Posted on by amomuseu

Vigília, son, consciència, inconscient

Ψ  La vida humana  L’experiència humana  El cos humà  El cervell  Psicologia

Despert, adormit, ritme circadiari  i  El son  |  Atenció     l’inconscient   Somiar despert    Corrent de consciència    Qüestions: la vida de la ment   Museu   Articles

[El un cop estudiat el cos, i en particular l’anatomia del cervell, un cop hem estudiat quines parts del cervell estan  relacionades amb quines funciones i quines xarxes s’activen segons si estan en repòs o fent una tasca, ara observem la conducta dels humans, i ens autoobservem introspectivament.
El primer que veurem és que passem unes hores desperts i unes hores adormits: son i vigília. I que quan estan desperts podem estar atents a una tasca. reaccionant a estímuls i passar per alt el que no importa, o bé estar somiant desperts. Els somnis o les tasques automàtiques indiquen que hi ha una activitat inconscient.
La neurociència consolida i matisa visió de conjunt de la vida mental com a activitat de la xarxa de la qual una part emergeix a la consciència.

Despert, adormit, ritme circadiari

Estar despert
“Estar conscient voldria dir que l’individu s’adona de si mateix i el seu entorn, incloent els propis pensaments i somnis. L’experiència conscient es basa en la integració de diferents parts del sistema nerviós.
Neurològicament parlant, la consciència consistiria en una sèrie de xarxes corticals i subcorticals del cervell que treballen amb sinergia per mantenir l’atenció, l’estat d’alerta i l’autoconsciència (attention, alertness, and awareness, wakefulness, arousal[l’anglès té més vocabulari?]. Pot ser despert executant una tasca que requereix atenció. o somiant despert ( 3 xarxes )
El son és un estat fisiològic amb la consciència reduïda.” (teachmephisiology)

[Com s’encén i s’apaga?]
Intervenen dues parts del tronc cerebral (brainstem, sistema nerviós).

  • Sistema d’activació reticular (RAS)
    El nucleus coeruleus conté neurones noradrenergic que es projecten al cervell i cerebel, activades per orexina de l’hipotàlem. El nuclis raphe tenen cèl·lules que contenen serotonina, connectat al nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem que regulen el ritme circadiari. Els nuclis del complex pontomesencephalotegmental intervenen per canviar les ones lentes del son a ritmes de freqüència més elevada. El nucli tuberomammillary conté neurones histaminergic neurones que tenen un paper en l’estat d’alerta i la memòria.
  • L’Hipotàlem
    El nucli  suprachiasmatic (SCN) rep input de la retina sobre la intensitat de la llum i estableix el ritme circadià. L’hipotàlem lateral té neurones que segreguen el neurotransmissor hypocretina (orexina) que excita el RAS i atura el son REM. El nucli ventrolateral preòptic (VLPO) té neurotransmissors com el GABA que inhibeixen el RAS i fan adormir. [interruptors d’encendre i apagar, si funciona bé el flip-flop no hi ha l’estat de somnolència intermig].
  • Regulació endocrina
    La glàndula pineal segrega melatonina responen a senyals del sistema nerviós central. Al vespre augmenta, arriba al màxim cap a mitjanit i va disminuint fins al matí que ens despertem. La llum blava de les pantalles l’inhibeix. El cortisol està al màxim al matí, ajudant a estar alerta.

Al llarg del dia estem més alerta al final del matí i la tarda, amb una baixada després de dinar. L’homeòstasi implica que estem millor després d’una bona nit de descans. Factors ambientals com la llum, el soroll, l’interès de les tasques, l’estat anímic, la gana i la set , la fatiga mental acumulada per la quantitat d’informació processada, influeixen el grau d’alerta.

El ritme circadiari

(WK) Des de Teofrast (ciències de la vida), els ritmes circadiaris d’aproximadament 24 hores s’han observat en animals, plantes, fongs i cianobacteris. (Cada nit, milions d’organismes de plàncton pugen a la superfície)Haurien evolucionat de manera independent. Són endògens tot i que s’ajusten a indicadors externs, de llum, temperatura i cicles redox, anomenats zeitgebers [jetlag]. Els animals que viuen sota terra sense visió, com certs talps, tenen els seus ritmes endògens. [la segregació de melatonina/cortisol marcaria el rellotge].

