Posted on by amomuseu

L’experiència humana

Què sentim?   |    Antecedents filosofia i psicologia, qüestions   |    Un inventari d’experiències?  Llista     |  De l’experiència al món

Un cos en el món  Percepcions, afectivitat  |   Membre de comunitats    |   Creador i consumidor de continguts   |   Una vida en marxa

Museu:  Visor, superposició     Altres

Què sentim? Com és ser un humà?

Introducció

  • Què veiem, sentim i olorem? Què identifiquem? Ara i aquí
  • Com estem? asseguts, caminant, ajaguts, cansats, relaxats, excitats, ens fa mal alguna cosa?
  • Com estem? indiferents? alegres, irritats, tristos, ansiosos?
  • Com veiem la nostra vida? el passat acceptat o amb penediment? el futur amb esperança?

Preguntes

  • En què consisteix? Veurem com s’ha pensat l’experiència en la filosofia i la psicologia. Qüestions que apareixeran:
  • L’estatut ontològic de l’experiència respecte de la dels objectes. La consciència, és de natura diferent a la matèria?
  • Si partim de l’experiència del subjecte, com ens percebem com un cos en un espai amb tres dimensions amb altres objectes i subjectes, i com ens pensem en un món enmig del sistema solar resultat de l’evolució?
  • Si la meva experiència experiència és individual, com podem compartir la visió del món, comunicar-nos i entendre’ns? És semblant al problema de la traducció. Les neurones mirall hi tenen un paper. La major part del que pensem no ho hem elaborat individualment sinó absorbit de la cultura comuna.
  • Assaig d’un inventari: des de la filosofia no s’ha treballat prou la riquesa de l’experiència. Se superposen percepcions, emocions i curcumstàncies de la vida.

Antecedents filosofia i psicologia

  • Filosofia antiga i medieval, font d’error. Plató. (sV-sXVI)
  • Filosofia moderna: dualisme, Descartes, Cogito (1637-1800)
  • Fenomenologia 1890-1860: Brentano, Husserl, Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty
  • Psicologia 1890-20xx
  • Filosofia de la ment 1950-1990: Ryle, Smart, Putnam, Nagel, Dennet, Chalmers
  • Popper i els tres móns, 1972
  • Embodied Mind (1991)
  • Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) (2008-20xx)
  • [la ment en xarxa]

Filosofia antiga

En Plató (428-347 BCE) podríem apuntar que el món1 correspon al Cosmos del Timeu, el món2 a l’experiència sensible, el el món3, l’equivalent de les Idees. Quant al món2 tindríem d’una banda la αἴσθησις (percepció) que és poc fiable epistemològicament i de l’altra les afeccions de l’ànima (els πάθη (pathe), θυμός (thymos) i ἐπιθυμίαι (epithymiai)) que ens poden desviar de la conducta recta guiada per la raó.

Durant bona part de la història de la filosofia occidental, l’experiència subjectiva no serà estudiada en si mateixa sinó en relació a l’epistemologia i la moral. Ens preguntarem “com ens enganya l’experiència” o “com podem dominar les passions”?

Això segueix essent així en Aristòtil, els estoics o la teologia medieval, que estudien les passions però només en tant que possible obstacle per la vida virtuosa.

Agustí (354-430) estudia la vida interior, “Noli foras ire, in te ipsum redi; in interiore homine habitat veritas”, La memòria, l’experiència del temps, l’experiència de la feblesa de la voluntat. Anticipa qüestions que reprendrà la fenomenologia.

Filosofia moderna

En Descartes (1596-1650) podem fer la correspondència Res extensa i món1, la substància física, la realitat material, allò que ocupa espai i és susceptible de descripció física. La res cogitans correspondria al mon2. La substància pensant no es limita a “raonar”. Inclou també entendre, voler, imaginar i sentir. I dins del “sentir” hi hauria les percepcions, emocions, desigs, imaginació. (1637, Discurs del mètode)

Berkeley (1685-1753) a “A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge” (1710) i “Three Dialogues Between Hylas and Philonous” (1713) afirma el “esse est percipi” i posa el centre de la realitat en l’experiència. De fet gairebé es podria dir que prescindeix del món1 i tot seria el món2. El que donaria consistència seria la ment de Déu, que segueix vivint les coses fins i tot quan els individus no les pensen.

