INFERN
EL BOSC FOSC
07h30m Parc del Poblenou.
Començo la lectura al costat d'una pineda, al Parc del Poblenou, el més semblant que tinc a una selva obscura prop de casa.
Sento la mateixa mena d'emoció que a l'inici d'un viatge. Aquest serà un viatge per llocs desconeguts de Barcelona i la geografia d'ultratomba imaginada per Dante.
Canto I
| 1 Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura che' la diritta via era smarrita. Ahi quanto a dir qual era e` cosa dura esta selva selvaggia e aspra e forte che nel pensier rinova la paura! |
A la meitat del camí de la vida em vaig trobar dins d'una selva obscura, perquè havia deixat la recta via. Quina cosa tan dur és dir com era aquesta salvatge, aspra i forta, que em renova la por només pensar-hi!: |
| 112 Ond'io per lo tuo me' penso e discerno che tu mi segui, e io saro` tua guida, e trarrotti di qui per loco etterno, ove udirai le disperate strida, vedrai li antichi spiriti dolenti, ch'a la seconda morte ciascun grida; e vederai color che son contenti nel foco, perche' speran di venire quando che sia a le beate genti. |
Així, pense i veig clar que, pel teu bé, m'has de seguir, i jo seré el teu guia, i et faré eixir d'ací per llocs eterns on sentiràs udols desesperats, veuràs antics esperits en turment que criden tots per la segona mort; en veuràs d'altres que estan ben contents en el foc, perquè esperen afegir-se algun dia als habitants del cel. |
| 136 Allor si mosse, e io li tenni dietro. |
Començà a caminar, i jo darrere. |
Canto II
Llegeixo el segon cant a un banc al carrer Bilbao amb Pg. Garcia Faria i vaig cap al metro, el meu descens metafòric als inferns que comença a la L4, la línia groga:
L4 Poblenou, Selva de Mar, El Maresme | Fòrum, Besòs Mar, Besòs, la Pau
L'amor de Beatriu és l'origen del viatge que farà Dante, un trajecte iniciàtic.
| 57 con angelica voce, in sua favella: "O anima cortese mantoana, di cui la fama ancor nel mondo dura, e durera` quanto 'l mondo lontana, l'amico mio, e non de la ventura, ne la diserta piaggia e` impedito si` nel cammin, che volt'e` per paura; e temo che non sia gia` si` smarrito, ch'io mi sia tardi al soccorso levata, per quel ch'i' ho di lui nel cielo udito. Or movi, e con la tua parola ornata e con cio` c'ha mestieri al suo campare l'aiuta, si` ch'i' ne sia consolata. I' son Beatrice che ti faccio andare; vegno del loco ove tornar disio; amor mi mosse, che mi fa parlare. |
amb la veu d'àngel, en la seua llengua: 'Oh ànima cortesa, mantuana, la fama de la qual al món perdura i durarà tant de temps com el món, un amic meu, i no de la ventura, en el coster desert troba el camí seu tan barrat, que de por ja se'n torna; i tem que no estiga ja tan perdut que el meu socors li arribe massa tard, pel que he sentit que diuen d'ell al cl. Vés amb ell, doncs, amb l'art de la paraula i amb tot el que li cal per salvar-se, i ajuda'l, que em serà de gran consol. Jo sóc Beatriu, que et demane d'anar, ja desitge tornar al lloc d'on vinc, i és amor qui em mogué i em fa parlar. |
Les portes de l'infern
Canto III
Versió de Iacopo Vettori.
| 1 Per me si va ne la citta` dolente, per me si va ne l'etterno dolore, per me si va tra la perduta gente. Giustizia mosse il mio alto fattore: fecemi la divina podestate, la somma sapienza e 'l primo amore. Dinanzi a me non fuor cose create se non etterne, e io etterno duro. Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate". |
“Per mi s'entra a la ciutat sofrent, per mi s'entra cap a l'etern dolor, per mi s'entra amb la perduda gent. La justícia mogué el meu constructor: em varen fer la divina potència, l'alta saviesa i el primer amor. Abans que mi no va ser creat res que no fóra tan etern com sóc jo: deixeu tota esperança, els que hi entreu”. |
Cercle primer. Els llimbs
Canto IV
Aquesta idea del més enllà com la d'una existència disminuïda, com una ombra, no era la noció que en tenien els grecs? En tot cas, l'oportunitat de saludar filòsofs com Plató, Sòcrates, Heràclit, Zenó, o un matemàtic com Euclides, és per somniar.
Transbord a la L2, que segueixo fins al final.
La Pau, riu Besòs, Artigues | Sant Adrià, Sant Roc, Gorg, Pep Ventura, Badalona Pompeu Fabra
| 7 Vero e` che 'n su la proda mi trovai de la valle d'abisso dolorosa che 'ntrono accoglie d'infiniti guai. Oscura e profonda era e nebulosa tanto che, per ficcar lo viso a fondo, io non vi discernea alcuna cosa. "Or discendiam qua giu` nel cieco mondo", comincio` il poeta tutto smorto. "Io saro` primo, e tu sarai secondo". |
En veritat, em trobava a la vora de la vall dolorosa, de l'abisme on ressonen com trons planys infinits. Era fosca i profunda, nuvolosa, tan negra que, clavant la vista al fons, no hi distingia ni una sola cosa. “Ara baixem cap al món sense llum”, digué el poeta, pàl·lid com un mort. “Jo hi aniré primer, i tu, el segon”. |
| 33 Or vo' che sappi, innanzi che piu` andi, ch'ei non peccaro; e s'elli hanno mercedi, non basta, perche' non ebber battesmo, ch'e` porta de la fede che tu credi; e s'e' furon dinanzi al cristianesmo, non adorar debitamente a Dio: e di questi cotai son io medesmo. |
Abans d'anar més lluny, has de saber que no pecaren; i si van fer mèrits, no és prou, perquè no tenen el baptisme que és la porta de la fe en què tu creus: com que van viure abans del cristianisme, ells no adoraren degudament Déu; i jo mateix també sóc un d'aquests. |
| 130 Poi ch'innalzai un poco piu` le ciglia, vidi 'l maestro di color che sanno seder tra filosofica famiglia. Tutti lo miran, tutti onor li fanno: quivi vid'io Socrate e Platone, che 'nnanzi a li altri piu` presso li stanno; Democrito, che 'l mondo a caso pone, Diogenes, Anassagora e Tale, Empedocles, Eraclito e Zenone; e vidi il buono accoglitor del quale, Diascoride dico; e vidi Orfeo, Tulio e Lino e Seneca morale; Euclide geometra e Tolomeo, Ipocrate, Avicenna e Galieno, Averois, che 'l gran comento feo. |
Cercle segon. Els luxuriosos
Canto V
Minos assigna el lloc que correspon a cadascú a l'infern
El cercle dels
luxuriosos i condemnats per
excés de passió, arrossegats per una ventada incessant. Semiramis,
Dido, Cleopatra, Aquil·les, Paris, Tristany. Francesca da Rímini.
Minos fa el paper d'un recepcionista d'una ciutat de vacances maleïda, segons la vida que hem portat, ens han reservat lloc a una particular habitació dels horrors.
L'excés de passió. Escolto la simfonia Francesca da Rimini de Txaikovski. Miro al meu voltant i em pregunto si algun home o alguna dona, d'aquests que estan mirant o teclejant fixament el mòbil estan vivint alguna història de passió.
Els personatges que Dante situa aquí tenen certa grandesa d'esperit, no han fet altra cosa que estimar amb passió. No coneixia Dante casos d'embrutiment per luxúria? Què hauria pensat de personatges tan menyspreables com Berlusconi o Dominique Strauss-Khan? Per no dir res de pederastes i violadors que segurament caldria enviar més avall, al riu de sang bullent del cercle setè.
| 4 Stavvi Minos orribilmente, e ringhia: essamina le colpe ne l'intrata; giudica e manda secondo ch'avvinghia. Dico che quando l'anima mal nata li vien dinanzi, tutta si confessa; e quel conoscitor de le peccata vede qual loco d'inferno e` da essa; cignesi con la coda tante volte quantunque gradi vuol che giu` sia messa. |
|
| 28 Io venni in loco d'ogne luce muto, che mugghia come fa mar per tempesta, se da contrari venti e` combattuto. La bufera infernal, che mai non resta, mena li spirti con la sua rapina; voltando e percotendo li molesta. Quando giungon davanti a la ruina, quivi le strida, il compianto, il lamento; bestemmian quivi la virtu` divina. Intesi ch'a cosi` fatto tormento enno dannati i peccator carnali, che la ragion sommettono al talento. |
Vaig entrar en un lloc que és mut de llum, i que mugeix com la mar en tempesta quan és batuda per vents oposats. La ventada infernal, que mai descansa, arrossega amb violència els esperits, gita, colpeja, i no deixa parar. Quan arriben, portats pel vent horrible, arriben també els crits, els plors i els planys, i les blasfèmies al poder diví. Vaig comprendre que, a un turment així, són condemnats els pecadors carnals, els que sotmeten la raó al desig. |
Cercle tercer. Els golafres
Canto VI
Segurament els goluts ja tenen la seva pena en vida, en forma d'ardors d'estómac, i no estic tan segur que mereixin l'infern. Potser hi podria haver una secció al purgatori pels cuiners i comensals pedants, però el seu pecat seria més aviat el de l'orgull.
