{"id":1608,"date":"2024-01-12T21:04:46","date_gmt":"2024-01-12T21:04:46","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/?p=1608"},"modified":"2024-12-17T17:45:10","modified_gmt":"2024-12-17T17:45:10","slug":"posts-bcnswing","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/posts-bcnswing\/","title":{"rendered":"Posts bcnswing"},"content":{"rendered":"

S<\/p>\n

\n
El Mississippi i el jazz.<\/div>\n
Si hagu\u00e9ssim de dibuixar un esquema de la geografia dels Estats Units, posar\u00edem una serralada a l’oest, les Rocky mountains, una serralada a l’est, les Appalachian, i un riu immens i majestu\u00f3s al mig, el Mississippi, queel recorre de dalt a baix. El 1800 la demanda mundial de cot\u00f3 era molt alta, i delta del Mississippi, una regi\u00f3 molt f\u00e8rtil on es van establir plantacions que exportaven a Anglaterra que \u00e9s on hi havia la ind\u00fastria t\u00e8xtil. Els propietaris de terres es van fer riqu\u00edssims gr\u00e0cies a que tamb\u00e9 eren propietaris de persones a qui no pagaven un sou, els esclaus negres. La producci\u00f3 de cot\u00f3 entre 1800 i 1860 es va multiplicar per 25, i de 700.000 esclaus es va passar a 4 milions. Amb la vict\u00f2ria dels Unionistes a la guerra civil, el 1865 es va abolir l’esclavatge per\u00f2 els estats del Sud se les van apanyar per imposar la segregaci\u00f3 durant cent anys m\u00e9s amb el conjunt de lleis anomenades “Jim Crow”. La Civil Rights Act de 1964 va acabar amb la segregaci\u00f3 sobre el paper per\u00f2 sense eliminar-la del tot a efectes reals. Encara avui els pol\u00edtics republicans dels estats del sud modifiquen les normes de votaci\u00f3 per tal que als negres els resulti m\u00e9s dif\u00edcil fer-ho.<\/div>\n
<\/div>\n
No sabem gaire exactament com era la m\u00fasica original dels esclaus procedents d’\u00c0frica i com es va anar modificant al llarg de les d\u00e8cades d’explotaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que cap el 1900, els seus cants, clams per expressar el patiment i l’esperan\u00e7a, havien evolucionat cap al blues d’una banda, i cap al gospel de l’altra, en aquest cas, transformant els himnes religiosos de les esgl\u00e9sies baptistes i pentecostals. Les polques i valsos que tocaven els pianistes als salons, van transformar-se en ragtime, i la m\u00fasica de bandes militars, en els ritmes sincopats del Jazz inicial de New Orleans. Esclaus i descendents d’esclaus dels camps de cot\u00f3 al Mississippi van crear tot de noves formes musicals que acabarien determinant bona part de la m\u00fasica a Occident els propers cent anys: blues, swing, R&B (d’on sortiria el rock i el pop), Funk i HipHop.<\/div>\n
<\/div>\n
Les aig\u00fces del riu baixaven de nord a sud, de Minnesota a Louisiana, mentre que la m\u00fasica pujava riu amunt, literalment en els vaixells que remuntaven el riu i que a vegades duien orquestres a bord. Seguint el riu trobem les que podr\u00edem anomenar “ciutats del jazz i del blues”: Memphis, St.Louis i una mica a l’est, Kansas City, pel riu Missouri; m\u00e9s al nord seguint l’afluent Illinois, Chicago.<\/div>\n
<\/div>\n
Escoltem Louis Armstrong cantant al “riu mandr\u00f3s”, Lazy River que ens evoca el Mississippi. Al v\u00eddeo s’han pres la mol\u00e8stia, no nom\u00e9s de posar la lletra, sin\u00f3 de transcriure les notes de quan canta scat (improvisar amb la veu com si fos un instrument), un dels primers enregistraments on es fa. Els solos s\u00f3n inspirad\u00edssims i al minut 2:30 fa un glissando (saltar d’una nota a una altra de manera cont\u00ednua, com ho podria fer un tromb\u00f3) fabul\u00f3s.<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/cJBAmeowNeU<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Mississippiriver-new-01.png<\/div>\n
\n
——————–<\/div>\n
<\/div>\n
El delta del Mississippi i voltants va ser un regi\u00f3 molt f\u00e8rtil per conrear el cot\u00f3. I degut a la poblaci\u00f3 afroamericana que hi vivia, va ser tamb\u00e9 una regi\u00f3 molt f\u00e8rtil quant a m\u00fasics de blues. Tant \u00e9s aix\u00ed que la Comissi\u00f3 de blues del Mississipi ha acumulat fins a 200 punts d’inter\u00e8s al Mississippi Blues Trail (s\u00ed! 200!), indicant els llocs on van viure els homes i dones que van fer el blues, com per exemple la cabana de fusta on va n\u00e9ixer Robert Johnson, o la Highway61.<\/div>\n
<\/div>\n
http:\/\/www.msbluestrail.org\/index.aspx<\/div>\n
<\/div>\n
Ara estem passant uns anys complicats, tant per ballar, com per viatjar. Per\u00f2 somniar \u00e9s gratis, i jo puc visualitzar unes vacances amb una expedici\u00f3 de bluseros de la bcnswing, fent una caravana de descapotables per les carreteres del Delta, escoltant i ballant blues, i descobrint la cuina del sud. Al delta hi ha cranc, gambes, i altres mariscs. I naturalment aix\u00f2 serveix per fer plats com el gumbo o el jambalaya, que s\u00f3n cosins llunyans del suquet de peix i la paella per\u00f2 amb un brou i condiments diferents. Amb els v\u00eddeos i llista de Spotify del Mississippi Blues Trail podem fer una mena de viatge virtual.<\/div>\n
https:\/\/open.spotify.com\/playlist\/3pZLrXyy7I84sZ587hnSYC?si=SMAtLo3wQnWWQBLyDgKDoQ<\/div>\n
<\/div>\n
I si no, tamb\u00e9 tenim aqu\u00ed el nostre blues trail: tenim l’agenda de la @BluesDanceCatalunya, les sessions a @LaIguanaCultura, on tenen descompte pels socis de la Bcnswing, i l’arr\u00f2s i plats d’anguila del nostre delta, el de l’Ebre.<\/div>\n
El gumbo, el past\u00eds de cranc i el jambalaya van inspirar una can\u00e7\u00f3 al cantant de country Hank Williams que va ser versionada per m\u00fasics de New Orleans com Fats Domino i el Professor Longhair.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/sZh3oZmRIsY<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/KMEJuSiuwyI<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
http:\/\/www.mshistorynow.mdah.ms.gov\/articles\/161\/cotton-in-a-global-economy-mississippi-1800-1860<\/div>\n
<\/div>\n
mckinley cotton pickers<\/div>\n
cotton club<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Little Milton, Inverness, Mississippi<\/div>\n
El blues \u00e9s escoltat i interpretat per gent de tots els pa\u00efsos i cultures. Perqu\u00e8 troba aquest ress\u00f3? Potser perqu\u00e8 permet expressar el patiment i alhora d\u00f3na for\u00e7a per seguir endavant. I encara que siguem uns privilegiats i no estiguem treballant sotmesos a un camp de cot\u00f3, la vida a vegades fa mal i qui m\u00e9s qui menys porta, invisibles, les seves cicatrius a l’\u00e0nima.<\/div>\n
<\/div>\n
Un blues t\u00edpic t\u00e9 tres grups de quatre compassos i molt sovint segueix un esquema aix\u00ed:<\/div>\n
<\/div>\n
1- Estic futut\/da [sovint per una relaci\u00f3 que no funciona]<\/div>\n
2- [repeteix]\u00c9s que realment estic futut\/da<\/div>\n
3- [Conclou ] No s\u00e9 qu\u00e8 far\u00e9\/ per\u00f2 ja me’n sortir\u00e9 \/ altres …<\/div>\n
<\/div>\n
Seguint el Mississippi Blues Trail arribem a Inverness, no pas el d’Esc\u00f2cia sin\u00f3 el del Mississippi, on un 7 de setembre de 1933 va n\u00e9ixer Little Milton. No \u00e9s que fos baixet, \u00e9s que a son pare li deien “Big” Milton. Quan tenia 12 anys, amb els diners estalviats treballant a la plantaci\u00f3 de cot\u00f3 Bowles, va comprar per correspond\u00e8ncia, la primera guitarra (no hi havia Amazon). Va comen\u00e7ar cantant blues i a finals dels ’50 el va fusionar amb el soul.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/3-vSVkHAhwk<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Ad\u00e9u Charlie Watts, drummer of the Stones.<\/div>\n
