltrane.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
12 Great Day Harlem https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/A_Great_Day_in_Harlem_(photograph)<\/div>\n
<\/div>\n
El 12 d’agost de 1958 \u00e9s un dia important pel jazz i pels amants de la fotografia. Un fot\u00f2graf pr\u00e0cticament desconegut, Art Kane, va rebre l’enc\u00e0rrec de la revista Esquire que volia dedicar un n\u00famero jazz, de fer una foto aplegant tots els m\u00fasics de jazz que pogu\u00e9s. Ell no tenia un estudi. Aix\u00ed que els va convocar a Harlem al 17E del carrer 126. Es van aplegar 57 m\u00fasics. Per\u00f2 fer que estiguessin junts a les escales per que entressin a la foto va resultar pr\u00e0cticament impossible. La majoria d’ells es coneixien per\u00f2 feia temps que no es veien i naturalment es posaven a xerrar sense fer cas al pobre fot\u00f2graf. Alguna vegada hi ha hagut tant de talent musical en tants pocs metres quadrats? Hi havia representants de l’estil stride i ragtime com els pianistes Lucky Roberts i Willie the Lion Smith, m\u00fasics de l’era daurada del swing, Roy eldridge, Coleman Hawkins, Count Basie, Joe Jones, Maxine Sullivan, Lester Young, Mary Lou Williams que seria mentora de molts m\u00fasics joves. La nova generaci\u00f3 amb Sonny Rollins, Benny Golson, Art Blakey, Horace Silver, Thelonius Monk.<\/div>\n
La foto va apar\u00e8ixer al n\u00famero de gener de 1959.<\/div>\n
<\/div>\n
http:\/\/classic.esquire.com\/a-great-day-in-harlem\/<\/div>\n
<\/div>\n
Al final va fer la foto com va poder. Alguns que ja estaven cansats d’esperar van quedar fora, d’altres encara no havien arribat. Count Basie s’havia assegut a la vorera i alguns nens del barri van voler posar-s’hi al costat. Basie jugava amb un dels petits, deixant-se prendre el barret i recuperant-lo.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed podem veure la foto i els m\u00fasics que hi surten<\/div>\n
<\/div>\n
http:\/\/www.a-great-day-in-harlem.com\/<\/div>\n
<\/div>\n
El 1994 Jean Bach va fer un documental amb escenes d’aquell dia i petits fragments sobre els m\u00fasics que podem veure sencer aqu\u00ed:<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/ZVYZyNBpnGg<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
15 Oscar Peterson<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
20 Jack TEagarden<\/div>\n
21 Count Basie<\/div>\n
<\/div>\n
Shorty George: 1938 https:\/\/youtu.be\/2C7NSOop-HM, 1958 Count Basie amb Lambert, Hendricks i Ross, https:\/\/youtu.be\/jFKBcZkmKL0<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/GixtJoFZ1K0 air mail amb jimmy rushing<\/div>\n
<\/div>\n
Count Basie<\/div>\n
21 d’agost de 1904 \/ 26 d’abril de 1984<\/div>\n
De petit volia tocar la bateria per\u00f2 es va adonar que no arribava al nivell de Sonny Greer, que vivia a la mateixa ciutat i acabaria essent un dels puntals de Duke Ellington. Aix\u00ed que es va dedicar al piano i aviat estava fent gires. Tenia molt bon car\u00e0cter i tots els m\u00fasics el rebien b\u00e9. Fats Waller li va ensenyar a tocar l’orgue. El 1929 va entrar de pianista a la banda de Bennie Moten a Kansas City. El 1935 forma la seva pr\u00f2pia banda, amb membres procedents de la de Bennie Moten. Tenia un estil que posava de relleu una secci\u00f3 r\u00edtmica llegend\u00e0ria, amb Jo Jones a la bateria, Freddie Green a la guitarra i Walter Page al contrabaix, i uns arranjaments basats en riffs potents. Als 40 tocava al Savoy i competia amb la banda de Chick Webb. Despr\u00e9s de la segona guerra mundial va venir un temps dif\u00edcil per les bandes. Durant un temps Basie va tocar en formacions petites per\u00f2 va tornar a formar la banda incorporant alguns elements de bebop i nous arranjaments de Neal Hefti. El seu \u00e0lbum “The Atomic Mr. Basie” de 1958, va tenir un gran \u00e8xit, i algunes de les peces les ballem sovint a les jams.<\/div>\n
<\/div>\n
2022<\/div>\n
Count Basie<\/div>\n
Per molts anys Count Basie! Nascut un 21 d’agost de 1904. L’orquestra de Basie va tenir grans instrumentistes i grans cantants, com Joe Williams, Helen Humes o Jimmy Ruhsing. Aquest, a m\u00e9s de ser un gran cantant, era un cantant gran. Es deia que feia tant d’amplada com d’al\u00e7ada, d’on li va venir el sobrenom de Mr. Five by five. Un altre dia parlarem de com cantava per\u00f2 avui ens fixarem en un aspecte menys conegut d’ell, la seva faceta de ballar\u00ed. Sembla que ballant resistia m\u00e9s que altres ballarins m\u00e9s prims i atl\u00e8tics que ell. Com s’ho feia? El secret es descobreix en aquest clip de 1941 amb l’orquestra de Basie interpretant un vertigin\u00f3s Air Mail Special on tots els balladors van caient, extenuats, mentre que ell aguanta fins al final i s’endu el premi a la resist\u00e8ncia. Basie sembla rapejar a la introducci\u00f3! Podem recon\u00e8ixer uns joven\u00edssims Joe Jones i Freddie Green a la bateria i la guitarra, Buck Clayton i Harry Sweets Edison a la trompeta. Entre les ballarines, Jeanne Bayer i Winnie Johnson.<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/GixtJoFZ1K0<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
26 JImmy Rushing<\/div>\n
\u00a0 26 agost<\/div>\n
I avui tornem Jimmy Rushing, nascut un 26 d’agost de 1901 a Oklahoma en una fam\u00edlia de m\u00fasics. Va cantar i tocar el piano amb Jelly Roll Morton i despr\u00e9s va traslladar-se a Kansas City a la banda de Bennie Moten on tocava Count Basie. Despr\u00e9s va estar amb Basie de 1935 a 1948. Va seguir actuant amb diverses bandes i grups fins poc abans de morir. Tenia un timbre de veu ric, potent i ple de matisos, que era capa\u00e7 de projectar i fer-se sentir per sobre la banda. Se l’ha considerat un blues shouter, per\u00f2 de fet va comen\u00e7ar cantant balades i podia cantar el que volgu\u00e9s.<\/div>\n
Tenia un bon sentit de l’humor. En aquest clip amb el quintet de Dizzy Gillespie fa broma entrant a mitja pe\u00e7a. Es mira el trompetista com dient “qu\u00e8 fots tu aqu\u00ed? aparta que ara vinc jo”, el puto amo. https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=ijiNEBDxxyg&t=180s<\/a><\/div>\n
El seu pare volia que estudi\u00e9s viol\u00ed i no pas el piano\u00a0 (per que no acab\u00e9s tocant a locals a Honky Tonk i clubs) i el tancava amb clau quan sortia de casa. Per\u00f2 despr\u00e9s la seva mare li obria, perqu\u00e8 era la manera que es qued\u00e9s a casa, tal com explica en aquesta entrevista: https:\/\/youtu.be\/3YI3fUKNZrc<\/a>.<\/div>\n
Val la pena veure’l amb Joe Williams cantant el cl\u00e0ssic “Going to Chicago”, possiblement els dos millors int\u00e8rprets que hi ha hagut mai d’aquest tema: https:\/\/youtu.be\/JHcvXDCxHhE<\/a>.<\/div>\n
I per acabar un boogie woogie r\u00e0pid:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/OjurLUoDg3I<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
27 Lester Young: Lester Willis Young (August 27, 1909 \u2013 March 15, 1959), nicknamed “Pres” or “Prez”, was an American jazz tenor saxophonist and occasional clarinetist.<\/div>\n
<\/div>\n
29 Dinah Washington \/ Charlie Parker<\/div>\n
\n