Ones EEG

Quan mesurem l’activitat cerebral el tipus d’ones detectades varia segons l’estat d’alerta:

  • Beta (13-30 Hz), baixa amplitud. Estat d’alerta, pensar activament com quan s’està solucionant un problema. (Presents també a la fase REM del son, associats amb somnis vívids)
  • Alpha (8-13 Hz), amplitud moderada. Estat relaxat i calmat, ulls tancats, meditant (somnolència?)
  • Theta (4-8 Hz), amplitud de moderada a alta. Son lleuger, somnolència, alguns estats de meditació. (Presents també a la fase REM del son)
  • Delta (0.5-4 Hz), amplitud alta. Son profund, estadis 3 i 4 del son no REM (NREM). Predominen en la fase de son profund restaurador.
  • Sleep Spindles (12-16 Hz) and K-Complexes, Observats a la fase 2 del son NREM un salt (K) seguit d’un “eix de son” que indicaria la transició a un estat de son més profund.
  • Es parla també d’ones Gamma (30-100 Hz) en estats d’alta concentració cognitiva, però els resultats són discutits [la màquina a ple funcionament!]
  • Substàncies
  • Per mantenir-se despert i alerta
    • Cafè: Probablement l’estimulant social més influent de la història. El seu principi actiu és la cafeïna, que bloqueja els receptors d’adenosina i redueix la sensació de cansament. Originari d’Etiòpia i desenvolupat culturalment al món àrab.
    • Te: conté cafeïna però també L-teanina, que produeix una alerta més “suau”. A Xina s’utilitza des de fa més de 2.000 anys.
    • Mate, Guaranà, Nou de cola, Fulles de coca (que fan servir al perú els camioners per mantenir-se desperts), Khat (fulles mastegades a Etiòpia, Somàlia i Iemen)
    • Tabac i nicotina, els pobles americans ja el fumaven i mastegaven molt abans de l’arribada europea.
    • Anfetamines: sXX, utilitzades per soldats durant la Segona Guerra Mundial.
  • Per relaxar-se o reduir l’ansietat
    • Alcohol, vi,cervesa, probablement el sedant social més universal.
    • Opium, extret de la ropsella, conegut des de Mesopotàmia i l’antic Egipte.
    • Cànnabis, utilitzat a l’Índia, Orient Mitjà, Àfrica i Àsia Central des de fa segles.
    • Kava (illes Fiji), Valeriana i Camamilla,
  • Per dormir
    • Hipnòtics antics (combinacions d’alcohol, opi i herbes)
    • “Spongia somnifera” a l’europa medieval, amb opi, mandràgora, jusquiam, cicuta
    • Barbitúrics, sXIX i XX: Fenobarbital eficaç però crea addicció
    • Benzodiazepines, 196s, Diazepam, Valium, Melatonina

La vida moderna desajustada amb els ritmes naturals ens fa prendre cafè al matí, fumar durant la feina, alcohol al vespre, i somnífers per dormir.

Son

(CGPT). L’alternança de vigília/son, activitat/descans és un procés homeostàtic. Durant l’estat de vigília anem acumulant necessitat de dormir. El sistema glimfàtic neteja el rebuig metabòlic del cervell i funciona sobretot durant el son (si no es fa bé pot produir alzheimer NPR). Dormir ajuda els organismes a conservar energia. L’organisme està en estat anabòlic, reparant teixits i deixant descansar les connexions sinàptiques.  Durant el son s’eleva el llindar dels receptors fent ens arribin menys estímuls. L’activitat cerebral baixa però és més alta que en estat d’hivernació o coma.
Al llarg de la nit se succeeixen cicles de 90-120′ que després del N1, passa per N2 i N3, torna a N2 (no REM) i després passa a REM N4 amb moviment ràpid dels ulls (Rapid Eye Movement REM).

  • N1. Son lleuger que dura els minuts de transició entre estar despert i adormit. Baixa l’activitat muscular. Els moviments dels ulls s’alenteixen (no REM). Dalí s’adormia assegut amb cullereta a les mans per despertar-se a abans d’entrar en el son profund i així recollir les imatges i formes que s’estaven formant a la seva ment.
    Ones theta (4-7 Hz): Activitat de baixa amplitud i freqüència intermèdia. Disminució de les ones alfa (8-12 Hz) pròpies de la vigília relaxada
  • N2. Son més profund no REM. 20′. Apareixen salts sobtats d’activitat cerebral i complexes K i fusos (sleep sinples). (no REM). Ones agudes de gran amplitud (>75 μV) seguides d’ones lentes.  Presència d’ones theta i aparició d’ones delta (0.5-4 Hz) de baixa amplitud
  • N3. Son profund no REM amb ones delta. Ones delta (0.5-4 Hz) d’alta amplitud (>75 μV, sovint >100 μV). Reducció o absència de fusos de son i complexos K. La durada varia segons l’edat.
  • Son REM. Son amb somnis  vius, amb moviments d’ulls ràpids i activitat cerebral. El pols i respiració és més irregular i puja la pressió sanguínia. No obstant el cos està com en una paràlisi temporal, o atònia, que impedeix que actuem durant els somnis.  Activitat de baixa amplitud amb freqüències ràpides (theta, alfa, beta). Ones serra (sawtooth waves) theta de 2-6 Hz amb morfologia dentada. (Però hi ha recerca indicant que els somnis no consisteixen a desconnectar el cos sinó a atendre els seus impulsos individualment NewYorker). Sense l’atonia muscular no podríem distingir entre l’estat de vigília o el de son REM.