Badalona Pompeu Fabra, Pep Ventura, Gorg, Sant Roc, Artigues | Sant Adrià, riu Besòs, La Pau, Sant Martí, Bac de Roda, Clot, Encants, Sagrada Família, Monumental, Tetuan, Passeig de Gràcia, Universitat, Sant Antoni, Paral·lel
Esmorzo un cafè amb llet i un croissant a l'estació de Paral·lel, sense haver de sortir del metro. Aquest bar petit sota terra és atès per un cambrer jove ple de bon humor, i la resta de clients semblen tots habituals. Saluden amb afecte a una dona i quan se'n va li elogien el cul, amb raó, per cert. Ella, contenta, ho corrobora donant-se un a bufetada a la natja.
| 7 Io sono al terzo cerchio, de la piova etterna, maladetta, fredda e greve; regola e qualita` mai non l'e` nova. Grandine grossa, acqua tinta e neve per l'aere tenebroso si riversa; pute la terra che questo riceve. |
Ja sóc al tercer cercle, el de la pluja eterna, maleïda, dura i freda: no altera mai el ritme o la natura. És un diluvi d'aigua bruta, neu i granís gros per l'aire tenebrós; la terra que el rep fa una gran pudor. |
Cercle quart. Els avars i els pròdigs
Canto VII
Pas al cercle cinquè amb els pecadors barallant-se en un fangar, alguns d'ells submergits; se'n veuen les bombolles d'aire.
| 28 Percoteansi 'ncontro; e poscia pur li` si rivolgea ciascun, voltando a retro, gridando: "Perche' tieni?" e "Perche' burli?". ... Ed elli a me: "Tutti quanti fuor guerci si` de la mente in la vita primaia, che con misura nullo spendio ferci. ... In etterno verranno a li due cozzi: questi resurgeranno del sepulcro col pugno chiuso, e questi coi crin mozzi. |
es giraven tots arrere, empenyent i cridant: “Per què guardes?, per què tires?” I ell a mi: “Tots ells van ser tan bornis d'enteniment durant la seua vida, que no saberen gastar amb mesura. Aniran per sempre als dos punts on xoquen: aquests ressorgiran del seu sepulcre amb el puny ben tancat, i aquells pelats. |
Faig transbord i segueixo la L3 cap a Trinitat Nova.
Per un moment penso
en si a Bàrcenas, Urgandarin o Millet els correspondria estar aquí,
però segurament estaran més ben ubicats amb els tramposos i estafadors
a Malebolge.
L3 Paral·lel, Drassanes , Liceu, Catalunya , Passeig de Gràcia , Diagonal , Fontana, Lesseps, Vallcarca, Penitents, Vall d'Hebron, Montbau, Mundet, Valldaura, Canyelles, Roquetes, Trinitat Nova
El pecat de la ira, una emoció difícil que pot ser un infern particular.
Cercle cinquè. Els iracunds
| 109 E io, che di mirare stava inteso, vidi genti fangose in quel pantano, ignude tutte, con sembiante offeso. Queste si percotean non pur con mano, ma con la testa e col petto e coi piedi, troncandosi co' denti a brano a brano. Lo buon maestro disse: "Figlio, or vedi l'anime di color cui vinse l'ira; e anche vo' che tu per certo credi che sotto l'acqua e` gente che sospira, e fanno pullular quest'acqua al summo, come l'occhio ti dice, u' che s'aggira. |
I jo, que anava mirant ben alerta, vaig veure gent fangosa als aiguamolls: anaven nus i amb cara furiosa. Es pegaven colps, no sols amb la mà, sinó amb el cap, amb el pit i amb els peus, i s'arrencaven trossos amb les dents. El bon mestre digué: “Fill, ara veus les ànimes que dominà la ira; i vull també que sàpigues del cert que sota l'aigua hi ha gent que sospira, i l'omplen de bombolles fins dalt, com et mostren els ulls, miren o miren. |
Canto VIII
Arribada a les portes de Dis, l'infern més profund. Murs de ferro roents del foc que crema darrera. Dimonis impedint el pas als viatgers.
Queden enrera els llimbs, els primers cercles de pecats que, de manera irreverent, podríem qualificar de més tolerables, la luxúria, la gula, la ira, que potser són més passius, resultat de deixar-se endur per les emocions. Ara passem a la zona més activa del mal, l'heretgia, la violència, l'engany i la traïció.
Miro al vagó al meu voltant, i potser la meitat de la gent està pendent del mòbil. Potser tindrem, una cornisa del Purgatori dedicada als que estaven massa pendents del facebook i del twitter? I com seria?
Durant dues estacions tinc davant una noia que sembla treta d'un quadre de Botticelli. Serà la Beatriu d'algú?
Canto IX
... apareixen tres Fúries damunt les muralles, i finalment arriba un enviat del cel que fa obrir les portes.
A partir de l'estació de Penitents vaig sol al vagó.
Imagino una peli en una situació similar en què el metro, en lloc d'acabar a una estació, s'endinsa per un ramal desconegut. Al cap de 10 minuts el passatger es comença a inquietar.
La història podria dur-nos a itineraris desconeguts o, fins i tot, fer una versió moderna de la divina comèdia en què els cercles infernals són estacions de metro.
El visitant baixaria a l'estació dels iracunds, passejaria per sales subterrànies on són turmentats i esperaria el següent metro, que arribaria carregat de nous condemnats destinats aquí. Ell hi pujaria per anar fins a l'estació següent.
| 34 E altro disse, ma non l'ho a mente; pero` che l'occhio m'avea tutto tratto ver' l'alta torre a la cima rovente, dove in un punto furon dritte ratto tre furie infernal di sangue tinte, che membra feminine avieno e atto, e con idre verdissime eran cinte; serpentelli e ceraste avien per crine, onde le fiere tempie erano avvinte. |
on en un punt es van dreçar de colp tres fúries infernals, color de sang, que tenien forma i posat de dona i els cenyien el cos hidres molt verdes; duien per cabellera àspids i serps que els envoltaven els horribles fronts. |
Però en lloc d'arribar a estacions fantasma, arribo a Trinitat Nova. He triat baixar aquí i anar a peu fins a Trinitat Vella per explorar una zona de Barcelona que no conec.
Fa un dia agradabilíssim, un sol amable. El barri es veu tranquil i net. M'aturo a la plaça de la Trinitat. Un pare du la nena petita de mà. La nena s'atura davant d'una excavadora, admirada i el pare li diu “una màquina, és una màquina”.Cercle sisè. Els herètics
Canto X
El cercle dels heretges, cementiri de tombes flamejants
10h30
Vaig caminant fins a
Trinitat Vella,
amb l'ajuda del plànol del telèfon. I un cop travessada la barrera
inhòspita que suposa la ronda, com un riu desagradable, arribo a un
parc deliciós. Sempre que
hi havia passat en cotxe em preguntava què hi havia dins d'aquest
nus complicat de trànsit. I és com un petit oasi, verd i amb una
bassa plàcida. Gairebé no hi ha ningú. No puc evitar pensar que,
si bé Dante ens presenta una geografia ben ordenada de les misèries
i benaurances humanes, en realitat tot està barrejat, i que estem
estones a l'infern, a estones al paradís.
Canto XI
| 22 D'ogne malizia, ch'odio in cielo acquista, ingiuria e` 'l fine, ed ogne fin cotale o con forza o con frode altrui contrista. Ma perche' frode e` de l'uom proprio male, piu` spiace a Dio; e pero` stan di sotto li frodolenti, e piu` dolor li assale. Di violenti il primo cerchio e` tutto; ma perche' si fa forza a tre persone, in tre gironi e` distinto e costrutto. A Dio, a se', al prossimo si pone far forza, dico in loro e in lor cose, come udirai con aperta ragione. Morte per forza e ferute dogliose nel prossimo si danno, e nel suo avere ruine, incendi e tollette dannose; onde omicide e ciascun che mal fiere, guastatori e predon, tutti tormenta lo giron primo per diverse schiere. Puote omo avere in se' man violenta e ne' suoi beni; e pero` nel secondo giron convien che sanza pro si penta qualunque priva se' del vostro mondo, biscazza e fonde la sua facultade, e piange la` dov'esser de' giocondo. Puossi far forza nella deitade, col cor negando e bestemmiando quella, e spregiando natura e sua bontade; |
Tota maldat, que és tan odiada al cel, té com a fi perjudicar: un fi que, per força o per frau, a mal als altres. I com el frau és mal propi de l'home, li desplau més a Déu: i els fraudulents estan més baixos, i han de patir més. El primer cercle és tot de violents; i com que es fa violència a tres persones, és fet i dividit en tres seccions. Es pot fer força a Déu, a si mateix i als altres, en persona o en els béns, tal com veuràs amb raonaments molt clars. Contra el proïsme hi ha mort i ferides doloroses, contra la seva hisenda assalts, incendis i rapinya amb dany; així, tots els qui maten o fereixen, lladres o bandolers, reben turment en diferents grups al primer sector. Un home pot alçar mà violenta contra si o els seus béns: així, al segon sector, haurà de penedir-se en va qui es priva a si mateix del món dels vius, es juga o dilapida la fortuna, i plora quan podria viure content. Es pot fer força a la divinitat negant-la dins el cor o blasfemant, i menyspreant l'ordre de la natura. |
Cercle 7, els que fan violència contra els altres, si mateixos, i Déu
Canto XII
Trinitat Vella, Baró de Viver, Santa Coloma, Fondo
Aquesta zona de l'infern és la dels tirans cruels, submergits en un riu de sang bullent, una secció que avui s'hauria ampliat força, amb dictadors feixistes, com Franco, Hitler, o Stalin i tants d'altres.