setembre<\/div>\n
<\/div>\n
3 https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/memphis-slim<\/div>\n
<\/div>\n
6 https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/buddy-bolden<\/div>\n
<\/div>\n
>> 12 cat anderson https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/cat-anderson<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
William Alonzo “Cat” Anderson va n\u00e9ixer un 12 de setembre de 1916 a Grenville. Va perdre els seus pares amb quatre anys i el van acollir a un orfenat on va rebre el sobrenom de “Cat”, el gat, per la manera com lluitava quan el molestaven. All\u00e0 va aprendre a tocar la trompeta i va estar treballant amb diferents orquestres fins que el 1944 va entrar a l’orquestra de Duke Ellington. A Cat Anderson se’l coneix per la capacitat que tenia de tocar super agut. Si el registre normal d’un trompetista \u00e9s de dues octaves i mitja, Anderson era capa\u00e7 d’enfilar-se fins a dues octaves m\u00e9s amunt. El podem veure i escoltar en aquesta trepidant “Jam with Sam” on Duke Ellington va presentant els m\u00fasics que van fent el seu solo: https:\/\/youtu.be\/JvnC3U4fG3s?t=200<\/div>\n
Per\u00f2 el que m\u00e9s admirem de Cat Anderson no s\u00f3n les seves proeses acrob\u00e0tiques sin\u00f3 el seu swing i la seva musicalitat que podem gaudir en aquest solo ple de matisos on juga deixant el pist\u00f3 a mitges per fer glissandos. Absolutament ballable, Ellington l’introdueix com un gat que camina xiuxiuejant: https:\/\/youtu.be\/d70fiI2Mn_A<\/div>\n
<\/div>\n
13 https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/chu-berry<\/div>\n
<\/div>\n
hyena stomp: https:\/\/youtu.be\/pntzw3G-ZCw<\/div>\n
mamie’s blues https:\/\/youtu.be\/cVXPdt5u08M<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Jelly_Roll_Morton<\/div>\n
<\/div>\n
2023, nom\u00e9s piano<\/div>\n
Ferdinand Joseph LaMothe, m\u00e9s tard conegut com a “Jelly Roll” Morton, va n\u00e9ixer un 20 de setembre de 1890 en una fam\u00edlia criolla de New Orleans. Als 14 anys tocava el piano a un prost\u00edbul sense que a casa seva ho sabessin. Quan se’n va assabentar i el van fer fora de casa. Sembla que es va canviar el nom a Morton per no avergonyir la fam\u00edlia (el sobrenom “Jelly Roll” sembla que fa refer\u00e8ncia als genitals femenins). El seu tema “Jelly Roll Blues” publicat el 1915 va ser una de les primeres composicions de jazz publicades. M\u00e9s endavant afirmava que ell tot solet HAVIA INVENTAT el JAZZ! cosa que evidentment no feia gaire gr\u00e0cia als altres m\u00fasics. Era un pianista virtu\u00f3s, va compondre una pe\u00e7a que es deia “Finger Breaker” \u00e9s a dir “trenca dits”. Giuseppe Tornatore el fa apar\u00e8ixer en el seu film “1900” en una escena on es mesura amb un altre pianista, interpretat per Tim Roth, que l’acabar\u00e0 vencent en un duel, per\u00f2 que primer s’emociona quan el veu tocar un tema que es diu “The Crave” i que per cert t\u00e9 un ritme com d’havanera: https:\/\/youtu.be\/6yHLYc8IJT0. Aqu\u00ed una versi\u00f3 actual del “Finger Breaker”: https:\/\/youtu.be\/sm2kFMVCXGg.<\/div>\n
La seva m\u00fasica \u00e9s anterior al swing que ballem, amb temes excel\u00b7lents com el “Black Bottom Stomp”, el divertit “Hyena Stomp” o el “King Porter Stomp” que m\u00e9s tard Benny Goodman popularitzaria en un arranjament swing del gran Fletcher Henderson. Va ser un m\u00fasic molt complet i vers\u00e0til, a banda de temes trepidants per a piano i orquestra tamb\u00e9 era capa\u00e7 de blues plens de sentiment.<\/div>\n
<\/div>\n
com aquest mani<\/div>\n
La seva m\u00fasica \u00e9s anterior al swing que ballem, el seu popular “Black Bottom” de 1926 estava pensat per aquest ball que va venir despr\u00e9s del Charleston. https:\/\/youtu.be\/LnFUZHY6HOU. T\u00e9 excel\u00b7lents\u00a0 .<\/div>\n
per\u00f2 del ragtime al swing benny goodman 1935 passant per fletcher henderson https:\/\/youtu.be\/Hri4nc_tETg mireu l’etiqueta del disc.<\/div>\n
<\/div>\n
>> 21 https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/slam-stewart<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Leroy Eliot “Slam” Stewart va n\u00e9ixer un 21 de setembre de 1914. Va comen\u00e7ar estudiant viol\u00ed per\u00f2 als 20 anys el va canviar pel contrabaix. T\u00e9 un so caracter\u00edstic ja que en els seus solos fa servir l’arquet com quan es toca el viol\u00ed i a m\u00e9s canta una octava m\u00e9s amunt. El veiem aqu\u00ed en un clip d’una festa a una casa particular: https:\/\/youtu.be\/pa3sWQgZDfk<\/div>\n
Potser el nom no us \u00e9s familiar, per\u00f2 gaireb\u00e9 segur que l’heu vist. Slam Stewart \u00e9s el contrabaix que apareix en el clip m\u00e9s fam\u00f3s del lindy hop, l’escena de Hellzapoppin: https:\/\/youtu.be\/qrcZqnICYbs<\/div>\n
I gaireb\u00e9 segur que l’heu ballat perqu\u00e8 els temes “Flat Foot Floogie” i “Tutti Frutti” que va fer amb el pianista Slim Gaillard s\u00f3n populars a les jams: https:\/\/youtu.be\/CX5_b9_u2Tw, https:\/\/youtu.be\/xZE7qYMy8C4<\/div>\n
<\/div>\n
26 https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/george-gershwin<\/div>\n
<\/div>\n
>> 30 https:\/\/www.allaboutjazz.com\/musicians\/oscar-pettiford<\/div>\n
<\/div>\n
\n
octubre<\/div>\n
<\/div>\n
7 JO Jones<\/div>\n
<\/div>\n
Jo Jones va n\u00e9ixer un 7 d’octubre de 1911. Va aprendre a tocar saxo, piano i bateria, amb la que acabaria essent un mestre reconegut. El 1934 entra a l’orquestra de Count Basie i s’hi quedaria fins el 1948. Una de les seves innovacions va ser deixar de marcar el temps amb el bombo, i puntuar-lo amb els plats. Amb el xarleston (hi-hat) marcava el ritme l.l L t\u00edpic del swing deixant-lo tancat i amb un so m\u00e9s sec els dos primers cops, i obert a l’\u00faltim, deixant un so que s’allarga formant com un coix\u00ed que projecta el tema endavant. Ho podem apreciar en aquest tema de 1938, un \u00e0lbum fant\u00e0stic que Count Basie va enregistrar al piano acompanyat nom\u00e9s per la seva m\u00edtica secci\u00f3 r\u00edtmica: Jo Jones a la bateria, Walter Page al contrabaix i Freddie Green a la guitarra: https:\/\/youtu.be\/EcnyBIWbgaY<\/div>\n
Va ser tamb\u00e9 un mestre de les escombretes tal com podem escoltar en aquest “Bycicle for two” amb Ray Bryant al piano, Tommy Bryant al contrabaix de 1958: https:\/\/youtu.be\/5g_v768T85E ( un tema r\u00e0pid per a balboeros valents )<\/div>\n
A vegades simplement feia servir les mans, sense baquetes, com en aquest “Jive at Five”: https:\/\/youtu.be\/MRUp-c2zDTs<\/div>\n
Hi ha molts solos de bateria avorrits perqu\u00e8 sembla que l’objectiu sigui tocar el m\u00e9s r\u00e0pid i amb m\u00e9s volum possible. Un bateria creatiu juga amb els silencis. Mireu com s’ho passa de b\u00e9 jugant en aquest solo de de 1960: https:\/\/youtu.be\/mWTJCtQo3_g<\/div>\n
<\/div>\n
