{"id":1624,"date":"2024-01-15T16:39:39","date_gmt":"2024-01-15T16:39:39","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/?p=1624"},"modified":"2024-01-15T16:39:39","modified_gmt":"2024-01-15T16:39:39","slug":"esborrany-site-swing","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/esborrany-site-swing\/","title":{"rendered":"Esborrany site Swing"},"content":{"rendered":"
jiveatfive520964106.wordpress.com<\/a>\u00a0jiveatfive1957\u00a0 itdontmean1thing!<\/div>\n
<\/div>\n

Presentaci\u00f3. Discriminaci\u00f3 i esclavatge. Swing 1926 1939<\/p>\n

\n

Presentaci\u00f3<\/p>\n

\n
Qu\u00e8 fa possible que ens ho passem tan b\u00e9 en una jam?<\/div>\n
<\/div>\n
Un espai, m\u00fasica i gent que balla.<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 hi ha darrera?<\/div>\n
<\/div>\n
Una associaci\u00f3, la BCNswing, que ho ha convocat, ha prove\u00eft un lloro, ha buscat un DJ. La Bcnswing es va fundar el xxxx per a,c,c [ a completar amb un parell de ratlles o un enlla\u00e7 a una altra p\u00e0gina]<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 sobretot hi ha la m\u00fasica i el ball, una m\u00fasica i un ball que van ser creats per afroamericans a la d\u00e8cada dels anys 30, m\u00e9s o menys, i especialment a Harlem: el swing.<\/div>\n
<\/div>\n
Recordeu el primer cop que vau sentir aquesta m\u00fasica que, encara que no haguessiu ballat mai, us feia moure els peus?<\/div>\n
<\/div>\n
Potser era un arranjament que havia escrit Count Basie, Duke Ellington o Fletcher Henderson. En algun moment a primers dels anys 30, alg\u00fa concebia aquest tema, el provava al piano, l’escrivia al pentagrama, treballava els arranjaments i explicava o distribu\u00efa c\u00f2pies de les parts a trompetes, trombons i saxofons per assajar. Els solistes de l’orquestra completaven la creaci\u00f3 improvisant solos. Aquesta m\u00fasica sonava a les sales de ball per satisfer la demanda de les multituds de balladors que hi acudien. Sonava tamb\u00e9 a la r\u00e0dio i, una petita part era recollida per un micr\u00f2fon el\u00e8ctric a uns estudis com els Brunswick al 799 de la s\u00e8ptima avinguda de New York i acabava gravada a un m\u00e0ster de cera del qual se’n feia un motllo de metall i se n’imprimien c\u00f2pies en shellac per ser reprodu\u00efdes a un gram\u00f2fon a 78 rpm.<\/div>\n
Als anys 80 es comen\u00e7aria a digitalitzar la m\u00fasica gravada i els solcs de l’espiral d’un disc es convertirien en zeros i uns emmagatzemats en una cinta magn\u00e8tica per produir CDs. Als 2000, gr\u00e0cies a internet, estarien disponibles en un servidor d’Apple o Spotify per a ser enviats a trav\u00e9s de les xarxes. D’all\u00e0 va ser seleccionat pel DJ i va acabar a una playlist a un PC o un m\u00f2bil connectat al lloro del Parc de la Ciutadella o els cubs, per exemple.<\/div>\n
<\/div>\n
I recordeu potser tamb\u00e9 el primer cop que vau veure la cara de felicitat dels balladors, fent charlestons i swingouts? I vau pensar “jo tamb\u00e9 vull fer aix\u00f2”!<\/div>\n
<\/div>\n
Potser vau anar a una de escoles de Barcelona, com Ballaswing, Swingmaniacs o Swingcats i heu apr\u00e8s els passos que feia davant vostre un professor. Aquest professor potser ho va aprendre de’n Llu\u00eds Vila, que va portar el swing a Barcelona l’any [ 1998 ]. Ell ho va aprendre a [ on? ] de [ qui ? ],\u00a0 [i aquest ] ho va aprendre de Frankie Manning el [ 1985? ]. Feia\u00a030 anys que Frankie Manning havia deixat de ballar i treballava a Correus. I en feia uns 45 que Shorty George, Frankie Manning i altres, potser en un pati abans d’anar a ballar al Savoy a Harlem, provaven i assajaven nous passos, barrejant estils anteriors com el Breakaway o el charleston. I aix\u00ed neixia una nova manera de ballar.\u00a0 El ball canviava per seguir la nova m\u00fasica swing i la m\u00fasica swing s’inspirava en el ball.<\/div>\n
<\/div>\n
Sembla gaireb\u00e9 impossible, que una m\u00fasica i una dansa sorgides en unes circumst\u00e0ncies tan concretes, la comunitat afroamericana a Harlem, m\u00e9s o menys de 1930 a 1940, hagi sobreviscut i tingui tanta for\u00e7a avui. Potser \u00e9s que el swing t\u00e9 alguna cosa que ressona en la naturalesa humana en general; nom\u00e9s cal veure com reaccionen\u00a0 a vegades els nens petits que per atzar passen pel costat d’una jam. Passa el mateix amb el blues. Tamb\u00e9 va n\u00e9ixer en unes cirumst\u00e0ncies molt concretes i tamb\u00e9 t\u00e9 alguna cosa que ressona en la naturalesa humana en general; a tots els pa\u00efsos i totes les cultures hi ha m\u00fasics que s’han sentit atrets pel bues i se l’han fet seu.<\/div>\n
<\/div>\n
Fa pensar en el que deia el poeta Auden:<\/div>\n
<\/div>\n
A poet\u2019s hope: to be,<\/div>\n
like some valley cheese,<\/div>\n
local, but prized elsewhere.<\/div>\n
<\/div>\n
L’esperan\u00e7a d’un poeta: ser<\/div>\n
com el formatge d’una vall local<\/div>\n
per\u00f2 estimat arreu<\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta “vall local” \u00e9s la comunitat afroamericana a Harlem cap el 1930. Si pugu\u00e9ssim viatjar en l’espai i el temps a aquesta “vall local”, coneixer\u00edem b\u00e0sicament tres coses:<\/div>\n
<\/div>\n