La “indústria de la son”

  • Superfícies i entorn físic del son: matalassos (Tempur-Pedic TEMPUR Mattress, alguns amb sensors), Coixins, roba de llit especial (gravity blanket)
  • Tecnologia ambiental: il·luminació (Philips Hue amb llum càlida al vespre, despertadors lumínics (pujada progressiva de la llum)
  • Soroll blanc i paisatges sonors: LectroFan EVO que emmascaren soroll, pluja, ones del mar
  • Purificadors i control climàtic: Dyson Purifier CoolWearables i monitoratge
  • Sensors: Rellotges i anells intel·ligents: oura Ring, Apple Watch Series 10 que mesuren el moviment, la freqüència i variabilitat cardíaca, l’oxígen a la sang. Sensors sota el matalàs.
  • Aplicacions que fan meditacions guiades. Podcasts amb meditacions guiades. Llistes de música per dormir a Spotify (sleep media).
  • Clínica i medicina del son per tractar trastorns com l’apnea del son.

Homer
Il·líada. VII 482: Mes, a la fi, s’adormiren i el do de la son acceptaren. XIV 231: Va encontrar-hi el Son, germà de la Mort.
L’Odissea. IV, 791 (p. 92) Tant com rumia un lleó espaordit al mig d’una turba / de caçadors, que li menen un cercle, entorn, de perfídia, / tant cavil·lava ella quan, dolç, el son va acudir-li./ i s’adormí de sobines, i tots els seus junts s’afluixaren. (El son dolç.) Un son com una mort tranquil·la.

Atenció

[un cop estem desperts, què passa?]

(WK) Atenció o focus seria centrar-se en un fenomen o aspecte descartant-ne d’altres. En paraules de William James (1890) “Attention is the taking possession by the mind, in clear and vivid form, of one out of what seem several simultaneously possible objects or trains of thought. Focalization, concentration, of consciousness are of its essence.” [és quan la ment està desperta, que hi ha alguna experiència en marxa, una obertura al món exterior, al nostre cos, a una idea, ara i aquí]

  • Activa. Helmholtz ja havia dit que tenia un caràcter anticipatori.  L’organisme s’obre al rebre dades sensibles. [l’ull és un òrgan prènsil, s’ha dit, que “agafa la imatge”, girant el globus ocular i enfocant el que li interessa. Ibn Alzaqqaq, la mirada:  Els ulls d’aquest cérvol em maten./ El seu llanguir em fa llanguir./ Nua sempre per matar-me,/ l’espasa són, que només envaina el son.]
  • Amplitud i selectivitat. Els adults poden atendre a 6-15 objectes alhora. Això implica seleccionar una part dels estímuls. Wundt presentava una matriu de 4×4 amb 16 lletres i mesurava quantes en recordàvem després de cert temps d’exposició. S’han fet experiments per mesurar la capacitat de fer diverses tasques alhora com conduir i parlar [ballar, parlar amb la parella i estar alerta a la lletra].
  • Organització. Objecte en focus (Blickpunkt) sobre un fons (Blickfeld) que queda més difús als marges. Si es pot l’objecte s’integra en formes ordenades (Gestalt). Per exemple en el cas visual, a un cub o una esfera.

Què ocupa el centre de la nostra atenció depèn:

  • determinants interns fisiològics, si estem desperta o adormits
  • determinants interns psicològics, l’expectativa de què busquem (sets, aufgaben) [si fa hores que estem en dejú, ens fixarem en aliments. En un moment donat, cap als 59-60 em vaig començar a fixar en els nadons per ser avi, quan van sortir els problemes als balcons d’Aymà vaig començar a veure xarxes i bastides arreu].
  • determinants externs com la intensitat, la situació en el camp visual (dalt a l’esquerre als llibres o webs), l’inesperat o novetat, com destaca sobre el fons

La teoria de la xarxa d’atenció distingeix entre:

  • l’activitat d’estar alerta i a punt, regulat per la norepinefrina. (alerting)
  • l’activitat d’orientar-se a un estímul determinat, acetilcolina i còrtex parietal. (Orienting)
  • l’activitat de gestionar conflictes i prendre decisions, associat amb el còrtex prefrontal i la dopamina (executive control)

L’atenció com a resposta activa pot consistir en:

  • orientació, si hi ha un canvi de postura (com per mirar a una altra direcció altre lloc)
  • locomotriu, si ens traslladem (per mirar una altra cosa)
  • investigadora, si manipulem un objecte [per mirar a l’altre costat]

La distracció pot ser deguda a que hi ha diferents estímuls que competeixen entre sí. O la fatiga. O segons la psicoanàlisi, a la repressió.

