Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) 2008-
[Autors que em proposa Claude quan plantejo la simplificació dels informes sobre l’experiència humana] [Aporta una fenomenologia interessant, d’alt nivell, de la manera de sentir-se al món, que troba suport en models de percepció-acció, i per tant subjecte-objecte que no són passius sinó que presenten un procés de predicció i error. (→ Sensacions i percepció, Desenvolupament cognitiu Piaget assimilació i acomodació)]
Feelings of being : Phenomenology, Psychiatry and the Sense of Reality”(2008).
Mathew Ratcliffe defineix els sentiments existencials com una categoria fenomenològica diferent de les emocions. Argumenta que es caracteritzen per tres trets clau: 1) són sentiments corporals, 2) constitueixen maneres de relacionar-se amb el món en la seva totalitat, i 3) són responsables del nostre sentit de la realitat i pertinença. Per explicar-ho, s’hi explora la fenomenologia del tacte com a model per entendre com un sentiment pot ser alhora corporal i una forma de “tocar” el món. Aplica aquest marc teòric per comprendre canvis experimentals en diverses condicions, com ara la depressió, deliriums circumscrits (com el deliri de Capgras), la despersonalització i l’esquizofrènia. S’hi analitzen, per exemple, “sentiments de mort” i de buit associats a deliriums com el de Cotard, o la sensació d’estranyesa en la despersonalització. Després examina la contribució dels sentiments existencials a l’experiència religiosa i a la reflexió filosòfica, incloent-hi una reavaluació de les idees de William James sobre el paper de l’emoció en l’experiència i el pensament.
Un sentiment existencial no és una emoció ordinària dirigida cap a un objecte; és una manera més general de sentir la pròpia relació amb la realitat en conjunt, sentir-se integrat o estrany en el món, viu connectat, o aïllat i desconnectat. Seria pre-reflexiu. Les emocions serien intencionals, com “tinc por que un gos em mossegui”, mentre que un sentiment existencial podria ser “El món, en general, se’m presenta com un lloc amenaçador / aliè / ple de possibilitats.” [aquí retrobem la dificultat de Husserl per adreçar experiènciues difuses no dirigides a un objecte]. [ En tracta la personalitat (Discussió) jo identificava dues maneres d’estar en el món, confiat, agraït o frustrat amb la sensació de perill o d’estafa]. Es pot aplicar als trastorns. Per exemple, en el cas d’una depressió, no és només que la persona pensi que el futur serà dolent, aquest deixa de presentar-se com un espai real de possibilitats.
Predictive processing. Andy Clark
El cervell no espera passivament les dades sensorials. Genera contínuament prediccions sobre què trobarà, i compara aquestes prediccions amb els senyals que arriben. L’error entre expectativa i senyal permet modificar el model o actuar per produir les condicions esperades. Clark insisteix, especialment, que aquest procés està íntimament lligat al cos i a l’acció: l’organisme manté una relació activa amb el seu entorn, no construeix simplement una còpia interna del món.
Els existential feelings de Ratcliffe serien un cas particular de “prediccions” d’alt nivell que no estarien formulades explícitament i que definirien el marc des del qual percebem objectes, persones i situacions.[És el context que determinaria també l’autonarració que elaborem sobre nosaltres mateixos, sobre si ens sentim afortunats, o tractats injustament. A vegades pot ser totalment no objectiu, com els incels que es consideren víctimes del feminisme.]
- El món és un lloc relativament estable i comprensible.
- Les meves accions poden tenir conseqüències previsibles.
- Hi ha coses que puc fer.
- Els altres són accessibles.
- El futur ofereix possibilitats.
Surfing Uncertainty: Prediction, Action, and the Embodied Mind (2016). La investigació actual proposa que els sentiments existencials —com ara la sensació d’estranyesa, de buit o de pèrdua de significat— poden ser el resultat de disfuncions en els processos de minimització d’errors predictius i en les estimacions de precisió d’aquest sistema predictiu. En el cas de la depressió major Ratcliffe identifica un canvi profund en la sensació de pertinença al món, que no pot fer res. El predictive sprocessing ho explicaria que aquesta experiència fenomenològica es correlaciona amb un funcionament cerebral alterat, una disminució de la influència causal de l’acció (active inference) i estimacions de precisió distorsionades. En termes pràctics, el cervell podria estar donant massa pes a les prediccions negatives (pensaments com “tot és inútil”) i ignorant la informació sensorial que les contradiu (un gest d’afecte o un petit èxit), el que perpetua el sentiment d’impossibilitat. [la tesi seria que el sentiment de com ens trobem en el món depèn de mecanismes de percepció i acció. Potser per això mantenir una rutina de gimnàs i dur a terme una feina més o menys bé ajuda]
Karl Frinston, minimització de la incertesa
El seu principi de Free Energy proposa que tots els sistemes biològicament organitzats s’esforcen per minimitzar la seva “energia lliure”, que és una mesura matemàtica de la sorpresa o la incertesa. La Inferència Activa és el mecanisme a través del qual els sistemes aconsegueixen això: actuant sobre el món per canviar les dades sensorials que reben i actualitzant les seves creences internes per fer-les més predictives. El cervell seria una “màquina de predicció” que constantment intenta minimitzar l’error entre allò que espera i allò que percep, tant ajustant les seves prediccions com canviant l’entorn.
Aportaria una base neurobiològica als “Existential feelings”. Per exemple en elc as de la depressió, el sistema predictiu quedaria atrapat en un estat de certesa negativa, donant més pes a les prediccions negatives i ignorant la informació que les contradiu. La psiquiatria computacional, basada en la inferència activa, està explorant aquestes vies per entendre els mecanismes causals dels trastorns mentals.
→ Sensacions, Peercepció Inferència Bayesiana