A propòsit de
feixisme, no sé on
correspondria posar als que neguen la història; els que neguen
l'holocaust, als que encara qualifiquen Franco d'heroi i rememoren la "División azul" mentre acusen de
nazis als que pretenen fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.
| 46 Ma ficca li occhi a valle, che' s'approccia la riviera del sangue in la qual bolle qual che per violenza in altrui noccia". Oh cieca cupidigia e ira folle, che si` ci sproni ne la vita corta, e ne l'etterna poi si` mal c'immolle! Io vidi un'ampia fossa in arco torta, come quella che tutto 'l piano abbraccia, secondo ch'avea detto la mia scorta; e tra 'l pie` de la ripa ed essa, in traccia corrien centauri, armati di saette, come solien nel mondo andare a caccia. |
Perì mira cap avall, que ja som a prop del riu de sang en el qual bull qui causa dany als altres amb violència.! Oh cobdícia cega, ira boja, que en la vida breu ens esperoneu, i en l'eterna ens porteu a un bany cruel! Vaig veure una ampla fossa, com un arc que abraçava en cercle tota la plana, tal com m'havia dit el meu escorta; i entre el fossat i el peu del rost, corrien molts centaures en fila, armats de fletxes, com quan, al món, anave de cacera. |
Canto XIII
Segon anell. Les ànimes dels suïcides convertides en esbarzers
Fondo, Santa Coloma, Baró de Viver, Trinitat Vella, Torras i Bages, Sant Andreu , Fabra i Puig , La Sagrera , Navas, Clot , Glòries, Marina, Arc de Triomf , Urquinaona, Catalunya , Universitat, Urgell, Rocafort, Espanya , Hostafrancs, Plaça de Sants, Mercat Nou, Santa Eulàlia
11h20. Torras i Bages. Els Suïcides, els que es fan mal a si mateixos. És un cant tristíssim, els suïcides convertits en arbustos esbarzers i devorats per les harpies que se'n mengen les fulles. Uns gossos empaiten els que han dilapidat la seva fortuna. Em pregunto si també cal castigar es que han dilapidat el seu talent.
Al metro es veu tota mena de gent, amb expressions diverses. Hi ha parelles, gent sola, jubilats, joves, nens que no són a escola, alguns dormen, cansats, d'altres se'ls veu alegres i somrients. On van a mig matí? Ni a l'escola ni a una feina amb un horari fix i un lloc fix. Potser són gent que fa gestions.
| 1 Non era ancor di la` Nesso arrivato, quando noi ci mettemmo per un bosco che da neun sentiero era segnato. Non fronda verde, ma di color fosco; non rami schietti, ma nodosi e 'nvolti; non pomi v'eran, ma stecchi con tosco: ... Cred'io ch'ei credette ch'io credesse che tante voci uscisser, tra quei bronchi da gente che per noi si nascondesse. Pero` disse 'l maestro: "Se tu tronchi qualche fraschetta d'una d'este piante, li pensier c'hai si faran tutti monchi". Allor porsi la mano un poco avante, e colsi un ramicel da un gran pruno; e 'l tronco suo grido`: “Perche' mi schiante?”. Da che fatto fu poi di sangue bruno, ricomincio` a dir: "Perche' mi scerpi? non hai tu spirto di pietade alcuno? Uomini fummo, e or siam fatti sterpi: ben dovrebb'esser la tua man piu` pia, se state fossimo anime di serpi". |
No havia arribat Nessus a l'altra riba quan nosaltres entrarem en un bosc on no hi havia cap sender marcat. Les fulles no eren verdes , sinó fosques; no amb rames llises, sinó amb nucs i tortes; i sense fruits, i amb punxes verinoses. ... Jo crec que ell va creure que jo creia que, entre les mates, eixien les veus de gent que s'amagava de nosaltres. Per això va dir el mestre: “si trenques un branquilló d'una d'aquestes plantes, et tallarà també els teus pensaments”. Llavors vaig allargar un poc la mà, trenquí un ramet d'un gra aranyoner, i el seu tronc va cridar “Per què em fereixes?” Després, quan ja era tot fosc de sang, començà a dir de nou: “Per què m'esqueixes? És que no tens sentiments de pietat? Homes vam ser, i ara som matossar: la teua mà hauria estat menys cruel si els d'ací fossim ànimes de serps”. |
| 94 Quando si parte l'anima feroce dal corpo ond'ella stessa s'e` disvelta, Minos la manda a la settima foce. Cade in la selva, e non l'e` parte scelta; ma la` dove fortuna la balestra, quivi germoglia come gran di spelta. Surge in vermena e in pianta silvestra: l'Arpie, pascendo poi de le sue foglie, fanno dolore, e al dolor fenestra. Come l'altre verrem per nostre spoglie, ma non pero` ch'alcuna sen rivesta, che' non e` giusto aver cio` ch'om si toglie. Qui le trascineremo, e per la mesta selva saranno i nostri corpi appesi, ciascuno al prun de l'ombra sua molesta". |
Quan se separa l'ànima ferpç del cos d'on s'ha arrencat ella mateixa, Minos l'envia a la setena fossa. Cau al bosc, i no té lloc assignat, sinó que allà o la llança la fortuna allí germina, com un gra d'espelta. Creix la tija, esdevé planta silvestre, i les Harpies, menjant-se les fulles, li obren dolors, i al dolor, finestres. També vindrem per les nostres despulles, com les altres, i no ens en vestirem, perquè no és just tenir el que hom es lleva. Per aquest trist bosc s'arrossegaran, i els nostres cossos quedaran penjats de les espines de l'ombra odiosa. |
Canto XIV
Tercer anell. Els violents contra Déu. Al desert d'arena roent, els cau el foc des de dalt
| 28 Sovra tutto 'l sabbion, d'un cader lento, piovean di foco dilatate falde, come di neve in alpe sanza vento. ... tale scendeva l'etternale ardore; onde la rena s'accendea, com'esca sotto focile, a doppiar lo dolore. Sanza riposo mai era la tresca de le misere mani, or quindi or quinci escotendo da se' l'arsura fresca. |
Per l'arenal, amb un descens molt lent, plovien capes extenses de foc com cau la neu als Alps quan no fa vent. així baixava aquella ardor eterna; i s'encenia l'arena, com l'esca amb la pedra, per fer doble el dolor. Les pobres mans ballaven una dansa sense repòs, per ací i per allà, per espolsar-se les noves cremors. |
Canto XV
Els sodomites
Baixo a Sta. Eulàlia per anar cap als jutjats.
I quina mania amb els sodomites.
Canto XVI
Llegeixo a un jardí a l'interior d'una illa de cases.
Les crítiques als guanys ràpids de mercaders i especuladors no podrien ser més actuals: els constructors, subornant el PP de Bárcenas, el gobierno de España de PP i PSOE inflant una bombolla immobiliària alimentada per bancs irresponsables i cobdiciosos mentre el Banc d'España mirava cap a una altra banda; els mateixos Bancs venent productes tòxics com les Preferents mentre la CNMV tampoc feia res. ... Tots els darrers ministres d'economia, governadors de Banc d'España, presidents i directius de caixes que han fet fallida, els presidents de la CNMV haurien d'estar inhabilitats i sense pensió.
| La gente nuova e i subiti guadagni orgoglio e dismisura han generata, Fiorenza, in te, si` che tu gia` ten piagni. |
Els nouvinguts, i els guanys massa sobtats, han engendrat orgull i desmesura en tu, Florència, i ara te'n planys. |
Exploro una mica, passo pel mig dels jutjats, plens de safates de papers, però amb llum i espai. Són unes instal·lacions modernes. Arribo a una sala amb taules on veig que fan tràmits els procuradors. M'hi assec i llegeixo un cant mentre se senten els cops de segell.
Abans de baixar a una regió infernal encara més profunda, Dante ens parla dels usurers i avars condemnats a mirar sempre una bossa que porten al coll. Hi veuríem els senyors Rato, Blesa o Narcís Serra, aquí?
Canto XVII
| 1 Ecco la fiera con la coda aguzza, che passa i monti, e rompe i muri e l'armi! Ecco colei che tutto 'l mondo appuzza!. |
Ja ve la fera de l'aguda cua, que creua els colls, i trenca armes i murs! Ja ve la que empudega tot el món!” |
Cercle vuitè. Malebolge
Canto XVIII
La descripció de la seva disposició em fa pensar una mica en les Carceri de Piranesi. Anem a recórrer deu fosses de frau i engany.