Mantenir l’atenció
[Es parla que acostumats a rebre continguts al mòbil, cada cop és més curta la durada de temps que som capaços de mantenir l’atenció. Abans es deia que una conferència o presentació havia de durar un màxim de 45′.  Els anunciants lluiten per captar la nostra atenció en un entorn de múltiples estímuls (The Battle for attention ). L’orde del tercer ocell és una agrupació d’amants de l’art que practiquen l’atenció continuada a una obra seguint un ritual de quatre episodis de set minuts.

L’inconscient

[La psicologia es proposava estudiar la conducta observable i li costa tenir en compte els informes subjectius de la introspecció. Com podia arribar a considerar l’inconscient que ni tan sols era accessible a la introspecció?]
[Que al cervell hi passen coses de les que no som conscients, és evident, igual que el cor batega. Però és “vida mental”? La conducta reflexa que estudia la psicologia potser és més un fenomen fisiològic que no pas “vida mental”, però sí que és conducta.]
La possibilitat d’obtenir imatges de l’activitat neuronal, fa que sigui observable allò que abans ens semblava ocult. Suposo que la rellevància del que s’anomena l’inconscient és que, almenys des del punt de vista del psicoanàlisi, forma part del que podríem anomenar la nostra identitat, o personalitat]

La noció té antecedents en la filosofia (Leibniz, Kant)  i literatura. Al s19, William James va estudiar l’ús que n’havien fet els psicòlegs. Wundt i Fechner s’hi refereixen en el sentit que la ment processa de manera inconscient les dades abans que siguin percepcions.

Freud i Jung
Freud  és el primer que proposa un model per l’inconscient que serveix per explicar algunes psicosis. Al final del Traumdeutung: “Das Unbewußte ist das eigentlich reale Psychische, uns nach seiner inneren Natur so unbekannt wie das Reale der Außenwelt, und uns durch die Daten des Bewußtseins ebenso unvollständig gegeben wie die Außenwelt durch die Angaben unserer Sinnesorgane.“ (“L’inconscient és allò psíquic pròpiament real; la seva naturalesa interna ens és tan desconeguda com la realitat del món exterior, i se’ns dona a través de les dades de la consciència tan incompletament com el món exterior a través dels nostres sentits.”)

Va inferir que a més de la ment conscient (ego) hi havia un conjunt d’impulsos o traumes que estaven reprimits i dels quals no érem conscients. Després ho va concretar en el id, referint-se als impulsos i superego per referir les normes interioritzades que reprimeixen els impulsos. L’ID i el superego no serien accessibles per introspecció però es revelarien en els somnis, lapsus, associació lliure, o símptomes neuròtics. A partir d’aquí l’anàlisi podria revelar què està passant a nivell inconscient.
Pierre Janet, contemporani de Freud que també havia estudiat la histèria, veia el subconscient com un defecte d’un psiquisme feble que el porta a dissociar idees i conductes. Es tractaria d’una patologia que la teràpia hauria de reconduir cap al conscient. En canvi per Freud formaria part de lka naturalesa humana.
Per Jung l’inconscient estava format per una part personal i una col·lectiva que seria l’acumulació d’estructures psíquiques i experiències arquetípiques heretades. [potser hi ha arquetipus culturals que subjauen als costums de les societats, però serien apresos. Pretendre que són heretats implicaria una base genètica.]

Cognitivisme
Amb el cervell com a sistema de processament d’informació, la consciència passa a ser només una petita part del sistema. Miller, Simon o Neisser apunten que la major part la major part del processament és inconscient, que la consciència és limitada i selectiva (coll d’ampolla). [L’inconscient ja no és, o no només és, continguts reprimits]
(CGPT) Hi ha evidència de d’activitat inconscient, per exemple si es mostra molt ràpid la paraula “doctor” reconeixerem abans paraules associades com “infermera” (“priming”). Si se’ns mostren imatges o missatges que no duren prou com per que en siguem conscients, aconsegueixen un impacte. En la publicitat subliminal, es pot influir en la marca triada. Duem a terme accions que no són actes reflexes, sense ser-ne conscients. Per exemple, conduir a la feina.  O tocar un instrument, nedar o anar en bicicleta.  A l’hora de prendre decisions, les imatges MRI mostren que s’activen les regions del cervell abans que siguem conscients de pensar la decisió.  ( Neurociència Libet). Els tests de biaix (IAT implicit association test), mostren l’existència de biaixos dels quals no som conscients.  Tenim reaccions emocionals o intuicions que no corresponen a cap percepció de la qual siguem conscients. Casos com el de Kelulé que va concebre la l’estructura del benzè mentre dormir, indicarien que el cervell està actiu encara que no sigui conscient.

