3 dies llegint la Divina Comèdia
Inferno
Purgatorio
Paradiso
Vaig decidir fer servir la versió de Joan F. Mira a Proa que, per referències, sabia que em permetria una lectura fluida i al mateix temps tindria al costat el text original per tastar-lo amb el meu limitadíssim italià. He fet servir l'edició de Proa de 2000, un volum ben editat de 1300 pàgines. He quedat molt content amb la tria. M'han acompanyat les introduccions i les notes del traductor, que ha estat per a mi un guia com Virgili ho fou per Dante, aportant el context necessari per seguir el text però sense carregar l'aparell erudit excessivament.
Quant de temps necessitaria? Vaig llegir algun Cant amb calma i vaig estimar que podia fer, ben tranquil·lament, tres cants per hora, i que per tant podia llegir un llibre cada dia, tres dies en total.
- Inferno: metro
- Purgatorio: bus
- Paradiso: bicicleta
Ja tenia el pla! Com a broma simbòlica, vaig decidir a més, que el dia de l'infern vestiria de vermell i negre; al purgatori, que és una mena de muntanya terrenal, de verd; i el dia del Paradís, de blau com el cel, groc pel sol i la llum, i blanc per la puresa.
El recorregut pedagògic pel més enllà, passa per l'infern, on s'apren el que és condemnable, segueix al Purgatori, on es treballa la virtut amb esforç fins que el seu arbitri torna a ser "lliure dret i sa" (Purgatorio Canto XXVII), i acaba al cel on es contempla la santedat i el diví.
En una versió sense poesia i menys sublim, seria una mica com vulguéssim formar els nostres fills adolescents amb un recorregut pels inferns terrenals, sales d'hospital amb accidentats per imprudència, centres de rehabilitacio de drogaaddictes, malalts després d'una vida d'hàbits poc saludables, les presons, la buidor i la misèria. Després potser un recorregut per tallers d'artistes creadors, o esportistes que s'entrenen, científics que estudien o fan recerca, emprenedors, homes i dones amb projectes per fer el món una mica millor.
És clar que aquest recorregut també ens duria a dificultats teològiques. Potser els espais teològics ultramundans estan molt ben ordenats, però els inferns, purgatoris i cels terrenals no ho estan gaire. Massa gent es troba en molts inferns a la terra sense haver-ho merescut, i massa barruts impresentables gaudeixen d'una vida còmode i agradable. Per això es va inventar la justícia ultraterrenal.
I finalment, els que s'han portat bé i han tret bona nota, aniran de vacances a un campament d'estiu celestial.
Qualsevol lector que es posi a recórrer la classificació de l'ultramón estarà temptat a fer el mateix; exemples de corrupció i cobdícia no ens en falten! Puc imaginar aquestes seccions dels diaris que en lloc de valorar personatges amb un semàfor, o un "ara sí" "ara no", els envien a l'infern per lladres, o al Purgatori per orgullosos.
Jo no me n'he estat, i m'ho he passant bé enviant polítics a l'infern, imaginant purgatoris pels que llencen burilles o xiclets per tot arreu, o les infames campanyes publicitàries de telèfons mòbils.
El fet de classificar la gent planteja la qüestió de si tenim una identitat homogènia, de manera que, o bé siguem condemnats, o bé sants de manera inequívoca. O potser tots aniríem cap al Purgatori? No arribem a ser diverses persones diferents al llarg de la vida? Podem imaginar al costat de la gent que veiem, com ombres que les acompanyen, com van ser de nens o com seran de vells? Classificaríem la gent en funció del pitjor moment? del millor? una mitjana moral al llarg del temps?
Tot i que el marc moral de la Divina Comèdia, bastant centrat en la teologia tomista, ens pot quedar una mica lluny, la lectura també és una oportunitat per reflexionar sobre els nostres inferns i cels particulars, inferns i cels que ens creem nosaltres mateixos. Al cap i a la fi, i tal com explica Karen Armstrong a "Una història de Déu", molts místics han proposat el camí cap al diví, no com un estat a aconseguir després de morir, sinó com un viatge cap a l'interior de l'ànima. Els desplaçaments "geogràfics" a l'ultratomba, els podem veure també com un recorregut pels nostres diferents estats mentals. Alguns espais potser els trobarem estranys però d'altres segur que ens seran familiars.
El fang (la brutícia), el foc, la cremada d'un riu de sang bullent, un bany de merda, la fatiga per arrossegar pesos, els cossos malalts i plens de crostes, els cossos mutilats i esquinçats, el fred glaçat.