Ell anava per dissenyador gr\u00e0fic per\u00f2 va acabar essent un dels bateries m\u00e9s c\u00e8lebres del rock. Va cr\u00e9ixer a Londes escoltant discos de Louis Armstrong, Miles Davis i Charlie Parker. Al comen\u00e7ament ell volia tocar jazz, i en particular el boogie-woogie i es va unir a uns joves Stones que eren uns apassionats del blues i el Rhyhtm&blues. Van tocar amb grans com Muddy Waters. Com sap tothom, es van convertir en una potent\u00edssima banda de rock. Charlie Watts va seguir estimant el jazz tota la vida i quan podia tocava boogie-woogie. Ens encanta sentir-li dir a ell mateix que li agrada el boogie-woogie perqu\u00e8 t\u00e9 swing, i que el swing \u00e9s una de les arrels principals del pop i del rock.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/Lg1uoTPbMTs?t=38<\/div>\n
<\/div>\n
I aqu\u00ed el veiem tocant fa uns anys a Barcelona a la sala Luz de Gas.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/-8aK05AFFfI<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/VotV09-yh9Y<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Bpm, AABA<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=H0grl8rKUiw<\/div>\n
<\/div>\n
Esteu preparant llistes de m\u00fasica per ballar per fer de DJ algun dia? Voldr\u00edeu tenir a punt peces r\u00e0pides, peces de temps mitj\u00e0 i peces lentes? Com de r\u00e0pid o de lent? Antigament els compositors ho indicaven de manera aproximada, posant el car\u00e0cter de la pe\u00e7a: Adagio (lent), allegro (animat), presto (r\u00e0pid). M\u00e9s endavant, amb els metr\u00f2noms es va poder fer de manera m\u00e9s precisa, indicant els beats (les pulsacions) per minut com quan ens prenen el pols. Una balada ser\u00e0 d’uns 70 bpm, un temps mitj\u00e0 de 120 bpm i un temps r\u00e0pid cap als 180 bpm.<\/div>\n
<\/div>\n
Per si voleu trobar els bpm d’una pe\u00e7a, la DJ Sonja ens fa arribar dos recursos:<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/songbpm.com\/@ella-fitzgerald\/on-the-sunny-side-of-the-street On podem fer una cerca de la can\u00e7\u00f3 i ens d\u00f3na els bpm, la tonalitat i la durada.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.all8.com\/tools\/bpm.htm on podem anar prement una tecla al ritme d’una can\u00e7\u00f3 que escoltem i ens calcula els bpm.<\/div>\n
<\/div>\n
Moltes peces tenen 32 compassos organitzats en quatre grups de 8 compassos:<\/div>\n
<\/div>\n
A. Ens exposen el tema<\/div>\n
A. Ens repeteixen el tema (aix\u00ed se’ns fa familiar)<\/div>\n
B. Vuit compassos amb un motiu musical diferent, que contrasta amb el primer, sovint canviant la tonalitat.<\/div>\n
A. Tornen a exposar el tema principal (que ara ja reconeixerem perqu\u00e8 l’hem sentit dos cops)<\/div>\n
<\/div>\n
Quan es gravava sobre cilindres de cera, a primers del segle 20, la durada m\u00e0xima era d’uns 3 minuts, i aix\u00f2 nom\u00e9s permetia fer uns 3 chorus a 128 bpm, tres grups de 32 compassos (3×32=96 compassos, 4 temps per comp\u00e0s 96×4=384 beats, 384\/128=3). Amb un tempo m\u00e9s r\u00e0pid n’hi cabrien m\u00e9s, i amb una balada lenta, menys. Per ballar ja ens va b\u00e9, que sin\u00f3, ens cansem. Per\u00f2 tot aix\u00f2 del comptar no deixa de ser secundari i l’important \u00e9s que la m\u00fasica sigui bona i passar-ho b\u00e9 ballant. Quan a Frankie Manning li preguntaven si un pas era six-count o eight-count ell deia: L’\u00fanic “count” que jo conec \u00e9s el Count Basie!<\/div>\n
<\/div>\n
Per mantenir l’inter\u00e8s, una pe\u00e7a musical ha d’estar equilibrada entre el que \u00e9s previsible i el que no ho \u00e9s. Tota l’estona el mateix \u00e9s avorrit. Tota l’estona de variaci\u00f3 sense cap estructura reconeixible tamb\u00e9 es fa avorrit. L’estructura AABA ho afavoreix. No nom\u00e9s hi la variaci\u00f3 entre les frases A i B, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els diferents chorus de la pe\u00e7a. Els m\u00fasics acostumen a presentar primer la melodia est\u00e0ndar tal com \u00e9s coneguda. Despr\u00e9s improvisen tot mantenint l’harmonia. Normalment no reconeixerem el tema, per\u00f2 si ens hi fixem, podrem seguir la base harm\u00f2nica. Despr\u00e9s de fer un o m\u00e9s chorus improvisant, al final recapitulen tornant a fer els 32 compassos amb el tema original, potser amb alguns canvis, per\u00f2 acabant gaireb\u00e9 sempre que reconeixem el tema principal A. En m\u00fasica cl\u00e0ssica, la forma sonata fa quelcom semblant, es presenta un tema, es desenvolupa amb diverses variacions, i es tanca tornant al tema inicial.<\/div>\n
<\/div>\n
primer AABA: chorus amb melodia est\u00e0ndar<\/div>\n
segon (i successius) AABA: chorus improvisant sobre la base harm\u00f2nica AABA<\/div>\n
AABA Final: tornant a la melodia<\/div>\n
<\/div>\n
En aquesta versi\u00f3 de “On the Sunny Side of the Street”, de tres minuts i uns tranquils 103 bpm, no hi caben tres grups chorus de 32 i tenim, despr\u00e9s d’una intro, Ella Fitzgerald que fa un chorus sencer:<\/div>\n
<\/div>\n
Intro<\/div>\n
A Grab your coat and get your hat …<\/div>\n
A Can’t you hear a pitter-pat? …<\/div>\n
B I used to walk in the shade …<\/div>\n
A If I never, never have a cent …<\/div>\n
<\/div>\n
el segon chorus t\u00e9 dos grups amb solo de trompeta i l’orquestra al fons comen\u00e7a fins que a la B torna Ella Fitzgerald i es tanca amb el tema i una coda:<\/div>\n
<\/div>\n
A orquestra i solo trompeta<\/div>\n
A :\/:<\/div>\n
B Ella Fitzgerald, I used to walk in the shade … BREAK<\/div>\n
A<\/div>\n
Coda<\/div>\n
\n
Jazz Standards, Shiny Stockings<\/div>\n
<\/div>\n
Frankie Manning explica que quan va comen\u00e7ar a ensenyar lindy hop a uns balladors que havien estat estudiant els moviments espectaculars i r\u00e0pids dels films, els va voler fer ballar “Shiny Stockings”, que \u00e9s d’un temps mig i cal saber moure’s m\u00e9s amb la m\u00fasica i el ritme. Era el seu tema preferit. A vegades, amb un tema que ens agrada particularment, ens agradaria saber qui el va compondre, qui el va fer popular, la historia del tema. Hi ha un recurs excel\u00b7lent que \u00e9s https:\/\/www.jazzstandards.com\/compositions-4\/shinystockings.htm on hi ha fins a 1000 est\u00e0ndars dels quals 300 estan totalment documentats.<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 \u00e9s un “est\u00e0ndard” de jazz? Simplement un tema que, per l’harmonia, la melodia, el car\u00e0cter, t\u00e9 alguna cosa que inspira els m\u00fasics a fer-ne diferents versions improvisant o creant arranjaments.<\/div>\n
<\/div>\n