10 harry sweets edisonHarry “Sweets” Edison va n\u00e9ixer un 10 d’octubre de 1915. Va aprendre a tocar la trompeta i el 1937 va ser fitxat per l’orquestra de Count Basie. Era el m\u00e9s jovenet de la colla i tenia una manera de tocar dol\u00e7a i agradable, sovint amb sordina. Aix\u00ed que el saxo Lester Young li va dir en broma “Sweetie pie” (literalment “pastisset dol\u00e7”; ho dir\u00edem a un nen petit en en sentit de “buf\u00f3” o d’una persona molt agradable i amable, en el sentit “\u00e9s un encant, un tros de pa”) i despr\u00e9s li va quedar el sobrenom de “Sweets”. Es estar amb l’orquestra de Count Basie fins que la banda es va dissoldre cap el 1950. Despr\u00e9s va actuar i enregistrar amb diferents grups i va ser molt valorat com a m\u00fasic d’estudi acompanyant cantants com Billy Holliday, Frank Sinatra, Nat King Cole, o Ella Fitzgerald.<\/div>\n
<\/div>\n
El podem veure en el c\u00e8lebre curt de Gjon Mili “Jammin’ the blues” de 1944 fent un solo despr\u00e9s de l’entrada del saxo de Lester Young i abans que Marie Bryant canti “On the Sunny Side of the Street”. Si us quedeu a veure la resta del v\u00eddeo la veureu ballar lindy i potserus enamorareu d’ella: https:\/\/youtu.be\/88PwJX5gyxU?si=gKH0og7X4AYB5nKr<\/div>\n
<\/div>\n
I aqu\u00ed Harry “Sweets” Edisonfa una versi\u00f3 preciosa i perfectament ballable del tema “Tea for two”: https:\/\/youtu.be\/H9Vma3SRLFU?si=leTI6b24eweDpasW<\/div>\n
<\/div>\n
13 >> Raymond Matthews Brown (October 13, 1926 \u2013 July 2, 2002) was an American jazz double bassist known for extensive work with Oscar Peterson and Ella Fitzgerald.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
art tatum 13 octubre<\/div>\n
<\/div>\n
17 octubre William Randolph “Cozy” Cole fou un bateria que va n\u00e9ixer un 17 d’octubre de 1909. Va estar actiu al llarg de d\u00e8cades de jazz, comen\u00e7ant amb 19 anys amb Wilbur Sweatman, seguint amb els Jelly Roll Morton’s Red Hot Peppers, grups diversos, l’orquestra de Cab Calloway i els Louis Armstrong’s All Stars.<\/div>\n
L’any 1958 va arribar al No. 3 del Billboard Hot 100 amb un tema del LP “Cozy Cole Hits” amb l’orquestra d’alan Hartwell.<\/div>\n
<\/div>\n
D’aquest LP n’escoltem “Turvy I”: https:\/\/youtu.be\/F0EtBpAcpsM (no sigueu t\u00edmids i, si podeu, poseu els altaveus a tot volum, que als ve\u00efns potser tamb\u00e9 els agradar\u00e0).<\/div>\n
<\/div>\n
Cozy Cole \u00e9s un bateria que propulsa tota l’orquestra amb un swing molt potent i que quan fa un solo, segueixes ballant (cosa que no passa sempre).<\/div>\n
<\/div>\n
A Spotify hi podeu trobar molts temes bon\u00edssims a incorporar a llistes per ballar (DJs al TANTU), sobretot als enregistraments dels anys 40, com aquest trepidant Jersey Jump https:\/\/open.spotify.com\/track\/5109rXWk5GXY9p3lphF7wl?si=ea72729bacb9494c<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
17 Barney Kessel<\/div>\n
<\/div>\n
Ethel Waters October 31, 1896, Chester, Pennsylvania, U.S.<\/div>\n
<\/div>\n
Ethel Waters a Cabin in the Sky<\/div>\n
<\/div>\n
Ethel Waters \u00e9s un nom que avui potser no ens resulta familiar per\u00f2 va ser una de les estrelles afroamericanes de m\u00e9s \u00e8xit. Frankie Manning recorda una vegada que ella va contractar els Whitey Lindy Hoppers per actuar al seu show fent de teloners. Al\u00a0 p\u00fablic els va agradar tant que quan despr\u00e9s va entrar a l’escenari Ethel Waters, d’entrada no li van fer cas. I esclar, aix\u00f2 no li va fer gens de gr\u00e0cia i li va clavar una bronca. Per\u00f2 amb el temps van acabar essent molt bons amics. Va actuar a Broadway, participar en films i a la televisi\u00f3. Per\u00f2 els seus inicis van ser molt dif\u00edcils. Va n\u00e9ixer un 31 d’octubre de 1896 despr\u00e9s d’un embar\u00e0s resultat d’una violaci\u00f3 a la seva mare, que tenia 13 anys. Ella tamb\u00e9 es va casar als 13 anys. El seu marit n’abusava i el va deixar. Es va posar a treballar de minyona en un hotel fins que mig per casualitat va cantar un parell de can\u00e7ons a un espectacle i va agradar tant que va comen\u00e7ar a actuar, cantant blues i balades. Va ser la primera dona afroamericana a sortir a la r\u00e0dio, a la TV i a tenir un paper dram\u00e0tic protagonista a una obra de teatre de Broadway. Van seguir anys d’\u00e8xit i anys molt dif\u00edcils tamb\u00e9.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/Ue_jOJ8GfhI<\/div>\n
<\/div>\n
El seu talent dram\u00e0tic li feia cantar d’una manera especial. “Una can\u00e7\u00f3 \u00e9s una hist\u00f2ria” deia, una hist\u00f2ria que s’ha d’explicar. La podem veure en aquesta escena de “A cabin in the Sky”, una com\u00e8dia musical de 1943 amb un repartiment completament afroameric\u00e0 i dirigit per un jove Vicente Minnelli (marit de Judy Garland i pare de Liza Minnelli). Quina \u00e9s la hist\u00f2ria aqu\u00ed? Creure que l’amor pot funcionar, “Taking a chance on love”. L’argument \u00e9s que un home de mala vida i jugador (Little Joe), casat amb Petunia (Ethel Waters), mor en una baralla. Per\u00f2 en lloc d’anar directament a l’infern (un infern on hi ha una banda amb Louis Armstrong, per cert), li donen l’oportunitat de passar sis mesos a prova. Si es porta b\u00e9 sense recaure podr\u00e0 seguir vivint per\u00f2 sin\u00f3, tornar\u00e0 a l’infern a quedar-s’hi per sempre. Little Joe s’esmena, es posa a treballar de valent i fins i tot podr\u00e0 comprar una rentadora a la Petunia pel seu aniversari. I aquesta \u00e9s l’escena que veiem, Petunia (Ethel Waters) cantant “Taking a Chance on Love” amb una veu preciosa. Un dels mossos que ha portat la rentadora (Bill Bailey) es posa a ballar claqu\u00e9. Si us hi fixeu b\u00e9 podreu veure un “moon walk” (l’any 1943! Aqu\u00ed es veu millor, Bill Bailey el 1955 https:\/\/youtu.be\/y71njpDH3co?t=122 ).El petit Joe acabava ballant amb la seva estimada Petunia, que li passa un pam i mig. Com acaba? Doncs el dimoni no vol fracassar i fa dues coses, que li toqui la loteria i que la Lena Horne el tempti. I la Lena Horne … \u00e9s irresistible. Les coses es compliquen per\u00f2 Petunia acaba recuperant Little Joe i tot acaba b\u00e9.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed una biografia d’uns 20 minuts: https:\/\/youtu.be\/X4UbSngOA_A<\/div>\n
<\/div>\n
31 illinois jacquet<\/div>\n
Jean-Baptiste “Illinois” Jacquet va n\u00e9ixer un 30 d’octubre de 1922 a\u00a0 Louisiana, en una fam\u00edlia criolla que es va traslladar a Texas. De noi tocava el saxo alto a l’orquestra del seu pare i als 15 anys ja tocava professionalment. Durant un temps el seu germ\u00e0 li va trobar feina en l’anomenat circuit chitlin (chitlin=callos i tripes, en parlarem en un proper post). Amb 18 anys va entrar a la banda de Lionel Hampton, passant al saxo tenor. El 1942, amb nom\u00e9s 19 anys, el solo que va fer a “Flying Home” va tenir un \u00e8xit enorme. Anticipava l’estil del R&B que busca el ritme i l’energia amb poques notes, m\u00e9s que no pas un desenvolupament mel\u00f2dic elaborat. Ser\u00e0 l’estil predominant del rock and roll. El solo va ser un \u00e8xit tan gran que a cada actuaci\u00f3 de l’orquestra tothom esperava aquest cl\u00edmax i esclar, al final Jacquet se’n va cansar. Tots els saxos tenors que van venir despr\u00e9s a l’orquestra de Hampton van memoritzar-lo. \u00c9s un tema fant\u00e0stic que possiblement heu ballat m\u00e9s d’un cop.<\/div>\n
