EL MEU PALAU de la MEMÒRIA. 8 carrers
L’ombra Cartells Galeries art El meu grand tour
La imaginació: El joc d’imaginar Variacions de l’experiència quotidiana Vides fictícies alternatives Llocs on podria haver viscut
<<La col·lecció inventari, comuna gabinet de curiositats, o els calaixos de les farmàcies antigues.
- Tinc secció d’un exemplar dels objectes de l’univers, com un museu de ciències naturals amb le spedres de geologia, però rirant avall amb molècules i àtoms, i tirnat amunt amb els estels [complementat amb mapes, uns centrats a la terra. Ticn totes les espe`cie svives. tinc tots els hàbotats amb els seus mapes. tinc totes les formes de núvols, llapms [en una eptita campana de vidre.
- tionc la secciód e totes les experiències, calaixes amb coses a tastar, les olors, els colors, calaixets que en obrir-los sona música
- unes calaixos grans amb els models de societat, com un formiguer on es mouen, la vdia quotidiana, batalles
- tinc àlbum de fotos que em tarsllada a aquell moment de la meva vida, com tralfamadore
- cultura? classificaicó dels ismes i després cap a les galeries o cocnerts?. els números? les formes geomètiques, les equacions i les svees gràfiques? un fitxer amb targetes com de biblioteca i a cada fitxa un mem?
Programes de concert
Cantates de Bach a la Thomaskirche
Schubert a un saló Biedermeier
Haydn al Palau Esterhazy
Jazz: Count Basie al Savoy Ballroom. Ahmad Jamal a l’hotel Pershing a Chicago n 1958, while some journalists filed Ahmad Jamal under “cocktail pianist,” Miles Davis was making the trip to Chicago almost every night to hear him play at the Pershing Hotel. In his autobiography Miles (1989), he wrote: “He knocked me out with his concept of space, his lightness of touch, his understatement, and the way he phrased notes, chords and passages. I loved his lyricism on piano, the way he played and the spacing he used in the voicings.” Miles even pushed his own pianist Red Garland at the time to play “more like Jamal.”
- Minton’s Playhouse (Harlem, Nova York – Dècada de 1940)El lloc: Situat al carrer 118 de Manhattan. L’experiència: Aquí és on has de viatjar si vols veure el naixement del bebop bebop. Monk era el pianista de la casa a principis dels 40. El podries veure experimentant a altes hores de la matinada al costat de mites com Kenny Clarke, Dizzy Gillespie o Charlie Parker.
- The Five Spot Café (Bowery / East Village, Nova York – Finals dels 50 i anys 60)El lloc: Primer a 5 Cooper Square i després a St. Mark’s Place.
L’experiència: El club ideal per veure els seus mítics quartets. L’estiu de 1957 va fer una residència de sis mesos absolutament històrica amb John Coltrane al saxo. Era un local fumat, descurat i barat, però amb una acústica i una energia irrepetibles. - The Open Door (Greenwich Village, Nova York – Principis dels 50)El lloc: West 3rd Street. L’experiència: Un club alternatiu de la zona bohèmia on Monk es deixava caure quan tenia prohibit tocar als grans circuits. El setembre de 1953 hi va tocar en una formació de luxe irrepetible amb Charlie Parker, Charles Mingus i Roy Haynes
- Village Vanguard (Greenwich Village, Nova York – Anys 60)El lloc: Seventh Avenue South. L’experiència: Un dels pocs temples del jazz que encara sobreviu avui dia. Durant els anys 60, ja consagrat i convertit en una estrella de la discogràfica Columbia Records, Monk i el seu quartet hi oferien temporades de concerts memorables. [1, 2]
- Tony’s Club Grandean (Brooklyn, Nova York – Anys 50)El lloc: Fora del circuit comercial de Manhattan. L’experiència: Durant els durs anys en què Nova York li va revocar la llicència per a locals nocturns del centre, Monk va haver de refugiar-se en petits clubs de barri a Brooklyn com aquest per poder guanyar-se la vida i mantenir-se actiu
La Cova del Drac
efecte marc i museu portàtil, llibret i un marc per dur a la cartera per exposar museísticament qualsevol cosa que tinc al davant, convertint-lo en quadre, si és per un museu d’art, en objecte cultural per un museu de disseny o etnològic, o científic per un mnuseu de ciències naturals.