A jazzstandards ens assabentem que “Shiny Stockings” \u00e9s una composici\u00f3 de 1955 de Frank Foster, saxo tenor a l’orquestra de Count Basie. La lletra la va afegir Ella Fitzgerald el 1963. Foster explica que quan van comen\u00e7ar a assajar-lo per primer cop a un local de Philadelphia, acabaven d’arribar a la ciutat, tots estaven cansats i amb gana. No estaven gaire per assajar i sonava fatal. Per\u00f2 van seguir tocant i sobte tot va encaixar. Basie era amable amb tothom per\u00f2 quan comentava una composici\u00f3 d’alg\u00fa solia dir nom\u00e9s “Molt b\u00e9, noi” (oh, it\u2019s very nice, kid). Foster recorda amb orgull que, anys m\u00e9s tard, el va agafar pel bra\u00e7 i li va dir “Saps qu\u00e8?, amb aquest Shiny Stockings realment la vas clavar, nano” (Junior, you know that \u201cShiny Stockings\u201d? You really put one down that time.) I aix\u00f2 era el m\u00e0xim elogi que es podia esperar de Count Basie.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed tenim la primera gravaci\u00f3 amb l’orquestra de Count Basie el 1955: https:\/\/youtu.be\/dN_XDVnNSuA<\/div>\n
<\/div>\n
Una altra de 1958 en directe: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=lAcjwbpeuYA<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed amb la veu d’Ella Fitzgerald, autora de la lletra, 1963: https:\/\/youtu.be\/_MYhp9iu83M<\/div>\n
<\/div>\n
Those silk shiny stockings\u00a0 Aquestes mitges de seda lluents<\/div>\n
That I wear when I’m with you\u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 Que porto quan estic amb tu<\/div>\n
I wear ’cause you told me\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 les porto perqu\u00e8 em vas dir<\/div>\n
That you dig that crazy hue.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 que flipes per aquest color boig<\/div>\n
<\/div>\n
Que \u00e9s un tema que inspira diferents arranjaments ho veiem amb els dos seg\u00fcents, que s\u00f3n molt diferents, i del mateix any, 1965:<\/div>\n
<\/div>\n
The Delta Rhythm Boys 1965 (en una actuaci\u00f3 a RTVE): https:\/\/youtu.be\/jc_kA2GzjNs<\/div>\n
<\/div>\n
Dexter Gordon 1965, una meravella: https:\/\/youtu.be\/3E0r99jR6kM<\/div>\n
<\/div>\n
I en trobar\u00edem moltes m\u00e9s. Un dels grans plaers de la vida \u00e9s passar un parell d’hores, o tota una tarda, explorant versions d’un est\u00e0ndar de jazz. Aquesta pand\u00e8mia de la Covid ha fet patir molta gent i hem trobat a faltar molt\u00edssim poder ballar. Per\u00f2 alguns dels que s’han vist obligats a deixar l’oficina i treballar des de casa potser poden aprofitar la companyia dels jazz standards.<\/div>\n
<\/div>\n
Acabem amb una versi\u00f3 exquisida d’Andrea Motis i Ignasi Terraza (el pianista, molt original, sembla inspirar-se m\u00e9s en Earl Hines que no pas en Count Basie): https:\/\/youtu.be\/KfGiMxNqYrM.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Llistes de la Bcnswing. Com seria la vostra jam preferida?<\/div>\n
<\/div>\n
A Spotify\u00a0 hi podeu trobar llistes que ha preparat la Bcnswing, classificades segons el tempo, slow, Slow lindy 90 a 120 bpm, triples de 120 a 150 bpm, triples de 150 a 165 bpm, kicks de 160 a 195 bpm, kicks de m\u00e9s de 195 bpm, Slow balboa < 160 bpm, Balboa suau de 160 a 180 bpm, Balboa de 180 a 240 bpm, Fast balboa > 240 bpm, Shag (Collegiate i St. Louis)), Transicions de lent a mig i Charleston. I de blues hi ha Delta blues, Piedmont blues, Classic female blues, Chicago post-war blues, Fast blues i ball roomin’.<\/div>\n
<\/div>\n
Us posem l’enlla\u00e7 a algunes:<\/div>\n
<\/div>\n
Slow lindy: https:\/\/open.spotify.com\/playlist\/3rIM8xLBJS78a7pwsrSNe3?si=f6b1a7e762764e50<\/div>\n
<\/div>\n
Triples de 120 a 150: https:\/\/open.spotify.com\/playlist\/3gwrNyn5MZB6rtTPDmOxXA?si=184b7878422f4dcf<\/div>\n
<\/div>\n
Kicks de 160 a 195: https:\/\/open.spotify.com\/playlist\/67RbMKLb0krQ6j7E2SpGEw?si=004920b41d084576<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00f2 \u00e9s un tresor! Com far\u00edeu servir tot aquest material per preparar una jam?<\/div>\n
<\/div>\n
Hi ha qui alternaria temes r\u00e0pids amb d’altres de lents, no nom\u00e9s per poder recuperar l’al\u00e8, sin\u00f3 perqu\u00e8 els temps m\u00e9s lents pemeten explorar m\u00e9s figures mentre que els r\u00e0pids descarreguen m\u00e9s adrenalina.<\/div>\n
Molts prefereixen jams monotem\u00e0tiques, nom\u00e9s lindy, nom\u00e9s balboa, nom\u00e9s shag, nom\u00e9s jazz steps, o nom\u00e9s blues perqu\u00e8 els agrada m\u00e9s un tipus de ball i per tant n’han fet m\u00e9s cursos, coneixen m\u00e9s passos, tenen m\u00e9s recursos i a la jam hi trobaran gent d’un nivell similar. D’altres ho barrejarien, una mica com el que passa en un concert on els m\u00fasics fan temes r\u00e0pids i lents. Aix\u00ed en una mateixa jam es balla lindy, balboa o shag.<\/div>\n
<\/div>\n
La velocitat d’un tema, determina com el ballem? Temps lents i mitjans amb triples, temes r\u00e0pids amb kicks i temes molt r\u00e0pids amb balboa o shag? Tamb\u00e9 hi ha qui opina que, per una mateixa velocitat, el car\u00e0cter de la m\u00fasica pot suggerir si fem un o altre. Fins i tot, dins d’un mateix tema, podem canviar de ball, segons si tenim un fragment amb l’orquestra sencera a tot volum, o b\u00e9 un passatge m\u00e9s suau quan hi ha un solo de piano o contrabaix. Uns distingits professors van proposar una vegada un intensiu molt interessant on ensenyaven com passar de lindy a balboa o shag i a l’inrev\u00e9s. En certa manera molts ja canviem, ni que sigui per un moment, quan hi ha un break. Es pot barrejar el lindy amb solo de jazz steps dins d’un mateix tema, deixant-se anar durant uns segons i tornant a agafar-se?<\/div>\n
<\/div>\n
Els gustos s\u00f3n diversos i si algun dia despr\u00e9s d’una jam us trobeu per fer una cervesa (o un aquarius, un gin t\u00f2nic o un whisky, que en aix\u00f2 els gustos tamb\u00e9 s\u00f3n diversos) i plantegeu aquestes q\u00fcestions, el debat est\u00e0 garantit.<\/div>\n
<\/div>\n
Com seria la vostra jam ideal pel que fa a la m\u00fasica?(avui no parlem ni del terra, l’espai, la temperatura, l’aire condicionat, l’equilibri leaders-followers ni del dress code)<\/div>\n
\n
Xerrem massa?<\/div>\n
Molt sovint als concerts i a les jams el volum de les converses \u00e9s tan alt que tapa la m\u00fasica. I a vegades es converteixen en quelcom semblant a aquesta trampa perversa que s\u00f3n els bars musicals, un invent on, ni es pot escoltar b\u00e9 la m\u00fasica, ni es pot conversar. Alg\u00fa et diu una cosa cridant a cau d’orella, i tu no entens res de res i fas que s\u00ed amb el cap confiant que aix\u00f2 no et posi en cap comprom\u00eds. Potser haur\u00edem de deixar una pausa entre tema i tema? Aix\u00ed podr\u00edem donar les gr\u00e0cies a la parella amb qui hem ballat, i saludar la gent abans de ballar el seg\u00fcent tema. El cross-fade, la t\u00e8cnica de superposar el final d’una pe\u00e7a amb el comen\u00e7ament de l’altra, deu ser la resposta a aquesta mena d'”horror vacui” que tenim a uns instants de silenci, de conversa sense m\u00fasica. \u00c9s un invent abominable que ens impedeix assaborir el final d’un tema i el comen\u00e7ament del seg\u00fcent. \u00c9s com si an\u00e9ssim a un bon restaurant i ens posem a la boca una cullerada del tiramisu de postres quan encara estem mastegant el bacall\u00e0 a la llauna del segon plat. I sobre xerrant amb la boca plena. Ballem. Parlem un moment. Seguim ballant.<\/div>\n
En fi, dedicat amb carinyu a tots els qui xerrem massa a les jams i concerts:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/OGC4JnXzn1o<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
\n
festa 1954<\/div>\n