Per\u00f2 Jacquet no va ser nom\u00e9s un saxo tenor “canyero”. Tenia capacitat per crear melodies precioses plenes de swing. Un dels enregistraments m\u00e9s notables \u00e9s aquest “Port of Rico” de 1952, amb un Count Basie extraordinari a l’orgue:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/CG0ib4KtDSA. \u00c9s un tema d’un tempo mig, amb molta energia i alhora completament relaxat, un groove que pocs aconsegueixen. Va tenir una llarga carrera tocant amb diverses orquestres i grups. Aqu\u00ed tenim el c\u00e8lebre “Flying Home” de 1942: https:\/\/youtu.be\/HOI-9mKluLI<\/div>\n
<\/div>\n
\n
novembre<\/div>\n
3 joe turner<\/div>\n
6 novembre Marie Bryant<\/div>\n
<\/div>\n
Un 6 de novembre de 1919 neixia Marie Bryant, que vam veure en el clip Blip-blip fent el pas ‘Shorty George’ i en la jam organitzada per Norman Granz el 1944. De petita ja volia ser ballarina, imitant Josephine Baker. Aviat actuava i cantava amb les millors orquestres. Era molt guapa, tenia molt bona veu i als clips se li veu un gran sentit de l’humor. A m\u00e9s, tenia talent per la coreografia. Va treballar a l’escola de Katherine Dunham on ensenyava moviments a cantants i actors com<\/div>\n
Marlon Brando, Gene Kelly (que la considerava una de les millors ballarines amb qui havia estat), Debbie Reynolds, Cyd Charisse, i altres. Katherine Dunham i, m\u00e9s tard, Alvin Ailey, van ser els core\u00f2grafs que van incorporar la dansa africana i afroamericana al ballet modern. Marie Bryant va desenvolupar una t\u00e8cnica que anomenava “controlled release”, que potser podr\u00edem traduir per “un deixar-se anar controlat”.<\/div>\n
La veiem amb els Scatman Crothers: https:\/\/youtu.be\/_W8seC6t7dI<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed un breu biografia: https:\/\/youtu.be\/1KfB0d_yCUA<\/div>\n
<\/div>\n
Bli-blip: https:\/\/youtu.be\/r28Gmaji7-g<\/div>\n
Jammin’ the blues: https:\/\/youtu.be\/JswoFsOh13U<\/div>\n
<\/div>\n
12 novembre Buck Clayton:<\/div>\n
<\/div>\n
Un trompetista de Count Basie a la Xina<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/7KFMLNop0_g?t=1078<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
“Buck” Clayton va n\u00e9ixer un 12 de novembre de 1911 a Kansas. Va ser un gran trompeta i un home molt guapo. “The prettiest cat I ever saw”, va dir d’ell Billy Holiday. Tenia els ulls verds i anava sempre vestit de manera impecable. Tenia un estil fluid i en\u00e8rgic, amb melodies ben constru\u00efdes i amb un \u00fas inspirat de la sordina.<\/div>\n
<\/div>\n
De la seva vida se’n podria fer una pel\u00b7l\u00edcula. Comen\u00e7a a tocar als 17 anys. Mentre encara no \u00e9s m\u00fasic professional fa diverses feines, a una barberia, a un garatge, encarregat de seguretat a un club de billar (on li van donar una destral per si havia d’intervenir en una baralla!). Va tenir una breu estada a Hollywood i es va fer amic d’actors famosos, alguns dels quals van assistir al seu casament al qual va tocar l’orquestra de Duke Ellington, amb Cootie Williams tocant la marxa nupcial.<\/div>\n
<\/div>\n
El 1934 va formar una banda de 14 m\u00fasics, els “Harlem Gentlemen” i se’n va anar a Shanghai per tocar a un establiment glamur\u00f3s que es deia el Canidrome. S’hi va estar dos anys, content, perqu\u00e8 estaven tractats amb respecte. Va influir al compositor Li Jinhui,considerat el pare de la m\u00fasica popular moderna xinesa. Buck Clayton explica que va esbossar alguns dels temes xinesos m\u00e9s coneguts de l’\u00e8poca i que “no eren gaire diferents de la nostra m\u00fasica llevat que els xinesos fan servir una escala diferent”. Aqu\u00ed tenim una pe\u00e7a de Li Jinhui\u00a0\u00a0 https:\/\/youtu.be\/wpoh_DQxy38 i aqu\u00ed una versi\u00f3 del Moten Swing que homenatja la trobada entre Buck Clayton i Li Jinhui amb la pipa, que no \u00e9s la de fumar sin\u00f3 un instrumental tradicional xin\u00e8s<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/u5L99uTeVzY<\/div>\n
<\/div>\n
Clayton va marxar de Shanghai poc abans que fos enva\u00eft pels japonesos i entr\u00e0 a l’orquestra de Count Basie substitu\u00efnt “Hot Lips” Page. Amb ell va enregistrar m\u00e9s de 200 temes, participant tamb\u00e9 com a arranjador. Va acompanyar Billy Holiday amb va acabar essent un bon amic. Va acabar la seva carrera fent gires per Europa.<\/div>\n
<\/div>\n
El veiem en un clip de 1960, interpretant el C-jam blues de Duke Ellington amb el sextet de Ben Webster.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/syncopatedtimes.com\/buck-claytons-jazz-world-part-one\/<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
16 WC Handy<\/div>\n
<\/div>\n
21 coleman hawkins<\/div>\n
<\/div>\n
21 coleman hawkins<\/div>\n
<\/div>\n
Coleman Randolph Hawkins va n\u00e9ixer un 21 de novembre de 1904 i ha estat un dels saxos tenors m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria del jazz. A vegades es deia, exagerant, que havia estat “l’inventor dels saxo tenor”, en el sentit que, amb el seu so i amb les seves improvisacions tan riques harm\u00f2nicament, li va extreure unes possibilitats que fins aleshores no es coneixien. Mentre era a l’institut, Hawkins va estudiar harmonia i composici\u00f3 i va aprendre a tocar el piano i el cello, a m\u00e9s del saxo. Tota la vida va ser un amant de la m\u00fasica de Bach i de les suites de cello interpretades per Pau Casals. El 1924 coincidia amb Louis Armstrong a l’orquestra de Fletcher Henderson, on neixeria la m\u00fasica swing. Va estar tocant amb diferents grups i orquestres i va sentir-se c\u00f2mode amb el bebop, despr\u00e9s de l’era swing. T\u00e9 sessions interessant\u00edssimes amb Thelonius Monk.<\/div>\n
<\/div>\n
El seu enregistrament m\u00e9s fam\u00f3s \u00e9s una versi\u00f3 de 11\/10\/1939 de la balada “Body and soul” de la que parlarem un altre dia. Per\u00f2 avui el veiem en un episodi pilot de 1959 per a una s\u00e8rie de televisi\u00f3 que no es va arribar fer (el que ens hem perdut!). El posem una mica abans que comenci un solo impressionant, al costat del trompetista Roy Eldridge. I de propina tenim, ni m\u00e9s menys que Al Minns i Leon James ballant!<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/zC6zz0ObNuU?t=1192<\/div>\n
<\/div>\n
BODY & SOUL, Coleman Hawkins 1939<\/div>\n
No es pot parlar de Coleman Hawkins sense referir-nos a la versi\u00f3 de la balada “Body and soul”, un tema de Broadway de 1930, que va enregistrar el 11\/10\/1939. Va astorar tothom per la creativitat amb que elabora un discurs que explora totes les possibilitats harm\u00f2niques del tema sense deixar mai “d’explicar coses” amb la m\u00fasica. Us deixem aqu\u00ed aquesta versi\u00f3 que \u00e9s una fita en la hist\u00f2ria del jazz: https:\/\/youtu.be\/IeTR_8bTFng . Per\u00f2 abans d’escoltar-la recomanem familiaritzar-se amb el tema, que la melodia us sigui soni, per tal de valorar millor la imaginaci\u00f3 que desplega Coleman Hawkins. Podem fer-ho amb Ella Fitzgerald https:\/\/youtu.be\/IEIbAeAilHg o amb el duet de Tony Bennet i l’enyorada Amy Winehouse, https:\/\/youtu.be\/_OFMkCeP6ok. Estar\u00e0 b\u00e9 saber qu\u00e8 diu la lletra, perqu\u00e8 tal com deia un altre gran saxo tenor, Ben Webster, quan toquem, “parlem” amb m\u00fasica. Aquesta balada \u00e9s un dels grans standards del jazz i l’han versionat des de Louis Armstrong, Duke Ellington, Sarah Vaughn amb Clifford Brown, fins a Charlie Parker i John Coltrane. Qui vulgui aprofundir-ne l’harmonia pot fer-ho aqu\u00ed: https:\/\/youtu.be\/k33CyKe0MCI<\/div>\n
