La ciència | Narratives | Art | Música | La història | La idea del món. Weltanschauung
Quan avui contemplem el món o l’univers, tenim a la nostra disposició un model que ens diu que la realitat està composta d’uns 100 elements químics, per sota dels quals hi ha partícules elementals. Que les coses tal com són ara són resultat de l’evolució a la terra, dins d’un univers poblat d’estrelles i galàxies. Trobem una societat que té uns determinats recursos tecnològics, ha desenvolupat unes maneres de governar-se i organitzar-se, es mou i s’emociona amb determinades músiques i ritmes, respon a certes imatges, s’expressa amb determinats models narratius.
Com arribem a aquesta idea del món? Podem provar de refer el camí que ha anat fent la humanitat, poc a poc, o una versió abreujada que faci drecera. És el que hauríem de mostrar a un escètic actual que no es cregués res. Com passem de l’experiència quotidiana al model de la ciència i les tecnologies disponibles avui?
Com hem arribat a trobar “normal” el hiphop per ballar i les bandes sonores d’estil mig wagnerià, mig new age? Com hem arribat de tenir de referents simultàniament Miquel Àngel i Tàpies? Santa Maria del Mar i Mies Van der Rohe? Com hem passat de “negociar amb forces animistes” a buscar l’autorealització en una vida efímera?
Quins experiments i teories hem d’anar refent amb els minerals, animals i vegetals que trobem a la terra, els astres que observem al cel, els cossos humans? Quins jaciments i quines restes hem de tenir en compte per justificar l’evolució?
Quines restes arqueològiques, quins manuscrits, quins documents, ens permeten reconstruir la història de les civilitzacions?
Si aquest és un camí que faríem de l’intuïtiu fins al model construït per la ciència, amb les arts i les idees, potser el camí natural és anar fent marxa enrera, partint de l’actual com a resposta a una pregunta anterior, en una llarga conversa.