Vida
Va néixer a Boppard [Rheinradweg], nebot de Clemens Brentano i Bettina von Arnim. Va estudiar filosofia i teologia i es va ordenar sacerdot fins que el 1873 va penjar els hàbits en desacord amb el dogma de la infal·libilitat del Papa. Dóna classes a la universitat de Viena. El 1874 publica Psychologie vom empirischen Standpunkte. Fins el 1895 ensenyarà a la universitat de Viena. Entre els seus deixebles hi ha Edmund Husserl, Sigmund Freud, Tomáš Masaryk, Rudolf Steiner, Alexius Meinong, Carl Stumpf, Anton Marty, Kazimierz Twardowski i Christian von Ehrenfels.
Intencionalitat
Va rescatar el concepte d’intencionalitat de l’escolàstica medieval en la seva obra de 1874, Psicologia des del punt de vista empíric.
- Direcció cap a un objecte: Tot acte mental es refereix sempre a alguna cosa. No es pot pensar sense pensar en quelcom, ni estimar sense estimar algú.
- Inexistència intencional: L’objecte cap al qual es dirigeix la ment resideix dins del propi acte de la consciència, independentment de si existeix en el món real o és imaginari.
- Criteri de demarcació: Serveix per separar de forma estricta els fenòmens psíquics (que tenen intencionalitat) dels fenòmens físics (que no en tenen, com el color o el so).
Psicologia descriptiva
Psicologia descriptiva: Va proposar una ciència que descriu l’experiència viscuda en lloc de buscar explicacions causals o fisiològiques.
Classificació dels actes mentals: Va dividir els fenòmens psíquics en tres categories unificades per la intencionalitat: representacions (l’acte de presentar-se un objecte), judicis (acceptar o rebutjar l’objecte) i moviments de l’ànim (amor, odi, desig).
Percepció interna vs. Observació interna: Va argumentar que no podem “observar” la nostra pròpia ment de forma freda sense alterar l’acte, però sí que tenim una “percepció” interna immediata i infal·lible de les nostres experiències actuals.
Brentano aplega una psicologia descriptiva basada en l’experiència empírica interna. El seu objectiu és classificar les funcions mentals i fonamentar la psicologia. Es contraposa doncs, tant al conductisme, que es limitarà a l’observable, com a Husserl que aspira a trobar les essències pures de la consciència i del coneixement a partir de la fenomenologia transcendental.