Llegeixo fora la Sala Penal 119. Surt l'oficial i sento com li diu a l'acusat "la corte te condena a 60 días o 240 €”. Més tard passa un advocat amb el que se suposa que és el seu client i sento que diuen "Entonces, ¿donde está el dinero?"
| 1 Luogo e` in inferno detto Malebolge, tutto di pietra di color ferrigno, come la cerchia che dintorno il volge. Nel dritto mezzo del campo maligno vaneggia un pozzo assai largo e profondo, di cui suo loco dicero` l'ordigno. Quel cinghio che rimane adunque e` tondo tra 'l pozzo e 'l pie` de l'alta ripa dura, e ha distinto in dieci valli il fondo. Quale, dove per guardia de le mura piu` e piu` fossi cingon li castelli, la parte dove son rende figura, tale imagine quivi facean quelli; e come a tai fortezze da' lor sogli a la ripa di fuor son ponticelli, cosi` da imo de la roccia scogli movien che ricidien li argini e ' fossi infino al pozzo che i tronca e raccogli. |
Dins de l'infern hi ha un lloc dit Malebolge, fet tot de pedra de color de ferro, com és feta l atanca que el rodeja. Al punt central d'aquest clos infernal hi ha obert un pou molt ample i molt profund: l'estructura, la diré al seu moment. Així doncs, queda un anell redó entre aquest pou i el peu del dur ribàs, i el fons és dividit en deu fossats. Igual que on, per protegir els murs dels castells els rodegen amb molts valls i formen entre tots una figura, una imatge semblant feien ací; i, tal com hi ha pontets en els castells des de la porta a la vora exterior, així del peu d'aquell cingle sortien roques que talles les fosses i els marges fins al pou, on acaben i s'uneixen. |
Primera fossa. Seductors i alcavots
Els seductors i alcavots són fuetejats.
Segona fossa. Aduladors en un bany de merda
Aquí hi hauríem de posar els periodistes que donen per bo el que és inacceptable, que justifiquen l'injustificable, els crítics de literatura, cinema, teatre i restaurants que ens envien a productes mediocres.
No sé si en un bany de merda, no sé si hauria de ser a l'infern o al purgatori, però algun lloc hi ha d'haver pels fumadors que llencen les burilles per tot arreu. Potser haurien de dormir sobre un llençol ple de burilles pudentes, menjar en cendrers bruts de cendra. I els que van llençant els xiclets? Condemnats a viure amb xiclets enganxats a la roba, als cabells, cadires. Els patrons de iots que buiden els residus fecals només sortir del port, i que veig quan surto en caiac, haurien de nedar en les aigües fastigoses que deixen. Els que deixen els parcs plens de papers, envasos de begudes buits, condemnats a ser una mena de Sísifs escombriaires, a recollir unes deixalles inacabables.
| 113 Quivi venimmo; e quindi giu` nel fosso vidi gente attuffata in uno sterco che da li uman privadi parea mosso. E mentre ch'io la` giu` con l'occhio cerco, vidi un col capo si` di merda lordo, che non parea s'era laico o cherco. ... Ed elli allor, battendosi la zucca: <<Qua giu` m'hanno sommerso le lusinghe ond'io non ebbi mai la lingua stucca>>. Appresso cio` lo duca "a che pinghe", mi disse "il viso un poco piu` avante, si` che la faccia ben con l'occhio attinghe di quella sozza e scapigliata fante che la` si graffia con l'unghie merdose, e or s'accoscia e ora e` in piedi stante. Taide e`, la puttana che rispuose al drudo suo quando disse "Ho io grazie grandi apo te?": "Anzi maravigliose!". |
Allí ens posàrem, i al fons de la fossa vaig veure gent dintre d'un bany de femta com la que es trau dels excusats humans. I, buscant per allà baix amb els ulls, vaig veure un cap tan carregat de merda que no es veia si era llec o era clergue. I llavors ell, pegant-se colps al cap: “Ací m'ha submergit l'adulció, de la qual mai no se'm cansà la llengua.” Després d'això, el guia em digué: “empeny una mica més endavant la vista, a fi que els teus ulls vegen bé la cara d'aquella porca bagassa grenyuda que allà s'arrapa amb les ungles merdoses, i s'ajup i torna a posar-se dreta. És la puta Tais que, quan l'amant li preguntà 'Trobes encara en mi prou gràcia?, va dir :'Fabulosa, i tant!' |
Canto XIX
Cant XIX Els Simoníacs, cap per avall en una mena de piques baptismals de foc.
Tercera fossa. Els simoníacs, els papes
Sala 219. Sento que criden com a testimoni uns mossos d'esquadra i a la guàrdia urbana. No els diuen pel nom sinó per un número.
Dante fa una crítica ferotge a la corrupció de l'església.
Penso en l'església española, que fa servir la fe per defensar la unitat d'España, és a dir, defensar el poder d'una casta que té segrestat el país, tal com apuntava el Sr. López Burniol. O el Tea party americà, que utilitza les conviccions morals d'una part de l'electorat per aconseguir rebaixes d'impostos als més rics.
| 22 Fuor de la bocca a ciascun soperchiava d'un peccator li piedi e de le gambe infino al grosso, e l'altro dentro stava. Le piante erano a tutti accese intrambe; per che si` forte guizzavan le giunte, che spezzate averien ritorte e strambe. Qual suole il fiammeggiar de le cose unte muoversi pur su per la strema buccia, tal era li` dai calcagni a le punte. |
De la boca de cada clot sorgien els peus i les cames d'un dels pecadors, fins a la cuixa: el cos estava dins. Les plantes dels peus eren enceses, i s'agitaven les juntures tan fort que haurien trencat cordes d'herba o de jonc. Com les flames en un objecte untat pugen només per la capa exterior, així anaven pujant des dels talons. |
Canto XX
Cant XX La processó de mags i endevins amb el cap torçat enrera que han de caminar d'esquena
Quarta fossa. Els Endevins
Sala Penal 322. Llegeixo la llista de casos del dia (en castellà): hurto, estafa, apropiación indebida, lesiones, robo.
Posem-hi aquí els astròlegs barats i els programes de tarot a la televisió, els economistes que pretenen profetitzar. O potser haurien de ser la fossa següent amb els estafadors?
| 10 Come 'l viso mi scese in lor piu` basso, mirabilmente apparve esser travolto ciascun tra 'l mento e 'l principio del casso; che' da le reni era tornato 'l volto, e in dietro venir li convenia, perche' 'l veder dinanzi era lor tolto. ... quando la nostra imagine di presso vidi si` torta, che 'l pianto de li occhi le natiche bagnava per lo fesso. |
Quan vaig baixar la vista pel seu cos, cadascun d'ells semblava, estranyament, que estava tort entre el mentó i el bust, perquè la cara mirava a l'esquena i els callia caminar cap arrere per no poder veure res per davant. ... quan vaig veure de prop la nostra imatge tan retorçada que el plor dels seus ulls, baixant pel cul els banyava les natges. |
Canto XXI
La fossa plena de pega bullent pels traficants i estafadors, dimonis empaitant els condemnats
Fossa cinquena. Els estafadors
Aquí comença una secció "pastorets", amb dimonis grotescs, amb banyes i forques empaitant els estafadors als quals els cau també pega bullent.
Deixant els lladres per a la vuitena fossa, aquí hi hauria d'haver els que promouen dietes miraculoses, la majoria dels que anuncien productes al teletienda com certes pulseres de propietats màgiques, bona part dels autors de llibres d'autoajuda, bona part dels que fan cursos de ioga o de reiki, autors d'estudis pretesament científics esbiaixats per interessos, ja sigui un medicament o una tesi d'economia, etc.Al final del cant trobem un dels versos més cèlebres sobre un cul i una trompeta.
| 16 tal, non per foco, ma per divin'arte, bollia la` giuso una pegola spessa, che 'nviscava la ripa d'ogne parte. I' vedea lei, ma non vedea in essa mai che le bolle che 'l bollor levava, e gonfiar tutta, e riseder compressa. |
així, no amb foc sinó per art divina, bullia allà baix una pega espessa que envescava els murs per tots els costats. Jo la veia, però no veia en ella sinó bombolles alçades pel bull, i s'inflava i es tornava a aplanar. |
| 31 Ahi quant'elli era ne l'aspetto fero! e quanto mi parea ne l'atto acerbo, con l'ali aperte e sovra i pie` leggero! L'omero suo, ch'era aguto e superbo, carcava un peccator con ambo l'anche, e quei tenea de' pie` ghermito 'l nerbo. ... Non altrimenti i cuoci a' lor vassalli fanno attuffare in mezzo la caldaia la carne con li uncin, perche' non galli. |
Ah, quina cara feia tan feroç!, i que cruel em semblava d'aspecte, amb peus lleugers i les ales obertes! Sobre els muscles, aguts i alçats, portava un pecador carregat per les anques i l'aferrava pel tendó del peu. van fer com els cuiners que, als ajudants, els manen d'enfonsar dins la caldera, amb els garfis, la carn perquè no sure. |
| 100 Ei chinavan li raffi e "Vuo' che 'l tocchi", diceva l'un con l'altro, "in sul groppone?. E rispondien: "Si`, fa che gliel'accocchi!". Ma quel demonio che tenea sermone col duca mio, si volse tutto presto, e disse: "Posa, posa, Scarmiglione!". ... "Tra'ti avante, Alichino, e Calcabrina", comincio` elli a dire,"e tu, Cagnazzo; e Barbariccia guidi la decina. Libicocco vegn'oltre e Draghignazzo, Ciriatto sannuto e Graffiacane e Farfarello e Rubicante pazzo. |
Abaixaven els ganxos, i un li deia, a l'altre: “Vols que li pegue en la gropa?” I responien: “Sí, clava'l allí.” Però el diable que estava parlant amb el meu guia, es va girar veloç i digué: “Deixa, deixa, Estarrufat!” |
| 136 Per l'argine sinistro volta dienno; ma prima avea ciascun la lingua stretta coi denti, verso lor duca, per cenno; ed elli avea del cul fatto trombetta. |
Giraren a l'esquerra pel ribàs, però abans van treure la llengua, estreta entre les dents, saludant el seu cap. I ell amb el cul havia fet trompeta. |
Canto XXII
Més estafadors, i més dimonis de pastorets
Un bon proverbi: ne la chiesa coi santi, e in taverna coi ghiottoni.