Hume (1711-1776) posa l’accent en l’experiència concreta abans que en les construccions metafísiques, qüestionant conceptes tradicionals com substància, causalitat i jo. [No sabem res de les coses directament, només tenim impressions particulars (colors, sons, textures…), tampoc trobem un jo sinó un seguit d’experiències] Dona un paper central a l’experiència afectiva en la moral (aquí connecta amb Max Scheler, els valors no es dedueixen lògicament, sinó que es donen en una experiència afectiva.)  Al s18 Jean-Jacques Rousseau reivindica l’autenticitat del sentiment i Hume afirma que “Reason is, and ought only to be the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them.” Es demana què experimentem i ofereix una teoria empirista i sovint psicologista del coneixement. La fenomenologia de Husserl pretendrà descriure les estructures constitutives de l’experiència mateixa. [Hume descriu què passa, Husserl intentarà trobar com seria possible l’experiència.]

Edmund Burke (1729-1797) a “The Philosophical Investigation of Our Ideas of the Sublim and the Beautiful” (1757) no fa una teoria sobre la bellesa sinó que aporta una mena de cartografia de les vivències perceptives i afectives. No pregunta “què és la bellesa?” en termes metafísics, sinó “quines experiències concretes provoquen en nosaltres el bell i el sublim?”. Hi ha la grandària i la petitesa, la llum i la foscor, el color, el so (sobretot els sons sobtats, repetitius o poderosos), el silenci, la rugositat, la suavitat, la tensió, el moviment, la distància, la immensitat, el dolor i el plaer, la por, la sorpresa, fins i tot l’efecte físic de les paraules independentment del seu significat. Descriu però no fa una teoria de l’estructura de la consciència. Els fenomenòlegs, però no el citen. Merleau-Ponty tornarà a prestar atenció a la percepció corporal.
[aquest l’he afegit jo com a rellevant, antecessor de Brentano?]

Kant. El fenomen, l’objecte tal com apareix a la consciència, conformat per les formes a priori de la intuïció i les categories de l’enteniment) correspondria al món2 i la cosa en sí, al món. La novetat de Kant és que la cosa-en-si no determina per si sola el fenomen, sinó que aquest és constituït per les formes i categories. [Uns éssers diferents constituirien fenòmens diferents, per exemple els ratpenats de Nagel]

[La fenomenologia, el descobriment de l’experiència] 1890-1960

El canvi vindrà al s19. Des de la filosofia, Nietzsche qüestionarà el privilegi de la racionalitat. A Des de la psicologia, William James estudia l’experiència humana en termes de corrent de consciència.

Brentano (1838-1917) Va dividir els fenòmens psíquics en tres categories unificades per la intencionalitat: representacions (l’acte de presentar-se un objecte), judicis (acceptar o rebutjar l’objecte) i moviments de l’ànim (amor, odi, desig).

Husserl (1859-1938) [fa una ontologia de l’experiència com a realitat primera. L’experiència és intencional, el que es dóna (noema) pot tenir diferents actes intencionals (noesi): presentació (percepció), representació (record, anticipació futur, fantasia), posicionament (creure, afirmar, negar, valorar, desitjar o rebutjar).

Scheler  1874-1928 farà una fenomenologia de la intuïció dels valors, les emocions, la simpatia i l’amor i del diví.

Heidegger 1889-1976, [el primer H diu “fixa’t com vivim a cada moment anticipant el futur, pensant que morirem, atenent el present i reinterpretant el passat”. Obre l’observació de l’experiència humana més enllà de la percepció sensible o la possibilitat de les veritats objectives. Ho podríem relacionar també amb la narrativitat, o els diferents tipus de personalitat.  El segon diu “mira que bonic i suggerent és prestar atenció als significats possibles que se’ns revelen a cada moment, la seva riquesa de significat.  “Escolta el que passa”.

Sartre 1905-1980. Indica que l’experiència de l’home no està definida, que ens trobem vivint i que hem de triar, inevitablement, què volem fer. La condició humana es caracteritza per futur, pel que encara no és.

Maurice Merleau-Ponty 1908-1961. la condició humana és bàsicament ser un cos en el món, l’experiència no l’estat mental no està separat.

Psicologia 1890-20xx

→ Història de la psicologia
La psicologia ha tractat l’experiència subjectiva de manera discontinua.  A finals del sXIX, Wundt i William James atenen explícitament la introspecció. William James estableix el flux de l’experiència mental com a objecte d’investigació legítim i irreductible al substrat neuronal.  Insisteix que el flux mental no es pot descriure adequadament amb els conceptes atomistes de l’empirisme britànic clàssic (impressions discretes, associació mecànica). L’experiència té una textura contínua, transitiva, personal. Assenyala el caràcter subjectiu, el flux continu i les zones “fringe” o de penombra. La consciència no és una successió de continguts clars sinó un camp amb centre i perifèria, on les relacions entre coses són tan reals com les coses mateixes.
Freud distingeix entre conscient, preconscient i inconscient.
Després el corrent principal es limitarà a observar la conducta. La psicologia del desenvolupament tampoc s’hi referirà. El cognitivisme i connexionisme exploraran la ment com a sistema que processa informació.
Sense que la seva tasca principal sigui descriure els estats mentals, o continguts presents en l’experiència subjectiva, aquesta apareixeria en  Sensacions i percepció, Memòria, Afectivitat, motivació.

