Vida 1934. The Logic of Scientific Discovery 1945. The Open Society and Its Enemies 1972. Objective Knowledge
Vida
(VK) Neix el 28 de juliol de 1902 a Viena, encara capital de l’Imperi Austrohongarès, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com a aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l’any 1928. L’any 1929, comença ensenyar a aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per la lectura de les obres de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.
Amb la WWII es va exilar a Nova Zelanda. El 1945 va tornar a Europa i es va instal·lar a Londres, on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d’una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any va adquirir la nacionalitat britànica. El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit. Va continuar publicant fins a la seva mort, el 17 de setembre de 1994.
La idea bàsica que subjau a tot plegat és la d’un racionalisme crític. Una teoria és científica si pot ser refutada per l’experiència. En política, una societat progressa quan permet la crítica i la correcció dels errors sense violència. En filosofia del coneixement, les idees, un cop formulades, esdevenen objectes del món 3, independents dels seus autors, i poden ser examinades i millorades.
1934. The Logic of Scientific Discovery
Epistemologia: La falsabilitat com a criteri de demarcació entre ciència i no-ciència.
1945. The Open Society and Its Enemies
Filosofia política: com hauria d’organitzar-se una societat racional. La societat oberta, com a ideal polític basat en la crítica, el pluralisme i la possibilitat de corregir errors.
1972. Objective Knowledge
- Món 1: el món físic
Comprèn tots els objectes i processos materials. Inclou des de les partícules elementals fins als organismes vius, els planetes o el cervell humà. * És el món estudiat principalment per les ciències naturals. [És el que podem veure, mesurar la longitud, pesar]. - Món 2: el món dels estats mentals
Engloba les experiències subjectives: sensacions, emocions, records, percepcions, desitjos, expectatives i actes de consciència. És el món de l’experiència personal i conscient. Segons Popper, aquest món interactua tant amb el món físic (el cervell i el cos) com amb el món 3. [El trobem per introspecció, està ple del que percebem del món 2. El podem comunicar] - Món 3: el món dels continguts objectius del pensament
Inclou els productes de la ment humana una vegada han estat objectivats. Hi pertanyen les teories científiques, els problemes matemàtics, els arguments lògics, les llengües, les obres literàries, les composicions musicals, les institucions i part del patrimoni cultural. Encara que són creats pels humans, Popper sosté que aquests continguts adquireixen una certa autonomia: una teoria matemàtica, per exemple, té propietats i conseqüències que ningú no havia previst i que poden ser descobertes.
El món 1 (cervell) fa possible els processos del món 2 (consciència). El món 2 crea objectes del món 3, com ara llibres, teories o composicions musicals. El món 3, al seu torn, influeix sobre el món 2: quan llegim una demostració matemàtica o una novel·la, aquests continguts objectius transformen el nostre pensament. Finalment, les nostres decisions (món 2), guiades per idees del món 3, modifiquen el món físic (món 1).
[És clar que els objectes del món3 tenen certa independència de les ments del món2 i dels suports físics del món1. Notem però, la diferència entre continguts que semblen existir independentment que els descobreixi una ment humana, com les propietats dels números primers, i els continguts que haurien no pogut ser, com Macbeth o el Clave Ben Temperat]
vida i societat