Al minns i Leon James<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/NKUKQKzFSN0<\/div>\n
<\/div>\n
El 1954 ja feia temps que s’havia acabat l’\u00e8poca del swing, el jazz havia canviat cap al bebop i havia comen\u00e7at el rock n’ roll. Per\u00f2 en ocasions encara es ballava, tal com es veu en aquest clip de 18 min enregistrat al Central Plaza Dance Hall a New York City. Hi toca un combo format per Jimmy McPartland a la trompeta, Jimmy Archey al tromb\u00f3, Pee Wee Russell al clarinet, el gran Willie “The Lion” Smith al piano amb l’etern cigar a la boca, l’excel\u00b7lent baixista Pops Foster i George Wettling a la bateria.<\/div>\n
Enmig dels ballarins, la majoria blancs, hi trobem Leon James i Al Minns improvisant. Els veiem durant un blues al minut 3’11” i fent charleston i lindy amb el Royal Garden Blues al minut 9′. I aquests segons que els veiem ballar, s\u00f3n UNA JOIA a mirar i repassar una vegada i altra.<\/div>\n
El clip tamb\u00e9 ens agrada per l’ambient de festa que t\u00e9, on tothom s’ho passa b\u00e9 ballant com vol, o com pot, parelles que fan lindy, parelles que fan solo, gent que fa solo pel seu compte, noies fent de leader, alguna noia que balla descal\u00e7a, gent que beu, gent que pica de mans … una festa!<\/div>\n
I finalment, el clip tamb\u00e9 pot resultar interessant per la moda dels anys 50: quina meravella de faldilles giravoltant! quins vestits! i els jerseis de punt de coll rod\u00f3 amb collarets de perles!<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Hoppers cam\u00ed de l’infern<\/div>\n
<\/div>\n
Cap a finals d’un mes de maig de 1265 va n\u00e9ixer el poeta Dante Alighieri, que no ballava swing. Va descriure un infern amb nou cercles i diferents tipus de turments pels que anaven els llimbs, o els que havien estat luxuriosos, golafres, avars, heretges i epicuris, violents, fraudulents, o traidors. L’infern es va actualitzant i modernitzant cont\u00ednuament i ara, tal com fa la moderna publicitat, vol oferir inferns personalitzats per a cada p\u00fablic objectiu. Amb la popularitat actual del swing, una comissi\u00f3 de dimonis ens ha contactat per considerar els inferns que mereixen certs tipus de hoppers. Les seves propostes s\u00f3n:<\/div>\n
<\/div>\n
1. Els que ballen sense atendre qu\u00e8 passa al seu voltant, trepitjant, donant patades i cops, i a sobre no demanen perd\u00f3, es trobaran una jam on els altres calcen stilettos o botes ferrades, i porten esperons als turmells. Als pocs minuts de ballar quedaran lesionats de ferides que tardaran mesos a recuperar-se, nom\u00e9s per tornar a quedar ferits a la jam seg\u00fcent. Els que almenys demanen perd\u00f3 passaran una temporada el Purgatori.<\/div>\n
2. Els que no presten atenci\u00f3 ni a la m\u00fasica ni a la parella, i ballen uns passos programats sense adaptar-se a cap dels dos, es trobaran una jam on en lloc de m\u00fasica hi ha un metr\u00f2nom, i en lloc de balladors\/es, m\u00e0quines de gimn\u00e0s.<\/div>\n
3. Els DJ i balladors insensibles a la m\u00fasica swing, passaran l’eternitat en una jam on nom\u00e9s sona ‘Tu vuol far l’americano’ … versi\u00f3 REMIX!<\/div>\n
4. Els que corregeixen els passos donant lli\u00e7ons no demanades, tindran jams on, 8 steps despr\u00e9s de comen\u00e7ar a ballar una pe\u00e7a, la parella els interrompr\u00e0 i els far\u00e0 una disertaci\u00f3 sobre el pas, la posici\u00f3 del dit petit de la m\u00e0 dreta i l’angle\u00a0 correcte de la columna respecte la cadera. I a la seg\u00fcent can\u00e7\u00f3, igual. Mai podran ballar m\u00e9s de 8 steps seguits.<\/div>\n
5. Els que porten ampolles d’aigua de pl\u00e0stic, les buiden i se’n van de la jam sense recollir-les, intentaran arribar al ball\u00a0 per\u00f2 es trobaran que han de travessar un fossat ple d’ampolles d’aigua buides i bosses d’escombraries que hauran d’anar apartant i llen\u00e7ant a papereres, i quan finalment hi arribin, ja s’haur\u00e0 acabat.<\/div>\n
6. Hi haur\u00e0 un infern especial pels que volen ignorar que la m\u00fasica i el ball swing s\u00f3n una creaci\u00f3 dels afroamericans. Passaran la resta de l’eternitat sense res del que han creat els negres; no hi haur\u00e0 swing, ni la m\u00fasica ni el ball, ni jazz, ni rhythm and blues, ni gospel, ni blues, ni soul, ni funk, ni hip hop, i el rock i el pop seran sosos i descafe\u00efnats.<\/div>\n
<\/div>\n
I \u00e9s que alguns hoppers van directes a l’infern, i per AUTOPISTA! https:\/\/youtu.be\/wmJ1fiyzxaU<\/div>\n
<\/div>\n
Tamb\u00e9 hem rebut un email d’una comissi\u00f3 d’\u00e0ngelica per preparar les opcions hoppers al PARADISO. Ens han proposat jams gratu\u00eftes amb terra de fusta, a cobert, enmig d’uns jardins, on soni una m\u00fasica magn\u00edfica, un swing celestial, amb balladors\/es guap\u00edssims\/es. I com a cosa especial, quan faci bon temps, unes jams al vespre prop del mar, on corri la brisa, i la lluna es reflecteixi a les ones. Per resposta els hem posat un enlla\u00e7 al calendari de la BcnSwing, Ciutadella primer i tercer diumenge de cada mes, i cubs a l’estiu … entre altres. Ja som al Parad\u00eds … a estones.<\/div>\n
\n
ALTRES<\/div>\n
<\/div>\n
M\u00fasica i dansa<\/div>\n
La m\u00fasica i la dansa<\/div>\n
<\/div>\n
Parlant dels inicis del lindy hop, al llibre \u201cJazz Dance\u201d Marshall Stearns explica com l\u2019arribada de l\u2019orquestra de Bennie Moten amb Count Basie al piano va suposar m\u00e9s impuls i alhora m\u00e9s flu\u00efdesa: \u201cen cert sentit, el Lindy \u00e9s m\u00fasica swing coreografiada. A difer\u00e8ncia del jazz Dixieland i el Toddle amb qu\u00e8 es ballava, un estil com de botar amunt i avall, la m\u00fasica swing i el Lindy flu\u00efen m\u00e9s suau i horitzontalment. Hi havia m\u00e9s continu\u00eftat r\u00edtmica.\u201d L’estil musical i l’estil de ball evolucionaven alhora. Hi havia una demanda de m\u00fasica i orquestres perqu\u00e8 la gent anava a ballar a les sales, i la gent hi anava perqu\u00e8 el m\u00fasica els engrescava. El mateix llibre recull el testimoni de Leon James explicant que quan Dizzy Gillespie actuava amb la banda de Teddy Hill, abans del bebop, molts l\u2019etiquetaven de pallasso per les seves extravag\u00e0ncies, per\u00f2 que els balladors estaven encantats. \u201cCada vegada que feia un lick esbojarrat, nosaltres mir\u00e0vem d\u2019improvisar un pas boig que hi lligu\u00e9s. I ell seguia i tocava coses m\u00e9s boges encara a veure si \u00e9rem capa\u00e7os de seguir-lo, com un joc, amb els m\u00fasics i balladors desafiant-se els uns als altres.\u201d Grans m\u00fasics inspiren grans balladors i a l\u2019inrev\u00e9s. El saxofonista Lester Young ho diu molt b\u00e9: \u201cM\u2019agradaria que el jazz es toqu\u00e9s m\u00e9s sovint per ballar. El ritme dels balladors et retorna quan est\u00e0s tocant.\u201d Una de les raons per les que va crear-se un jazz de primera categoria a les bandes del Savoy va ser la pres\u00e8ncia de grans balladors.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta influ\u00e8ncia m\u00fatua entre m\u00fasica i ball s\u2019ha donat sempre. A primers dels anys \u201920, quan balladors de claqu\u00e9 negres van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer a Broadway, els bateries de jazz en treien idees. I si anem enrera al barroc, els elements de les suites de Bach o Couperin s\u00f3n danses: l\u2019Alemanda, la Courante, la Sarabanda, la Gavota, la Bourr\u00e9e, el Minuet o la Giga. Alguns cursos d\u2019interpretaci\u00f3 de m\u00fasica barroca ofereixen classes de dansa per que els m\u00fasics s\u00e0piguen millor com interpretar-les.<\/div>\n
