4AX01 Xina Qing
Inici: 1644 Final: 1912. 268 anys.taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 163.484 milions / Població final: 571.735 milions / Naixements: 4,385.656 milions.
tipus soc: CA /BU/ Url:
1644-1800
ah299 De la zona de manxúria (al nord Corea) es formen unes tribus que s'organitzen militarment amb el sistema dels dotze estandarts. Són cridats per l'emperador xinès Chung Ching per ajudar-lo en la descomposició d'un imperi gastat per disputes internes. 1644 Els manxús entren a Pekín i assumeixen el poder. Acaba la dinastia Ming. Una rebel·lió ataca la capital i l’emperador se suïcida. 25M de morts. Nova dinastia, més autoritària. 1662-1722 Emperador Kang Si, militar, estadista i erudit, un dels sobirans més importants de la història de Xina. Divideix els grans dominis senyorials en parcel.les i els entrega als pagesos. Tolera la presència dels jesuites degut a la seva capacitat científica i tècnica. Estableix uns protectorats a Mongòlia (1696) i Tibet (1724) per protegir Xina dels atacs exteriors [cinturó de seguretat]. La minoria manxú només pot dominar l'immens imperi per procediments policíacs. Els càrrecs importants estan duplicats, un manxú i un xinès. Mantenen el confucianisme com a rleigió oficial a través de 16 regles morals. Es manté la majoria de la població amb un baix nivell cultural. Hi ha un creixement demogràfic, de 100 milions el 1680, 276 EL 1780. Hi ha un renaixement artístic i una restauració de les llibertats individuals. Les tríades de grups de resistència xinesa als manxús perviuen avui com a màfies de la droga. 1736-1796 L'emperador Kien-Lung, confucianista ortodox, prohibeix les missions cristianes. El sistema manxú s'anquilosa, es crea una Inquisició literària que es dedica a cremar llibres.
1800-1912 Ingerència estrangera>
El comerç exterior era molt limitat, i es feia a través de comerciants de Honk-kong. L'expansió econòmica europea, amb els seus excedents, intentarà penetrar en el mercat xinès. L'emperador s'ho oposarà prohibint el comerç de l'opi, que juntament amb el tè era la matèria més important pel comerç anglès. 1840-1842 Guerra de l'opi provocada per anglaterra que acaba amb la pau de Nankin. Es restableix el comerç d'opi i se cedeix Honk-Kong als britànics. Es donen concesions comercials a cinc ports. 1844 S'autoritzen missions catòliques i concessions extreterritorials, amb administració, policía pròpia, i duanes, a França, Estats Units. L'ús de bandera britànica per un jonc desencadena la guerra de la Lorcha que guanyen els estrangers. Xina es nega a signar el tractat resultant. Els aliats russos, americans, anglesos i francesos envaeixen Pekín. 1860 Tractat de Pekín. Concessions al comerç europeu, creació d'embaixades, missions cristianes. 1870 Insurrecció de Tiensin, assassinat del cònsul francès. Ocupació francesa de Tonkin. 1886 Birmània és cedida a Gran Bretanya. 1894-1895 Guerra Xino-japonesa, pèrdua de Formosa, les illes Riu-Kiu, reconeixement de la independència de Korea. 1897 Arrel de l'assassinat de dos missioners els alemanys ocupen TsingTao, obtenen la concessió del ferrocarril de Shantung, compren Kiao-Chen per 99 anys. Rússia amb Dairen, Gran Bretanya amb Wei-hei-wei i França amb Kuang-tsen obtenen concessions similars. 1900 Davant de l'expoli estranger apareix un sentiment xenòfob que dóna lloc a la guerra dels bòxers (I-Ho-Xuan = colpejadors virtuosos). Matança de missioners i comerciants occidentals, atemptats als béns de les companyies estrangeres, assassinat de l'ambaixador alemany. Un exèrcit d'aliats (Anglaterra, Japó, EEUU, França, Alemanya, Austria, Itàlia i Rússia) sota el comandament del general alemany WalderSee esclafen la rebel·lió. 1901 Protocol pel qual Xina es compromet a pagar una forta indemnització i a admetre la permanència de tropes estrangeres. Les manufactures europees arruinen l'artesania i la indústria local, causant la misèria de les zones rurals superpoblades. A les ciutats es formarà una minoria intelectual revolucionària. Des de 1898 hi ha intents de reformar la política. 1905 Abolició de l'antic sistema d'exàmens per accedir al funcionariat. 1905 Fundació del Kuomintang, partit nacional del poble, que té els principis "democràcia, nacionalisme i reforma econòmica". 1911 Revolució dels Joves Xinesos, sublevació del Kuomitang, govern revolucionari provisional a Nankin. L'emperador és derrocat i 12-2-1912 Proclamació de la República amb SUN YAT SEN de president. Mongòlia i Tibet proclamen la seva autonomia. '