No sé si amb els estafadors a l'infern, o a algun lloc del Purgatori, però les operadores de telefonia mòbil, amb les seves insuportables campanyes de promoció, que si aparells enganyosament gratuïts, que si tants minuts, tants gigues, que si cada tres dissabtes entre les quatre i quarts de sis parles amb dos amics sense pagar durant els dos primers minuts ... mereixen alguna mena càstig.
| 13 Noi andavam con li diece demoni. Ahi fiera compagnia! ma ne la chiesa coi santi, e in taverna coi ghiottoni. |
Acompanyàvem aquells deu dimonis: companyia feroç!, però a l'església amb els sants, i a la taverna amb els golafres. |
| 40 "O Rubicante, fa che tu li metti li unghioni a dosso, si` che tu lo scuoi!", gridavan tutti insieme i maladetti. |
“Va, Cararoja, clava-li damunt els teus garfis, i arranca-li la pell!” cridaven tots alhora els maleïts. |
Canto XXIII
El fossat dels hipòcrites sota capes de plom
Fossa sisena, els hipòcrites amb capes de plom
Deixo els jutjats i torno cap el metro. M'atrau l'espectacle dels cables al túnel. Reprenc la L1 per completar-la fins a Hospital de Bellvitge:
L1 Santa Eulàlia, Torrassa , Florida, Can Serra, Rbla. Just Oliveras , Av. Carrilet , Bellvitge, Hospital de Bellvitge.
El comentari més amable que conec sobre la hipocresia és el del La Rochefoucauld: L'hypocrisie est un hommage que le vice rend à la vertu. Sense una mica d'hipocresia no podríem dir "bon dia" a gent que detestem. I sense cortesia, la vida seria més desagradable; vés a saber, a vegades, a base de simular un sentiment, l'acabem tenint de debó.
Però a banda d'aquest
aspecte, en aquesta fossa hi trobaríem una bona representació de
polítics, tant de dretes com d'esquerres, defensant una cosa i fent-ne
una altra.
| 58 La` giu` trovammo una gente dipinta che giva intorno assai con lenti passi, piangendo e nel sembiante stanca e vinta. Elli avean cappe con cappucci bassi dinanzi a li occhi, fatte de la taglia che in Clugni` per li monaci fassi. Di fuor dorate son, si` ch'elli abbaglia; ma dentro tutte piombo, e gravi tanto, che Federigo le mettea di paglia. Oh in etterno faticoso manto! |
Vàrem trobar allà una gent pintada que voltava amb uns passos molt lents, plorant i amb cara vençuda i cansada. Portaven capes amb caputxes baixes davant dels ulls, fetes del mateix tall que solen dur els monjos de Cluny. De fora són daurades, resplendents, però a dins són de plom, i tan pesants que les de Frederic semblen de palla. O quin mantell feixuc, eternament! |
Canto XXIV
Fossa setena. Els lladres
Canvio d'andana a Hospital de Bellvitge. Dos xicots que vénen d'entrenar boxa -veig els guants penjant de la bossa d'esport- es colen al metro.
Els lladres, lligats per serps. Una fossa ben plena: Goldman Sachs, els presidents de la Caixes d'estalvis que col·locaven preferents, Millet, Bárcenas.
Tinc
previst fer un recorregut per llocs relacionats amb la corrupció que
inclourà les seus
de CiU i PP. M'estalviaré el PSC no per net sinó perquè avui no té
poder (i em desvia de la ruta).
Però no cal oblidar que mentre es queixen de retallades, van deixar una
generalitat irresponsablement endeutada i que la seva gestió a Caixa de
Catalunya ja ha costat als contribuents 12.000 milions d'euros.
Hospital de Bellvitge, Bellvitge, Av. Carrilet , Rbla. Just Oliveras , Can Serra, Florida, Torrassa , Santa Eulàlia, Mercat Nou, Plaça de Sants,
| 79 Noi discendemmo il ponte da la testa dove s'aggiugne con l'ottava ripa, e poi mi fu la bolgia manifesta: e vidivi entro terribile stipa di serpenti, e di si` diversa mena che la memoria il sangue ancor mi scipa. Piu` non si vanti Libia con sua rena; che' se chelidri, iaculi e faree produce, e cencri con anfisibena, ne' tante pestilenzie ne' si` ree mostro` gia` mai con tutta l'Etiopia ne' con cio` che di sopra al Mar Rosso ee. Tra questa cruda e tristissima copia correan genti nude e spaventate, sanza sperar pertugio o elitropia: con serpi le man dietro avean legate; quelle ficcavan per le ren la coda e 'l capo, ed eran dinanzi aggroppate. Ed ecco a un ch'era da nostra proda, s'avvento` un serpente che 'l trafisse la` dove 'l collo a le spalle s'annoda. Ne' O si` tosto mai ne' I si scrisse, com'el s'accese e arse, e cener tutto convenne che cascando divenisse; e poi che fu a terra si` distrutto, la polver si raccolse per se' stessa, e 'n quel medesmo ritorno` di butto. |
Vam descendir al pont des de l'extrem on ja s'uneix amb el marge vuitè, i aparegué llavors un nou fossat; vaig veure allà dins un horrible munt de serps, i de menes tan diferents que se'm gela la sang de recordar-ho. Que ja no se'n vanen els deses de Líbia, que si produeixen jàcules, quelidres, i farees, i cencres i amfisbenes, no van mostrar mai serps tan pestilents i tan roïnes, ni amb tot Etiòpia ni amb el país que voreja el mar Roig. Entre aquest munt cruel i terrorífic corria gent nua i plena de pànic, sense esperar heliotropi o recer: les mans darrere, lligades amb serps que ficaven cua i cap pels ronyons i els treien per davant fent un garbuix. De sobte, a un que era a la nostra vora, se li llançà una serp que el travessà allà on el coll s'uneix amb les espatles. No s'ha escrit mai una O o una I més ràpid del que ell s'encengué, cremà, i va caure tot fet un munt de cendra; i quan queda desintegrat en terra, la pols es recollí per si mateixa i tot d'una recobrè el cos d'abans. |
Canto XXV
Lladres, l'home que ens converteix en serp i a l'inrevés
L5
Plaça de Sants, Badal, Collblanc, Pubilla Cases, Can Vidalet, Can Boixeres, Sant Ildefons, Gavarra, Cornellà CentreLa descripció de la metamorfosi d'un home en serp i a l'inrevés, és potentíssima.
| 46 Se tu se' or, lettore, a creder lento cio` ch'io diro`, non sara` maraviglia, che' io che 'l vidi, a pena il mi consento. Com'io tenea levate in lor le ciglia, e un serpente con sei pie` si lancia dinanzi a l'uno, e tutto a lui s'appiglia. Co' pie` di mezzo li avvinse la pancia, e con li anterior le braccia prese; poi li addento` e l'una e l'altra guancia; li diretani a le cosce distese, e miseli la coda tra 'mbedue, e dietro per le ren su` la ritese. Ellera abbarbicata mai non fue ad alber si`, come l'orribil fiera per l'altrui membra avviticchio` le sue. Poi s'appiccar, come di calda cera fossero stati, e mischiar lor colore, ne' l'un ne' l'altro gia` parea quel ch'era: come procede innanzi da l'ardore, per lo papiro suso, un color bruno che non e` nero ancora e 'l bianco more. Li altri due 'l riguardavano, e ciascuno gridava: "Ome`, Agnel, come ti muti! Vedi che gia` non se' ne' due ne' uno". Gia` eran li due capi un divenuti, quando n'apparver due figure miste in una faccia, ov'eran due perduti. Fersi le braccia due di quattro liste; le cosce con le gambe e 'l ventre e 'l casso divenner membra che non fuor mai viste. Ogne primaio aspetto ivi era casso: due e nessun l'imagine perversa parea; e tal sen gio con lento passo. |
Ara, lector, si ets lent a creure el que diré, no m'ha d'estranyar gens, perquè a penes ho crec jo, que ho vaig veure. Jo els estava mirant atentament, quan una serp amb sis potes es llança sobre el primer, i se li arrapa tota. Amb les potes del mig li estreny la panxa, li agafa els braços amb les anteriors, i li clava un mos en cada galta; les de darrere les posa a les cuixes, després passa la cua entre les cames i li trau dreta pels ronyons amunt. No hi ha hagut mai heura tan arrapada a un arbre, com aquella horrible fera serrà el seu cos contra els membres de l'altre. Després, com si foren cera calenta, s'enganxen, esbarregen el color, i cap dels dos semblava ja el que era: com pel paper amunt, per la calor, puja i s'escampa un color fosc i bru que no és encara negre, i mor el blanc. Els altres l'observaven, i tots dos li cridaren: “Ai, Agnel, com canvies! Mira com ja no ets dos ni un.” Els dos caps ja s'havien convertit en un, i van formar dues figures en una cara, on tots dos es perdien. De quatre parts, es van formar dos braços; i les cuixes, les cames, ventre i tors esdevingueren membres mai no vists. Tot aspecte exterior queda anul·lat: la perversa imatge semblava dos i cap; i així se n'anà amb passos lents. |
Canto XXVI
En lloc de tractar dels consellers fraudulents, explora la figura d'Ulisses
Fossa vuitena. Els consellers fraudulents
Cap, a Cornellà. A Can Boixeres, el metro surt a l'exterior.
