Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva. Un museu de les emocions
IEC: Tristesa vaga, ombrívola i duradora. Patir de malenconia. Ple de malenconia.
El gravat Melencolia-I de Dürer que m’acompanya des de 1984 i l’estudi iconogràfic, de Klibansky, Pnaofsky i Saxl. Saturn i la melancolia: Teofrast, el probable autor de Problemata XXX.1 (durant un temps atribuït a Aristòtil) va formular una teoria sobre el geni en afirmar que la bilis negra tindria la propietat d’amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l’èxtasi i, en excés, a la bogeria: nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.
Burton, Anatomy of Melancholy, la cura, Love and religious melancholy. Cites
Galeria La malenconia
Especulo que la melanconia forma part de la condició humana en tant que tenim capacitat d’imaginar i recordar. Així, podem imaginar un món millor, una vida en la que les coses ens haguessin anat millor i, fonamentalment, que nosaltres fossim millors. Podem recordar un passat on teníem expectatives que no s’han complert. Ens adonem que el bell és rar i efímer.
Això és dolorós i per escapar-ne ens podem centrar en el present, tal com proposa Eckart Tolle. Si bé la incapacitat d’absorbir l’experiència del present, pel fet d’estar ancorats en el passat, o allienats per unes il·lusions que mai no arriben, la proposta de Tolle és una renúncia a la condició humana. Hem de saber viure-ho tot, passat, present i futur.
Per això el Nadal és una barreja d’alegria i retrobada i de nostàlgia. Nostalgia pel que va ser, els Nadals de la infantesa, i ja no tornarà, i fins i tot el record s’esborra. Nostàlgia pels futurs que havíem somniat i ja no seran.
Sapiguem valorar el que hem viscut, perdonar-nos els errors, valorar el futur diferent que s’ha esdevingut i il·lusionar-nos pels que encara ens queden.
Tal diu com Burton, Sperate miseri, cavete felices. Only take this for a corollary and conclusion, as thou tenderest thine own welfare in this, and all other melancholy, thy good health of body and mind, observe this short precept, give not way to solitariness and idleness. “Be not solitary, be not idle.”
2026
Gerard de Nerval
Desdichado
Je suis le Ténébreux, – le Veuf, – l’Inconsolé,
Le prince d’Aquitaine à la tour abolie :
Ma seule étoile est morte, – et mon luth constellé
Porte le Soleil noir de la Mélancolie.
Dans la nuit du tombeau, toi qui m’as consolé,
Rends-moi le Pausilippe et la mer d’Italie,
La fleur qui plaisait tant à mon cœur désolé,
Et la treille où le pampre à la rose s’allie.
Suis-je Amour ou Phébus ?… Lusignan ou Biron ?
Mon front est rouge encor du baiser de la reine ;
J’ai rêvé dans la grotte où nage la syrène…
Et j’ai deux fois vainqueur traversé l’Achéron :
Modulant tour à tour sur la lyre d’Orphée
Les soupirs de la sainte et les cris de la fée.
Gérard de Nerval
Les Chimères, Michel Lévy frères, 1856
Al poema El Desdichado Gerard de Nerval parla de “Soleil noir de la mélancolie” és una expressió potentíssima, que evoca una llum que, al contrari de la normal, elimina tot el que té color i alegria, seria una oxúmoron.
En l’alquímia, el “sol niger” (sol negre) designa la primera etapa de l'”opus magnum”, l’anomenat “nigredo” (negror). En un text atribuït a Marsilio Ficino es descriuen tres sols: negre, blanc i roig, corresponents als tres estadis principals del procés alquímic. No és, doncs, pura destrucció, sinó transformació: els alquimistes imaginaven un sol negre al cor del gran treball, una fase de dissolució, caos i nit espiritual prèvia a la possibilitat de la il·luminació o el renaixement. Ficino hauria recollit la idea medieval de la bilis negra associada a Saturni i descrivia com la combustió de la bilis negra generava creativitat, però el fum negre que puja al cervell causa tristesa i depressió.
El gravat de Dürer mostra un cometa “Melencolia I” que va ser vinculat a un satèl·lit fosc anomenat , que difonia una llum funesta sobre la vida dels homes, dels animals i de les plantes.
El gravat va influir Berval que al “Le Voyage en Orient” (1846) va escriure “El sol negre de la mel·ancolia, que aboca raigs obscurs sobre el front de l’àngel somniador d’Albert Dürer, s’aixeca també de vegades a les planes lluminoses del Nil, com a les ribes del Rin. A “Aurélia ou le Rêve et la Vie” l’havia comparat amb “l’Àngel de la Mel·ancolia, d’Albrecht Dürer”.
Victor Hugo: Al poema “Ce que dit la bouche d’ombre”, parla d’un “sol negre que surt de l’abisme” (soleil noir qui sort de l’abîme), utilitzant-lo per descriure forces espirituals o morals obscures.
Julia Kristeva va titular directament “Soleil noir. Dépression et mélancolie” (1987) el seu estudi psicoanalític sobre el dol i la depressió, prenent el títol del poema de Nerval per explorar la mel·ancolia com a estat que paralitza el subjecte en una pèrdua irresoluble. C. G. Jung va teoritzar el “sol niger” alquímic en els seus estudis sobre psicologia i alquímia, vinculant-lo a la confrontació amb l’ombra i la transformació interior. Lars von Trier , en el film “Melancholia” (2011), reprèn la visió düreriana i nervaliana: un planeta que s’acosta destruint tota llum i tot futur, una representació crepuscular de la depressió. Black Hole Sun, canço del grup Soundgarden 1994.