[Tenim idea d’una activitat  no conscient de la que n’emergeix un seguit d’estats mentals, un corrent de consciència  (la vida de la ment). La ment pot estar enfocada a una tasca, atenta al món exterior (Atenció) o anar en pilot automatic mind wandering. La manera que tenim de copsar [o estar en] la realitat , és un seguit d’estats, corrent de consciència que enfoquen objectes en un fons [sòlids rígids en l’espai] [+ relacions amb altres persones. L’experiència conscient seria la part de l’iceberg que emergeix (Freud,  Gazzaniga, Global Workspace Theory). Queda pendent de respondre si els somnis també constitueixen una experiència només que la “viu” algú altre diferent del jo despert.] (el cervell, 3 xarxes DMN default, DAN atenció, SN slianec control. Ones cerebrals )

A la dècada dels 70,  Amadeo Giorgi i altres introdueixen The descriptive phenomenological method. Una tècnica semblant al Interpretative Phenomenological Analysis de Jonathan Smith (IPA): s’entrevista un petit grup de persones per veure com han viscut una experiència comuna. Es fa servir en psicologia de la salut, i tractament de situacions traumàtiques. Es pot comparar a mesures de les sensacions. La Psicologia humanística de Carl Rogers 1902-1987 també ho tindrà en compte.

Hurlburt (2007) proposa el Descriptive Experience Sampling (DES); el buscapersones que interromp l’experiència en moments aleatoris i demana una descripció del que passava “just en aquell moment”— és metodològicament revolucionari precisament perquè desconfia de la introspecció retrospectiva. Les seves troballes principals subverteixen molts supòsits filosòfics: molta gent no té pràcticament pensament verbal interior; d’altres experimenten imatges visuals molt vívides; les emocions sovint apareixen com a sensacions corporals localitzades, no com a estats difusos. La variabilitat intersubjectiva és enorme i filosòficament incòmoda. Diàleg amb Eric Schwitzgebel “Describing Inner Experience? Proponent Meets Skeptic”. (Psicologia > Vigília, son, consciència  Corrent de consciència ).

Karl Popper  a Objective Knowledge  (1972) distingeix entre el món1 dels objectes físics i el món2 de les experiències. [Trobo que és el punt de vista més clar]. Quins antecedents tenim?

Filosofia de la ment (1950-2000)
[És un intent d’explorar fins on podem arribar sense admetre el problema de l’experiència? Elimina la idea d’experiència privilegiada en primera persona i estudia el mental com si fos un ordinador que té un estat mental, percepció, predisposició a actuar. (Antropologia filosòfica). [Era natural donat el context de progrés de procés d’informació]
Cometem un error si pensem en termes d’experiència subjectiva (Ryle, Dennet)?, contradiu la nostra pròpia experiència.
En tenim prou amb la descripció funcional? El funcionalisme identifica set tipus d’estats: percepció, dolor/plaer, creença, desig, intenció, emoció, memòria. ]

Enactivism, 4E Cognition (199x)

La idea d’Autopoiesi on un sistema com la cèl·lula manté un seguit de processos químics que alhora el diferencien del món, suggereix la idea que la cognició no consisteix a rebre input de l’exterior sinó que està encarnada en tot el cos. [jo havia assenyalat que l’experiència de l’home és una interacció amb el món, no som un programa que analitza el seguit d’imatges que li envia una càmera de vídeo, el que enfoca la càmera ve determinat pel que vol, i el que processa, també].[El món es dóna com factor dels processos de tot el sistema, no com a informació del cervell. Tot i la connexió amb la fenomenologia de Merleau Ponty, es tracta d’una aportació sobre la cognició més que no  pas sobre l’experiència].

Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) 2008-

Mathew Ratcliffe defineix els sentiments existencials com una categoria fenomenològica diferent de les emocions, sentiments corporals que constitueixen maneres de relacionar-se amb el món en la seva totalitat,  sentir-se integrat o estrany en el món,  viu connectat, o aïllat i desconnectat.
Andy Clark amb el “predictive processing” assenyala que el cervell no espera passivament les dades sensorials. Genera contínuament prediccions sobre què trobarà, i compara aquestes prediccions amb els senyals que arriben. Els sentiments existencials serien com prediccions d’alt nivell. Per exemple, si predic que res funcionarà entraré en depressió.
Karl Frinston ofereix un marc teòric sobre la percepció en general com un mecanisme d’anticipació que intenta minimitzar la incertesa (l’energia lliure).

