[esborrany]
Ofimàtica
Escriure, calcular, presentar
Microsoft 365 (Word, Excel, PowerPoint) té un 77% del mercat corporatiu. Excel és l’estàndar financer i analític global, cap gran empresa pot prescindir de les macros de l’Excel, les taules dinàmiques avançades o la potència de processament local. També és important la seguretat regulatòria (compliance), la integració profunda amb Windows i l’arribada forta dels seus assistents d’Intel·ligència Artificial com Copilot. Actualment compta amb més de 450 milions de subscriptors de pagament comercials.
Google Workspace (Docs, Sheets, Slides) té presència en el treball col·laboratiu al núvol. És l’opció per defecte de més de la meitat de les pimes mundials, startups i el sector educatiu.
A l’entorn privat, els usuaris no paguen llicències. Si tenen Apple fan servir el iWork (Pages, Numbers, Keynote) que ve instal·lat de forma nativa i gratuïta a tots els Macs, iPhones i iPads.
Google docs i Microsoft 365 són gratuïts al núvol. [i si no tens connexió?]
LibreOffice / OpenOffice (El nínxol del Codi Obert) és l’aternativa gratuïta opensource. Són l’estàndard absolut en sistemes operatius Linux i tenen molta penetració en administracions públiques europeues que busquen sobirania tecnològica (no dependre d’empreses dels EUA) i en usuaris privats que rebutgen el model de subscripció.
WPS Office / OnlyOffice (El clon compatible) és molt popular a Àsia i en entorns mòbils. Zoho Workplace ésuna suite al núvol d’origen indi molt utilitzada per petites empreses com a alternativa econòmica a Google Workspace.
Correu i calendari
[2026]
Mercat Corporatiu
Microsoft 365 (Outlook) és el líder indiscutible en grans corporacions [amb Copilot] 77% El seu punt fort és la gestió de la seguretat, integració de xarxes complexes i el pes històric d’Excel i Word.
Google Workspace és l’opció preferida de les startups, pimes (SMBs), autònoms i, de manera aclaparadora, del sector de l’educació pública i universitat.
Moltes empreses tenen estacions Apple però fan servir lñes plataformes de microsoft o google. Al nínxol de disseny Apple domina. Històricament als anys 80 i 90, programes clau com Adobe Photoshop o Aldus PageMaker es van desenvolupar primer per a Macintosh. La gestió del color, les tipografies i la potència gràfica d’Apple van crear un estàndard industrial. En arquitectura, tenen archicad però Autocad i revuit està sobre windows.
Zoho Workplace és una suite de productivitat sencera (correu, documents, calendari) que utilitzen milions de petites empreses que consideren que Microsoft i Google són massa cars.
El mercat privat es dividiria, si seguim les vendes de dispositius, en un 50% entre Apple i Google (Android).
Altres opcions són la bossa que qeuda de yahoo mail, Protonmail per periodistes i activistes que busquen màxima privacitat i seguretat.
En països com Alemanya o Suïssa, els serveis de correu locals xifrats (com Tuta o els serveis dels propis proveïdors de telecomunicacions) tenen un pes regulatori fort. D’altra a banda, en mercats tancats com la Xina o Rússia, els dominis locals de Tencent/Alibaba i Yandex substitueixen completament a Google i Microsoft.
Telèfons mòbils
L’evolució dels telèfons mòbils es pot resumir en aquestes grans etapes:
**1. Telèfons analògics i primers digitals (anys 80–90)**
– El 1983, el Motorola DynaTAC 8000X va ser el primer mòbil comercial portàtil, tot i que era enorme i car.
– Eren dispositius només per trucar, amb pantalles molt petites (o sense), teclat numèric i bateries limitades.
– A Europa, el sistema GSM es va estendre als anys 90 (2G), afegint SMS i millor cobertura.
**2. Mòbils “feature phone” amb pantalla petita i teclat numèric (finals 90–2000s)**
– Es van popularitzar models com el Nokia 3310 o el Motorola Razr.
– Pantalles petites en escala de grisos o color, menús senzills, jocs com Snake, SMS i trucades.
– El teclat era numèric, amb sistema T9 per escriure text prement tecles diverses vegades.
– Alguns incorporaven càmera, reproductor MP3 i accés limitat a internet (WAP).
**3. PDAs i dispositius tipus palm amb teclat alfanumèric (finals 90–2000s)**
– Primer van aparèixer els PDA (Personal Digital Assistant), com Palm Pilot o Pocket PC, amb pantalla tàctil i stylus, agenda i contactes.
– Després es van combinar telèfon i PDA: BlackBerry, Nokia Communicator, Treo, etc.
– Incorporaven teclat físic QWERTY o alfanumèric compacte, correu electrònic i missatgeria avançada.
– Eren molt apreciats en l’àmbit professional abans de l’iPhone.
**4. Smartphones amb pantalla tàctil (a partir del 2007)**
– El 2007, l’iPhone va popularitzar la pantalla tàctil capacitiva multitàctil, eliminant el teclat físic i prioritzant la interfície directa amb els dits.
– Android va arribar el 2008 i va accelerar l’ecosistema d’aplicacions, maquinari divers i preus variats.
– Es consoliden les botigues d’apps, la connectivitat 3G/4G/5G, GPS, càmeres avançades, sensors i assistents vocals.
– El telèfon es converteix en centre de comunicació, entreteniment, pagaments, fotografia i productivitat.
**5. Etapa actual i tendències (2020–present)**
– Pantalles gairebé sense marcs, AMOLED, alta taxa de refresc i plegables.
– Integració d’IA, càmeres computacionals, 5G i eSIM.
– Debat sobre sostenibilitat, reparabilitat i dependència digital.
En conjunt, el canvi clau ha estat el pas d’un dispositiu de veu i text amb teclat físic a un ordinador de butxaca amb pantalla tàctil, connectivitat permanent i ecosistema d’aplicacions.