| 427p Preguntes | 427 Filòsofs | Selecció
- (1) Posts de biografies dels filòsofs més importants, categoria història, tags biografia, nom filòsof, filosofia [C: persona > biografia, tag, filosofia]
- (2) cites de les obres, [categoria obres > filosofia, tag autor,
- (3) [el resum del pensament de l’autor o d’una època [idees de Plató, racionalisme] també va aquí, segons com es pot solapar amb la vida]. Pensament d’una època: resum d’una qüestió d’una època, exemple racionalisme, empirisme: obres > filosofia (amb referències a les obres dels autors) El post ha de tenir prou unitat per seguir l’esquema pregunta resposta
- (4) Història FETS, Història: farà referència a les obres i pensament exposat [??]
moral resultat de la Neurologia Debat innat adquirit
Heidegger Cassirer Jaspers Sartre Scheler
ilustració interrogant, iconografia filoisòfica p 382 qui sóc, d’on vinc
a integrar
[el que l’home s’ha anat interrogant sobre el món, les preguntes kantianes sobre què hi ha, què podem saber, què hem de fer, què podem esperar; i les seves respostes, populars, religioses, filosòfiques i científiques]
>>> a mesura que vaig completant parts del museu, societat, vida, vida humana, es va concretant l’inventari de preguntes
[no tinc col·lecció de pensament religió i ciència]
El caçador, les forces animistes, la mare terra pobles neolítics, megalits i astrobiologia
Politeisme, filòsofs grecs, Plató i Aristòtil, Crist, Buda intro2005
La filosofia. Grècia ja havia tingut pensadors que s’interrogaven sobre la composició de les coses, si estaven fetes de combinacions de quatre substàncies bàsiques, si essencialment tot era el mateix i res no canviava, o si, pel contrari, tot era canvi (Heráclit, no ens podem banyar dues vegades al mateix riu, perquè l’aigua ja ha canviat). L’Orfisme va influenciar molt Pitàgores i Plató, que creien que el món físic era una còpia impura de l’autèntic món format per exemplars purs de cada cosa, de la mateixa manera que s’endevinen moviments perfectes rera el moviment dels astres, segons lleis matemàtiques. Si Plató venia de l’orfisme i de la matemática, Aristòtil venia de l’observació dels animals i plantes i els processos de la vida. La meitat de les eines mentals que fem servir, substància i accident, acte i potència, causa final i causa eficient, els va establir ell. La idea que tot està format per unes peces bàsiques, també ve dels grecs. 1 les principals opcions polítiques i ètiques també ens les van deixar els grecs (Platonics: purificar-se amb l’ascèsi, Estoics: ser indiferent als infortunis, Aristòtil: viure amb mesura, Epicuris: disfrutar de tot però amb cert autocontrol). El pensament cristià assimilaria, Plató primer, amb Sant Agustí, i Aristòtil més tard, amb Sant Tomàs.
Europa medieval: viure per no ser condemnats, DANTE. Interrogants del renaixement. Descartes, Galileu
Ciència moderna, revolució industrial. El projecte il·lustrat i el progrés. Kant, Newton, Hegel
Cosmologia, evolució, biologia i bioquímica, el cervell i els ordinadors, internet. El fracàs del projecte il·lustrat, guerres, canvi climàtic i desigualtats. Filosofia del llenguatge, existencialisme.
( El camí del saber marxa enrera )
[esborrany:
museu de les idees del món. com canvia la visió del cosmos, de la terra plana, a galàxies en expansió / les grans opcions sentit-sense sentit religions – Schopenhauer, Epicur/ plató A Hume Kant Hegel
indústria de la salvació. abans ens convencien que tots naixíem amb el pecat original i est+avem necessitats de salvació, com un xantatge. IEls orientals, que només ens salvarem si tenim l’entretnament adeqiat. I ara, tot són teràpies, sembla que tots hem destar fututs i necessitem teàpia de psicloleg, reiki, olis essencials
]
INVENTARI
pendent de pàgina a part
4 El que hi ha. Un inventari de tot el que ha existit
4i Inventari
les idees sobre com van arribar a existir tantes coses al món: Plotí, el taoisme i els 10.000
referències a la meva reflexió estudiant filosofia
Així, els posts de filosofia, religió, ciència, formes d’art, música, literatura, miraran de tenir aquesta estructura:
- enllaç a la teoria o estil artístic precedent
- tipus de pregunta a la qual responen
- Explicació i implicacions de la proposta: es proposa un nou ens? es reordena la realitat? una nova forma musical? innovació? recuperació de quelcom oblidat?
