1982 | 1983 | 1984 | 1985 | 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 1992 | 1993 | 1994 | 1995 | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 – 2015 | 2016 – 2027
Mikhaïl Gorbatxov arriba al poder a la URSS, iniciant les reformes de la “Perestroika” i la “Glasnost”. Una tragèdia global, la fam a Etiòpia, va provocar una onada de solidaritat sense precedents amb el concert Live Aid, transmès a 150 països. Microsoft Windows 1.0.
La vida
28 anys
Hivern
Vam decidir que ja era hora de tenir fills i al cap d’un mes la Pilar quedava embarassada. Ens va fer molta il·lusió. Aquell hivern va caure una gran nevada. Durant una setmana tot tenia un pam de neu. Com que em feia por anar en cotxe i hi havia risc que la Pilar rellisqués pel terra gelat vam quedar-nos a Barcelona a casa els pares.
Primavera
Amb la nova feina tenia més ingressos i més vacances. Viatge confortable a Holanda, Hotel Doelen Crest. Al matí bufet lliure i després sortíem a passejar per aquesta ciutat fascinant amb els seus canals, les baranes, les bicicletes, les cases esveltes de maó amb portes negres, finestres blanques amb flors. La llum canviava sovint entre el sol i el núvol, reflectint-se en les aigues dels canals i tot creant una atmosfera irreal. Restaurant indonesi i Rijkstaffel. Rijksmuseum, amb els Rembrandt i els flamencs com Vermeer que recullen una llum clara i alhora tangible. Vam anar al Van Gogh amb tranquilitat i al museu d’Art Modern pels Mondrian i la cadira de Gerrit Rietveld. La casa d’Anna Frank. Un dia vam llogar un cotxe per anar a veure el camp. Ens van donar un Fiat Uno nou de trinca. Vam sortir pels camps de tulipes, vorejant dics sota un cel ventós amb núvols majestuosos damunt d’una plana estricta. Vam anar a Vollendam amb cases típiques i construcció artesanal d’esclops, a Harlem venerable i a retratar camps de tulipes.
Estiu
A l’estiu la Pilar ja tenia la panxa molt gran. Com sempre vam estar uns dies a Solius i a mitjans d’Agost érem a Comarruga. No vam voler saber si seria nen o nena. Anàvem seguint l’embaràs amb il·lusió, fent visites al Badia de l’Aliança, anàlisis de sang. Vam comprar un llibre de puericultura perquè estàvem a punt de començar un dels oficis més difícils, el de pares. Sentíem l’emoció de les ecografies, veient moure’s una mongeta. Més endavant jo tocava la panxa de la Pilar i sentia les patades i moviments de la criatura que seria la Teresa.
Tardor
Dimarts 3 al matí es va notar un dolor però no en va fer cas. Jo me’n vaig anar a treballar. Cap a les cinc, mentre muntava cintes, em van trucar de casa. Els dolors eren més intensos i potser ja havíem d’anar a la clínica. Vaig arribar a casa cap a quarts de set. Ja feia dies que teníem la bossa preparada. A quarts de vuit ingressàvem a l’Aliança. Vam omplir els papers, vam pujar al primer pis i van instal·lar la Pilar a la sala de dilatació. La van afaitar i li van fer trencar aigües. Els dolors de dilatació cada vegada eren més forts i jo no hi podia fer res. Quan ja els va semblar que era a punt se la van endur al quiròfan. La Dominga i jo vam quedar-nos a fora. La Pilar va fer uns quants intents d’apretar. Quan al metge li va semblar que ja era a punt, em van cridar, em van posar una bata i vaig entrar al quiròfan. Al cap d’un minut li van tornar a venir dolors i vinga a empènyer, però encara no va sortir. Cansada, va esperar fins a la següent tongada i aleshores sí. Per entre les cames va aparèixer una bola de la mida d’una taronja, xopa de sang. El metge la va estirar, vaig veure que era una nena. La Teresa havia nascut a les 20.40 del tres de Setembre de 1985, pesant 3.250 grams. Plorava amb ràbia, els ulls tancats i agitava els braços amb les mans molt obertes com si, empipada, volgués apartar un destorb. Fou l’experiència més maca de la meva vida. Després de la tensió, cap a les dotze vaig sortir a fer un mos a un bar. Vaig engolir dos frankfurts i una enorme gerra de cervesa. Tot havia anat molt bé.
