Companyia Índies Orientals britànica 1784-1858
1784. East Indian Bill: El control de la Companyia, passa del Parlament al govern. ah95 Per assegurar-se el control del comerç, la Cia de les Índies Orientals intervé en les lluites entre els prínceps indis, mitjantçant el suborn, les subvencions o l'ajuda militar. Des de 1772, la Cia passa a ser administrada per un governador britànic. El primer, Warren Hastings, aconsegueix debilitar els principals enemics d'Anglaterra, la lliga dels Marathas, el nizan de Haiderabad i Haider Alí de Mysore. 1795-1815 Conquesta de Ceilán. 1798-1805 Lord Wellesley, governador extén el seu control fins a la Índia meridional, desarmant el nizan de Haiderabad, annexionant el Karnatak i convetint Mysore en vassall. 1803 Conquesta de Delhi, Agra i Bengala. 1814-1816 Guerra dels gurkas al Nepal. Al final són militaritzats. L'expansió britànica continúa cap a l'Oest amb l'intent fracassat d'envair Afganistàn per guanyar terreny als russos, i cap a l'est, amb l'annexió de Birmània (Sudest asiàtic). L'imperi colonial s'annexiona els principats que queden sense hereu. El regne Sikh (al nord oest, limitant amb Afganistàn, on hi havia hagut l'imperi del Gran Mogol), s'expansiona (zona del Punjab). 1835 Implantació del sistema d'ensenyament britànic. La cultura i les llengües índies queden marginades. Progressiu descontent de la població. 1857-1858 Insurrecció. Els cipayos, les tropes índies, se subleven. El darrer mogol, Sahadur Shan II, ha d'exilar-se després de la caiguda de Delhi, sota la sospita d'haver participat en la revolta. Els reforços britànics, juntament amb el suport dels gurkas del Nepal i els sikhs del Punjab, esclafen la rebel.lió. Aquests incidents són aprofitats per dissoldre la Cia de les Índies Orientals i convertir la península en un Domini britànic governat per un virrei.'