422a Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre

Viquipedia Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d’abril de 1917 – 23 de febrer de 2008)[1] fou un polifacètic autor que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l’assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso. Notes introducció: De família culta però …

Continue reading “Josep Palau i Fabre”

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis. Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu –i penso creure en tu quan no crec en ningú. Però després em desperto, o em sembla que em …

Continue reading “Cant Espiritual. Josep Palau i Fabre”

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m’empastifa els dits, les venes… —He deixat al paper tota la sang. ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure la polpa del fruit d’or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l’arbre i el vent …

Continue reading “Comiat. Josep Palau i Fabre”

Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó. Tàntata, to-ta-tó. Ti, to-te-tà, femí, suntà. Tonte-tonte, tan-tó. Un-se-mí, abborà, sen-tó. Minsi, minsi, abborà, fe-mí, abborà. Lacatemisotà-uptacomalacoció. Ció, lacatemí, ipsutà. Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà. Bam-ba-là, bam-ba-là. No-tetemí. Inta, magdà, to-te-mi. Inta. Inta magdà. La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés. Jo em …

Continue reading “Jo em donaria a qui em volgués. Josep Palau i Fabre”