<\/div>\n
My heart is sad and lonely! \/\u00a0 El meu cor est\u00e0 trist i sol<\/div>\n
For you I sigh, for you dear only\u00a0 \/ Per tu sospiro, nom\u00e9s per tu<\/div>\n
Why haven’t you seen it?\u00a0 \/ com \u00e9s que no ho has vist?<\/div>\n
I’m all for you, Body and Soul\u00a0\u00a0 \/ s\u00f3c tot per tu, en cos i \u00e0nima.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/olhEUvToG7s benny goodman<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/prbqc3C6968 chalie parker<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/aeD7hkJPzpU Ellington Blanton<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/Tuo1aju4JnY sarah Vaughn Clifford Brown<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/k33CyKe0MCI an\u00e0lisi body soul<\/div>\n
<\/div>\n
23 Willie Lion Smith<\/div>\n
(Lion Tiger amb jo jones),\u00a0 Willie the Lion Smith https:\/\/youtu.be\/9JAlRfpmsKQ<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
24 teddy wilson<\/div>\n
<\/div>\n
Teddy Wilson va n\u00e9ixer a Austin, Texas, un 24 de novembre de 1912. Els seus pares treballaven a l’institut de Tuskegee, el pare cap de departament de literatura i la mare cap de la biblioteca. Va tenir una bona educaci\u00f3 i va estudiar piano, viol\u00ed, obo\u00e8 i clarinet. A inst\u00e0ncies de la seva mare va comen\u00e7ar la universitat per\u00f2 des que havia estat en contacte amb el m\u00f3n del jazz que es volia dedicar a la m\u00fasica.<\/div>\n
Amb un talent i una formaci\u00f3 musical de primera, va rebre la influ\u00e8ncia d’Earl Hines i art Tatum. T\u00e9 un swing molt s\u00f2lid, i un estil fluid, segur, elegant i discret, que fuig de l’espectacular, cosa que ha fet que a vegades no se’l valori prou.<\/div>\n
Va ser el primer m\u00fasic negre a actuar amb un grup blanc important, el trio de Benny Goodman, al qual poc despr\u00e9s s’afegiria Lionel Hampton. Amb ell va fer gires per tot el m\u00f3n, incloent un tour propagand\u00edstic per la Uni\u00f3 sovi\u00e8tica.<\/div>\n
Va tenir una vida relativament confortable, cosa que no \u00e9s freq\u00fcent\u00a0 en les biografies de m\u00fasics\u00a0 de jazz afroamericans. Mireu la meravellosa foto de William Claxton on se’l veu a casa, al piano de cua, mentre el fill petit vol arribar a les tecles. \u00bfQu\u00e8 toquen els m\u00fasics a casa, quan no estan actuant per ning\u00fa, nom\u00e9s per ells mateixos?<\/div>\n
D\u00e8iem que va tenir una vida relativament confortable per\u00f2 al mateix temps va estar comprom\u00e8s amb causes socials (alg\u00fa el va batejar com “el Mozart marxista”). A m\u00e9s de les actuacions amb Benny Goodman, a trav\u00e9s del productor John Hammond va participar en moltes sessions de gravaci\u00f3, al costat de Billy Holiday, Lester Young, Roy Eldridge, Charlie Shavers, Red Norvo, Buck Clayton, Ben Webster i altres. Va arribar a donar classe a la prestigiosa Juilliard School.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed teniu tot un disc sencer, amb temes que van des del tradicional King Porter Stomp, al ‘Round Mignight de Thelonius Monk:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/x7uFp-40YVY<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/syncopatedtimes.com\/teddy-wilson-american-jazz-hero\/<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
24\/11 WIld Bill Davis<\/div>\n
https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Wild_Bill_Davis<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
29 BILLY STRAYHORN<\/div>\n
<\/div>\n
\n
desembre<\/div>\n
2 norma miller<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/AYrQgQhez8I<\/div>\n
<\/div>\n
Norma Miller va n\u00e9ixer un 2 de desembre 1919 a Harlem. Els seus pares eren de Barbados. De molt petita ja li apassionava ballar i als cinc anys la seva mare l’havia apuntat a classes de ball, tot i que anava molt justa de diners i s’havia quedat v\u00eddua. Per un d’aquells atzars, el 1929, amb la Gran Depressi\u00f3, es van traslladar a viure a un pis just a sobre el Savoy Ballroom. Aix\u00ed que podia sentir l’orquestra i veure com assajaven els balladors! Un dia, amb 13 anys estava ballant davant del Savoy, quan un ballador fam\u00f3s la va veure, va quedar impressionat i li va dir d’entrar a ballar, tot i que per edat encara no podia. Els diumenges a la tarda anava al Renaissance Ballroom on podien entrar els menors i el 1934 va guanyar el Savoy Lindy Hop Contest, a l’Apollo Theater. L’endem\u00e0 era contractada per Herbert “Whitey” White, per formar part dels\u00a0 Whitey’s Lindy Hoppers, amb 15 anys.<\/div>\n
<\/div>\n
I la resta ja \u00e9s llegenda. Norma Miller era una bellesa i tenia la constituci\u00f3 i forma\u00a0 f\u00edsica d’una atleta. Amb el grup va participar al film “A Day at the races” amb els Marx Brothers i la reconeixem com a la vestida de cuinera a l’escena de\u00a0 Hellzapoppin’, amb unes acrob\u00e0cies incre\u00efbles.<\/div>\n
<\/div>\n
Amb la segona guerra mundial, els Whitey’s Lindy Hoppers van plegar. Ella va muntar un grup pel seu compte, els Norma Miller Dancers, entre els quals hi havia la seva parella de ball Billy Ricker i el fill de Frankie Manning, Chazz Young. Va estar de gira fins als anys 60 que va comen\u00e7\u00e0 a actuar de comediant a les Vegas. I als ’80 va ser un dels puntals del revival del swing, ensenyant als USA i els \u00faltims anys, vinculada a la comunitat de swing italiana. Va estar ensenyant, ballant i cantant fins uns 99 anys plens d’energia. Quina dona!<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/queenofswing.net\/<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/EPu4Luq-HdA<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/l-IpPMi0uGI<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
7 louis prima<\/div>\n
<\/div>\n
8 jimmy smith<\/div>\n
<\/div>\n
11 big mama thornton<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/wxoGvBQtjpM<\/div>\n
12 frank sinatra<\/div>\n
12 https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Emahoy_Tsegu%C3%A9-Maryam_Gu%C3%A8brou<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
12 Joe Williams<\/div>\n
<\/div>\n
EMahoy Tsegue Mariam GEbr<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/TGASxG0IY4E<\/div>\n
<\/div>\n
El jazz \u00e9s la m\u00fasica que van anar creant generacions de negres arrencats de la seva terra origin\u00e0ria i immersos en una tradici\u00f3 musical diferent, l’europea occidental, com podien ser les polques i masurques per a piano del segle XIX o les marxes militars. I aquesta seria una m\u00fasica nova, diferent tant de l’africana com de l’europea.<\/div>\n
