"En
la pau del matí, l'ampla faixa d'aigües condormides fluïa quasi
imperceptiblement. L'Ebre tranquil, assossegat, fatigat de paisatges i
de llum, després de travessar tantes terres i alegrar tantes
poblacions, s'acostava a la mar. [...]
El sol, que daurava les
muntanyes, relliscà suau i ràpid -meravellosament- damunt la vall, i
tot semblà estremir-se en una joia viva, i despertar: els arbres de la
vora del riu i les blanques masies, els eucaliptus verds i el canyar,
tot vibrà d'improvís en una ampla espolsada de llum i de color damunt
dels camps, arrencant-los de la immobilitat en què dormien"
Sebastià Juan D'Arbó, Terres de l'Ebre p. 101
|