[esborrany]
Vida
1889 Neix en una regió catòlica i conservadora, la mare pagesa i el pare artesà. Estudia teologia i filosofia amb Husserl a Freiburg. Va dirigir un moviment de dreta catòlica i va ressentir la humiliació d’Alemanya al Tractat de Versalles.
EL 1917 es casa amb Elfride Petri que tindrà un fill d’un altre, a qui heidegger pujarà com a propi. El mateix any comença una relació per correspondència amb Elisabeth Blochmann, jueva (amb qui mantindrà una relació el 1929). El 1925 (35 anys) manté una relació amb Hanna Arendt, deixeble seva de 19 anys, també jueva.
El 1922 Elfride Petri li regala una cabana a Todtnauberg, a 1100m d’altitud i 18kmd e Freiburg. Ella la va dissenyar i en va supervisar la construcció el 1922 fent servir un avançament de la seva herència per comprar el terreny i pagar un fuster local. L’objectiu era crear un espai aïllat i silenciós on Heidegger pogués treballar lluny del bullici de la vida universitària. La construcció és molt austera, de planta quadrada (uns 6 x 7 metres), feta gairebé tota de fusta i amb una font d’aigua davant. A l’interior, les estances són petites i funcionals: una sala d’estar amb cuina, un dormitori, un estudi i un espai posterior amb un assecador i un lavabo. La seva orientació està pràcticament alineada amb els punts cardinals. Heidegger la farà servir durant cinc dècades. No era només un lloc de treball, sinó un espai de connexió profunda amb el paisatge, que ell considerava essencial per al seu pensament.
La cabana va ser escenari d’una trobada famosa i tensa amb el poeta Paul Celan el 1967. Celan, jueu supervivent de l’Holocaust, va visitar Heidegger amb l’esperança de sentir una paraula d’autocrítica pel seu passat nazi, però aquesta esperança es va veure frustrada pel silenci del filòsof, un fet que va quedar reflectit en el poema que Celan va dedicar al lloc. (Thinkingplace (web dedicada a les cabanes dels filòsofs). Galeria
El 1933 s’afilia al partit nazi. Influenciat per les teories de Plató, de La República sobre l’estat ideal, dirigit per una oligarquia de filòsofs, veia en Hitler un correligionari per a realitzar aquest ideal en una forma moderna. En diversos escrits es revela el seu antisemitisme. És elegit rector de la Universitat i al discurs inaugural (rektoratsrede) advoca per la germanització de les universitats. El recinte està ple d’esvàstiques. Deixarà aviat el càrrec.
El 1945 va ser destituït com a docent i se li prohibirà ensenyar fins 1951. No tindrà un lloc oficial. Farà conferències, tallers i tindrà ingressos de drets d’autor dels seus llibres.
Obra
[Si Husserl partia de dos punts, la matemàtica i Zu den Sachen Selsbt de Brentano, i d’alguna manera vol fer una versió renovada del projecte platònic, Heidegger té la influència de la teologia catòlica, de l’home preocupat per la culpa i el pecat, i la possible condemna en la mort. Husserl vol fonamentar la matemàtica i la física. ]
1927. Sein und Zeit (L’ésser i el temps)
Planteja la necessitat de reformular la pregunta per l’ésser (Seinsfrage). Per fer-ho, analitza el Dasein (l’ésser-aquí, l’ésser humà), que és l’únic ésser que es pregunta pel seu propi ésser. El Dasein es caracteritza per ser ésser-en-el-món (In-der-Welt-sein) i es defineix per la seva temporalitat. La seva existència està marcada per la cura (Sorge) i la possibilitat d’una existència autèntica o inautèntica, projectada cap al futur i confrontada amb l’angoixa davant la mort.
Per entendre millor el context, cal esmentar les seves conferències prèvies, com El concepte de temps (1924), on ja va introduir molts d’aquests temes.
1929. Kant und das Problem der Metaphysik (Kant i el problema de la metafísica)
Llegeix la Crítica de la raó pura de Kant com una recerca fonamental sobre la metafísica. L’objectiu és posar de manifest la finitud del coneixement humà i la seva dependència de la imaginació transcendental, que considera l’arrel comuna de la sensibilitat i l’enteniment. Per a Heidegger, la pregunta per les condicions de possibilitat del coneixement és, en el fons, la pregunta per l’ésser (una “ontologia fonamental”) . Així, l’obra connecta amb les seves pròpies investigacions sobre la temporalitat i la finitud del Dasein.
A partir de finals de la dècada de 1930, el pensament de Heidegger pateix un canvi d’orientació conegut com el “gir” (Kehre). L’atenció es desplaça del Dasein (l’ésser humà) cap a l’ésser mateix (Sein), que és vist com un esdeveniment històric que es revela i s’amaga a través de l’home. L’estil es torna més aforístic i fa servir un llenguatge poètic . Algunes de les obres clau d’aquesta etapa són:
(CGPT)
Heidegger desenvolupa aquesta noció fonamentalment a “Ser i temps” (Sein und Zeit, 1927). En aquesta obra, ell argumenta que l’ésser humà (el *Dasein*) és essencialment temporal i es projecta cap al futur en la seva existència. Aquesta temporalitat no és simplement una successió d’instants objectius, sinó una estructura existencial que determina com experimentem el món.
### La temporalitat del Dasein
Segons Heidegger:
– L’ésser humà (*Dasein*) no és estàtic sinó que es projecta cap al futur mitjançant les seves possibilitats i decisions.
– El present és viscut a partir d’aquest projecte futur, és a dir, la nostra experiència del present està influenciada per la manera en què anticipem i orientem la nostra vida.
– El passat no és una cosa fixada objectivament, sinó que el reinterpretem constantment en funció del present i del futur.
### La tríada extàtica del temps
Heidegger descriu el temps en termes de tres “èxtasis” temporals:
1. Futur (*Geworfenheit* – “ser llençat”): Ens projectem sempre cap a les nostres possibilitats i la nostra existència futura.
2. Passat (*Verfallen* – “caiguda en el món”): El passat ens configura, però no com un determinant fix, sinó com una herència que podem reinterpretar.
3. Present (*Entschlossenheit* – “resolució”): No és un simple instant, sinó l’àmbit en què articulem el passat i el futur de manera significativa.
Aquesta concepció de la temporalitat està lligada a la seva idea d’autenticitat: viure autènticament implica reconèixer la nostra projecció cap al futur i no limitar-nos a seguir les inèrcies imposades pel passat i la societat.
[Nazisme: El seu rectorat a Friburg el 1933, els discursos de suport al règim, la depuració de col·legues jueus — incloent-hi el seu propi mentor Husserl — i sobretot el silenci posterior, mai cap retractació pública ni cap paraula sobre l’Holocaust, fan que la qüestió no pugui ser separada nítidament de la seva filosofia. Els Quaderns Negres publicats el 2014 van confirmar que l’antisemitisme no era superficial ni circumstancial. El debat sobre si el nazisme és una conseqüència de la seva ontologia o una contradicció amb ella continua obert, però la pregunta mateixa ja és condemnatòria.]