Avui us volem donar a con\u00e8ixer una m\u00fasica molt especial, l’obra d’una dona et\u00edop que sembla resumir en la seva traject\u00f2ria personal un cam\u00ed semblant al dels negres afroamericans: la trobada entre la tradici\u00f3 africana i la tradici\u00f3 europea. El resultat \u00e9s una m\u00fasica \u00fanica, que pot evocar Chopin o Philipp Glass en algun moment, o el blues i els spirituals en un altre; una m\u00fasica que comparteix amb els cants africans la repetici\u00f3 meditativa d’un mateix motiu. No \u00e9s una m\u00fasica per ballar lindy hop, potser blues fusion, si alg\u00fa s’hi arrisca.<\/div>\n
<\/div>\n
Emahoy Gu\u00e8bru va n\u00e9ixer un 12 de desembre de 1923 en una fam\u00edlia rica. Als sis anys va ser enviada a un internat su\u00eds on va comen\u00e7ar a estudiar m\u00fasica, tornant a Eti\u00f2pia el 1933. Durant l’ocupaci\u00f3 italiana la seva fam\u00edlia va ser feta presonera. Va aprendre diversos idiomes i va estudiar piano cl\u00e0ssic assolint un nivell de virtu\u00f3s. VA ser la primera dona a tenir un c\u00e0rrec en l’administraci\u00f3 del govern. Tenia molta curiositat, moltes ganes de viatjar i con\u00e8ixer m\u00f3n per\u00f2 alguna circumst\u00e0ncia, no sabem quina, ho va impedir. En una entrevista a la BBC ( https:\/\/www.bbc.co.uk\/programmes\/b08mb1ft )explica que va perdre les ganes de viure i despr\u00e9s es va fer monja de l’esgl\u00e9sia ortodoxa et\u00edop. Va passar 10 anys sense fer m\u00fasica. Quan hi va tornar, ja no interpretava obres d’altres, sin\u00f3 les seves pr\u00f2pies composicions, inspirades en els cants dels peregrins et\u00edops i la m\u00fasica europea rom\u00e0ntica. El resultat ha fet un recorregut semblant al del jazz, una m\u00fasica creada per africans en assimilar dues tradicions musicals diferents. Va fer pocs concerts, un a Washington i un parell a Jerusalem, sense deixar la seva vida reclosa. Nom\u00e9s es troba un enregistrament a la col\u00b7lecci\u00f3 Ethiopiques, el 21.<\/div>\n
<\/div>\n
Escoltem The Homeless Wanderer, el rodam\u00f3n sense llar.<\/div>\n
<\/div>\n
13 sonny greer<\/div>\n
Sonny Greer va n\u00e9ixer un 13 de desembre de 1895 a New Jersey, igual que Count Basie. Va comen\u00e7ar tocant la bateria amb Elmer Snowden fins que el 1919 es va convertir en el primer bateria de Duke Ellington, amb el quintet els Wahsingtonians. El va seguir al Cotton Club i es va quedar a l’orquestra durant tres d\u00e8cades. A part dels instruments habituals de la bateria, Sonny Greer va incorporar elements de percussi\u00f3, timbales, campanes i altres que li permetien donar color a l’estil “jungle”.<\/div>\n
<\/div>\n
Sonny Greer bevia molt i a vegades no es podia comptar amb ell. El 1955 Ellington va contractar un altre bateria per una gira a Escandinavia. Greer es va enfadar i va deixar l’orquestra. A partir d’aqu\u00ed va seguir amb altres grups com el de Johnny Hodges que tamb\u00e9 va deixar Ellington durant un temps.<\/div>\n
<\/div>\n
El podem veure aqu\u00ed tocant “Take the A Train” (en un vag\u00f3 de tren, naturalment): https:\/\/youtu.be\/g3a1JS3-sN0<\/div>\n
I aqu\u00ed amb tot el seu desplegament de percussi\u00f3 amb un “It Don’t mean a thing” de 1943: https:\/\/youtu.be\/1XFGkWG8MbM?t=172<\/div>\n
<\/div>\n
Sonny Greer va ser un element important de l’orquestra de Duke Ellington i, sense voler i de manera indirecta, tamb\u00e9 va contribuir a l’orquestra de Count Basie. Resulta que el jove Basie, tot i que tocava molt b\u00e9 el piano, preferia la bateria. Per\u00f2 cada cop que coincidia amb Sonny Greer a Red Bank, New Jersey, aquest ho feia millor. I Basie es va “resignar” a tocar el piano. Segurament hauria estat un excel\u00b7lent bateria per\u00f2 no em puc imaginar un m\u00f3n sense l’orquestra de Count Basie amb ell al piano.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
14 Budd johson<\/div>\n
14 clark terry<\/div>\n
15 https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/John_Hammond_(record_producer)<\/div>\n
18 fletcher henderson<\/div>\n
<\/div>\n
FLETCHER HENDERSON<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/h2XbL-BnihI<\/div>\n
La m\u00fasica swing que ballem, es deu, en bona part, als arranjaments que va comen\u00e7ar a introduir Fletcher Henderson a finals dels anys ’20. Si el jazz de New Orleans era gaireb\u00e9 sempre improvisat, ara l’orquestra tindria dues o m\u00e9s seccions, trompetes i trombons, clarinets i saxos. Les seccions s’alternarien en preguntes i respostes, o b\u00e9 l’una portant la melodia principal mentre l’altra fa uns riffs per sota. Amb els arranjament de de Don Redman i els solos creatius de Louis Armstrong que va estar a l’orquestra durant el 1924, l’orquestra de Fletcher Henderson al Roseland Ballroom es va convertir en la millor de New York.<\/div>\n
<\/div>\n
Fletcher Henderson havia nascut un 18 de desembre de 1897 en una fam\u00edlia de classe mitjana. Als sis anys va comen\u00e7ar les classes de m\u00fasica i piano. Tot i la facilitat que tenia per la m\u00fasica tenia m\u00e9s inter\u00e8s per les ci\u00e8ncies i va estudiar matem\u00e0tica i qu\u00edmica a la Universitat d’Atlanta. Es va traslladar a New York a treballar a un laboratori per\u00f2 en ocasions substitu\u00efa al piano al seu company de pis que actuava amb un orquestra. I al final va deixar la qu\u00edmica per dedicar-se del tot a la m\u00fasica. Potser la qu\u00edmica va perdre un cient\u00edfic per\u00f2 la m\u00fasica va guanyar un arranjador genial ( Per cert, avui tenim alg\u00fa que fa les dues coses, Stephon Alexander, un f\u00edsic te\u00f2ric que treballa en cosmologia amb el problema d’unificar la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica i la teoria general de la gravetat. Tamb\u00e9 \u00e9s m\u00fasic de jazz i a vegades s’inspira en la m\u00fasica per explorar solucions a problemes de f\u00edsica. Ha escrit un llibre que es diu “The Jazz of Physics. The Secret Link Between Music and the Structure of the Universe”, https:\/\/youtu.be\/90bjRafoP0Q\u00a0 ).<\/div>\n
<\/div>\n
L’orquestra que va muntar tenia molt prestigi per\u00f2 Henderson no va aconseguir que fos sostenible econ\u00f2micament i a vegades els talents que havia descobert marxaven a altres bandes. Per sobreviure va haver de vendre alguns dels seus arranjaments a Benny Goodman. I va ser l’\u00e8xit del programa de r\u00e0dio de Benny Goodman “Let’s Dance”, amb els arranjaments de Henderson, que va popularitzar el swing\u00a0 a tots els Estats Units m\u00e9s enll\u00e0 de la comunitat afroamericana de Harlem.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
23 Chet Baker<\/div>\n
<\/div>\n