L'astut Ulisses, és situat aquí, per haver enganyat, però Dante li dedica uns versos magnífics: vincer potero dentro a me l'ardore ch'i' ebbi a divenir del mondo esperto, e de li vizi umani e del valore
és a dir, la infinita
curiositat d'explorar el món i la condició humana, una passió que Dante
compartia, possiblement.
16h20 canvi de sentit a Cornellà centre, i enrera fins a Entença.
L5
Cornellà Centre,
Gavarra, Sant
Ildefons, Can Boixeres, Can Vidalet, Pubilla Cases, Collblanc, Badal,
Plaça de Sants, Sants-Estació, Entença
| 85 Lo maggior corno de la fiamma antica comincio` a crollarsi mormorando pur come quella cui vento affatica; indi la cima qua e la` menando, come fosse la lingua che parlasse, gitto` voce di fuori, e disse: "Quando mi diparti' da Circe, che sottrasse me piu` d'un anno la` presso a Gaeta, prima che si` Enea la nomasse, ne' dolcezza di figlio, ne' la pieta del vecchio padre, ne' 'l debito amore lo qual dovea Penelope' far lieta, vincer potero dentro a me l'ardore ch'i' ebbi a divenir del mondo esperto, e de li vizi umani e del valore; ma misi me per l'alto mare aperto sol con un legno e con quella compagna picciola da la qual non fui diserto. ... "O frati", dissi "che per cento milia perigli siete giunti a l'occidente, a questa tanto picciola vigilia d'i nostri sensi ch'e` del rimanente, non vogliate negar l'esperienza, di retro al sol, del mondo sanza gente. Considerate la vostra semenza: fatti non foste a viver come bruti, ma per seguir virtute e canoscenza". |
La banya més gran de la flama antiga començà a vacil·lar, tot murmurant, com un foc que és envestit pel vent; i després, agitant l'extrem més alt com si fos una llengua que parlava, llançà fora una veu, i digué: “Quan vaig deixar Circe, que em va retenir més d'un any per allà prop de Gaeta, abans que Eneas li donés el nom, ni la dolçor del fill, nni la pietat pel meu vell pare, ni l'amor degut, que hauria fet Penèlope contenta, no van poder vèncer en mi l'ardor que tenia de fer-me expert del món i dels vicis i valors dels humans; i vaig entrar en l'alta mar oberta sol amb la nau i aquella companyia petita que mai no m'havia deixat. 'Oh germans', els vaig dir, 'que per cent mil perills heu arribat a l'occident, i aquesta breu vigília dels sentits que encara ens queda per aprofitar no li vugueu negar l'experiència del món sense habitants, seguint el sol. Recordeu-vos de la vostra llavor: no vau ser fets per viure com les bèsties, sinó adquirint virtut i coneixença.' |
Canto XXVII
Altres personatges que enganyaren, Guido de Montefeltro.
(Al vagó hi ha una noia negra, esvelta, guapíssima, majestuosa com una princesa jove). Surto del metro i començo un petit itinerari per indrets associats amb condemnes i la corrupció.
Vaig a la presó model i entro al pati. No es poden fer fotos. Aquests són els condemnats a la terra. En el món de Dante la justícia divina no es qüestiona. Aquí, la justícia terrenal és, inevitablement, més imperfecta. El nostre sistema penitenciari, és per protegir la societat dels delinqüents de manera preventiva? és per imposar un càstig proporcional a la falta comesa? N'hi ha més a fora que a dins?
Canto XXVIII
Els sembradors de discòrdia, amb els cossos esquinçats, Mahoma amb els intestins penjant, Bertan de Born amb el cap tallat.
Fossa novena. Els generadors d'escàndol i discòrdia
Lectura a un jardí a Rocafort Rosselló, nens, gent que passeja gossos, ancians en cadira de rodes, tothom gaudint de la tarda al sol.
El contrast amb el que llegeixo no podria ser més gran, l'harmonia de la gent del jardí d'una banda i, de l'altra, al llibre, els cossos dels que sembraven discòrdia, amb els membres tallats, els budells penjant.
Penso en els que sembren la discòrdia per interès polític, la Cope, Intereconomia, el PP recollint signatures contra Catalunya. El Mundo i la Razón presentant Catalunya com una terra on s'oprimeix el castellà quan només 17 families han rebutjat la immersió lingüística, mentre que a València són desenes de milers els que han demanat ensenyament en català.
| 22 Gia` veggia, per mezzul perdere o lulla, com'io vidi un, cosi` non si pertugia, rotto dal mento infin dove si trulla. Tra le gambe pendevan le minugia; la corata pareva e 'l tristo sacco che merda fa di quel che si trangugia. Mentre che tutto in lui veder m'attacco, guardommi, e con le man s'aperse il petto, dicendo: "Or vedi com'io mi dilacco! vedi come storpiato e` Maometto! Dinanzi a me sen va piangendo Ali`, fesso nel volto dal mento al ciuffetto. E tutti li altri che tu vedi qui, seminator di scandalo e di scisma fuor vivi, e pero` son fessi cosi`. |
Una bóta que ha perdut una doga no s'obre tant com jo en vaig veure un obert des del mentó al forat del pet. Duia els budells penjant entre les cames i mostrava els pulmons i el astigós sac que fa merda d'allò que engolim. Mentre jo el comtenpleva amb atenció em mirà i amb les mans s'obria el pit, dient-me: “Ara mira com m'esqueixe!, mira com d'esguerrat està Mahoma! Davant de mi camina Alí plorant, amb un tall que va del mentó al tupè. I tots els altres que tu veus ací varen sembrar cisma i escàndol quan eren vius, per això ara van tallats. |
Un parèntesi en el meu recorregut cap a la Seu del PP: trobo el magnífic recinte de l'escola industrial. Entro a dins i per un moment m'entren ganes de, en una vida paral·lela, aprendre tot el que hi ensenyen, fusteria, electrotècnia ...
Una sorpresa: en una part dels patis, una noia bellíssima, amb un vestit de flors, mitges negres, acuradament maquillada, practica passes de model sota la supervisió d'una dona més gran.
Segueixo el recorregut de la corrupció:
- la Seu del PP, mossos d'esquadra mossos preparant
tanques, segurament per prevenir un escrache. A la fossa 7 dels lladres
per Gürtel i Bárcenas. A la fossa 9 per sembrar la discòrdia contra
Catalunya.
- El restaurant la Camarga. PSC i PP, a la fossa 6 per hipòcrites i a la 5 per estafadors.
- Una sucursal de Bankia. Mentre el PP distreia el personal recollint firmes contra l'estatut i recollia firmes contra Catalunya, l'amic d'Aznar, el Sr. Blesa, arruïnava una caixa d'estalvis solvent. I encara han intentat presentar els problemes econòmics del país com a conseqüència de la despesa de les autonomies quan el pitjor de la bombolla immobiliària i de la insolvència bancària s'ha originat en entitats controlades per ells. A les fosses 6 i 7. acompanyats dels directius de Catalunya Caixa.
M'aturo a llegir a la placeta Joan Brossa.
Hi ha una imatge brossiana d'un dimoni sàtir simpàtic tocant una gralla.
Nens i nenes que han sortit d'escola fa una estona, jugant.
Nois d'uns 10 anys s'enfilen a una construcció de ferros i salten a terra des de 2 metres, al pati de jocs. No es poden lesionar?
Tot són mares. On són els pares? Pensava que ja havíem avançat més en el repartiment normal de les tasques de la llar. Potser hi hauria un lloc del purgatori -no els condemno eternament- on aquests pares que s'escaquegen han de cuinar i planxar mentre al costat retransmeten un partit del Barça que no poden veure.