[La ment en xarxa]
[Sense entrar directament en el qualia, la fenomenologia social  (Hegel, Mead, Habermas, fenomenologia social) apuntaria que subjecte i l’objecte, la ment i el cos, sorgeixen després de la relació amb altres ments.  La consciència individual és derivada; la primària és la intersubjectivitat. El “jo” només emergeix en el reconeixement d’un “tu”. El món exterior és compartit abans de ser conegut. Aquí el debat és genètic i relacional: no es pregunta què és la ment, sinó com es constitueix en la comunitat. [I d’alguna manera som éssers de llenguatge] [Però fins a un cert punt, l’experiència és privada, no sé “what is like” alletar un nadó. Hauríem d’intentar quina part és intersubjectiva i compartida i quina part és privada]

Evolució del problema

  • Filosofia antiga i medieval. Plató. Ànima i cos, font d’error epistemològic i moral.
  • Filosofia moderna:  Descartes, Hume, Kant. Dualisme Ment i matèria, com interactuen? subjecte i objecte, experiència fenomen, cosa en si noumen.
  • Fenomenologia 1890-1860: Brentano, Husserl, Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty. Com ens és donat el món? Percepcions i física, valors, ser per la mort, ser per l’acció, cos en el món. Com recupero el món físic i la intersubjectivitat des de l’experiència privada?
  • Psicologia 1890-20xx. D’una banda James i Freud, de l’altra, el conductisme.
  • Filosofia de la ment 1950-1990: Ryle, Smart, Putnam, Nagel, Dennet, Chalmers. En lloc d’experiència, sistema que processa informació; Hard Problem, consciència i qualia.
  • Popper i els tres móns, 1972
  • Embodied Mind (1991). Adreça la qüestió subjecte-objecte però no gaire l’experiència.
  • Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) (2008-20xx).
  • [la ment en xarxa] No hem de recuperar la intersubjectivitat des d’un solipsisme inicial perquè ja hi és des del principi.

Qüestions

[A nivell de teoria i d’ordenar idees, ni els filòsofs i els psicòlegs trobo que aportin gaire. Jo voldria un inventari de tot el que podem experimentar i sentir.]El que és una mica irònic és que de Plató fins al segle XVIII, hem considerat que el que té més valor de la condició humana és la facultat racional, mentre que considerem l’experiència sensible conscient com a font d’error cognitiu i possible temptació moral. Ara que la AI sembla superar les capacitats humanes ens afanyem a destacar el valor de la consciència i les emocions.

  • Hi hauria força consens en el fisicalisme, que el mental emergeix a partir de processos en al xarxa de neurones del cervell. Té sentit parlar de d’identitat, d’expectatives de futur, de responsabilitat, de valors? O són epifenomens? Hi ha una certa independència del substrat físic que justifiqui parlar de certs invariants → emergència i causalitat d’alt nivell.
  • Existeix l’experiència subjectiva? (Hard problem). Si admetem que sí, fins a quin punt té un paper en la constitució d’una existència humana, en el sentit d’un sistema que es mou per imaginació i expectatives de futur, valors? → Consciència, ment i matèria
  • Com passem d’una experiència privada, un seguit d’estats mentals en un corrent de consciència a veure’ns com a cossos en l’espai i el temps, entre altres objectes i altres subjectes? [Com sabem que no som un cervell en un cubell? Si l’experiència és privada, com és possible la comunicació? Quin món compartim? → De l’experiència al món:
  • Del món a l’experiència: com arriba un tros de matèria a viure experiències? Podem concebre com pot un tros de matèria formar conceptes i manipular textos. Però encara que aconseguim mapejar experiència i correlat de la xarxa neuronal, ¿com ho entenem? Hi ha una dualitat? (  El hard Problem, Bohr) → Cervell, Consciència Discussió: Consciència en animals, Evolució humana.

Un inventari de l’experiència humana?

  • Llista inicial: Presentació, representació, judicis, ànim-emocions
  • La simplificació de l’experiència humana
  • Percepcions, totalitats complexes, qualitats primàries.
  • Temps “especiós” vs estats mentals discrets
  • Superposició

[Què és la vida conscient? Aquesta il·lustració vol mostrar quan no només vivim el món sinó que ens adonem que l’estem vivint. Tot i que podem suposar que un estat mental es correspon amb un determinat estat de la xarxa neuronal, és un nou tipus de fet. Tenim les coses que podem veure, fotografiar, pesar i mesurar. I tenim les experiències.
Hi ha algú que mira, escolta i olora aquest món. Algú que té emocions, records, imagina, i que té la voluntat d’anar cap a algun lloc. Que pot sentir la manxa de la respiració i el batec del cor, el dolor, els colors, els sons, els sabors. Si altres museus comencen aplegant el material resultant d’explorar a diferents llocs del món, aquí el material és en nosaltres mateixos, la introspecció.]