Chet Baker va n\u00e9ixer un 23 de desembre de 1929. Un m\u00fasic amb un talent innat, una carrera d’\u00e8xit, i una vida dif\u00edcil marcada per l’addici\u00f3 a l’hero\u00efna i la coca\u00efna. Fill de pares m\u00fasics, va comen\u00e7ar cantant al cor d’una esgl\u00e9sia i aviat va passar a la trompeta. La m\u00fasica li sortia de manera natural i sense esfor\u00e7. Als 16 anys es va allistar a l’\u00e8xercit, tocant a una banda militar, i va estar un temps a Berl\u00edn. Despr\u00e9s de llicenciar-se es va dedicar a la m\u00fasica exclusivament, tocant amb Charlie Parker i Gerry Mulligan entre altres. Va tenir molt \u00e8xit no nom\u00e9s amb la trompeta sin\u00f3 tamb\u00e9i cantant, amb una veu molt propera i \u00edntima. La trompeta tamb\u00e9 t\u00e9 un so clar i suau. Va tenir l’oportunitat de fer carrera com actor, per la seva popularitat i aparen\u00e7a, per\u00f2 va preferir centrar-se en la m\u00fasica. A partir dels anys 50 va ser addicte a les drogues, passant for\u00e7a temporades a la pres\u00f3. A vegades havia d’empenyorar la trompeta per aconseguir diners per la droga. El 1966 va ser apallissat i li van fer mal a les dents i el llavi. Va estar uns anys sense poder tocar fins que va poder desenvolupar una nova embocadura. Des de mitjans dels 70 fins a la seva mort, va estar tocant a Europa.<\/div>\n
<\/div>\n
El seu tema m\u00e9s conegut \u00e9s My Funny Valentine per\u00f2 ja que dem\u00e0 \u00e9s la nit de Nadal, sembla oport\u00fa escoltar el darrer disc que va enregistrar, aquest cop a New Orleans, dedicat a can\u00e7ons de Nadal. L’\u00e0lbum comen\u00e7a amb una versi\u00f3 de “Silent nit” (la “Santa nit” que cantem nosaltres) que ens serveix per desitjar-vos un Bon Nadal i un 2022 que puguem tornar a ballar normalment.<\/div>\n
<\/div>\n
24 Baby Dods<\/div>\n
25 cab calloway\u00a0\u00a0 \/<\/div>\n
>25 cab calloway<\/div>\n
<\/div>\n
Bon nadal!<\/div>\n
Cab Calloway va n\u00e9ixer un 25 de desembre de 1907. Va ser cantant, director d’orquestra i un gran showman. El seu pare era advocat i la seva mare tocava l’orgue a l’esgl\u00e9sia. Volien que el seu fill estudi\u00e9s dret per ser advocat per\u00f2 ell es saltava les classes per jugar a daus i es volia dedicar al jazz. Va estudiar m\u00fasica, va acabar el batxillerat i fins i tot va jugar una temporada com a jugador de b\u00e0squet professional. El 1929 ja tenia una orquestra tocant al Savoy i el 1931 va substituir Duke Ellington al Cotton club. Tenia molt bons m\u00fasics i ell era un showman que ballava i cantava scat vestit amb els “zoot suits”, americana i pantalons ampl\u00edssims, i una exagerada cadena de rellotge. El 1931 va enregistrar el seu seu gran \u00e8xit “Minnie the Moocher”, amb el c\u00e8lebre Hi-de-ho: https:\/\/youtu.be\/8mq4UT4VnbE . El tema va sortir tamb\u00e9 en un cartoon de la Betty Boop: https:\/\/youtu.be\/DSdLsAUFL8s. I gaireb\u00e9 50 anys despr\u00e9s el tornaria a interpretar, amb 73 anys, al film “Blues Brothers”: https:\/\/youtu.be\/250MMq0fTrU<\/div>\n
El 1938 va publicar un diccionari d’expressions que feien servir els m\u00fasics de Harlem, del que parlarem un altre dia.<\/div>\n
Va seguir actuant a clubs, a la televisi\u00f3 ia pareixent en films ben b\u00e9 fins al final de la seva vida.<\/div>\n
Ja heu vist el hi-de-ho per\u00f2 per acabar de digerir els turrons, aqu\u00ed teniu potser l’escena de ball m\u00e9s EXTRAORDIN\u00c0RIA de la hist\u00f2ria del jazz, amb els fabulosos Nicholas Brothers, al film “Stormy Weather”, 1943: https:\/\/youtu.be\/IoMbeDhG9fU . Qui no l’hagi vist mai, que es prepari per una sorpresa maj\u00fascula, aix\u00f2 ser\u00e0 com un regal de Nadal extra.<\/div>\n
<\/div>\n
I un altre regal de Nadal, el “Calloway Boogie” on creiem que la ballarina que surt amb ell \u00e9s la incomparable Mary Bryant: https:\/\/youtu.be\/IoMbeDhG9fU<\/div>\n
I per \u00faltim un tema que creiem que pot interessar a les bandes de swing. En aquest tema els m\u00fasics reclamen descansar, fer una pausa de 15 minuts. Potser es podria introduir a les actuacions abans de la pausa? “We Want a Fifteen Minute Intermission Pause”:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/_rKqx_aasQk<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
>>>>>> material: HEPSTER DICTIONNARY<\/div>\n
el Hepster Diccionary: https:\/\/graphicarts.princeton.edu\/2021\/03\/04\/a-hepsters-dictionary\/ , https:\/\/www.apassion4jazz.net\/jive-terms.html . Per exemple, les “armstrongs” s\u00f3n les notes de la trompeta. Un contrabeix \u00e9s una “doghouse” caseta per a gossos.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 KID ORY<\/div>\n
28 earl hines<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
28 innocents<\/div>\n
<\/div>\n
Ens fem ress\u00f3 del projecte de Sofia Tothosap, una enginyera en rob\u00f2tica de Barcelona, i s\u00f2cia de la Bcnswing, que ha desenvolupat un robot birol capa\u00e7 de ballar lindy hop. La seva startup acaba d’aconseguir 10 milions $ de capital per fer-lo comercial. Fem un resum de la interessant entrevista que li van fer a WEIRD.<\/div>\n
“Vam ser confinats per la Covid, no podia ballar i ho trobava a faltar molt. Jo estava programant robots a fer moviments complexos, i se’m va acudir de provar d’incorporar un charleston i un swingout. S’enregistren diverses vegades els moviments d’un ballar\u00ed amb uns sensors i es traslladen com a patrons coordinats. Va ser fant\u00e0stic fer les primeres pases amb ell. Inicialment ballava nom\u00e9s amb “Shiny stockings” per\u00f2 fer-li aprendre a detectar el beat d’una pe\u00e7a i anar variant aleat\u00f2riament els passos no va ser gaire complicat.<\/div>\n
Un robot que faci uns passos tot sol \u00e9s relativament senzill. El veritable repte va ser fer que el robot interactu\u00e9s, que pogu\u00e9s fer de follower, \u00e9s a dir, que s\u00e0piga interpretar els senyals del leader. Vam fer el mateix proc\u00e9s enregistrant els moviments d’una follower alhora que recoll\u00edem la for\u00e7a i direcci\u00f3 exercides pel leader a cada punt de contacte, amb sensors a les mans, o la cintura. Aqu\u00ed no es tracta d’escriure un codi programant els moviments sin\u00f3 buscar la correlaci\u00f3 entre els patrons d’entrada, els senyals del leader, amb els patrons de sortida, els passos de la follower. I aix\u00f2 es fa amb t\u00e8cniques de Deep Learning d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Calen moltes iteracions. Va ser realment dif\u00edcil. Despr\u00e9s vam repetir el mateix proc\u00e9s amb el leader, perqu\u00e8 aquest tamb\u00e9 ha de reaccionar activament a les respostes de la follower, no ha d’executar el pas que havia comen\u00e7at tant s\u00ed com no, com si fos un robot … primitiu! (riu Sofia Tothosap). Encara estem millorant i aprenent en aquest sentit. El que passa durant el ball \u00e9s un proc\u00e9s complex d’ajustament continu de l’un a l’altre, una conversa on el leader proposa, i la follower respon amb l’esperat, o sorpren el leader, que s’hi ha d’adaptar.”<\/div>\n
-Sofia explica els dos reptes pendents importants:<\/div>\n
“El primer \u00e9s que els robots puguin ballar en un entorn complex com \u00e9s una jam del m\u00f3n real i no una pista de b\u00e0squet per a ells tot sols. Hem fitxat un enginyer que treballava en self driving cars. \u00c9s un repte formidable perqu\u00e8 una cosa \u00e9s fer que un cotxe no surti d’un carril, o s\u00e0piga frenar davant d’un obstacle inesperat i una altra estar fent passos sense aturar-se i sense topar amb altres parelles. \u00c9s un entorn que est\u00e0 canviant constantment. Hem afegit una c\u00e0mera i un sensor l\u00e0ser al clatell i estem fent progressos.<\/div>\n