Arribo a l'esfereïdor passatge de Bertran de Born.
| 118 Io vidi certo, e ancor par ch'io 'l veggia, un busto sanza capo andar si` come andavan li altri de la trista greggia; e 'l capo tronco tenea per le chiome, pesol con mano a guisa di lanterna; e quel mirava noi e dicea: "Oh me!". Di se' facea a se' stesso lucerna, ed eran due in uno e uno in due: com'esser puo`, quei sa che si` governa. Quando diritto al pie` del ponte fue, levo` 'l braccio alto con tutta la testa, per appressarne le parole sue, che fuoro: "Or vedi la pena molesta tu che, spirando, vai veggendo i morti: vedi s'alcuna e` grande come questa. E perche' tu di me novella porti, sappi ch'i' son Bertram dal Bornio, quelli che diedi al re giovane i ma' conforti. |
És cert que vaig veure, i encara el veig, un cos sense el seu cap, que ccaminava com els altres d'aquell pobre ramat; portava pels cabells el cap tallat, com si en la duguera una llanterna, i ens mirava dient: “Pobre de mi!” Era ell mateix la sua pròpia llàntia, i n'eren dos en un i un en dos: com és possible, ho sap qui ho decideix. Quan va arribar al peu mateix del pont, aixecà amunt el braç amb tot el cap per a poder parlar-nos més de prop. Llavors digué: “Mira l'horrible pena, tu que visites els morts i respires: mira si en veus cap tan gran com aquesta. I per tal que portes notícies meues, sàpigues que jo sóc Bertran de Born, que vaig donar mals consells al rei jove. |
Canto XXIX
Cant XXIX L'hospital dels falsejadors de coses, malalts coberts de pústules i crostes
Fossa desena. Els falsejadors
Qui hi posem aquí? els que etiqueten productes "light" "contra el colesterol"?
Qui enganya més, el que falsifica una marca de prestigi? o els que venen productes caríssims gràcies a la publicitat, quan en realitat són barats de fabricar? És el cas de les ulleres de sol, rellotges, mocadors, colònies i joies. Exactament el primer que ens presenten quan entrem a uns grans magatzems.
| 46 Qual dolor fora, se de li spedali, di Valdichiana tra 'l luglio e 'l settembre e di Maremma e di Sardigna i mali fossero in una fossa tutti 'nsembre, tal era quivi, e tal puzzo n'usciva qual suol venir de le marcite membre. |
Com el dolor que s'acumularia entre juy i setembre als hospitals Valdichiani, Maremma i Ssardenya si els malalts fóren tots en una fossa, així era allí, i feia aquella pudor que sol eixir dels membres gangrenats. |
| 73 Io vidi due sedere a se' poggiati, com'a scaldar si poggia tegghia a tegghia, dal capo al pie` di schianze macolati; e non vidi gia` mai menare stregghia a ragazzo aspettato dal segnorso, ne' a colui che mal volontier vegghia, come ciascun menava spesso il morso de l'unghie sopra se' per la gran rabbia del pizzicor, che non ha piu` soccorso; e si` traevan giu` l'unghie la scabbia, come coltel di scardova le scaglie o d'altro pesce che piu` larghe l'abbia. |
N'hi havia dos que seien recolzats entre ells com dues teules que s'escalfen, tacats de corstes dels peus fins al cap; i no he vist mai menar així el raspall a un mosso quan l'espera el seu senyor o quan té ganes d'anar ja a dormir, com aquells dos que es raspaven el cos mossegant-se amb le sungles, per la ràbia de la picor, sense trobar remei; i s'arrencaven crostes amb le sungles com escates de carpa amb ganivet, o d'altre peix que les tinga més grans. |
Aquí completo el meu recorregut provisional per la corrupció a Barcelona.
Encara estem esperant una explicació sobre els diners que han passat per la Fundació del Palau. El Sr. Madoff és a la presó des del 2009 mentre que el Sr. Millet encara gaudeix de calderetes a Menorca. Ningú a CiU ha assumit cap mena de responsabilitat.
¿Quina mena d'estudi sobre la deslocalització de Sharp va fer l'esposa del Sr.Oriol Pujol, per tal que costés 200.000 euros?
Cap a la fossa 7
Canto XXX
Cant XXX Més esperits falsaris
A Diagonal, torno al metro per completar la línia 3.
L3
Diagonal , Passeig de
Gràcia ,
Catalunya , Liceu, Drassanes , Paral·lel, Poble Sec, Espanya ,
Tarragona, Sants-Estació , Plaça del Centre, Les Corts, Maria
Cristina, Palau Reial, Zona Universitària.
Aquí si surts del vagó has de tornar a validar la tarja per fer el canvi de sentit.
Cercle novè, els traïdors
Canto XXXI
Cant XXXI Gegants i Titans, Ateu els baixa fins al fons
Els viatgers van necessitar la intervenció d'un àngel per que se'ls obrissin les portes de Dis i accedir al cercle sisè. A lloms de Gerió van baixar als fossats de Malebolge. I ara per sortir-ne i arribar al fons del pou de l'infern, al cercle novè, es trobaran uns gegants, enterrats a terra fins a la cintura, com torres mòbils. Un d'ells, Anteu, els agafarà i els dipositarà al fons.
L3
Zona Universitària,
Palau Reial, Maria
Cristina, Les Corts, Plaça del Centre, Sants-Estació
| 28 Poi caramente mi prese per mano, e disse: "Pria che noi siamo piu` avanti, accio` che 'l fatto men ti paia strano, sappi che non son torri, ma giganti, e son nel pozzo intorno da la ripa da l'umbilico in giuso tutti quanti". |
Llavors em va agafar la mà amb tendresa i digué: “Abans de seguir endavant a fi que el fet no et semble tan estrany, ja et dic que no són torres, són gegants: són al costat de les vores del pou, tots enfonsats del melic cap avall. |
| 130 Cosi` disse 'l maestro; e quelli in fretta le man distese, e prese 'l duca mio, ond'Ercule senti` gia` grande stretta. Virgilio, quando prender si sentio, disse a me: "Fatti qua, si` ch'io ti prenda"; poi fece si` ch'un fascio era elli e io. Qual pare a riguardar la Carisenda sotto 'l chinato, quando un nuvol vada sovr'essa si`, ched ella incontro penda; tal parve Anteo a me che stava a bada di vederlo chinare, e fu tal ora ch'i' avrei voluto ir per altra strada. Ma lievemente al fondo che divora Lucifero con Giuda, ci sposo`; ne' si` chinato, li` fece dimora, e come albero in nave si levo`. |
Virgili, quan sentí qeu se l'enduia, em va dir: “Vine, acosta't que t'agafe”; i de tots dos va fer com un sol feix. Com fa la Garisenda si la mires des de baix quan per damunt apssa un núvol, que sembla que s'inclina cap a tu, així em semblava Anteu quan el mirava com s'ajupia, i en aquell instant jo hauria volgut canviar de camí. Però ens deixà suaument en el fons que devora Juds i Llucifer; així ajupit, no es quedà ni un segon, i s'aixecà com l'arbre d'un vaixell. |
Canto XXXII
Cant XXXII L'estany glaçat al centre de l'infern els traïdors
Reprenc la
L5:
Sants-Estació
, Entença, Hospital Clínic, Diagonal , Verdaguer, Sagrada Família, Sant
Pau | Dos de Maig, Camp de l'Arpa, La Sagrera , Congrés, Maragall,
Virrei Amat, Vilapicina, Horta, El Carmel, El Coll | la Teixonera, Vall
d'Hebron
La imaginació de Dante sorprèn en proposar el centre de l'infern, no com un foc, sinó com un estany glaçat en el qual estan submergits els traïdors fins a mitja galta, patint eternament la mossegada del fred. El gravat de Doré ho reflecteix molt bé.