Estudi i coses que he fet
Estudi
Estudi d’un mètode per establir una recerca filosòfica” EMERF. Es basava en la noció d’inventari previ a la reflexió, la lògica i teoria del coneixement, la mesura com interacció d’una realitat construïda -la lectura de Piaget va ser una revelació- per deducció i deducció. Fou un treball llarg i el mètode de l’inventari es mantindrà. La construcció del pensament i la noció de realitat acabaran en l’antropologia determinista en la que ara treballo. De fet la pàgina 110 acaba amb un projecte de geografia del coneixement que ara estic duent a terme. [i que segueixo 40 anys després amb aquest museu]
3r de filosofia. “Història de la filosofia Moderna” amb en Pere Lluís que vaig admirar per la profunditat i qualitat de les seves explicacions, “Contemporània” amb un difús Gabàs, “Epistemologia” amb en G.Vilar que m’interessà per la lectura de Popper, la condició de falsabilitat com a requisit de la ciència i un treball sobre “Les hipòtesis filosòfiques a la ciència” on apuntava que les categories del real són més d’utilitat que d’altra cosa. A més vaig fer una “Història de la Ciència” merament de tràmit.
Música
A part de la filosofia seguia amb la trompeta que vaig deixar a final de curs. No vaig passar el cinquè, no estudiava gaire i ja teníem més feina a casa.
Art
Vaig comprar-me un joc de plomes de cal.ligrafia.
Feina (impressores)
Salut i esport: —
Lectures, cinema, música
“Los Cazafantasmas” i vaig comprar un doble de l’Stevie Wonder. Evoco un gust d’optimisme i frescor.
Família
Ens vam canviar el cotxe. El 600 corria prou i recordo que agafava les corbes molt bé. L’havíem fet trotar per la muntanya com un 4×4. Alguna vegada ens havia deixat tirats per haver-se trencat el cable de l’embrague però res mes. El que em va fer decidir és que un dia que estava canviant una roda punxada, en comptes de pujar el cotxe el gat anava foradant la planxa. En vam treure 20.000 i vam comprar el R6 dels pares per 170.000. El vam trobar espaiós i comfortable. Vam haver de comprar una rentadora nova. La barata Fagor que havíem comprat en casar-nos va fallar en quatre anys.
L’avi s’havia traslladat a una residència al carrer Balmes prop de plaça Molina d’ençà que en una caiguda se li va trencar el fèmur i tenia molta dificultat per moure’s. Al bateig de la Teresa van venir els pares, els germans, l’avi i els oncles de la Pilar. No vam anar a cap restaurant sinó que vam encarregar crosanets i canapés a Can Villaró i ho vam celebrar al pati de casa tot sortint de la celebració comunitària que va fer mossen Miquel. Van fer de padrins la Dominga i el pare.
La Pilar va tenir una infecció després del part i ens vam quedar 10 dies a l’Hospital.
Teresa
Era una nena preciosa i fascinant, com tots els nens petits, suposo. Estàvem atents al més petit moviment de les mans o de respiració. Ens admirava com n’arribaven a ser de perfectes els ditets amb les ungles. A penes obria els ulls. El que va fer de seguida és buscar el mugró donant cops de cap amb la boca oberta de bat a bat. De moment però només li donàven biberons petits amb aigua i sucre. Creixia ben sana. Estava feta una bola com si la inflessin des de dins. I això només amb la llet de la Pilar. No prenia suplement. Només una mica de suc de fruita, raïm, per exemple, a partir del quart mes.
Viatges
Amsterdam
52.437331105688465, 4.977959543909494