<\/div>\n
Ara b\u00e9, m\u00fasica i dansa no tenen per qu\u00e8 encaixar sempre. El lindy hop demana uns temps mitjans, ni molt r\u00e0pid, ni molt lent. I en una jam de jazz, els m\u00fasics poden tocar tota mena de tempos i ritmes. Ens sentim comfortables amb peces que no durin gaire m\u00e9s de 3 minuts, per poder fer una pausa i canviar de parella. Per\u00f2 amb un temps de 128 beats per minut, i un tema normal de 32 compassos a 4 beats per comp\u00e0s, resulta que tres minuts nom\u00e9s permeten presentar el tema una vegada (128=32×4), fer una passada de solos, i acabar altra vegada amb el tema. I els m\u00fasics sovint tenen moltes m\u00e9s coses a explicar. Si no \u00e9s el cas d’una banda contractada per a un festival de ball, un concert de jazz o una jam de m\u00fasics no t\u00e9 per qu\u00e8 adaptar-se a les necessitats dels balladors. Els m\u00fasics no s\u00f3n un “metr\u00f2nom adornat” (alguna m\u00fasica electr\u00f2nica, no pas tota ni molt menys, \u00e9s aix\u00f2) subordinat a la dansa. Arribar a dominar un instrument i saber de m\u00fasica demana anys d’estudi intens i una pr\u00e0ctica constant. El fet que els m\u00fasics s’ho passin b\u00e9 tocant no vol dir que no hagin de cobrar, de la mateixa manera que no se’ns acudiria que el nostre mec\u00e0nic ens arregl\u00e9s el cotxe gratis pel fet que sigui feli\u00e7 desmuntant motors.<\/div>\n
<\/div>\n
Ara que les escoles poden recoman\u00e7ar a fer classe amb mesures de seguretat, pensem que com m\u00e9s estils s\u00e0piguem ballar, lindy, shag, balboa, blues, m\u00e9s oportunitats tindrem de viure la m\u00fasica amb tota mena de tempos. Com m\u00e9s aprenguem a estar atents al que explica la m\u00fasica, amb els tallers de musicalitat i p\u00e0gines com Swing this music, m\u00e9s variacions i matisos ens suggerir\u00e0 per ballar. I com m\u00e9s recursos tinguem per ballar solo i improvisar m\u00e9s ric podr\u00e0 ser el nostre ball i m\u00e9s capa\u00e7os serem de sortir de la nostra zona de comfort.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest v\u00eddeo mostra un experiment que es va fer a Barcelona el 2019, proposat per Jazzbetween, i molt allunyat del swing, on m\u00fasics de jazz progressiu i balladors amb un bagatge de dansa cl\u00e0ssica i contempor\u00e0nia, improvisen alhora, m\u00fasics i balladors influ\u00efnt-se els uns als altres.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/G-DO0ThWHt8<\/div>\n
Apropiaci\u00f3 cultural 2<\/div>\n
<\/div>\n
Ens fem ress\u00f3 de la vaga de creadors negres a TikTok. Els moviments de ball que es fan virals a TikTok gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n obra de creadors negres. Per\u00f2 sovint s\u00f3n influencers blancs qui els copien i en treuen benefici sense acreditar els creadors. Per aquest motiu els creadors negres han declarat una vaga.<\/div>\n
<\/div>\n
La hist\u00f2ria no \u00e9s nova. Tamb\u00e9 passa amb el HipHop. Abans, el grup Led Zeppelin es va fer popular fent versions de blues creats per negres. Els Beach Boys van plagiar Chuck Berry. Elvis Presley va tenir un gran \u00e8xit amb el Hound Dog de Big Mama Thornton.<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/wxoGvBQtjpM<\/div>\n
<\/div>\n
I la m\u00fasica i ball swing que ballem ara, van ser creats per la comunitat afroamericana. Una m\u00fasica i ball que van ser copiats i gaudits pels blancs que no els deixaven menjar als mateixos restaurants o dormir als mateixos hotels que ells.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.bbc.com\/news\/world-us-canada-57841055<\/div>\n
\n
Summer of soul<\/div>\n
Bon dia, parlem del documental Summer of Soul que avui s’estrena al cinema, del ballar\u00ed i core\u00f2graf Cholly Atkins, i de com la m\u00fasica i dansa afroamericana ha anat mutant i aportant noves formes.<\/div>\n
Summer of Soul \u00e9s un bon\u00edssim documental que el bateria Questlove Thompson ha fet sobre un festival al Morris Park a Harlem l’estiu de 1969. D’una manera molt \u00e0gil i intel\u00b7ligent presenta una mostra de les actuacions musicals amb apunts per entendre el context del moment: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=1-siC9cugqA<\/div>\n
<\/div>\n
En diverses jornades, hi van assistir centenars de milers. Hi van participar talents com Stevie Wonder, BB King, Mahalia Jackson, Nina Simone, The 5th Dimension, The Staple Singers, Gladys Knight & the Pips, Sly and the Family Stone. Va ser filmat per\u00f2 ning\u00fa es va interessar per difondre’l i les cintes van quedar a un soterrani durant 50 anys, tot el contrari del que va passar al festival de Woodstock del mateix any.<\/div>\n
<\/div>\n
El swing i el blues que nosaltres ballem, \u00e9s la m\u00fasica i la dansa que van crear els negres a la d\u00e8cada dels ’30 i ’40. Despr\u00e9s va venir el bebop i el Rhythm and blues. Als ’60, quan l’expressivitat del Gospel es va barrejar amb el Rhythm and blues va apar\u00e8ixer el Soul, i una mica m\u00e9s tard el Motown. I als ’70 vindria el Hip-hop i la dansa urbana. Encara que el swing i el HipHop semblen molt allunyats, hi ha una continu\u00eftat. Un exemple curi\u00f3s d’aquesta continu\u00eftat \u00e9s el ballar\u00ed i core\u00f2graf “Cholly” Atkins que als ’40 va ser un grand\u00edssim ballar\u00ed de claqu\u00e9 amb el duo Coles&Atkins i que als ’60 acabaria coreografiant els moviments dels grups Motown.<\/div>\n
<\/div>\n
Veiem aqu\u00ed Coles&Atkins cantant i ballant a l’\u00e8poca del swing: https:\/\/youtu.be\/GUCkuiJbFtY<\/div>\n
\u00c9s dif\u00edcil ballar r\u00e0pid per\u00f2 potser encara ho \u00e9s m\u00e9s ballar lent. Cap aficionat al claqu\u00e9 pot ignorar la genialitat d’aquest n\u00famero de soft shoe on Coles&Atkins semblen moure’s a c\u00e0mera lenta amb la m\u00fasica de “Taking a chance on love” en un programa de TV de 1963: https:\/\/youtu.be\/RjDsx0qlgQY<\/div>\n
<\/div>\n
La gran \u00e8poca del swing i del claqu\u00e9 ja s’havia acabat per\u00f2 Cholly Atkins va ser molt buscat per fer les coreografies dels grups Motown, moviments en general petits, elegants, i que havien de permetre que els cantants\/ballarins estiguessin prop dels micr\u00f2fons. Un dels grans moments de Summer of Soul es quan surten Gladys Knight& the Pips cantant “I heard it through the grapevine”. Cholly Atkins els va fer assajar hores i hores fins dominar els moviments.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed una altre moment de l’actuaci\u00f3: https:\/\/youtu.be\/RR2ohzRSzhk?t=69, https:\/\/youtu.be\/WWvwP72FuVg<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed Cholly Atkins assajant amb els Temptations el 1986: https:\/\/youtu.be\/sqzuiVekcyk<\/div>\n
<\/div>\n
A Summer of Soul no hi veureu Swing, per\u00f2 s\u00ed un talent i ritme negre extraordinaris.<\/div>\n
\n
CHITLIN’ CIRCUIT. SWING, BLUES i TRIPES (callos)<\/div>\n
<\/div>\n