Llista inicial

  • Present
    Sensacions, percepcions. Afectivitat, plaer i dolor, desig [?] [Atenem al que passa al nostre voltant o en nosaltres mateixos].
    Brentano parla de “representació”, juntament amb els records i imaginació, contraposat a judicis i moviments de l’ànim. Husserl parla de “presentació”.  El funcionalisme parla de percepció, desig, intenció, emoció, dolor. Merleau Ponty i l’enactivisme remarcarien l’experiència conjunta de tot el cos, contraposant-ho a reduir l’experiència a un conjunt d’inputs d’informació. L’experiència  de tipus existencial de Scheler, Heidegger, Sartre o Ratcliffe també seria quelcom que ens arriba en el present.
  • Passat
    Reconstrucció d’episodis. [quina diferència hi ha entre recuperar un episodi o recuperar una cosa apresa, ?]
    Brentano i Husserl parlen de representació. El funcionalisme, de memòria.
  • Futur, imaginació
    Construir escenes possibles o imaginàries.  Pensar i somniar, la DMN, plans futur, pensant solucionant problemes, narració autobiogràfica. mind wandering: pilot automàtic exterior / escenes imaginàries + records + futurs possibles.
    Representació per Brentano i Husserl
  • Creences
    Brentano parla de Judicis i Husserl de Posicionament.  El Funcionalisme de creences.

[Nota: en certa manera, tot passa en el present, la diferència és si atenem al que passa al voltant o  ens dediquem a representar. Tot aquest plantejament està molt influït per la idea que som un seguit d’estats mentals amb un determinat contingut ]a o injusta, una vida que m’interessa o m’avorreix, o se’m fa insuportable.]

La simplificació de l’experiència humana

[La filosofia recull pobrement la riquesa de l’experiència humana. La fenomenologia es queda en categories abstractes en cas de Husserl (noesi/norma) i Brentano, i la resta assenyala alguns sentiments existencials. La filosofia de la ment encara és més pobra. A la tesina “Els exemples en la filosofia de la ment” deia “l’home de les ciències cognitives és un subjecte que veu objectes, sobretot vermells (l’oïda i l’olfacte hi són menys representats), els quals determinen continguts mentals, que permeten d’establir pensaments (beliefs) diversos, sobretot de caire meteorològic, i desigs, principalment relacionats amb la set, però que curiosament les accions a què acostumen a conduir aquests desigs, són assassinats. L’home de les ciències cognitives pateix molt dolor, encara que això no estigui directament relacionat amb certs experiments als quals es veu sotmès, com el de tenir el cervell connectat a un ordinador (brain-in-a-Vat), o ser-li escindit el cervell per trasplantar-lo a d’altres cossos. També acostuma a comentar les propietats de l’aigua amb el seu bessó de la terra bessona, tot i que l’aigua bessona, en realitat, no ho és.”
En plantejar-ho a Claude, responia “La teva observació és molt aguda, i toca un punt cec real de la filosofia de la ment analítica. Tens raó que hi ha una desproporció grotesca entre la sofisticació dels arguments sobre el “hard problem” i la pobresa de la descripció de l’experiència real amb la qual treballen. El vermell qualitatiu abstracte és una caricatura de l’experiència humana. La raó profunda d’aquest buit és, crec, metodològica i institucional alhora. La filosofia analítica de la ment ha modelat el seu rigor sobre la física i la lògica: prefereix arguments precisos sobre exemples pobres a descripcions riques sobre fenòmens complexos. El resultat és una disciplina que sap molt sobre les condicions lògiques de la consciència i molt poc sobre com és tenir-ne una. La fenomenologia continental va en l’altra direcció però sovint cau en un vocabulari tan tècnic que és difícil saber si descriu experiències o construeix sistemes.”

Percepcions totalitats complexes vs qualitats primàries.

En la discussió dels Qualia fem servir sovint qualitats extremadament simples, com el color vermell. Però des de la Gestalt sabem que no experimentem qualitats simples com el vermell, sinó percepcions que apleguen informació de forma, colors, sons, olors. Alhora, el que percebem s’emmarca en la nostra acció de supervivència en el món, tal com apuntaven Merleau-Ponty i L’Enactivisme, el món té un significat.