El segon \u00e9s incorporar la musicalitat, que el robot s\u00e0piga escoltar i, si cal fer un break, o matisar els passos en funci\u00f3 de la m\u00fasica. Fem servir un m\u00e8tode similar. Enregistrem els moviments de balladors amb diferents peces i amb deep learning intentem que es cre\u00efn les associacions entre els patrons musicals i els moviments dels balladors. Tamb\u00e9 els fem escoltar molta m\u00fasica swing per “entrenar l’o\u00efda” i detectar els patrons de les frases.”<\/div>\n
(Sofia ens ha confirmat que, en aquest sentit, les llistes de la Bcnswing li han estat de gran utilitat, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00fasica swing de qualitat).<\/div>\n
-Quines s\u00f3n les previsions per tenir models disponibles comercialment?<\/div>\n
“Amb el capital recollit, esperem tenir-los a finals de 2022. Seran birol, i se serviran en tres talles S, M i L. La bateria tindr\u00e0 una durada de dues hores, suficient per a la majoria de les jams. S’oferiran en opci\u00f3 de r\u00e8nting o lloguer. Els clients m\u00e9s obvis seran escoles i festivals, per\u00f2 qui vulgui tenir el seu ballador\/balladora particular tamb\u00e9 el podr\u00e0 comprar. Des del m\u00f3n de l’esport s’han interessat en la nostra tecnologia per desenvolupar robots que entrenin tenistes o boxadors, per\u00f2 de moment ens limitem al swing. Per cert, que ja hem comen\u00e7at a treballar per que aprenguin balboa, shag i blues!”<\/div>\n
Els podrem veure al BLE de 2023?<\/div>\n
<\/div>\n
[ 2022 \ud835\udc6a\ud835\udc76\ud835\udc75\ud835\udc6d\ud835\udc70\ud835\udc6e\ud835\udc7c\ud835\udc79\ud835\udc68\ud835\udc75\ud835\udc7b \ud835\udc79\ud835\udc76\ud835\udc69\ud835\udc76\ud835\udc7b\ud835\udc7a … \ud835\udc8a \ud835\udc69\ud835\udc68\ud835\udc73\ud835\udc73\ud835\udc68\ud835\udc6b\ud835\udc76\ud835\udc79\ud835\udc7a\/\ud835\udc6c\ud835\udc7a. \ud835\udc6c\ud835\udc75\ud835\udc7b\ud835\udc79\ud835\udc6c\ud835\udc7d\ud835\udc70\ud835\udc7a\ud835\udc7b\ud835\udc68 \ud835\udc68\ud835\udc74\ud835\udc69 \ud835\udc7a\ud835\udc76\ud835\udc6d\ud835\udc70\ud835\udc68 \ud835\udc7b\ud835\udc76\ud835\udc7b\ud835\udc6f\ud835\udc76\ud835\udc7a\ud835\udc68\ud835\udc77.<\/div>\n
Un any despr\u00e9s tornem a entrevistar Sofia Tothosap per saber si per fi podrem provar els robots que ballen lindy hop, balboa i blues.<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12\ud835\udc16\ud835\udc08\ud835\udc0d\ud835\udc06: Sofia, quan podrem provar els teus robots?<\/div>\n
\ud835\udc12\ud835\udc0e\ud835\udc05\ud835\udc08\ud835\udc00 \ud835\udc13\ud835\udc0e\ud835\udc13\ud835\udc07\ud835\udc0e\ud835\udc12\ud835\udc00\ud835\udc0f:Ha estat un any complicat. No hem pogut comen\u00e7ar la producci\u00f3 en s\u00e8rie perqu\u00e8 s’han aturat les importacions de xips que fabricaven a Xina. Per\u00f2 hem estat fent proves amb els models ja constru\u00efts integrant-los en les jams de les comunitats swing de San Francisco. Hem apr\u00e8s molt del feedback dels usuaris.<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12: Es troben a gust ballant amb … “una m\u00e0quina”?<\/div>\n
\ud835\udc12\ud835\udc13\ud835\udc07\ud835\udc12: S\u00ed, per\u00f2 ens demanaven poder ajustar la manera de ballar dels robots. Perqu\u00e8 no tots volien el mateix. Per exemple, uns volien una manera de ballar m\u00e9s traqnuil\u00b7la, fent els passos est\u00e0ndar, per practicar sense ensurts, mentre que d’altres s’avorrien si no els sorprenien amb passos m\u00e9s en\u00e8rgics, breaks, m\u00e9s improvisaci\u00f3. En definitiva, un mode “tranqui” i un mode\u00a0 “spicy”. I en balls de contacte m\u00e9s estret, com el balboa i el blues, uns volien m\u00e9s dist\u00e0ncia, mentre que altres preferien un contacte m\u00e9s pr\u00f2xim. Cal dir que els nostres robots no donen la sensaci\u00f3 d’un metall o un pl\u00e0stic fred sin\u00f3 que al tacte tenen una temperatura d’uns 35\u00ba, semblant a la nostra.<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12: I com ho heu solucionat?<\/div>\n
\ud835\udc12\ud835\udc13\ud835\udc07\ud835\udc12: Les nostres rutines tenen fins a 83 par\u00e0metres que podem ajustar per el tipus de ball, la proximitat i molts m\u00e9s par\u00e0metres. Per\u00f2 el repte era simplificar-ho per que cada usuari\/a ho pogu\u00e9s fer de manera simple. Aix\u00ed que vam fer una app que des del m\u00f2bil permetia configurar el mode “tranqui\/spicy”, i la proximitat de contacte.<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12: I tothom content?<\/div>\n
\ud835\udc12\ud835\udc13\ud835\udc07\ud835\udc12: S\u00ed i no. El problema era que calia esperar a acabar la pe\u00e7a, o parar de ballar i obrir l’app per ajustar i seguir ballant. I iax\u00f2 trencava el rotllo, com quan alg\u00fa et d\u00f3na instruccions a mig ballar. Aleshores alg\u00fa del nostre equip va tenir la idea de posar uns botons a la m\u00e0 del robot per poder-ho fer. Es va inspirar mig en els botons de Buzz Lightyear de Toy Story i l’encaixada secreta dels ma\u00e7ons, que s’identificaven i passaven missatges apretant am,b els dits a certs llcos de la m\u00e0 sense que els no iniciats s’adonessin de res. Tenim gent “peculiar” al nostre equip! Dos botons -\/+ pel “tranqui\/spicy” i dos per regular la proximitat, des de molt junts (-) a molt separats (—-). Aix\u00ed sense deixar de ballar podien comunicar al “robot” com volien ballar. Tamb\u00e9 vam posar un bot\u00f3 vermell que volia dir “Back to factory” quan el comportament del robot no era satisfactori malgrat tots els canvis. Aix\u00ed nosaltres el pasar\u00edem a recollir i el millorar\u00edem al taller. Va ser un \u00e8xit total! Fins al punt que alguns van dir que voldrien poder fer el mateix amb les parelles humanes!<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12: De deb\u00f3?<\/div>\n
\ud835\udc12\ud835\udc13\ud835\udc07\ud835\udc12: Doncs s\u00ed. I alguns en broma van dibuixar-se els s\u00edmbols a les mans. Aix\u00f2 va fer que una dissenyadora tingu\u00e9s la idea de fer com uns guants de ciclista amb els “botons” marcats. Molts el van comprar! haha, els humans imitant els robots! Mira, te n’ensenyo un.<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12: Que bo! Per\u00f2 escolta, veig que tamb\u00e9 hi heu posat el “bot\u00f3” vermell “back to factory” per enviar al taller … als humans! No em dir\u00e0s que alg\u00fa suggereix enviar de tornada al taller un ballador que “no funciona” … Seria molt fort.<\/div>\n
\ud835\udc12\ud835\udc13\ud835\udc07\ud835\udc12: Doncs mira, la dissenyadora, que \u00e9s amiga meva, Lamal Apeckorah, ja n’ha enviat m\u00e9s d’un “back to factory”, no tant per no saber passos, sin\u00f3 per ballar sense tenir en compte la parella o els altres balladors del voltant, trepitjant i donant cops.<\/div>\n
\ud835\udc01\ud835\udc02\ud835\udc0d\ud835\udc12: Molt bo. B\u00e9, esperem que al proper BLE, si no podem tenir els teus robots, almenys poguem tenir alguns d’aquests guants!<\/div>\n
—<\/div>\n
28 desembre<\/div>\n