421 Bosch, Hieronymus

• Hieronymus Bosch 1450-1516
• Sant Jeroni pregant. Hieronymus Bosch
• Trípic nau dels folls, mort de l’avar, gola i luxúria. Hieronymus Bosch
• Els set pecats capitals. Hieronymus Bosch
• Crist portant la creu. Hieronymus Bosch
• El judici final. Hieronymus Bosch
• Judici final (Bruges). Hieronymus Bosch
• Les temptacions de Sant Antoni. Hieronymus Bosch
• Tríptic dels ermitans. Hieronymus Bosch
• El jardí de les delícies. Hieronymus Bosch
• El caminant. Hieronymus Bosch
• El carro de fenc. Hieronymus Bosch
• Visions del més enllà. Hieronymus Bosch
• L’ascensió dels benaurats. Visions del més enllà. Hyeronimus Bosch

Obres

Jheronimus van Aken (= d’Aquisgrà), nascut a HertogenBosch (o Den Bosch), capital de Brabant nord, en el si d’una família rica. No es coneixen detalls de la seva infantes ai joventut. “Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l’estàtua de la Verge (Zoete Lieve Vrouw), ubicada a l’interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la prosperitat comercial, i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir del 1486 i fins a la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l’únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social.  Aquesta posició li va permetre establir relacions amb persones d’alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell). ”

Llista d’obres (wikipedia)

Obres a HBosch.org

[ A partir de 2008, cada cop que viatjava a Madrid visita el Prado per veure el retaule del Jardí de les Delícies, a la sala 56a. Me’n vaig arribar a comprar un llibre. El 2016, l’aniversari de la seva mort, vaig fer un viatge a Den Bosch per veure una exposició que li era dedicada. Vaig voler veure les visions del més enllà altra vegada a Venècia.]

Nau dels folls (ala esquerra, a dalt; Louvre Paris),  Al·legoria de la gola i la luxúria (ala esquerra, a baix; Yale University Art Gallery)

La mort de l’avar (ala dreta, National Gallery of Art (Washington DC, )

El Prado

c. 1490–1510 Oil on wood 57 × 32 cm Kunsthistorisches Museum, Vienna, darrera hi ha Crist infant:(diameter 28 cm).

c. 1500–1505 Academie für Bildenden Künste, Vienna, Austria

421 H Bosch

c. 1500–10 Oil on wood131.5 × 225 cmMuseu Nacional de Arte Antiga, Lisbon, Portugal

2012 Bruxelles Musee Beaux Arts2016 Den Bosch. 2019 Còpia al museu nacional de Sèrbia

c. 1495–1505 Oil on wood 86 × 100 cm Gallerie dell’Accademia, Venice

Article Interpretació

Imatge en alta resolució

Les portes. La creació. El món abans de la creació de l’home.

El paradís

Déu acaba de crear Eva. A diferència d’altres pannells, aquí no hi veiem la caiguda de l’home, com si passéssim a una vida ideal sense pecat al jardí de les delícies. Al centre una font amb un mussol. Hi ha Elefants, girafes que hauria dibuixat a partir de gravats de Cyriac d’ancona. A la bassa a primer pla, un ésser estrany està llegint un llibre. Al fons, muntanyes de formes fantàstiques amb un estol d’ocells.

El jardí. Representa la [possible?] humanitat sense la caiguda, un jardí on homes i dones ballen. s’abracen, juguen sense culpa.

Al centre un globus blau que simbolitzaria la fertilitat.  on hi ha parelles en acte eròtic, un home acaricia els genitals d’una dona. A la riba, una colla entren [retornen] a l’interior d’un ou. A la dreta una altra construcció blava. EL llibre de Belting assenyala (p.87) que el text de la Vulgata deia que Dëu creà un paradisum voluptatis, un “paradís del plaer”, expressió que posava en problemes els teòlegs de l’abstinència. Al segon capítol s’esmenta un riu que es divideix en quatre per regar les quatre regions (Gn 2:10 De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, 12 i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bedel·li i la pedra d’ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates.)

Al centre hi ha un estany rodó amb dones bellíssimes. Al voltant una processó muntant unicorns i altres animals fantàstics.
A sota a l’esquerra, un grup en actitud amorosa entre ocells gegants, un home blanc i una dona negra.Homes i dones porten maduixes gegants, cullen fruits dels arbres. Som en un jardí fèrtil.
Un home abraça un mussol. Una parella en una esfera transparent damunt d’una closca on hi ha un home mirant un ratolí damunt un estany, una parella en en una closca flotant on creixen plantes.

A baix, a l’esquerra hi ha un grup de diferents races assenyalant el primer pannell com dient “venim d’aquí”. Dins d’una tina de ceràmica un home és alimentat gerds per un ànec. A la dreta hi ha un grup similar, un home vestit assenyalant una dona en actitud melancòlica dins d’un tub de vidre [ una referència a l’alquímia?]

L’infern.

Hi ha l’infern imaginat i l’infern que hem creat els humans aquí a la terra.

Al fons tenim la guerra i la destrucció, uns incendis que brillen en la nit, una escena magistralment pintada.

Centre dalt. Unes orelles gegants amb un ganivet esclafen víctimes [ som víctimes del que escoltem?] L’home arbre amb els troncs en dues barques. Una gaita que crida tothom a ballar i pecar, al ventre una taverna. A l’esquerra el crani d’una bèstia. A la dreta unes soldats surten d’una làmpada. A sota un riu glaçat.

Centre baix esquerra. La música, símbol de la seducció i temptació, homes crucificats en una arpa i un llaüt, un ésser grotesc llegeix una partitura escrita al cul d’un condemnat.
Centre baix dreta. El senyor de l’infern, assegut en un tron, bec d’ocell, devora humans i els excreta. A sota, el pecat de la luxúria, una dona nua reflectida al cul d’un dimoni.

A baix a l’esquerra, el jugador està clavat a la taula on s’ha jugat la fortuna a les cartes.
A la dreta una crítica de l’església., una truja amb hàbit de monja convenç un home que cedeixi la seva fortuna a l’església.

Museum Boijmans van Beuningen (Rotterdam)

El paradís: creació d’Eva, la poma i expulsió

La vida terrenal, la humanitat cometent pecats

L’infern

El Prado.

La caiguda dels condemnats, L’infern,

el paradís terrestre amb la font de la vida, l’ascenció dels benaurats.

1505–15 Oil on wood 86.5 × 39.5 (each) Palazzo Grimani, Venice, Italy

Patrons a la part de darrera