Illinois Jacquet va comen\u00e7ar tocant al “Chitlin circuit”. I tamb\u00e9 hi van actuar Cab Calloway, Count Basie, Duke Ellington, molts bluesmen com Muddy Waters o Howlin’ Wolf, i grans figures del rock i el Soul com Little Richard, Aretha Franklin, James Brown, Ray Charles o Tina Turner.<\/div>\n
L’anomenat “Chitlin circuit” eren els locals on m\u00fasics i actors negres podien actuar per a un p\u00fablic negre. Durant l’\u00e8poca de segregaci\u00f3 racial amb lleis “Jim Crow”, era l’\u00fanic lloc on podien actuar de manera segura, a no ser que arribessin a ser molt famosos i actuar davant de p\u00fablics blancs.”Chitlin” es refereix a “chitterlings” que s\u00f3n les tripes (callos). A les plantacions de cot\u00f3 quan els amos mataven un porc es quedaven la part de la carn m\u00e9s preuada i deixaven les tripes pels esclaus. D’aqu\u00ed hauria vingut una tradici\u00f3 culin\u00e0ria que sabria fer plats suculents a partir d’una mat\u00e8ria primera poc valorada. La xarxa de locals on podien actuar els negres sense problemes anava des d’antres de mala mort, juke joints, teatres, sales de ball o esgl\u00e9sies. I a molts d’ells se servia una cuina basada en les tripes, fet que gaireb\u00e9 venia a ser com un senyal que era un lloc amic. D’aqu\u00ed el nom que se li va acabar donant.<\/div>\n
Aqu\u00ed, el testimoni de Bobby Rush explicant que a vegades la paga per actuar consistia en un plat de tripes: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=UnoqB9K794w<\/div>\n
M\u00e9s info: https:\/\/www.atlasobscura.com\/articles\/chitlin-circuit<\/div>\n
,<\/div>\n
,\u00a0\u00a0 https:\/\/www.atlasobscura.com\/foods\/chitlins-american-south , https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=huQQksGrSDw\u00a0 (al minut 4 un joven\u00edssim Jimmy Hendrix).\u00a0 Una recepta de soul food: https:\/\/blackpeoplesrecipes.com\/chitterlings\/<\/div>\n
(I un plat personal que no m’atreveixo a anomenar recepta per\u00f2 que funciona molt b\u00e9: obrir una llauna de tripes (400g), escalfar-les en un pot i afegir 250g d’espagueti pr\u00e8viament bullits. Parmes\u00e0 a discreci\u00f3. La pasta absorbeix el greix i queda un plat molt equilibrat. Servir acompanyat de blues i cervesa i\/o whisky. Fins el moment no es coneix cap estudi cient\u00edfic que hagi identificat efectes beneficiosos d’aquest plat.)<\/div>\n
\n
<\/div>\n
—<\/div>\n
ALTRES<\/div>\n
<\/div>\n
M\u00fasica i dansa<\/div>\n
La m\u00fasica i la dansa<\/div>\n
<\/div>\n
Parlant dels inicis del lindy hop, al llibre \u201cJazz Dance\u201d Marshall Stearns explica com l\u2019arribada de l\u2019orquestra de Bennie Moten amb Count Basie al piano va suposar m\u00e9s impuls i alhora m\u00e9s flu\u00efdesa: \u201cen cert sentit, el Lindy \u00e9s m\u00fasica swing coreografiada. A difer\u00e8ncia del jazz Dixieland i el Toddle amb qu\u00e8 es ballava, un estil com de botar amunt i avall, la m\u00fasica swing i el Lindy flu\u00efen m\u00e9s suau i horitzontalment. Hi havia m\u00e9s continu\u00eftat r\u00edtmica.\u201d L’estil musical i l’estil de ball evolucionaven alhora. Hi havia una demanda de m\u00fasica i orquestres perqu\u00e8 la gent anava a ballar a les sales, i la gent hi anava perqu\u00e8 el m\u00fasica els engrescava. El mateix llibre recull el testimoni de Leon James explicant que quan Dizzy Gillespie actuava amb la banda de Teddy Hill, abans del bebop, molts l\u2019etiquetaven de pallasso per les seves extravag\u00e0ncies, per\u00f2 que els balladors estaven encantats. \u201cCada vegada que feia un lick esbojarrat, nosaltres mir\u00e0vem d\u2019improvisar un pas boig que hi lligu\u00e9s. I ell seguia i tocava coses m\u00e9s boges encara a veure si \u00e9rem capa\u00e7os de seguir-lo, com un joc, amb els m\u00fasics i balladors desafiant-se els uns als altres.\u201d Grans m\u00fasics inspiren grans balladors i a l\u2019inrev\u00e9s. El saxofonista Lester Young ho diu molt b\u00e9: \u201cM\u2019agradaria que el jazz es toqu\u00e9s m\u00e9s sovint per ballar. El ritme dels balladors et retorna quan est\u00e0s tocant.\u201d Una de les raons per les que va crear-se un jazz de primera categoria a les bandes del Savoy va ser la pres\u00e8ncia de grans balladors.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta influ\u00e8ncia m\u00fatua entre m\u00fasica i ball s\u2019ha donat sempre. A primers dels anys \u201920, quan balladors de claqu\u00e9 negres van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer a Broadway, els bateries de jazz en treien idees. I si anem enrera al barroc, els elements de les suites de Bach o Couperin s\u00f3n danses: l\u2019Alemanda, la Courante, la Sarabanda, la Gavota, la Bourr\u00e9e, el Minuet o la Giga. Alguns cursos d\u2019interpretaci\u00f3 de m\u00fasica barroca ofereixen classes de dansa per que els m\u00fasics s\u00e0piguen millor com interpretar-les.<\/div>\n
<\/div>\n
Ara b\u00e9, m\u00fasica i dansa no tenen per qu\u00e8 encaixar sempre. El lindy hop demana uns temps mitjans, ni molt r\u00e0pid, ni molt lent. I en una jam de jazz, els m\u00fasics poden tocar tota mena de tempos i ritmes. Ens sentim comfortables amb peces que no durin gaire m\u00e9s de 3 minuts, per poder fer una pausa i canviar de parella. Per\u00f2 amb un temps de 128 beats per minut, i un tema normal de 32 compassos a 4 beats per comp\u00e0s, resulta que tres minuts nom\u00e9s permeten presentar el tema una vegada (128=32×4), fer una passada de solos, i acabar altra vegada amb el tema. I els m\u00fasics sovint tenen moltes m\u00e9s coses a explicar. Si no \u00e9s el cas d’una banda contractada per a un festival de ball, un concert de jazz o una jam de m\u00fasics no t\u00e9 per qu\u00e8 adaptar-se a les necessitats dels balladors. Els m\u00fasics no s\u00f3n un “metr\u00f2nom adornat” (alguna m\u00fasica electr\u00f2nica, no pas tota ni molt menys, \u00e9s aix\u00f2) subordinat a la dansa. Arribar a dominar un instrument i saber de m\u00fasica demana anys d’estudi intens i una pr\u00e0ctica constant. El fet que els m\u00fasics s’ho passin b\u00e9 tocant no vol dir que no hagin de cobrar, de la mateixa manera que no se’ns acudiria que el nostre mec\u00e0nic ens arregl\u00e9s el cotxe gratis pel fet que sigui feli\u00e7 desmuntant motors.<\/div>\n
<\/div>\n
Ara que les escoles poden recoman\u00e7ar a fer classe amb mesures de seguretat, pensem que com m\u00e9s estils s\u00e0piguem ballar, lindy, shag, balboa, blues, m\u00e9s oportunitats tindrem de viure la m\u00fasica amb tota mena de tempos. Com m\u00e9s aprenguem a estar atents al que explica la m\u00fasica, amb els tallers de musicalitat i p\u00e0gines com Swing this music, m\u00e9s variacions i matisos ens suggerir\u00e0 per ballar. I com m\u00e9s recursos tinguem per ballar solo i improvisar m\u00e9s ric podr\u00e0 ser el nostre ball i m\u00e9s capa\u00e7os serem de sortir de la nostra zona de comfort.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest v\u00eddeo mostra un experiment que es va fer a Barcelona el 2019, proposat per Jazzbetween, i molt allunyat del swing, on m\u00fasics de jazz progressiu i balladors amb un bagatge de dansa cl\u00e0ssica i contempor\u00e0nia, improvisen alhora, m\u00fasics i balladors influ\u00efnt-se els uns als altres.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/G-DO0ThWHt8<\/div>\n
<\/div>\n