Temps “especiós” vs estats mentals discrets

[No vivim una successió d’estats mentals puntuals. A cada moment retenim un fragment del passat i anticipem el futur. Si no fos així no podríem entendre una frase, o un paràgraf d’un text, ni tampoc una frase musical, ja que el paper d’una nota o un acord depèn del conjunt d’una progressió].  William James va parlar de “specious Time” (que traduirem per “especiós” del DIEC: “que té aparença de veritat o de bo sense ser-ho”) i Husserl va posar l’exemple de la melodia. → Un cos en el món , el temps.

Superposició

Les escenes reals que tenim al voltant, o les que imaginem, estan barrejades amb emocions, i l’estat del cos, si estem excitats o fatigats.
William James amb el concepte de “fringe” (marge) a The Principles of Psychology (1890) remarca que cap estat de consciència és mai una qualitat nua, sempre té un focus i un marge de relacions, tendències i sentiments de direcció que l’envolten. Merleau-Ponty i l’enactivisme també ho apunta.

Però hi ha dos factors més.
La percepció (el what is like) depèn de l’experiència del subjecte i no només de la qualitat simple; el mateix vermell no diu el mateix a algú normal que a un pintor amb una mirada entrenada i un vocabulari pels colors, el mateix passaria amb el vi i un sommelier, un músic que detecta la variació harmònica en una progressió de jazz o un matemàtic que detecta un patró en una sèrie de números.
I després, l’experiència depèn també del moment que estem vivint en la nostra vida,  si és d’esperança, de por d’una amenaça o de desànim que no podem fer res. La mateixa dada perceptiva, per exemple menjar una paella en una terrassa amb vistes al mar, es viu de diferent manera segosn el moment biogràfic del subjecte, segons si acaba de ser acomiadat de la feina o si està pendent d’una entrevista per a un lloc de treball millor, si l’està menjant amb una parella que estima, o si l’acaben de deixar.

Joyce a l’Ulysses (1922), Virginia Woolf a Mrs Dalloway (1925) o The Waves (1931) descriuen el flux mental, com una percepció porta una emoció que porta un record que porta una anticipació; no hi ha separació entre percepció, emoció i narrativa de si mateix. És una descripció molt més fidel que no pas un thought experiment filosòfic.
Heidegger a Sein und Zeit (1927)amb la Befindlichkeit i la Stimmung (tonalitat afectiva) indica que mai no estem sense estat d’ànim, i l’estat d’ànim no s’afegeix a la percepció sinó que en descobreix tot l’horitzó de cop, holísticament.
Matthew Ratcliffe defensa que hi ha un nivell de sentiment que no és ni percepció ni emoció puntual, sinó una tonalitat de fons que determina com les coses ens poden afectar en general (si el món es viu com a obert o clos, amenaçador o acollidor).

[Potser es podria assenyalar que l’experiència humana és semblant a l’experiència musical on se superposen multitud de freqüències i timbres de diferents instruments, i alhora,  depèn del context de l’evolució melòdica i la progressió harmònica. Ho vivim tot barrejat, només per anàlisi descomponem a sensacions aïllades del sentits, com les freqüències d’un espectrograma [i fins i tot, en l’efecte d’un acord hi compta la història del fragment musical, cap on “camina” la melodia o la progressió harmònica.

Les experiències humanes, una llista

Quin és el total del “what is like” [què hauríem de mostrar a una intel·ligència extraterrestre  que volgués conèixer tot el que pot viure un humà?]?

  • cos en el món
    • [el que ve de fora sense tocar, vista i oïda] percepcions dels sentits externs, que podríem descompondre en paletes de colors, olors, gustos, sons, però que en realitat abastarien la meitat d’un diccionari ideològic amb tot el que podem veure (les fotos i els sons). Objectes, altres humans (percepció social), textos.
      [el que ve de dins, els propioceptors] Dolor, olfacte, gust, tacte, gana, set. El cansament, l’excitació.
    • [el que faig]. Jeure, córrer, moure’m, tocar, agafar, manipular, parir, alletar > consciència del cos budista
    • el que sento i desitjo, les emocions
    • [que varia segons el talent natural o l’experiència: un  ballarí, un sommelier, un pianista]
  • membre de comunitats
    • converses (significats, parla, dels altres o interior, És de segon ordre, primer hi ha un percepte auditiu o visual, que només passa a ser significat si tenim la capacitat del llenguatge. Si no sé rus, només sento sons)
    • [feina i consum]
    • relacions afectives i morals
  • creador i consumidor de continguts (món3)
    • Rebre: anar a l’escola, a un concert, escoltar música, llegir un llibre, xarxes socials
    • crear: escriure el clave ben temperat, demostrar un teorema, pintar eñ skri
  • vida en marxa
    El context biogràfic (equivalent al moviment melòdic i harmònic en música). per exemple, una mateixa escena exterior, un mateix cansament muscular, pot ser una experiència totalment diferent si es tracta d’un atleta que creu que guanyarà una cursa, o si és algú que fuig d’un perill. Un mateix plat a un restaurant “no té el mateix sabor” per algú a qui acaben de promoure a la feina o per a qui l’ha abandonat una parella.