Somiar despert (Mind-wandering)

William James havia anticipat una mica la noció del divagar mental però no és fins als 196s-198s que Jerome L. Singer comença a estudiar el somiar despert. mostra que és freqüent, estructurat i amb funcions psicològiques. No és una tasca però tampoc és inconscient. A les següents dècades es defineix més clarament com un desplaçament de l’atenció cap a pensaments interns desconnectant de l’entorn. (Jonathan Schooler). Amb la neurociència Marcus Raichle descobreix la Default Mode Network (DMN) associada al pensament intern espontani. El “mind wandering” no és “soroll”, és un mode funcional del cervell implicats en la planificació, la simulació del futur i la construcció del jo narratiu. Pot passar mentre fem altres activitats, conduir, llegir, conversar [quan surto a córrer, quan me’n vaig a dormir]. Pot ser deliberat o espontani.

Maneres d’estudiar-lo:

  • Mostra d’experiències (Experience Sampling Method, ESM) s’interromp algú i se li demana en què estava pensant en aquell moment.
  • Informes sobre què es pensa (Mind-Wandering Questionnaire (MWQ), Mindful Attention Awareness Scale (MAAS).
  • Quan estem en repòs sense estar executant una tasca, l’activitat cerebral que recull un EEG o fMRI és un estat caracteritzat com a “default mode network” (DMN). (Què passa al cervell? ). Sembla que estem un 47% del temps en aquest estat. Mesurant les interrupcions de l’atenció obtenim informació de com de sovint entrem en estat de somiar desperts.
    [Suposo que el contingut del mind-wandering indica una mica el nostre estat emocional inconscient. Si apareix algú que odiem, o algú de qui estem enamorats, o si ens imaginem situacions en què triomfem, o ataquem un enemic] [D’aquí vindria la teràpia de meditació d’estar present i mirar de no tenir pensaments obsessius de traumes passats o angoixa pel futur]

En tant que imagina escenaris diferents i futurs possibles (Philip N. Johnson-Laird, Daniel Kahneman), la simulació mental seria al base de la moral, en tant que contemplar les conseqüències de les nostres accions o de posar-nos en el lloc de l’altre. Adam Smith ja havia parlat de la imginació com a base de la simpatia moral. Martha Nussbaum defensa que la moral depèn de la “imaginació narrativa”, imaginar la vida dels altres. La neurociència (Marcus Raichle, Randy Buckner) mostra que la DMN s’activa quan somiem desperts imaginem el futur, o imaginem què pensen o com se senten els altres. (Joshua Greene, Shaun Nichols).

Discussió
[Em sorprèn que no s’esmenti que la major part de la nostra memòria existeix sense que n’estiguem conscients tota l’estona.]
[Per ser que l’inconscient i el corrent de consciència no estiguin molt valorats, sembla evident que hi estem molt de temps, i potser Freud, o la Global workspace theory (1997 el Teatre de la consciència) són importants. És a dir passem d’una posició on el que compta per a la condició humana és la vida conscient i en particular la percepció i resolució de problemes, mentre que l’inconscient o els somnis són irrellevants, a una posició en què hi ha una important activitat inconscient des de la qual n’emergeix la conscient].
[ Que la major part del temps estem en mode de pilot automàtic  ho revela l’expressió “m’aturo a pensar”.]

Corrent de consciència

Filosofia i literatura

La percepció té una dimensió sincrònica [tot el que ens és present en un moment donat] i una diacrònica, la successió d’estats mentals.

William James va introduir el concepte a “The Principles of Psychology” (1890) per referir-se al continu flux de pensaments a la ment conscient.
“Consciousness, then, does not appear to itself as chopped up in bits. Such words as ‘chain’ or ‘train’ do not describe it fitly… It is nothing jointed; it flows. A ‘river’ or a ‘stream’ are the metaphors by which it is most naturally described. In talking of it hereafter, let us call it the stream of thought, of consciousness, or of subjective life.
“La percepció del fet que, dins de cada consciència personal, el pensament se senti continu vol dir que, i) Encara que hi hagi una interrupció (son), la consciència sent que és la mateixa que abans de la interrupció, com formant part del mateix jo [fem IPL del mateix programa-representació del món]. ii) Els canvis d’un moment a l’altre en la qualitat de la consciència mai són abruptes.” (El jo, invariants i continuïtat narrativa).

Bergson assenyala que quan analitzem l’experiència del canvi distingim etapes discretes que se succeeixen però l’experiència és fonamentalment contínua. Aquest nexe es pot concretar més dient que “la percepció del que passa ara no és independent de les percepcions que l’han precedit ni tampoc del que s’espera percebre” (Pinillos 182).

[És una aproximació incorrecte, però clarifica plantejar el següent: quins són els continguts que se succeeixen en el corrent de consciència? La pel·lícula d’un seguit d’imatges, ja sia directes de l’exterior o evocades per la memòria, superposat al seguit d’estats afectius plaer / dolor,  indiferència / avorriment / excitació, satisfacció / frustració després d’una activitat, reaccions emotives de por, fúria, riure, excitació… ]

En literatura el presenta sobretot James Joyce  a l’Ulysses (1922), en particular als capítols 3 i 18. Virgínia Woolf a [Ms Dalloway? 1925). [A “The murders in the rue Morgue” (1841) Poe presenta Dupin deduint el fil dels pensaments del seu acompanyant].

