Vida i diàlegs Móns Popper i Plató
Atenes, 428 BCE: naixement
399 Mort de Sòcrates
Diàlegs seguint Sôcrates
- Càrmides
- Lisis
- Laques
- Eutifró
- Hipies maior, minor
- Apologia de Sòcrates
- Critó
- Ió
- Protàgores
- Alcibíades
- Gòrgies
- Menó
- Eutidem
- Cràtil
389 BCE Primer viatge a Sicília
387 BCE Tornada a Atenes i fundació de l’acadèmia
Grans diàlegs
- El banquet
- Fedó
- La república
- Fedre, sobre l’amor. L’ànima com un carro tirat per dos cavalls.
- Menexen
367 BCE Segon viatge a Sicília
Diàlegs crítics que replantegen temes, amb estil més sobri i eixut
- Teetet
- Parmènides
- El Sofista
- El polític
- Fileb
- Timeu
- Críties
- Les Lleis
Atenes, 346 BCE: mort
Hi ha unes 250 fonts parcials, manuscrits bizantins medievals sobre Vellum, del s.IX al XIII, i papirus egipcis. EL 1578 Henri Estienne publica a Ginebra una edició completa amb la traducció al llatí.
Els tres móns de Popper en Plató
El món1.
El món físic, correspondria al cosmos del Timeu. El món2 a la percepció sensible i les passions de l’ànima. El món3 a les idees, amb matisos. aquí no seran transcendents sinó creacions humanes.
El món 2
Tindríem d’una banda la αἴσθησις (percepció) que és poc fiable epistemològicament i de l’altra les afeccions de l’ànima (els πάθη (pathe), θυμός (thymos) i ἐπιθυμίαι (epithymiai)) que ens poden desviar de la conducta recta guiada per la raó.
L’experiència sensible
Els sentits produeixen doxa (opinió), no episteme (coneixement). El món sensible és canviant i, per això, no pot constituir l’objecte del coneixement científic.
- La República. L’analogia de la línia dividida (llibres VI-VII). El mite de la caverna. Distinció entre opinió i coneixement.
- Teetet. Examen crític de la tesi que “el coneixement és percepció”. Discussió amb la doctrina de Protàgores.
- Fedó. Els sentits enganyen. El filòsof procura separar l’ànima del cos per assolir el coneixement.
- Sofista. Anàlisi de les imatges (“eidola”) i de l’aparença.
Les afeccions de l’ànima
A La República (llibre IV) estableix la famosa divisió tripartida:
- λογιστικόν (logistikon): la part racional.
- θυμοειδές (thymoeides): la part irascible o emotiva (coratge, indignació, honor). θυμός (thymos)
- ἐπιθυμητικόν (epithymetikon): la part apetitiva (plaers, fam, sexe, riquesa…). ἐπιθυμίαι (epithymiai)
- La República. Psicologia tripartida. Educació dels desigs. Justícia de l’ànima.
- Fedre. El mite del carro alat. Dos cavalls simbolitzen els impulsos nobles i els apetits.
- Fileb. Anàlisi del plaer. Relació entre plaer, intel·ligència i vida bona.
- Timeu. Explicació fisiològica de les passions.
El món 3
En Plató les Idees existeixen independentment dels humans, constitueixen la realitat més autèntica, són eternes. [Són els motlles perfectes d’on sortiran les còpies imperfectes. Per Aristòtil seran les formes. També els podríem veure com els conceptes que hem format per inducció a partir dels éssers concrets]. Per Popper, el Món 3 és un producte de l’activitat humana que, un cop creat, adquireix una autonomia relativa. El teorema de Pitàgores continua existint encara que ningú el pensi en aquell moment, però no existeix des de tota l’eternitat com una Forma platònica.
[Potser va ser la immortalitat, o independència dels continguts del món3 respecte l’existència humana el que va suggerir la immortalitat de l’ànima]