Apropiaci\u00f3 cultural 2<\/div>\n
<\/div>\n
Ens fem ress\u00f3 de la vaga de creadors negres a TikTok. Els moviments de ball que es fan virals a TikTok gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n obra de creadors negres. Per\u00f2 sovint s\u00f3n influencers blancs qui els copien i en treuen benefici sense acreditar els creadors. Per aquest motiu els creadors negres han declarat una vaga.<\/div>\n
<\/div>\n
La hist\u00f2ria no \u00e9s nova. Tamb\u00e9 passa amb el HipHop. Abans, el grup Led Zeppelin es va fer popular fent versions de blues creats per negres. Els Beach Boys van plagiar Chuck Berry. Elvis Presley va tenir un gran \u00e8xit amb el Hound Dog de Big Mama Thornton.<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/wxoGvBQtjpM<\/div>\n
<\/div>\n
I la m\u00fasica i ball swing que ballem ara, van ser creats per la comunitat afroamericana. Una m\u00fasica i ball que van ser copiats i gaudits pels blancs que no els deixaven menjar als mateixos restaurants o dormir als mateixos hotels que ells.<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.bbc.com\/news\/world-us-canada-57841055<\/div>\n
<\/div>\n
Summer of soul<\/div>\n
Bon dia, parlem del documental Summer of Soul que avui s’estrena al cinema, del ballar\u00ed i core\u00f2graf Cholly Atkins, i de com la m\u00fasica i dansa afroamericana ha anat mutant i aportant noves formes.<\/div>\n
Summer of Soul \u00e9s un bon\u00edssim documental que el bateria Questlove Thompson ha fet sobre un festival al Morris Park a Harlem l’estiu de 1969. D’una manera molt \u00e0gil i intel\u00b7ligent presenta una mostra de les actuacions musicals amb apunts per entendre el context del moment:<\/div>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=1-siC9cugqA<\/div>\n
<\/div>\n
En diverses jornades, hi van assistir centenars de milers. Hi van participar talents com Stevie Wonder, BB King, Mahalia Jackson, Nina Simone, The 5th Dimension, The Staple Singers, Gladys Knight & the Pips, Sly and the Family Stone. Va ser filmat per\u00f2 ning\u00fa es va interessar per difondre’l i les cintes van quedar a un soterrani durant 50 anys, tot el contrari del que va passar al festival de Woodstock del mateix any.<\/div>\n
<\/div>\n
El swing i el blues que nosaltres ballem, \u00e9s la m\u00fasica i la dansa que van crear els negres a la d\u00e8cada dels ’30 i ’40. Despr\u00e9s va venir el bebop i el Rhythm and blues. Als ’60, quan l’expressivitat del Gospel es va barrejar amb el Rhythm and blues va apar\u00e8ixer el Soul, i una mica m\u00e9s tard el Motown. I als ’70 vindria el Hip-hop i la dansa urbana. Encara que el swing i el HipHop semblen molt allunyats, hi ha una continu\u00eftat. Un exemple curi\u00f3s d’aquesta continu\u00eftat \u00e9s el ballar\u00ed i core\u00f2graf “Cholly” Atkins que als ’40 va ser un grand\u00edssim ballar\u00ed de claqu\u00e9 amb el duo Coles&Atkins i que als ’60 acabaria coreografiant els moviments dels grups Motown.<\/div>\n
<\/div>\n
Veiem aqu\u00ed Coles&Atkins cantant i ballant a l’\u00e8poca del swing:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/GUCkuiJbFtY<\/div>\n
\u00c9s dif\u00edcil ballar r\u00e0pid per\u00f2 potser encara ho \u00e9s m\u00e9s ballar lent. Cap aficionat al claqu\u00e9 pot ignorar la genialitat d’aquest n\u00famero de soft shoe on Coles&Atkins semblen moure’s a c\u00e0mera lenta amb la m\u00fasica de “Taking a chance on love” en un programa de TV de 1963:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/RjDsx0qlgQY<\/div>\n
<\/div>\n
La gran \u00e8poca del swing i del claqu\u00e9 ja s’havia acabat per\u00f2 Cholly Atkins va ser molt buscat per fer les coreografies dels grups Motown, moviments en general petits, elegants, i que havien de permetre que els cantants\/ballarins estiguessin prop dels micr\u00f2fons. Un dels grans moments de Summer of Soul es quan surten Gladys Knight& the Pips cantant “I heard it through the grapevine”. Cholly Atkins els va fer assajar hores i hores fins dominar els moviments.<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed una altre moment de l’actuaci\u00f3: https:\/\/youtu.be\/RR2ohzRSzhk?t=69,<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/WWvwP72FuVg<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed Cholly Atkins assajant amb els Temptations el 1986:<\/div>\n
https:\/\/youtu.be\/sqzuiVekcyk<\/div>\n
<\/div>\n
A Summer of Soul no hi veureu Swing, per\u00f2 s\u00ed un talent i ritme negre extraordinaris.<\/div>\n
\n
Hem volgut fer una prova i hem preguntat al chatGPT: Qu\u00e8 tenen en com\u00fa els balls lindy hop, balboa, blues i collegiate shag? Perqu\u00e8 a la gent els agrada tant? qu\u00e8 els fa especials? Ens pots suggerir un bon v\u00eddeo de lindy hop?<\/div>\n
<\/div>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yXsNgPswEgo<\/div>\n
<\/div>\n
La resposta \u00e9s interessant per\u00f2 hi trobem a faltar que \u00e9s un ball que es fa amb m\u00fasica swing o blues, una m\u00fasica i un ball creat per negres. Aqu\u00ed la teniu:<\/div>\n
<\/div>\n
Lindy hop, balboa, blues i collegiate shag s\u00f3n formes de ball en parella que es van originar als Estats Units a principis i mitjans del segle XX. Aquestes danses tenen una hist\u00f2ria i una cultura rica, i comparteixen diverses caracter\u00edstiques clau que les fan populars entre els ballarins d’avui.<\/div>\n
<\/div>\n
Una cosa que tenen en com\u00fa aquests balls \u00e9s el seu enfocament en la improvisaci\u00f3 i la musicalitat. Els ballarins que participen en aquests estils de dansa solen apreciar profundament la m\u00fasica que ballen i treballen per interpretar el ritme i la melodia dels seus moviments. Aquest enfocament a la musicalitat i la improvisaci\u00f3 permet una gran quantitat d’expressi\u00f3 creativa i fa que aquests balls siguin especialment agradables per als amants de la dansa.<\/div>\n
<\/div>\n
Un altre element com\u00fa d’aquests balls \u00e9s el seu \u00e8mfasi en la connexi\u00f3 entre les parelles. A difer\u00e8ncia d’altres formes de dansa, que poden ser m\u00e9s individualistes o orientades a l’actuaci\u00f3, aquestes danses en parella requereixen una forta connexi\u00f3 i comunicaci\u00f3 entre els ballarins per tenir \u00e8xit. Aquesta connexi\u00f3 s’aconsegueix mitjan\u00e7ant el tacte f\u00edsic i els senyals subtils que els ballarins es donen a trav\u00e9s dels seus moviments.<\/div>\n
<\/div>\n
Finalment, aquests balls tenen un fort sentit de comunitat i socialitzaci\u00f3. Moltes persones que participen en aquests balls ho fan com a part d’una comunitat m\u00e9s gran de ballarins, i sovint assisteixen a esdeveniments i tallers de dansa per tal d’aprendre noves t\u00e8cniques i con\u00e8ixer altres ballarins. Aquest sentit de comunitat i experi\u00e8ncia compartida \u00e9s un atractiu important per a moltes persones que estimen aquests balls.<\/div>\n
<\/div>\n
En general, la combinaci\u00f3 d’improvisaci\u00f3, musicalitat, connexi\u00f3 i comunitat fan que el lindy hop, el balboa, el blues i el collegiate shag siguin especials i estimats pels qui hi participen. Aquestes danses ofereixen una oportunitat \u00fanica d’expressi\u00f3 creativa, socialitzaci\u00f3 i connexi\u00f3 amb els altres a trav\u00e9s del moviment i la m\u00fasica.—<\/div>\n
\n