Xarxes DMN, DAN, SAN

(CGPT) Avui la psicologia cognitiva investiga com passem d’un pensament a un altre. El registre de  l’activitat al cervell mostra estats de repòs i que el cervell està actiu encara que el subjecte no estigui executant tasques. La “narrative psychology” estudia com els individus creen narratives que ordenen i estructuren el seu continu flux d’experiències.

La Global workspace theory (GWT) de Bernard Baars (1997 el teatre de la consciència) i Stan Franklin (1980s), seguint els desenvolupaments del PDP, proposa que la consciència i la cognició d’alt nivell emergeixen a partir de diferents processos de baix nivell que estan competint entre sí.
Com es decideix què puja a l’escenari [salient network]? Una novetat o sorpresa, una amenaça o recompensa (emocions), rellevància personal, intensitat sensorial.
La ment seria com un teatre on estan passant moltes coses, molts processos en paral·lel, dels quals només “veiem”, és a dir, som conscients, els que estan il·luminats pel focus. [el resultat de la competència és el que determina on apunta el focus. El fet que variem tan sovint d’objecte de l’atenció voldria dir que el focus va apuntant a llocs diferents] [no és tan diferent a la metàfora de l’iceberg].[en definitiva, hi ha evidència d’activitat inconscient, que es pot estudiar amb imatges del cervell i, segons la psicoanàlisi a través dels somnis, hipnosi i lapsus del llenguatge. Per la part conscient, el tros d’iceberg que sobresurt, tenim els informes subjectius que podria recollir la fenomenologia.] (Museum of Lost Wonder )

(Gazzaniga i Split brain): La neurologia ha trobat diversos mòduls d’activitat mental inconscient que funcionen de manera automàtica. La consciència seria una propietat emergent. En casos [simples], la resposta del cos ha precedit la sensació de consciència.

Correspondència 1900-2000

Si mapegem els conceptes del 1900 amb els del 2000 tindríem, bàsicament

  • Corrent de consciència → DAN activa (atenció externa) + DMN emergida (associacions lliures i divagació, mind-wandering conscient)
  • Inconscient → DMN no emergida (majoria) + Processament sensoriomotor automàtic

Cal tenir en compte, però, el canvi quant a què entenem per inconscient, ja que avui entenem que tot el procés de la DMN sobretot aspectes cognitius, a més d’emocionlas i narratius i no pas els desitjos reprimits que postulava Freud. L’inconscient de Jung no té equivalent i segurament es podria argumentar que no es tracta de components de la psique humana individual sinó de continguts cutlurals de les diferents comunitats.

Què ens passa pel cap?

[L’expressió en català recull molt bé la idea d’un corrent sobre el qual no hi tenim gaire control. Imaginem que un dia la tecnologia ens permet disposar d’un “visor”, sentiríem veus? la nostra? veuríem escenes? Esquemes?]

Hurlburt és probablement qui més ha estudiat empíricament la textura del corrent de consciència. Les seves categories principals són:

  • Parla interna (*inner speech*): veu interior amb estructura lingüística
  • Imatges visuals: escenes, cares, llocs
  • Sentiment (unsymbolized thinking): pensament sense forma verbal ni visual clara —”saber alguna cosa” sense paraules ni imatges
  • Sensacions corporals: prominència d’estats físics
  • Imatges sensorials no visuals: sons interns, melodies

El resultat sorprenent de Hurlburt és que hi ha diferències individuals enormes. Hi ha persones per a qui el pensament intern és majoritàriament verbal, d’altres per a qui és majoritàriament visual, i d’altres que tenen unes nocions difuses. Moltes persones no saben quin és el seu mode predominant fins que se’ls pregunta de manera sistemàtica. Quan el pensament és orientat al futur (planificació, anticipació), tendeix a ser més visual i escènic. Quan és orientat al present o autoregulador, tendeix a ser més verbal.

  • Parla interna: 20-30%, autoregulació, planificació verbal, diàlegs imaginats
  • Imatges visuals: 15-25%, Futur imaginat, records, mind-wandering
  • Combinat verbal+visual: el més comú, Narratives autobiogràfiques
  • Unsymbolized thinking: variable, Intuïcions, avaluacions ràpides [el que diuen “I trust my gut”]

La dimensió narrativa

La posició narrativista (Bruner, Sarbin, McAdams) mantindria que el mode per defecte del pensament conscient és narratiu —el cervell construeix constantment micro-històries amb agents, accions i conseqüències. La DMN que s’activaria sempre que no estem ocupats en una tasca es dedicaria sobretot a aquesta construcció narrativa sobre un mateix i els altres.
Però d’altres (Hurlburt, Heavey) assneyalen que quan es mira de prop que ens passa pel cap moment a moment, no es tant narratiu sinó format per fragments que després reconstruiriem narrativament.