| 1 S'io avessi le rime aspre e chiocce, come si converrebbe al tristo buco sovra 'l qual pontan tutte l'altre rocce, io premerei di mio concetto il suco piu` pienamente; ma perch'io non l'abbo, non sanza tema a dicer mi conduco; che' non e` impresa da pigliare a gabbo discriver fondo a tutto l'universo, ne' da lingua che chiami mamma o babbo. |
Si jo tigués rimes aspres i ronques com li corespondria al negre pou sobre el qual hi ha totes les altres roques, espremeria el suc dels meus conceptes més plenament; però com que no en tinc, em dispose a parlar ple de temor: o és empresa per prendre a la lleugera descriure el fons de l'univers sencer, ni de llengua que diu mamà o papà. |
| 21 Per ch'io mi volsi, e vidimi davante e sotto i piedi un lago che per gelo avea di vetro e non d'acqua sembiante. ... E come a gracidar si sta la rana col muso fuor de l'acqua, quando sogna di spigolar sovente la villana; livide, insin la` dove appar vergogna eran l'ombre dolenti ne la ghiaccia, mettendo i denti in nota di cicogna. Ognuna in giu` tenea volta la faccia; da bocca il freddo, e da li occhi il cor tristo tra lor testimonianza si procaccia. Quand'io m'ebbi dintorno alquanto visto, volsimi a' piedi, e vidi due si` stretti, che 'l pel del capo avieno insieme misto. "Ditemi, voi che si` strignete i petti", diss'io, "chi siete?". E quei piegaro i colli; e poi ch'ebber li visi a me eretti, li occhi lor, ch'eran pria pur dentro molli, gocciar su per le labbra, e 'l gelo strinse le lagrime tra essi e riserrolli. |
Jo em vaig girar, i em vaig veure davant i sota els peus un gran estany de gel que semblava fet de vidre i no d'aigua. I com estan les granotes, quan rauquen amb el musell fora de l'aigua mentre la pagesa somia que espigola, lívides, fins on es veu la vergonya, així estaven les ombres dins del glaç, petant de dents igual que una cigonya. Totes tenien cap avall la cara: de fred, era testimano la boca, i els ulls de la tristesa del seu cor. Havent guitat al meu entorn, mirava als peus, i vaig veure dos abraçats tan estrets que els cabells es barrejaven. “Vosaltres dos, que us estrenyeu així”, vaig dir, “digueu qui sou.”. I ells van girar els colls, i quan aixecaven les cares, els ulls, que abans només eren molls dins, van degotar fins als llavis, i el fred tornà a tancar-los, congelant les llàgrimes. |
| 70 Poscia vid'io mille visi cagnazzi fatti per freddo; onde mi vien riprezzo, e verra` sempre, de' gelati guazzi. |
Després vaig veure mil rostres de gos morats de fred: encara m'esgarrife sempre que veig algun estany glaçat. |
Al final del cant se'ns presenta la imatge de la història d'Ugolino que s'explicarà al cant següent:
| 124 Noi eravam partiti gia` da ello, ch'io vidi due ghiacciati in una buca, si` che l'un capo a l'altro era cappello; e come 'l pan per fame si manduca, cosi` 'l sovran li denti a l'altro pose la` 've 'l cervel s'aggiugne con la nuca: |
Ens havíem allunyat ja d'aquest, quan vaig veure'n dos glaçats en un clot, que el cap de l'un era el barret de l'altre; i com un afamat quan menja pa, el de damunt li clavava les dents on el cervell s'uneix a l'espinada. |
Canto XXXIII
Cant XXXIII La història d'Ugolino, condemnat a morir de fam amb els fills.
A les escales mecàniques hi ha una instal·lació interessant, una cinta mètrica que com a "mesures d'emergència" suggereix "pren-te un minut de no-res", o "una mica de dubte", "incertesa", "solidaritat", "utopia", "dissidència", "risc", "d'enginy". M'agrada i vaig recorrent totes les escales mecàniques. A tots els que es desplacen per feina, tots els que, inevitablement acabem seguint una rutina, en passar per aquestes escales rebem una invitació discreta a interrompre el flux de pensament que anem seguint i introduir-hi una mica de ... dubte, enginy, no-res ...
L3. Vall d'Hebron, Montbau, Mundet, Valldaura, Canyelles, Roquetes, Trinitat Nova
Escolto la tristíssima història d'Ugolino, tancat en una cambra pel seu enemic, juntament amb els seus fills, i condemnat a morir de fam.
| 43 Gia` eran desti, e l'ora s'appressava che 'l cibo ne solea essere addotto, e per suo sogno ciascun dubitava; e io senti' chiavar l'uscio di sotto a l'orribile torre; ond'io guardai nel viso a' mie' figliuoi sanza far motto. Io non piangea, si` dentro impetrai: piangevan elli; e Anselmuccio mio disse: "Tu guardi si`, padre! che hai?". Percio` non lacrimai ne' rispuos'io tutto quel giorno ne' la notte appresso, infin che l'altro sol nel mondo uscio. |
Ja eren desperts, i s'acostava l'hora en què solien dur-nos l'aliment, i estaven tots angoixats per un somni; jo vaig sentir com clavaven la porta d'aquella horrible torre, i vaig mirar la cara dels meus fills sense dir res. Jo no plorava: em vaig fer tot de pedra; ploraven ells, i el petit Anselmuccio digué: 'Pare, com ens mires!, què tens?' No li vaig contestar ni vaig plorar tot aquell dia ni la nit següent, fins que va eixir un altre sol al món. |
| 69 dicendo: "Padre mio, che' non mi aiuti?". Quivi mori`; e come tu mi vedi, vid'io cascar li tre ad uno ad uno tra 'l quinto di` e 'l sesto; ond'io mi diedi, gia` cieco, a brancolar sovra ciascuno, e due di` li chiamai, poi che fur morti. Poscia, piu` che 'l dolor, pote' 'l digiuno". Quand'ebbe detto cio`, con li occhi torti riprese 'l teschio misero co'denti, che furo a l'osso, come d'un can, forti. |
i digué: 'Pare, per què no m'ajudes?' Morí allí mateix; i , com tu em veus, vaig veure jo caure els tres un a un entre els dies cinquè i sisè; i ja cec, m'arrossegava damunt d'ells cridant-los quan ja eren morts, iaxiò durà dos dies. Després, la fam pogué més que el dolor.” Acabà de parlar i amb els ulls torts, tornà a clavar les dents al míser crani, mossegant l'os com el mossega un gos. |
Canto XXXIV
Cant XXXIV Llucifer
| 10 Gia` era, e con paura il metto in metro, la` dove l'ombre tutte eran coperte, e trasparien come festuca in vetro. Altre sono a giacere; altre stanno erte, quella col capo e quella con le piante; altra, com'arco, il volto a' pie` rinverte. |
Havia arribat, i amb por ho pose en vers, on les ombres són del tot dins del gel, com palles dins d'un vidre transparent. Unes jauen esteses; altres dretes, sobre el cap unes, altres sobre els peus; o es corben endarrere com un arc. |
| 28 Lo 'mperador del doloroso regno da mezzo 'l petto uscia fuor de la ghiaccia; e piu` con un gigante io mi convegno, che i giganti non fan con le sue braccia: vedi oggimai quant'esser dee quel tutto ch'a cosi` fatta parte si confaccia. S'el fu si` bel com'elli e` ora brutto, e contra 'l suo fattore alzo` le ciglia, ben dee da lui proceder ogne lutto. Oh quanto parve a me gran maraviglia quand'io vidi tre facce a la sua testa! L'una dinanzi, e quella era vermiglia; l'altr'eran due, che s'aggiugnieno a questa sovresso 'l mezzo di ciascuna spalla, e se' giugnieno al loco de la cresta: e la destra parea tra bianca e gialla; la sinistra a vedere era tal, quali vegnon di la` onde 'l Nilo s'avvalla. Sotto ciascuna uscivan due grand'ali, quanto si convenia a tanto uccello: vele di mar non vid'io mai cotali. Non avean penne, ma di vispistrello era lor modo; e quelle svolazzava, si` che tre venti si movean da ello: quindi Cocito tutto s'aggelava. Con sei occhi piangea, e per tre menti gocciava 'l pianto e sanguinosa bava. Da ogne bocca dirompea co' denti un peccatore, a guisa di maciulla, si` che tre ne facea cosi` dolenti. |
L'emperador del regne del dolor eixia del glaç de mig pit en amunt: jo estic més prop del volum d'un gegant que els gegants comparats amb els seus braços; mira, doncs, com ha de ser gran el cos que correspon a una part tan enorme. Si abans va ser tan bell com ara és lleig i alçà les celles contra qui el va fer, cal que d'ell vinga tot el mal del món. Oh, quin gran estupor em va causar quan vaig veure tres cares al seu cap! La de davant era de color roig; les altres dues s'unien a aquesta sobre el centre de cadascun dels muscles i es trobaven al lloc on va la cresta: la dreta pareixia entre blanca i groga, i l'esquerra es veia talment com els qui vénen d'allà on baixa el Nil. sota cada cara sortien dues ales com correspon a tal ocell: jo no he vist mai veles de mar tan grans. No tenien plomes: el seu aspecte era de ratpenats; i les batia fent que eixiren d'allí mateix tres vents amb els quals glaçava tot el Còcit. Plorava amb sis ulls, i li degotaven baves sagnants i plor per tres barbetes. Cada boca triturava amb les dents un pecador, com un molí de cànem, i tots tres eren turmentats alhora. |
L4
Trinitat Nova, Via
Júlia, Llucmajor,
Maragall, Guinardó | Hospital de Sant Pau, Alfons X, Joanic,
Verdaguer, Girona, Passeig de Gràcia , Urquinaona, Jaume I,
Barceloneta, Ciutadella | Vila Olímpica, Bogatell, Llacuna, Poblenou
Ja he acabat l'infern! El meu viatge d'avui recorrent les principals línies de metro encara em reserva una sorpresa. Al meu costat una noia que deu venir d'un assaig d'un grup vocal, explica a un company com practiquen tècnica vocal, i canta unes notes amb una veu preciosa. Després entona Yesterday i el noi s'hi afegeix. Quin talent que tenen! Fins i tot esbossen una mica les coreografies.
Dante i Virgili ja han sortit de l'infern, i jo aviat sortiré del metro. Com serà el trajecte de demà?
| 133 Lo duca e io per quel cammino ascoso intrammo a ritornar nel chiaro mondo; e sanza cura aver d'alcun riposo, salimmo su`, el primo e io secondo, tanto ch'i' vidi de le cose belle che porta 'l ciel, per un pertugio tondo. E quindi uscimmo a riveder le stelle. |
El guia i jo entràrem en aquell camí amagat per tornar al món clar; i, sense preocupar-nos del descans, vam pujar, ell primer i jo segon, fins que vaig veure les coses belles que porta el cel, per un forat redó. I eixírem a reveure les estrelles. |
Purgatorio