 <\/p>\n

Celebrem 25 anys de la BCNSwing! No podem dubtar que gr\u00e0cies a la seva tasca, gr\u00e0cies a la Junta, als voluntaris i els socis, Barcelona \u00e9s una de les ciutats amb m\u00e9s oportunitats per ballar swing del m\u00f3n. Sense les jams de la Ciutadella i els cubs, sense els festivals del BLE, el Cocoa i recentment, el Cocoa, la nostra vida no hauria estat tan feli\u00e7.
\nLa BCNswing sempre ha estat solvent econ\u00f2micament, per\u00f2 si disposem de m\u00e9s fons, encara podrem fer m\u00e9s coses. Per\u00f2 aix\u00f2 recollim la idea dels TAXIS PATROCINADORS que ja s’est\u00e0 fent a d’altres llocs com Su\u00e8cia i els USA. A les jams, hi hauria taxis disponibles per ballar a canvi d’un euro. El DJ facilitaria enganxines verdes als taxis, indicant que estan lliures, i qui volgu\u00e9s ballar amb elles compraria una enganxina per “ocupar” el taxi.
\nUna de les coses maques de les jams de la BCNswing \u00e9s que tohom balla amb tothom. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha balladors\/es extraordinaris. Hi ha leaders que guien d’una manera tan clara que encara que no en s\u00e0pigues molt tot surt b\u00e9 i tot \u00e9s fluid. Hi ha Followers que fan bonic el ball amb el leader m\u00e9s patata. I sovint, o b\u00e9 no estan disponibles o, moltes vegades, no ens atrevim a demanar-los un ball perqu\u00e8 som conscients que no estem al seu nivell. Amb els TAXIS PATROCINADORS, balladores i balladors avan\u00e7ats i inspirats, podrem ballar amb ells! Als nous socis se’ls donaria, com a regal d’entrada vals per a 4 taxis.
\nComplementant aquesta idea n’afegirem una per als principants. \u00bfQui no recorda les primeres vegades al ball social despr\u00e9s d’unes poques classes, amb ganes de ballar per\u00f2 aterroritzat per la inseguretat? Repartir\u00edem vals a les escoles per que els distribu\u00efssin als principiants. A les jams, qui ja fa temps que balla i vol apadrinar un principiant, es posaria l’enganxina “Principiant Benvingut”, “Beginners welcome”.<\/p>\n

Qu\u00e8 us sembla la proposta? Podeu deixar la vostra opini\u00f3 als comentaris.<\/p>\n

\n

didn’t you https:\/\/youtu.be\/yzAP1I0743I?feature=shared<\/p>\n

Count Basie va morir el 1984 per\u00f2 la seva orquestra va seguir viva amb leaders com Thad Jones i recentment el trompetista Scotty Barnhart. L’orquestra segueix en plena forma i fa poc ha tret un \u00e0lbum molt original amb col\u00b7laboracions diverses, “Late Night Basie”. Potser la m\u00e9s sorprenent \u00e9s la versi\u00f3 de “Didn’t you” que adopta una base r\u00edtmica de hip hop, per\u00f2 en lloc de loops electr\u00f2nics hi trobem els riffs dels metalls de l’orquestra i uns solos de trompeta fant\u00e0stics. A mitja pe\u00e7a s’hi incorpora el rapper Tablib Kweli. El resultat \u00e9s molt fluid i natural i mostra la continu\u00eftat de la m\u00fasica negra des del jazz al Hip Hop passant pel soul i el funk. https:\/\/youtu.be\/yzAP1I0743I<\/p>\n

\n

Mura Dehn (1905-1987) va n\u00e9ixer a R\u00fassia i va aprendre ballet i dansa moderna. A Paris va descobrir la dansa afroamericana que feia Josephine Baker. Quan va emigrar els USA es va apassionar pel jazz i les danses dels negres, i va decidir documentar-ho. Aix\u00ed va sortir “The Spirit Moves: A History of Black Social Dance on Film”. 1900-1986.
\nSegurament n’heu vist alguns fragments. Aqu\u00ed teniu sencer el primer volum: “Jazz dance from the turn of the century to 1950”. https:\/\/youtu.be\/UArYXUlPFdo?feature=shared
\nMolts dels balls s\u00f3n protagonitzats per Al Minns i Leon James. Hi trobem el “Cakewalk”, un passeig aixecant molt les cames, com a possible burla dels balls dels blancs, el Charleston (minut 9’26”) amb un bon solo de bateria de Zutty Singleton, el blues (16’29”), inspirad\u00edssim, les “Savoy Routines” que inclouen el “trunky doo” (escrit aix\u00ed), uns aeris impressionants amb Frankie Manning, i la Big Apple, entre altres. Acaba amb balls posteriors a la Segona Guerra Mundial, el Calypso i l’Apple Jack (min 41’30”), un ball solo amb un tempo molt r\u00e0pid.
\nIM PRES CIN DI BLE.<\/p>\n

\n

Segona part dels Spirit Moves: Savoy Ballroom Harlem.
\nMura Dehn explica que el 1950 se seguia ballant jazz i lindy hop com als anys ’30 i que al Savoy Ballroom l’anomenaven “The Home of Happy Feet”, \u00e9s a dir, “la casa dels peus feli\u00e7os”, que \u00e9s una expressi\u00f3 meravellosa i que podem aplicar a les jams de la Ciutadella o els cubs.
\nCal notar que la m\u00fasica \u00e9s afegida despr\u00e9s i no sempre est\u00e0 sincronitzada amb el ball, per\u00f2 en general funciona. Comen\u00e7a amb balladors no professionals i, per cert, que elegants que anaven tant les dones com els homes. https:\/\/youtu.be\/h0m6gNv_njM?feature=shared
\n– Mambo Harlem Style. No s’assembla a la la salsa o balls llatins que solem veure.
\n– 7’19” Lindy hop a un tempo vertigin\u00f3s, parelles, petites coreos, homes fent de follower (aix\u00f2 no ho hem inventat fa dos dies).
\nSAVOY Champions, professionals
\n– 17’33” Leon James dirigint una line routine. Fixeu-vos com balla amb les mans!
\n– 21’57” Al Minns fent Charleston
\nP\u00fablic en general
\n– 22’39” Lindy Hop Challenge (tamb\u00e9 hi surt Leon James)
\n– 27’25” Ballroom blues, que no s’assembla gaire al blues habitual
\n– 29′ Assaig d’aeris per participar al concurs del Harvest Moon Ball<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

2024<\/p>\n

 <\/p>\n

Potser heu vist a les not\u00edcies que als Grammys de 2024 Taylor Swift ha guanyat per quarta vegada el guard\u00f3 al millor \u00e0lbum. Per\u00f2 el que potser no ha sortit a les not\u00edcies \u00e9s l’\u00e0lbum guanyador en la categoria de “Best Large Jazz Ensemble Album”, que \u00e9s “Basie Swings The Blues”. Hi trobem l’orquestra de Count Basie que ha seguit activa i renovant-se des de la seva mort el 1984, i que actualment est\u00e0 dirigida pel trompetista Scotty Barnhartt. Est\u00e0 dedicat al blues amb col\u00b7laboracions de figures com George Benson, Shemekia Copeland, Robert Cray, Buddy Guy, Bettye LaVette, Ledisi, Keb Mo, Charlie Musselwhite, Bobby Rush. It doesn’t get any better than this! DJs, preneu nota.
\n