    • el temps en general, ara i aquí: present voltant o dins, record, imaginat, futur l’experiència d’estar en el món    ara i aquí    l’experiència del temps
    • records, reconstrucions del passat. Construccions de futurs o imaginaris. Desig, anticipació del futur, frustració, remordiment
    • [pensar, descobrir ciència, entendre, crear literatura o música]
    • sentiments existencials
    • [el marc implícit on transcorre la nostra vida, la visió del món el món animista del paleolític, el món amb la por a l’infern del sXII. L’estructura de la societat que determina molt quins camins a seguir tinc accessibles]. Ens cal un “what is like” de tot el que pot viure algú a totes les classes socials de totes les èpoques. Una guerra, assassinar o ser agredit? parir? descobrir un teorema? caçar un mamut? Que et diagnostiquin un càncer? Que hagis aprovat un examen?

Louise Seidler. Erinnerung und Fantasie. 1830. Kunsthalle Bremen

De l’experiència al món

  • L’experiència és ara i aquí. I si només existís això (solipsisme)? Com passem d’una experiència privada, un seguit d’estats mentals en un corrent de consciència a veure’ns com a cossos en l’espai i el temps, entre altres objectes i altres subjectes? → l’experiència, els conceptes i les paraules, s’ha constituït per interacció amb el món i els altres.  Som un cos en el món i un participant de converses. (→ Un món que parla)
  • Com sabem que no som un cervell en un cubell? o vivint una ficció com a matrix? Les paraules només tenen sentit si estan basades en la interacció [La simulació seria irraonablement costosa] [Amb una vida cada cop més artificial fins a quin punt no som en part ja, no un cervell en un cubell sinó un cervell connectat a les xarxes socials a través del mòbil?]
  • Com és possible la comunicació si l’experiència és essencialment privada? El món compartit mai és total, la traducció perfecta és impossible (Quine). Però és suficient per permetre la comunicació i la col·laboració. La matemàtica seria el que podríem compartir amb extraterrestres.  Amb els animals compartiríem un món físic. En literatura la traducció perd i alhora aporta una recreació.

Un cos en el món

[el que ve de fora sense tocar, vista i oïda] percepcions dels sentits externs, que podríem descompondre en paletes de colors, olors, gustos, sons, però que en realitat abastarien la meitat d’un diccionari ideològic amb tot el que podem veure (les fotos i els sons). Objectes, altres humans (percepció social), textos.
[el que ve de dins, els propioceptors] Dolor, olfacte, gust, tacte, gana, set. El cansament, l’excitació.
[el que faig]. Jeure, córrer, moure’m, tocar, agafar, manipular, parir, alletar > consciència del cos budista
el que sento i desitjo, les emocions
[que varia segons el talent natural o l’experiència: un  ballarí, un sommelier, un pianista]

[Burke]

 

Espai, temps, Kant

L’experiència del temps

kant

vocabulari

Les coses, els objectes i qualitats eprcebudes

Sentits i percepció [deixar aquí només les descripcions del que sentim la teoria a psicologia

Sensacions i percepció

a inscons com a input hi ha els sentits i els propioceptors de necessitats de gana, dolor que serien potser ja motivació, van a sentits o a emocions?

 

El cos

Pensar el cos a cada època  Què està passant  Regeneració  D’una cèl·lula al cos   D’una sopa als avantpassats   El reciclatge  Consciència del cos

Experiència afectiva

Què sentim?

[ampliar secció sexe i orgasme]

  • Dolor
  • Desig i plaer, gana, set, repòs, sexe
  • Sensacions agradables satisfent desigs primaris:
  • Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip

Emocions i sentiments

Emocions bàsiques, intenses i de curta durada

  • Sorpresa [vs normal i rutinari]
  • Por / Ira
  • Joia / Disgust / tristesa

Sentiments

  • Amor [i desig]. Afecte, tendresa. Atracció, Enamorament, desig sexual. [Noves necessitats].
  • Joia. Felicitat, pau d’esperit. Entusiasme. Satisfacció, plaer. Orgull. Optimisme, gratitud. Fascinació. Alleujament: després d’una etapa difícil en una excursió
  • Sorpresa, astorament
  • Ira , Irritabilitat. Exasperació, frustració. Fúria, ràbia, odi, ressentiment,. Venjança. Odi, Schadefreude. Enveja, gelosia.
  • Disgust: sabors i olors. Menyspreu. [el que no m’agrada]
  • Tristesa: Ànsia, el desig insatisfet. Confusió, dubte. Patiment, torment, el patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida. Depressió, desesperació. Mecanismes de fugida i evasió, mediació i drogues. Melancolia.  Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]. Pena per una pèrdua. Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Humiliació. Abandó, Solitud. Simpatia i compassió.
  • Por: Horror. Nerviosisme, preocupació, ansietat, estrès

 

Emocions i sentiments

[compartit amb psicologia]

Emocions i sentiments

 

Inventari [informes en primera persona], contenidor sensacions.