[El Palau de la memòria]

Es parla de “voluntary imagery” com a la capacitat de controlar les representacions mentals. [Per exemple, jo puc reproduir interiorment, un quintet de Schubert que conec, reproduir el recorregut i quadres per unes sales d’un museu que m’és molt familiar, o bé evocar els sabors dels plats que vaig sopar ahir a un restaurant.] Es parla d'”aphantasia” en cas d’incapacitat de generar imatges mentals. Els estudis de neuroimate mostren que quan “veiem” o “escoltem” interiorment, s’activen les mateixes àrees que quan ho fem realment. L’olfacte té connexions límbiques molt directes, cosa que fa que els records olfactius siguin potents però difícils de convocar a voluntat —apareixen sovint de forma involuntària (efecte Proust) però resisteixen la convocatòria deliberada. [Jo puc evocar el gust i aleshores em ve salivera].
La majoria pot iniciar una representació mental però costa mantenir-la en el temps o manipular-la, canviant la perspectiva. [Jo feia ]

Hi ha diferents qüestionaris per mesurar la capacitat vidual, auditiva i cinestèsica (no d’olfacte i gust). Aquesta capacitat es pot entrenar amb la tècnica del Palau de la memòria. En termes de la Global Workspace Theory, això voldria dir que, en comptes de deixar que la competència entre processos ho decideixi automàticament què puja a escena, és un mateix —el sistema executiu prefrontal— qui selecciona què puja a l’escenari. [i què determina què el que vull que pugi? Si em vull distreure, si vull il·lustrar un pensament …] [Jo a vegades jugava a que travessava els salons successius d’un palau i cada cop que obria la porta em trobava una decoració diferent (neoclàssic, escandinau modern, vell) i un paisatge diferent al balcó (ciutat, muntanyes nevades, el mar)]

Qüestions: La vida mental

[Els manuals de Psicologia contraposen l’estat de vigília a l’estat de son i. Quan tracten l’estat de vigília surten els estudis sobre l’atenció i com ens focalitzem en la realitat que ens envolta. Simplificadament sembla que només tenim dos estats, adormit o desconnectat (amb somnis) i despert atenent al que tenim al voltant. Sembla com si la mental només consistís a atendre els estímuls.
Però els estudis de l’activitat al cervell mostren que un 47%  del nostre temps desperts anem en “pilot automàtic” (mind-wandering), és a dir que els nostres pensaments no depenen dels estímuls ni de la tasca que estem duent a terme.  Tenim a més els somnis i l’afirmació de la psicoanàlisi que una part important de la nostra afectivitat és inconscient.

L’estudi de la percepció ens la mostra com un corrent de consciència que percep la realitat organitzant-la en objectes sobre un fons. Els detalls aconseguits amb l’estudi del cervell  indicarien que és un seguit de moments discrets, d’uns 30ms-80ms. [A més de la percepció, tenim la imaginació, el record, el llenguatge, el pensament i la solució de problemes].
[Aquest seguit d’estats mentals, que en un 47% poden ser relativament desconnectats, és el que som. Seguint les reflexions de Hume i Kant, no hi hauria una base per pensar en un “jo” substancial]

Tot el que passa a la xarxa neuronal, es pot considerar vida mental? O bé només és vida mental la que és conscient? Hi hauria un conjunt d’activitat rellevant, processant informació de l’entorn, imaginant escenaris de futur, processant afectacions de les emocions, de les quals només una petita part emergeix a la consciència com si fos la punta d’un iceberg?
La metàfora de l’iceberg es deu a Freud. Hi hauria el pre-conscient just sota la superfície, amb la memòria que podem recuperar. La part més gran de l’iceberg és l’inconscient (Unconscious Mind), un conjunt de records i desigs que no són accessibles a la consciència però que influeixen el nostre comportament. (CGPT) Actualment la psicologia cognitiva distingeix entre processos implícits, ràpids, automàtics, inconscients, i processos conscients, més lents i deliberats. Des de l’economia de la conducta es posa de manifest que moltes decisions pateixen de biaixos inconscients.

La ment com a experiència

Alguns filòsofs defensen que la ment [l’esperit], pròpiament dita, és la “vida subjectiva”: allò que “se sent” des de dins. René Descartes ja identificava el pensament amb la consciència (“cogito”). Franz Brentano i la tradició fenomenològica insisteixen que el mental es defineix per la seva “intencionalitat conscient”. Edmund Husserl defensa estudiar la ment com a experiència tal com apareix. És el que els filòsofs anomenen “qualia” (“what it’s like to be”, en termes de Nagel). Més recentment, David Chalmers parla del “problema difícil” de la consciència, posant l’experiència subjectiva al centre.
En aquesta visió, la ment és l’experiència conscient. Els processos inconscients serien més aviat “cerebrals” o “subpersonals”, però no “mentals” en sentit fort.
L’atenció focalitzada ho és clarament, el somiar despert, també, encara que no sigui controlada. Un somni també ho seria [hi ha una narració i ens fa sentir coses]. El reflex de l’esternut, no ho seria.