- Què queda pendent? [nou problema] [això m’ho hauré d’inventar bastant ja que normalment no és explícit]
- enllaç a les següents teories o propostes
Això permetrà:
(1) seguir un itinerari en la conversa cultural
(2) Tenir una visió de conjunt de les respostes que s’han donat a una qüestió fent un query sobre el tipus de pregunta [categoria o tag?]
ITINERARIS i ALTERNATIVES
punts de partida:
(1) Què tenim al voltant, preguntes, curiositat. Obres de filòsof a casa, biblioteques, les revistes de filosofia [quina seria la revista per saber l’estat de les qüestions actuals?] el cami del saber de la visió del món marxa enrera des del panorama actual. Ens aclarim amb el panorama que hi ha fent marxa enrera: Weltanschauung, la idea del món en les diferents societats
(2) itinerari de 427p Preguntes preguntes inicials, preguntes actuals
principals etapes que resumiran els continguts (3) [el resum del pensament de l’autor o d’una època [idees de Plató, racionalisme] també va aquí, segons com es pot solapar amb la vida]. Pensament d’una època: resum d’una qüestió d’una època, exemple racionalisme, empirisme: obres > filosofia (amb referències a les obres dels autors) El post ha de tenir prou unitat per seguir l’esquema pregunta resposta:
a) Grècia: Parmènides, Heràclit, Sofistes, Sòcrates, Plató. Aristòtil, Demòcrit, Epicur, estoics
b) Cristianisme + filosofia grega i àrab
[ alquímia i mística, pdfs Kircher, Athanasius Mundus subterraneus
MAIER, MICHAEL Atalanta Fugiens
Fludd, Robert Cosmos
c) Moderna: Descartes, HUme, Leibniz, empirisme i racionalisme [filosofia Crítica] Il·lustració
d) Hegel, romanticisme
e) Primer sgle xx, positivisme, neopositivisme, filosofia del llenguatge, existencialisme
f) 2on segle XX: filosofia de la ment i ciències cognitives, postmodernisme
ALTRES
moral: el mal, la vida bona
El jardí contemplatiu: Entrada, ara i aquí, les sis contemplacions
Les meves experiències contemplatives, religioses i filosòfiques
Els meus llocs i experiències | El meu treball d’estudi | Les meves notes
Resum del que penso | una presentació
[a integrar]
Schopenhauer: el món apareix amb moments de felicitat i alhora patiment i frustració, sense sentit aparent. Aleshores, hi ha dues opcions, o bé hi ha un sentit transcendent, com per als cristians i hindus, o bé l’univers és així i cal acceptar-lo: estoics, Epicur, Schopenhauer.
laboratori experiments mentals [+ metàfores, carro de Plató
cova plató
dimoni descartes
Searle Chinese Room
Putnam Twin Earth
Brain in a Vat
Nozick introduced the experience machine 1974
causalitat
https://www.facebook.com/share/v/1EBv2ACBug/ vídeo de seqüència
[tornant d’un sopar amb AB, quina recerca fa la filosofia]
filosofia i religió
jo deia que feia 3 coses: analitzar (que seria l’anterior), valorar, especular
posar damunt la taula el que fem, les idees que tenim i veure’n la coherència [ex l’home és especial i només ell pot pensar, ep! però hi ha màquines que ho fan] ens distingíem dels animals per la raó, ara ens distingim de le smàquines per les emocions
Quan només teníem una experiència del món de cel, meteors, animals, ens preguntem com es divideix el món entre l’immutable i el mutable, de què estan fetes les coses i quines causes; de l’experiència de les nostres passions i patiment, i de les dificultats per governar i trobar justícia ens fem preguntes sobre política i la vida bona. Ens preguntem si la religió i els costums que practiquem tenen algun fonament.
Quan tenim una societat ordenada segons una visió religiosa: pecat -> salvació; ens preguntem pels problema del mal i el lliure albir,
Quan a més cel cel, els animals i els meteors comencem a tenir màquines complexes, explorem la possibilitat que tot el que és material sigui com una màquina. Comencem a formular lleis i Hume es pregunta quina mena de veritat és, ja que no és una deducció. I la moral tampoc.
(EN unmarc mental religiós) Tenim unes experiències religioses, unes institucions que ens expliquen unes creences, tenim també un model del món, una experiència del patiment i la injústícia, com es fa compatible?
Totes les cultures han creat religions, (l’experiència fonamental d’Otto mysterium tremens et afscinans). Alhora, necessitem rituals per per articular el pas de la vida, el naixement, la mort [enllaç]
Moral: entre l’egoisme total o obrir casa meva acollint 11 immigrants id edicar tota la meva pensió, on hi ha l’equilibri? Moral, humans coexistint, generacions futures.