La imaginació de Dante és extraordinària. El lector, per exemple mai hauria esperat que en arribar al fons de l'infern, en lloc d'un foc més intens hi ha un llac glaçat on els condemnats estan enfonsats fins a mitja galta, immòbils, patint una cremada de fred eterna. O bé els dissortats suïcides, convertits en esbarzers devorats per harpies.
cercle 2 luxuriosos enduts per una ventada
cercle 3 els golafres que es rebolquen al fang, sota una pluja eterna
cercle 4 els avars i pròdigs arrossegant pedres
cercle 5 els iracunds barallant-se en el fang
DIS
cercle 6 els herètics, cementiri de tombes flamejants
cercle 7 els violents en rius de sang bullent vigilats per centaures
els suicides convertits en esbarzers devorats per les harpies
els violents contra Déu, el foc que els cau des de dalt
MALEBOLGE
cercle 8 Malebolge
1 seductors i alcavots fuetejats,
2 els aduladors en un bany de femta
3 els simoníacs cap per avall en calderes
4 els endevins amb el cap girat al revés que han de caminar d'esquena
5 els estafadors, els cau pega bullent
6 els hipòcrites sota capes de plom
7 els lladres lligats per serps
8 els consellers fraudulents com flames voladores
9 els que sembren discòrdia, esquinçats amb els membres tallats
10 els falsejadors, malalts coberts de pústules i crostes
cercle 9 els traïdors, l'estany glaçat
El cansament de dur un pes feixuc; la ceguesa, la confusió d'un fum fosc, no poder aixecar la mirada de terra (que es contraposa a la llum del Paradís), l'agitació de no poder parar, la gana.
2 els envejosos amb les parpelles cosides
3 els iracunds en un núvol de fum
4 els peresosos condemnats a córrer sense parar
5 avars i pròdigs bocaterrosa mirant a terra
6 els goluts passant gana sense poder tastar la fruita de l'arbre
7 els luxuriosos, encontres breus, que mai es poden perllongar
La llum, la ingravidesa i moure's sense esforç, la música, la dansa, les formes coherents (les parts formant part d'un tot, una rotllana, una creu, una àguila), l'olor de les flors, l'alegria (veure més avall el comentari sobre "il riso de l'universo").
2 Mercuri: esperits actius, fama, llum
3 Venus: esperits de l'amor desordenats, lluminosos
--
4 El Sol: els esperits savis, rotllana de capolls lluminosos, musica i dansa
5 Mart: els guerrers de la fe, una creu
6 Júpiter: els esperits justos, una àguila
7 Saturn: els esperits contemplatius, una escala
----
8 Les estrelles fixes: les ànimes de llum, l'olor de les roses i els lliris, els cants i la música
9 El primer motor: cercles de les jerarquies angèliques
10 L'empiri: llum en forma de riu, una gran flor, rosa
Cio` ch'io vedeva mi sembiava un riso
de l'universo; per che mia ebbrezza
intrava per l'udire e per lo viso.
Al llarg dels segles, la imaginació filosòfica i religiosa ens ha proposat, un Déu personal que és un aliat a les guerres (Yahvé), un Déu personal que és com un pare (Cristianisme), l'univers com a successives emanacions a partir de l'U original (al neoplatonisme), l'univers i els astres com un engranatge mogut per un primer motor i influències astrològiques (Aristòtil, Edat mitjana), un univers mecànic de cossos que segueixen les lleis de la Física (Newton), un organisme que evoluciona i es tranforma dialècticament al llarg de la història fins arribar a l'autoconsciència (Hegel), un cosmos que s'expandeix després d'una gran explosió, crea elements per combustió nuclear als estels i on en algun planeta remot es donen les condicions per a que evolucioni la vida (la ciència moderna).
Però que jo sàpiga, Dante és l'únic que ha parlat d'un univers que somriu.
L'expressió del "riure" o el "somriure" va apareixent a diferents Cants que cito tot seguit:
Primer cop que trobem l'alegria encomanadissa del cosmos.
| 13 Dolce color d'oriental zaffiro, che s'accoglieva nel sereno aspetto del mezzo, puro infino al primo giro, a li occhi miei ricomincio` diletto, tosto ch'io usci' fuor de l'aura morta che m'avea contristati li occhi e 'l petto. Lo bel pianeto che d'amar conforta faceva tutto rider l'oriente, velando i Pesci ch'erano in sua scorta. |
El dolç color de safir oriental, que es difonia en la visió serena del cel, pur fins a la primera volta, va renovar el delit dels meus ulls a penes vaig eixir de l'aire mort que m'havia entristit els ulls i el pit. El bell planeta que invita a l'amor feia somriure l'orient sencer, velant els peixos que li fan escorta. |
En una explicació sobre perquè els homes no se saben governar i tendeixen cap al bé aparent, s'afirma que l'ànima ve de Déu, que és alegria, i que hi vol tornar.