La ment ampliada com a procés d’informació

La consolidació de memòria per l’hipocamp durant el son implica processament d’informació complex, té un contingut però el subjecte no l’experimenta en aquell moment. Dins de la Global Workspace Theory de Bernard Baars es descriuen també processos de tractament sensorial com (1)detecció de contrastos, vores, moviment a la retina (2) Filtratge fonètic abans de reconèixer paraules (3) reconeixement de cares. El que arriba a la consciència és ja una construcció elaborada, no dades en brut. Veus “una cadira”, no un mosaic de píxels de colors. [Quan fem una sèrie de tasques automàtiques que no necessiten atenció, com tocar un instrument, conduir per una autopista, anar en bicicleta, quina mena d’experiència tenim? és com somiar despert? és com un reflex?
El tronc encefàlic fa milers d’ajustos per segon sense cap representació conscient, freqüència cardíaca, temperatura, respiració basal). L’amígdala pot generar una resposta de por *abans* que el còrtex hagi processat conscientment l’estímul (LeDoux).
[Si pensem la ment com a procés d’informació hem d’incloure també altres processos.] Aquest seria el punt de vista de la psicologia cognitiva i Ulric Neisser. Daniel Dennett defensa que la consciència és només una part d’un sistema més ampli de processos. La ment seria un conjunt de processos (majoritàriament inconscients) i la consciència una funció especial. integració.

Personal vs subpersonal

El debat no és sobre què passa sinó com ho anomenem. Molts autors proposen parlar de dos nivells:

  • Nivell personal: experiència, decisions, allò que podem explicar (aquí hi ha la consciència)
  • Nivell subpersonal: mecanismes cerebrals i computacionals inconscients

[però el conjunt de l’experiència no és exactament igual a la identitat narrativa que hem construït, i que en part es construeix “a les fosques”]
Autors com Daniel Kahneman (Sistema 1 vs. Sistema 2) o Stanislas Dehaene mostren que el que expliquem conscientment és només una petita part del que ens determina. Això voldria dir que si volem entendre una persona, no n’hi ha prou amb el que diu o creu de si mateixa. La part narrativa segurament seguiria essent la més rellevant, més que no pas tots els informes sobre circuits neuronals, estadístiques, automatismes. [En un sòlid rígid, podríem descriure les vibracions de cada àtom, però al final el rellevant és el seu centre de gravetat, la resta de la informació no ens aporta gaire. Potser només cal tenir en compte allò inconscient que contribueix a la identitat de manera rellevant, a més de l’experiència. Pot tractar-se biaixos, desigs o ràbies no explícites.

Museu

  • Apagar el llum/ despertador, un comandament de distància per encendre/apagar persones, pastilles per dormir, pastilles per estar despert, aparells
  • L’inconscient: El divan de Freud, l’esquema de la tòpica id-ego-superego
  • Les xarxes del cervell
  • la maqueta de Jeff Hoke /
  • Un “visor” del teatre de la ment, com una bombolla damunt de les persones. Tenim films on se sent la veu interior.  En els còmics es veu a vegades el que no diuen en veu alta (Calvin (amb els fantasies del capità Spiff), Sempé, Quino). Terrence Malick The tree of life  (2011)
  • Un “visor” del teatre de la ment inaccessible, el del món dels somnis

Articles

CHAPTER II PERCEPTION AND CONSCIOUSNESS 35
READING 5: TAKE A LONG LOOK 36
Fantz, R. L. (1961). The origin of form perception. Scientific American, 204(May),
61-72.
READING 6: TO SLEEP, NO DOUBT TO DREAM . . . 42
Aserinsky, E., & Kleitman, N. (1953). Regularly occurring periods of eye mobility
and concomitant phenomena during sleep. Science, 118, 273-274.
Dement, W. (1960). The effect of dream deprivation. Science, 131, 1705-1707.
READING 7: UNROMANCING THE DREAM 49
Hobson, J. A., & McCarley, R. W. (1977). The brain as a dream-state generator:
An activation-synthesis hypothesis of the dream process. American Journal of Psychiatry,
134, 1335-1348.
READING 8: ACTING AS IF YOU ARE HYPNOTIZED 56
Spanos, N. R (1982). Hypnotic behavior: A cognitive, social, psychological perspective.
Research Communications in Psychology, Psychiatry, and Behavior, 7, 199-213.

| PDF text