Moral: la vida bona. La vida ha de ser una experiència agradable? Ods i milner, ods i Milner i elc ervell amb els likes i les xarxes socials (-> cas del judici contra meta i youtube per fer algoritmes addictius)
Amb la il·lustració, quan veiem que la ciència avança plantegem la idea de progrés gràcies a la raó, independentment de la religió.
Al sXIX, avancem amb la idea que tot el material és com una construcció, biologia -> química -> física; i dibuixem una idea d el’univers com una evolució del big bang i després l’evolució.
Ahir, quan veiem les guerres, l’explotació del planeta i els pobles amb la colonització, qüestionem la idea del projecte il·lustrat, la història no la podem dirigir? no en som amos? [Sobre la impotència, tant del projecte il·lustrat, com de canviar els estats polítics, Afganistan, Sudan; no podem arreglar Àfrica acceptant una immigració sense control].
A l’Austria Biedermeier, les classes baixes no es podien casar sense permís, havien de demostrar que podrien mantenir fills. (Història ) Sembla inhumà però d’altra banda, l’estat del benestar, s’ha de fer càrrec dels fills que uns pares irresponsables han dut al món? Si els meus veïns tenen uan inundació, jo els acoliré a casa. Si un veí té 15 fills i em diu, no hi cabem a casa ni els puc mantenir, dona’m una habitació i i una part del teu sou, ho trobaria injust.
la taula d’Eddington (vaixell de Teseu) Vaig desmuntant el lego, al final ja no tinc peces, què és real? Al final el que ens qüestionem és què vol dir “ser real”, potser és el que ens ajuda millor a controlar o viure l’experiència. I tenim diferents tipus d’experiència, la de deixar la tassa damunt la taula, i la d’explicar la difracció d’electrons. Com es relacionen.
Avui, quan la neurologia mostra que el cos ja ha actuat abans que en siguem conscients, ens preguntem si la idea que tenim d’un jo amb projectes, és una il·lusió.
ex. solidaritat família i proper? barcelona? el món sencer? contemporanis o generacions futures?
[crec que la filosofia hauria de ser un 3r grau, sinó és historia de la filosofia: si biologia parlem de la frontera viu no viu, si psicologia frontera home animal màquina o si hem de voler emocions bones, si historia sobre si té sentit, si estètica que es el bell,
El dimoni de Laplace
Katabasis (R.F. Kuang)
– Your Highlight on page 369 | location 5643-5661 | Added on Wednesday, 5 November 2025 16:49:13
The traffic thickened. They pushed their way forth and came upon a packed crowd gathered around a creature—a deity, Alice saw, a giant with an elephantine head, his skull studded with too many eyes. Two great horns extended from his temples, but Alice’s eyes could not track where they ended. She could only describe those horn tips as ending many places at once, a cloud of probability. Indeed Alice found the deity himself hard to look at; his form kept shifting in space, so that the moment she thought she had fixed him in her vision, he was several inches to the left. “Who—” “Laplace’s Demon,” said Gradus. “Laplace’s Demon is real?” “Oh, yes. He likes to wander the bazaar and talk people into thinking nothing is their fault. Sets them back decades in their progress. Come round this way, you’ll get lost in the crush.” Alice followed him to the edge of the crowd. The demon’s followers listened in rapturous excitement as he pronounced facts about their lives, explanations of their pathology. Someone’s pet cat had died when they were ten. Someone had been spanked too hard by a babysitter. Someone was genetically predisposed to anger. “How does he do that?” “Well, he’s a determinist,” said Gradus. “So he thinks just because he knows everything about you, that frees you of all personal responsibility from everything you’ve ever done.” “How would that work?” “Laplace’s Demon has been observing the universe since its very beginning,” said Gradus. “Or so he says. The first collision of atoms, the big bang, all that. He watched the first cells on Earth become sentient life. He watched as the atoms they were composed of interacted in new and exciting combinations to create generations. He knows, because of set natural laws of the universe, precisely how those atoms will interact in the future to form new combinations, and so on. He knows, when you are deciding between an apple and orange, what you will choose. He knows if someday you will betray your husband, or drown your child. He knows all, for every ill deed you have ever done was determined the day you were born. Life is a set course that you were born onto, a course you can never escape. You don’t know that you are even following it.” “What if I choose different?” “It doesn’t matter,” said Gradus. “He will have anticipated this too. He knows one day you will think of determinism and feel compelled to resist. And he knows you will choose what seems unpredictable for the sake of it. Laplace’s Demon knows all.” “And that means no one can ever be responsible for anything.” Alice had caught on now. “Which means there’s no concept of guilt, or culpability … I mean, could it work? If you could explain all your sins as the product of forces outside your control?” “Maybe. I don’t know.”