Agradable / disgust

Membre de comunitats, relacions

converses (significats, parla, dels altres o interior, És de segon ordre, primer hi ha un percepte auditiu o visual, que només passa a ser significat si tenim la capacitat del llenguatge. Si no sé rus, només sento sons)
[feina i consum]
relacions afectives i morals

exp cognitiva

 

 

llegir, pensar. eureka – confusió

experiència de la vida

les relacions

Experiència narrativa

l’experiència de l’enamorament, el cansament, el desamor

el 80% de les lletres de cançons són d’amor o desamor

veure psicologia social

;Magritte, la tentative de l’impossible ens pintem la parella

 

 

 

Altres, arts

Altres: Exposició Dins del cap   > [elaborar geografia emocional com a estances dintre d’una casa]
l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present, el jo, l’experiència de la vida narrativa (el despertar), invariants i vida amfíbia, el son i els somnis. Experiència del temps: Tralfamadore. Ara  aquí. El debat sobre la consciència, el jo narratiu. l’experiència d’estar en el món.

Literatura: corrent de consciència, Woolf, Joyce

 

Films: lady in the lake 1947

1. **Lady in the Lake** (1947) – *Robert Montgomery* 🕵️ Film noir on tota la càmera és “els ulls” del detectiu Philip Marlowe. Innovador, però polèmic pel seu efecte estrany i per la falta de connexió emocional amb el protagonista.
2. **Dark Passage** (1947) – *Delmer Daves* 🔒 Humphrey Bogart interpreta un fugitiu; la primera part està rodada des del seu punt de vista. Quan es fa una cirurgia plàstica, finalment el veiem. (Aquest film va sortir el mateix any que *Lady in the Lake*!)
3. **Hardcore Henry** (2015) 🤖 Acció russa-estatunidenca rodada completament en **primera persona**, com un videojoc de tir. El protagonista mai parla; la càmera literalment és “els seus ulls”.
6. **Enter the Void** (2009) – *Gaspar Noé* 🌀 El punt de vista d’un jove que mor i “flota” fora del seu cos. Barreja primera persona física i espiritual. Estèticament molt radical.

enter the void 2009

hardcore henry 2015

Art com a experiència

La fenomenologia en filosofia, Husserl i Merleu-Ponty s’interessa per les estructures de l’experiència conscient [encara que no s’entengui gaire], com perbem el món, com construim la realitat, quina és la relació entre el subjecte i l’objecte [percepció psicologia]
Per Olafur Eliasson, l’obra d’art física (l’escultura, la llum), no és el producte final. El producte final és l’experiència que té lloc en l’espectador. Les seves obres se centren en que l’espectador s’adoni del seu procés perceptiu. Per exemple, fent visible el que és invisible, jugant amb la llum, la temperatura, el flux d’aire. “Your rainbow panorama” et fa caminar DINS del color. Emfatitza l’experiència del cos (“Leib”) com a la nostra manera d’estar en el món [Laia?]. Per exemple sentit la boira de “Fog Assembly”, o sentir-se desorientat en “Your blind passenger” (un corredor amb boira espessa), o caminar per un terra que vibra a “Room for one colour”. A “The weather project” (2003) que va fer a la Tate mostra un sol gegant semicircular amb llum groga monocromàtica que absorbeix els altres colors i fa que la gent es vegi en blanc i negre. Un gran mirall reflectia la gent que s’estava hors ajagut a terra mirant el conjunt. Els espectadors definien la vista cocnreta en un moment donat.–

MUSEU

  • El que s’ha pensat sobre l’experiència
  • Pots intentar fer una llista de totes les teves sensacions i experiències, com les classificaries
  • model de superposició de tipus
  • generador de totes les experiències possibles
  • simulador what is like to be …: dada sensible i context: aigua pel normal o per qui ha estat ald esert, vi pel sommelier o per mi,
  • imaginem una sala amb tot de pantalles que ens eprmet veure l’estat mental del corrent de consciència de cadascu
  • penfield modificat, experiències
  • vides històriques, els reenactments, fires medievals, films i novel·les

jkhjh

 

 

 

 

 

| PDF text