| Esce di mano a
lui che
la
vagheggia prima che sia, a guisa di fanciulla che piangendo e ridendo pargoleggia, l'anima semplicetta che sa nulla, salvo che, mossa da lieto fattore, volontier torna a cio` che la trastulla. Di picciol bene in pria sente sapore; quivi s'inganna, e dietro ad esso corre, se guida o fren non torce suo amore. |
L'ànima ix de mans de qui l'estima abans i tot d'existir, com xiqueta que riu, plora i juga com un infant: petita ànima simple que no sap res sinó que, com el creador és joia, té ganes de tornar on hi ha alegria. I primer sent el gust d'un bé petit, i s'enganya, i corre darrere d'ell si el seu impuls no té i fre ni guia. |
Teologia de la bondat i l'alegria
| Per la natura
lieta onde
deriva, la virtu` mista per lo corpo luce come letizia per pupilla viva. |
Pel natural joiós de què deriva, la virtut, combinada amb el cos, brilla com l'alegria en la pupil·la viva. |
L'èxtasi viscut com a un univers que somriu!
| 1 'Al Padre, al Figlio, a lo Spirito Santo', comincio`, 'gloria!', tutto 'l paradiso, si` che m'inebriava il dolce canto. Cio` ch'io vedeva mi sembiava un riso de l'universo; per che mia ebbrezza intrava per l'udire e per lo viso. Oh gioia! oh ineffabile allegrezza! oh vita integra d'amore e di pace! oh sanza brama sicura ricchezza! |
“Al Pare, al Fill, a l'Esperit Sant, glòria!”, va començar el paradís sencer, i m'embriagava la dolçor del cant. Allò que jo veia em semblava un riure de l'univers, i la meua embriaguesa entrava per l'oïda i per la vista. Oh joia!, oh inefable alegria!, vida perfecta d'amor i de pau!, oh riquesa sense desig, segura! |
El "riure" de l'herba, com a símbol de l'essència riallera del tot.
| 61 e vidi lume in forma di rivera fulvido di fulgore, intra due rive dipinte di mirabil primavera. Di tal fiumana uscian faville vive, e d'ogne parte si mettien ne' fiori, quasi rubin che oro circunscrive; poi, come inebriate da li odori, riprofondavan se' nel miro gurge; e s'una intrava, un'altra n'uscia fori. ... Anche soggiunse: "Il fiume e li topazi ch'entrano ed escono e 'l rider de l'erbe son di lor vero umbriferi prefazi. |
Vaig veure més llum, en forma de riu resplendent d'esplendor, entre riberes pintades d'increïble primavera. Del riu eixien com espurnes vives que es posaven pertot sobre les flors com robins que van a encastar-se en or; després, com embriagades pel perfum, s'enfonsaven en aquell gorg bellíssim, i si una entrava, uan altra en sortia. I va afegir també: “El riu i els topazis que entren i surten i el riure l'herba, són com velats anuncis del seu ésser. |
Déu com a amor, intel·lecte ... i somriure!
| O luce etterna che sola in te sidi, sola t'intendi, e da te intelletta e intendente te ami e arridi! ... A l'alta fantasia qui manco` possa; ma gia` volgeva il mio disio e 'l velle, si` come rota ch'igualmente e` mossa, l'amor che move il sole e l'altre stelle. |
Oh llum eterna que estàs sola en tu, et comprens sola, i per tu compresa i comprenent, t'estimes i et somrius! ... Aci la fantasia fou vençuda; i em feia girar ja el desig i el velle, com la roda uniformement moguda, l'amor que mou el cel i les estrelles. |
Tres dies de viatge intens amb un pressupost ajustat: als 45€ del llibre, només hi he hagut d'afegir una tarja de transports T10 per 9.80€, i entre 15 i 20 euros al dia per esmorzar i dinar.
Tres dies de vacances extraordinaris, que explico a les pàgines següents; els dos recorreguts paral·lels, la "lectura" de la ciutat anant en metro, bus i bici pels seus barris, i el "viatge" per les pàgines llegides, viatge del qual, en lloc de fotos, en recullo cites. Hi he afegit enllaços a les il·lustracions de Gustave Doré i Blake, gràcies al magnífic web danteworlds.laits.utexas.edu.
Benvinguts a l'infern.